p6-11 restitució a waterloo · tornar el pp a la moncloa, amb un ca-sado més anticatalà encara...

10
DIUMENGE · 29 de juliol del 2018. Any XLIII. Núm. 14712 - AVUI / Any XL. Núm. 13582 - EL PUNT 2,50€ Avui amb El Punt Avui 816766-1185870L 116119-1156059w El president Puigdemont al balcó de la Casa de la República, a Waterloo, acompanyat del president Torra, durant l’acte de benvinguda celebrat ahir ACN REFORÇAT · El president a l’exili, envoltat pel govern de Quim Torra, deixa clar que el seu objectiu és “la plena restitució” Restitució a Waterloo MISSATGE · El president Puigdemont torna a Bèlgica i avisa Pedro Sánchez que el període de gràcia s’acaba Cronologia d’una persecució estèril P6-11 NACIONAL P13 Els taxistes mantenen la vaga tot i l’oferta de negociació El govern reclama la competència al ministeri, que cita les parts per dimecres

Upload: others

Post on 05-Aug-2020

4 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: P6-11 Restitució a Waterloo · tornar el PP a La Moncloa, amb un Ca-sado més anticatalà encara que Rajoy i amb el suport –des de fora o des de dintre– de Cs. Però Sánchez

DIUMENGE · 29 de juliol del 2018. Any XLIII. Núm. 14712 - AVUI / Any XL. Núm. 13582 - EL PUNT

2,50€

Avui amb El Punt Avui

8167

66-1

1858

70L

1161

19-1

1560

59w

El president Puigdemont al balcó de la Casa de la República, a Waterloo, acompanyat del president Torra, durant l’acte de benvinguda celebrat ahir ■ ACN

REFORÇAT · El president al’exili, envoltat pel govern deQuim Torra, deixa clar que el seuobjectiu és “la plena restitució”

Restitució a WaterlooMISSATGE · El presidentPuigdemont torna a Bèlgicai avisa Pedro Sánchez que elperíode de gràcia s’acaba

Cronologia d’unapersecució estèril

P6-11

NACIONAL P13

Els taxistesmantenenla vaga tot il’oferta denegociacióEl govern reclamala competència alministeri, que cita lesparts per dimecres

Page 2: P6-11 Restitució a Waterloo · tornar el PP a La Moncloa, amb un Ca-sado més anticatalà encara que Rajoy i amb el suport –des de fora o des de dintre– de Cs. Però Sánchez

2 | EL PUNT AVUIDIUMENGE, 29 DE JULIOL DEL 2018

i Pedro Sánchezpensava que el

vot dels diputats cata-lans a favor de la mo-ció de censura que elva convertir en presi-

dent era un xec en blanc, anava moltequivocat. Ho va poder comprovaraquest divendres, en suspendre el seuprimer examen al Congrés; ERC, PDe-CAT i Units Podem es van abstenir dela votació del marge de dèficit públicper a 2019. Si Sánchez no mou fitxaperdrà votacions molt més importantsque aquesta, com la dels pressupostosper l’any que ve, que és el que verita-blement li permetria fer el gir políticque proclama pels dos anys que li que-den de legislatura.

Potser pensava que amb una esce-nificació del diàleg n’hi hauria prou,que convocant un parell de reunionsbilaterals seria suficient, encara que noes tanquessin acords. Seguramenttambé pensava que els catalans l’ac-

ceptàvem com a mal menor i que li fa-ríem costat acríticament per evitarunes eleccions anticipades que podientornar el PP a La Moncloa, amb un Ca-sado més anticatalà encara que Rajoy iamb el suport –des de fora o des dedintre– de Cs. Però Sánchez no ha as-sumit que fa molt temps que a Catalu-nya ha passat l’època del peix al cove,que ja no queda rastre d’aquella fe enels “Apoyaré” i la “lluvia de millones”que prometien de Madrid, que no po-drà ser un nou Zapatero perquè ja ensva caure la bena dels ulls.

El dolor i la repressió que han abo-cat sobre nostre és tan gran que ara elvot dels diputats catalans al Congrésval molt més. Si des del govern espa-nyol no accepten un referèndum d’au-todeterminació i des de la Fiscalia Ge-neral de l’Estat no es retira la causacontra els líders sobiranistes, difícil-ment Sánchez podrà governar com sino hagués passat res, com si l’Estatespanyol no estigués enfonsat en unaprofunda crisi democràtica. I com mésaviat ho accepti, més ridículs com elde divendres s’estalviarà.

S

Keep calmMarina Llansana

El preu delscatalans aMadrid

Sánchez no ha assumit que famolt temps que a Catalunyaha passat l’època del peix alcove, que ja ens va caure labena dels ulls

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a [email protected]. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

la tercera “ombra”, publicadadimecres, vaig referir-me a Unestiu, el dietari que Francesc

Parcerisas va escriure a l’estiu del2014 començant amb l’evocació de lesvacances en la infantesa: “Era unaèpoca gairebé sense obligacions, méssalvatge, no sotmesa a la disciplina delrellotge o de les classes (...).” Parceri-sas ho defineix també com un tempsd’una qualitat diferent, “com si es po-gués allargar indefinidament en unacondició d’illa paradisíaca”, en quèsemblava que “ensuméssim una lliber-tat feliç i il·limitada que, criaturescom érem, feia de mal definir”. Hi afe-geix que fa anys que pensa que hauriade regalar-se unes vacances com aque-lles que feia de petit: “des de SantJoan fins a la Mercè, tres mesos sen-cers, sense projectes ni obligacions, vi-vint només el dia a dia: cada matí unanova exploració o un nou avorriment(que sense cap mena de dubte és l’es-tat perfecte per conèixer i aprendre)”.Com Parcerisas, somio viure de noul’estiu disposant del temps com en lesvacances de la infantesa que, en elmeu cas, s’allargaven fins a la festa

A

major del meu poble celebrada el ter-cer cap de setmana de setembre. Unsomni que no tinc a l’abast, ocupadacom estic a escriure articles com araaquest; però també és cert que, sensefer vacances, procuro concedir-meplaers com ara rellegir Cims Borrasco-sos i escriure’n.

Continuant, doncs, amb la novel·lad’Emily Brontë, precisament he pen-

sat que Heathcliff i Catherine Earns-haw viuen la seva infantesa com unaèpoca salvatge, sense disciplines, queintenten perllongar afermant un vin-cle en contra del món. Qui en parla ésNelly Dean, la criada de Lockwood a laGranja dels Tords, on hi va arribar faanys després de servir a Cims Borras-cosos. De Lockwood seguim sense sa-ber-ne res, a excepció que va llogar lagranja, aïllada en un erm, volent-semantenir apartat de qualsevol relaciósocial. Tanmateix, després de somiaramb el fantasma de Catherine, vol sa-ber més dels habitants vius i morts deCims Borrascosos. És el foraster ambuna curiositat, inesperada per ell ma-teix, a través de la qual anem desco-brint un món tèrbol de passions des-fermades. I és així que cedeix la narra-ció a Nelly, que, essent-ne testimoni,explica el passat dels personatges. Ellarevela com l’aspre Heathcliff va arri-bar a Cims Borrascosos. El pare de Ca-therine va tornar un dia de Liverpoolamb ell, aleshores un nen brut i espar-racat al qual havia trobat famolenc,vagabund i mut pels carrers. Com haarribat a fer-se l’amo del lloc?

