Any II • III Epoca • N.° 72 Redacció I Administració: Sant Pere Me* Alt, 29, pral.-Barcelona-Tel. 22442 19 de novembre de 1932

P R E U :15 CTS.

Company: Com a ciu-tadà tens el deure devotar. Com a militantdisciplinat tens eldeure de votar ínte-gra la candidatura

Esquerra-U. S. C.

O R G A N D E L A U N I Ó S O C I A L I S T A D E C A T A L U N Y A

A la vetlla de la victòria

JOAN COMORERA

Nat a Cervera l'any 1895. A la sevavila natal cursà els estudis primaris ipassà a Barcelona per seguir la car-rera de mestre, que acabà amb brillan-tesa l'any 1912. Començà la seva ac-tuació política adolescent encara, dis-tingint-se per la seva intensa actua-ció republicana i anticlerical, que dei-xà una forta empresa en l'ambient res-closit de la Cervera d'aleshores. Quanencara estudiava, fou redactor de LaPublicidad junt amb Marcel·lí Domingoi Layret, i en traslladar-se a Madrid—on restà de l'any 1913 al 1914—s'encarregàde la corresponsalía de l'esmentat diari ,fent-se remarcar pel seu agut estil perio-dístic i per la fina visió política de les se-ves cròniques. El Bloc Nacionalista Repu-blicà de Companys, Layret i Domingo,al qual ingressà arran de la sevafundació, el nomenà redactor del seuòrgan La Lucha \ el distingí amb el càr-rec de delegat al Comitè Revolucionaride l'any 1917. Fracassada la vaga, Co-morera marxà a Tortosa per encarre-gar-se de la direcció A'El Puebla ensubstitució de Domingo, detingut al Rei-na Regente. Les valentes campanyes quemenà des del periòdic que circumstan-cialment es trobava sota la seva direccióli valgueren la presó, des d'on fugi capa París l'any 1918. Decretada l'amnis-tia, el company Comorera tornà a Bar-celona, on immediatament d'arribar s'a-filià a l'Agrupació Socialista, afi l iadaal Partit Obrer Espanyol. L'actuaciódels homes del 1917, la circumstànciadel seu empresonament i la seva es-tada a París, des d'on veié de prop lagran transformació social que s'operavaa Europa en aquells moments històrics,coadjuvaren a operar tn l'esperit delnostre company orientant-lo envers lariha del socialisme.

De retorn a Barcelona restà un quanttemps allunyat de la política per a de-dicar-se a la realització del seu llibreLa tràgica ignorancia española, que pu-blicà en 1919 amb un èxit esclatant i quemeresqué el qualificatiu justíssim de ve-ritable obra mestra. Malgrat la sevaescassa actuació política, la Policia, re-cordant les seves activitats anteriors, elperseguia constantment, fent-li la vidagairebé impossible. Aquesta situaciós'empitjorà considerablement durant l'è-poca del terror, fins que Comorera, lasd'aquell estat de coses, emigrà a l'Ar-gentina acompanyat de la seva animosaesposa.

En aquell ambient nou i en un campple de possibilitats, Comorera es llançà

(Segueix a la pàg. 3)

Els candidats de la U. S. C...... — aliats fraternalment amb l'Esquarra Republicana de Catalunya —es presen-ten demà per a sol·licitar del poble la ratificació de la seva confiança a fi depoder portar endavant la gran obra revolucionària que tenen començada. Elpoble que s'alçà dempeus el dia 12 d'abril en un crit unànime de dignitat Iafirmació ciutadana, elegint els homes que per la seva tradició republicana Ila seva empenta revolucionària eren una promesa de les llibertats per lesquals tant de temps lluitava, donarà demà novament el triomf a les úniquesforces polítiques que pel seu programa I per la lleialtat provada dels seushomes faran d'aquesta Catalunya que ós avui un Imposant misteri una terralluminosa I rica on cremaran per sempre les flames de la Llibertat I de laJusticia Social.

Els candidats de la U. S. C. són en les 'candidatures de la coalició d'es-querres catalanes la mós ferma garantia per a la classe obrera d'un millor futurimmediat. Ells seran els intèrprets fidels dels nostres alts principis de redemp-ció en el primer Parlament de Catalunya, I ells seran tambó, els que sabrandonar a la nostra nau col·lectiva la direcció; Inicial que la menarà Indefectible-ment a la terra promesa del Socialisme.

Sols els manca el triomf. Doneu-los-hl!

JOAN FRONJOSÀ CARLES GERHARD

Neix a Barcelona l'any 1891 i cursaestudis fins a l'edat de catorze anys. Aaquesta edat comença a treballar com a

(Segueix' a la pàgina 3)

ESTANISLAU RUIZ(Segueix a la pàgina 4)

Té actualment trenta tres anys. L'any1899 nasqué a Valls, on cursà els estu-dis primaris. Un cop acabats marxà a

(Segueix a la pàg, 4j

Doctrina i programaText íntegre del discurs pronunciat pel candidat

de la U. S. de C., Manuel Serra 1 Moret, consellerd'Economia de la Generalitat de Catalunya, des delmicròfon de Radio-Barcelona el dia 14 d'aquest mes,

No serà per a vosaltres un esforç excessiu, ciu-tadans que m'escolteu, situar-vos per un momenten un pla superior al de les lluites de partits ifraccions que mantenen agitada l'atmosfera po-lítica des que han estat convocades eleccions alfutur Parlament de Catalunya. La consideracióreflexiva d'aquesta hora històrica ha de portar-nos inevitablement a un repàs de les circumstàn-cies que s'han produït en altres pobles d'Europades de 1918, quan per causa del recobrament dellur personalitat nacional varen entrar en el pe-ríode constituent de llur màquina legislativa i

governamental. En tots ells, fent excepció d'Hon-gria, on la reacció anticomunista va fer estralls,la posició de les forces polítiques a l'hora defixar les normes constitucionals dels Estats nai-xents va ésser de marcat predomini de les ten-dències esquerranes i socialistes, que varen im-primir a les lleis fonamentals de cada país amplesdirectrius de contingut renovador per tal defer possibles dintre els marcs legals les realit-zacions d'aquella part dels programes democrà-tics i socialistes que han devingut substància vivade les multituds de tot el nostre món occidental.

A Espanya, aquest fenomen lògic i naturalís-sim va produir-se amb esclatant evidència el dia28 de juny de l'any passat. A tots els quatre

(Segueix a la peg. 3)

MANUEL SERRA I MORETEl company Serra i Moret és fill d'una

de les primeres figures del Renaixementcatalà, l ' i l lus t re historiador i arxiverSerra i Campdelacreu. Nat n Vic l'any1884, des de molt jove començà a et-cr iure en els periòdics catalanistes del'època, part icularment a La Rcnaixensa.Simiil tanejà el» seus treballs periodísticsamb les seves alicions poètiques que livalgueren, l'any 1901, la Flor Naturalen els Jocs Florals de Gràcia, i en elmateix any marxà a Amèrica en viatged'estudis. Cursà sociologia ! economia ales Univers i ta t s de Xicago i Colúmbia(-Nova York) i in tervingué activament enla vida política dels EE. U U., donantla seva col·laboració a diverses revistespolítiques i econòmiques, col·laboració queben aviat li guanyà una anomenada enels medis polítics nord-americans.

Fins a l 'any 1912 estigué recorrenttot el continent americà des del Ca-nadà a la Patagònia, estudiant les con-dicions econòmiques i socials dels diver-sos països que l'integren. En l'esmentatany 1912, i després de passar unes llar-gues temporades a Anglaterra i França,es repatrià definitivament a Catalunya,passant a ocupar el càrrec de %'ice-pre-sident de la Unió Catalanista, per alqual havia estat nomenat ja abans d'ar-ribar a la nostra terra. Des d'aquestlloc va real i tzar—junt amb el mala-guanyat doctor Martí i Julià—aquell in-tent de donar un matis socialista a leaforces liberals del catalanisme. L'intentfracassà, no pas per manca de tenacitatdels seus propugnadors; i mort el doc-tor Martí i Julià i desaparegut amb elll 'únic lligam que el retenia a la U. C.,Serra i Moret ingressà al Partit Socia-lista Espanyol, essent el primer candi-dat socialista que es presentà a Catalu-nya. La seva presentació a les eleccionsde diputats a Corts de l'any 1918 en eldistricte de Mataró contra la Lliga i lesforces dinàstiques constituí un èxit con-siderable, puix que perdé per un nom-bre insignificant de vots. Novament elpartit el tornà a presentar pel mateixdistricte de les eleccions de 1920 i 1921,i si bé també perdé, conservà al seucostat un gran nombre d'arnica queveien en ell la promesa del demà tantde temps esperat.

De 1914 a 1923—any t n què la Dic-tadura el destituí—Serra i Moret exer-cí el càrrec d'alcalde de Pineda, vila dela seva residència. La rectitud i fermesaque demostrà en l'exercici d'aquesta fun-ció li guanyaren una tal anomenada i

(Segueix a la /<ag. 4)

Pag. 2 Jus t í c ia Social

SOCIALISME IBOLXEVISME6. Per què enganyeu el poble?

L'any 1923, davant el pao-rós desbordament de l'endèmi-ca tragèdia terrorista, fou cons-ti tuït a Barcelona el "Comitèd'Actuació Civil". Jo tinc avuil'orgull d'haver dit en els actespúblics organitzats aleshores(principalment en els dos gransmítings del teatre Nou i delteatre del Bosc) les paraules ne-tes que em dictava la mevaconsciència. Jo assenyalava, desde l'acte inicial, l'enorme trans-cendència que podia tenir pera l'ascens del proletariat de Ca-talunya el fet de la col·laboracióestablerta — per primera vol-ta !—entre obrers manuals i in-tel·lectuals, per a "una gran em-presa conjunta". Assenyalavala força immensa que del nostremutual acord en podia perve-nir, i anunciava també el fracàsque es produiria si entre nosal-tres hi hagués gent moguda permesquins "interessos de partit"i quin seria el resultat del nostrefracàs: la Dictadura militar.No calia ésser profeta per a feraquesta, previsió. Bastava conèi-xer una mica la realitat, tenir elcor net de sectaris egoismes i elcervell sense teranyines doctri-nàries.

Jo em feia càrrec que la me-va veu sonava amb un accentun poc discordant en mig d'undavassall d'espetecs oratoris.L'amic. Maurín deia aleshores—exactament—les mateixes cosesque diu ara, potser amb un pocmés de lirisme (era un poc mésjove). Jo m'enternia oint-li ex-clamar allò de: "¡Alimañas decloaca!" Feia tan bonic! Elsamics de "sang i fetge" se'nvaren poder fer un tip. Un sin-dicalista d'alt prestigi, arboratd idealisme generós, em deiasortint d'un d'aquells actes:"Teniu tota la raó, Campalans.Però a la gent els agrada queels enganyin. Així obliden lesseves misèries amb infantils il-lusions."

El sector cavernari de la nos-tra burgesia va esgarrifar-seamb aquell moviment (en com-prendre les infinites possibilitatsd'aquell moviment) i va decidirfer-lo fracassar, fos com fos icostés el que costés. No sé aquin preu devien pagar les con-fidències-que tenien dels acordsde les nostres reunions. Sé no-més que varen acordar "fer des-aparèixer" algun dels directorsde la nova croada cívica. I—jus-tament—• la primera víctimaque varen triar, no era cap d'a-quells oradors de l'extremismeeixarreït i truculent.

Això no els feia cap por. Laprimera víctima que varen t r iarera l'home que parlava al po-ble amb serenes paraules—deto gairebé evangèlic—i li asse-nyalava la ruta—única i segu-ra—del seu triomf.

La meva veu va quedar ofe-gada. Al cap de pocs mesos, laDictadura mil i tar s'instal·lavadamunt l'abjecció i la covardiaclc la generalitat, saludada ambrepulsiu entusiasme per la plu-tocracia catalana. Tota aquella

«Es precís, amb una tossuderia metòdica, reeducar les masses, quehan d'arribar a convèncer-se que el nivell de llur prosperitat depèn

únicament de llur disciplina i de llur treball."LINI N (1920)

gent dels "llamps i trons i tem-pestats" varen desaparèixer comper art d'encantament. Durantels set anys ignominiosos, vaigformar part d'uns quants grupsconspiradors en els quals—jus-tament—no hi figuraven capd'aquells homes que pocs mesosabans s'ho havien de menjartot. Jo suposo que, per la sevabanda, devien conspirar d'unamanera arriscadíssima, jugant-sea cada moment la liioertat i lavida. Ho suposo, però no hopuc afirmar; no em consta.

Hi ha gent tan il·lusa que escreuen que en República no sónpossibles les dictadures i quesón permeses les majors absur-ditats. No saben res de Portu-gal, ni de Polònia, m de Cuba,ni dels dictadorets republicansdel continent americà. No en sa-ben res, puix—altrament—sem-blaria que treballen a sou d'enSanjurjo, d'en Barrera i de V es-pèce d'Alfonse de Fontaine-bleau.

