La guineu i el corb

Maria Nicolau Siquier

Un matí,una guineu trotava pel bosc buscant alguna cosa saborosa per omplir l'estómac.De sobte va mirar enlaire i,dalt d'un arbre ,va veure un corb que aguantava un bon tros de formatge amb el bec.

“Aquest tros de formatge seria un esmorzar perfecte”,va pensar la guineu.De manera que es va asseure sota l'arbre,va alçar la mirada i va contemplar el corb com si la bellesa de l'ocell l'hagués hipnotitzada.

-Ets la criatura més bonica de totes!-va dir la guineu en veu alta-.Les teves plomes lluen com la seda i m'encanten les teves ales fosques

com la nit! I quins ulls més brillants que tens! He sentit dir que no saps cantar,però! Quina llàstima!

Només que poguessis cantar una nota,series la criatura més perfecta del món!

En sentir tots aquells afalacs,la vanitat del corb es va inflar de seguida.”La guineu té raó”.Tinc unes plomes precioses i uns ulls

d'allò més brillants!”,va pensar.”Però,per què diu que no sé cantar? I tant que en sé!

I millor que qualsevol ocell corrent del bosc!”.

I aleshores,per demostrar a la guineu que estava aquivocada,va obrir el bec i va emetre un crit ronc i profund

que va estremir la resta d'animals del bosc.

Però és clar,en obrir el bec,li va caure un tros de formatge a terra i la guineu se'l va empassar

en un tancar i obrir d'ulls.

-Gràcies per l'esmorzar,company!-va cridar-.Ja veig que de veu no te'n falta,però el que

No sé és on has deixat el cervell!

Qui festes et fa i no te'n solia fer,

o et vol triar o t'ha de menester!.

Maria Nicolau Siquier 5è

FII!