“Era una èpocagairebé senseobligacions, méssalvatge, no sotmesaa la disciplina delrellotge o de lesclasses” (FrancescParcerisas)

Imma Merino

Les vacances de la infantesa

Ombres d’Estiu

Page 3: P6-11 Restitució a Waterloo · tornar el PP a La Moncloa, amb un Ca-sado més anticatalà encara que Rajoy i amb el suport –des de fora o des de dintre– de Cs. Però Sánchez

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIUMENGE, 29 DE JULIOL DEL 2018

l president Puigdemont va serrebut ahir a Waterloo. Una gen-tada. Quatre mesos després que

fos detingut a Alemanya (cordons,quin daltabaix, aquell dia), Puigde-mont campa lliure per Europa i el móni és, políticament parlant, més viu quemai. No saben què els espera, a partird’ara. Coneixent-lo, i repassant nomésel que ha passat aquests darrers me-sos (i amb l’aval de saber que la sevaestratègia era la bona), no saben quèels espera. No pararà. Continuarà in-ternacionalitzant el procés (ja amena-ça de tornar a fer escapades per Euro-pa, tot i que si jo fos ell no temptaria lasort altra vegada) i, tossut com és, iconvençut com n’està, no pararà. Lla-rena va desactivar l’euroordre pen-sant que així se’l treia de sobre (i ques’assegurava, és clar, que no podriatornar a ser investit president) i a Es-panya, tot i algunes declaracions obli-gatòriament discrepants, molts van

E “L’ombra deWaterloo és (i serà)allargada. Tossut,incansable i aralliure, l’expresidentno pararà

respirar tranquils pensant que ja està,que la condemna a un exili de 20 anyshavia desactivat Puigdemont. Il·lusos.La roda de premsa a mitjan setmanaja va deixar clar que no. I la benvingu-da d’ahir a Waterloo encara més. Nopararà. Tenaç, tossut, insubornable iirreductible, Puigdemont no pararà.M’atreviria a dir que és més al centrede la política catalana (i espanyola)que mai. I que ara, guanyada la batalla

al PDECat de Pascal (i d’uns quantsmés), i amb una Crida Nacional per laRepública a ple rendiment (avui ja sónmés de 50.000 –50.000!– els adhe-rits), no pararà. Perquè ara ja sabemque no només hi ha un tàndem Puig-demont-Torra (criticat per uns, lloatper uns altres), sinó que aquest ja s’haconvertit en un trio, i que ara Puigde-mont, Torra i Nogueras des de Madridvan sincronitzats. Si Sánchez, Iglesiaso qui sigui volen negociar res, ara jasaben qui són els interlocutors vàlids,tal com ha quedat clar aquesta setma-na en les votacions al Congrés. L’om-bra de Waterloo és (i serà) allargada; itossuda, tenaç, intransigent i obstina-da. Se’m fa estrany de dir-ho, però emsembla que Puigdemont i els seus ex-consellers exiliats faran més feina desde Waterloo que si fossin a aquest Par-lament necessàriament autonòmicque ara tenim. Tossut, díscol i incan-sable. A la seva. A la nostra.

Irreductible PuigdemontXevi Xirgo / [email protected]

A la tres

El president Puigdemont hatornat a Bèlgica no només

lliure sinó victoriós després de qua-tre mesos a disposició de la justíciaAlemanya. La foto d’ahir a la seu delConsell de la República a Waterloo,acompanyat del president Torra idavant tota la premsa internacionalés la imatge de la seva victòria judi-cial sobre la persecució del jutgeLlarena i la proclamació de la victò-ria moral del president i la restad’exiliats i presos polítics sobre unajustícia i un estat de dret espanyolscada cop més qüestionats.

Carles Puigdemont recupera ai-xí el camp base de la internaciona-lització del conflicte polític entreCatalunya i Espanya. Però ho fa re-forçat en el seu paper de represen-tant de la Catalunya republicanadavant d’Europa i el món, ambaquest plus de legitimitat jurídicaque li ha atorgat la justícia alema-nya, i a partir d’ara amb una agendamés carregada que mai d’actes iamb el Consell de la República coma seu oficial de la Catalunya que nose sotmet al dictat autoritari del’Estat espanyol.

El seu lideratge polític tambén’ha sortit reforçat. La seva imatgede cap de la resistència catalanadavant tot un estat és potent en simateixa, però Carles Puigdemonttambé pilota la Crida per la Repúbli-ca, la nova plataforma electoraltransversal de l’independentismeque en pocs dies ja té més de40.000 inscrits, i el cap de setmanapassat va consolidar el control delPDeCAT i, per tant, dels seus dipu-tats al Congrés. Tot plegat el con-verteix en l’interlocutor, directe oindirecte, del govern espanyol dePedro Sánchez en el procés de dià-leg obert entre La Moncloa i la Ge-neralitat. I en aquest sentit ahir vainsistir al president espanyol queles prioritats són la llibertat delspresos i exiliats polítics i la soluciópolítica al conflicte.

Puigdemont,a Waterloo

EDITORIAL

Les cares de la notícia

Compromís iperseverançaCarles Puigdemont no lluita sol ni de bon tros, pe-rò la seva situació no és fàcil, perquè s’enfronta ala maquinària de l’Estat espanyol, a la persecuciójudicial i a la dinàmica imposada per la política es-panyola (155) i part de la catalana que el vol enter-rar políticament. Davant d’això, en cap momentha deixat de defensar ni la seva legitimitat políticani els valors i principis democràtics que inspiren elprocés polític que viu Catalunya. Oficialment noés el president, però és el líder i el principal ambai-xador de l’independentisme català.

+Carles Puigdemont

De reüllMontse Oliva Vilà

Bufa el ventelectoral

a revista The Economist diu que el més “savi” quepot fer Pedro Sánchez es convocar eleccions amb

l’argument que l’Estat espanyol no pot estar dos anysparalitzat sense que pràcticament no surti cap llei. Lapublicació britànica aprofita els aires d’avançament quehan sorgit aquesta setmana després que s’hagivisualitzar la feblesa del PSOE al Congrés amb el sostrede despesa, per dir-hi la seva, que, al cap i a la fi,coincideix amb el pensament de la dreta espanyola. Bé,coincidia fins fa poc, perquè si bé Pablo Casado de

portes enfora les reclama, sap quenecessita un període d’adaptacióperquè el votant del PP tinguitemps de madurar si cal llançar-seals braços d’Albert Rivera ara que–com diu el dirigent conservador–“el PP ha tornat”. I tampoc el lídertaronja està en el seu millormoment, tenint en compte que la

perspectiva del Sánchez de La Moncloa és recuperarpart del centre polític –però per als interessos del PSOEencara és insuficient per sumar només amb Podem– ique la sacsejada que han viscut els populars poc o molt,però algun vot li restaria, fins i tot sense que Casadotingués temps de col·locar el seu discurs. Cap partitestatal, doncs, no vol comicis perquè cap hi acaba deguanyar. Això sí, siguin quan siguin, la campanyainformalment ja ha començat i de ben segur que si no hiha res millor per distreure’s, la hipotètica data electorales convertirà en un dels clàssics serials d’estiu.

L

L’avançamentdels comicis al’Estat podriaconvertir-seen un seriald’estiu

http://epa.cat/c/zwumva

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Montse Oliva (delegada a Madrid), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert(Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

Page 4: P6-11 Restitució a Waterloo · tornar el PP a La Moncloa, amb un Ca-sado més anticatalà encara que Rajoy i amb el suport –des de fora o des de dintre– de Cs. Però Sánchez

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 29 DE JULIOL DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

El govern del Partit Popularporta al Tribunal Constitucionalla tramitació exprés perintentar desactivar ladesconnexió.

10anys

20anys

El govern central afirma que noté diners per al nou model definançament. El consellerreitera que la proposta del’Estat no compleix l’Estatut.

El PSOE rep la sentència del casMarey redoblant les acusacionscontra el PP d’estar al darrerede tot el procés, que considerauna maniobra política.

Segueix el guió Nou finançament El cas MareyTal diacomavui fa...

i ha gent a Cata-lunya que encara

qüestiona el suportque els partits ara in-dependentistes vanoferir al PSOE per a la

investidura de Pedro Sánchez. Consi-deren que caldria collar del tot els so-cialistes o fer-los caure perquè se’ls hadonat el govern espanyol a canvi deres. Curiosament, a les Espanyes alPSOE li cauen patacades de tots elscostats, fins i tot des de dins mateix decasa seva, per haver venut Espanya alsindependentistes. Valga’m Déu! Ja séque això és la política i que les baixespassions partidistes porten a aquestescoses, però les dues coses a la vegadano poden ser. De fet, fins i tot el presi-dent Puigdemont ha reconegut uncanvi de to en les relacions amb el go-vern espanyol. Es fa política, cosa ques’havia deixat de fer en els darrers dosanys de Rajoy. I els socialistes espa-nyols han fet acostaments impensa-bles quan Iceta es fotografiava amb elsdel 155 i el PSOE era el principal vale-dor del 155. Ara bé, dit això, caldrà

molta política per no anar al xoc i a lapatacada. El PSOE és un partit espa-nyol i actuarà com a tal quan creguique es toquen les essències pàtries. IPuigdemont és molt Puigdemont (al-guns encara no se n’han adonat) i desde Brussel·les tirarà endavant el Con-sell de la República amb totes les con-seqüències. Com volen que hi hagi en-tesa? Anem al xoc. Perquè si Puigde-mont fa el que li demanen els seus i noafluixa, que no afluixarà, i el PSOE és fi-del al seu ADN, només un miracle, uncataclisme o una mediació internacio-nal forçada per la bancarrota de l’Es-tat, per exemple, ens pot portar a unaentesa en forma de referèndum. Quequedi clar que la Justícia espanyola nobaixarà del burro, que continuaran per-seguint la ideologia independentista,retindran els presos, voldran il·legalit-zar qui no pensi com ells sobre la uni-tat espanyola, i que la causa generalcontinuarà. Amb un altre talante, peròEspanya no afluixarà. I si l’independen-tisme tampoc no ho fa, doncs això, elxoc està servit.

H

Full de rutaJordi Grau

El xocestà servit

La Justícia no baixarà delburro, es perseguirà laideologia independentista,es retindran els presos ivoldran il·legalitzar tothomqui no pensi com ells Dos

b Els representants de l’ex-trema dreta extrema a Espa-nya ara són dos: Rivera i Casa-do. Són calcats: joves, més omenys ben plantats, sempreimpecablement vestits, ambcara de primer de la classe ogendre ideal i amb un discursfred i implacable que quan unl’analitza amb un cert distan-ciament fa por de pensar dequè serien realment capaçossi en tinguessin l’ocasió, i amés, com que la seva base di-guem-ne ideològica és la sa-grada unitat d’Espanya, lesbèsties negres dels seus res-pectius i gairebé idèntics dis-cursos són Catalunya, els ca-talans i el català (llengua).Agafem-nos fort, doncs, queaquests dos personatges con-trolaran un percentatge moltgran del vot espanyol i perguanyar-ne més saben que elrecurs més fàcil és atacar-nosdespietadament. Ah! Si ha-gués guanyat la Sáenz la

perspectiva no hauria estatgaire millor, que malaurada-ment ja la coneixem. Conclu-sió: no deixem de collar elsnostres polítics per marxarcom més aviat millor, queaquesta gent està disposadaa trinxar-nos.AGUSTÍ VILELLA GUASCHCambrils (Baix Camp)

Mil vaguesals aeroportsb Llegeixo que s’han recone-gut els drets dels passatgersdels aeroports. D’acord, peròno. Aquella persona que voliavolar avui per arribar a desti-nació segons els seus plans onecessitats amb indiferènciade l’objectiu dels mateixos ar-riba a l’aeroport i es troba queli han cancel·lat el vol i l’hi hanreprogramat per a l’endemà.Li serveix d’alguna cosa que lifacilitin hotel i l’indemnitzinamb ves a saber quina quanti-tat? En tots els casos és unamanca de respecte pel client,

que rep, més o menys, el ma-teix tracte que una maleta.PILAR PORCEL I OMARSabadell (Vallès Occidental)

La contra, i elsnens superdotatsb “No me lleves la contra!” Acasa, amb sis germans, i unspares tolerants, s’escoltavasovint aquesta expressió: noem contradiguis! “No me lle-ves la contra!” Els meus pareses defensaven així de la nostraactitud inconformista. Nosal-tres podíem expressar elsnostres desitjos, i mostrar lesnostres disconformitats. Esdiu que la pedagogia centradaen els premis i els càstigs i re-gida per la frase “perquè hodic jo!” no funciona. Tampocfunciona la política derivadadels principis esmentats. Acasa, a l’escola, i al país, hi had’haver un espai on es practi-qui l’expressió lliure. L’espai deLa Contra. L’amplitudd’aquest espai hauria de de-

pendre del grau de maduresa.Hi ha diaris que tenen aquestespai. I diaris que, per practi-car intensament l’obediència,no el tenen, o el tenen molt re-duït. Dit això, i pensant en lallibertat, i en les persones quemés la necessiten, hi afegeixoel que acabo de llegir: “Amb elnen superdotat no hemd’abusar dels càstigs, ni de lesordres i negatives sense rao-nar, ni de la informació massamastegada. Aquests nensaprenen globalitzant i neces-siten dirigir el procés. Sónmolt capaços de posar-se lí-mits, però no accepten bé elsimposats.”MARTÍN MARTÍNEZ MARTÍNEZBarcelona

FE D’ERRADES

La carta publicada en l’ediciódel dia 27 de juliol, amb el tí-tol “Vull acabar la col·lecció”va sortir sense la signaturaper un error, la seva autoraés Alegria Julià i Danés (Bar-celona).

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a [email protected]

El lector escriu

“Espanya, com aentitat política, i laseva unitat no datendels Reis Catòlics,com es vol fercreure, sinó del 1714

ls espanyols, però sobretot els po-lítics espanyols, siguin d’un coloro d’un altre, tenen un dogma de fe

que consideren sagrat i, per tant, inalte-rable i fonamental: el de la Unitat d’Es-panya, que uns consideren la nació mésantiga d’Europa i altres que ja existia al’època del paleolític. Aquest dogma vatenir el seu auge amb la dictadura fran-quista, en què a tots els llibres d’històrias’ensenyava que els autors d’aquesta sa-grada unitat van ser els Reis Catòlics, dela dinastia castellana dels Trastàmara.El resultat ha estat la immensa majoriad’espanyols –i molts catalans– que mal-auradament encara s’ho creuen a ullsclucs perquè no ens esforcem que ho tin-guin ben clar.

PERÒ QUINA ÉS LA REALITAT històrica–que ells diuen que falsegem descara-dament– que podem comprovar docu-mentalment en instruments autèn-tics, que no poden ésser falsejats? Fetsindiscutibles: Ibèria és el nom que elsgrecs donaren, originàriament, al ter-ritori dels ibers. Hispània és el nomque els romans donaren a la península

E Ibèrica. Espanya és el nom donat desde temps reculats a aquella península.Prové del llatí Hispania, d’origen pro-bablement fenici i de contingut exclu-sivament geogràfic. Un cas semblant eltenim a Itàlia. La península d’Itàlia fouuna entitat geogràfica fins a la seva uni-ficació el 1861, des d’aleshores és unaentitat política. Als originaris de la pe-nínsula italiana se’ls deia italians, comhom denominava espanyols els natu-rals d’Espanya (entitat geogràfica) fos-sin d’on fossin.

ESPANYA VA DEIXAR D’ÉSSER una entitat

geogràfica per esdevenir política ar-ran de la victòria de les tropes filipis-tes o borbòniques de Felip V el 1714 ila sèrie de decrets de la Nova Plantaimposada a Catalunya i a la Corona ca-talano-aragonesa arran de la seva an-nexió a la Corona castellano-lleonesa,“por justo derecho de conquista”, sónparaules textuals i amb un exèrcitd’ocupació que, amb matisos, encaradura.

FINS A AQUELL MOMENT, el Principat eraun país independent i sobirà, amb ungovern propi –la Generalitat–, ambuna moneda pròpia, amb un parla-ment propi (les Corts Catalanes), ambuns funcionaris propis, amb ambaixa-dors propis, amb unes institucions pú-bliques pròpies, etc. O sigui, tot el queavui té qualsevol estat independent.És d’una gran importància que tot-hom –a Catalunya i a Espanya– ho sà-piga per adonar-se i tenir present queel poble català, amb llurs més i llursmenys, mai no ha deixat de lluitar peraconseguir la llibertat que se’ns vaprendre fa 304 anys.

Armand de Fluvià. Membre de l’ANC i soci d’OC

El dogma dels espanyolsTribuna

Page 5: P6-11 Restitució a Waterloo · tornar el PP a La Moncloa, amb un Ca-sado més anticatalà encara que Rajoy i amb el suport –des de fora o des de dintre– de Cs. Però Sánchez

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIUMENGE, 29 DE JULIOL DEL 2018

SísifJordiSoler

Quim Torra, PRESIDENT DE LA GENERALITAT

“Avui és el dia de la derrota del govern espanyol perquèl’Estat espanyol ha perdut la batalla judicial europea”

La frase del dia

“Pertanyia algrup de Pedralba,un nucli filoluterà, iva haver d’abjurarles seves posicionsdavant la Inquisicióper salvar la vida

l’Alcalatén hi ha el cim del Penya-golosa, que, any rere any, acull elspelegrins de les Useres. En aques-

ta comarca valenciana és on hi ha tambéLlucena, a 34 km de Castelló. Aquí, capal 1518, ara fa, doncs, 500 anys, va néi-xer Jeroni Conques, fill de Guillem Con-ques, mercader de la ciutat de València, iLeonor Garcia, de Llucena. Estudià a Va-lència, on es crià amb el germà del seupare, de nom també Jeroni Conques i be-neficiat de la seu. A la universitat adquiríuna àmplia formació multidisciplinàriade la teologia a la medicina, passant perles matemàtiques i l’astrologia, i hiaprengué també grec i hebreu, a més del’arameu, que adquirí de forma autodi-dàctica. A diferència d’altres valencianscoetanis que passaren també per les au-les valencianes però que després estu-diaren a l’estranger, sobretot a París–com P.L. Berga, F. Furió i Ceriol,M. Cordero o P.J. Nunyes–, Conques re-bé tota la formació a la capital del Túria.Erudit, intel·ligent i d’una agudesa iròni-ca, feia llargues estades a Alzira, on unagermana del seu pare era superiora deles agustines.

EL 1557, EN AQUESTA POBLACIÓ capital dela Ribera Alta, traduí al català el Llibrede Job, llavors única traducció bíblica enaquesta llengua, després de les vicissi-tuds per què passa la versió de les escrip-tures feta per Bonifaci Ferrer, germà desant Vicent. Aquest incunable, conegutcom a Bíblia Valenciana, s’imprimí en-tre el 1477 i el 1478, sembla que van edi-tar-se’n 600 exemplars i aviat se’n troba-ren per biblioteques privades de Valèn-cia, Barcelona i Mallorca. Conques feu laseva versió amb consultes a material deRobert Estienne, famós lexicògraf i im-pressor protestant francès. Aleshoresera sotsdiaca i beneficiat de la catedralvalenciana i, entre el seu cercle més ín-tim, denunciava la retòrica de la predi-cació i el baix nivell teològic i cultural dela jerarquia eclesiàstica i dels predica-

A dors davant uns creients supersticiosos,així com certes pràctiques religiosescom ara el res regular del rosari.

FOU AMIC DE PERE JOAN NUNYES, profes-sor de Pere Galès, el protestant catalàmés destacat de la història, docent a laUniversitat de Ginebra. Pertanyia al’anomenat grup de Pedralba, nucli filo-luterà a l’empara del noble Gaspar deCentelles, els membres del qual compar-tien la lectura bíblica, en debatien el sig-nificat i discutien sobre temes religio-sos. Ell mantenia el noble al corrent deles novetats editorials i de pensamentque es produïen a Europa, sobretot a tra-vés de les obres publicades a París, Basi-lea i Lió, aconseguides a les llibreries va-lencianes, les més ben assortides delpaís, tal com reconeixia un altre inte-grant del grup, el sard Segimon Arquer.Aquest definia el català com “la llenguade la meva terra” i quan comparegué da-vant el Sant Ofici el primer llibre quesol·licità per a defensar-se fou Constitu-cions i altres drets de Catalunya.

LA INQUISICIÓ DETINGUÉ Conques el 1563i l’acusà de proposicions herètiques perla correspondència mantinguda entre1554 i1562 amb Centelles. El Tribunal litrobà un quadern amb notes manuscri-tes de l’Eclesiastès d’Erasme i la sevaversió del Llibre de Job, just quan el con-cili de Trento prohibia les versions bíbli-ques en vernacle. El mateix dia que Cen-telles era condemnat a mort, Conquesabjurà les seves posicions i salvà la vida,després dels testimonis favorables del’arquebisbe Joan Segrià, el governadorde València Lluís Ferrer i els catedràticsJaume Ferrús i Llorenç Palmireno. Da-vant el tribunal inquisitorial, Conquesreconegué que havia pensat escriure untractat sobre predicació i cal recordar lagran importància que el cristianismesorgit de la Reforma atorgava a la predi-cació, que adquiria un paper central enels cultes. També admeté haver llegit dejove les obres de Luter, al·legant, però,que en desconeixia la prohibició, pretextque més d’un cop utilitzaven alguns acu-sats d’heretgia davant del tribunal, coma recurs defensiu per evitar la pena mà-xima.

