Órgano de la parroquia de la transfiguraciÓn...

7
ÓRGANO DE LA PARROQUIA DE LA TRANSFIGURACIÓN DEL SEÑOR; j ¡uüÜ '" Arta, junio de 1968 Depósito Legal P. M. 715 -1959 comunidad de vida A vida del hombre para llegar a su perfecta ple- nitud tanto en el aspecto humano como en el re- ligioso no puede olvidar el aspecto comunitario. En nuestro pueblo es fácil constatar el hecho. La dificultad con que topan los dirigentes para responsabilizar a los miembros de cualquier organización cultural, social, deportiva o religiosa es un exponente claro de la ausencia de este sentido colectivo y comunitario. En el aspecto religioso la liturgia nos ofrece la prueba con- vincente de la ausencia de vida comunitaria. La misa de los domingos en nuestra parroquia da esta de- plorable impresión: Se va a misa para cumplir un precepto pero sin ganas de un compromiso de vida. Los problemas, la vida de cada uno está totalmente al margen de la preocupación por los demás aunque estén unidos física o localmente, y aún en éste hay mucho que desear. La misa es la reunión del pueblo de Dios y difícilmente se puede sentir pueblo de Dios al fallar la misma conciencia de pueblo o comunidad de vida. La caridad, que es entrega a los demás, es el único vínculo que hará posible una autántica y vital participación en la asamblea litúrgica. La misa sin esta unión en el amor y entrega a los demás nun- ca tendrá sentido. La Palabra de Dios proclamada actualmente en lengua ver- nácula hace más posible la inteligencia del mensaje evangélico que tiende fundamentalmente a engendrar en nosotros esta ac- titud cristiana - comunitaria. Desde el momento en que el cristiano viva esta actitud de apertura y entrega a los demás, la misa tendrá sentido para él. Silueta del mes JUNIO La presencia del profesor italia- no Giovanni Lilliu con sus colabo- radores Badas y Ferrarese en el poblado de «Ses Países», prosi- guiendo las excavaciones que ha- bían estado paralizadas dos años, es noticia suficiente para encabezar con todo merecimiento esta colum- na. Si resulta feliz y grato rememo- rar el pasado arqueológico de este pueblo, también lo es solucionar el problema de las comunicaciones cara al futuro y ahí tenemos la noticia del inicio de las obras de instalación telefónica entre La Co- lonia de San Pedro y su metrópoli. A mediados de mes hubo el feliz acontecimiento de las Primeras Co- muniones, primero en la Iglesia Parroquial y luego en el convento de los P.P. Franciscanos. Medio centenar de niños han recibido el 4.° Sacramento por vez primera. Deportivamente el C. D. Arta acabó muy bien la competición de II Regional y empezó muy mal la liguilla de ascenso a 1. a , un total de 17 a 2 goles adversos en 3 par- tidos es descorazonados El paso de la Vuelta Ciclista a Mallorca por Arta movió a los afi- cionados con solera deportiva y ciclista que hay por aquí. Lástima que la prueba no fuese más intere- sante a causa de la siesta de los «ases» y del poco lucimiento lo- grado por los participantes mallor- quines. Finalmente, y como nota cultu- ral y religiosamente destacada, ca- be destacar el Curso de Teología Fundamental que a principios de Junio tuvo lugar en el Salón del Club Llevant. Este Cursillo, orga- nizado por la Parroquia de Arta, ha movido el interés de un desta- cado sector artanense. José M. a Salom

Upload: phamtu

Post on 18-Oct-2018

216 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: ÓRGANO DE LA PARROQUIA DE LA TRANSFIGURACIÓN …ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/bellpuig/index/assoc/Bellpuig/... · La misa es la reunión del pueblo de Dios y difícilmente

ÓRGANO DE LA PARROQUIA DE LA TRANSFIGURACIÓN DEL SEÑOR; j ¡uüÜ '"

Arta, j u n i o de 1968 D e p ó s i t o L e g a l P . M. 7 1 5 - 1 9 5 9

comunidad de vida A vida del hombre para llegar a su perfecta ple­nitud tanto en el aspecto humano como en el re­ligioso no puede olvidar el aspecto comunitario.

En nuestro pueblo es fácil constatar el hecho. La dificultad con que topan los dirigentes

para responsabilizar a los miembros de cualquier organización cultural, social, deportiva o religiosa es un exponente claro de la ausencia de este sentido colectivo y comunitario.

En el aspecto religioso la liturgia nos ofrece la prueba con­vincente de la ausencia de vida comunitaria.

La misa de los domingos en nuestra parroquia da esta de­plorable impresión:

Se va a misa para cumplir un precepto pero sin ganas de un compromiso de vida.

Los problemas, la vida de cada uno está totalmente al margen de la preocupación por los demás aunque estén unidos física o localmente, y aún en éste hay mucho que desear.

La misa es la reunión del pueblo de Dios y difícilmente se puede sentir pueblo de Dios al fallar la misma conciencia de pueblo o comunidad de vida.

La caridad, que es entrega a los demás, es el único vínculo que hará posible una autántica y vital participación en la asamblea litúrgica.

La misa sin esta unión en el amor y entrega a los demás nun­ca tendrá sentido.

La Palabra de Dios proclamada actualmente en lengua ver­nácula hace más posible la inteligencia del mensaje evangélico que tiende fundamentalmente a engendrar en nosotros esta ac­titud cristiana - comunitaria.

Desde el momento en que el cristiano viva esta actitud de apertura y entrega a los demás, la misa tendrá sentido para él.

Si lueta del mes JUNIO

La presencia del profesor italia­no Giovanni Lilliu con sus colabo­radores Badas y Ferrarese en el poblado de «Ses Países», prosi­guiendo las excavaciones que ha­bían estado paralizadas dos años, es noticia suficiente para encabezar con todo merecimiento esta colum­na.

Si resulta feliz y grato rememo­rar el pasado arqueológico de este pueblo, también lo es solucionar el problema de las comunicaciones cara al futuro y ahí tenemos la noticia del inicio de las obras de instalación telefónica entre La Co­lonia de San Pedro y su metrópoli.

A mediados de mes hubo el feliz acontecimiento de las Primeras Co­muniones, primero en la Iglesia Parroquial y luego en el convento de los P.P. Franciscanos. Medio centenar de niños han recibido el 4.° Sacramento por vez primera.

Deportivamente el C. D. Arta acabó muy bien la competición de II Regional y empezó muy mal la liguilla de ascenso a 1.a, un total de 17 a 2 goles adversos en 3 par­tidos es descorazonados

El paso de la Vuelta Ciclista a Mallorca por Arta movió a los afi­cionados con solera deportiva y ciclista que hay por aquí. Lástima que la prueba no fuese más intere­sante a causa de la siesta de los «ases» y del poco lucimiento lo­grado por los participantes mallor­quines.

Finalmente, y como nota cultu­ral y religiosamente destacada, ca­be destacar el Curso de Teología Fundamental que a principios de Junio tuvo lugar en el Salón del Club Llevant. Este Cursillo, orga­nizado por la Parroquia de Arta, ha movido el interés de un desta­cado sector artanense.

José M.a Salom

Page 2: ÓRGANO DE LA PARROQUIA DE LA TRANSFIGURACIÓN …ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/bellpuig/index/assoc/Bellpuig/... · La misa es la reunión del pueblo de Dios y difícilmente

1

© 42 B E L L P U I G J u n i o d e 1968

T O N A D A DEL SEGAR W

% 1

~Se - dor, toa se - — àor, ¿ cjuan-te$ ^.ar'-Les a'Kas se-

9' - d e s ? - 3 o sois no fes he con-

ta— des j soüs no ar -ri-b a a ca-va-to.

(1) C a n t a d a p e r M a r g a l i d a Gi l V i v e s (a) J u a n i l l e s . T r a n s c r i p c i ó m u s i c a l de M i q u e l F u s t e r .

Joyería y Relojería

Platería VICTORIA (Pep d'Alcúdia)

VENTA Y COMPOSTURAS EN GENERAL

Antonio Blanes, 26 A R T A

Sin el correspondiente ticket no se entregará ninguna compostura.

I I G R A N J A D I P L O M A D A

E S R A F A L E T S o n S e r v e r a (Mal lorca)

I I

E s t a G r a n j a d i s p o n e p a r a la v e n t a l o s s i g u i e n t e s p r o d u c t o s d e r a z a s s e l e c c i o n a d a s : G a n a d o v a c u n o . — Raza H O L S T E I N - F R I E S I A N ( C a n a d i e n s e s )

V e n t a d e t e r n e r o s d e s c a l o s t r a d o s o d e s t e t a d o s con cert i f icado d e p e d i g r e p a t e r n o s d e la

H O L S T E I N - F R I E S I A N A S S O C I A T I O N O F C A N A D Á G a n a d o p o r c i n o . — Rara L A R G E W H I T E

V e n t a d e l e c h o n e s d e s t e t a d o s

%dk BAUZA E X P O S I C I Ó N !

GENERAL FRANCO, 26-Tel.209 F A B R I C A

BAJO R'lERA.10-l25Tel-85. A U M A C E N

I 18DE JUÜ0*'2*

MANACOR MALLORCA - E S P A Ñ A

De la Colonia de San Pedro

H O R A R I O D E V E R A N O D E M I S A S

A part ir d e l 15 de j u n i o . S á b a d o s v a l e d e r a para ei p r e c e p t o a

l a s 8'30 de la t a r d e . D o m i n g o s y d ías f e s t i v o s a las 8'30

de la m a ñ a n a y a la s 6 de la tarde .

F I E S T A D E L C O R P U S

S e c e l e b r ó en e s t a I g l e s i a e l d o m i n g o m i n g o día 16.

P o r la m a ñ a n a a las 8'30 M i s a de co­m u n i ó n g e n e r a l .

P o r la tarde a la s 7 m i s a vesper t ina cant ada . D e s p u é s , P r o c e s i ó n con e l S a n ­t í s i m o , con a s i s t e n c i a d e l a s A u t o r i d a d e s de Ar ta y l o c a l e s .

O R D E N E S S A G R A D A S

E l d ía 8 de j u n i o r e c i b i ó e l Orden d e l D i a c o n a d o , e l s e m i n a r i s t a A n d r é s G e n o v a r t O r e l l . R e c i b a n e l O r d e n a d o y s u s f a m i l i a r e s n u e s t r a m á s s i n c e r a fe ­l i c i t a c i ó n .

C U R S I L L O P A R A M O N I T O R E S

D e l 2 4 al d ía 30 d e l p a s a d o mayo , s e ha c e l e b r a d o en T a r r a g o n a un Cur­s i l lo d e M o n i t o r e s de T e l e c l u b s . Han a s i s t i d o j u n t a m e n t e c o n e l Sr . D . Matías Mut , D e l e g a d o a d j u n t o de In formac ión y T u r i s m o d e B a l e a r e s , u n o de cada T e l e c l u b de B a l e a r e s , c o m o pr imeros M o n i t o r e s de los m i s m o s . E n r e p r e s e n ­tac ión d e l n u e s t r o d e la C o l o n i a tomó par te el R v d o . Sr . V i c a r i o G a b r i e l Fus­ter .

D E S G R A C I A S

D u r a n t e la s e m a n a p a s a d a tres han s i d o los v e h í c u l o s q u e se h a n des l izado en la h o n d a c u n e t a a la ba jada desde e l C e m e n t e r i o a la e n t r a d a d e la Co­lon ia . U n a grúa , u n c a m i ó n y un tu­r i s m o . P o r l a n o c h e a c a u s a de encon­t rarse c o n o t r o v e h í c u l o y o tra causa; p e r o a D . g. n o h u b o n i n g u n a desgrac ia p e r s o n a l .

( T e r m i n a e n la pág. 8)

i

Page 3: ÓRGANO DE LA PARROQUIA DE LA TRANSFIGURACIÓN …ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/bellpuig/index/assoc/Bellpuig/... · La misa es la reunión del pueblo de Dios y difícilmente

Jun io d e 1968 B E L L P U I G

D I A L O G A N D O con...

A n t o n i o V a q u e r D a l m a u Brillante vencedor del Raid Hípico de Mallorca

Ante la sorpresa general, el jo­ven artanense don Antonio Vaquer Dalmau, se proclamó brillante ven­cedor del primer Raid Hípico or­ganizado en Mallorca. Sorpresa acogida por todos los artanenses con la natural alegría a pesar de que, según opinión mayoritaria, los periódicos de la Isla no difundieron el detalle con el merecimiento que la proeza del joven jinete se había hecho acreedor.

Por todo ello, Antonio Vaquer, pasó a ser por unos días persona popular en Arta. Y nosotros, fieles a la misión de dialogar con alguien que sea actualidad o protagonista de algún suceso simpático, le he­mos emplazado este mes para que nos cuente algunos detalles de su sonada victoria.

—¿Cómo fue presentarte al Raid, Antonio?

—Por medio de una invitación que me hicieron representantes de la organización.

—¿Aceptaste en seguida? —Al principio, dudé algo. Pero

luego insistido y animado por unos amigos, terminé por acceder.

—¿En qué consistía la carrera? —En tres etapas por carretera

que tanto podíamos realizar al tro­te como al galope.

—¿Muchos participantes? —Entre paisanos y militares,

treinta. Algunos de ellos llegados desde distintos puntos de la penín­sula exprofeso para la prueba.

—¿Cómo se llamaba tu caballo? —Traginero, propiedad de don

Damián Truyols. —¿Cómo fue tu clasificación en

el transcurso de las tres etapas?

—En la primera me clasifiqué cuarto. En la siguiente, segundo de la etapa y quedé primero de la ge­neral. Y en la tercera y última, ade­más de ganar la etapa, quedé pri­mero de la general con 14 minutos y 16 segundos de ventaja sobre el segundo clasificado.

—¿Era Traginero, tu caballo, el mejor?

—Sinceramente, no. El mejor de todos según mi opinión era Be­bé. Pero tuvo la desgracia de rom­perse una pierna en la primera etapa y tuvieron que sacrificarlo. Además algunos otros, no tuvieron suerte.

—Y,Qué ganaste con este triunfo? —Primeramente una gran satis­

facción que fue en aumento al co­nocer la alegría que se habían lle­vado mis padres y amigos. Después algo de popularidad, cinco trofeos, una medalla de oro y 20.000 ptas. en metálico.

—¿Qué te dijeron los otros par­ticipantes después del triunfo?

—Algunos me felicitaron. Otros ni siquiera eso hicieron. Sin em­bargo, ahí está el caso del jinete que montaba a Bebé, José Sureda, que me ayudó muchísimo con sus consejos durante toda la prueba Además, está el Comandante de L¡> Guardia Civil don José Luis Alon­so del Barrio, que durante los días que duró el Raid, se deshizo en atenciones hacia mí, por todo lo cual le estoy sumamente agradeci­do.

—¿Qué experiencia sacaste de dicha carrera?

—Que es muy dura, tanto para los caballos como para los jinetes.

TERMOFRIGIDUS EL FRIGORÍFICO EUROPEO - 5 AÑOS DE GARANTÍA

R A D I O E L E C T R I C I D A D - A. Blanes, 7 - ARTA

Piensa que de treinta participantes que tomamos la salida, tan solo die­cisiete terminamos la carrera. Y todos, sin excepción jinetes y ca­ballos, tremendamente fatigados. Yo aún estoy verdaderamente asombrado como el niño Juan Orell, de 11 años de edad, pudo terminar la carrera. Y lo que es más, en uno de los primeros luga­res.

—¿Piensas tomar parte en otras pruebas de esa clase?

—En principio tengo proposicio­nes para acudir próximamente a Ibiza. Y más adelante a Madrid y otros puntos de la península. Sin embargo, por el momento, no se que decidiré. Pues me gustaría, en caso de acudir, poder montar un caballo de mi propiedad, ya que con la dureza de un Raid, es pre­ciso conocer bien el animal que uno monta, en evitación de excesivos esfuerzos que pueden ocasionar un fatídico resultado.

—¿En qué pensaste al saberte ya vencedor?

—Pues me preguntaba cómo re­accionarían mis padres, los amigos, y, en general todos los artanenses, al conocer la noticia. Y en como regresar lo más pronto posible a Arta, para visitar y agradecer a Nuestra Señora de San Salvador su ayuda y su protección al no haber tenido ni el más leve accidente.

¡i¡Un verdadero artanense!!! Terpo

Si Vd. se alegra al recibir B E L L P U I G DIFÚNDALO ENTRE SUS AMIGOS

INVITÁNDOLES A SUSCRIBIRSE.

¡CUANTOS MÁS SUSCRIPTORES

SEAMOS

MEJOR Y MAS ECONÓMICO SERÁ NUESTRO BELLPUIG!

Page 4: ÓRGANO DE LA PARROQUIA DE LA TRANSFIGURACIÓN …ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/bellpuig/index/assoc/Bellpuig/... · La misa es la reunión del pueblo de Dios y difícilmente

o. 44 B E L L P U I G J u n i o d e 1968 Junio d e 1968 B E L L P U I G 45

RELIGIOSAS P A R R O Q U I A

1 J u l i o 26 . Co-J m i e n z a n l a s

Ï ¡ | C u a r e n t a H o -¡P|M§Í ras en S a n S a l -W "i¿ v a d o r . A l a s 5

¡É E x p o s i c i ó n d e l S a n t í s i m o . A l a s 7'30 R o s a -

A , " r i o , s e r m ó n y WVJ R e s e r v a d e l

S a n t í s i m o .

D í a 27. L o s m i s m o s cultos, d e l d ía anter ior .

D í a 28 . A las 12'30 E x p o s i c i ó n d e l S a n t í s i m o .

A las 6, R o s a r i o , s e r m ó n y c o n ­c l u s i ó n de las C u a r e n t a H o r a s .

P P . F R A N C I S C A N O S

M e s d e J u n i o

D o m i n g o , día 23 . C u a r t o D o ­m i n g o d e m e s . A l a s 9 d e la m a ñ a n a , M i s a de C o m u n i ó n p a r a la H e r ­m a n d a d d e T e r ­c iar ios .

M e s de J u l i o . M i é r c o l e s , día

3 . — F i e s t a d e l B e a t o R a m ó n L l u l l . A las 9 de la n o c h e , Misa c a n t a d a c o n s e r m ó n .

V i e r n e s , d ía 5. — P r i m e r v i e r n e s d e m e s , c o n s a g r a d o al Corazón d e J e s ú s .

S á b a d o , d ía 13. — A las 10'30, Mi­sa a la V i r g e n de F á t i m a . A l final, p r e c e s e u c a r í s t i c a s .

D o m i n g o , d ía 14. — F i e s t a d e S, B u e n a v e n t u r a . A las 10'30, M i s a con s e r m ó n .

AMAS DE CASA!

«ni i rrnn<»

ES E C O N Ó M I C A Y R I N D E M Á S

C o m p l e t e la f e l i c i d a d d e su h o g a r c o n una N E V E R A ELÉCTRICA

¡S - \im

Y goce guisando con una

Cocina de Gas l i o Distribuidor: (ASA tm\

C a l l e Sta . M a r g a r i t a , 6 - A R T A

R E P O R T A J E es te mes LA PIDRA PULIDA por Orell

Uno de los oficios que hoy, en la actualidad, ha desaparecido casi to­talmente es el de PEDRERO; ya nadie labra la piedra con cincel y martillo, nadie pule ni abrillanta manualmente.

Este Arte que así puede llamar­se, tenía forzosamente que morir o mecanizarse, gracias a las má­quinas que cortan y pulen la pie­dra han nacido en nuestra locali­dad las marmolerías.

No sería justo hacer un repor­taje a los talleres del mármol, sin hacer mención del trabajo que los desaparecidos canteros, maestros marmolistas, legaron a la Villa.

Como detalle del trabajo antiguo nos queda entre otros los testimo­nios de las bolas y, el gran AS DE COPAS de la plaza del ayuntamien­to que, con ínfulas de Monumento, quedó encerrado en un polígono regular moldurado, receptáculo en el cual debía caer el agua del mo­tivo ornamental, pero que, por des­gracia, casi nunca brota.

En trabajos finos pueden verse, escalones, escudos, ceniceros, pie­zas de escritorio etc. que salieron de las manos de los artesanos del cincel.

Con el fin de dar a conocer a los lectores de BELLPUIG alguna faceta de los nuevos métodos de trabajo, visito la marmolería de los hei manos Juan y Sebastián Massa-net.

Me recibe el segundo de ellos y, por una escalera de mármol, na­turalmente, me acompaña a la ha­bitación donde se encuentra su hermano que es quien contestará a mis preguntas.

La habitación, mitad estudio, mitad oficina, es también un mues­trario de las distintas calidades de las piedras que se trabajan en el taller y, entre varias piezas ya ter­minadas puedo ver la buena fac­tura de varias chimeneas y el buen gusto con que están trabajadas, so­bre una mesa un gran dibujo en el cual está trabajando el Sr. don Juan Massanet, mientras marca unas líneas, le informo del moti­vo de mi visita y, dejando lapicero y regla se presta la interrogatorio.

—Sr. Massanet, ¿para ser mar­molista es preciso ser un buen di­bujante lineal?

