DIUMENGE · 3 de febrer del 2019. Any XLIV. Núm. 14899 - AVUI / Any XLI. Núm. 13759 - EL PUNT

2,50€

Avui amb El Punt Avui

1372

77-1

1272

58w

3832

13-1

1479

45®

30

sentències del tribunal d’Estrasburg per atemptar contra els drets humans entre el 2013 i el 2017

Un 9% va baixar la inversió en investigació i desenvolupament entre el 2009 i el 2016

Un 30%

dels menors de 18 anys que viuen a l’Estat es troben sota el llindar de la pobresa

Amb un 14%

d’aturats, ocupa el penúltim lloc de la Unió Europea, on la mitjana és del 6,7%

L’únic país de la UE, amb Polònia, que vulnera la llibertat artística, segons Freemuse

DADES · Desenes d’informesinternacionals desmenteixen lacampanya de propagandallançada per Espanya Global

REACCIÓ · Òmnium fa públicun vídeo que desmunta el deBorrell i Torrent li recorda queno pot amagar els presos polítics

FET · Les xifres sobre vulneracióde drets, corrupció, desigualtat o pobresa infantil trenquen laimatge idíl·lica que es vol vendre

P6,7-10

L’ESPORTIU

El València va fer unabona primera parti va tenir ocasionsper guanyar

El Barçasalvaun puntgràcies a unMessi queacaba tocatEls blaugrana vanpoder remuntarun 0-2 amb dos golsde l’astre argentí

Messi celebra l’empat a dos que, finalment, donaria un punt al Barça ■ EFE

NACIONAL P14,15

“La millor manera delluitar per la ciutat és

defensant laindependència”

Avui,a les 21.30 h

Marta Madrenas. Alcaldessa de GironaNACIONAL P10

L’ANCanuncia unanova etapaamb accionsmés directesAvisa que continuarà“molestant” la UE

Europa - Món P22,23

Guaidó reclama el suport de les forcesarmades per a la transició política

Marxes a favor i en contra deNicolás Maduro a Veneçuela

2 | EL PUNT AVUIDIUMENGE, 3 DE FEBRER DEL 2019

o vam veure a laconferència

d’Oriol Junqueras di-marts, ho hem notaten les declaracions imissatges a xarxes de

tots els presos polítics, ho hem vist a lacampanya d’Òmnium Cultural: l’acti-tud dels qui seuran al banc dels acu-sats del Tribunal Suprem el dia 12 defebrer no és en absolut la que s’espe-raven aquells qui els van acusar, i laque pretenien aquells qui els van em-presonar.

No aniran a Madrid a defensar-se deres, no hi aniran a demanar perdó ni arenunciar a les seves conviccions perrebaixar un grapat de dies una con-demna que ja tothom dona per segura.Sinó que hi aniran a dir dues cosesmolt importants: que tot el que van ferho tornarien a fer perquè és legítim enuna democràcia, i que qui s’ha d’acu-sar és l’Estat per trepitjar drets hu-mans tan fonamentals com el dret a ladissidència política, el dret de manifes-tació o el dret a la llibertat.

Aquesta actitud dels presos és laque posa en escac l’Estat: no hi ha res

més incòmode per a un Estat pretesa-ment democràtic que tenir presos po-lítics que assumeixen la seva condicióde presos polítics i la potencien peraconseguir solucions polítiques. Cui-xart, Sánchez, Forcadell, Bassa, Jun-queras, Rull, Turull, Forn i Romeva sa-ben que el Suprem serà un espai mag-nífic per expressar les seves idees, queallò que diguin serà emès en directeper televisió i seguit in situ per més detres-cents periodistes acreditats, delsquals cinquanta són corresponsalsd’arreu del món.

Els qui els acusen volien humiliar-los,fer-los penedir del que hem fet, fer-los re-nunciar al que pensen, i en realitat hanaconseguit just el contrari. Gràcies a l’ac-titud dels presos, el judici servirà perquèells quedin retratats, per tornar a recor-dar al món els cops de porra de l’1 d’oc-tubre i reivindicar el dret a l’autodetermi-nació. Ho faran mirant als jutges però so-bretot mirant a les càmeres, i això l’Estatno ho salva tancant la porta als observa-dors internacionals ni fent un vídeo d’Es-paña Global venent una democràcia idíl-lica que, a partir del dia 12, es veurà queno existeix.

H

Keep calmMarina Llansana

Acuseml’Estat

Els que denuncien volienrenúncia i humiliació peròobtindran just el contrari

l Macba, el gran museu d’artcontemporani del Raval de Bar-celona, necessita més espai per

exposar o emmagatzemar les obresque atresora. Comptava obtenir-lo a lacapella de la Misericòrdia que hi ha al’altre costat del carrer, però s’hi ha in-terposat la urgència que aquell barri téd’un centre sanitari, un CAP. La cape-lla de la Misericòrdia és reclamadatambé per la medicina. El debat s’haencrespat: art o sanitat? No hi entra-ré. Em limito a preguntar-me per quèno aprofiten el vestíbul del Macba. Pera exposicions i atendre-hi malalts.

Coincidint més o menys amb elsJocs Olímpics es van aixecar a Barce-lona grans edificis culturals. Es distin-geixen per les dimensions desmesura-des dels vestíbuls. El del Teatre Nacio-nal és gairebé tan gran com la sala ones fan les representacions. Quina utili-tat té? Que la gent surti a estirar lescames als entreactes? El teatre mo-dern, en general, n’ha prescindit. Queels espectadors hi comentin l’obra enacabat? Tothom sembla tenir pressaper anar-se’n a casa. L’altre dia vaigtornar al CCCB, també al Raval, a visi-

E

tar l’exposició sobre Stanley Kubrick.El CCCB ocupa l’antiga casa de la Cari-tat. Un pati central havia distribuïtl’accés a les quatre ales de l’edifici.Ara, per anar a la de la dreta, que éson es fan les exposicions, s’ha d’entrarper la de l’esquerra. Una rampa des-cendent condueix a un vestíbul que,pel fet de trobar-se sota el pati, té lesseves mateixes dimensions. S’hi venenles entrades en un taulell reduït. Laresta és volum d’aire. Més avall, tambéal Raval, el vestíbul de la Filmoteca ésuna prolongació de la plaça del davant.Les sales de projecció són al subterra-ni. Quan plou molt, s’inunden. El ves-

tíbul, no, el vestíbul està protegit degoteres. Els vestíbuls són la sala nobledels edificis culturals. Quan es va ferla remodelació del Palau Nacional deMontjuïc que acull el MNAC es va res-pectar la sala oval, “l’espai cobert mésgran d’Europa”. No hi ha res. Si peromplir-lo Tàpies hi hagués pogut ins-tal·lar la monumental escultura Mitjó,el mitjó hauria semblat un peüc.

En l’època de les “places dures” se’nvan crear unes altres d’interior. Imi-ten les sales d’espera de les estacions,dels aeroports o dels tanatoris. I aixòque havíem quedat que l’accés a l’art ia la cultura havia de ser tan directecom el de les llibreries, les botigues decomestibles o les tintoreries.

Ben compartimentat, el vestíbul delMacba i el seu ull d’escala gegantí po-drien acollir el magatzem i les salesd’exposicions que la direcció reclama iencara hi hauria lloc per al CAP. I sino, que s’indiqui als artistes que facinobres més reduïdes –sempre respec-tant la llibertat creadora, és clar– per-què anem curts d’espais i hem de ferconviure Rinzen, el llit suspès de Tà-pies, i les lliteres.

“El del Macbapodria acollir salesd’exposicions i uncentre sanitari

Vuits i nous

VestíbulsManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIUMENGE, 3 DE FEBRER DEL 2019

i vostès em segueixen habitual-ment corren el risc d’haver-m’hosentit a dir en alguna altra oca-

sió. Però amb els anys que fa que elsacompanyo en aquest espai em pensoque ja m’ho puc permetre, això de re-petir-me una mica. I no els parlo pasdel procés, és clar, perquè aquí éscomplicat no fer-ho, estant com estemen aquesta mena de bucle. Avui, queés cap de setmana i em sembla que hilliga més, els volia parlar de les re-transmissions esportives. No és pasque en segueixi gaires, però si en fes elrecompte em sembla que jo mateixquedaria parat. Perquè un dia el Bar-ça, un dia el Girona, un dia l’Espanyol,que si ara la copa, que si “mira ara quèfan, un partit de la Penya” o si “mira,ara juga l’Uni Girona”, tot suma. Socdels que no se saben les alineacions idels que a vegades simplement el par-tit el tinc posat de fons. Però, coi, a ve-gades faig un salt no pas per cap juga-

S “Algunaretransmissióesportiva m’ha fetaixecar de la cadira,però no pasper cap jugada

da sinó sentint algunes retransmis-sions. Els confesso que quan escric re-re meu hi passa un corrector, i que jaentenc que rere un locutor de ràdio ai-xò no és que sigui difícil sinó que ésimpossible. Però, cal que en una re-transmissió esportiva em parlin tantsovint del cansanci dels jugadors?Coi, quin mal d’orelles. No m’acostu-

maré mai a sentir que el partit ha co-mençat a les vuit i mitja en comptesde dos quarts de nou, i ara de tant entant sento que el xut ha sigut tremen-do i que hi ha un cansanci molt gran.Si fos una anècdota i ho hagués sentitnomés en una ocasió, els ben asseguroque això no ho escriuria. No crec queho admeti, la Corpo, l’ús del termecansanci, ni cap de les emissores pri-vades en què també ho he sentit. I po-sats a fer, ara que m’hi he embolicat ique corro el perill de fer enfadar alguncol·lega periodista, a mi em semblaque tampoc passaria res si algunes re-transmissions esportives fossin mésaixò, retransmissions esportives, queno pas una discussió sobre el sexe delsàngels o un llistat de restaurants de lazona propera a l’estadi on s’hi menjabé. No em facin cas. Ni hi entenc resd’esports ni dec tenir raó. Si no, encomptes d’escriure aquí escriuria aL’Esportiu.

‘Cansanci’Xevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

La secretaria d’estat d’Espa-nya Global, creada pel govern

del PSOE i dependent del Ministerid’Afers Exteriors, el de Josep Bor-rell, ha difós aquests dies un vídeo,This is real Spain, en què pretén, se-gons ha explicat la seva màximaresponsable, l’exdiputada d’UPyDIrene Lozano, contrarestar “la pro-paganda independentista” a pocsdies del judici de l’1-O. Malaurada-ment per a Borrell i Lozano, però, elvídeo omet intencionadament de-senes d’informes d’organismes in-ternacionals en què es rebat, puntper punt, cadascuna de les virtutsque mostra el vídeo. Obvia que elConsell d’Europa ha assegurat queEspanya, amb uns 3.000 càrrecselectes imputats per corrupció, nocompleix totalment cap de les onzerecomanacions que es fan a tots elsestats; que Intermón Oxfam el situacom el tercer país més desiguald’Europa, rere Romania o Bulgària;que Amnistia Internacional assegu-ra que no compleix els tractats pelque fa a acollida i asil de migrants oque aquesta mateixa entitat i Hu-man Rights Watch asseguren quel’1-O la policia espanyola va actuaramb excessiva violència. I això, en-tre molts altres aspectes.

Espanya ha d’optar per vídeosde propaganda esbiaixats, quepaguem entre tots, perquè no éscapaç de fer política. La solució alfet que l’opinió pública internacio-nal ja compara el que passa a l’Estatespanyol amb el que passa a Tur-quia, per parlar d’Europa, no és gas-tar-se desenes de milers d’euros enpropaganda; és ser valent, prendrela iniciativa, governar i asseure’s acercar solucions. Debatre del pro-blema real, el dret a l’autodetermi-nació, però sense cap posició pre-determinada, ha estat des de sem-pre la petició que ha rebut des deCatalunya. Menys propaganda imés política és el que cal.

Propagandaen lloc de política

EDITORIAL

Les cares de la notícia

Éric Fassin és un sociòleg francès que ha teoritzatsobre el futur de les esquerres en diversos llibresi que té la virtut, com demostra en l’entrevista quepublica avui aquest diari, de dir les coses pel seunom. Com ara que a l’Estat espanyol hi ha, sensdubte, presos polítics.

MINISTRE D’AFERS ESTRANGERS ESPANYOL

Les coses, pel seu nom

Una secretaria d’estat dependent del seu ministe-ri, Espanya Global, acaba de fer públic un vídeoamb, teòricament, la intenció de netejar la imatgedel país. Si cal un vídeo, malament. Però és que, amés, el vídeo obvia desenes d’informes interna-cionals que el desmenteixen.

-+=

-+=

Del Barça a QatarFélix Sánchez

Propaganda pura i duraJosep Borrell

-+=

Éric Fassin

L’entrenador barceloní Félix Sánchez ha estat undels artífexs de la gran sorpresa en la copa d’Àsiade futbol, la victòria de la selecció de Qatar, combi-nat que serà, per cert, l’amfitrió en el mundial del2022. Sánchez va arribar a ser l’entrenador del Ju-venil A del Barça, però el 2006 va fer el salt a Qatar.

ENTRENADOR DE LA SELECCIÓ DE QATAR

SOCIÒLEG. CATEDRÀTIC DE LA UNIVERSITAT PARÍS-8

http://epa.cat/c/dksock

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Produc-ció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

De reüllCarme Vinyoles Casas

Una bonanotícia

a solidaritat no cotitza en borsa”, es lamentavaamb un punt d’ironia Sònia Cervià, responsable

de comunicació de la Coordinadora d’ONG Solidàries,davant l’obtusa resistència d’alguns mitjans a informarsobre la tasca d’entitats impulsades per la societat civil.En borsa no, però sí que cotitza en drets, llibertats,justícia, convivència, en els valors indispensables per auna existència digna, que és la principal aspiració de totésser humà. Venen temps per prendre consciència queels avenços àrduament conquerits poden seguir i estan

seguint el camí del retrocés i que calcontinuar la lluita en el sentit queexpressa Neus Català, deportada aRavensbrück: unir-se en defensad’una idea. Fa 25 anys diferentsgrups mobilitzats pel 0,7%, lacultura de la pau, la crítica a lesdesigualtats nord/sud i l’acollida alsnouvinguts van unir-se per

desenvolupar la idea de la solidaritat i la seva forçatransformadora. És així que va néixer el gener de 1994 laCoordinadora d’ONG (www.solidaries.org), i si feu unaullada al web hi trobareu les associacions ben diversesque s’hi apleguen amb el lema Drets humans, tots, per atothom i a tot arreu, la feina que realitzen, els recursoseducatius i les campanyes (més de 1.000 escolarsjugant per la pau ara mateix). Hi ha tants motius per al’enhorabona i el reconeixement a la trajectòria com pervalidar el compromís per un món millor des de la base.La solidaritat és notícia, una bona i necessària notícia!

“L

La solidaritatcotitza endrets,llibertats,justícia iconvivència

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 3 DE FEBRER DEL 20194 | Punt de Vista |

1any

El jutge Llarena veu voluntat dereincidència i mantéempresonat el conseller Forn.JxCat diu que té un pla perinvestir Puigdemont.

10anys

20anys

Zapatero tampoc no convençles entitats, per tercera vegada.Els banquers s’escuden en lanecessitat de mantenir lasolvència.

L’Audiencia Nacional denega laconcessió d’un permís especialal pres preventiu d’ETA i diputatd’EH José AntonioUrrutikoetxea, Josu Ternera.

El segrest continua L’aixeta del crèdit Josu TerneraTal diacomavui fa...

witter és el que ésperò a vegades hi

ha piulades que fanpensar. L’altre dia, lausuària @cosp_mont-se deia: “La mare d’un

alumne m’ha retret que parlés deMauthausen al seu fill, perquè es veuque és un tema «massa dur» per alseu nen de quinze anys... Aquesta so-breprotecció no només converteix elsadolescents en bledes assolellades si-nó que els fa ignorants molt perillosos.”La piulada em va cridar l’atenció per-què, certament, jo també tinc la sensa-ció que es protegeix massa els fills,tant per convertir-los en una miquetarucs. Però no vaig ser l’únic; la piuladava tenir centenars de comentaris i mi-lers, més de 9.000, de repiulades im’agrada. La veritat, m’hi vaig quedarben enganxat; els comentaris eren bo-níssims: “I el pobre nen jugant al Call ofDuty, on tot són flors i violes” o “I fent-se palles veient porno per internet”.I aprofundint en el tema amb altresanècdotes: “Autoescola. La mare d’unalumne va demanar-nos que no poséspràctiques al seu fill abans de les dotzedel migdia perquè fins llavors dormia. I

no treballava ni estudiava. Sobreprote-gits, ignorants perillosos i dropos . No-més un estímul: sortir de festa.” Un al-tre: “Conec el cas d’un company mes-tre que va treballar la guerra d’Iraq asisè de primària. Una mare li va fer ar-ribar una queixa ja que era un tema«massa violent». La resposta del com-pany va ser: «Desperti. Per violent elGTA, el joc a què juga el seu fill».” I més:“Quin futur els espera? Quan la mevafilla va començar P3, es va morir undels xais de l’escola, la mestra els ho vaexplicar, molts pares no hi van estard’acord. Tractar la mort des de la in-fància ha de ser normal, tractar l’holo-caust amb adolescents és obligatori.Gràcies, mestres!” I així sense parar.

Els psicòlegs diuen que sobreprote-gir els fills, fer del que s’anomena hi-perpares, provoca que aquests siguindependents dels seus pares i mares,tinguin dificultats per aprendre a serresponsables de les seves vides, tin-guin més pors i inseguretats, poca au-toestima, mostrin actituds immaduresi poca tolerància a la frustració. Vosal-tres mateixos.

T

Full de rutaJoan Rueda

Hiperpares

La hiperprotecció generafills més dependents, mésinsegurs, menys responsables,més immadurs... però aquesta és cada cop més present

“No entenemque s’amenaci elspsicòlegs catalansque no volen pagaruna quota extra alConsejo General dePsicología de España

ot va començar ara fa un any, quan50 psicòlogues i psicòlegs de l’ANCvam demanar al nostre col·legi pro-

fessional (COPC) que no ens cobrés laquota destinada al Consejo General dePsicología de España. El Consejo és un or-ganisme centralitzat a Madrid, que agru-pa els col·legis de psicologia espanyols, en-tre els quals, encara avui, el Col·legi de Psi-cologia de Catalunya. Consideràvem queper fer valer el mandat democràtic del’1-O calia fer un pas endavant, en aquestcas deixar de pagar la quota al Consejo,que el col·legi català cobra a part de la quo-ta col·legial.

EL COPC, PERÒ, NO VA FER CAS de la nostrapetició, i ens va girar el rebut del Consejoigualment. Tot seguit, 80 col·legiades icol·legiats vam decidir retornar-lo, fet queva iniciar, així, un torcebraç indesitjatamb el col·legi català, que no només es ne-gava a considerar la nostra petició, sinóque adoptava un rol persecutori i castiga-dor, advertint amb expedients disciplina-ris i expulsió del col·legi, amb els riscosprofessionals que això podia implicar. Unany més tard, i malgrat la situació de de-

T sempara col·legial, seguim amb el retorndels rebuts de la quota Consejo. I hemcrescut considerablement, ara en som150, segons dades oficials del COPC.

NO ENTENEM, però, que el nostre col·legicontinuï amb amenaces d’expedients i ex-pulsió, com ha fet aquest Nadal per correupostal. Hem descobert que els estatuts col-legials no regulen accions com la nostra,tècnicament un impagament parcial dequota (menys del 20%). Demanem sertractats en igualtat de condicions, que es

respecti la nostra acció fins que s’assoleixialmenys l’import d’una quota anual, que ésel motiu legal per procedir a la baixa. I peraixò poden passar uns quants anys. Tambéhem descobert que aquests mateixos esta-tuts, article 4.1, defineixen una relació bila-teral amb el Consejo, que a la pràctica és in-existent, mera pertinença orgànica. És adir, s’anuncien uns acords pactats entreles parts que ni s’han escrit ni s’han signatmai. Això dificulta saber quines contra-prestacions rep el col·legiat/ada pel fet depagar al Consejo, que després d’un any pre-guntant seguim sense conèixer.

TAMBÉ HEM QUEDAT SORPRESOS de saberque l’estructura espanyola de col·legis iconsejos, regulada per la Ley de ColegiosProfesionales del 1974, contravé de ma-nera flagrant la normativa europea. Unanormativa que insta a una ordenació pro-fessional basada en associacions de lliureafiliació. La UE fa anys que demana la re-forma de la llei, però els successius go-verns espanyols l’ajornen per pressionsdels lobbies col·legials, reticents a perdreprivilegis. I així seguirem, sorprenent-nosi lluitant.

Albert Vidal i Raventós. Psicòleg

#NovullpagarConsejoTribuna

Intoleràncialingüísticab Qui és un guarda de segu-retat per dir-li a la vicepresi-denta del govern valencià queno parli valencià en una con-versa privada que a ell no li in-teressa? El guarda ha incom-plert la Constitució (art. 3.3:La riquesa de les diferentsmodalitats lingüístiques d’Es-panya és un patrimoni culturalque serà objecte d’especialrespecte i protecció). Quinrespecte i quina protecció ésque et prohibeixin emprar-loen una conversa? Es nota queel franquisme és viu ambaquesta gent que encara creuen la supremacia lingüísticadel castellà. En una democrà-cia aquest guarda seria expe-dientat i la casa reial demana-ria perdó a Mònica Oltra. Peròdifícilment ho farà si no ho vafer amb la violència dels quel’1 d’octubre vingueren al critd’“A por ellos, oé”. Una mostraque Espanya no és més que el

desig de voler imposar la llen-gua i la identitat castellanes ala resta de nacions d’aquestapenínsula. Igual que en Carle-many volia reconstruir l’Impe-ri romà en clau francesa, l’ob-sessió de Castella ha sigut re-construir l’antiga Hispania enclau castellana.JORDI AZNAR I MARTÍNEZBarcelona

Esquerra: país osiglesb Ernest Maragall és proullest per saber que ara no éscosa de dreta o d’esquerra,que es tracta de Catalunya i laseva independència i supervi-vència. Unitat, prou partidis-mes: ara són traïció. Vam sa-ber aplegar-nos i guanyar ambJxSí, acordar el govern amb ladifícil CUP, anar de tronc ambÒmnium i l’ANC, muntar refe-rèndum amb gobierno, judica-tura i piolins feixistes a la con-tra, fer arribar urnes, papere-tes i cens. En tres-cents anys

mai tan a prop de la llibertat,amb la il·lusió col·lectiva mésgran de la història. No tenimcap dret a fer-ho malbé bar-roerament per afany de pol-trona. Ara més que mai, un solpoble, una idea executiva, unaveu unànime amb tots elsnostres dirigents, bandejantinterès personal i de partit.Plegats es pot aconseguir. Hotenim més a prop que mai: noho fem malbé. ERC: separats,perdem i traïm. Junts, triomfaclaparador.J. GUARDIOLA SALAFRANCABarcelona

Els mòbils i elsadolescentsb És una realitat que els ado-lescents necessiten l’aprova-ció del grup per sentir-se inte-grats i la seva dependènciadel mòbil cada vegada és méselevada i preocupant. S’handut a terme diversos estudisque detecten que per a la ma-joria dels menors el mòbil és

el més important en les sevesvides. És també alarmant queja als 12 anys aconsegueixentenir aquests dispositius i su-perada aquesta edat, mésd’un mòbil. Tot això confirmales advertències que feien jafa anys professors i psicòlegssobre la manca de maduresadels adolescents. La seva de-manda del “like” va més enllàd’un simple “m’agrada”. Ne-cessiten l’aprovació dels seuscompanys, funcionen cap en-fora, la seva identitat quedaexposada a les xarxes socials ial suport dels seus amics ogrups. Fins i tot poden arribara crear perfils falsos per seradmesos quan són rebutjatsentre l’ambient en què es tro-ben. Recordem les paraulesdel jutge de menors que tanthan fet parlar: “Si vols conver-tir el teu fill en un petit delin-qüent, regala-li un mòbil als 10anys.”CRISTINA CASALS MASSÓEsplugues de Llobregat (Baix Llo-bregat)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIUMENGE, 3 DE FEBRER DEL 2019

SísifJordiSoler

Roger Torrent, PRESIDENT DEL PARLAMENT

“El govern estatal no podrà amagar la vergonyadels presos polítics”

La frase del dia

“Barcelona nopot ser una de lespoques gransciutats en què el taxii els TVC siguinincompatibles. Aixòperjudica el turismei la marca de ciutat

l conflicte entre les principals com-panyies de VTC i el sector del taxi aBarcelona s’ha tancat malament.

Els taxistes han guanyat la batalla contraels serveis d’empreses que els feien la com-petència amb eines i aplicacions que erenmés modernes i cada cop més utilitzadesper una clientela nombrosa. Més de migmilió de persones han fet ús d’Uber en unany, segons les dades ofertes per la compa-nyia. Des de divendres, aquests serveisja no es presten a Barcelona i uns 3.500 tre-balladors han perdut la feina després queel decret del conseller de Territori, DamiàCalvet, posés unes condicions a les empre-ses que aquestes no han volgut assumiri han abandonat les seves activitats a lacapital de Catalunya. No es tracta nomésd’un conflicte laboral sinó de la resistènciaa una reconversió en la mobilitat de lesgrans ciutats que és inevitable. Han mar-xat, però tornaran amb empreses i aplica-cions diferents.

ELS TAXISTES han fet i fan un servei im-prescindible. Han reduït les hores i els diesque operen i també han modernitzat la flo-ta. Agafar un taxi a Barcelona és fàcil i asse-quible. Però les seves prestacions són dife-rents i més restringides que les de les com-panyies VTC, que han operat amb menysregulacions i no tenen el caràcter de serveipúblic. El gremi dels taxistes veien com re-bentaven el mercat i han pressionat les ad-ministracions i els ciutadans tallant viesprincipals de la ciutat durant alguns dies.

S’HA DE DIR QUE EL MINISTERI de Foments’ha rentat les mans sobre aquest conflictetraspassant a les comunitats autònomes ials ajuntaments la gestió dels taxis i dels ve-hicles que operen amb aplicacions que sónacceptades per milions de ciutadans a lesprincipals capitals del món. Em sembla quetant els taxistes com els VTC s’han equivo-cat. Els primers perquè s’han pensat que espoden resistir a les innovacions que com-porta el progrés i els segons per menystenirun sector molt identificat amb la vida de la

E ciutat. Els uns s’han manifestat amb moltacridòria interrompent el trànsit i els altreshan aparcat silenciosament a les dues ban-des de la Diagonal restringint parcialmentle circulació.

NO ÉS UNA QÜESTIÓ dels fons voltors quepoden acaparar la propietat de les poquescompanyies que ofereixen un servei quemolts barcelonins l’utilitzen perquè el tro-ben més còmode o perquè volen. Ni tampocde l’obsessió de resistir-se a no canviar resen un servei de taxis que, com a mínim,s’hauria pogut plantejar un programa peroferir els mateixos serveis que la compe-tència privada en un període raonable detemps. Han volgut fer fora els VTC perquèse’ls menjaven quotes importants de mer-cat. I ho han aconseguit en un decret del go-vern que pot ser impugnat i una actitud del’alcaldessa Colau que no ha ajudat a buscaruna solució en la qual els dos sectors po-guessin conviure. Si Barcelona és una deles ciutats més avançades en noves tecno-logies i és la seu del Mobile World Congressno pot permetre no arribar a un pacte en-tre el taxi i la competència de les VTC.

DES DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL fins avuiBarcelona ha estat pionera en tots els aven-ços tècnics i científics arreu de les terrespeninsulars. Hi ha hagut moltes reconver-

sions. La del tèxtil, per exemple, va suposarun canvi radical d’enfocament de la pro-ducció i de la creació de riquesa enviant acasa o a l’atur centenars de milers de treba-lladors que no s’adaptaren a les noves si-tuacions.

HI HA UN FACTOR que els taxistes no hantingut en compte. Es tracta de la irrupciócada cop més organitzada i més consistentdels ciutadans que volen dir la seva enaquells conflictes en què els seus interessosestan en joc. Els autobusos i el metro del’àrea metropolitana presten un bon serveii formen part de la rutina diària per la mobi-litat d’una gran majoria de barcelonins.Malgrat les seves deficiències en horespunta, mereixen una bona puntuació ciu-tadana. Els taxis són percebuts cada copmés com un problema, degut, en bonapart, a la seva falta de sintonia amb els inte-ressos de la gent.

DIT ALTRAMENT, Barcelona no pot con-vertir-se en una de les poques grans ciutatseuropees en què el taxi i els TVC siguin in-compatibles. Això perjudica el turisme itambé la marca de la ciutat capdavanteraen tota mena de solucions innovadores.El ciutadà va prenent nota de les actitudsdels que es neguen a acceptar els avantat-ges del progrés. Hi ha feina per a tothom, imolta. Però que no s’oblidi que, al final, elque té l’última paraula és l’usuari. Les em-preses de VTC, amb les marques Uber o Ca-bify, o d’altres, tornaran i podran conviureperfectament amb els taxistes, que haurand’incorporar moltes de les prestacions queara no tenen.Vaig ser protagonista de la reconversió deles màquines d’escriure als ordinadors enun diari barceloní. Una vintena de perio-distes volien seguir amb la màquina d’es-criure. Cap problema. Al costat se’ls va po-sar un ordinador. Al cap d’un mes, tothom,menys dos, es va incorporar a la nova ma-nera de treballar. Els canvis, quan facilitenla feina o fan els productes més atractiusper a la gran majoria, són imparables.

Lluís Foix. Periodista

Conflicte mal tancatTribuna

spanya, comqualsevol altra

democràcia, té les se-ves pròpies regles illeis, i el govern brità-nic respectarà la im-

plementació de l’estat de dret a Espa-nya.” Ho va dir l’Alan Duncan, el minis-tre d’Afers Estrangers del RU, fa unasetmana, tot responent a una pregun-ta del Ronnie Cowan, diputat a Wes-tminster, que volia saber quan el go-vern britànic faria una queixa formalper l’encarcerament injust de la CarmeForcadell. Cowan i Duncan representenels dos extrems de l’opinió pública es-trangera envers Espanya. La gent comDuncan veu Espanya com gairebé tot-hom la veia a finals del segle passat:

una democràcia “com qualsevol altra”–i punt–. Cowan, d’altra banda, per-tany a un grup petit però creixentd’estrangers que han ensumat una pu-dor gens agradable –de cadàver putre-facte de dictador– al soterrani políticde l’Estat espanyol: confidents giha-distes, violadors en llibertat, empreso-naments absurds, judicis prejutjats…Una pudor que també ha arribat alsnarius de 13 organitzacions de 8 païsosdiferents que volen observar el macro-judici contra –perquè no pot ser sinócontra– els presos polítics catalans. Perevitar que estrangers benpensantscom l’Alan Duncan notin la ferum ja es-mentada, tan comprometedora, a l’Es-tat li ha faltat temps per posar un am-bientador: es diu Irene Lozano, l’exdipu-tada d’un partit fanàticament unionistai la cap actual d’España Global, l’alapropagandística del Ministeri d’AfersExteriors: l’invent més recent del sem-pre tan imaginatiu senyor Borrell.

“E

De set en setMatthew Tree

La flaire

España Global és l’alapropagandística del Ministerid’Exteriors del senyor Borrell

Quan falten pocs dies pera l’inici del judici contra elprocés, el govern espanyolestà multiplicant els es-forços per oferir la millorimatge possible de l’Estat.Ha substituït el concepte“marca Espanya”, creatl’any 2012 pel PP, per “Es-panya Global”, una entitatdependent del Ministerid’Afers Estrangers a laqual s’ha atorgat rang desecretaria d’estat. Capita-nejada, amb el vistiplau delministre Josep Borrell, perl’exdiputada d’UPyD IreneLozano, Espanya Globalha iniciat una intensa cam-panya orientada a intentarnetejar la reputació delpaís, malmesa, segons lamateixa Lozano, “per ladesinformació i les fakenews independentistes”.

Convençuts que l’inde-pendentisme el que vol és“desprestigiar l’Estat”, Es-panya Global ja ha multi-plicat els esforços diplo-màtics i ha llançat els pri-mers vídeos publicitaris,amb la presència de figu-res com ara la cineasta Isa-bel Coixet, el cuiner José

Andrés i el periodista Iña-ki Gabilondo. El missatgeés inequívoc: Espanya ésun país “democràtic, mo-dern, solidari i divers”,un país idíl·lic, “innovadori de talent”. Justamentahir, Òmnium Cultural vafer públic un vídeo en quèrebatia punt per punt eld’Espanya Global.

Aquesta imatge tan ex-traordinàriament positivad’Espanya Global ignora,doncs, o amaga de manerapremeditada, molts infor-mes d’organismes interna-cionals en què Espanya noes presenta ni de bon troscom un país tan avantatjat.Sentències per vulneraciódels drets humans, racis-me, incompliment del dretd’asil, desigualtat, atur,emissions de CO2, fracàsen l’ús de les renovables...Són xifres reals que posenal descobert un país ni tanmodern, ni tan inclusiu nitan democràtic.

Corrupció, encarapendentb Espanya Global situal’Estat entre les “20 demo-cràcies plenes del món”.Per fer-ho, cita un informede The Economist Intelli-

gence Unit, una unitat denegocis independent quefa anàlisis de països i d’in-dústries. En aquesta refe-rència a la qualitat demo-cràtica de l’Estat espa-nyol, però, no s’esmentaen cap moment l’últim in-forme de TransparènciaInternacional, que mesu-ra precisament l’índex depercepció de corrupció.Aquest informe es va ferpúblic dimarts, i Espanyano apareix entre els païsosmés ben posicionats, sinóque se situa en el lloc41 del rànquing, amb 58punts en un barem d’entre0 i 100. El 0 indica méscorrupció i el 100, menys.Segons aquest informe,Espanya estaria molt mésa prop d’Eslovàquia qued’Alemanya, Bèlgica, Suè-cia i Finlàndia. França,amb 69 punts, ocupa la po-sició número 21.

En aquesta mateixa lí-nia s’ha pronunciat el grupanticorrupció del Conselld’Europa, anomenat Gre-co. En un informe en quèanalitza parlamentaris,jutges i fiscals, destaca quela posició d’Espanya és“globalment insatisfactò-ria”. Segons aquest grup,

de les onze recomana-cions fetes per combatrela corrupció en els tres àm-bits, Espanya només encompleix –i a mitges– set,mentre que les altres qua-tre “no les compleix en ab-solut”. El Greco demanaobertament “una comuni-cació transparent entre elfiscal general de l’Estat iel govern”.

Un país desigual i“miserable”b En l’últim informe d’Ox-fam Intermón Espanya, fi-gura com el tercer país mésdesigual d’Europa, darre-re de Romania i Bulgària.Una consideració similara la que recull l’informeDavos, que situa l’Estat es-panyol en els últims llocs(26 de 29) pel que fa a l’ín-dex de creixement inclu-siu. I en el mateix sentites manifesta la plataformanord-americana especia-litzada en economia i fi-nances Bloomberg, quesitua Espanya entre elspaïsos “més miserables”.Bloomberg analitza l’im-pacte de la inflació i l’atursobre les condicions de vi-da dels habitants i elaborael que anomena “índex de

misèria”. Espanya ocupael 8è lloc de 66 en el ràn-quing d’economies mise-rables, i només té al da-vant Veneçuela, Sud-àfri-ca, l’Argentina, Egipte,Grècia, Turquia i Ucraïna.

Suspès en acollidaals immigrantsb En aquest cas, és Hu-man Rights Watch l’orga-nització que denuncia eltracte que reben els immi-grants. En l’últim infor-me, constaten “unes con-dicions deficients d’acolli-da i dificultats per dema-nar asil”. En la mateixa lí-nia, Amnistia Internacio-nal, en l’informe dels anys2017-2018, denuncia l’in-

compliment del compro-mís europeu de reubicar15.888 persones sol·lici-tants d’asil. A finals d’any,n’havia reubicat 1.328.

Desallotjamentssense garantiesb Amnistia Internacionalxifra en 26.767 els des-allotjaments que hi va ha-ver a l’Estat entre els anys2017 i 2018 per impaga-ment del lloguer i 16.992per execució hipotecària.Segons l’ONG, milers depersones van ser expulsa-des del seu habitatge “sen-se garanties judicials niprovisió d’un allotjamentalternatiu per part de l’Es-tat”. La despesa pública

OMISSIÓ La campanya llançada per Espanya Global amb l’objectiu de netejarla reputació de l’Estat espanyol ignora informes internacionals que en posenal descobert les vergonyes DADES Les xifres sobre vulneració de drets,corrupció, desigualtat i pobresa trenquen la imatge idíl·lica que se’n vol vendre

Virtudes PérezBARCELONA

Els foratsde la marcaEspanya

Manifestació contra la pobresa aBadalona. Al costat, càrrega policialdurant l’1-O i, a sota, una oficinad’ocupació ■ JUANMA RAMOS / ACN

Paluzie diu quecontinuaran“molestant” la UEperquè és còmpliced’un Estat autoritari

Creixen lesdenúnciesd’escoltes contraAndreu Solerper abusos

L’ANC anunciauna novaetapa i méscontundència

La pederàstiaesquitxa elmonestir deMontserratNacional

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 3 DE FEBRER DEL 20196 |

en habitatge va continuardisminuint, malgrat la de-manda social. En aquestsentit, el Comitè de DretsEconòmics, Socials i Cul-turals de l’ONU va adme-tre el juliol de l’any passatuna denúncia contra l’Es-tat per no haver facilitatallotjament alternatiu auna família desallotjada.

Ús excessiu de laforça l’1-Ob Tot i que el ministred’Afers Estrangers, JosepBorrell, va assegurar fauns dies a Brussel·les que“els famosos 1.000 feritsde l’1-O van ser una fakenew”, hi ha un reguitzelld’informes internacionalsque denuncien “l’ús exces-siu de la força durant la re-pressió de l’1-O”. És el casde l’últim informe de Hu-man Rights Watch i tam-bé el d’Amnistia Interna-cional. Aquest segon orga-nisme assenyala directa-ment que “es va restringirdesproporcionadament eldret a la llibertat d’expres-sió i el dret a reunió pacífi-ca de persones que dona-ven suport a la indepen-dència catalana” i “els fun-cionaris encarregats decomplir la llei van utilitzaruna força excessiva con-tra manifestants que vanoposar resistència pacífi-ca a l’operació policial quedonava compliment a l’or-dre judicial del TribunalSuperior de Justícia deCatalunya que impediala celebració del referèn-dum sobre la independèn-cia d’aquesta comunitatautònoma”.