LA INQUISICIÓ EL CONDEMNÀ a reclusióal convent de Socors de València, amb elcàstig afegit de no poder predicar maimés, ell que tant havia criticat la pocaqualitat de la predicació de l’època.Executats pel Sant Ofici Centelles i Ar-quer, i a l’exili Berga, aquell grup capda-vanter de cristians seduïts per l’onadade la Reforma a Europa quedà totalmentdesarticulat. Als dos anys de la seva re-clusió, Conques ja recuperà la llibertatper bona conducta i, sense cap cercle ín-tim de complicitat on continuar expo-sant les seves inquietuds religioses, esdedicà a la música i al lleure, aparent-ment lluny de les seves inquietuds ante-riors. Morí a València el 22 de setembrede 1574, als 56 anys. Ens deixà, però, unllegat magnífic: el Llibre de Job en la nos-tra llengua.

Josep-Lluís Carod-Rovira. Escriptor i polític

Jeroni Conques, 500 anysTribuna

ra una missió im-possible, però el

darrer recurs exigiaguanyar temps, ambl’esperança que una in-tervenció estrangera

propiciés una negociació. L’ofensiva del’Ebre venia marcada per la història i elresultat van ser 115 dies de la més mor-tífera de les batalles de la guerra, ambmés de cent mil morts. D’aquella ofensi-va aquesta setmana s’ha commemoratel vuitantè aniversari.

La batalla de l’Ebre ha quedat com unesdeveniment important en l’imaginaridel país, tant pel sacrifici d’una jove ge-neració de catalans com pel fet que laderrota va permetre l’ocupació fran-quista de Catalunya. Emociona veure lesrestes de Corbera d’Ebre i un grup d’in-fants d’aleshores, avui vells resistents,abraçar-se al president Torra i reclamarl’impuls definitiu de la memòria històri-ca. Detectar i obrir les fosses de la igno-mínia i tornar les restes als caus fami-liars.

Mentrestant, a alguns despatxos deMadrid es discuteix si cal reservar unlloc d’honor per a les despulles del dic-tador, aquell cafre que va sustentar elpoder sobre els sis-cents mil morts du-rant la guerra i els prop de dos-cents milen la posterior repressió. I els fills delfranquisme continuen controlant espaisde poder, començant per una monar-quia hereva del general colpista.

A més a més, el passat cap de setma-na els militants del Partit Popular vantriar Pablo Casado per dirigir el partit.Sí!, aquell senyor que va advertir al presi-dent Puigdemont que podia acabar comel president Companys i que ara, en ocu-par la nova presidència, proclama quecal tornar a conquerir Catalunya. Sí, con-querir, tot i que ell ha dit conquistar. Comsempre, l’acció d’imposar, de pensar queCatalunya és terra de conquesta.

Les aigües de l’Ebre encara no baixenprou netes. El diàleg és difícil i la incom-prensió continua.

E

De set en setJaume Oliveras

Ebre

Page 6: P6-11 Restitució a Waterloo · tornar el PP a La Moncloa, amb un Ca-sado més anticatalà encara que Rajoy i amb el suport –des de fora o des de dintre– de Cs. Però Sánchez

Carles Puigdemont donael tret de sortida a la sevanova etapa a Bèlgica afe-gint pressió a l’executiuespanyol de Pedro Sán-chez, just quan el socia-lista afronta el primerbloqueig parlamentari ala seva acció de govern.“El període de gràcias’acaba”, va alertar ahirpoc després d’haver po-sat els peus a Brussel·lessuperats els quatre me-sos de batalla judicial perl’euroordre del jutge Pa-blo Llarena a Alemanya.En una jornada de reivin-dicació i celebració amar-ga per la xacra dels pre-sos polítics, el presidenta l’exili va aprofitarl’atenció mediàtica a lacapital europea rodejatdel seu entorn polític perfer un toc d’alerta a Ma-drid: el seu suport als so-cialistes espanyols no ésun “xec en blanc”.

Junts per Catalunya escomença a impacientarquan fa gairebé un mes imig que va ajudar Sán-chez a treure el PP de Ma-riano Rajoy de La Mon-cloa. En una roda depremsa ahir al matí ambel president Quim Torra

a la delegació de la Gene-ralitat davant la Unió Eu-ropea, Puigdemont va re-cordar a Sánchez que hade fer “els deures” ambCatalunya i va defensarque és “lògic” i de “sentitcomú” que els partits in-dependentistes que vandonar suport a la seva in-vestidura ara li demaninque “posi fets sobre lataula”. “No es pot volerels vots i no actuar enconseqüència”, va con-cloure. Per això, Puigde-mont vol que el secretarigeneral del PSOE es posiles piles aquest estiu,

“aprofiti el temps” i donirespostes polítiques a lesdemandes del govern in-dependentista català al“setembre o octubre”.“Quina és la recepta Sán-chez?”, es va preguntar.

Per la seva part, Torrava marcar ahir per enèsi-ma vegada les seves lí-nies vermelles de cara ales converses amb Ma-drid. Malgrat que els so-cialistes espanyols conti-nuen negant el dret al’autodeterminació deCatalunya, Torra va in-sistir que la sobirania delpoble català “és el tema

d’aquesta legislatura i nopot ser cap altre”. Con-fiat a poder-se reuniramb Sánchez a Barcelo-na al setembre, el presi-dent de la Generalitat vareconèixer que tant elseu executiu com l’espa-nyol tenen “una tardorbastant complicadeta” aldavant.

RestitucióA banda del front a Ma-drid, Puigdemont tambété la vista posada en la se-va restitució i la interna-cionalització de la causaindependentista. En la ro-da de premsa posterior ala reunió matinal ambmembres del govern i elsconsellers a l’exili ToniComín, Clara Ponsatí iLluís Puig, Puigdemontva defensar que el seu ob-jectiu continua sent larestitució, tot i admetreque l’actual president dela Generalitat és Torra.“Tenim l’objectiu de laplena restitució, i aquestafinestra, mentre siguioberta, la farem servir, nohi ha cap dubte sobre ai-xò”, va dir el president al’exili, que va afirmar queels seus advocats estantreballant per fer-ho reali-tat. Ara bé, el líder deJxCat va lamentar que ai-

xò no es pugui complir acurt termini, però, tan-mateix, es va mostrar de-terminat a “plantar cara”i “fer possible l’imprescin-dible retorn a la normali-

tat”. Tots dos polítics vandestacar que el retorn dePuigdemont a Brussel·lesés una “victòria” però nocompleta perquè han detreballar perquè “no hihagi presos polítics” ni“exiliats” i “s’acabi la re-pressió”.

InternacionalitzacióEn espera d’aquesta resti-tució, Puigdemont vol

aprofitar la seva fase aBrussel·les per impulsartant la internacionalitza-ció del moviment inde-pendentista com el Con-sell de la República. Enaquest sentit, va avançarque en els pròxims mesosviatjarà fins a “l’últim ra-có” d’Europa per “defen-sar la causa justa del po-ble català”, però no va de-tallar cap acte previst enconcret perquè diu que harebut moltes sol·licitudsen els últims dies.

Benvinguda a WaterlooDesprés dels actes mésinstitucionals a la seu dela Generalitat a Brussel-les, Puigdemont, Torra iel seu entorn es van des-plaçar a la tarda a la resi-dència a Waterloo. Més dedues-centes persones esvan concentrar davant laCasa de la República per

MISSATGE · El líder de JxCat avisa el govern espanyol que “el període de gràcias’acaba” JUNTS · El govern a l’exili i el govern Torra mostren a Brussel·les el seucompromís ACTE · El president ja torna a ser a la Casa de la República, a Waterloo

Natàlia SeguraWATERLOO

PuigdemontpressionaSánchez

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Tenim l’objectiu dela plena restitució, iaquesta finestra,mentre sigui oberta, lafarem servir; no hi hacap dubte sobreaixò”

“No és qüestió decom de llarg, curt, fàcilo complex és el camí,sinó que hi ha camí, ité un final bo”

Carles PuigdemontPRESIDENT DE LA GEN. A L’EXILI

“La repressió s’had’aturarimmediatament, i totsels càrrecs han de serretirats per part delfiscal general”Quim TorraPRESIDENT DE LA GENERALITAT

“Continuaré el meuviatge per Europa,viatjaré fins a l’últimracó del nostrecontinent per defensarla causa justa delpoble català”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El president al’exili afirma queel seu objectiu ésla plena restitució

Uns 1.400 vehiclescol·lapsen el centrede Barcelona, tot ique Foment elsconvoca a negociar

Es pot adquirir a laseu d’El Punt Avui itambé a distància irebre-la a casa ambun missatger

La samarretade la Diada, ala venda pertelèfon i web

Continua lavaga de taxistot i l’ofertade diàlegNacional

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 29 DE JULIOL DEL 20186 |

Page 7: P6-11 Restitució a Waterloo · tornar el PP a La Moncloa, amb un Ca-sado més anticatalà encara que Rajoy i amb el suport –des de fora o des de dintre– de Cs. Però Sánchez

donar la benvinguda alpresident a l’exili i pre-senciar els parlamentsreivindicatius. A més delsdos presidents, diverses

personalitats de la socie-tat civil van reclamar desdel balcó de la casa dePuigdemont la llibertatdels presos polítics i els

exiliats. Entre ells, va par-lar l’advocat Ben Emmer-son, el raper Valtònyc i lafilla de Quim Forn, que vallegir una emotiva carta

en nom de tots els presosper a l’ocasió.

Pel que fa al futur de lainiciativa que representala casa de Waterloo, Puig-

demont es va mostrarpredisposat ahir a repren-dre “el fil” del Consell de laRepública per poder pre-sentar “a la tornada de va-

cances” un projecte quecoordini l’activitat dels exi-liats amb l’acció del governde Torra per avançar cap ala independència. ■

Els governs anterior i posterior al 155 reunits a la delegació de la Generalitat aBrussel·les. Puigdemont i Torra, sobre aquestes línies, compareixent després davant lapremsa i, a dalt, en l’acte de benvinguda a la Casa de la República a Waterloo ■ EFE

Sentir massaels colors

L’APUNT És evident que no impera la raó, però tampoc no hiveig únicament l’instint de supervivència. Hi ha d’ha-ver maldat, trastorns o bé un sectarisme viciat, malgestionat i molt mal entès. Les noves tecnologies noafecten només el taxi, sinó la majoria de professions,però el que estem fent tots és adaptar-nos als noustemps, no ancorar-nos al passat amb força bruta.Xavi Aguilar

El centre de Barcelona continua col·lapsat, com a mí-nim al trànsit, pel groc i negre dels taxis que protestenpel que consideren una competència deslleial dels ve-hicles de lloguer amb conductor. Les imatges dels ta-xistes abraonant-se a coces contra un cotxe competi-dor amb una família a dins o bolcant-ne un altre recor-den una manada de feres abraonant-se sobre la presa.

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 29 DE JULIOL DEL 2018 | Nacional | 7

117077/1188459L

Page 8: P6-11 Restitució a Waterloo · tornar el PP a La Moncloa, amb un Ca-sado més anticatalà encara que Rajoy i amb el suport –des de fora o des de dintre– de Cs. Però Sánchez

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 29 DE JULIOL DEL 20188 | Nacional |

Viatge a Finlàndia Puigdemont deixa la seva residència a Waterloo i es trasllada a Finlàndia convidat per

diputats locals per fer una conferència a la Universitat de Hèlsinki. Des que es va exiliar a Bèlgica, ja havia fet altres conferències a Copenhaguen i Ginebra.

Retorn precipitat El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena envia a Finlàndia l’orde internacional de

detenció i l’endemà la fiscalia de Brussel•les reactiva l’euroordre. Puigdemont, però, ja ha marxat de Hèlsinki per tornar a Waterloo.

Detenció a AlemanyaA les 11:19, quan feia 30 quilòmetres que havia creuat la frontera danesa, la

policia alemanya deté el president en una gasolinera, en compliment de l’euroordre del jutge Llarena i gràcies a un localitzador col·locat de manera irregular per investigadors espanyols. El traslladen a la presó de Neumünster.

Empresonat a NeumünsterLa jutgessa de primera instància que pren declaració a Puigdemont

decideix mantenir-lo sota custòdia policial pel risc de fuga. El cas passa al Tribunal Superior de l’estat federat de Schleswig-Holstein.

En demanen l’extradicióUna setmana després, la fiscalia alemanya en demana l’extradició pels dos

delictes de què l’acusen: rebel·lió (alta traïció a Alemanya) i malversació.

Primera victòria El tribunal el deixa en llibertat amb una fiança de 75.000 euros i, d’entrada,

descarta extradir-lo pel delicte de rebel·lió. Els jutges de

l’Audiència de Schleswig-Holstein consideren «inadmissible» la petició perquè no veuen la violència en què se sustenta tota la instrucció de Llarena i demanen més informació sobre l’acusació de malversació.

En llibertatDesprés de passar-hi dotze nits i pagar la fiança, Puigdemont surt de la presó. «Que existeixin

presos polítics a Europa és una vergonya», diu. El mandatari gironí no pot sortir d’Alemanya fins que la justícia decideixi si el lliura a les autoritats espanyoles per malversació.

Llarena mou fitxa Puigdemont es trasllada a Berlín per fer més visible la seva situació mentre espera la resolució,

mentre que Llarena envia nous informes als jutges alemanys per reforçar les acusacions i obre la porta a jutjar-lo per sedició.

Nova clatellada al jutgeEls nous arguments convencen la fiscalia alemanya, que insisteix en

l’extradició, però no els els jutges, que tornen a descartar la rebel·lió i també la pertorbació greu de l’ordre públic, el delicte equivalent al de sedició a Alemanya.

Últim intent desesperatEl tribunal de Schleswig-Holstein ajorna sense data la

decisió sobre l’extradició de Puigdemont en no poder resoldre’l dins els terminis fixats per llei per culpa de l’allau de material que Llarena ha enviat a última hora per garantir l’extradició.

Llarena irromp al Parlament El jutge suspèn de funcions com a diputat Puigde-

mont (i també Junqueras, Jordi Sànchez, Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Turull) invocant

l’article 384 bis, ideat per a terroristes, amb una resolució confusa i contradictòria.

Clatellot final al jutgeEn la seva resolu-ció final, l’Audiència de Schleswig-

Holstein descarta extradir Puigdemont per rebel·lió i considera que només podria arribar a ser jutjat per malver-sació de fons públics.

Llarena claudica El jutge del suprem rebutja l’extradició de Puigdemont únicament per malversació i retira

les ordres internacionals contra els exconsellers i contra Rovira, mentre acusa el tribunal de Schleswig-Holstein de “manca de compromís”.

Retorn a la Casa de la República a WaterlooJa amb llibertat de moviments per tot el món, tret de

l’Estat espanyol, Puigdemont torna a Waterloo per reactivar la Casa de la República, on és rebut pel president Quim Torra i altres consellers i diputats de JxCat.