—¡Hombre! ser buen dibujante,

lo que se dice buen dibujante, \ es preciso, pero mucho mejor lo fuere, por lo menos creo nec sario, tener bastantes nociones d ello por ejemplo, saber interprete un plano, elevar o reducir la esca! del mismo según convenga y, sabí algo de perspectiva para dar a ei tender a los clientes las ideas qii se plasman en el dibujo, en fií creo que el que sabe dibujo, tiei más facilidades para este trabají

—¿ Quién fue su maestro eru Arte de trabajar la piedra?

—Pensándolo bien creo que, mí maestros fueron todos aquellos ce quienes trabajé, ya que de toa aprendí algo, empezando por Bal sar Moya, Lorenzo Mestre, Ji Ginard, G. Riera, Juan Servera i p.d., Juan Ferriol, Jerónimo Esti va, mi hermano Sebastián, Jua Alzamora y, Jaime Femenias qi en aquella época eran los que coi ponían la plantilla y, perdona es; larga lista y que, por medio t esta entrevista aproveche para te timoniarles mi más sincero agradi cimiento por todo cuanto me ensí ñaron.

Perdonado de antemano, pu¡ no faltaba más, de agradecidos i el dar las gracias por los favore; recibidos.

—¿En sus principios trabajaba; gusto la piedra?

—Sí, siempre me ha gustad mucho trabajarla y lo hacía coi verdadera ilusión, poniendo sien pre de mi parte el máximo interé en aprender, ello no quiere deci que sea un buen pedrero, ni muchi menos, ilusión en llegar si la t ea pero no es suficiente la ilusión p ra alcanzar lo que se desea, lo qu sí debo decirte es que, de todos lo que fueron mis maestros, el qu< más cuidó de mí fue como es na­tural mi hermano, al empezar i este trabajo ya llevaba él unos año; de oficio y, no me dejaba pasar n la más pequeña falta y reconozc* que, en este trabajo me ha ganad siempre.

—De todos sus maestros ¿i quién distinguiría y quién le caus más admiración?

—Bueno, distinguiría a tres i ellos, al ya fallecido D. Juan Sí vera (Leu) para mí una buenísin persona y a quien tengo muct que agradecer; Don Baltasar TA

yá del que podría hacer también muchos elogios y a D. Juan Ferriol, ahora y para ser sincero, quien causó en mí profunda admiración fue el último de ellos, y por lla­marlo de algún modo te diré que tenía un estilo diferente, su tra­bajo se distinguía del nuestro; pa­ra cosas finas tenía una capacidad de trabajo y una paciencia enor­mes, recuerdo entre otras cosas la reproducción en miniatura del Castillo de Sa Torre de Canyamel con piedra de Arta pulimentada, con todas sus almenas e incluso las puertas, están trabajadas con dis­tinta piedra, con Ónix, como la lla­mamos nosotros, aquello era una maravilla y, debemos tener en cuenta que, en aquel entonces se desconocía la existencia de maqui­naria y que por esto tiene mayor mérito que si se hiciera en estas fechas disponiendo de modernos medios de trabajo.

—¿Qué considera Vd. más du­radero, los trabajos de hoy en día o los que hacían los antiguos cante­ros?

—Considero más duradero el de los antiguos canteros pues todo lo hacían macizo, si bien, su trabajo era más limitado, hoy se hacen muy pocos trabajos con piedra ma­ciza, pues la forma de construir es tan diferente que casi no permite el empleo de espesores y, se hace en su mayor parte a base de forro, además, la construcción moderna está hecha de hierro y pòrtland y es fuerte de por si sola, no es necesario la piedra para darle so­lidez, la piedra se emplea hoy en las casas y como regla general, en forma decorativa.

—¿De dónde procede la piedra que Vds. trabajan en su taller?

—La que trabajamos a base de plancha, me refiero a los gruesos de dos y tres cm., generalmente es de nuestra península, pero también se emplea la importada de Italia y Portugal, para trabajos macizos o espesores de 6 a 10 cm. se emplea la piedra de Arta y la de Binisa-lem.

—El mármol es una piedra ca­liza compacta y de regular dureza, es la piedra de Arta de esta na­turaleza?

—Yo diría que sí, además, la piedra de Arta tanto labrada como

pulimentada es, al menos para mí, de las más bonitas y no creo que tenga nada que envidiar a ninguna otra, si no todo lo contrario.

—¿Se encuentra en nuestra isla la misma calidad de piedra que la importada de la península o del extranjero?

—Si cuando dices calidad te re­fieres a que sea una piedra que permita ser aserrada y trabajada en las marmolerías, creo que sí, pues en Mallorca tenemos marmo­lerías con telares para aserrar Ma­ques y, estos bloques proceden de las canteras mallorquínas y no creo que se puedan considerar de infe­rior calidad; Lo que ocurre es que hay muy poca producción de blo­ques; Para hacer este trabajo es necesario una maquinaria bastante pesada y muy costosa, no conocien­do yo en Mallorca, ninguna empre­sa que se dedique a ello, salvo al­gunos canteros que trabajan con palancas y útiles de poca monta que se atreven a sacar bloques no muy grandes, los que sirven des­pués a estas casas que tienen telar que los cortan en planchas de dos o más cm. Yo lo que ignoro es si en la isla se podría encontrar una cantera que pudiese producir ma­terial suficiente como para montar el tinglado de su extracción.

—¿Tan difícil y costosa ve Vd. esta empresa?

—Es costosa pero no difícil, hoy con millones es todo factible, para empezar diré que, si se tuviese el filón de piedra se necesitaría, dis­poner de energía eléctrica por me­dio de transformador, maquinaria de extracción con grúas, rieles, va­gones, telares, compresores y otros, todo ello montado al pie mismo de la cantera, para de esta forma ser­vir directamente las planchas, ya que el transporte de los bloques es muy penoso por su difícil manejo, ni que decir tiene que el filón de­bería ser una montaña inmensa que durase la extracción unos cuantos años ya que de otra forma no sería productivo.

—¿Puede indicarme si no es se­creto profesional el proceso de trabajo por ejemplo, de esta cor­nisa?

—No, no es secreto profesional, es una cosa muy sencilla, lo que pasa es que, cada marmolista tiene

su forma de trabajar y enfocar el trabajo, por esto el proceso puede ser distinto, es mejor verlo que explicarlo.

—He podido ver en varias casas, piedras de mármol manchadas, puede dar a nuestras amas de casa algún remedio para hacerlas des­aparecer?

—Quiero suponer que te refie­res a las piedras de cocina o «ban-caladas» de cocina como las llama­mos vulgarmente, pues fuera de estas piedras no vi ninguna otra manchada; Regularmente las man­chas de estas piedras son produci­das por agentes ácidos o grasos, ta­les como el limón, vinagre, aceite etc.; Estas manchas llegan a des­aparecer a medida que se va lim­piando la piedra, porque por regla general la limpieza se hace a base de detergentes y estos por su po­tencia en cloro, llegan a quitar el brillo a la piedra y con ello la mancha; Cosa muy distinta ocurre con las manchas de aceites y gra­sas pues, la piedra al ser porosa absorbe estas materias que pene­tran en su interior y por esto son más difíciles de quitar, yo diría a las amas de casa que fuesen con cuidado con lo que ponen sobre las piezas de mármol y que al darse cuenta de la caída de aceite u otra materia acida, limpien acto seguido la piedra a fin de no dar tiempo a que esta lo absorba.

En cuanto a la limpieza de chi­meneas y otros les aconsejaría que, no empleasen según que detergen­tes, pues estos como dice la Tele­visión, con su gran poder limpia­dor, le quitan el brillo a la piedra dejándola mate y fea, es mucho mejor un trapo mojado en agua clara bien escurrido y después se­car con otro seco de lana, frotando fuerte hasta calentar la piedra si es preciso y, dos veces al año, darles una pasada de líquido abrillanta­dor; Si así lo hacen lo conservarán nuevos y brillantes.

Estas fueron las respuestas y consejos de un marmolista que, aprendió el oficio de los desapare­cidos canteros artífices en Arta de la piedra pulida.

Page 5: ÓRGANO DE LA PARROQUIA DE LA TRANSFIGURACIÓN …ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/bellpuig/index/assoc/Bellpuig/... · La misa es la reunión del pueblo de Dios y difícilmente

B E L L P U I G J u n i o d e 1968

NOTICIARIO LOCAL N O T I C I A R I F U T B O L

E l d ía 5 de M a y o , e l C l u b D e p o r ­t i v o Arta , s e p r o c l a m ó C a m p e ó n d e l G r u p o A d e l C a m p e o n a t o d e II R e g i o ­na l . E l ú l t i ­m o e n c u e n ­tro s e d i s ­

p u t ó contra e l F e l a n i t x , p a r t i d o q u e t e r m i n ó con la v i c t o r i a a r t a n e n s e por e l m í n i m o r e s u l t a d o d e 3 a 2.

A c u d i ó m u c h o p ú b l i c o al c a m p o de ' S e s P e s q u e r e s " , y a q u e e l e n c u e n t r o r e v e s t í a un c a r á c t e r d e h o m e n a j e para los c a m p e o n e s . H u b o s u e l t a d e c o h e t e s por p a r t e de a l g u n o s a f i c i onados y por p a r t e d e la S o c i e d a d C o l o m b ó f i l a A r t a ­n e n s e d e p a l o m o s , d e t a l l e d i g n o d e a g r a d e c e r , p u e s e l s í m b o l o d e la paz c a l m ó l o s á n i m o s u n t a n t o e x c i t a d o s d e los j u g a d o r e s y d e l r e s p e t a b l e .

P o r la n o c h e s e c e l e b r ó e n e l C l u b R e c r e a t i v o y d e A j e d r e z u n a n i m a d o ba i l e c o n e l c o n j u n t o m ú s i c o - v o c a l "The K i n g C o m b o F i v e " q u e o f r e c i ó lo m e j o r d e s u n u e v o y e x t e n s o r e p e r t o r i o .

E n r e s u m e n b u e n día , b u e n par t ido , b u e n t í tu lo y b u e n a v e l a d a . L o ú n i c o q u e d e s e n t o n ó u n p o o c f u e e l " c r e c i d o " p r e c i o d e las e n t r a d a s . I g n o r a m o s c ó m o es tá la s e c u e n c i a d e l C l u b , p e r o d e s p u é s d e l b a i l e - h o m e n a j e , d e b e e s tar m u y o p ­t imi s ta .

Q U I N I E L A S

El C l u b R e c r e a t i v o y d e A j e d r e z o r g a n i ­zó, c o m o a ñ o s a n t e ­r i o r e s , u n C o n c u r s o d e P r o n ó s t i c o s , c o n ­s i s t e n t e e n ad iv inar e l r e s u l t a d o e x a c t o , la d i f e r e n c i a o la c a n t i d a d d e g o l e s de l e q u i p o v e n c e d o r de l o s p a r t i d o s d e 1. a y

2. a d i v i s i ó n q u e e s t u v i e s e n c o m p r e n d i ­das, e n la q u i n i e l a .

A l final de la s 30 j o r n a d a s d e l C a m ­p e o n a t o N a c i o n a l d e L i g a , e l v e n c e d o r d e e s t e a n i m a d o y p o p u l a r c o n c u r s o f u e d o n J u a n T o u s , s e g u i d o d e d o n Cr i s tó ­

bal L l i t e r a s , d o n J o s é R a m i s , d o n A n ­drés T o u s y d o n A n t o n i o S u r e d a , por lo q u e r e s p e c t a a los 5 p r i m e r o s l u g a r e s .

N u e s t r a e n h o r a b u e n a a la organ iza ­c ión y a e s t o s " c e r e b r o s " d e l d e p o r t e Rey .

A U L A T E A T R O

El d ía 6 d e Ma­y o , c o m o c o n t i n u a ­c i ó n y final d e l A u l a de T e a t r o or­g a n i z a d a por e l C l u b L l e v a n t , d io la ú l t i m a c o n f e ­r e n c i a e l r e d a c t o r -j e f e d e l p e r i ó d i c o " B a l e a r e s " , d o n J u a n B o n e t .

V e r s ó s o b r e la figura a d m i r a d a

del g r a n p o e t a y a u t o r F e d e r i c o Garc ía Lorca .

El Sr . B o n e t e s t u d i ó la figura d e Gar­cía Lorca , c o m o p o e t a , p in tor , m ú s i c o , c o m o autor y c o m o h o m b r e .

A l final d e la char la , q u e f u e d e l a g r a d o de t o d o s lo s a s i s t e n t e s , e l c o n ­f e r e n c i a n t e i n v i t ó al c o l o q u i o c o n t e s t a n ­do a cas i t o d a s la s p r e g u n t a s q u e l e f o r m u l a r o n .

R O N D A

Ya t enemos , C a m p e o ­n a t o s de R o n d a . La p a r e j a f o r m a d a por J u a n J o s é L u i s T e r r a s a y F r a n c i s c o V i c e n s T o u s , s e h a n a lzado con e l t r i u n f o abso lu to en e l r e c i e n t e C a m p e o ­n a t o c e l e b r a d o e n el B a r - B o d e g a Materna­l e s .

" C o n g r a t u l a t i o n s " a l o s v e n c e d o r e s .

R E A L M A D R I D

N o c h e t r i s t e la d e l d í a 15. E l R e a l M a d r i d f u e a p e a d o d e la Copa d e E u r o ­pa por e l e q u i p o i n g l é s M a n c h e s t e r .

En e l E s t a d i o S a n t i a g o B e r n a b e u no h u b o f e s t i v a l b l a n c o n i f e s t i v a l la , la, la, y l o s m u c h o s i n c o n d i c i o n a l e s m a d r i d i s -tas e x i s t e n t e s en Arta, t u v i e r o n que e n ­t o n a r e l ,ad iós m u c h a c h o s . . .

M o n t e p í o d e Prev i s ión Soc ia l «Div ina Pastora»

P u e d e n af i l iarse d e s d e l „ s 14 h a s t a lo s 5 5 a ñ o s y t e n d r á n d e r e c h o a las

s i g u i e n t e s p r e s t a c i o n e s :

S u b s i d i o a la V o c a c i ó n R e l i g i o s a , N u p c i a l i d a d , N a t a l i d a d , V e j e z s e g ú n p e r í o d o d e c o t i z a c i ó n d e s d e 6 .000 '— a 500*— p e s e t a s m e n s u a l e s .

A c c i d e n t e i n d i v i d u a l , a s i s t e n c i a soc ia l d e c a l a m i d a d e c o n ó m i c a p o r e n f e r m e d a d .

A u x i l i o a l f a l l e c i m i e n t a c o n l o s g a s t o s d e s e p e l i o , a s i s t e n c i a r e l i g i o s a y c iv i l , d e r e c h o a S e p u l t u r a , m á s 1 0 . 0 0 0 ' — a l o s f a m i l i a r e s q u e c o r r e s p o n d a .

P a r a i n f o r m e s y a f i l i a c i o n e s , d i r í j a n s e al G e s t o r D e l e g a d o d e Arta y p u e b l o s d e l a c o m a r c a : G A B R I E L M A S S A N E T F E M E N I A S . - C a l l e S o l , 5 .

C L U B L L E V A N T

S e a s e g u ­ra q u e e l g r u p o d e t e a t r o d e l "Club L l e ­vant" , d e s ­p u é s de l éx i ­to o b t e n i d o con "El bosc de la s e n y o ­ra Av ia" , e s ­tá p r e p a r a n ­do n u e v a s y m o d e r n a s obras .

C r e e m o s q u e s e r í a d e l a g r a d o d e to­d o s los a r t a n e n s e s q u e s e i n c l u y e r a en e l p r o g r a m a d e n u e s t r a s f ies tas patro­n a l e s u n a r e p r e s e n t a c i ó n de e s t e e s tu ­p e n d o g r u p o t ea tra l .

U n a v e z finalizada e l A u l a de Teatro , " B E L L P U I G " f e l i c i t a y a g r a d e c e al C l u b L l e v a n t e l e s f u e r z o r e a l i z a d o e n la o r g a n i z a c i ó n d e e s t e m o v i m i e n t o cu l tu ­ral q u e t a n t o ha c o n t r i b u i d o a e n g r a n ­d e c e r la c u l t u r a a r t a n e n s e , p o r q u e es a q u e l l o d e que e l c o n t a c t o con los m e ­j o r e s s i e m p r e m e j o r a y en e s t e caso e l e s c u c h a r a p e r s o n a l i d a d e s c o m o A n t o n i o S e r r a , A l e j a n d r o B a l l e s t e r , Sera f ín G u i s c a f r é , A n t o n i o M u s , V i d a l A l c o v e r , P l a n a s S a n m a r t í , E d u a r d o R o j o , J u a n B o n e t y otros , e s a l g o q u e n o se o lv ida f á c i l m e n t e .

P o r t o d o lo e x p u e s t o , e n h o r a b u e n a C l u b L l e v a n t y a d e l a n t e en n u e s t r o e m ­p e ñ o .

C O M U N I O N E S

El d ía 19 s e c e l e b r ó en la I g l e s i a P a r r o q u i a l el s o l e m n e acto de las Pr i ­m e r a s C o m u n i o n e s .

F e l i c i t a m o s a t o d o s los n i ñ o s y n i ñ a s q u e c o m i e ­r o n p o r p r i m e r a vez e l P a n de los A n g e l e s .

M U N I C I P A L E S

. H a c e bas tan­t e t i e m p o se e m p e z ó a c a m ­biar la ro tu la ­c ión d e l n o m ­bre d e las ca­l l es d e n u e s t r o p u e b l o .

O b s e r v a m o s que has ta e l m o m e n t o so la­m e n t e las ca­l l es S a n t a Mar­gar i ta y Marga­

r i ta E.splugas s e h a n v i s to benef i c iadas c o n es ta i m p o r t a n t e y n e c e s a r i a re for­m a .

N o s a b e m o s los m o t i v o s q u e pueda h a b e r para la para l i zac ión d e e s ta obra, p e r o s e g u r a m e n t e d e b e n ser de m u c h o p e s o .

P r o s i g u e n a r i t m o a c e l e r a d o los tra­b a j o s de p e r f o r a c i ó n en "Sa fon t de la Vi la" .

E s p e r a m o s y d e s e a m o s q u e se con­s i g a un r e s u l t a d o t o t a l m e n t e sat i s fac­tor io y q u e e l p r o b l e m a de l a g u a de je d e s e r un p r o b l e m a .

Page 6: ÓRGANO DE LA PARROQUIA DE LA TRANSFIGURACIÓN …ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/bellpuig/index/assoc/Bellpuig/... · La misa es la reunión del pueblo de Dios y difícilmente

J u n i o d e 1968 B E L L P U I G

LOCAL - N O T I C I A R I O L O C A L E X C U R S I Ó N

L o s v e c i n o s d e l C o l l d e N ' A b r i n e s rea l i za ­ron e l p a s a d o día 19 s u tradi ­c iona l e x c u r ­s i ó n .

E n n ú m e r o de 106 r e c o r r i e ­r o n t o d o e l l i ­toral nor te d e Mal lorca , v i-

n iendo e n c a n t a d o s y h a c i e n d o p r o y e c t o para e l año q u e v i e n e .

Ya se s a b e , c u a n d o h a y b u e n o s d ir i ­gentes , la c o s a s e d i r ige por si so la y he o ido dec ir q u e en el m e s de S e p ­t i embre p i e n s a n d ir ig i r se a Roma.

Fe l i z v ia je y c u i d a d o con las f u e n t e s romanas .

N O T I C I A R I O R A D I O F Ó N I C O

D e s d e p r i n ­c ip ios d e l m e s d e M a y o s e di­f u n d e n s e m a -n a l m e n t e l o s j u e v e s a la s 3 de la tarde por Radio P o p u l a r d e M a l l o r e a , N o t i c i a s d e A r ­ta y su c o m a r ­ca, a t r a v é s d e l

p r o g r a m a " B u e n a s tardes , Mal lorca" . Cuida de e s ta i n f o r m a c i ó n n u e s t r o

c o l a b o r a d o r y a m i g o J o s e p M . a S a l o m con la m i s m a f l u i d e z y ag i l idad p e r i o ­d í s t i ca q u e carac ter izan todos s u s e s ­cr i tos .

EL GRUPO «FARSAM En la n o c h e de l p a s a d o día 19, p r e ­

sen tóse en e l T e a t r o P r i n c i p a l , e l g r u p o de m í m i c a "Farsa", cuya ac tuac ión c o n s ­t i tuyó u n a a g r a d a b l e s o r p r e s a para la mayoría d e e s p e c t a d o r e s que a c u d i e r o n a la r e p r e s e n t a c i ó n .

El g r u p o "Farsa", c r e e m o s se e q u i ­vocó al organizar su p r e s e n t a c i ó n en Arta, en una f e c h a t o t a l m e n t e i n a d e ­cuada para q u e e l p ú b l i c o c o r r e s p o n ­diera m e d i a n a m e n t e . P u e s n o hay q u e dudar que de h a b e r s e p r e s e n t a d o en u n a noche de la t e m p o r a d a inverna l , el e s ­caso c e n t e n a r d e e s p e c t a d o r e s q u e a c u ­

d i e r o n a la r e p r e s e n t a c i ó n , s e h a b r í a d u p l i c a d o por lo m e n o s . N o o b s t a n t e , r e p e t i m o s , la a c t u a c i ó n de e s t e j o v e n g r u p o de m í m i c a f u e d e l agrado d e los as is tentes; por su n o v e d a d , su arte y su i n d i s c u t i b l e ca tegor ía , y n o s g u s t a ­ría q u e e n n u e v a ocas ión , ya c o n e l aval de lo s a p l a u s o s q u e s e l e s t r ibutaron y las p o s i t i v a s o p i n i o n e s d e la m a y o r í a de los q u e p r e s e n c i a r o n su a c t u a c i ó n , v o l v i e r a n a a c t u a r e n n u e s t r a v i l la , en f e c h a m á s a t o n o con la c o m o d i d a d d e l e s p e c t a d o r .

T e r p o

C U L M E N , S. A. Compañía Española de Capitalización, S. A .

C A P I T A L Y R E S E R V A S A L 31-12-66: 228 .468 .866 ,73 P t a s .

R e s u l t a d o d e l s o r t e o de a m o r ­t ización c e l e b r a d o e l día 25 d e marzo de 1968, ante e l N o t a r i o d e Madrid d o n J o s é L u i s D i e z Pas tor .

U - C - L I - N - T W - F - I V - M - X I - B - C Y . C H - T

G - Ñ - W B - W - C H

C A P I T A L E S P A G A D O S P O R S O R T E O H A S T A L A F E C H A :

29 .235 .000 P t a s .

El p r i m e r p r e m i o d e la L o t e r í a N a c i o n a l d e l 25-5-68 h a s i d o e l

58 .764 .

P r i n c e s a , 23 M a d r i d (6)

A p a r t a d o 1.133

URBANIZACIÓN CALA

PROVENSALS

Situada en los terrenos

Font de Sa Cala

Venta de solares

al contado y a plazos • Informes:

FERRETERIA Y ESTANCO

CABRER Arta

CRISTALERÍA ISLEÑA

INCA P. Cerda, 2

Tel . 320

ESPEJOS Y CRISTALES DE TODAS CLASES

Placa General Goded, 6 - Teléfono 141 MANACOR (BALEARES)

FELANITX J u e v e r t , 21

Tel . 268

Ecos Artanenses N A C I M I E N T O S

D í a 11 M a y o . M a r g a r i t a B u e ­n a v e n t u r a T e ­rrasa G i n a r d , h i ja d e R a f a e l y d e F r a n c i s c a . C a l l e S a n t a Ca­ta l ina , 10. J u a ­na M a r í a M a s ­s a n e t F e r r e r , h i ja d e M i g u e l

y de Cata l ina . C a l l e G ó m e z U l l a , 13. D í a 14 M a y o . B á r b a r a G i n a r d Gi ­

nard , h i ja d e J u a n y Bárbara . C a l l e G e n e r a l G o d e d , 13 .

D í a 24 M a y o . M i g u e l S a n t a n d r e u F e m e n i a s , h i j o de M o n s e r r a t e y M a ­ría. C a l l e G e n e r a l A r a n d a , 93 .

D í a 25 M a y o . D o m i n g o M o r e n o C a s t e l l a n o , h i jo d e D o m i n g o y de J u a n a . C a l l e A b r e v a d u e r o , 22 . F r a n ­c i sco M o l i n a P o z o , h i j o de F r a n c i s c o y d e C a r m e n . C a l l e P a r r o q u i a , 11 .

D í a 26 M a y o . A n t o n i o M u ñ o z N a ­varro , h i jo de A n t o n i o y de J o s e f a . C a l l e P a r r o q u i a , 3 .

M A T R I M O N I O S

D í a 8 de M a ­y o Antonio M . a

A m o r ó s F e r r a -gut , con Mar ía M a g d a l e n a S o -l i v e l l a s A lz ina , en la I g l e s i a P a r r o q u i a l y b e n d i j o la c e ­r e m o n i a e l R e ­v e r e n d o J a i m e

S a n c h o Gi l i , V i c a r i o de e s ta P a r r o ­quia .

D E F U N C I O N E S

D í a 7 M a y o . L o r e n z o S e r v e ­ra M e s t r e fa ­l l e c i ó a la e d a d de 76 a ñ o s . Ca­l l e P e p Not , 45 .

D í a 7 M a y o , a la e d a d d e 18 d í a s f a l l e c i ó A r t u r o C a p ó

E s t e v a . Ca l l e P o u D'eva l l . D í a 13 d e M a y o a la e d a d d e 68

a ñ o s f a l l e c i ó A n t o n i o A m o r ó s C a n t ó . C a l l e Clota , 2 .

D í a 15 M a y o , a la e d a d de 76 a ñ o s f a l l e c i ó M i g u e l Gi l i T o u s . Ca l l e N u e ­va, 23 .

D í a 17 M a y o , a la e d a d d e 73 a ñ o s f a l l e c i ó J u a n V i l l a l o n g a Gi l . C a l l e C r e m a , 12.

D í a 31 M a y o , a la e d a d de 76 años f a l l e c i ó J a i m e F e m e n i a s L l a b r é s . C a l l e Parras , 12.

E X T R A O R D I N A R I O N U M E R O D E V A C A C I O N E S

C o m o t o d o s lo s años , e l p r ó x i m o n ú m e r o de B E L L P U I G , corres ­p o n d i e n t e a la u n i ó n de los m e ­s e s J u l i o - A g o s t o , cons t i tu i rá e i E X T R A O R D I N A R I O

BELLPUIG de VACACIONES - 1968 en e l q u e o f r e c e r e m o s a n u e s t r o s l e c t o r e s i n t e r e s a n t e s r e p o r t a j e s y ar t í cu los l i t e rar io s s o b r e l a s F i e s ­t a s P a t r o n a l e s , as í c o m o a m p l i a i n f o r m a c i ó n s o b r e la ú l t i m a actua­l idad a r t a n e n s e .

Page 7: ÓRGANO DE LA PARROQUIA DE LA TRANSFIGURACIÓN …ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/bellpuig/index/assoc/Bellpuig/... · La misa es la reunión del pueblo de Dios y difícilmente

48 B E L L P U I G J u n i o de 1968

(V iene de la pág . 2)

L O S T E L E C L U B S Y L A P A R T I C I P A C I Ó N C U L T U R A L

D e n t r o de las f u n c i o n e s d e d i s t r a c ­c ión y o c u p a c i ó n d e l o c i o , l a t e l e v i s i ó n en g e n e r a l , y l o s t e l e c l u b s e n p a r t i c u l a r , t i e n e n dos i m p o r t a n t e s o b j e t i v o s : in for ­mar e ins tru ir . A e s t e ú l t i m o n o s v a m o s a r e f e r i r aquí . L a e x p e r i e n c i a p r á c t i c a d e m u e s t r a q u e la t e l e v i s i ó n , a ú n t e n i e n ­do m a y o r i n f l u j o a n i v e l i n d i v i d u a l , c o n f o r m a al m i s m o t i e m p o e l m o d o d e v ida de l o s d i s t i n t o s g r u p o s s o c i a l e s .

E l t e l e c l u b c o m o b a s e a s o c i a t i v a v o ­luntar ia — r e c e p c i ó n c o l e c t i v a d e la t e ­l e v i s i ó n — c o n s t i t u y e u n o d e l o s i n s t r u ­m e n t o s m á s ú t i l e s y e f i c a c e s q u e p u e d a n darse para c o n s e g u i r u n a a c t i v a par t i c i ­pac ión de l o s i n t e r e s a d o s a la e l a b o r a ­ción de su p r o p i a c u l t u r a .

S o n los t e l e c l u b s l o s q u e e s p e c i a l ­m e n t e h a n d e l o g r a r la a d q u i s i c i ó n di­rec ta o i n d i r e c t a d e l o s c o n o c i m i e n t o s t r a n s m i t i d o s por la p e q u e ñ a p a n t a l l a . La d i s c u s i ó n en g r u p o s , la c o n f r o n t a c i ó n de o p i n i o n e s y la s e x p e r i e n c i a s r e a l e s , es c o m o se h a d e a l c a n z a r e l o b j e t i v o bás ico de la p a r t i c i p a c i ó n c u l t u r a l ac t iva a t ravés d e l t e l e c l u b .

U n g r a v e r i e s g o e s e l d e c r e e r q u e con la t e l e v i s i ó n se s a b e t o d o y l o as­í a n t e para d e s e n v o l v e r s e e n l a v i d a . L o s c o n o c i m i e n t o s t r a n s m i t i d o s por l a t e l e d e b e n s e r v i r para d e s p e r t a r e l i n t e r é s por la p r o m o c i ó n d e la c u l t u r a n o s ó l o a e sca la i n d i v i d u a l , s i n o t a m b i é n a e s ­cala c o l e c t i v a . E n la m e d i d a e n q u e e l t e l e c l u b c o n s i g a e s t a p a r t i c i p a c i ó n cu l ­tural de t o d o s .podrá d e c i r s e q u e r e s ­p o n d e a su finalidad.

P e r o es i m p o r t a n t e q u e e s t e e s f u e r ­zo p e r s o n a l d e l o s «dest inatarios p o r as i ­mi lar l o s c o n t e n i d o s c u l t u r a l e s d e la t e l e v i s i ó n s e a p o t e n c i a d o por u n d i á l o ­go v ivo e n t r e la t e l e v i s i ó n y e l l o s m i s ­m o s . El d i á l o g o p e r m i t i r á e l a j u s t a m i e n ­to i d ó n e o e n t r e l a s n e c e s i d a d e s r e a l e s y los v a l o r e s o b j e t i v o s d e í n d o l e c u l t u r a l que q u i e r e n t r a n s m i t i r s e . L o s t e l e c l u b s , s in d u d a a l g u n a d e b e n s e r l o s c a u c e s e f e c t i v o s de e s t e d i á l o g o . F e r r u c h

C O E S C O O P E R A T I V A S E S P A Ñ O L A S

V i n o s , Arroz , A c e i t e , e t c .

D e l e g a c i ó n e n Arta:

Casa Payeras \i. B l a n e s , 14 - T e l é f o n o 51

S I E M P R E A L S E R V I C I O D E L A S A M A S D E C A S A

M. B l a n e s , 14 - T e l é f o n o 51 A R T A ( M a l l o r c a )

L e o f r e c e s u s d i s t i n t a s s e c c i o n e s d e E L E C T R O - D O M É S T I C O S

RECORDANDO TIEMPOS T A S A D O S §

La muntanya del tresor Cerca d'or i argent

Quan érem al·lots, a principis de segle, i en la diligència de mestre Tomeu Mangol arribàvem al Coll d'Artà, per descansar els cavalls i estirar-nos un poc les cames, baixant del carruatge, pujàvem a peu les costes del Coll.

A mà esquerra, la gran muntanya coronada pels penyals, que ens recordava la contarella d'En Tià de Sa Real. Amb el seu llibre misteriós, llegint-lo per l'endret, havia aconseguit penetrar dins aquells penyals i contemplar les riqueses que contenien; llegint-lo pel revés, havia aconseguit sortir de dins les roques que es tancaven tan com ell anava passant.

Subaix d'aquells penyals destriàvem —encara ara ho sabem veure— un llenegall de terra remoguda que era la senyal d'uns cercadors de tresors que no faria, llavores, molts d'anys havien anat a provar sort.

La fuita precipitada dels moros que poblaven Mallorca quan la con­quistà el Rei En Jaime donà lloc a que es cregués en l'existència de tresors amagats, deixats pels qui pogueren fugir confiant en que algun dia tornarien a recuperar-los. L'esperança és lo darrer que se perd.

Alguna nova rebuda, qualque desembarc de moros, una o altra tro­balla, era motiu o ocasió per a que la fantasia popular creàs un nom com el de la Muntanya del Tresor, o per a que inventas una contarella sobre l'ingeni d'un com En Tià de Sa Real.

Algunes coses certes ens diu la Història. No feia més que uns 150 anys de la fuita del moros, i el batle d'Artà

rebia una carta del Governador de Mallorca, de dia 15 de junv de 1385, en oue li deia que donàs favor i ajuda a una dona castellana, anomanada Maria Alfonso. Ella venia de terres de moros, de Barbaria, i diu que a alguns llocs aue ella sap. nerquè allà li donaven les senves, i ha soterrats tresors de monedes. Si vol cavar, deixau-li fer, nue ho fassa a davant de vós, i lo que trobi ho dureu al Procurador del Senvor Rei.

No feia més que un centenar d'anvs de les notícies duites per Na Maria Alfonso i trobam una altra temntativa de ee v ca de treso vs deixats pels moros al voltant del nostre noble

La noticia d'aquesta sesona temptativa la dóna tamhé i m a ca r ta d'En Francesc de Burgués, Conseller i CamaHenc de don Joan Rei d'Aragó, de dia 29 de juliol de 1475 Es dineeix a fnts o iq nf ír>;pi s Reials de la Ciutat i Reine de Mallorca; però diu «signament» als de l*s parronuies de Ma­nacor i d'Artà:

«Com Nos haiam donada licenHa e facultat de cavar, o fer cavar or e argent, monedes, o no monedes com pnr>a^« n n a ^ e v o l s menes an Pere Armengol peraire de Mallorca e Nadal Sancioni d ° Manacor e aue puscan anar en la cova den Pardines ner eerca^ monpda... e encercar del dit or e argent monedats e no monedats».

Els Pardines estaven a Artà ja en 1244. tenien casa a dins la vila i posseïen les terres de Son Vives de Sant Llo^enr veïnades de Sauma, per tant les muntanyes del Tresor (Vide «Artà en el si^lo XIÏ»).

«Com encare —segueix dipuent la carta— cercar cualsevol manera de menes ab tota aauella ferramenta e artilleria aue npressari sia.

Deim-vos per so e manam de nart d^l Senvor R o í .. donets a aauells tot consell, favor e ajuda. Com nos siam d° nacte ah P i l s nue. de continent que tropien al?un senval del dit or e a ^ e n t e cualsevol altres menes desús dites que. abans que hi toonen. ne aauelles en altre part sen porten, ho deven a Nos denunciar, sots nena de perdre el dret o nart aue les pertoaue».

La participació que se'ls donava e va «el ters ner ells i dues parts per el Sor. Rey», pagades les «messions». o sia les despeses. La llicencia era per a sis mesos, passats el auals ja era nul·la.

A quant de?ué pinar el tere oue les tocava a N'Armengol i Fn San-saloni? Per les dues paH,s aue tocaven al Rei. no fimra cap entrada en la Tresoreria Reial.

Palma, maig de 1968. LI. Lliteras, Pre.

jmp. Politécnica - T r o n c o s o , 9 - Palma de Mallorca