Edició de LleidaDIMECRES · 13 de desembre del 2017. Any XLII. Núm. 14487 - AVUI / Any XXXIX. Núm. 13357 - EL PUNT

1,20€

1820

59-1

1777

25®

8011

75-1

1697

80®

w

Cap de Llista del PP per LleidaMarisa Xandri P60

“Sixena demostraque la separacióde poders hi és”

Josep Rull Conseller de Territori i Sostenibilitat i número 6 per Barcelona de Junts per Catalunya

P6-7

‘‘Els que hem sortit tenimla llibertat limitada’’

Hi faltes tu Amb el diari d’aquest diumenge, quatre postals per enviar-lesa Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras i Joaquim Forn

CULTURA P34-35

El president aragonès, acompanyat d’altres autoritats, contempla les peces al monestir de Sixena ■ EFE

Trasllat maldestre a Sixena

Najat DriouechNúmero 10 de la llista d’ERC per Barcelona P14

Eurodiputada P18Molly Scott Catto

Elisenda Alamany P12-13

Número 2 de Catalunya en Comú-Podem

“Sembla queel candidat dela CUP siguiPuigdemont”

L’ESPORTIU

Judici per laxiulada en lacopa del Rei

Espots’emparaen lallibertatd’expressió

EL PUNT AVUIDIMECRES, 13 DE DESEMBRE DEL 20172 |

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

l 27 de gener de1939, l’endemà de

l’entrada de les tropesfranquistes a Barcelo-na, el cap de la Dele-gació de l’Estat per a

la Recuperació de Documents, Marce-lino de Ulibarri, va adreçar una comu-nicació als seus subordinats en la quales traslladaven les directrius del minis-tre de la Governació, Ramón SerranoSuñer (el cuñadísimo de Franco), pertal que es posés a la seva disposi-ció“toda la documentació del enemigoexistente en Cataluña”. La ràtzia docu-mental tenia una funció molt clara: re-copilar material per tal d’organitzar larepressió contra els vençuts; però,amb el pas dels anys, també vam po-der comprovar que els anomenats“papers de Salamanca” també eren untestimoni permanent de la nostra der-rota. La història d’aquests papers ésprou coneguda. Van ser necessarismolts anys de reclamacions, una llei exprofesso, una infinitat de gestions i unapila d’incompliments polítics i legalsper tal de retornar-los als seus legítims

propietaris; una prova evident delspeatges i les limitacions de la demo-cràcia espanyola.

Aquest dilluns vam viure una novaràtzia, feta amb la mateixa nocturnitatque el 1939 i amb una idea semblant:fer-nos entendre que som territori ven-çut i que, lluny de tractar-nos amb cle-mència, s’escau molt més la humilia-ció. El cas de les obres de Sixena ensdeixa, en aquest sentit, un missatgemolt clar d’allò que ens espera el 22 dedesembre si el triumvirat del 155 acon-segueix vèncer en les eleccions il·le-gals convocades pel PP. L’episodi tam-bé ha posat de manifest, novament, lasubmissió del PSC. El ridícul de l’alcal-de de Lleida ha estat majúscul.Abans-d’ahir, Àngel Ros comparava elsaqueig de les obres de Sixena amb unincendi cultural. El problema de totplegat és que el PP (i la seva marcablanca, Ciutadans) ha encès la metxa,però el partit d’Àngel Ros ha posat adisposició dels piròmans el combusti-ble. I, com s’ha pogut comprovar, no ésun material de combustió lenta, sinóun instrument que ens retorna al 1939.

E

Keep calmPere Bosch i Cuenca

Un retorn al1939

La ràtzia de les obres deSixena té moltes similitudsamb la que va ordir elfranquisme amb l’ocupacióde Catalunya el 1939

La punxa d’en JapJoan Antoni Poch

n Pulido, l’Antoni Pulido. Ahir elvaig recordar (però “yo no tengoderecho a pronunciar ese verbo

sagrado”) i, navegant per les xarxes,el vaig localitzar a l’Argentina, amb lacamisa de màniga curta, les galtes in-flades i els ulls ensonyats de com quanera petit. En Pulido venia a col·legi.S’havia après de memòria tots els nú-meros de la guia telefònica. Li deies unnom i et deia el número. Li deies unnúmero, i et deia l’abonat. Resoliamentalment i en segons qualsevol ope-ració de càlcul: sumes, restes, multi-plicacions, divisions, arrels quadra-des... Al pati o al carrer, el desafiàvem:“divideix tres milions cinc-cents tren-ta-vuit mil vuit-cents disset per qua-tre-cents mil vint-i-quatre”. Tancavaels ulls, agitava el cap i emetia el vere-dicte. No el comprovàvem: sabíem queera cert. El pare Jaume Sistach, queens feia matemàtiques, tenia en elluna calculadora: un cop exposat elplantejament del problema a la pissar-ra, li sol·licitava el resultat. Els profes-sors de matemàtiques insistien a dir-nos que l’important era el planteja-ment dels problemes i que el resultat

E

final era secundari. Jo no m’ho vaigcreure mai gaire, perquè tenia obser-vat que en els exàmens el cercle ver-mell que indicava l’error requeia sobrela xifra final, mai sobre el planteja-ment. Tots ens pensàvem que en Puli-do per aquest motiu havia de treureexcel·lents en matemàtiques, però elpare Sistach li donava carabassa sem-pre: no sabia desenvolupar cap proble-ma ni, en conseqüència, arribar a laconclusió. Només tenia cap per al càl-cul i l’exercici de la memòria: podia direl dia i l’any de naixement de tots nos-altres, el nombre de rajoles de la Ram-bla, els horaris dels trens, inclosos els

remots que no agafaria mai.Va emigrar a l’Argentina, ja ho ha-

via sentit dir. Participa en programesde la televisió i espectacles en viu. Toti que li diuen “la computadora huma-na” veig que es dedica a fer sobretotde vident. Amb els mòbils que incorpo-ren una calculadora, les guies telefòni-ques i la sumes i restes han periclitat.El nombre de bombetes del carrer Cor-rientes ja no deu causar sorpresa.

A l’Argentina, és clar. Funes el me-morioso no era argentí sinó uruguaià,però el seu creador, Jorge Luis Borges,sí. Funes se sabia de memòria els dic-cionaris. Si volia recordar el dia ante-rior, necessitava un dia. No podia tole-rar que el gos vist al matí fos el mateixgos de la tarda, tanta era la seva reten-tiva. Només oblidava de tornar els lli-bres. Es va inventar un sistema numè-ric. En Pulido, com nosaltres, ignoravaFunes i Borges, però l’un i l’altre l’es-peraven a l’hemisferi contrari.

Un dia que plovia molt, li vaig oferirel paraigua. Era l’hivern i duia la cami-sa de màniga curta de tot l’any. El varebutjar: “Només sento una mica d’hu-mitat.” Un cent per cent, Pulido.

“Calculava lesoperacions mésdifícils i suspeniamatemàtiques

Manuel CuyàsVuits i nous

Pulido el memoriós

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIMECRES, 13 DE DESEMBRE DEL 2017

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals. http://epa.cat/c/6folq8

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.catCentraleta Girona: 972 18 64 00Centraleta Barcelona: 93 227 66 00Atenció al client: 972 18 64 80Redacció Girona: Güell, 68. 17005Redacció Barcelona: Diputació, 284, 4t. 08009

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Jordi Grau (Girona), PepaMasó i Joan Rueda (Informació general), Miquel Riera (Presència i Cultura), Xevi Sala (Europa-Món), Ramon Roca(L’Econòmic), Lluís Martínez (coordinació amb El Punt Avui Televisió), Ferran Espada (Local).Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Pilar Esteban (Europa-Món), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), JaumeVidal (Cultura), David Castillo (Suplement Cultura), Andreu Puig (Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jordi Molins(Disseny), Montse Martínez (Apunts), Carme Torns (Documentació), Susanna Oliveira (Barçakids), Marcela Topor(Catalonia Today), Jaume Batchellí (Producció), Montse Oliva (delegada a Madrid), Pere Gorgoll (Necrològiques),Antoni Dalmau, Tura Soler, Xavier Castillón i Anna Puig (Comarques Gironines), Mercè Ribé (Camp i Ebre), JoanPoyano (Lleida), David Brugué (Catalunya Central), Ricard Palou (Maresme).

i vostès em segueixen habitual-ment, ja saben que en aquest ma-teix espai vaig defensar fins a

darrera hora això de la llista conjunta.Ho vaig fer amb la mateixa conviccióque el 2015 vaig defensar Junts pel Sí,un Junts pel Sí que si hagués sigut permi hauria inclòs fins i tot la CUP. Per-què és només junts que ens en sorti-rem. I si l’argument per no anar juntsés tan simple com dir que això eramassa complicat, la meva resposta éstambé ben simple: i que no ho és, decomplicat, això de la independència?Si per a objectius excepcionals no somcapaços de fer coses excepcionals, pot-ser és que no cal posar el llistó tan alt.Però la llista conjunta no hi és. I sí, jaho sé, que no hi hauria de perdre ni unminut més pensant-hi, però l’hi perdocada cop que veig una enquesta en quèse’ns parla del bon resultat que pot ferArrimadas aquest 21-D. Que si Cs ob-tindrà 25 diputats, que si n’aconsegui-

S “No puc evitarpensar en la llistaúnica cada cop quesento a parlard’enquestes

rà 30, i que si serà o no la formaciómés votada. I ara, que si Junts per Ca-talunya, ERC i Cs estan tots tres en unfrec a frec. S’imaginen vostès què hau-ria sigut una llista conjunta? Arrima-das estaria a la meitat de distància.Parlaríem de 60, 62, 63 o no sé quantsdiputats de la llista conjunta i de 25,30, i si volen 34, d’Arrimadas. L’inde-pendentisme seria la primera forçasense discussió, i no haurien regalat aArrimadas (com l’hi han regalat) el re-

lat de convertir-la mentalment en unafuturible presidenta. Vam cometreaquest error, i ara cometem l’errord’entrar en l’embolic aquest sobre quiha de ser el president de la Generalitatsi l’independentisme suma. Puigde-mont diu que ho vol ser i que està dis-posat a córrer el risc de venir a pren-dre possessió (cosa que jo, si fos ell, nofaria, però vaja); al mateix temps, Car-les Mundó apostava ahir en una entre-vista a l’Ara perquè ERC investeixiJunqueras president, i fa quatre diesMarta Rovira es mostrava disposada aser-ho. Contradient, és clar, la piuladade Rufián del mes passat en què parla-va de “restituir l’statu quo d’abans del155”, i hi afegia: “i això inclou el presi-dent”. I, posats a dir, quin presidentvoldrà la CUP? Puigdemont? O tin-drem un altre serial de condicionsMas style com el 2015? Prou emboli-cat que és tot plegat, a mi em semblaque encara ens ho compliquem més.

EmbolicatsXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Les cares de la notícia

Aragó es queixa amargament de l’estat en què hihan arribat les obres de Sixena, potser per evitar-se haver de pagar la factura de la compra i de laseva conservació. El cert és que el trasllat es vafer de la pitjor manera possible. O sigui que recla-macions, a l’empresa de mudances.

VICEPRESIDENTA DEL GOVERN ESPANYOL

De mala manera

Quan li han preguntat per les vies bilaterals i unila-terals, la vicepresidenta del govern espanyol ha re-plicat i remarcat que el que necessita Catalunya éspluralitat. Naturalment, dins de la unitat d’Espanya.Sembla que els únics que garanteixen tanta plura-litat són els defensors de l’article 155. I els altres?

-+=

-+=

Límits a la llibertatSantiago Espot

Lliçons de democràciaS. Sáenz de Santamaría

-+=

Javier Lambán

Un dels articles cardinals de la Constitució espa-nyola garanteix la llibertat d’expressió. Però cadadia hi ha exemples que fan pensar que aquestaseria una llibertat limitada, condicional i sota vigi-lància. Santiago Espot, implicat en una xiulada alrei d’Espanya i el seu himne, ho està comprovant.

PRESIDENT DE CATALUNYA ACCIÓ

PRESIDENT D’ARAGÓ

La perversió més greu delprincipi de separació de po-

ders que caracteritza qualsevol de-mocràcia real –no nominal– es pro-dueix quan un dels braços de l’Estatadopta competències que són prò-pies dels altres. Això és el que passaa Espanya, on la justícia s’utilitzaamb finalitats polítiques amb l’ob-jectiu, disfressat de compliment deles lleis, de fer un escarment contrael discrepant. Llavors es persegueixun objectiu, en aquest cas, el càstigals que han desafiat la manera úni-ca d’entendre les relacions de Cata-lunya amb Espanya, i a continuacióes reinterpreten els fets perquè di-guin allò que es vol que diguin.

El Tribunal Suprem vol estendrela causa, mitjançant un informe dela Guàrdia Civil, a altres persones,com Marta Rovira i Anna Gabriel,que fins ara no estan imputadespels fets en els dies decisius de se-tembre, octubre i novembre. Vanser dies difícils i només hi va haverepisodis de clara violència en und’ells: durant les votacions del pri-mer d’octubre. El jutge està interes-sat que es demostri que en aquellsdies hi va haver molts episodis deviolència. Però dels votants pací-fics. No pregunta si la repressió deles policies espanyoles va ser pro-porcionada o no. Només s’interessaper les persones que van plantarcara per la democràcia i qui les vaorganitzar.

La pregunta i la posterior in-vestigació serien hilarants si no fosperquè al darrere hi ha la intenció,ja prou visible per altres fets, quel’Estat espanyol vol obrir una causageneral contra tothom que tinguiuna ideologia contrària a la unitatd’Espanya. Una manera d’actuarque és pròpia dels règims autorita-ris, però no de les democràcies quees vanten de ser avançades i exem-plars.

Persecuciócontra eldiscrepant

EDITORIAL

De reüllAnna Serrano

El pla B

uan el PP va acceptar l’esmena del PSOE perquè elcontrol dels mitjans públics catalans –TV3,

Catalunya Ràdio i l’ACN– seguís en mans del Parlamentmalgrat l’aplicació del 155 el mateix matí que el Senatdonaria llum verd a l’activació del polèmic article,segurament ja tenia un pla B. O potser va ser desprésque, calibrant l’excepcionalitat de la campanya quehavien forçat, els populars van decidir que els mitjanspúblics sentirien el seu alè al clatell. El seu i el dels socisde Ciutadans, és clar. En l’equador de la cursa que

portarà als comicis més atípics, unade les activitats desplegades ambmés entusiasme pels blaus i elstaronges és el recurs a la JuntaElectoral. L’organisme encarregatde vetllar per les eleccions ja hadictaminat que els mitjans públicsno poden parlar de “consellersempresonats”, això quan Oriol

Junqueras és conseller i està a la presó, o tampoc podenreferir-se al “govern a l’exili”, malgrat que Puigdemont iquatre dels seus consellers estan a Brussel·les. Tambées va pronunciar en contra de les pancartes de l’edificide TV3 i, afortunadament, no va estimar un recurs delPP en contra d’un editorial de Mònica Terribas. Un noparar. Ahir mateix considerava “excessiva” la coberturaque la tele pública va fer de la manifestació deBrussel·les, malgrat que no es va fer programacióespecial. Tot per obra i gràcia del PP i Cs. Intent decontrol, se’n diu. I perjudica el periodisme i a tots.

Q

El PP vadecidir queels mitjanspúblicssentirien l’alèal clatell

EL PUNT AVUIDIMECRES, 13 DE DESEMBRE DEL 20174 | Punt de Vista |

1any

L’AN fa detenir els cinc jovesque van cremar fotografies delrei. La CUP demana la dimissiódel conseller Jané i el PDeCATdefensa l’actuació dels Mossos.

10anys

20anys

El Tribunal Suprem no relacionaBatasuna i les ‘herriko taberna’.Els magistrats veuen improcedentdecretar l’embargamentd’aquests locals.

El ministre de l’interior delPartit Popular, Jaime MayorOreja, avisa ETA que no podràforçar cap negociació “apilantmorts”.

Tensió amb la CUP Setge a Batasuna El diàleg PP-ETATal diacomavui fa...

a humanitat enca-ra carrega grans

preguntes que sem-blen no tenir resposta.Quin és l’origen de lavida? Quins són els lí-

mits de l’univers? Qui és l’enigmàtic“M. Rajoy”? Són qüestions sense re-soldre i segurament així es mantindranfins a l’eternitat (per cert, què caramés l’eternitat?). Viure acompanyats perl’ombra de la ignorància sembla malacosa, però cal reconèixer que és grà-cies a la insatisfacció i el dubte que elshumans hem desenvolupat un admira-ble esperit de recerca de la llum, hemfet evolucionar la ciència i s’han redac-tat constitucions i decrets.

Aquest anhel ha tingut expressió ar-tística. Durant l’edat mitjana vam om-plir monestirs com el de Sixena ambrepresentacions de sants i divinitats(per cert, què és exactament la divini-tat?) que donaven una explicació inter-nament coherent sobre la creació delmón i el més enllà. Moltes d’aquellesexpressions artístiques es van perdre,d’altres es van mantenir al lloc, i algu-nes van ser conservades en museuscom el de Lleida. Vist ara, l’explicaciódel món i del més enllà que inspiravaaquelles imatges ja no ens aporta lamateixa llum i seguretat, sinó que enssemblen fetes des de la foscor i la lle-genda. L’evolució, en fi, ens converteixsempre en una colla de descreguts.

Dilluns, unes quantes obres del Mu-seu de Lleida van ser enviades a Sixe-na. Hi havia una sentència d’un jutgeque posava llum sobre el cas, un de-cret que posa sota control el Departa-ment de Cultura i de la resta del governcatalà, i una Constitució que dicta ne-gre sobre blanc què s’hi pot fer i quèno s’hi pot fer, a l’Estat. Espanya es diua ella mateixa que per fi ha conquerit laveritat i l’ordre, els partits autodenomi-nats constitucionalistes afirmen que el155 ha fet tornar Catalunya a la norma-litat (què diantre és, la normalitat?), il’univers descansa per fi lliure de caos.

És curiós, però, que havent-hi aitalordre, una sentència s’hagi de fer com-plir enviant antidisturbis a un museu;que els jutges hagin de retorçar el relatdels fets fins als límits del deliri permantenir polítics a la presó, i que unaConstitució, que suposadament ha detenir l’aval dels ciutadans, s’hagi d’im-posar a Catalunya a cops de porra i de155. No els planteja dubtes? Volen serun estat evolucionat, però els estàquedant un país de llegenda negra ipresons fosques. (Per cert, qui caramdeu ser “M. Rajoy”?)

L

Full de rutaDavid Marín

La veritat i lesombres

“S’ha reprèsl’espai disponible,on es redescobreixun ús oblidat

otser el primer acte d’estricta arrelpolítica es produiria en un ermàs,on un grup heterogeni d’humans es

concentraria, i es formularia una preguntaprimària i essencial: com ens organitzem?Segurament és així, en un espai obert i lliu-re –en direm espai públic– on es plantegenels primers actes conscients i de conjuntdels grups humans i potser és en aquestmateix espai –les àgores i els fòrums i, mésenllà, recollint el símbol, les assemblees iels parlaments– on encara es produeixenesdeveniments transcendents pel presenti pel futur d’aquests grups, tot i l’omnipre-sent virtualitat de la xarxa.

SOSTÉ EL SOCIÒLEG RICHARD SENNETTque hi ha tres corrents de pensament quequalifiquen l’espai públic. El de la contro-vertida Hannah Arendt, que el defineixcom un àmbit eminentment polític, en elqual s’iguala la veu dels que hi debaten lliu-rement, previ despreniment d’origen, gè-nere, classe i circumstàncies privades. Estracta d’un plantejament vigorós i estricte.I urbà. És aquí on la identitat individualperd valor i la massa anònima alliberada espronuncia sense condicionants.

P EL SEGON corrent el determina Jürgen Ha-bermas, afegint matisos al primer corrent.Incorpora les diferències i les circumstàn-cies de l’altre amb el qual es debat, i defensaque el reconeixement de certa diferènciaentre els interessos fa que del lliure flux co-municatiu entre estranys en resultinacords compartits i propòsits comuns.

EL TERCER EL DEFENSEN dos sociòlegs, elmateix Sennett i Erving Goffman, i un an-tropòleg, Clifford Geertz. Menys polític quecultural, aquest corrent considera i analit-za l’esfera pública des de l’expressió no ex-plícita dels seus ocupants. Relata les rela-cions que es construeixen de nou a partirde les “minúcies” (sic) de les quals estàcompost aquest espai: el llenguatge no ver-

bal, les distàncies corporals mesurades, lallibertat de parlar amb desconeguts, les sa-lutacions, les mirades, i també els colors,els vestits, els símbols ostentats... En re-sum, s’escenifica el ritual que, quan és engrup, serà projectat –o disparat– cap allàon aquest decideixi.

ELS CARRERS S’HAN OMPLERT, molt, i mol-tes vegades, últimament. S’ha reprèsaquell espai disponible ja anestesiat pel falsconfort dels seus usuaris, on es redesco-breix un ús desconegut o oblidat per molts,i on fascina comprovar les tres mirades.

SI OBVIEM el component identitari –quel’autora rebutja– podem reconèixer l’espaid’Arendt, on s’ha començat a practicar, tí-midament, la desvinculació d’origen, clas-se, gènere... per encertar un pronuncia-ment conjunt. Seguint Habermas consta-tem, gràcies a la lliure comunicació, dife-rències en l’altre que ajudaran a rebaixarl’interès personal i a trobar un propòsit col-lectiu. I finalment el ritual –llaminer i ple desímbols, colors i llenguatge sobreentès–que consola els actors, i endreça i commoul’escena, necessitada de raó.

Francesc Camps i Palou. Arquitecte

Places disponiblesTribuna

Els nens i lesxarxes socialsb De camí cap a la feina, altransport públic, he sentit dira una senyora que el seu fill de10 anys està més segur a ca-sa, amb l’iPhone o la tauleta,que jugant al carrer amb elsseus amics. El que no sapaquesta senyora és que el seufill es troba exposat a altresriscos, com els continguts noapropiats, l’assetjament o laprobabilitat d’aïllar-se. El quenecessiten els nens a aquestaedat és més temps amb elsseus familiars i menys tempsa la pantalla. Parla amb elsteus fills, pregunta’ls com haanat el dia a l’escola, fes-losuna abraçada i dedica’lstemps de qualitat, però pen-sa-ho dos cops abans d’en-dinsar-los al món de les xar-xes socials. La infantesa ésuna etapa prou fugaç. No vul-guis fer-la més curta.CRISTINA FERNÁNDEZSant Julià de Lòria (Andorra)

Eleccions iEsquerra

b Em resulta difícil fer aques-ta carta, però haig de dir di-verses coses a Esquerra Re-publicana: en un moment tanexcepcional com el que estemvivint a Catalunya, que no vol-gués fer una llista de país i quesortís de seguida la Sra. MartaRovira a dir que volien anar ensolitari sense esperar les al-tres forces independentistesem sembla molt sectari, i dirque són un partit molt antic éscom no dir res. Actuen com sifossin unes eleccions autonò-miques, i mentrestant els deCiutadans els van menjantterreny, cosa que no hauriapassat en una llista de país, jaque quan anem per una causacomuna ningú pregunta quinpartit vota. Lamentable. Aixòés fer el joc al 155 quan ja te-nim un president i un vicepre-sident legítims escollits pelParlament de Catalunya en el

seu moment. Esquerra hauriad’haver estat a l’altura en undels moments més difícils perCatalunya.M. DOLORS BOTETBarcelona

Càstig addicional

b Les grans companyies sub-ministradores, a les quals dife-rents lleis del nostre Parla-ment intentaven posar travesals talls de servei a personesamb dificultats econòmiques,com que aquestes lleis, a ins-tàncies del PP i amb l’aplaudi-ment de Cs i el posar-s’hi deperfil del PSOE han estat sus-peses pel TC, tallen al més mí-nim deute. Si això no fos prougreu per si mateix, s’hi rabe-gen, i quan la persona deutoraha pogut, ves a saber com, re-unir els diners i fer el paga-ment, llavors li diuen amb totala barra que la restitució delservei es farà al cap de vint-i-quatre o quaranta-vuit horesi mentrestant la persona con-

tinua sense aigua, sense elec-tricitat, sense gas o sense te-lèfon.

És innegable que això és nimés ni menys que un càstigaddicional perquè abans, pertallar la llum, havia de venir unoperari fins al comptador permanipular-lo i tallar el corrent iper restablir-lo s’havia de ferla mateixa maniobra (inversa)i això podia justificar, no sé sifins a quaranta-vuit hores, pe-rò almenys un cert retard; encanvi ara, amb els compta-dors digitals que ja hi ha a totarreu, tant el tall com el resta-bliment són una simple ordreinformàtica que, si no es faimmediatament, és perquè noels dona la gana de fer-la, vullsuposar que amb la sana in-tenció d’alliçonar els pobresinfeliços que van justos i per-què recordin el que els potpassar. I tot això amb la bene-dicció dels més alts tribunalsestatals. Vergonyós.AGUSTÍ VILELLACambrils (Baix Camp)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIMECRES, 13 DE DESEMBRE DEL 2017

Albano Dante Fachin, EXDIPUTAT DE PODEM

“Si no guanya l’independentisme,ho faran Rajoy, el rei i els piuets”

La frase del dia

“El sobiranismeva, ara mateix, ambles mans lligades;l’únic que li quedaés el dret de votar.Però el catalanismeestà més enrabiat iconvençut que mai

únic debat vertaderament inte-ressant, pel que fa al món sobira-nista, passa per saber fins a quin

punt és encara viable el projecte republi-cà. Tot depèn, ara mateix, del resultat deles eleccions anòmales –forçades i en clardesavantatge– del proper dia 21; els sobi-ranistes no haurien de perdre el controldel govern, encara que si fos així tampocno seria cap drama insalvable.