Cronologia d’una persecució estèril

FRANÇA

DINAMARCA

ESPANYOL

DINADINAAMARCAARCAA

ESPSPANANYOLOLYPA O

FRFRFRANÇARANÇARAR NÇAFFF

MARCANAAMAMIND

YOOESPSPANNYOLLYE

22MARÇ

23MARÇ

25MARÇ 6

ABRIL

7ABRIL

22MAIG

29JUNY

12JULIOL 28

JULIOL

10JULIOL

19JULIOL

26MARÇ

3ABRIL

5ABRIL

BARCELONA

BÈLGICABÈLGICABÈLGICA

ALEMANYA

FINLÀNDIA

Hèlsinki

Pablo Llarena Carles PuigdemontCarles PuigdemontCarles Puigdemont

NeumünsterNeumünsterNeumünster

Page 9: P6-11 Restitució a Waterloo · tornar el PP a La Moncloa, amb un Ca-sado més anticatalà encara que Rajoy i amb el suport –des de fora o des de dintre– de Cs. Però Sánchez

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 29 DE JULIOL DEL 2018 | Nacional | 11

La CUP, una de les forma-cions que dona més su-port a la construcció delConsell de la República,va alertar ahir que “no técap sentit” que la creacióesdevingui “simbolisme al’exterior”, mentre que aCatalunya el govern de laGeneralitat exerceix l’au-tonomisme més tradicio-nal. “Seria molt contra-produent per al projecteindependentista”, va direl diputat anticapitalista.

Arran de l’arribada delpresident Carles Puigde-mont a Waterloo, Bèlgica,un dels principals deuresa fer, a més a més de la in-ternacionalització delconflicte, és el compromísde posar els fonamentsd’aquest “espai lliure” quedes de la CUP ja es miraamb cert escepticisme. Aaquest projecte, tambés’hi va referir el primer se-cretari del PSC i presi-dent del grup parlamenta-ri, Miquel Iceta. Amb un

to contundent, el socialis-ta va avisar que el Consellde la República “no exis-teix” i que en cas de fer-se

seria del tot “irrellevant”,ja que les úniques institu-cions vàlides són la Gene-ralitat i el Parlament. “No-

més existeix en el cap d’al-guns”, va manifestar perseguidament indicar que,a més a més, no hi ha cap

partida pressupostària ales arques públiques des-tinada al Consell.

Les reaccions políti-

ques a l’arribada de Puig-demont van ser escasses iels dirigents que s’hi vanreferir ho van fer posantel focus en la tasca que apartir d’ara es vol fer desde Brussel·les a favor de laRepública. També con-tundent es va expressar lalíder de Ciutadans a Cata-lunya, Inés Arrimadas,que va dirigir les seves crí-tiques al president QuimTorra pel seu viatge aBrussel·les: “Sembla mésel secretari del senyorCarles Puigdemont que elpresident de la Generali-tat.” I va assegurar que “elfutur de Catalunya no potestar en mans d’un fugitiude la justícia que vaga pelmón”.

Diàleg i legalitatLes declaracions políti-ques comencen a escalfarl’escenari quan tot justaquesta setmana se cele-braran reunions impor-tants, com ara la comissióbilateral entre la Genera-litat i l’Estat, en què l’exe-cutiu de Torra vol posarsobre la taula el dret d’au-todeterminació i la lliber-tat dels presos polítics i elsexiliats. En aquest con-text de reunions, el minis-tre i secretari d’Organit-zació del PSOE, José LuisÁbalos, va recordar i insis-tir: “Només hi pot haverdiàleg amb respecte a lalegalitat i al marc consti-tucional”, va avisar l’exe-cutiu català des d’un actesocialista a Lleó. ■

a Riera veu “contraproduent” per a Puigdemont que es faci “simbolisme a l’exterior i autonomismea l’interior” a Iceta diu que el Consell “és irrellevant” i que no s’hi han destinat diners públics

La CUP alerta del risc de feruna república simbòlica

RedaccióBARCELONA

Hissada de banderes, ahir, en l’acte de rebuda a Puigdemont ■ ACN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“No té cap sentit fersimbolisme a l’exteriori autonomismea l’interior”

Carles RieraDIPUTAT DE LA CUP

“Torra sembla mésel secretari dePuigdemont queel president de laGeneralitat”

Inés ArrimadasPRESIDENTA DE CIUTADANS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“El Consell de laRepública ésirrellevant, nomésexisteix en el capd’alguns”

Miquel IcetaPRESIDENT DEL PSC AL PARLAMENT

L’advocat dels exconse-llers Oriol Junqueras i Ra-ül Romeva, Andreu vanden Eynde, va dirigir ahirun recurs de súplica al Tri-bunal Suprem, desprésque divendres els magis-trats que jutjaran el cas endenegessin la llibertat i re-butgessin l’aplicació demesures més flexibles perevitar la presó.

L’advocat és contun-dent en el seu escrit, que

comença dient que la res-posta de la sala a la peticióde llibertat que redactenels magistrats “és contrà-ria a dret”.

En aquest sentit, l’advo-cat critica que els magis-trats rebutgessin entrar avalorar les mesures caute-lars perquè suposaria en-trar a valorar la feina deljutge instructor Pablo Lla-rena. Van den Eynde asse-gura que no comparteixels arguments de la sala iindica que les mesurescautelars poden ser per-fectament analitzades, imés quan es tracta de per-sones innocents. La defen-sa, com es va demanar jaen el primer recurs pre-sentat al maig i denegat di-

vendres passat, torna a po-sar sobre la taula la sol·lici-tud que Junqueras i Rome-va, “pacifistes recone-guts”, puguin ser portats acasa, i si cal, se’ls mantin-gui sota arrest domiciliari.

La defensa també retreuals magistrats que al·leguinrisc de fuga quan precisa-ment un dels seus clients,Romeva, abans en llibertatprovisional, ja va presen-tar-se a l’anterior cita ambel jutge per poder defensarla seva innocència. Entreles crítiques, també les queel Suprem va fer als lletratsque han demanat la lliber-tat dels seus clients atès elscanvis en l’atmosfera políti-ca” després de la reunió en-tre el president del govern

espanyol, Pedro Sánchez, iel de la Generalitat, QuimTorra, de fa unes quantessetmanes. Si els magistratsllavors van dir que no te-nien en compte el contextpolític, l’advocat els recor-da que precisament Llare-na el va usar d’argument

per decretar l’ingrés a lapresó.

Finalment, en el recurss’addueix també davantel Suprem que la decisió dela justícia alemanya sobreel delicte de rebel·lió ha po-sat en relleu “l’existènciad’un criteri generalitzat i

que s’estén per tot arreu so-bre la inexistència d’ele-ments que sustentin els de-lictes de rebel·lió i sedicióque motiven el manteni-ment de les màximes auto-ritats polítiques catalanes ala presó”, diu el recurs desúplica. ■

E. AnsolaBARCELONA

a L’advocat presentarecurs de súplica alSuprem després de ladenegació de llibertat

Junqueras i Romevareclamen sortir de la presó

L’advocat de Junqueras i Romeva, Andreu van den Eynde ■ ANC

Page 10: P6-11 Restitució a Waterloo · tornar el PP a La Moncloa, amb un Ca-sado més anticatalà encara que Rajoy i amb el suport –des de fora o des de dintre– de Cs. Però Sánchez

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 29 DE JULIOL DEL 201812 | Nacional |

59800

59810

59820

59830

59840

59850

59860

59870

59880

59890

59801

59811

59821

59831

59841

59851

59861

59871

59881

59891

59802

59812

59822

59832

59842

59852

59862

59872

59882

59892

59803

59813

59823

59833

59843

59853

59863

59873

59883

59893

59804

59814

59824

59834

59844

59854

59864

59874

59884

59894

59805

59815

59825

59835

59845

59855

59865

59875

59885

59895

59806

59816

59826

59836

59846

59856

59866

59876

59886

59896

59807

59817

59827

59837

59847

59857

59867

59877

59887

59897

59808

59818

59828

59838

59848

59858

59868

59878

59888

59898

59809

59819

59829

59839

59849

59859

59869

59879

59889

59899

69000

69010

69020

69030

69040

69050

69060

69070

69080

69090

69001

69011

69021

69031

69041

69051

69061

69071

69081

69091

69002

69012

69022

69032

69042

69052

69062

69072

69082

69092

69003

69013

69023

69033

69043

69053

69063

69073

69083

69093

69004

69014

69024

69034

69044

69054

69064

69074

69084

69094

69005

69015

69025

69035

69045

69055

69065

69075

69085

69095

69006

69016

69026

69036

69046

69056

69066

69076

69086

69096

69007

69017

69027

69037

69047

69057

69067

69077

69087

69097

69008

69018

69028

69038

69048

69058

69068

69078

69088

69098

69009

69019

69029

69039

69049

69059

69069

69079

69089

69099

360

360

360

360

360

360

360

360

360

360

360

360

360

480

360

360

360

480

360

360

300

300

420

300

300

300

300

1.800

300

300

300

300

300

300

420

300

300

300

10.300

300

360

360

360

360

360

360

360

360

600.000

360

300

300

420

300

300

300

300

300

10.300

300

300

300

420

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

420

300

300

300

300

300

300

300

300

420

300

300

300

420

300

300

300

300

300

360

360

360

360

360

360

360

360

360

360

360

360

360

480

360

360

360

480

360

360

300

300

420

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

420

300

300

300

300

300

360

360

360

360

360

360

360

360

480

360

300

300

420

300

300

300

300

300

300

300

300

300

420

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

5.840

300

300

300

300

420

300

300

300

300

120.000

300

300

300

420

300

300

300

420

300

5.840

300

300

300

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.......

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

......

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.....

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

......

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.......

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.....

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.........

.......

.........

.........

.........

2940

630

740

0

321

981

31

71

1

9872

22

763

43

774

884

84

4

25 226

26

1507

2647

227

18 229

599

09

49

1.560

360

360

60

360

360

180

180

60

1.500

120

300

120

360

480

180

60

120 420

120

1.500

1.500

300

120 300

300

120

120

.......

........

........

.........

........

........

........

........

.........

.......

........

........

........

........

........

........

.........

........ ........

........

.......

.......

........

........ ........

........

........

........

SORTEIG

Llista acumulada de les quantitats que han correspost a cadascuna de les

sis sèries dels números premiats, classificats per la seva xifra final

Aquests premis caduquen als tres mesos, comptats a partir del dia següent al del sorteig

SORTEIG DEL D IA 28 de j u l i o l DEL 2018

Deu sèries de 100.000 bitllets cadascuna

LOTERÍA NACIONAL60

18

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS

AQUEST SORTEIG ADJUDICA 42.000.000 € EN PREMIS

Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions

El joc

L’equip complet de l’As-semblea Nacional Catala-na (ANC) per a la mobilit-zació de la Diada de l’11 deSetembre es podrà com-prar, a partir de demà, a laredacció d’El Punt Avui aGirona i, per a més como-ditat dels lectors, també espodrà adquirir des de qual-sevol punt per via telefòni-ca o per internet i rebre’lcòmodament a casa.

El lot d’enguany inclouuna samarreta, una mot-xilla i un ventall a joc ambel color escollit per aaquesta ocasió, el vermellcorall, i des d’avui es podràadquirir presencialment ala seu del diari en horari de9 a 14 h, de dilluns a diven-dres. A partir del dilluns 3de setembre, pocs diesabans de la Diada, la venda

al públic a la redacció am-pliarà l’horari i funcionaràtambé a la tarda, des de les16 fins a les 18 h.

La gran novetat d’en-guany, però, és que els lec-tors i subscriptors que hodesitgin podran fer la com-pra de manera molt méscòmoda, sense haver dedesplaçar-se ni dependred’horaris. En qualsevolmoment del dia i des dequalsevol ubicació, po-dran accedir al webclubdelsubscriptor.cat i

encarregar el seu lot, queels arribarà a domicili enun marge de pocs dies.

A més, el diari obre, en-guany, una tercera viade compra: el telèfon972 186 445, que estaràdisponible per rebre co-mandes de dilluns a diven-dres i de 9 a 14 h. Tant enla compra telefònica comen la d’internet, s’haurà depagar amb targeta de crè-dit i al preu del lot, 15 eu-ros, se n’hauran d’afegir 4més per despeses d’envia-ment. Les compres que estramitin per aquestesdues noves vies única-ment podran ser lliuradesa domicili mitjançant unmissatger, de manera queno s’acceptaran reservesper ser recollides poste-riorment al taulell de re-cepció del diari, on té llocla venda directa. El lliura-ment de les compres per

telèfon i inter-net es farà enun màxim dequatre dieshàbils desdel mo-ment delpaga-ment, que enpodrien sermenys en funció de laubicació del compra-dor. Cal tenir en comp-te, però, que el límitper acceptar aquestescomandes serà el 31d’agost a les 14 h, mo-ment en què es des-activarà el servei.

El lot de l’ANC in-clou samarretes pera home o per a donaen diverses talles. En elcas dels homes, és un pa-tró de màniga curta i es po-drà escollir des d’una midaS fins a una XXXL, mentreque les de dona són de ti-

rants i estaran disponiblesen les talles compreses en-tre XS i XXL. En cas d’uti-litzar la compra a distàn-cia i haver de fer un canvi

de talla, s’haurà de fertambé per missatger i tin-drà un cost afegit, ques’haurà d’abonar contrareembors. En tot cas, quija hagi comprat la samar-reta d’altres diades no témarge d’error.

La roba, com en edi-cions anteriors, ha estatestampada i dissenyadaíntegrament a Catalunya,

i porta la simbologiaescollida per a

aquest 2018: laruta cap al cimde la Repúbli-ca catalanaamb les da-tes més sig-nificativesdel procés,entre què

l’1-O. A la partposterior es pot llegir el

mateix lema que al da-vant, Fem la Repúblicacatalana, però, enaquest cas, sobre les qua-tre barres.

L’ANC ha convocataquest 11 de setembre laciutadania a manifes-tar-se a la Diagonal deBarcelona, entre Glò-ries i Palau Reial per fer-

hi una onada sonora a les17.14 i recorda que lacompra de les samarretesels permet finançar les di-ferents campanyes demobilització. ■

La samarreta de la Diada,a la venda a El Punt Avui

RedaccióBARCELONA

a L’equip de l’ANC, que també inclou bossa i ventall, es pot comprar també pertelèfon o internet i rebre’l còmodament a casa de mans d’un missatger

15euros és el preu del lot del’ANC, que inclou samarreta,bossa i ventall. Si es vol rebrea domicili, en costa 19.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra