ORTOGRAFIA

EL GUIONET

EL GUI0NET

• El guionet, que no s’ha de confondre amb el guió llarg del diàleg, s’utilitza per a unir certs elements ( pronoms, numerals, noms compostos ), tal com s’explica a continuació:

S’escriuen amb guionet:

ELS PRONOMS FEBLES

S’uneixen amb guionet al verb, si no hi ha apòstrof, quan van darrere:

RETIREU-VOS, DÓNA-ME-LA, VÉS-TE’N

• NUMERALS

• del 21 al 29 s’escriuen amb dos guionets:vint-i-un, vint-i-nou, vint-i-dosé• del 31 al 99 ( desena i unitat ): trenta-un,noranta-nou, quaranta-tresé• els compostos de cents/centes: dos-cents,tres-cents, quatre-cents ( D-U-C )( no porten guionet els noms compostos: art huitcentista, el noucentisme )

• adverbi no + nom

• No- agressió, no-violència, no-intervenció,

no-metall, no-res

Però s’escriu sense guionet no res quan té el valor de “ cosa insignificant ” o “ en un instant ”:

T’enfades per un no res.

Em va regalar el cotxe en un no res.

• PARAULES COMPOSTES

• quan l’absència del guionet puga ocasionar lectures o pronúncies errònies:

Bell-lloc, cap-rossenc, pit-roig, plats-i-olles

• quan el primer component acaba en vocal i el segon comença per x, r, s:

barba-roig, busca-raons, Vila-real,

cama-roja, gira-sol, esclata-sangs,

para-xocs.

• paraules compostes començades per un punt cardinal:

Nord-est, sud-africà, sud-eslau, nord-americà

• repeticions i onomatopeies:a corre-cuita, a mata-degolla, bub-bub,bum-bum,(so continuat sord i confús)

fer la viu-viu (anar tirant) a gota-gota,

gori-gori, nyam-nyam,(onomat. de l’acció de menjar), xano-xano, xiu-xiu,

ziga-zaga

• quan el primer element és una paraula que, segons les normes d’accentuació, du accent gràfic:camí-raler, mà-llarg, pèl-blanc, pèl-curt,

pèl-llarg, pèl-ras

• heterogènies del tipus: despús-ahir, de soca-rel, cul-de-sac,

qui-sap-lo• préstecs o manlleus lingüístics:

Agnus-dei, best-seller, dalai-lama, disc-jockeyjet-set, goma-2, new-look, rock-and-roll, self-service

sex-shop

S’ESCRIUEN SENSE GUIONET

• Compostos en general:

agredolç, allioli, blaugrana, bocamoll,

capicua, clarobscur, coliflor, curtcircuit,

curtmetratge, filferro, gasoil, gintònic,

maldecap, napicol, pellroja, ratpenat,

setciències, sordmut, vetesifils, vistiplau

• paraules amb prefix:

avantprojecte, exconseller, plusvàlua,precristià, proamericà, pseudoderivat,sotsdirector, audiovisual, cardiovascular,cumulonimbus, fisicoquímic, panamericà,labiodental, psicosomàtic, sociocultural.

• altres casos:usdefruit i adesiara s’escriuen sense

guionet per tradició.

• S’admet l’ús discrecional del guionet en alguns casos en què hi ha contactes gràfics estranys:ex-xofer, ex-Iugoslàvia, anti-OTAN, avant-tren.

COMPOSTOS QUE S’ESCRIUEN SEPARATS SENSE GUIONET

S’escriuen separats sense guionet, els sintagmes lexicalitzats que són compostos sinàptics, és a dir, els compostos en què els elements que els formen estan units per una relació sintàctica, no morfològica:

alcalde president, any llum, bar restaurant, café concert,

camió cisterna, concurs oposició, decret llei, disc compacte,

escola bressol, futbol sala, hora punta, llar residència.

EL GUIONET COM A RECURS SINTÀCTIC

• El guionet, a vegades, s’usa com a recurs sintàctic per tal de suprimir preposicions en

estructures com ara:relació qualitat-preu (estructura amb dos preposicions: relació entre qualitat i preu );

autopista Dénia-Gandia; míssil terra-aire;partit València-Madrid; vocabulari valencià-castellà.

FUNCIONS DE LA DIÈRESI

• 1. Güe, güi ( aigües, següent, argüir, pingüí ) i qüe, qüi ( adeqües, seqüència, obliqüitat, paraigüer, eqüestre ). Indica que la u es pronuncia darrere de les consonants g / q i davant de les vocals e / i.

• Recordeu que els aplecs gu i qu amb les vocals a i o no porten dièresi.

Exemples: quadre, quota, quocient…

2. Vocal + ï / ü. Indica que la i / u són vocals plenes i es pronuncien en diferent síl·laba de l’altra vocal:

ra-ïm, pe-ün-gla, o-be-ï-a, con-du-ïm.

Si podem marcar aquests hiats amb un accent, seguint les regles generals d’accentuació, ho farem:

veí veïna; país països

Aneu alerta amb les formes verbals:

Verbs de la 3ª acabats en vocal + ir:

envaïsc, obeïu, envaïres, envaït, envaïa

Verbs de la 2ª: coure, cloure, ploure i compostos tenen i tònica en l’imperfet d’indicatiu (cloïa, complaïes, coïa ).

En canvi, altres verbs de la 2ª sí que fan diftong ( queia, reies, tréiem, feia, déiem, dúieu).

DIÈRESI FORA DE LA VOCAL TÒNICA

Quan el hiat recau en un grup vocàlic àton, no és fàcil de veure, com ara en paraules com suïcidi, deïcida o diürètic; per això, convé repassar alguns casos en què la dièresi apareix de la vocal tònica:

1. En els derivats de mots que tenen i tònica: veïnat ( veí ) descafeïnat ( cafeïna) aïllar ( illa ) ensaïmada ( saïm )

2. En les paraules formades amb els sufixos següents:

- itat: espontaneïtat, continuïtat, corporeïtat

- iment: agraïment, sobreseïment

- idor: traïdor, posseïdor, esfereïdor

- itzar: europeïtzar, judaïtzar

- idal: esferoïdal, helicoïdal

ESTALVI DE LA DIÈRESINo emprem la dièresi en els casos següents:

• En la desinència dels verbs de la 3ª acabats en vocal + ir, en aquests temps:

- Infinitiu: agrair, produir, conduir

- Futur: agrairé, produiré, conduiré

- Gerundi: agraint, produint, conduint

- Condicional: