ORTOGRAFIA

ACCENTUACIÓ

En valencià tenim dos tipus d’accent:

obert ( ` ) tancat ( ´ )

Quan les vocals són obertes l’accent és greu o obert i quan són tancades, agut o tancat. Per això:

a

sempre obert (à) e

segons el timbre pot ser obert (è) o tancat (é)

isempre tancat (í)

osegons el timbre pot ser obert (ò) o tancat (ó)

usempre tancat (ú)

Aquesta regla és molt fàcil aplicada a les vocals a, i, u ja que únicament tenen un timbre. La dificultat la trobareu en les vocals e i o per la doble possibilitat de pronúncia: com hem exposat anteriorment, poden ser obertes o tancades. És important que feu la diferenciació fònica d’aquestes vocals, ja que és un tret propi del sistema lingüístic del valencià i, a més, moltes paraules que s’escriuen igual, homògrafes, distingeixen el significat per la pronúncia de la vocal. Vegeu-ne alguns exemples: Dóna (del verb donar amb o tancada i dona (sexe femení, amb o

oberta)

Ós, (animal, amb o tancada i os, part anatòmica, amb o oberta)

Móra, (fruit de l’esbarzer, amb o tancada i mora, dona àrab, amb o oberta)

Déu, (divinitat), amb e tancada i deu, numeral, amb e oberta)

Recordeu els principals contextos en què les vocals e i o són obertes:

E1. En contacte amb les vocals i i u o de síl·laba amb aquestes vocals: misteri, peu...

Excepcions: Dénia, església, llémena...

2. Davant de l, l·l, r, rr: guerra, terra, obert...

Excepcions: cérvol, herba...

3. Termes científics: alvèol, hèlix, sèrum, vèrtex...

Excepcions: termes acabats amb -ema: lexema, teorema...

4. En quasi totes les esdrúixoles: ciència, consciència...

Excepcions: església, llémena, Dénia...

5. Els mots acabats en aquestes terminacions: -ecte, -ecta, -epte, -epta: correcte, inepte, recepta...

O1. Davant i i u o de síl·laba que conté i, u. Exemples: bou, ou, boina...

Excepcions: pou, jou, tou

2. Termes científics i erudits: esòfag, tòrax, òvul.

Excepció: estómac

3. En les esdrúixoles: geòloga, història...

Excepcions: tómbola, fórmula, pólvora, góndola, tórtora...

4. En les terminacions següents: -oc, -oca,

-oç, -of, -ofa, -oig, -oja, -ol, -ola, -ort, -orta, -ossa, -ost, -osta, -ot, -ota. Exemples: groc, roig, tort, Mariola, grandot...

Regles d’accentuació

L’accent gràfic és la ratlleta inclinada que posem sobre algunes vocals. Així tenim, com hem comentat més amunt, dos tipus

d’accent: obert o greu (`) i tancat o agut (´). Però l’accent gràfic no es posa sobre totes les vocals tòniques, ja que seria massa

feixuc i inútil.

Solament portaran accent gràfic:

Classificació dels mots a partir de la síl·laba tònica

Terminacions que s’accentuen:

Agudes acabades en

vocal

vocal + s

-en, -in

tardà, matí, passió, ningú

cabàs, cafés, canyís, confós, confús,

Berlín, entén

Planes

les que no acaben en cap de les terminacions anteriors

fràgil, dinàmic, àmbit, cèntim

Esdrúixoles

totes

sèrie, ciència, àmplia…

• Si teniu dubtes a l’hora de posar accent obert o tancat a les vocals e i o és important que recordeu aquestes indicacions:

• Les agudes solen ser tancades: café, després,

aniré, comprén, nové, avió, camió...• EXCEPTE: arròs, terròs, açò, això, allò, ressò, repòs, rebò, perquè...

– Recordeu que el català oriental pronuncia i, per tant, accentua les ee obertes d’algunes paraules agudes: la tercera persona dels verbs de la 2a conjugació acabats en -NDRE (excepte els acabats en -TENDRE i el verb encendre). Per exemple: depèn, però entén; els participis acabats en -ès: ofès, permès, omès, etc; els mots següents: vostè, vuitè, interès, xerès, espès, cafè, comitè, alè, francès, anglès, etc.; unes altres paraules que podem accentuar obertes o tancades segons la varietat dialectal són aquestes: conéixer, véncer, i els imperfets d’indicatiu: déiem, quéiem, etc.

• Les planes majoritàriament són obertes: dipòsit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil...

EXCEPTE: - els verbs de la 2a conjugació: véncer, créixer, córrer...

Quant als verbs, la conjugació sencera respecta l’accent tancat, quan pertoca: déiem, córrec, preméreu (perfet simple).

- les formes del verb ser: fóra...

- altres mots, com ara: estómac, cérvol, préstec, feréstec, llépol, furóncol...

• Les esdrúixoles majoritàriament solen ser obertes: gènere, història, ciència...

EXCEPTE: fórmula, pólvora, tómbola, góndola, tórtora, església, Dénia, llémena, feréstega...

Formes esdrúixoles dels verbs de la 2a conjugació: ocórrega...

Divergències de tonicitatHeu de tenir present que hi ha paraules que no tenen la mateixa síl·laba

tònica en castellà que en valencià. Aneu amb molt de compte i fixeu-vos-hi:

Són agudes

alfil, avar, cautxú, ciclop, criquet, elit,

fluor, futbol, handbol, hoquei, humit, interval, misantrop, oboé, oceà, però,

policrom, quilogram, radar, Raimon, timpà,

tiquet, xandall, xassís, xiclet

Són planes

acne, adequa, alvèol, amoníac, atmosfera,

austríac, cardíac, càstig, conéixer, córrer,

créixer, etíop, intèrfon, leucòcit,

magnetòfon

medul.la, meréixer, míssil, omòplat

paréixer, policíac, rèptil, témer

termòstat, tèxtil, tórcer, torticoli, véncer,

vertigen, zodíac

Són esdrúixoles

aurèola, diòptria, èczema, elèctrode

Etiòpia, Himàlaia, olimpíada

període, pneumònia

rubèola

Doble accentuacióRecordeu que hi ha algunes paraules que admeten una doble

possibilitat d’accentuació en:Els compostos de -edre. Per exemple: pentaedre o pentàedre.Algunes paraules com: imbècil o imbecil, repòrter o reporter,

saxòfon o saxofon, dòmino o dominó, càstig o castic, pèrit o perit, xofer o xòfer, etc.

És important també que recordeu que els adverbis acabats en -ment s’accentuen solament si l’adjectiu femení, sobre el qual es forma l’adverbi, s’accentua. Vegeu els exemples següents:

àgil + -ment > àgilmentdòcil + -ment > dòcilmentfeliç + -ment > feliçment

ràpida + -ment > ràpidamentcontínua + -ment > contínuament