Crims impunes de laGuerra Civilb Els anys 2017 i 2018,les autoritats espanyolesvan continuar tancant, se-gons denuncia AmnistiaInternacional, investiga-cions sobre crims de dretinternacional comesos du-rant la Guerra Civil i elfranquisme. L’argumentera que aquestes denún-cies, entre les quals hi ha-via desaparicions forçadesi tortura, no es podien in-vestigar per la llei d’amnis-tia o perquè els delicteshavien prescrit. A més,van continuar sense adop-tar mesures per localitzari identificar les restes devíctimes de desaparicióforçada i van deixar queles famílies i les organitza-cions fessin els projectesd’exhumació sense el su-port de l’Estat.

Denúncia per no haverprotegit Doñanab A finals de l’any passat,a partir d’una denúncia del’ONG WWF, la ComissióEuropea va portar Espa-nya davant del Tribunal deJustícia de la Unió Euro-pea per no haver protegitel parc natural de Doñana.

Contra la llibertatartísticab Espanya és també undels estats que han vulne-rat la llibertat d’expressióartística. Així ho veu l’or-ganització internacionalFreemuse, amb seu a Di-namarca, i així ho ha re-

Passa a la pàgina 8

#thisistherealspainL’APUNT Que Espanya té moltes coses bones, ja ho sabem. Però

l’anunci no busca atreure turistes, sinó vendre un paísque no existeix. I en això, les xarxes socials hi tenen unaresposta immediata. Amb l’etiqueta #thisisthereals-pain, internet es va omplir d’imatges que sí que sónreals, amb apallissats l’1-O o falta de democràcia. I hosaben. Si no, no vendrien un país imaginari.David Brugué

Es recorden d’aquells temps que no hi havia xarxes so-cials ni internet? Quan arribar a expressar la teva opiniómés enllà de la taula a l’hora de sopar o organitzar-teera una utopia? Ara aquests temps han passat i justa-ment per això s’ha d’anar amb compte amb què vens,perquè l’efecte que pots aconseguir és l’invers al quebusques. No calia un espot ensenyant l’Espanya real.

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 3 DE FEBRER DEL 2019 | Nacional | 7

1170

84-1

2023

89L

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 3 DE FEBRER DEL 20198 | Nacional |

flectit en l’informe sobrel’estat de la llibertat artís-tica corresponent a l’any2018. Aquest informe re-cull casos de disset païsosd’arreu del món on es con-sidera que s’ha perseguit ocensurat l’art. Espanya iPolònia són els únics pa-ïsos europeus que hi figu-ren. La resta són Rússia,l’Iran, la Xina, Cuba, Is-rael, Veneçuela, l’Índia,Turquia, Nigèria, Malài-sia, el Pakistan, el Marroc,Bangladesh i els EstatsUnits. Segons aquest in-forme, Espanya va vulne-rar el dret en tretze oca-sions: en el cas del raperValtònik i en el dels dotzemembres de la banda derap La Insurgencia, acu-sats de “glorificació delterrorisme” i, en el cas deValtònik, també condem-nat a tres anys de presóper injúries al rei.

Cal un organismecontra el racismeb La Comissió Europeacontra el Racisme, depen-dent del Consell d’Europa,ha instat l’Estat espanyola crear un organisme del’executiu per combatreels delictes d’odi i xenofò-bia. Espanya és gairebél’únic membre del Conselld’Europa que no té un or-ganisme com aquest.

14,7% d’atur, a lacua d’Europab En l’últim informe del’Eurostat, del novembrede l’any passat, Espanyaapareix en el penúltim llocdels 28 països de la UE,amb un índex d’atur del14,7%, només superat perGrècia, amb un 18,6%.Aquest percentatge estàmolt lluny d’Alemanya, onactualment l’índex d’aturés del 3,3%, i dobla amb es-creix el de la mitjana euro-pea, que és del 6,7%.

Un 30% de pobresainfantilb Segons l’organitzacióUnicef, a l’Estat espanyolel 30% dels nens viuen persota del llindar de la pobre-sa. Juntament amb Grè-cia, Itàlia i Portugal, és delspaïsos del sud d’Europaque presenten una taxa depobresa infantil superior al15%. A més, el nombre dejoves entre 15 i 19 anys queni estudien ni treballen su-pera el 10%, amb el que ai-xò implica de risc d’exclu-sió social. Un cop més, apa-reix la paraula desigualtatquan es constata que els in-gressos mitjans de les fa-

mílies més pobres estan un40% per sota de la línia depobresa. No hi ha cap paíson la desigualtat sigui tangran, i això es reflecteix enels gràfics, en què Espanyafigura en els últims llocs.

La inversió en R+Ds’ha reduït un 9%b Espanya es troba en ellloc 29 en innovació, al dar-rere de la República Txeca,Hongria i Malàisia, segonsun estudi fet per Bloom-berg entre els anys 2009 i2016. En aquest període,mentre que altres païsoseuropeus apostaven perinvertir en R+D (Alema-nya va créixer un 37,9%; laGran Bretanya, un 39,3%,i la mitjana de la UE, un27,4%), l’Estat espanyolen va reduir la inversió un9,1%. Actualment, tot i ha-ver crescut, la despesa eninnovació és d’un 1,20%del PIB, quan la mitjana aEuropa és del 2%.

Només un 17,3% derenovablesb En el lloc web d’EspanyaGlobal, les últimes dadessobre energies renovablesque es faciliten són de l’any2016 i es diu que represen-ten “el 40% del mix de ge-neració d’electricitat a Es-panya”. Fins i tot s’arribaa presentar Espanya comuna “potència mundial” enenergies renovables. Peròla veritat és que és a anysllum de ser una potènciaen aquest camp. El Par-lament Europeu ha apro-vat que el 2030 el 32% del’energia procedeixi de lesrenovables. Espanya, se-gons les últimes estadís-tiques d’Eurostat, encarase situa tot just en el17,3%. I encara hi ha unadependència del 74% delscombustibles fòssils i d’un12,4% de les nuclears. ASuïssa, ja superen el 50%i a Finlàndia gairebé arri-ben al 40%.

L’emissió de CO2creix un 13%b L’objectiu de reduir lesemissions de CO2 en un35% d’aquí al 2030 quedalluny per a Espanya. Entreels anys 1990 i 2016, enlloc de reduir aquestesemissions, les va augmen-tar un 13%, mentre queItàlia, la Gran Bretanya,Alemanya i Bèlgica les ana-ven reduint any rere any.En aquest període, el Reg-ne Unit les va reduir un40%; Alemanya, un 27%, ila UE, un 24% de mitjana.L’any passat es va produirun canvi de tendència perprimer cop a Espanya. ■

Ve de la pàgina 7

any passat, el TribunalEuropeu de Drets Hu-mans (TEDH) va dictar10 sentències contra Es-

panya, de les quals 9 van ser con-demnatòries. D’aquestes, quatreho van ser per violacions del dret alrespecte per la vida privada i la fa-mília, dues per haver atemptatcontra la llibertat d’expressió, duesmés per haver atemptat contra eldret a un judici just i una últimaper no haver respectat el dret a te-nir un tracte humà i no degradant.Les resolucions d’Estrasburg méssonades van ser el reconeixement,el mes de març, que la crema de fo-tos de Joan Carles I i Sofia protago-nitzada per dos joves gironins, En-ric Stern i Jaume Roura, l’any2007, no representava cap delicted’incitació a l’odi i estava emparadaen el dret a la llibertat d’expressió, il’absolució d’Arnaldo Otegi, feta pú-blica el mes de novembre, i que vaconcloure que el judici de l’Audien-cia Nacional no va complir totes lesgaranties processals i que, per tant,s’havia vulnerat l’article sisè delconveni Europeu de Drets Hu-mans, que reconeix el dret a un ju-dici just. A finals d’any, a més, Es-trasburg també va sentenciar encontra de l’expulsió de dos marro-quins residents a Catalunya en en-tendre que s’havien vulnerat elsseus drets.

L’Estat espanyol va ratificar la

L’Convenció Europea de Drets Hu-mans l’any 1979. Des de llavors haestat condemnada en més d’uncentenar d’ocasions, pràcticamentun 50% per violació del dret a un ju-dici just. Tot i aquesta xifra, l’Estatespanyol no està situat entre els pa-ïsos amb més sentències emesesper Estrasburg. En el rànquing, elsuperen països com ara França,Bèlgica o Itàlia.

Aquest mes de gener, durant lapresentació dels resultats de l’acti-vitat del tribunal, el seu president,Guido Raimondi, va descartar valo-rar si hi ha “riscos” que Espanya es-

tigui vulnerant drets fonamentals.En referència a l’empresonamentpreventiu de polítics independen-tistes i a la voluntat que les defen-ses arribin fins a Estrasburg, es valimitar a assenyalar que no es pottreure “cap conclusió general rela-tiva a la situació de la democràcia al’Estat espanyol perquè hi ha moltscasos esperant la resposta del tri-bunal”.

Entre els anys 2013 i 2017, Es-trasburg va dictar 30 sentènciescontra l’Estat espanyol. Tot i quen’hi va haver en diferents àmbits,des de la no investigació de denún-cies per tortures fins a resolucions

condemnatòries per devolucions encalent d’immigrants sense papers,la vulneració al dret a un judici justva tornar va ser la capdavantera. Enaquest període, segons el tribunaleuropeu, va ser violat en 13 oca-sions. El nombre de sentències des-favorables contra França va ser de82 i contra Itàlia, de 132, cosa queindica que, malgrat tot, l’Estat espa-nyol no és un dels més condemnats.Tampoc ho és en proporció amb lesdenúncies que es presenten. Nomésl’any 2018 se’n van presentar 592,de les quals no van ser admeses476. I el 2017, de les 667 presenta-des, se’n van rebutjar 635.

A banda de les sentènciesd’aquest últim any, un dels revessosmés importants va arribar el junydel 2017, quan el TEDH va pronun-ciar-se a favor de l’expresident delParlament basc Juan María Atutxai dels membres de la mesa GorkaKnörr i Kontxi Bilbao. Una vegadamés es va apel·lar als articles núme-ros 6.1 i 3 de la Convenció Europeade Drets Humans, que estableix lagarantia a un judici equitatiu. Atut-xa i els altres dos polítics bascos ha-vien estat inhabilitats per no haverdissolt el grup parlamentari Sozia-lista Abertzaleak després de la il·le-galització de Batasuna. El TribunalConstitucional els havia denegatl’empara i havia avalat la decisió delSuprem, però el tribunal d’Estra-sburg va tombar les resolucions delstribunals espanyols al·legant queAtutxa no havia pogut defensar per-sonalment la seva versió. ■

SENTÈNCIES · Estrasburg va dictar 9 condemnes contra Espanya l’any passat i30 més des del 2013 VULNERACIÓ · El dret a un judici just, entre les habituals

V.P.BARCELONA

Revessos judicials

Enric Stern i Jaume Roca van ser condemnats per injúries a la corona i després absolts pel tribunal d’Estrasburg ■ E.P.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Entre el 2013 i el 2017el Tribunal d’Estrasburg va condemnar l’Estatespanyol trenta vegades

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 3 DE FEBRER DEL 2019 | Nacional | 9

1200

59-1

2031

33Q

Sense candidat clar a leseleccions europees –sobrela taula hi ha els noms deCarles Puigdemont, JordiTurull i fins i tot Jordi Sàn-chez–, sense acord amb laresta de partits indepen-dentistes per dissenyaruna llista unitària –ERC ila CUP ja ho han descartatper complet– i amb recels idivisions internes dins elpartit per la relació futuraamb la Crida. Amb aqueststres inconvenients, el con-sell nacional extraordina-ri del PDeCAT va decidirahir allargar una mica mésels seus debats i ajornar lafórmula amb què es pre-sentaran a les eleccionseuropees així com la sevarelació amb el movimentde Puigdemont.

El president del PDe-CAT, David Bonheví, vaassegurar que la formacióestarà present en aques-tes eleccions europees ique encara no volen tan-car la porta a la confecciód’una llista unitària, mal-grat la negativa de republi-cans i cupaires. El partit,però, ja té al cap altres op-cions, com va assegurar elmateix president en undiscurs obert en el consellnacional. Aquesta propos-ta seria presentar-se a Eu-ropa amb el soci habitual,el PNB, però els bascos

han mostrat cert recelsrespecte a una candidatu-ra encapçalada per Puig-demont. “Calen uns diesmés de reflexió”, comen-tava Bonvehí.

La llista, a consultaAl final, però, i “sigui quinasigui la fórmula” triada,Bonvehí va avançar que ladecisió final haurà de tenirel vistiplau del consell na-cional i de la militància,per la qual cosa es sotme-trà a votació un cop estiguiconfeccionada la propos-

ta. Ahir de moment vanaprovar un reglament perconfeccionar la llista i es-tablir els criteris per alscandidats a encapçalar-la.Unes condicions que nodescarten cap dels candi-dats abans mencionats, jaque s’obre la porta a un capde llista independent sem-pre que sigui proposat perla direcció del partit.

La figura de CarlesPuigdemont dins el PDe-CAT no és controvertidamentre el seu paper esmantingui reservat a pre-

sidir la Generalitat enaquesta legislatura; cal re-cordar que era el cap decartell electoral, desprésque fa un any la investidu-ra quedés ajornada pelpresident del Parlament,Roger Torrent, perquè noera efectiva i, a més, podiaconduir a la paralitzacióde la cambra catalana.Ahir el PDeCAT es va re-afirmar amb aquest paperde Puigdemont i va apro-var una proposta presen-tada d’urgència i defensa-da pel senador Josep Cle-

ries en què es reiterava elsuport al grup parlamen-tari de Junts per Catalu-nya per fer “efectiva” la in-vestidura de Puigdemont.

El que crea més recelsdins el PDeCAT és la novamaquinària engegada perPuigdemont, el movimenti també partit polític de laCrida, i les aliances ques’hi han de teixir. Mili-tants del partit demòcratavan fer evident ahir lamanca de sintonia ambl’estratègia defensada finsara pel sector del PDeCAT

més afí a Puigdemont ique també forma part dela Crida. Temen que elpartit pugui acabar diluït iinsignificant dins el parai-gua transversal en què esvol convertir la Crida, tot ique ambdós aposten fer-mament per un referèn-dum com a solució al con-flicte. De moment, però,els nervis estan temperatsperquè el partit de Puigde-mont ha descartat, ara perara, presentar-se a leseleccions del mes de maig.Mentrestant, un equip for-mat pel mateix Bonvehí i

dirigents més afins a Puig-demont, com ara la dipu-tada al Congrés MíriamNogueras, continuen tre-ballant en una propostad’encaix del PDeCAT en laCrida.

Bonvehí va iniciar la se-va intervenció oberta a lapremsa tenint un recordpels polítics presos, alsquals va definir com uns“autèntics herois delpaís”. Va titllar el judicique afronten “d’autènticescàndol” i “inhumà”. “Nos’ha respectat allò quehaurien de respectar elsprocediments judicials”,va afegir-hi. ■

El PDeCAT encara recela dela Crida i n’ajorna l’encaixaAniran discutint la fórmula i el cap de llista a les europees, però Bonvehí assegura que el partit hiserà “amb totes les conseqüències”aAfloren les crítiques pel paper del partit dins el nou moviment

Emma AnsolaBARCELONA

El president David Bonvehí, la vicepresidenta Míriam Nogueras i el diputat al Congrés Ferran Bel, ahir, al consell ■ ACN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Ens presentarem ales europees, siguiquina sigui la fórmula,però calen uns diesmés de reflexió”David BonvehíPRESIDENT DEL PDECAT

“Un dia farem unreferèndum, elguanyarem i mai mésserà considerat undelicte”

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 3 DE FEBRER DEL 201910 | Nacional |

Elisenda Paluzie va anun-ciar ahir un canvi de para-digma en el tipus d’accionsque promourà l’ANC a par-tir d’ara, sempre no vio-lentes, després de la tan-cada de 21 membres del’entitat a la seu de larepresentació de la Comis-sió Europea a Barcelona.“Estem en una etapa dife-rent, molt complicada, enquè convivim amb la re-

pressió política, que noens ha de fer perdre els ob-jectius polítics, però ensha de fer canviar la mane-ra de mobilitzar-nos. Se-guint sempre els principisde la lluita no violenta i laresistència pacífica, hemde passar de les accions tí-piques de denúncia, lesmobilitzacions clàssiques,a accions més directes,que han de tenir un objec-tiu, que representen assu-mir riscos”, va argumen-tar la presidenta de l’asso-

ciació independentista.Paluzie ho va exemplificaramb l’entrada a la seu del’executiu comunitari a lacapital, que va durar entreles cinc de la tarda de di-vendres i ahir al matí.“Hem de passar de la de-núncia a pensar en termesde poder”, va arengar uncop acabada l’ocupació.

L’ANC fa còmplice laUnió Europea “de l’Estatopressor i autoritari” i liretreu l’actuació “vergo-nyosa” que ha tingut fins

ara pel que fa a la carpetacatalana. Paluzie va recor-dar que els pares funda-dors del club comunitarivan ser presos polítics ique bona part dels actualsmembres van esdevenirestats gràcies a l’exercicidel dret a l’autodetermi-nació, començant per Ale-manya. “Si la UE oblida elsseus principis fundacio-nals no tindrà cap paper almón, no pot exigir als al-tres el que no fa complir acasa seva”, va rematar.

“Nosaltres continuaremmolestant tant com pu-guem la UE, no normalit-zarem aquesta situació”,va avisar.

Al seu costat tenia undiputat de Junts per Cata-lunya, Francesc de Dalma-ses, que va procurar des-marcar l’independentis-me del corrent d’euroes-cepticisme que recorre elcontinent: “No renunciema Europa ni al projecte eu-ropeu, però sobretot no re-nunciem a la República ca-

talana.” Durant la nit tam-bé hi va acudir el diputatde la CUP Carles Riera.

Els protagonistes de latancada van entregar a larepresentació una cartade Paluzie dirigida al pre-sident de la Comissió,Jean-Claude Juncker, perdenunciar el judici. El pre-sident de la Generalitat,Quim Torra, va avançardes de Molins de Rei que téprevist assistir a la prime-ra de les sessions, el prò-xim dia 12, i va insistirque, durant el procés judi-cial, ell i el seu govern fa-ran d’altaveu de presos po-lítics i exiliats davant la co-munitat internacional. Enaquest sentit, va advertirque incrementaran les vi-

sites a l’estranger per“multiplicar així la nostraveu” i “fer arribar aquestclam de justícia que ex-pressa el poble de Catalu-nya per tot el món”.

Des de Cambrils, el pre-sident del Parlament, Ro-ger Torrent, va carregarcontra el ministre d’AfersEstrangers, Josep Borrell,i la campanya internacio-nal impulsada per la secre-tària d’estat de l’EspanyaGlobal, Irene Lozano, perfer front a la “desinforma-ció independentista”: “Permolts diners que us gasteuamb campanyes, vídeos iimatges per difondre ar-reu del món, no tapareumai els cops de l’1-O, noamagareu la vergonya detenir presos polítics.” ■

L’ANC anuncia una nova etapaamb accions “més directes”a Paluzie avisa que continuaran “molestant” la UE després de la tancada de 21 membres de l’entitat ala seu de la Comissió a Barcelona a El govern multiplicarà les visites a l’estranger durant el judici

Emili BellaBARCELONA

La presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, ahir, davant la seu de la representació de la Comissió Europea a Barcelona ■ EFE / ALBERTO ESTÉVEZ

“Hem de passar aaccions més directes,que representenassumir riscos”

Elisenda PaluziePRESIDENTA DE L’ANC

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

MÉS PRESOS POLÍTICS

Trial Watches vol reuniramb Marchena

Cel·les individualsi mòduls de respecte

El president de Societat CivilCatalana (SCC), Josep Ra-mon Bosch, va afirmar ahir ala COPE que tornar a aplicarl’article 155 a Catalunya seria“un dels errors més gransque podria cometre l’Estatespanyol”. “Sense un relat” ouna “capacitat de seduir elscatalanoparlants”, seria “llen-çar més benzina al foc”, creu.

El nou president deSCC veuria com unerror un altre 155

La Guàrdia Civil ha obert unexpedient disciplinari i hasuspès de funcions un agentdesprés de l’enregistrament idifusió d’un vídeo durant eltrasllat dels presos polítics aMadrid en què es reia d’ells idels concentrats per acomia-dar-los. El president, QuimTorra, creu que se l’hauriad’expulsar del cos.

del matí i poden participar enles diferents activitats delmòdul. Fonts penitenciàrieshan explicat a l’ACN que elspresos podran disposar delsseus ordinadors un cop haginestat inspeccionats i recor-den que el jutge Pablo Llare-na va autoritzar que en tin-guessin, sempre que abansfossin revisats.

Els presos polítics ja han pas-sat dues nits a les presonsmadrilenyes d’Alcalá Meco iSoto del Real en cel·les indivi-duals en mòduls de respecte.Els homes el comparteixenamb l’extresorer del PP LuisBárcenas i l’exvicepresidentespanyol Rodrigo Rato. Jas’han integrat a la rutina car-cerària; s’aixequen a les vuit

La plataforma InternationalTrial Watch (ITW), que impul-sa la presència d’observadorsinternacionals en el judici, hademanat una reunió amb elpresident del tribunal que jut-jarà els presos, Manuel Mar-chena, per exigir-li que canviïd’opinió i garanteixi espais re-servats a tal efecte dins de lasala de vistes.

Expedientat elguàrdia civil que vagravar el trasllat

Impulsors d’ITW, aquestasetmana a Madrid ■ ACN

Anna Saliente ha estat es-collida per la CUP com acandidata a les eleccionsmunicipals de Barcelonaal capdavant d’una llistatotalment renovada quevol posar l’accent en la des-obediència nacional i so-cial. La CUP va aprovar,ahir, el programa polític ila llista de candidats, for-mada per persones de dife-rents àmbits i vinculadesals moviments socials i ve-ïnals. Saliente, que va es-tudiar sociologia a la UAB,treballa en la defensa delsdrets de les prostitutes.

La candidatura a leseleccions municipalsmanté el nom de Capgi-rem Barcelona perquè, se-gons els cupaires, el pro-grama polític beu de l’ex-periència acumulada elsúltims quatre anys en lesadministracions i el carreri manté el mateix esperitamb què es van presentara les eleccions del 2015.“Plantegem una candida-tura en clau de ruptura, enclau anticapitalista i neta-ment independentista, elque implica revertir el girneoliberal de l’Ajunta-ment de Barcelona –va de-clarar Saliente–. Insistimen la municipalització delsserveis públics, en elsdrets laborals amb una jor-nada de 30 hores setma-nals sense reducció de sa-lari i en la gestió pública del’habitatge i el decreixe-ment turístic.” L’alcalda-ble va criticar el “debatalarmista” que s’estàcreant entorn de la segu-retat. “No hi ha seguretatsi la gent no té un habitat-ge garantit ni dret labo-rals”, va afirmar.

La CUP defensa el tren-cament amb el règim del78 en clau nacional peròtambé social. “Han passatmoltes coses aquests qua-tre anys. La necessitat deruptura s’ha fet evident i larenúncia ja no és una op-ció”, segons Saliente. ■

Anna Saliente ésescollida alcaldablede la CUP a Barcelonaa El partit concorrerà a les eleccions municipals amb unallista totalment renovada a La CUP aprova un programaelectoral que insisteix en la desobediència nacional i social

Rosa M. BravoBARCELONA

Saliente, acompanyada amb alguns dels candidats a les eleccions ■ JUANMA RAMOS

| Nacional | 13EL PUNT AVUIDIUMENGE, 3 DE FEBRER DEL 2019

8478

95-1

2039

70Q