No saben res d'això, ni sabenres de res. Si seguissin l'evolu-ció del pensament comunistarus, coneixerien l'informe d'enManuilski a la XI AssembleaPlenària del Comitè Executiude la I. C. i el seu discurs en lasessió de clausura, i haurien lle-git aquestes paraules:

"Nosaltres, bolxevistes revo-lucionaris, comunistes militants,som contraris de les perspecti-ves mecàniques que es redueixena reflexions generals d'aquestestil : el capitalisme ja no té capsortida, la crisi agrària no espot resoldre sota el capitalisme,la crisi general del capitalismeengendrarà inevitablement unacrisi revolucionària... Aquestspronòstics generals són esque-màtics. Són com tis sermonsdels capellans sobre la vida fu-tura (rialles), no tenen res deconcret, no constitueixen cap ele-ment d'una lluita real."

En termes semblants s'ex-pressa, en un llampec de since-ritat, un distingit líder jovenicdel B. O. C. en la seva obretaContra la cultura burgesa: "Elsgrans oradors—diu—han estatels que han sabut dir les parau-les que van al cor, que provo-quen en la consciència adormidadel poble una vaga visió delsseus drets i dels seus deures.L'exclamació pòstuma (vol dirpostrera, és clar, però el conèi-xer el significat de les paraulesés per a l'autor un prejudici dela cultura burgesa), seguint unaexigència oratòria jamai no des-mentida, ha estat un crit d'op-timisme i de confiança en la vic-tòria imminent. Els auditors,agraïts d'aquest bàlsam vivif i-cador, se n'han anat a casa, lesmans a la butxaca, amb les dar-reres paraules del tr ibu cixor-dant l lurs orelles com un eixamd'abelles daurades. Tota la his-tòria política del nostre movi-

ment obrer la constitueix aques-ta mania oratòria (quina mane-ra d'assenyalar!, dic jo), la qualha certament format una at-mosfera revolucionària, peròque no ha trobat l'element cris-tal·litzador, promotor de la tor-menta. Fins ara, el tipus polí-tic que ha- encès en el pit delnostre proletariat el foc de larevolta, l'ha constituït única-ment l'home que ha sabut tocarels elements sentimentals mit-jançant una suggestió física, fe-ta de paraula i de gest." És adir, gairebé el maÇeix que pen-sem nosaltres. Però amb unagrossa diferència: que nosaltresactuem, honradament, d'acordamb el nostre pensament. I ellsfan tot el contrari d'allò quediuen que pensen. La sola qües-tió que sembla interessar és lade caçar mussols.

L'any 1923 no vaig ésserescoltat. Després va venir elque tots recordem. La mevapréfecia no tenia, però, cap mè-rit. L'any 1919, Turati, a Bo-lonya havia dit el mateix—encircumstàncies semblants — iamb molta major eloqüència.Serà bo, potser, per a il·lustrarels nostres companys (els comu-nistoides ño s'assabenten de res),repetir les profètiques paraulesdel noble socialista italià :

"Quan es pretén emprar laviolència per a prodigioses im-provisacions socialistes, la vio-lència és el suïcidi del prole-tariat. Ara no se'ns pren prouseriosament; però quan es cre-gui útil fer-ho, la nostra apel-lado a la violència serà recolli-da pels nostres enemics, centvoltes millor armats que nosal-tres, i aleshores, adéu per llargtemps acció parlamentària, bo-na nit organització econòmica,bona nit Partit Socialista !

"Parlar de violència victorio-sa, és una enganyifa monstruo-sa, és una farsa que pot tor-nar-se una tragèdia, preparantla reacció més ferotge, la ruïnadel moviment, no sols sota lacompressió militarista, sinó sotal'hostilitat de totes aquellesclasses mitges, de tota la me-nestralia, d'aquells ambients in-tel·lectuals que se'ns anavenacostant, que veien en la nostraascensió la seva pròpia i l'alli-berament del món i que nosal-tres—amb l'amenaça de la dic-tadura—precipitem cap al cos-tat oposat i regalem als nostresadversaris, privant-nos d'uninestimable subsidi de consenti-ments, de cooperacions, de for-ces morals que, en determinatsmoments, haurien estat decisi-ves al nostre favor."

La veu de Turati (d'un com-pany que pel seu revolucionaris-me autèntic havia passat dot'/,eanys a la presó) no va ésser es-coltada. L'any 1920, els Prie-tos d'Itàlia decreten l'ocupacióde les fàbriques. El moviment

fracassa, però a la mateixa Bo-lonya, on Turati havia assenya-lat el perill, neix el feixisme.Per a acabar d'arrodonir el qua-dro, els comunistes aconseguei-xen dividir el proletariat italiàde la manera més monstruosa.(Deien les mateixes nicieses quediuen els de tot arreu.)

1 al cap de dos anys, Musso-lini era l'amo del país i instal-lava la seva tirania damunt lescendres üels Sindicats, de lesCooperatives i de les Cases1 delPoble. D'aleshores ençà Tura-ti viu exiliat a París. Dels Prie-tos i dels Prietets no se'n can-ta a Itàlia gall ni gallina. Moltsd'ells es varen amagar sota unataula i encara no han gosat atreure el nas. Mentrestant,Matteotti i una pila de "refor-mistes" varen pagar amb la vi-da la insensata traïció "dels al-tres".

Però no cal anar fora de casani recórrer a exemples llunyans.Com aquell que diu, fa quatredies, amb motiu de la vaga me-tal·lúrgica de l'any passat, Soli-daridad Obrera—amb una sin-ceritat que fa honor a la F. A. 1.—escrivia les paraules següents :'Xuando se hable de revolu-ción hay que decir ¿le qué revo-

lución se trata. Cuarenta milobreros en la calle, sobre todoen las condiciones en que esta-ban los metalúrgicos—y aun po-díamos añadir a la cifra unoscuantos miles más de distintosramos—, eran bastantes parasubvertir el orden, para hacerun movimiento revolucionario.Lo que nadie dice, lo que todoel mundo se calla, lo que no sa-le de parte alguna, es la res-puesta a esta pregunta : Y unavez los obreros en la calle, yasubvertido el orden, ¿qué es loque íbamos a hacer?"'

I és que la nostra revolució,més que no pas una obra de vio-lència, és una obra de ciència.I les revolucions veritables ifecundes mai no han estat fetespels ignorants ni pels incapaci-tats. "Bèsties són els que creuen—deia Lenin—que la multitudpot crear res, ni que pot gover-nar el país."

Si tots pensem igual sobreaquesta transcendental qüestió,si tots sabem on és la veritat,¿ per què no tenim tots l'honra-desa de declarar-ho?