COSTARIA DE PAIR la derrota, però es fariamés evident que mai fins a quin punt sóninsatisfactòries, irrealitzables i fins i totcíniques la resta d’alternatives. Si el sobi-ranisme torna a guanyar, però, es faràmolt patent que res –res!– no pot doble-gar-lo, i que la política de no fer política, od’esperar que la facin per tu els jutges i elsguàrdies civils, no acaba donant gaires re-sultats. Tot i així, esperar que el PP s’avin-gui a negociar alguna cosa, per molt queels sobiranistes tornin al poder enfortitsper més vots o escons, no té cap versem-blança.

EL XAROP DE GARROT sembla que els bastaper tenir-ho tot sota control, més l’ame-naça de presó indiscriminada i la falta depressions internacionals perquè el go-vern espanyol s’avingui a asseure’s a ne-gociar. La més gran decepció ha vingutprecisament d’aquí, de comprovar fins aquin punt la UE no ha mogut ni un dit perajudar una causa pacífica i dialogant, quebusca en la tradició europeista el seu fu-tur. La UE és un negoci, no un club de mo-ralistes.

HEM APRÈS, també, aquests mesos poste-riors al referèndum de l’octubre, que el ca-talanisme viu molt bé a la contra, en reac-ció contínua a les pressions i repressions.Catalunya no cau; és com un d’aquells bo-xadors faixadors, que encaixa les planto-fades vinguin d’on vinguin i mai no va demorros a la lona, però tampoc no té bonscops –ho hem d’admetre– per fer tre-molar el rival. Aquesta mena de boxadors

L’ guanyen per esgotament. Posant-hi, lite-ralment, l’altra galta.

EL NERVI DEL CATALANISME està més en-cès que mai, i no es pot conformar ambqualsevol cosa. A Madrid s’haurien d’ado-nar que és un moviment amb molt de re-corregut, que fa que ara s’impliquin perprimer cop en política centenars de per-sones, sense por ni cap temptació d’abai-xar el nivell d’exigència. Les bastonadescontra el plebiscit de l’1-O han servit perun despertar polític generacional, quepotser serà recordat durant molt detemps, com aquell aprenentatge antiau-toritari que hauria de tenir qualsevol joveamb mentalitat liberal o democràtica.Gent que fins llavors no havia vist la ver-tadera cara del que pot ser un estat rigo-rista, s’està posant les piles. S’ha adonatde com n’és de necessari un aprofundi-ment democràtic, i no li entra al cap queaixò se solucioni simplement amb invoca-cions puerils a la llei o a la Constitució.

HEM VIST QUE FER EL REFERÈNDUM unila-teral i assumir-ne les conseqüències vaservir, sobretot, per aclarir el terreny.Vam veure qui va donar la cara pel vo-tant i els seus drets civils, i qui va volernedar i guardar la roba, i qui va donarcorda a la policia i als cops de porra con-tra persones indefenses. Ara es vol em-boirar el paisatge després d’aquella tris-ta batalla precisament per això, perquèoblidem qui és qui i tornem a les canta-relles més o menys catalanistes, més omenys constitucionals, més o menys ala contra del 155. L’1-O és un termòme-tre infal·lible a l’hora de captar qui és ono un impostor, un demòcrata de cafe-teria o un aprenent d’inquisidor. Queara alguns dels promotors de l’1-Os’amaguin rere el 155, fent-lo servir coma cortina de fum que no compromet ares, té un punt de patetisme.

EL SOBIRANISME va, ara mateix, amb lesmans lligades; l’únic que li queda és eldret de votar. Però el catalanisme estàmés enrabiat i convençut que mai, imolt més mobilitzat que a finals dels se-tanta, quan se sortia d’una atroç dicta-dura. Hi ha un despertar català que s’es-tà notant més enllà de les fronteresd’Espanya; el procés ens ha posat en elmapa internacional, per molt que a l’ho-ra de la veritat no s’hagin trobat ni reco-neixements ni complicitats explícites.

EL QUE PUGUI PASSAR a partir d’ara fa demal dir. És possible que la política depactes que sorgeixi d’aquestes eleccionsenterri per sempre més una generacióde polítics, o que el sobiranisme faci unsbons resultats, que permetin tocar-li elsnassos, incansablement, a l’Estat espa-nyol, tot esperant que el PP perdi encaramés els estreps i s’endinsi en el despres-tigi. No cal esperar miracles, però tam-poc prescriure resignació. ¿Quin és elpla? ¿Resistir i picar pedra, tan sols? ¿Obé tornar a demanar massivament unreferèndum?

Melcior Comes. Escriptor

Catalunya faixadoraTribuna

SísifJordiSoler

o és estrany queel president

Trump sigui tan malvist a Europa: té unarara propensió a com-plir promeses electo-

rals. Va dir que reconeixeria Jerusalemcom a capital d’Israel i que hi faria tras-lladar l’ambaixada americana. Altrespresidents ho van prometre en campa-nya, i després ho van deixar estar;aquest ho ha fet, amb gran escàndol di-plomàtic. Res més difícil, a l’època de lapostveritat, que reconèixer una evidèn-cia. El lligam històric i emocional ambJerusalem dels jueus de tots els tempsés inqüestionable. “La glòria del món ésla Terra d’Israel, la glòria de la Terra d’Is-

rael és Jerusalem, i la glòria de Jerusa-lem és el Temple sant”, va dir en el segleXIII Moixé ben Nahman, nat a Girona.No és estrany que Jerusalem fos pro-clamada capital del nou Estat d’Israel, eldesembre del 1949, encara que la partoriental quedés en mans de Jordàniafins que va poder ser recuperada a laguerra de 1967. Però, es pot objectar,dogmes religiosos passats no garantei-xen resultats polítics futurs. ¿No podri-en haver posat la capital en un llocmenys controvertit, desposseït de tantadensitat històrica? Error. Els qui hanconvocat la tercera intifada –ara fa tren-ta anys de la primera– no aspiren a cappla de partició territorial ni a compartiralgun districte de la capital, sinó al ma-teix de sempre: llençar els jueus al mar;si això hagués canviat, ja se sabria.Qüestionar la capitalitat de Jerusalemsignifica eternitzar el conflicte i relativit-zar l’existència de l’Estat d’Israel comun error històric que cal esmenar.

N

De set en setManuel Castaño

Jerusalem,capital

Qüestionar la capitalitat deJerusalem significaeternitzar el conflicte

EL PUNT AVUIDIMECRES, 13 DE DESEMBRE DEL 20176 |

Un informe de laTaula del TercerSector evidencia laprecaritzaciólaboral

Així ho sosté lanúmero dos deCatalunya enComú-Podem,Elisenda Alamany

“Sembla queel candidat dela CUP siguiPuigdemont”

Mig milió detreballadors nopoden tenir unavida decentNacional

osep Rull confessa que lapresó l’ha enfortit políti-cament. El més dur delsdies a Estremera, diu, no

han estat les condicions físiquesni tan sols la falta de llibertat, si-nó la llunyania dels seus fills.Per això ha lamentat l’absènciad’alguns dirigents polítics, queno han expressat solidaritat niempatia. En canvi, valora elsentit humà que, des de la dis-crepància política, li han fet ar-ribar altres com Eva Granados,Jordi Terrades, Alícia Romero,Janet Sanz i Mercedes Vidal.

Acaba de sortir de la presó is’ha abocat en la campanya.És una promesa solemne quevam fer al conseller Forn. Tam-bé en vam parlar amb Oriol Jun-queras. Vam dir que, quan sor-tíssim de la presó, destinaríemtota la nostra capacitat, les ho-res i l’esforç a treure un bon re-sultat en aquestes eleccions;des de la convicció que qui pottreure els presos polítics i quipot fer retornar el govern legí-tim al Palau de la Generalitat ials diversos departaments és elpoble de Catalunya a través deles urnes. Una victòria del tri-partit del 155 vol dir presó i exi-li. Una victòria del sobiranismevol dir la possibilitat de canviarles coses i tornar a la normalitatdemocràtica.

El govern espanyol pot dir queels processos judicials seguei-

Jxen el seu curs a banda del ter-reny polític, i el jutge del Su-prem estudia ampliar la causa amés dirigents independentis-tes. Com es negocia que hi dei-xi d’haver presos polítics?El que és segur és que si hi haun resultat contundent a les ur-nes, hi ha opcions per a moltescoses. Si no hi ha aquest resul-tat potent a les urnes, evident-ment s’obre un escenari de des-esperança. Vol dir perpetuar el155 per una banda i, per l’altra,continuar amb aquest procés deprohibir i empresonar el quediscrepa, aquell que s’expressaen termes diferents dels del tri-partit del 155.

Se sent lliure per fer políticaamb normalitat?No. Molta gent de bona fe hodesconeix, i ens agradaria po-der-ho explicar. Els que hemsortit tenim una llibertat limita-da, per diverses raons. La pri-mera: cada setmana hem decomparèixer davant del jutjatde guàrdia. Ho vaig fer ahir [perabans-d’ahir] per primera vega-da al jutjat de Terrassa. Segon:no podem sortir del territori del’Estat espanyol. M’hauria agra-dat anar a Bèlgica i poder abra-çar el president Puigdemont i laresta de membres del govern al’exili. Tercer: tenim la llibertatd’expressió limitada. La interlo-cutòria del jutge diu que segonsquè diguem, què defensem, te-nim el risc seriós de tornar unaaltra vegada a la presó. Quananem a un debat, no estem enigualtat de condicions, perquè

tenim l’espasa de Dàmocles dela justícia permanentment a so-bre. I quart: a nosaltres, se’nsha de jutjar, i veurem quan co-mença el judici oral, per uns de-lictes que són d’una gravetat ex-traordinària. Demanen per anosaltres trenta anys de presó.Quan ens vam acomiadar deJoaquim Forn i d’Oriol Junque-ras, una de les qüestions mésdures va ser la certesa que ellses quedaven a la presó perquèes considerava que, si en sor-tien, podien continuar protago-nitzant actes violents. Aquestés el tema de fons. Quan érem ala presó, el conseller Jordi Tu-rull i jo parlàvem amb altres re-clusos, la majoria amb sentèn-cia ferma. Quan nosaltres expli-càvem que el delicte que pre-sumptament se’ns atribueix erael més greu del Codi Penal, i queestàvem parlant de 30 anys,quedaven perplexos. I era gentamb condemnes llargues perdelictes de naturalesa violenta.

Per què va decidir no anar aBrussel·les i anar a declarar?Ho vam parlar entre nosaltres,vam tenir la convicció que hihauria un nivell de repressiómolt alt i de cap de les manerespodíem posar en risc la gent.Després del que havia passatl’1-O, la prioritat era protegir lagent i no crear tensió. Éremconscients que hi hauria un ni-vell de repressió important capal govern i vam acordar que hihauria una part del govern quemarxaria i una part que es que-daria. En el meu cas, jo tenia la

possibilitat de participar a SantCugat en un acte del centenaride Ferrocarrils de la Generalitatde Catalunya, i creia que hi ha-via d’anar i donar una imatge denormalitat. I després hi ha unargument de naturalesa moltpersonal, perquè aquí cadascúha triat en funció de les sevescircumstàncies. L’exili és moltdur. La meva mare és moltgran, està malalta i no es potmoure. Si li passava res, si eradins de la presó, creia que teniaalguna possibilitat de poder-laanar a veure. És una raó perso-nalíssima meva. Cadascú té lesseves. Per això ens indignemquan sentim comentaris quefrivolitzen la severitat de l’exili.És duríssim per als que el prota-

gonitzen. Quan vam sortir d’Es-tremera, al cotxe vaig poderparlar amb el president. Li vaigdir que estigués molt convençutque va fer bé d’anar a Brussel-les, perquè la institució de lapresidència no es pot sotmetrea la ignomínia i a la vexació a lesquals hem estat sotmesos nos-altres. Ha estat molt dur. Enshan volgut humiliar. No vull dirque a nosaltres ens hagin llevatla dignitat, no se n’han sortit.Però la presidència de la Gene-ralitat té aquest sentit de trans-cendència, s’ha de protegir del’acarnissament. D’altra banda,també hem vist que la justíciabelga s’ha expressat en uns pa-ràmetres diferents i s’ha retiratl’euroordre per això.

Josep Rull i Andreu Conseller de Territori i Sostenibilitat i número 6 per Barcelona de Junts per Catalunya

RedaccióBARCELONA

CAMPANYA · “Els que hem sortit, tenim una llibertat limitada” IDEAL ·“Surto amb major convicció que la independència és imprescindible”VALORS · “Des del ressentiment, no es construeix res de positiu”

“L’alternativa aPuigdemont ésavalar el 155”

EL PUNT AVUIDIMECRES, 13 DE DESEMBRE DEL 2017 | Nacional | 7

Cinismeen estat pur

L’APUNT comunal perpetrat en plena campanya per aquells quemés han contribuït al rebuig cap a Catalunya. I no no-més ara. O s’han oblidat de la recollida de firmes con-tra l’Estatut? Doncs bé, el bloc del 155 sosté que s’hade posar fi al boicot perquè genera encara més divisiói, segons el PP, castiga aquells catalans que volen con-tinuar sent espanyols. Els altres, tant li fa.Pepa Masó

Prenguin nota. La culpa del boicot als productes cata-lans la tenen exclusivament els independentistes, queamb la seva actitud “irresponsable” han perjudicat lasituació econòmica i social de Catalunya. Així ho con-sidera el bloc del 155, que ha aprovat al Congrés unaproposició no de llei per demanar que no es discrimi-nin els productes catalans. Un exercici de cinisme des-

Si Puigdemont guanya el 21-D itorna per ser investit, hi ha unalt perill que sigui detingutabans o després.Si no guanya les eleccions ésmolt complicat que hi pugui ha-ver aquest retorn. Si guanya, hiha una legitimitat extraordinà-ria per poder venir. Tot és anor-mal, però l’anormalitat queda-ria extraordinàriament agreu-jada en la mesura que aquellque ha estat escollit per la ciuta-dania no pugui prendre posses-sió de la responsabilitat que liha conferit el poble de Catalu-nya. Si no torna el presidentcom a president, vol dir que esdona carta de naturalesa al 155,que vol dir que des de Madrid espugui fulminar un president es-

collit democràticament. Aquestés el sentit darrer de la nostracandidatura. La manera de con-frontar-nos amb rotunditat al155 és el retorn del president le-gítim amb el seu govern.

ERC vol que aclareixin quina se-ria alternativa de JxCat a Puig-demont.No hi ha alternativa. Buscar-laés avalar el 155. Tot el nostreesforç l’utilitzarem per explicaren positiu el nostre projecte,treballar per la normalitzaciódemocràtica del país, continuaramb el projecte de república ibuscar aquest element de con-frontació democràtica amb elsnostres adversaris polítics, maienemics, que són el tripartit del

155. Malgrat la duresa del quehi ha hagut, no volem sortiramb cap espurna de rancúniani ressentiment, amb la convic-ció que des de la rancúnia, desdel ressentiment, no es cons-trueix res de positiu. El dia quedeixem de ser aquesta onadad’esperança, no tindrem capmena utilitat. Fem la denúncia,però no ens trauran el somriu-re. Hem llegit molt dins de lapresó i ens hem amarat d’al-guns referents.

ERC i Oriol Junqueras no sónels seus adversaris polítics?Els nostres adversaris són el tri-partit del 155.

Si l’independentisme suma, laCUP està oberta a entrar al go-vern si es desplega la repúblicai hi ha unilateralitat...El plantejament és restablir elpresident Puigdemont i el go-vern legítim. Quan això s’hagifet, veurem en quins termess’ha de continuar desenvolu-pant aquesta legislatura.

I si guanya ERC? JxCat investi-rà Junqueras o Rovira?Vull que guanyi les eleccionsJxCat i Carles Puigdemont,amb respecte a les altres forma-cions polítiques.

No és lògic també que l’electo-rat independentista pugui vi-sualitzar cap on va el procés?Les eleccions seran en bona me-sura la segona volta de l’1-O.Aquest és el punt fonamental.N’hi ha un altre en negatiu. Elsdel 155 estan disposats a res-pectar el resultat electoral?Nosaltres, sempre hem estatdisposats a respectar-lo.

Si el 155 cau però es manté laintervenció financera, què fa ungovern independentista?Eixamplar la base i carregar-sede legitimitat. Tenim una carto-grafia clara del que hi ha a l’al-

tra banda del mur, de la magni-tud del minotaure. No es tractade recular, sinó de continuaravançant amb les millors eines iles millors condicions que enspermetin que el següent pas en-davant sigui irreversible en ter-mes democràtics.

Pot ser un procés que durimolts anys.Quan surto de la presó, surtoamb major convicció que la in-dependència de Catalunya ésimprescindible. Des que teniaquinze anys, com a indepen-dentista he tingut tres etapesdiferents. La primera va ser elsomni de l’ideal. La segona, depragmatisme. Com a conseller,he vist les oportunitats que Ca-talunya perd pel fet de no ser in-dependent. La tercera obra mésimportant en carreteres que vafer la Generalitat l’any passat vaser una rotonda. Però quanveus el potencial que té aquestpaís i les oportunitats que per-dem en benestar, progrés, encreació de llocs de treball, enprosperitat, en modernització,per no tenir la independència,és extraordinari. La tercera ésque no vull que els meus fills vis-quin en un estat on, pel fet dedefensar lliurement i democrà-ticament les seves idees, algúpugui anar a la presó.

Com es traspassa una amenaçad’exercir la violència de l’Estatespanyol?Amb més democràcia. Eixam-plant la base. El nostre límit haestat, és i serà la utilització de laviolència. Mai hem utilitzat laviolència, mai utilitzarem la vio-lència. Davant d’aquest com-promís, que té un componentètic, moral, insubornable, l’op-ció és una gran onada democrà-tica expressada en llibertat i ales urnes. Com més àmplia és labase, més difícil és que es puguisostenir aquest mur, que hemvist que és molt alt i molt con-

tundent. No hem de quedar em-presonats per determinatsplantejaments de terminis o peruna hiperventilació que puguiacabar sent estèril.

Al grup parlamentari de JxCatqui prendrà les decisions?Puigdemont? El PDeCAT?Les prendrà el grup parlamen-tari, que vol dir els diputats quel’integren, que tenen una proce-dència extraordinàriament plu-ral. Hi ha gent que procedeix desectors molt diferents i gentque venim del PDeCAT. El par-tit ha exercit una generositatextraordinària i ha sabut enten-dre l’excepcionalitat d’aquesteseleccions. El funcionament delgrup parlamentari ha de sermolt fidel a l’excepcionalitat delmoment. Hi haurà un àmbitmolt preferent de presa de deci-sions que ha de ser el mateixgrup.

JxCat és una marca de futur decara a unes eleccions munici-pals, per exemple?Ara ens centrem en aquesteseleccions. És un instrument ex-cepcional davant d’una situaciód’excepció.

Quins referents ha llegit i sen’ha amarat a la presó?Hi ha un llibre, que he recoma-nat de totes les maneres possi-bles, de John Carlin, que es diuEl somriure de Mandela. Reco-mano a tothom llegir-lo. Explicamolt bé que el respecte, l’empa-tia, el perdó, l’esperança, la fer-mesa, són uns valors que donenuna força extraordinària. Elrespecte a l’altre. És un llibreinspirador. Vaig demanar queme l’enviessin a la presó i el vaigpoder tenir. Estem a anys llum,i pretendre remotament fer capcomparació amb Nelson Man-dela seria ofensiu. Cap preten-sió. Però hi ha molts elementsque expressava Mandela quepoden ser útils. ■

El conseller i candidat deJxCat Josep Rull, ahir, a laseu de la candidatura ■ EL

PUNT AVUI No vull que els meusfills visquin en unestat on, perdefensar les sevesidees, algú puguianar a la presó

❝ ❝Les decisions deJxCat les prendrà elgrup parlamentari.El funcionament hade ser molt fidel al’excepcionalitat

Ens indignem quansentim comentarisque frivolitzen laseveritat de l’exili. Ésduríssim per als queel protagonitzen

❝

EL PUNT AVUIDIMECRES, 13 DE DESEMBRE DEL 20178 | Nacional |

3801

59-1

1399

52®

El president de la Generali-tat i cap de llista de Juntsper Catalunya (JxCat),Carles Puigdemont, va as-segurar ahir que “potserval la pena córrer el risc” deser detingut si tornés a Ca-talunya per ser investitpresident pel Parlamenten virtut dels resultats deles eleccions del 21, tal comva avançar a aquest diari.En aquest sentit, en unaroda de premsa a la seu del’agència ACN i amb con-nexió en directe amb Brus-sel·les, Puigdemont va tor-nar a demanar a la “coali-ció del 155” (Cs, PSC i PP)que es comprometi a res-pectar els resultats electo-rals. “No entenc que un de-mòcrata que digui que res-pectarà els resultats empugui enviar a la presó, tre-ballem amb la hipòtesi queaixò no passarà”, va asse-verar.

En aquesta línia, el capde llista de JxCat va deixar

clar que respectar la deci-sió dels catalans “no éscompatible” amb mante-nir Puigdemont i part del’executiu a Bèlgica o entrereixes. D’aquesta manera,el president va vincular elrespecte a una hipotèticavictòria de l’independen-tisme el 21-D també a unaretirada de la causa judicialcontra els membres del go-vern i els líders de l’ANC iÒmnium. “No calen filigra-nes per retirar un cas in-existent perquè no hi hadelicte”, va indicar ahirPuigdemont.

El candidat de JxCat vapuntualitzar que l’Estattindrà “molt difícil” conti-nuar presentant-se al móncom un país que respectales “regles del joc democrà-tic” i que, en canvi, està dis-posat a detenir “automàti-cament” un president des-prés de la seva investidura.Puigdemont va fer una cri-da a la negociació “perma-nent” i “sense caducitat”amb l’Estat. Per això, però,va advertir que cal un “re-

coneixement de l’altre”, toti mostrar-se “esperançat”que canviï la comprensió desectors de la política espa-nyola per permetre-ho.

Vídeos des de la presóD’altra banda, la JuntaElectoral Central va acor-dar ahir permetre als can-didats de Junts per Catalu-nya Jordi Sànchez i Joa-quim Forn enregistrar ví-deos de campanya electo-ral i fer entrevistes progra-mades des de les presonsde Madrid on estan tancatsde manera provisional.L’òrgan no admet la sevapetició de sortir de la pre-só, ja que és potestat deljutge del Suprem. Tambéindica que el reconeixe-ment a fer campanya “noempara” que les presonstinguin “altres mitjans ma-terials diferents dels quepoden proporcionar”. És adir, l’última paraula és deldirector de les dues pre-sons, que alhora depenendel Ministeri de l’Inte-rior. ■

Puigdemont,disposat atornar per serinvestita El president assegura que valdria “la pena córrer el risc” deser detingut un cop restituït en el càrrec a Reconeix, però,que l’Estat tindria “molt difícil” justificar aquest moviment

RedaccióBARCELONA

El Tribunal de Comptes ha or-denat l’embargament provi-sional dels pisos presentatsper l’expresident Artur Mas,les conselleres Irene Rigau iJoana Ortega, l’exdiputatFrancesc Homs i l’exsecretaride Presidència Jordi Vilajoa-na per cobrir els 2,3 milionsde fiança, que els ha imposatper a la investigació que arainicia sobre si en la consultadel 9-N hi va haver infracció

Puigdemont, durant la roda de premsa que va oferir ahir des de Brussel·les ■ ACN

comptable. Els altres 2,9 mi-lions van ser dipositats perl’Assemblea Nacional Catala-na amb donacions ciutada-nes. La instructora del tribu-nal va notificar ahir que s’ha-vien comprovat que els pisosdisposats cobreixen la quan-titat pendent, i alhora ordenaals registres de la propietatcorresponents que anotin elsembargaments de les fin-ques. L’advocat Rafael Entre-

na, va reiterar que no s’haproduït cap irregularitat i queho demostraran.

D’altra banda, el jutgesubstitut del jutjat 13 de Bar-celona, Jaime Conejo, ha de-manat al Ministeri d’Econo-mia que comprovi si és cert,com va reiterar-li el Departa-ment d’Economia el 17 de no-vembre passat, que no es vangastat diners públics en el re-ferèndum de l’1-O.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Embarguen pisos de Mas, Ortega, Rigau i Homs

EL PUNT AVUIDIMECRES, 13 DE DESEMBRE DEL 201710 | Nacional |

1543

05-1

1769

29®

La secretària generald’ERC i número dos perBarcelona, Marta Rovirava reivindicar la feina degovern del partit republicàtot destacant “l’esforç fis-cal” fet per la conselleriad’Economia d’Oriol Jun-queras i va instar a conti-nuar-la en les eleccions del21-D. En l’acte central decampanya d’ERC, cele-brat ahir al vespre en unAuditori de Girona ple iamb més bufandes i llaçosgrocs que estelades, Rovi-ra va contestar a la líder deCs, Inés Arrimadas, tot re-cordant que “ERC ha go-vernat per a tothom i perl’interès general del país;no per a la meitat dels ca-talans”. “Quan ERC ha go-vernat ha estat perquè hohan decidit els ciutadansde Catalunya, no per la dic-tadura del 155”, va reblar.

La cap de llista per Giro-na, Dolors Bassa, rebudadempeus, va recordar quefeia vuit dies que havia sor-tit d’Alcalá-Meco i que eld’ahir era el segon mítingen què participava “per-què després de trenta-tresdies tancada, costa”. So-bre la sortida de la presó,Bassa va destacar que nopot estar contenta sabentque hi ha quatre personesempresonades –“57 diesels Jordis i 42 dies l’Oriol i

en Forn”– i part del governa l’exili. En el seu discurs,Bassa va reivindicar tam-bé la feina de governd’aquests dos anys “impul-sant mesures com la llei derenda garantida”. Enaquest punt, Bassa va de-nunciar l’actitud del PSC:“No puc entendre que hihagi polítics empresonatsmentre algú balla dalt delsescenaris. Algú que no fagaire s’omplia la boca dejustícia social. Això és lajustícia social de la qualparla el PSC?”

Carme Forcadell, nú-mero 4 de la llista republi-cana per Barcelona, en unto abrandat, va instar “aplantar cara al 155” amb“el vot útil que és Esquer-ra”. Forcadell va destacarque “ERC és garantia debon govern” tot recordantque en els 86 anys d’histò-ria del partit no hi ha ha-gut cap cas de corrupció.

El número 2 d’ERC perGirona, Roger Torrent, vaexplicar que fins ahir nohavia pogut abraçar la capde llista gironina, DolorsBassa. Torrent va apel·lartambé “al bon governd’ERC” i a les desigualtats

de campanya, argumen-tant que el partit republicàés l’única candidatura queté el cap de llista a la presó.“L’Oriol és a la presó perraons polítiques i perquèés la principal amenaçapolítica al bloc del 155”, vadestacar.

Anna Caula, número 3de la llista gironina, va feruna crida a la fermesa i larebel·lia, i Judit Calveras,7 per Girona, va defensarla feina “crítica” de l’escolacatalana. Ruben Wagens-berg, número 9 per Barce-lona, va assenyalar ERCcom a única opció per“derrotar el 155 i Ciuta-dans”. El llibreter GuillemTerribas, que tanca la llis-ta gironina, va presentarl’acte i va dir que el 21-D“s’ha de guanyar per 5-0 aMadrid”. ■

Gemma BusquetsGIRONA

Rovira reivindica la tasca degovern d’ERC per continuar-laa En l’acte central de campanya a Girona, la candidata republicana afirma que són “garantia deRepública” a Dolors Bassa denuncia la “justícia social” d’un PSC “que balla dalt dels escenaris”

ERC va voler posar l’accent almatí a explicar el seu progra-ma electoral, resumit en 50grans mesures, en un acte alMacba amb els candidats ter-ritorials. La presidenciable defacto, Marta Rovira, va recla-mar un “mandat democràticpotent” el 21-D que pugui do-nar lloc a un govern “moltfort, divers i ampli”, que faciuna aposta per “exercir sobi-ranies” amb la represa de me-

Carme Forcadell, Marta Rovira i Dolors Bassa ahir a l’Auditori de Girona ■ MANEL LLADÓ

sures aturades pel TC o el155, i la “reducció de depen-dències”, sobretot les econò-miques respecte al governestatal però també als bancs.ERC va exhibir com a aval lafeina els últims anys de lesseves conselleries, amb laconsecució de fites “que de-ien que eren impossibles”,com ara el tancament de lapresó Model, l’aprovació de larenda garantida, el desplega-

ment de l’Agència Tributària,l’augment de recursos per aeducació i sanitat, i el saneja-ment dels comptes. Roviraprioritza ara “revertir” deci-sions sobrevingudes arrandel 155, com ara la restitució,si ell vol, del major Traperocom a cap dels Mossos, la re-cuperació de les delegacionsa l’exterior i el desbloqueig detotes les partides d’ajuts iconvocatòries congelades.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Rovira vol “exercir sobiranies i reduir dependències”

“Hi ha polítics a lapresó mentre algú,que s’omple la bocade justícia social, balladalt dels escenaris”Dolors BassaCAP DE LLISTA D’ERC PER GIRONA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

EL PUNT AVUIDIMECRES, 13 DE DESEMBRE DEL 201712 | Nacional |

lisenda Alamany fa més de deuanys que és en el món de la políti-ca en l’àmbit municipal. Fins fapocs mesos era regidora a Caste-

llar del Vallès per Decidim, que formapart de Poble Actiu, una de les organitza-cions de la CUP. Actualment és una deles portaveus de Catalunya en Comú i fatàndem electoral amb Xavier Domènecha la llista per Barcelona. Alamany (l’Hos-pitalet de Llobregat, 1983) és llicenciadaen filologia catalana i professora de se-cundària i viu a Sabadell.

És la seva primera campanya en unes ca-talanes. Com les viu?Molt diferent respecte a unes munici-pals. Donen l’oportunitat de conèixer elpaís i recórrer molts pobles i ciutats queno coneixia i saber les preocupacions deldia a dia de la gent. En un escenari comel d’aquestes eleccions en què hi ha la im-portància del debat nacional, quan re-corres el país t’adones que la gent òbvia-ment està preocupada per la situació quequedarà després de les eleccions en ter-mes nacionals, però que el que li preocu-pa és també com quedarà el seu dia a dia.Hi ha un fil que recorre el país de preocu-pacions sobre l’atur, les oportunitats quetindran els joves en l’accés a un habitat-ge digne, les desigualtats que s’han creati que han continuat creixent els darrers

ERedaccióBARCELONA

divuit mesos... El debat nacional marcamolt les portades, els titulars i les pecesperiodístiques però al final la gent set’apropa preocupada per què passaràl’endemà de les eleccions i si contribuiràa canviar alguna cosa a la seva vida.

És una campanya bruta?El pitjor que pot passar és que s’articuliel vot de la venjança. Fa la impressió quesón unes eleccions en què el componentemocional és molt alt però no sé si esmou més en els paràmetres de la il·lusióo en els de la venjança. Hi ha forces polí-tiques com ara Ciutadans o el PP quemalauradament volen representar lavenjança d’un país que es governa contral’altra meitat. Això sí que és viu en aques-tes eleccions. Quan es donen aquestesclaus perd el país. Amb aquesta tensió iaquest odi que continuen atiant no fancap favor al país.

Esteu a favor del que anomeneu “vot dela reconciliació”, però com es pot recon-ciliar quan l’agressió encara està enmarxa: hi ha gent a la presó, Sixena...?Són unes eleccions d’una excepcionalitatdemocràtica flagrant, tenim encaramembres del govern i líders de la societatcivil a la presó. Per tornar a la normalitatdemocràtica hauríem de deixar de poli-titzar la justícia i que surti tothom de lapresó perquè puguem debatre política-ment amb normalitat. Però en aquesteseleccions hi continuen havent blocs queimpedeixen fer avançar Catalunya. Exis-

teix la possibilitat que aquests blocs dei-xin d’existir amb un govern transversalon hi hagi representades les sensibilitatsque hi ha a la societat catalana. Nosal-tres volem ser l’opció que lideri un go-vern per a tots i totes.

Confieu a posar d’acord Miquel Iceta(PSC) i Marta Rovira (ERC)?Dependrà més del que vulguin feraquests partits. Jo ara mateix encaraveig un ball de discursos pel que fa aERC, que no defineix si continuarà apos-tant per la unilateralitat o si fins i tot de-cideix que el seu candidat és Carles Puig-demont. Darrerament estem veient quesembla que el candidat també de la CUPsigui Puigdemont i una es pregunta perquè no es van presentar junts, si tenienel mateix candidat. En tot cas, al país noli fa cap bé continuar apostant per la uni-lateralitat pensant que passaran cosesdiferents i ERC hauria de plantejar-se sirealment vol formar part d’una majoriasobiranista i progressista que pugui feravançar Catalunya. Amb la unilateralitatno s’avança; ja n’hem vist els resultats.Per altra banda, tenim un PSC que ha vi-rat cap a la dreta i que, lluny de volerabandonar la idea que aquestes eleccionssón un plebiscit, continua alimentant-la is’alia amb els que han aplicat l’article155. I no només ha virat en el debat na-cional, sinó que en el debat social, si femuna comparació del programa que pre-sentava el 2015 amb el d’ara, ja no esparla de revertir les retallades en sanitat

ni tampoc de les escoles de l’Opus Dei,cosa que ens fa pensar que la presènciade Ramon Espadaler [ex-Unió] a la llistadel PSC no és només anecdòtica, sinóque realment el partit està mutant cap auna altra opció. ERC i el PSC hauriend’aclarir què volen fer l’endemà de leseleccions. Han de renunciar a la unilate-ralitat i a l’aplicació de l’article 155.

Què creu que és més fàcil, que el PSC re-nunciï al 155 o que ERC renunciï a la uni-lateralitat?La setmana després de la convocatòriade les eleccions per Mariano Rajoy, ERCva fer un pas dient que la unilateralitatera una via fracassada i fins i tot JoanTardà va dir que s’havia de tornar a par-lar del referèndum pactat. El que a miem fa por és que ERC estigui fent políticasegons sondejos electorals i que quan havist que Junts per Catalunya avançavaen les enquestes era l’hora de tornar areivindicar aquesta via que ells ja hanmanifestat que era fracassada. Teniml’esperança que, pel bé del país, aquestavia que s’ha declarat morta perquè no éscapaç d’arrossegar grans majories so-cials finalment quedi totalment bandeja-da. Però, si continuen insistint en la uni-lateralitat, malauradament nosaltres noens hi podrem avenir de cap de les mane-res. Pel que fa al PSC, també hi ha hagutincoherència en els seus discursos: vandir que no donarien suport a l’aplicacióde l’article 155 ni a cap política lideradaper Mariano Rajoy i al final ho han fet.

VET · “Cedir el lideratge del canvi a CDC no ens portarà a avançar en l’autogovern” JXCAT ·“Farem tot el possible perquè Puigdemont pugui recollir la seva acta de diputat, però no faremmai un president de dretes” 1-O · “Catalunya encara no ha tingut el referèndum que es mereix”

Número 2 de Catalunya en Comú-Podem

Elisenda Alamany“Sembla queel candidatde la CUP siguiPuigdemont”

El Punt Avui

| Nacional | 13EL PUNT AVUIDIMECRES, 13 DE DESEMBRE DEL 2017

Són unes eleccions en què necessitemclaredat i coherència en les posicions.Nosaltres hem proposat un pacte de cla-redat, que podria agrupar forces políti-ques progressistes d’una banda i de l’al-tra, que diu que Catalunya encara no hatingut el referèndum que es mereix. I ai-xò és possible si el PSC s’hi avé, perquènegant la possibilitat d’un referèndumha contribuït a fer que Catalunya siguiuna olla a pressió. Ha de decidir, a partde si renuncia a l’aplicació del 155, si volser part de la solució o si vol continuarsent part del problema.

Vostè, com a independentista, entencque es deu sentir més còmode amb Ro-vira que amb Iceta.Jo no em sento còmoda amb cap propos-ta que continuï pensant que el canvi aCatalunya en termes nacionals i socialsno es pot donar arrossegant grans majo-ries. Aquests anhels de canvi a Catalu-nya en qualsevol dels dos termes, nacio-nal i social, que al final són un mateix,només es poden donar si construïm go-verns transversals on tothom pugui deci-dir lliurement què ha de ser Catalunyaen el futur, però que també decideixi elpresent. Això és el que hem vist els úl-tims divuit mesos: que tot se sotmetia aun futur dia D i en canvi es preteniaconstruir un país nou deixant molta gentenrere. Aquesta és una estratègia fracas-sada. L’única via perquè els que són inde-pendentistes i els que apostin per conti-nuar dins l’Estat espanyol puguin diri-

mir la seva voluntat és amb un referèn-dum acordat. Ara, ha de tenir garanties.

Acordat amb qui?S’ha volgut renunciar al referèndum i do-nar per passades moltes pantalles i aixòno ha contribuït a fer que existeixi unagran majoria social i política que puguidefensar-lo a l’Estat espanyol. Si es fa unpacte de claredat a Catalunya tornaríema recuperar l’esperit del Pacte Nacionalpel Referèndum. Allà no hi havia repre-sentades només forces polítiques queeren al Parlament, sinó sindicats, teixitassociatiu, entitats... Si recuperem aque-lla potencialitat i comencem a pensar nonomés en la pregunta, sinó en quin tantper cent de participació seria possible iaixò compta amb el suport del PSC, ja te-nim les majories necessàries per presen-tar una llei de claredat al Congrés i tirar-la endavant. Sovint s’ha dit el mantraque el referèndum no era possible, peròningú no esperava que a l’Estat hi haguésun 57% de la societat civil que ja apostiper una solució dialogada. No es pot pre-tendre pensar que, com que no existei-xen vies exprés ni dreceres per millorarl’autogovern, podem fer el més difícilsense provar allò que ja és possible. Nos-altres hem treballat sempre en la líniaque l’única possibilitat perquè decidim siCatalunya forma part de l’Estat o no ésun referèndum acordat. Sabem que ésun treball complex, però és que la viaunilateral ja ha demostrat a què ens por-ta. L’alternativa continua sent aquella

bandera a què nosaltres no hem renun-ciat mai, que és el referèndum acordat.

Us afegiríeu a un procés constituent?Teniu una “agenda constituent” al pro-grama. Es pot tenir una agenda consti-tuent que no sigui unilateral?És clar. Precisament, la potencialitatd’una agenda constituent és que té la ca-pacitat d’arrossegar aquestes majoriessocials que creuen que a Catalunya aramateix li és insuficient l’Estatut d’Auto-nomia. Amb l’aplicació del 155 quedaprovat que l’Estat de les autonomies estàesgotat. A diferència del PSC, no somuna força política que estigui satisfetaamb l’Estatut que ens regeix. Volemanar molt més enllà de l’Estatut, volemblindar les competències actuals i feruna transferència de competències queara mateix no existeix. Volem anar moltmés enllà del sistema de finançamentamb una hisenda pròpia i solidària, queara sembla que també defensa el PSC,que ens permetria millorar la redistribu-ció de la riquesa del país. Això és avançaramb una agenda constituent amb tot elpaís, no només amb una part. Si som ca-paços de construir aquest govern queporti a terme una agenda constituentque parli de les competències que volemblindar i transferir-ne moltes més perpoder avançar en l’autogovern, comen-çarem a construir un país nou per a tot-hom, no només per als que defensen laindependència. Ara, hi ha d’haver la con-vicció que Catalunya pot estar liderada

per forces progressistes. Cedir el liderat-ge del canvi a Convergència no ens porta-rà a avançar en l’autogovern.

Convergència no es presenta.Convergència és l’ànima del PDeCAT i elPDeCAT és l’ànima de Junts per Catalu-nya. De fet, el president Puigdemont haestat històricament relacionat amb Con-vergència. No només són les sigles, tam-bé són les seves polítiques. I en aquestalegislatura també ho hem vist: mentre esdefensava la sobirania de Catalunya, elPDeCAT al Congrés votava a favor detractats com ara el CETA o el TTIP, quevenen el país a les grans multinacionals.També ha votat a favor de reformes labo-rals que no contribueixen a fer un paísmés digne i es va abstenir en una mocióde censura contra el PP que va presentarUnits Podem. No sé si ara, en aquesta le-gislatura, seran més coherents defen-sant la sobirania de Catalunya al Parla-ment i al Congrés. En tot cas, nosaltresja diem que no farem mai un presidentde dretes. Farem tot el possible perquèPuigdemont pugui recollir la seva acta dediputat, però mai farem un govern on hihagi l’antiga Convergència liderant elsprojectes de canvi de Catalunya.

El líder de Podem, Pablo Iglesias, va es-calfar la campanya dient que l’indepen-dentisme havia contribuït a despertar elfantasma del feixisme. Això no us famés mal que bé?És una frase treta de context d’un dis-curs molt llarg i crec que la defensa de lasobirania de Catalunya per Pablo Iglesiasestà sobradament demostrada. Sé que hiha gent a qui li agrada sempre pensarque Pablo Iglesias defensa unes coses idesprés en fa unes altres, però a diferèn-cia de moltes altres forces polítiques quen’han tingut l’oportunitat, per primeravegada un partit que té més de sis mi-lions de votants al Congrés defensa la so-birania de Catalunya i el dret a decidir. Elque va voler dir Iglesias és que en un ciclede frustració i de desencís apareixen elsmonstres, però no que hi hagi una rela-ció directa entre l’independentisme i elfeixisme. El que hem vist és campar elfeixisme pels carrers de Catalunya, peròtambé pels de València i Madrid. Aixòpassa per la impunitat amb què viu elPP, a la qual contribueixen els socialistesi Ciutadans.

Perspectives electorals. Obtenir menysdiputats que Catalunya Sí que es Pot [11escons] seria un mal resultat?Nosaltres naixem com una força políticanova, per tant superadora de tot el ques’havia fet fins aleshores. Al marge d’ai-xò, als comuns les enquestes sempre enshan anat molt malament. Van anar ma-lament amb En Comú Podem quandeien que seria la cinquena força al Con-grés, i al final va ser la primera. És veritatque són unes eleccions que no esperà-vem. Ens hauria agradat tenir méstemps per construir el programa electo-ral i per debatre més al territori sobrecom es desenvolupava la nostra organit-zació; però, amb tot, continuarem sentclau, això ja està assumit per tothom. Se-rem la clau per trencar els blocs i perquèno només tornem a recuperar l’orgull delnostre país, sinó perquè puguem avan-çar en l’agenda progressista que ens me-reixem. ■

EL PUNT AVUIDIMECRES, 13 DE DESEMBRE DEL 201714 | Nacional |

Mercè RibéBARCELONA

a néixer al Marroc (Asila, 1981)però viu a Catalunya des que te-nia nou anys. Treballa de tècnicad’ocupació a l’Ajuntament del

Masnou i els seus estudis en immigració,religions i identitat cultural l’han conver-tit en una veu autoritzada en la matèria.

Què la fa decidir a entrar en política?Catalunya està patint una situació trista,gens pròpia d’un país democràtic. Enaquest context, el meu fill de vuit anys, el6 o el 7 de setembre, mentre mirava endirecte què passava al Parlament i li ex-plicava que aquells eren els nostres re-presentants perquè els havíem votat, emva qüestionar que ens representessin re-alment a ell o a mi, perquè ningú s’as-semblava a nosaltres. Això em va fer ado-nar que hi havia alguna cosa que no està-vem fent bé, perquè ens sentim catalans,volem ser considerats com a tals, però noexistim en l’esfera política.

I per què amb ERC?Jo havia coincidit amb gent d’ERC entrobades i jornades on participava com aexperta en gestió de la diversitat, i sem-pre havia reclamat en veu alta que eratrist no veure la diversitat cultural cata-lana a les llistes del Parlament, que sónles que se suposa que representen totsels ciutadans. I quan són ells els quem’ho proposen no puc ser hipòcrita!M’ho volia pensar una mica però tant lescompanyes de feina, com la meva parellaem van dir que no m’havia de pensar res,que tenia l’oportunitat de superar l’àm-bit local en la meva lluita per la justíciasocial. I quan ho vaig comentar a la mevamare, es va posar a plorar i em va dir queno havia estat 27 anys netejant cases perdonar-me un futur i una educació perquè

Vjo ara la decebés. No podia dir que no.

ERC porta l’independentisme a l’ADN,vostè també?Vaig anar a votar l’1 d’octubre i vaig anara votar el 9-N perquè soc una personaque considera que tothom té dret a deci-dir, i això ho defensa ERC.

També ho defensen altres sense ser in-dependentistes. S’hauria sentit més cò-moda en una llista unitària?Em sento molt còmoda en la llista on es-tic, conec l’Oriol Junqueras i la Marta Ro-vira de fa molts anys. També conec laCarme Forcadell, i tots ells són personesque abans d’estar jo a la llista m’haviendemostrat que realment creuen que Ca-talunya és un poble de pobles i que els ca-talans som tots, independentment delnostre origen.

Representa la integració en una llista in-dependentista. Hi ha qui potser hi vol-drà veure l’èxit de l’adoctrinament.Soc una màxima defensora de l’ensenya-ment públic català. He treballat amb i afavor de la comunitat educativa a l’horad’apropar la diversitat que té l’aula i pucdir que tenim un sistema educatiu ex-cel·lent. Jo soc el resultat del sistemaeducatiu català, perquè vaig arribar ambnou anys que no sabia ni parlar, ni llegir,ni escriure ni català ni castellà, i gràciesa l’esforç, les ganes, l’acollida i l’escalforque vaig rebre a l’aula soc el que soc ara.Ningú es pot permetre el luxe de dir da-vant meu que el sistema català adoctrinao que és sectari. A mi m’ha donat einesper ser autocrítica en tot el que m’envol-ta i crear la meva pròpia opinió.

En la posició que té a la llista, quasi po-dem dir que serà la primera diputadaque portarà vel.A la Catalunya del segle XXI el tema delvel quedarà com una cosa anecdòtica,

perquè jo em presento per representartots els catalans i les catalanes indepen-dentment d’on hagin nascut, quin siguiel seu nom o el seu cognom.

Però deu estar d’acord amb mi que hi hagent que combrega amb això i gent a quili passa just el contrari...No pretenc caure bé a tothom, de la ma-teixa manera que a mi tampoc m’agradatothom. És cert que soc la primera, perònomés vull ser la primera de moltes més.Fa 40 anys que hi som i no marxarem,perquè aquest és el nostre país i és aquíon ens hem format com a futurs metges,alcaldes, periodistes... independentmentdel nostre origen. Per això, que vulguimantenir la meva identitat, com ho po-den fer generacions futures, amb el temadel vel és anecdòtic, perquè se m’ha de

valorar per la meva formació, per la me-va trajectòria professional i per la mevaimplicació en l’àmbit social.

Quin ha de ser el full de ruta el 22-D?No és el que farem, és el que ens deixa-ran fer. Perquè de moment hem hagutde començar la partida amb jugadors a lapresó, i això fa que aquesta campanya si-gui molt trista.

L’amenaça del 155 continua i, de fet, desd’ERC també parleu d’unilateralitat sino hi ha voluntat de diàleg...De tot això caldrà parlar-ne a partir deldia 22 en funció del que ens deixin fer.La nostra idea és continuar amb la lluitaque s’ha fet fins ara.

Veuria legítim que Puigdemont tornés aser president?M’ho hauria de pensar... perquè caldriaveure quin paper fem tots els partits queens presentem i que estem aquí. AmbJunqueras a la presó i Puigdemont forade joc per culpa del 155... en aquest sen-tit sí que seria un president legítim per-què va ser escollit pels ciutadans.

Com veu el panorama si hi ha una majo-ria amb partits constitucionalistes?Ho tindrem una mica complicat tot ple-gat i el panorama serà bastant dramàtic.Seria molt trist que guanyessin les forcesque estan a favor dels empresonaments,que estan a favor de la violència exercidael dia 1 d’octubre, que estan a favor de to-ta aquesta situació de degradació econò-mica que ens diuen que estem patint...Però jo confio que la ciutadania catalanatindrà prou criteri per valorar realmentquè és el que la beneficia com a ciutada-nia. Confio que a l’últim moment els ca-talans valoraran més voler recuperar elsdrets i les llibertats que com a ciutadanshem perdut ara que no pas continuar talcom estem. ■

“Jo soc elresultat delsistemaeducatiu català”ACTIVISTA · Diu que és una activista en defensa delsdrets socials i les igualtats, i ara, des del número 10 dela llista d’ERC, eleva la seva causa a la primera divisió

Najat DriouechCandidats

DANI RÍOS

Puigdemont seria unpresident legítim perquèva ser escollit pelsciutadans i està fora de jocper culpa del 155

❝

Podeu veure l’entrevista sencera,avui a les 19 h i a les 21.30 h

| Nacional | 15EL PUNT AVUIDIMECRES, 13 DE DESEMBRE DEL 2017

8623

22-1

1731

89®

El Senat es va convertirahir en arena electoral del21-D durant la sessió decontrol al govern que vaenfrontar el ministre d’Hi-senda, Cristóbal Montoro,i el portaveu del PDeCAT,Josep Lluís Cleries. Tot ique ha estat la Generalitatdoblement intervinguda–financerament i pel155– la que ha xifrat el dè-ficit fiscal català en 16.570milions, Montoro va sor-prendre ahir adduint queel càlcul no és seu i negant-ne la veracitat.

El titular d’Hisenda nova dissimular el xoc pel fetque se li imputi el que fa laGeneralitat. “Qui ha publi-cat aquest saldo fiscal és laGeneralitat de Catalunya,que segueix funcionantcom una administraciód’una comunitat autòno-ma, per cert, en completalegalitat!”, es va exclamarMontoro. “I aquest saldofiscal no el reconeix el go-vern, el govern reconeix elsaldo dels comptes públicsterritorialitzats”, es vadesvincular com si no hihagués una tutela des deMadrid i la Generalitat fosautònoma. Cleries no va

poder contenir l’esclat:“Va ser la seva Generalitatla que va donar la xifra, nola nostra!”

“Fugida clandestina”El duel Montoro-Cleries,però, aviat es va desviardels números per entraren la disputa electoral. Iaquí, quan el portaveu delPDeCAT va denunciar la“il·legalitat” d’aplicar el155, Montoro va dirigir laseva diatriba al presidentCarles Puigdemont. “Quiestà en la il·legalitat és quiha marxat a Brussel·les. Ono accepta que alguna co-sa ha d’ocultar qui fuig

clandestinament traves-sant la frontera per situar-se al cor d’Europa i dir desd’allà que el que vol ésabandonar Europa perquèno li agrada l’Europa on es-tà residint?”, va etzibarMontoro, tot obviant queés el jutge Pablo Llarenadel Suprem qui ha retiratl’euroordre de cerca de lajustícia espanyola.

En l’afany de ridiculit-zar Puigdemont, Montoro

es va preguntar en veu altasobre el programa del capde llista de Junts per Cata-lunya. “On fundarà el seunou país Puigdemont, en-tre Còrsega i Sicília? O béanirà més enllà de l’estretde Gibraltar i anirà camíde nous horitzons ja a l’At-làntic?, va fer mofa.

En la seva rèplica, elportaveu del PDeCAT vaanimar Montoro a venir afer campanya a Catalunya

–“ja el veig animat per fercampanya”, va ironitzar– iexplicar a cada català que“tingui l’edat que tingui ivoti el que voti, paga demitjana 2.200 euros enimpostos que se’n van i notornen”.

IVA teatral no retroactiuEn la qüestió precedent, elsenador Bernat Picornell(ERC) va interrogar el mi-nistre d’Hisenda sobrel’impacte que té en la vidacultural catalana el cobra-ment retroactiu de l’IVAde les subvencions públi-ques. En aquest punt, pe-rò, Montoro va tornar anegar la major i va esgri-mir que l’exigència d’1,3milions al Teatre Lliure,d’1,25 milions al CCCBBarcelona i d’un milió alMNAC “no s’aplica retro-activament”. “L’AgènciaTributària compleix ambel seu deure, que és verifi-car les devolucions que es-tan sol·licitant entitats dela naturalesa que sigui. Ono han de pagar tots igualels impostos amb inde-pendència de la naturale-sa que abordin?”, advertiaMontoro. ■

RedaccióMADRID

Montoro no admetels 16.500 milionsdel dèficit fiscala El ministre sosté que el càlcul de la Generalitat no és seua “On farà Puigdemont un país, entre Còrsega i Sicília?”

Montoro i Cleries (PDeCAT), ahir al Senat ■ K. HUESCA / EFE

EL PUNT AVUIDIMECRES, 13 DE DESEMBRE DEL 201716 | Nacional |

1903

19-1

1775

86®

Dormir o no dormir, i en-cara millor que dormir,fer-ho bé, amb tranquil·li-tat d’esperit. Aquesta ésuna de les qüestions que, acriteri de la candidata deCiutadans a la presidènciade la Generalitat, Inés Ar-rimadas, està en joc en leseleccions de la setmana vi-nent. Ahir, a la seu del Cer-cle d’Economia, la cap dellista del partit taronja vatornar a recitar la tirallon-ga de desgràcies de país ide caire personal que alseu entendre ha compor-tat el procés, i es va com-prometre –com ja ha feten algun míting– a posar-hi remei fins al puntd’aconseguir que “la genttorni a dormir tranquil-la”.

La visió d’Arrimadas ésla d’un país trencat endues parts, on “molts”amics i familiars han dei-xat de parlar-se a causa deldebat polític i on cal queguanyi la seva opció políti-ca per “cosir la fractura so-cial” i perquè, “si guanyenels mateixos, Catalunyano aguantarà quatre anysmés de procés”. Arrima-das contraposa la gestiódel govern de Puigde-mont, que segons ella s’ha

basat en la “mentida”, a lapolítica de la “veritat” ambquè es compromet Ciuta-dans.

En fer el diagnòstic de la

situació de l’economia alpaís, la líder del partit ta-ronja va assegurar que elprocés ha deixat un pano-rama negre amb l’atur dis-

parat, els turistes que handeixat de venir i les empre-ses que han marxat –“al-gunes de les quals no no-més han traslladat la seusocial sinó també la seu fis-cal”–. Arrimadas va recor-dar que les empreses ne-cessiten “seguretat jurídi-ca” per poder funcionar ies va comprometre a tre-ballar per fer-ho possible.Entre les primeres mesu-res que cal dur a terme, Ar-rimadas proposa “un plade xoc urgent per fer tor-nar les empreses perquèno passi com al Quebec, onmoltes van marxar i novan tornar mai més”. ■

Arrimadas insisteix que siassoleix la presidència la“gent dormirà tranquil·la”

RedaccióBARCELONA

a La líder de Ciutadans repeteix al Cercle d’Economia que el país viu una greu“fractura social” a La candidata es presenta com la veu de “la veritat”

Ciutadans no vol que la Diadade Catalunya se celebri l’11 desetembre. Això no és nou, pe-rò ahir va sortir el tema en lacampanya i Inés Arrimadasva aprofitar per recordar-ho.Va ser en el torn de preguntesal Cercle d’Economia quan unempresari va demanar-li que,si arriba a la presidència de la

Dues Arrimadas (efecte mirall) al preu d’una, ahir al Cercle d’Economia ■ E. FONTCUBERTA / EFE

Generalitat, faci el favor decanviar la diada nacional del’11 de setembre al 23 d’abril.La candidata va explicar quees tracta d’una “reflexió com-partida” pel partit i va aprofi-tar per recordar que, al seuentendre, l’Onze de Setembreés una més de les “mentides”del món sobiranista.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Objectiu, eliminar l’Onze de Setembre

La CUP durà aquesta set-mana a l’OrganitzacióMundial contra la Torturai a la Comissió de DretsHumans de l’ONU un in-forme elaborat per la ma-teixa formació sobre la“violència institucional del’Estat contra el procésd’autodeterminació” deCatalunya entre el 2015 iel 2017. El treball, que esva presentar ahir al Col·le-gi de Periodistes, es titulaEl minotaure del 78 i re-cull dades com ara que, ar-ran del procés català, hanestat investigades 832persones –712 alcaldes i120 persones més– i1.066 han estat lesiona-des per la repressió de

l’1-O en 33 municipis. D’a-quests ferits, almenys 400han interposat denúncia.Es tracta, segons la CUP,d’un nivell de violència queposa en qüestió la legitimi-tat del règim del 1978 ique constata que l’aparellde l’Estat conformat pertots els seus actors poli-cials i judicials està total-ment actiu i definit “en elcombat polític per impedirl’exercici del dret a l’auto-determinació”. L’informe,que han elaborat els exdi-putats Benet Salellas i Mi-reia Vehí i el sociòleg Igna-si Bernat, és una iniciativade les alcaldies de Saba-dell, Cerdanyola del Va-llès, Argentona, Sant Mar-tí Sarroca i Soriguera.“Aquest és un inventaridels casos repressius i unrecompte de les personesrepresaliades”, va explicarSalellas, que també va des-tacar que en el documentconsten 67 agressions del’extrema dreta. ■

La CUP portaràla repressió del’Estat a l’ONU

RedaccióBARCELONA

a L’informe diu quehi ha 832 investigatsi que 1.066 personesvan ser lesionades

Vehí, Salellas i Serracant, ahir durant la presentació del’informe ‘El minotaure del 78’ ■ EP

| Nacional | 17EL PUNT AVUIDIMECRES, 13 DE DESEMBRE DEL 2017

1344

05-1

1782

45®

Domènech apel·lala Catalunya“insubmisa”El candidat de Catalunya enComú-Podem, Xavier Domè-nech, va reivindicar ahir enuna visita al mercat setmanalde Sant Adrià de Besòs “laCatalunya insubmisa”, que vaconsiderar que ha estat histò-ricament oblidada per les polí-tiques de la Generalitat. Se-gons Domènech, “la Catalu-nya oblidada és la que el 21-Dcanviarà la situació i el blo-queig que estem vivint”.

“Aquesta Catalunya ha es-tat també oblidada per moltsdels candidats, que no sabenni les xifres d’atur ni la preca-rietat d’aquest país”, va re-treure Domènech fent refe-rència a una entrevista a lacandidata de Cs a la presidèn-cia, Inés Arrimadas, i a la se-cretària general d’ERC i nú-mero 2 de les llistes del partit,Marta Rovira, en què cap deles dues va saber respondrequina és la taxa d’atur a Cata-lunya, ni tampoc a d’altresqüestions com ara la xifra derefugiats acollits al territori oel nombre de dones assassi-

POLÍTICA

POLÍTICA

Iceta promet unpla de xoc socialde 3.000 milionsEl candidat del PSC, MiquelIceta, es va comprometre ahira aplicar un pla de xoc socialde prop de 3.000 milionsd’euros per lluitar contra lesdesigualtats, si és presidentde la Generalitat. En un actemunicipalista a Barcelona, vaprometre finançar fins a80.000 places d’escola bres-sol o a incrementar un 25% elparc d’habitatges de lloguersocial. Entre altres mesures, elPSC preveu crear 55.000llocs de treball en la construc-ció amb criteris d’economiaverda obligatòria. El primersecretari del PSC també es vapresentar davant d’alcaldes iregidors socialistes com a“garantia de convivència” i de“diàleg” amb el món local encontraposició al govern desti-tuït pel 155, al qual va acusar“d’haver viscut d’esquena alsajuntaments”. D’altra banda,

POLÍTICAPOLÍTICA

La JEC qüestionael paper de TV3 enla manifestació deBrussel·les

La vicepresidenta del governespanyol, Soraya Sáenz deSantamaría, va fer ahir unacrida a consumir productescatalans durant les festes deNadal perquè “beneficia elconjunt d’Espanya”, i va alertarque un hipotètic boicot “perju-dicaria tota la societat catala-na, i no només els indepen-dentistes”. En un míting elec-toral del PP a Reus, va recor-dar que “comprant productescatalans es fa un favor a Cata-lunya i a tot Espanya”. La vice-presidenta, que ahir es va reu-nir amb els representants deFoment del Treball, va volerpredicar amb l’exemple i es vaendur “una ampolla de vermuti unes avellanes”.■ REDACCIÓ

El PP fa una cridaa consumir elsproductes catalans

La junta electoral de Barcelo-na ha estimat parcialment elrecurs del PP que denunciavala cobertura que TV3 va fer dela manifestació a Brussel·lesen suport al president CarlesPuigdemont i al govern desti-tuït pel 155, segons va infor-mar la cadena televisiva. Lajunta considera que la infor-mació que es va oferir de l’es-deveniment va ser excessiva.Per això, insta el canal a com-pensar el PP. Des de la Corpo-ració Catalana de Mitjans Au-diovisuals, que ha recorregutcontra la decisió, es defensaque el dia de la manifestació,el dijous 7 de desembre, es vainformar d’aquesta notícia pe-rò també dels actes que orga-nitzaven els partits no inde-pendentistes. D’altra banda, lajunta electoral provincial deBarcelona ha considerat quela cobertura que es va fer altelenotícies del Concert per lallibertat dels presos polítics vaafavorir les candidatures inde-pendentistes. ■ REDACCIÓ

nades per violència de gènere.El candidat va assenyalar

Sant Adrià com “una ciutatfonamental per a la construc-ció d’una nova Catalunya” i varecordar que un 35% dels seushabitants necessiten ajuts so-cials i que un 23% estan a l’a-tur. Per combatre aquestes da-des, els comuns plantegen unpla de ciutats, en ser les quemés pateixen la crisi social, ai-xí com un pla contra la preca-rietat i un altre contra l’atur.

El diputat francès Jean-Luc Mélenchon, que repre-senta França Insubmisa, inter-vindrà divendres en un actedel partit. ■ REDACCIÓ

Iceta va carregar contra elspartits que han trencat pactesde govern municipals amb so-cialistes: “No són gent de pau,són gent de brega”, va excla-mar. Durant l’acte desenesd’alcaldes i regidors de Cata-lunya i també d’altres munici-pis de l’Estat van intervenirper donar suport a la candida-tura d’Iceta. ■ REDACCIÓ

Domènech visita el mercatde Sant Adrià de Besòs ■ EFE

Miquel Iceta ■ EP

EL PUNT AVUIDIMECRES, 13 DE DESEMBRE DEL 201718 | Nacional |

178389-1148377w

embre del PartitVerd del Regne Unit,Molly Scott Cattoequipara alguns dels

factors que van conduir al Brexitamb els que han generat la crisicatalana. L’eurodiputada, quecomparteix grup amb Ernest Ur-tasun i Josep-Maria Terricabras,creu que la societat s’equivocaquan assenyala la falta de sobira-nia regional com a causant delsseus problemes i no la concentra-ció de poder en grans corpora-cions.

La crisi catalana és pitjor que el‘Brexit’?En les dues situacions la socie-tat vol controlar la seva vida idecidir qui té el poder. El pro-blema del referèndum del Bre-xit és que va plantejar la pre-gunta equivocada i crec que vapassar el mateix a Catalunya.No és clar què volen realment

MNatàlia SeguraBRUSSEL·LES

els catalans amb la independèn-cia: més poder en política exte-rior, recaptació d’impostos o al-tres demandes.

No s’hauria d’haver fet?Amb el Brexit he après que unreferèndum no és una maneraconstructiva de prendre deci-sions quan hi ha una societat enconflicte. El referèndum de l’1-O va incrementar el conflicte.La democràcia directa pot difi-cultar una solució que satisfacia tothom. La gent ha d’acceptarque no tot es pot fer a la sevamanera, sinó de tal forma que lamajoria se senti còmoda.

El 21-D empitjorarà les coses?Quan hi ha eleccions generals lagent té altres raons per votar.Per exemple, el meu company algrup, Ernest Urtasun, formapart de la plataforma dels Co-muns que ofereix una altra op-ció. Entre els independentistes iels unionistes hi ha una posició almig que vol un procés més cons-tructiu. Espero que hi pugui ha-

ver lloc per als partits menysconflictius que s’allunyin del pre-cipici.

Els va sorprendre la violènciade l’1-O?Tothom al meu grup va quedarhorroritzat per la naturalesaautoritària de la resposta espa-nyola. Això va ser xocant per atothom que creu en la democrà-cia i l’estat de dret.

La Comissió Europea no hi creupas doncs?Hauria d’haver donat suport aun procés de mediació. Posar-seal costat de Rajoy va ser comple-tament equivocat.

La UE ja no pot intercedir?

Encara poden canviar de posi-ció. Vivim en una democràciamultinivell en què la gent sentque els seus problemes no s’es-tan resolent i culpa un grup depolítics que no tenen poder perfer-hi front. Estic a favor deldret a l’autodeterminació, peròsi els escocesos o catalans s’in-dependitzen continuaran te-nint problemes que requerei-xen cooperació internacional.

Crear estats nous no és la solu-ció?Desitjaria que tota aquesta ener-gia que es posa per reclamar l’au-todeterminació s’utilitzés percombatre els poders corporatiusantidemocràtics, que són la cau-sa real d’aquesta insatisfacció.

Com veu el conflicte la societatbritànica?La majoria de britànics sónmolt ignorants sobre el que pas-sa a la resta del món, però els vaxocar la violència durant el refe-rèndum. Tanmateix, el méspreocupant ha sigut com s’ha

utilitzat per part de les forcesantieuropees.

Per què?El Ukip va utilitzar l’1-O per dirque això és el que passaria si elRegne Unit es quedés a la UE.Hi ha molta propaganda i notí-cies falses sobre el que està pas-sant a Catalunya. Fins a certpunt, ho fan servir per atacar laUE, no perquè estiguin preocu-pats pel poble català.

Sorpresa per la resposta esco-cesa?Al Partit Nacionalista Escocès(SNP) li preocupa Escòcia i noes vol involucrar massa amb Ca-talunya. Tenen més possibili-tats de ser independents si elsseus polítics són vistos com ahonestos i dignes de confiança,mentre que el comportamentd’alguns polítics catalans posaen dubte si farien una bona fei-na governant un país. No potsdemanar la independència i lla-vors provar la teva habilitat perdirigir un país. ■

“Un referèndumno és una maneraconstructiva deprendre decisions”ELECCIONS · “Espero que hi pugui haver lloc per alspartits menys conflictius que s’allunyin del precipici”

Molly Scott CattoEurodiputada

ARXIU

❝A l’SNP lipreocupaEscòciai no es volinvolucrarmassaambCatalunya

BèlgicaBèlgica

Països BaixosPaïsos Baixos

AlemanyaAlemanya

IrlandaIrlanda

Bèlgica

Països Baixos

Alemanya

Irlanda

LondresLondresLondres

Regne UnitCapital:Londres

OceàAtlàntic

| Nacional | 19EL PUNT AVUIDIMECRES, 13 DE DESEMBRE DEL 2017

1344

05-1

1780

54®

“Afortunadament, la me-va monotonia s’ha visttrencada des de bon co-mençament per la corres-pondència rebuda. La me-va finestra amb l’exteriorhan estat les cartes.” La re-flexió la feia l’expresidentde l’ANC, Jordi Sànchez,en un escrit tramès aaquest diari a principi desetmana, en què reflexio-nava sobre la seva situaciópersonal i la dels presospolítics catalans. Tots elsconsellers que la setmanapassada van sortir de lapresó coincidien igual-ment a donar valor a lacorrespondència rebuda.

I és per això, per fer-los

arribar un missatge de so-lidaritat, per fer-los saberque no estan sols, que elcol·lectiu Cristians per laIndependència, integrat al’ANC, i El Punt Avui po-sen en marxa aquesta set-mana una campanya perfer arribar als quatre em-presonats que encara hiha una postal amb el lemaHi faltes tu perquè tothom

qui vulgui els pugui fer ar-ribar un missatge de su-port.

Les quatre postals, diri-gides a Oriol Junqueras,Joaquim Forn, Jordi Cui-xart i Jordi Sànchez, s’en-cartaran amb El PuntAvui d’aquest diumenge.Aniran agrupades en unasola làmina, ja hi hauràimpresa l’adreça de cadas-cú i, un cop retallades iamb el segell correspo-nent, es podran enviar alsquatre empresonats ambel missatge que cadascúels vulgui fer arribar.

Les postals que s’enviïna partir de diumenge, si lacondició dels investigatsno ha canviat i continuenempresonats, els arriba-ran just a les portes de Na-

dal, unes dates en què lestrobades familiars són ha-bituals i en què aquests elstrobaran a faltar encaramés, si és que això és pos-sible. És també per aixòque el missatge de cadapostal –totes quatre sóniguals– és Hi faltes tu, en

referència a la seva absèn-cia. El Punt Avui encarta-rà, doncs, aquest diumen-ge, més de 136.000 pos-tals. A banda d’aquestainiciativa, Cristians per laIndependència organitzatambé dissabte un acte al’església de Sant Felip Ne-

ri de Barcelona (de les 11 ales 17 hores) en què du-rant aquestes sis horess’interpretaran poemes icançons, i es distribuirantambé postals. A l’acte in-tervindran, entre d’altres,Arcadi Oliveras, Núria Fe-liu i el pare Manel. ■

a El Punt Avui encarta aquest diumenge, en col·laboracióamb Cristians per la Independència de l’ANC, postals desuport per enviar a Junqueras, Sànchez, Cuixart i Forn

Xevi XirgoBARCELONA

Hi faltes tu

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

136.000postals són les que distribui-rà aquest diumenge El PuntAvui per enviar als quatre em-presonats.

Imatge de les postals que es distribuiran aquest diumenge amb El Punt Avui ■ EPA

EL PUNT AVUIDIMECRES, 13 DE DESEMBRE DEL 201720 | Nacional |

8692

18-1

1779

62w

Nou incident a Barcelonaprotagonitzat per agentsdels cossos de seguretatespanyols per motiva-cions polítiques. Un agentde la Guàrdia Civil va serdenunciat diumenge perun home a qui va agredirdissabte al vespre a la Bar-celoneta després queaquest li va recriminarque hagués arrencant unabandera estelada que pen-java del balcó d’una casadel barri mariner de Bar-celona. El succés s’afegeixal que van protagonitzarfa unes setmanes setagents de la Policía Nacio-nal, que van causar des-

trosses en un bar del Borni van agredir els seus cam-brers als quals van insul-tar mentre cridaven: “Bar-celona és Espanya.”

Els fets de la Barcelone-ta van passar a quarts denou quan el guàrdia civildenunciat passejava ambcinc persones més, treshomes i dues dones, pelcarrer Andrea Dòria. L’a-gent anava de paisà per-què estava fora de servei ies desconeix si les perso-nes que l’acompanyaven,que tampoc vestien uni-forme, eren també guàr-dies civils. Un veí del barriva veure l’agent arrencantuna bandera independen-tista que penjava d’un bal-có i com se la guardava.

L’home el va increpar i,com que no va obtenir res-posta, es va posar a seguirel guàrdia civil i els seus

amics i va trucar al 112 percomunicar els fets als Mos-sos d’Esquadra.

La primera reacció del

grup va ser violenta i esvan abraonar sobre l’ho-me que els havia increpat ili van clavar diverses pun-tades de peu i cops depuny. Aleshores van mar-xar i l’agredit, en comptesde fer-se enrere, va conti-nuar seguint-los fins que elguàrdia civil el va tornar aagredir.

Poc després de la sego-na agressió van arribar elsMossos que van tenir pro-blemes per identificarl’agent, circumstància perla qual aquest també vaser denunciat per resis-tència a l’autoritat.

Al seu torn, l’agent hapresentat denúncia per le-sions contra la seva vícti-ma. ■

RedaccióBARCELONA

Denuncia un guàrdia civilque va arrencar una esteladaa L’agent va agredir l’home que li havia recriminat l’acció d’estirar una bandera independentista d’unbalcó de la Barceloneta a El denunciat vestia de paisà i anava acompanyat de cinc persones més

Una estelada en un balcó de la Barceloneta ■ J. LOSADA/ARXIU

El Tribunal Constitucio-nal (TC) ha admès a trà-mit el recurs d’inconstitu-cionalitat presentat pelgovern espanyol contra lallei de ciberseguretat cata-lana, que preveu la creacióde l’Agència de Cibersegu-retat de Catalunya, i l’hasuspesa provisionalment.El recurs considera que lallei excedeix les compe-tències autonòmiques ienvaeix les estatals. El TC,però, també ha deixat ensuspens la tramitació delrecurs, com ja ha fet abansamb d’altres, mentre elConsell de Ministres exer-ceixi les funcions i compe-tències de la Generalitatper l’aplicació de l’article155. L’Agència pretén pre-venir, detectar i actuar da-vant de ciberatacs a Cata-lunya. ■

El TC deixaen suspensl’Agència deCiberseguretat

RedaccióBARCELONA

| Nacional | 21EL PUNT AVUIDIMECRES, 13 DE DESEMBRE DEL 2017

8646

21-1

1779

32w

“Ser empresa a Catalunyaés un passiu dins d’Espa-nya.” Aquesta és una de lesprincipals conclusionsd’una enquesta elaboradaper la plataforma RefemEmpresa, Refem Catalu-nya que ha posat en marxael professor d’Esade Fer-nando Trias de Bes. Realit-zat entre final de novem-bre i principi de desembreentre uns 150 empresaris idirectius d’empreses cata-

lanes, segons Trias de Bes“de totes les sensibilitatspolítiques”, i elaborat ambla col·laboració d’un altreacadèmic d’Esade, l’excon-seller d’Empresa FrancescXavier Mena, els enques-tats d’aquest treball ex-pressen “l’erosió de les re-lacions comercials”, a mésd’un seguit de conseqüèn-cies que pivoten sobre lapor del món econòmic perla incertesa política i insti-tucional.

L’enquesta indaga entreels professionals –que par-

len a títol personal i no enrepresentació de la sevaempresa– el grau d’afecta-ció comercial en les vendesi la clientela, l’impacte delsboicots i aspectes com elclima laboral o les inver-sions, amb resultats poc fa-laguers.

Pels responsables de larecerca, és revelador el fetque la situació política pre-ocupi més els executiusque no pas la competènciao altres factors empresa-rials ja que fins a un 80% lasituen com a neguit princi-pal. Alhora, fins a un 44%dels participants han ex-pressat l’aparició d’unafractura comercial, bé per-què han perdut clients aEspanya o Catalunya, o béperquè aquests han adver-tit que deixaran de com-prar els seus productes. Engeneral, tot i que no s’haponderat l’efecte tenint encompte les dimensions deles empreses, la mitjana derespostes dels directius ésque les facturacions s’hanaprimat al voltant d’un9,5%, tant pel temut boicotals productes catalanscom per factors com la re-cança dels consumidorsper la situació o la frenadaen sectors com el turisme.

Tanmateix, el boicot alsproductes catalans semblaque ha impactat més en lesgrans multinacionals, jaque un de cada tres direc-tius d’aquestes empresesdetecta animadversió capals seus productes.

Entre les propostes del’estudi, a més de commi-nar el futur executiu catalàa evitar la unilateralitat, a“no mirar-se el melic” i a“situar el discurs polític enun pla de realitat”, s’instael govern espanyol a fer“autocrítica i a “fer campa-nya” per reivindicar Cata-lunya i els seus productesdins de l’Estat. ■

Ser una empresa catalana ésun “passiu” dins de l’Estata Una enquesta a directius revela els efectes de l’animadversió als productes del país a Comminenel govern espanyol a fer autocrítica i a impulsar campanyes per retornar el prestigi a Catalunya

RedaccióBARCELONA

Enquesta als directius sobre efectes del procés

Afectació realHa perdut clients

de l’EstatHa perdut clients

a CatalunyaHa perdut clients

internacionals

44%

17%

18%

15%

11% No l’ha afectat, però l’han alertat

Gens d’efecte

No ha perdut clientsi n’ha rebut el suport

No ha perdut clientsni s’han manifestat

39%

33%

6%

FONT: ESADE / REFEM EMPRESA / REFEM CATALUNYAGRÀFIC: EL PUNT AVUI

Pimec veu les pròximes elec-cions del 21-D com una opor-tunitat per recuperar la “nor-malitat”, si bé el president dela patronal, Josep González,va destacar ahir que recupe-rar aquesta normalitat impli-ca tant sí com no aixecar el155 després dels comicis.“No tindria sentit que esmantingués aquesta inter-venció”, va afirmar ahir. Elpresident de Pimec creu que

les eleccions “com a mínimhan calmat els ànims”, peròdemana al govern sortint quees formi amb rapidesa i queprioritzi els temes econòmicscom ara el Pacte Nacional perla Indústria. González tambéva demanar que es prioritzi eldiàleg i que s’evitin els errorscomesos: “Esperem que elnou govern sàpiga llegir moltbé el que ha passat.” El presi-dent de Pimec admet que

“tot aquest procés ha estatun despropòsit i cal que notornem a fer el que hem fettots plegats”, també alertaque les posicions indepen-dentistes parteixen d’ungreuge que cal reparar. Res-pecte a la fugida de seus so-cials, González va lamentarels moviments i va augurarque no es produirà un retornd’aquestes companyies en elfutur més immediat.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Pimec demana aixecar el 155 per tornar a la normalitat