¿Quins baixos mòbils us agi-ten per a enganyar el poble ambel vostre impúdic cinisme?

I sempre ens quedarà un dub-te angoixant: ¿Quin interès ser-veixen aquesta gent? ¿L'interèsdel proletariat o l'interès de laburgesia? Ells s'ho deuen saber.

RAFAEL CAMPALANS

"Don Lacandro" té honraQuan tots estàvem conven-

çuts que l'il·lustre "caudillo" te-nia una epidermis més dura queun elefant (diu la fama que sónaquests animals els que tenenla pell més gruixuda), Don La-candro ens ha sorprès—diríemagradablement;—amb la quere-lla que ha interposat contra l'a-mic Comorera per la magníficasinopsi del discurs de Lerroux aSaragossa i del manifest de San-jurjo, d'on es desprenia ambforça reveladora la complicitatde Lerroux en els fets d'agost.

Citat a una vista de concilia-ció, el nostre company Comore-ra es ratificà plenament i abso-lutament en les manifestacionsque féu en el seu article i ex-pressà novament la seva convic-

ció de la complicitat moral—simés no—del cap radical. Envista d'això, aquesta darrerasetmana Comorera ha estat sub-jecte a procés.

No és que ens lamentem —ans al contrari—; però és real-ment curiós i perfectament ra-dical que, presentant Lerrouxen la seva candidatura per Bar-celona homes com Matutano,un acaparador indecent, i Eia-di Gardó, culpable d'una mal-versació de cent mil pessetes du-rant la seva presidència de laFederació de Cooperatives, estorni sobtadament sensible is'entretingui a processar-nos,a nosaltres, pobres infusoriscom som davant la magnitudètica del gran Tartuf.

Oficines electorals de laUnió Socialista de Catalunya

DISTRICTE I.DISTRICTE II.DISTRICTE III.DISTRICTE IV,DISTRICTE V.DISTRICTE VI.DISTRICTE VII.DISTRICTE VIII.DISTRICTE IX.DISTRICTE X (1.a

DISTRICTE X. (2.

Alt de Sant Pere, 29.Avinguda de Francesc Lairet, 101.Carrer de Sant Gervasi, 44.Alt de Sant Pere, 29.Alt de Sant Pere, 29.Provença (entre Villarroel i Urgell).Sans, 73, baixos.Montmany, 24.Clot, 32.Secció). Clot, 32.

r' Secció). Llull, xamfrà Almogàvers.

Comproveu —nom per nom —l'autenticitat de le|

Just íc ia Social- — - ' —————____ u i i i··.....

Cap a la Catalunya socialista!..El 20 de novembre es clourà la primera etapa del període

i evolucionar! iniciat el 12 d'abril. Fins ara no hem sortit delsguanys 'tories i de principi: La República, l'Estatut. Ara començala política de realitats. Hem de realitzar la República. Hem derealitzar l'Estatut. Amb facultats concretes, plenes, sense qües-tions prèvies entorpidores, Catalunya podrà llançar-se ardidamenta la creació d'una civilització humana, dirigida pel proletariat.

Catalunya és un país de treballadors que han estat governatsrer una minoria representativa d'una burgesia carrinclona, noemancipada encara de les supersticions catòliques, de sentimentsdeformats per una educació jesuítica, totalment incapacitada per arapir les noves formes de relació: burgesia de sometent y de dic-tadura. Catalunya, amb l'Estatut, ha d'ésser governada per homesde treball que pensin i sentin com els treballadors, que en el Governi en el Parlament hi vegin no instruments coactius per a refermarels privilegis capitalistes, sinó òrgans socialitzants primer i socia-listes després.

L'Estatut és el primer pas envers una Catalunya socialista, siel poble assegura el triomf electoral de l'Esquerra Republicana deCatalunya i la Unió Socialista de Catalunya coaligades.

JOAN COMORERA

ELS CANDIDATS DE LA U. S. C.Joan Comorera(Continuació de la pèg. 1)

novament a la política i s'afilià alPartit Socialista Argentí, aleshores en-cara sota la direcció d'aquell gran apòs-tol—massa poc conegut a Catalunya—que es digué Joan B. Justo. Ben aviataconseguí càrrecs d'importància dintre elpartit, especialment el de membre delConsell de Direcció de La Vanguardia,el gran rotatiu socialista de Buenos Ai-res, i més tard de secretari de Redacció.Paral·lelament a aquestes tasques actua-va de corresponsal de JUSTÍCIA SO-CIAL d'ençà de la seva fundació. Can-didat a diversos càrrecs representatius,romangué a l'Argentina fins a l'adveni-ment de la dictadura d'Uriburu, la qual,una de les primeres coses que va fer,fou decretar l'expulsió del nostre com-pany de les teres argentines. A part dela seva actuació dins cl periodisme idins el socialisme, Comorera portà a capdurint la seva estada a Buenos Airesuna intensa labor literària i cultural;estrenà diverses obres teatrals de ten-dència i publicà una obra d'educació es-colar que avui és text oficial en totes lesescoles nacionals argentines.

Pel que fa a la seva actuactó catala-nista, Comorera fou membre directiudels Comitès catalans que prepararen elviatge de Macià a Amèrica i que re-captaren cabals per a ajudar l'organit-2ació d'Estat Català.

Obligat a emigrar de l'Argentina,traslladà la seva família a Montevideo,on milità en els quadros del Partit So-cialista Uruguai. El seu desig, però,era retornar a Catalunya, on veia unaimmensa tasca a realitzar. Aixi és quequan rebé la crida de la U. S. C. per a.venir-se a encarregar de la direccióde JUSTÍCIA SOCIAL en la seva novaèpoca, s'apressà a juntar-se amb nosal-tres i a aportar el tresor de la sevaforta combativitat i de la seva capaci-tat d'organització a la causa del socia-lisme català.

D'aleshores ençà la seva actuació ésconeguda de tots. Amb poc més d'unany d'estada entre nosaltres, el nom delnostre company és temut i respectat per

"tot Catalunya. Les seves cròniques po-litiques a JUSTÍCIA SOCIAL han estatuna veritable revelació i la seva con-sagració com a pamfletista i com acrític cruel i implacable de la societatcapitalista i de totes les seves manifes-tacions polítiques, socials i econòmiques.Gegants de fang—F. A. L, Lerroux—•contra els quals ningú no s'havia atre-vit, s'han esfondrat sorollosament al tocdel dard de la seva ploma.

Socialista format en gran part per lesprèdiques humaníssimes i realistes delgran Joan B. Justo, Comorera ha con-tribuït en gran manera a fer de laU. S. C. un nucli viu, tan allunyat delsdogmatismes faraònics com dels extre-mismes infantils, que basa la seva orien-tació en un empirisme quotidià i quel'orienta envers els horitzons més*^)urs lhumans de l'ideal socialista.

AVUI, a dos quarts de deu

MÍTING ELECTORALA LA SECCIÓ VIII

A S S I S T I U - H I !

Joan Fronjosà(Continuada de la pàg. 1)

empleat d'oficina en un taller de ma-quinària, on es desvetlla la seva veri-table vocació de mecànic. Així fou quedins la mateixa casa, es convertí dedependent d'escriptori en aprenent demanyà. Empresa la marxa per aquestcamí, a l'any 1908 ingressa al Sindicatd'Obrers Mecànics—on ja aleshores esredactava tot en català—, junt amb elscompanys Viladomat, el malaguanyatBertran i altres. D'aquesta manera, jaen la primera joventut, Fronjosà marcala trajectòria que ha de seguir tota laseva vida amb una conseqüència senseparió.

La vaga metal·lúrgica de l'any 1910l'apartà del Sindicat de Mecànics i elportà a ingressar a la "Unión de Obre-ros Metalúrgicos", on fou nomenat, aproposta del company Minguet, membrede la Comissió de Premsa, i on coneguéel que més tard havia d'ésser excel·lentamic seu, el conegut lluitador RamonArchs. El fracàs de la vaga del 1910 ila dispersió genera"! que la seguí tornàa projectar Fronjosà al Sindicat de Me-cànics, en representació del qual con-tribuí, a l'any 1912, a la redacció de lescèlebres bases de treball de la indústriaque foren silenciades per la burgesia ca-talana, la qual demostrà que sols obeeixals dictats de la por i de la coacció.Seguidament Fronjosà pren una part ac-tivíssima en les gestions que es realit-zaren entre el Sindicat de Mecànics i la"Unión de Ajustadores, Torneros y For-jadores" — producte residual de la"Unión" de 1910—per tal de concertaruna fusió entre les dues entitats, fet quees porta a cap donant naixement a la"Unión de Obreros Consti uctores Mecá-nicos", de la qual fou nomenat primersecretari. De l'any 1910 al 1912 con-corre assíduament a l'Ateneu Sindicalistadel carrer de Sant Francesc, on l'excel·lentanarquista Anselm Lorenzo—tan dife-rent dels d'avui—exposava la teoria lli-bertària. La fe anarquista del Fronjosàd'aleshores no ha estat pas un impedi-ment—ans al contrari—per a la forma-ció socialista del Fronjosà d'avui.

Les activitats desplegades durant lavaga del 1916 li valgueren per part delaleshores governador Suárez Inclán, l'in-grés a la presó, d'on no sortí fins aca-bada la vaga. Durant el temps del seuempresonament hagué de sofrir que laseva famíl ia fos llançada, per manca depagament, del pis on vivia, i que la sevacompanya emmalaltís perillosament. Cer-tament, amb les dues pessetes diàriesque rebien els presos d'aleshores, llursfamílies havien de pasasr això i moltmés.

En representació del Sindicat de Ma-nyans assisteix a diversos Congressos ge-nerals i de la indústria metal·lúrgica,essent digne d'esmentar que a l'any 1926,ell i el company Domènec Roca—tren-cant el costum general—presentaren alCongrés de la Federació Metal·lúrgicaun informe redactat totalment en català.

AI 1917, essent secretari de la Fede-ració Local de Sindicats Únics—junt amben Miranda, en Segui, l 'Andreu, en Bo-robio, el Negre—i amb motiu de lavaga revolucionària del mes d'agost, ésencarregat de paralitzar la circulaciótramviària de la nostra ciutat, missióimportant que portà perfectament a cap

(Continúa a la pàg. 4)

DOCTRINA I PROGRAMA(Continuació de la pàg. í)

punts cardinals de la Península la victòria delselements esquerrans i socialistes va prendre lesproporcions d'una onada gegantina. I d'acordamb aquests antecedents i d'acord amb les lleisque regulen aquests fenòmens polítics, tot per-met de creure que el dia 20 de novembre el poblede Catalunya, arribat a la plenitud de' la sevarepresentació política, voldrà atorgar una victò-ria clara i decisiva a les forces esquerranes i so-cialistes que poden oferir les suficients garantiesde dotar la col·lectivitat catalana d'un instrumentd'organització administrativa i governamentalque doni marc i cabuda a les aspiracions popularsque han ja cristal·litzat en la consciència ciu-tadana.

Altra cosa seria una desgràcia manifesta pera la nova Catalunya que tantes esperances téposades en l'Estatut que està a punt d'entrar envigor. Els partits de dreta que representen elpassat, amb tots els seus fracassos, amb tots elsseus vicis y prejudicis, amb les seves forces deresistència i de contenció, no solament manquend'aptituds i de capacitat per a estructurar la Ca-talunya futura, sinó que són un impediment seriósperquè aquesta Catalunya sigui el que té dret aésser, un poble modern i un poble lliure. I consi-derat des d'un punt de vista objectiu i pràctic,a les mateixes dretes convé de no entrebancar elcamí de les esquerres si no volen trobar-se ambproblemes insolubles i amb esclats de violènciaque el seu triomf—de totes maneres impossible—faria inevitables, tant com serien estèrils i ine-ficaços.

Per aquestes raons senzilles i contundents, laUnió Socialista de Catalunya ha entès que pres-tava un servei al país conservant el contacte i lacoalició que va pactar-se abans del 14 d'abril dePany passat amb l'Esquerra Republicana, que hademostrat ésser l'únic partit que ha pogut aco-blar les forces disperses i abans caòtiques de lademocràcia catalana, eñquadrant-les en una orga-nització poderosa que els dóna cohesió, disciplinai objectivitat. L'Esquerra Republicana de Cata-lunya té un programa modern de realitzacionsimmediates i ha tingut l'audàcia d'acceptar lesresponsabilitats de govern en moments difícilsde transformació i de convulsió ciutadana, des-bordant els partits de dreta i extirpant les arrelsde la reacció; i per bé que ella no pot realitzarel programa de la Unió Socialista de Catalunya,ella pot, amb la nostra col·laboració, establir lesbases d'un sistema polític dintre el qual discorrinsense obstacles insuperables els corrents de lademocràcia proletària i socialista, que són l'es-sència de les nostres doctrines i la força d'impul-sió que guia tots els nostres actes.

Ja sabem que els que es consideren situats ala nostra esquerra pel sol fet d'haver adoptat unaactitud negativa, interpreten la nostra conductaen la forma més pejorativa i creuen que és l'ape-tència d'uns càrrecs públics o de representacióel que ens inclina a col·laborar circumstancialmentamb l'Esquerra Republicana de Catalunya. Elsque coneixen la moral de la Unió Socialista i elsseus homes ens han absolt de sempre d'aquestapueril acusació. No fem treballs ni mèrits per aobtenir un*càrrec més o menys i només prestemcol·laboració quan ens és sol·licitada i en la me-sura que les circumstàncies aconsellen. No cal sin-cerar-se d'inculpacions que no ens fa la gent se-riosa i coneixedora de la nostra organització i dela nostra disciplina. El que hi ha és que la nostraposició va deixar d'ésser exclusivament protesta-tària des del 14 d'abril i va passar a ésser cons-tructiva i afirmativa, entenent que l'imperatiu dela nostra consciència socialista ens obliga en igualmesura a assegurar la llibertat guanyada, cris-tal·lització de l'esforç popular de moltes dècades,com a propugnar els principis del nostre ideari,que abans de plasmar-se en concrecions externesi fàcilment subvertibles ha d'haver penetrat lamentalitat de les masses i fer-les aptes per a com-prendre la valor d'aquelles concrecions per talque les estimin, les visquin i, en cas de necessitat,

sàpiguen defensar-les com a cosa substantiva ipròpia.

El nostre positivisme, aquella part de la meto-dologia marxista que pot acceptar-se des d'unpunt de vista rigorosament científic, ens permetd'albirar tot el panorama polític i social de laCatalunya present i ens obliga a pensar en lespossibilitats de realització immediata. Com mésvolem sotmetre'ns a les lleis del determinismeeconòmic ¡ del fatalisme històric més ens abelleixla necessitat d'aprofitar els instants preciosos dela constitució política de Catalunya per a salvarles llavors disperses de la gran concepció socia-lista que s'agiten dintre el nostre cos social i quesón la garantia d'un demà feliç i pròdig de reali-tats. No ens espanta la revolta ni la lluita; peròsabem que, malgrat la seva eficàcia, hi ha unteixit d'accions i reaccions que poden marcir lesprimícies d'una formació mental i àdhuc senso-rial que és indispensable per a obtenir el materialhumà que vulgui, senti i visqui la nova organit-zació de la societat col·lectivitzada i completamentredimida del last de l'individualisme ingent queha culminat en el capitalisme modern.

Per tal d'afirmar el nostre sentit de la realitat,volem que no es perdi cap d'aquestes llavors ique trobin el camp de la nova Catalunya prepa-rat per a poder fructificar amplament. Les orga-nitzacions sindicals, les cooperatives netamentproletàries, les mutualitats amb tots els seus de-rivats d'assistència i d'ajut mutu han d'ésser aCatalunya la base i el fonament de tot el sistemaestatal d'assegurances i d'institucions d'organit-zació col·lectiva. Es diu que les grans revolucionses fan des del poder; però seria simplement ve-sànic i suïcida malversar el tresor que ofereix elnostre poble en la floració espontània de totauna gama d'organismes de caràcter- reivindica-dor, els quals degudament coordinats i articulatspoden constituir la base d'una nova economiadonant al proletariat totes les anticipacions d'unestat social superior.

Nosaltres no podem deliberadament deixard'aprofitar l'oportunitat que ofereix l'Estatutque hem ajudat a obtenir per a obrir camí a les »nostres doctrines i als nostres principis. Enemicsde la violència sistemàtica, preferim ajudar elfutur Govern de Catalunya a dotar el nostre paísd'un aparell jurídic prou ample i prou dúctil per-què sense violències ni trastorns superflus puguinrealitzar-se les necessàries transformacions.

Catalunya tindrà la facultat d'aplicar les lleisgenerals de la República i ens interessa que aques-tes s'interpretin i s'apliquin segons una concepciómoderna i liberal. Catalunya té les bases mínimesde la legislació en diferents aspectes de la polí-tica social, i l'àmbit de les bases' mínimes estaràen relació directa amb la mentalitat burgesa osocialista dels legisladors. Catalunya té plenesfacultats de legislació en matèria de règim local,dret civil, règim tributari intern, obres i serveispúblics d'interès regional, assistència social, cen-tres de contractació i altres, i aquesta legislaciópot tenir una orientació, una base i 'un propòsitsegons sigui el criteri del Parlament que legisli.La Unió Socialista, en la mesura de les sevesforces i de la seva representació i aprofitant elmajor o menor prestigi dels seus homes, té eldeure d'ésser present en aquest Parlament i fertot el que estigui al seu abast per tal que les lleistinguin la seva influència i si és possible la sevainspiració i puguem veure instaurat a Catalunya,en un futur molt pròxim, un règim que assentiles bases d'una economia socialista i d'un ordresocial més just i més humà,

1 mentre això arriba, no és necessari ni útilarruïnar la indústria catalana, esterilitzar elsnostres camps i produir en el país les catàstrofesque anuncien els impacients i els irresponsables.Al contrari. Estem orgullosos de dir que hemcooperat amb eficàcia a salvar la riquesa col·lec-tiva, aconseguint que, malgrat la crisi espantosaque sofreixen tots els pobles del món, malgratels efectes inevitables que aquesta tragèdia ensfa arribar, trasbalsant la nostra economia i para-litzant les nostres activitats, Espanya, en ple pe-

(Segueix a la pàg. 4)

candidatures Esquerra-U. S. C. que us ofereixin

Pag. 4 Justícia' Scréfal

La campanya electoralCandidatares de la Coalicio Esguerra R. C.-ü. S. C

per a les Eleccions de Diputats al primor Parlament Català

BARCELONA - CIUTAT

Francesc Macià i LlussàMartí Barrera i MaresmaNicolau Battcstini i GalupJoan Casaneües i IbarzAmadeu CoUdeforns i MargalloJosep Dcncàs i PuigdollersJoan Fronjosà i Salamó (U. S. C.)Miquel Guinart i CastellaJoan Lluhí i VallcscàCarles Pi i SunyerJoan Puig i FerreterFrancesc Ribes i SoberanoMàrtir Rossell i VilarEstaníslau Ruiz i Ponseti (U. S. C.)Jaume Serra i HunterJoan B. Soler i BruJoan Soler i PlaJosep Tarradelles i JoanJoan Tauler i Palomeres

T A R R A G O N A(en coalició amb el Partit Radical Autònom)

Ventura Gassol i RoviraJosep Andreu i AbellóMiquel S. Cunillera i RiusFrancesc Farreres i DuranJosep Folch i FolchManuel Gales i MartínezCarles Gerhard i Otenwaelder (U. S. C.)Gonçal Yvars i MeseguerMartí Roveri Callo!Antoni Rovira i VirgiliJaume Simó i Bofarull

Els candidats de la U. S. C.Joan Fronjosà(Continuació de la pag. 3)

junt amb el company Sales—avui tambéafiliat a la U. S. C.—i un altre individuque per les seves desviacions moralstingué una mala fi.

El resultat negatiu de la vaga de I91?produí en l'esperit del' nostre amic unaprofunda depressió que no tingué altreeixida lògica que el convenciment del'esterilitat dels mètodes emprats finsaleshores i la necessitat de triar resolta-ment un altre camí. Fou aleshores quees matriculà a l'Escola del Treball i queentrà en contacte amb "Campalans, alqual l'uní ben aviat una viva amistati al qual seguí—ja convertit a l'ideal—en la tasca formidable d'educació socia-lista que Campalans porta realitzada ala nostra terra. Fent-se portador delsaires de lluita i d'emancipació proletà-ria què corrien pel carrer, fou l'inicia-dor de l'Institut d'Alumnes i Ex-Alum-nes de l'Escola del Treball de Barcelo-na, que ha portat a cap una tasca tanmeritòria en el camp' de l'educacióobrera.

Malgrat els seus estudis, Fronjosà no' desatenia eìs seus deures sindicáis. Al'any 1918, en una assemblea celebradapel Sindicat Metal·lúrgic en el CinemaMontanya, fou salvat d'una mort certagràcies a la intervenció dels companysViladoraat, Sales, Bertran i Arçhs, que

BARCELONA- CIRCUMSCRIPCIÓLluís Companys i JoverSalvador Armendares i TorrentGaspar Armengol i TaloJoan Balart i ArmengolJoaquim Bilbeny i BoschLluís Bru i JardíPere Comes i CalvetJoan Comorera i Solé (U. S. C.)Josep Fontbernat i VerdaguerPere Mestres i AlbetJoan Mora i AdsaraFrancesc Riera i ClaramuntJoan Selves i CarnerJaume Salles i FigueresManuel Serra i Moret (U. S. C.)

junt amb ell desafiaren les amenacesd'un grup de sindicalistes irritats per ladisconformitat que públicament haviaexpressat dintre l'assemblea sobre la so-lució donada al conflicte de la casa Gi-rona. Arran d'aquest fet, Fronjosà in-rtensificà els seus estudis i en 1923 ob-tingué el títol de contramestre d'indús-tries mecàniques. Encara durant l'any1921, en plena època del terror, estiguédetingut durant deu dies a la Direccióde Policia, en espera . que d'un dia al'altre el freguessin per a afusellar-lopel carrer.

Per solidaritat amb els professors del'Escola del Treball foragitats per laDictadura en 1924, abandonà tota acti-vitat escolar i dedicà els seus esforçosa la creació de l'Ateneu Polytechnicum,del qual ha estat el primer vice-presi-dent. Durant la Dictadura intervé enl'acció revolucionària des dels renglesde la U. S. C., i en 1930 s'afilià al Sin-dicat General de Tècnics de Catalunya,del qual és actualment secretari gene-ral i president de la Secció 2.« )Me-tal·lúrgia). Actualment és també profes-sor de Tecnologia de tallers de l'Ate-neu Polytechnicum.

Heus ací a grans trets la vida atza-rosa del nostre company. Dedicat tota laseva vida a la causa obrera, serà en elParlament català el més entusiasta de-fensor dels interessos i dels ideals delnostre proletariat.

Entanl·lau Ruiz(Continuació delia pag. 1)

És natural de Maó (Menorca), on nas-qué l'any 1889 i on romangué fias a<l'any 1905, en el qual aconseguí elgrau de batxiller. La mort del seu pare,,únic suport d'una família molt nombro-sa, l'obligà a començar a treballar du-rant els estudis de Batxillerat, a fi depoder continuar estudiant. Traslladat aBarcelona a l'edat de setze anys, Ingres'sa a la Facultat de Ciències, Secció'd'Exactes. Per tal de poder cobrir lesdespeses dels estudis treballava de deli-neant, . i malgrat el temps que aquestaocupació li distreia, en 1906, empès pelseu inexhaurible afany de saber, simul-tane j a els seua estudis amb eli d'Engi-nyer Industrial. Fruit d'aquest esforç ex-traordinari és l'obtenció del grau deLlicenciat de Ciències matemàtiques; aBarcelona, l'any 1909, i del de Doetorl'any 1913, a la Universitat de Mà'dfid.Posteriorment, a Pany 1917, aconsegueix,el títol d'Enginyer Industrial a l'Escoladel Treball de Barcelona.

Durant els seus estudis es dedica al'ensenyament en col·legis particulars idonant classes a domicili, i un cop aca-bada la carrera comença a treballar a,la indústria editorial, passant després a :

actuar d'enginyer en la indústria de re.- ,finació d'olis comestibles, en una empre-sa que una forta crisi porta a la liqui-dació.

En 1920—desitjós de desvetllar el sen-timent de classe i de defensa professio-nal entre els elements tècnics i directiusde la indústria catalana—contribueix afundar el Sindicat General da Tècnicsde Catalunya. Tot just organitzat, però,i quan els esforços realitzats- p*ls seusorganitzadors començaven a txeure fruit,la Dictadura clausurà el sindicat, nodeixant-lo obrir sinó a condició de no.actuar amb intensitat.

Represa l'actuació sindical, l'any 1931és cridat a ocupar la pudènda delSindicat de Tècnics, des d'on ha portata cap una tasca altament meritòria, aifavor de la classe que representava Jque ha culminat amb, la constitució—onfa gaires mesos—de la Federació ¿''Em-pleats i Tècnics de Catalunya (F. E, T.),una nova central sindical que ve a ju-gar un paper transcendental dintre el.moviment obrer de Catalunya. La capa-citat de treball, la intel·ligència i l'entu-siasme del company Ruiz foren recone-guts unànimement per l'Assemblea cons-titutiva de la F. E. T., la qual l'elevàa la presidència del nou organisme. Apart d'això, el company Ruiz és actual-

ment professor d'Economia política al'Ateneu PoUtechnicnm,

Home d'tstudis, el company Ruiz noha intervingut en la política fins desprésde l'adveniment de la República. Re-solta aquella qüestió prèvia, el nostrecompany comprengué que era necessari«ricalar el nostre poble envers una polí-tica de finalitats socials, i, desitjant apor-tar la seva col·laboració a la tasca queaitò pressuposa, ingressà a la U. S. C.A 1» Secció VIII de Barcelona, on passàa pertànyer, es féu remarcar immediata-ment pel seu talent i la seva capacitatd'organització, qualitats que li han ser-vit per a convertir aquella Secció enuna de les millor estructurades i disci-plinades que té la- U. S. C. a Catalunya.La delegació que en representació delDistricte VIII ostentà en els CongressosComarcal i Nacional d'aquest any servíper a fer conèixer a la generalitat demilitants de la U. S. C. fi valor delnostre company i apreciar totes les sevesqualitats. La seva generosa campanya

•contra el militarisme, portada inlassala-blement des de les pàgines .de JUSTÍ-CIA SOCIAL i des de les tribunes obre-res i socialistes, li ha guanyat la simpa-tia dels socialistes barcelonins, els quals-en una brillant votació l'elegiren candi-dat de la U. S.. C. per Barcelona»-Ciutat,•confirmant d'aquesta manera la desig-nació realitzada pel Districte VIII enun dels seus homes més qualificats i delqual espera molt el socialisme català.

Carles Gerhard(Continuació de la pag. 1)

la Suïssa alemanya per seguir els se-cundaris, que completi a l'Escola alema-nya de Barcelona..Durant dos anys as-sistí a VÊcole Sttperitsre at Commerce,de Neuchâtel (SuïssaX d'on obtingué elcertificat d'estudis després d'uns exàmensbrillantissima* La sev* vasta experiènciacomercial U ha permès aconseguir, deben joVe, on. lloe preeminent dintre lesactivitats, comercials de Catalunya. Elsseus coneixements, i la seva posició hand'ésser de gran valor per al nostre par-tit en tot allò qae faci referència a l'or-denament i at control del comerç catalàt

Cou tots els que tot just han tras-passat la trentena, la vocació políticadel company Gerhard s'inicià sot» elsigne del catalanisme. El moviment deSolidaritat Catalana maicà una fortaempresa en l'esperit adolescent <J*t nos-tres companys a l'única entitat eatala-guir, únic en aquells dies.

Als setze anys ingressà junt amb al-tres companys a l'única entitat catala-

nista local, TAssociació Catalanista, dela qual més tard—ja més format .l'espe-rit—se'n separà per no estar d'acordamb l'actuació que seguia. Vingué laDictadura i Carle» Gerhard prestà láseva col·laboració decidida i franca a lalluita que les organitzacions republica-nes i socialistes s'havien empres per aensorrar aquell regint d'ignomínia. Cai-guda la primera dictadura, el companyGerhard treballà activament per a acon-seguir a Valls el front únic d'esquerres,tasca que reeixí plenament amb el triomfesclatant que aconseguiren en les elec-cions del 12 d'abril, Aqoeita tasca fouportada en gran part de» d« les pàgine*de l'excel·lent setmanari JUwt* q;ue ajudia crear en gener de 1531.

Les- seccions sociali«») de Tarragonaque Than elegit tenen en Calles Ge-rhard un candidat lleial i entusiasta, Ila U. S. C. tindrà aviat-—si ei triomf liés propici—un representant p«tl8in»nta-ri que prestarà valuosos serveis x Cata-lunya i al nostre ideal.

M. Serra I Moret(Continuació de la pag. ti

admiració en tota la contrade;, <$* ta;denominació d'"alcalde de? Kneda'" esde-vingué el símbol d'una actuació civica;

.exemplar per la seva rectitud i la sevahonestedat. El seu pas per l'alcaldia dePineda serví per a transformar radical-ment la vida de la població) no «ois eol'aspecte material sinó també en el social.Ultra construir escoles, una nova: casade la vila, crear una. biblioteca popu-lar i secularitzar el cementiri, impulsapoderosament l'organització' del pobleen institucions col·lectives, tal» com. coope-ratives i mutualitats, i: instituí un ser-vei municipal de pensions a la vellesaque fa que avui no hi hagi tt Pi-neda cap vel] sens« la seva pensió queli permeti portar una vid» decorosa.

Durant la seva actuació dins el Wr*tit Socialista Espanyol assisteix: en re-presentació de Catalunya als diverso»Congressos nacionals que se, oelebten, iforma part—junt amb Bísteilo, Saborít,MenémJez i ,el que més tard esdevin-gué comunista, Núfiez de Arenas—> dela ponència que redactà el programa mi-nim d'aquell partit. I en acribar a, l'any1933, coincidint amb Campalans, CcUtò-for de Domènec, A«\iadé, Comaçosadat

Escorza i altres eu- l'apreciació que eiconjunt dels afiliats- ai Piu-tit 'SocialistaEspanyol no comprenien, ni podien com-prendre el fet català, cota que el» feiaestar en una pugna' continua: i. dolorosa .amb ells, fundaren, la. Unió, Socialista deCatalunya, essent Serra i. Moret L'autorde la primera ponència, de programadel partit.

Vinguda la. Dictadura, es veié: «btigata expatriar-se i tornà novament a Ame-rica. De retorn: a Catalunya abans, dela caiguda de Primo, de: Rivera, inter-vingué activament en. lea organitzacionsrevolucionàries i, en proclamar-se la Re-pública, formà part dei Govern de laGeneralitat d'e Catalunya, en el qualcontinua encara representant la U. S, C,

Elegit diputat a CQrts el juliol de1931, ha treballat activíssimanient en lesdiverses Comissions, parlamentàries dequè forma part:. Referma agriria, Hi-senda i Treball, i moltes de U» dispo-sicions encertad.es que han) presentataquestes Comissions a les Corts espanyo-les són degudes a, la intervenció delnostre amic.

Serra i Moret é» un incansable pro-pagador del socialisme. Pocs pobles hiha a Catalunya nue BO hagin escoltat lesseves oraci&Bs, serenes i emocionants.Amb la plomai ha col·laborat en tota laPremsa, socialista d'Espanya i ha publi-cat diversas tteballs sabre socialisme.

Malgrat U nostra repugnància a es-tablir classificacions ni categories dintreels nostres rengles, n» en* »abem estarde proclamar Serr» i Moret com Umés alta representació intel·lectual delsocialisme a Catalunya i com un dels

> valors més autèntics, del socialisme in-ternacional. • La seva concepció de laidea síjciaUsta é* totalitària: s'estén desdels »ètode» evolucionistes fins a l'ac-ció revolucionària. I el n¡ís gran valord'aquesta posició és el sever objectivis-me/ que la sejvehc 1 que H fa saber posaren. joc en cada moment el procedimentnés adaptat a les realitats i més efi-caç al triomf ineluctable del Socialism«.

LL. A.

DOCTRINA I PROGRAMA (Continuació pag. 3)

ríode revolucionari, sigui el país del món queestà en millors condicions econòmiques i Cata-lunya la regió menys afectada per la crisi uni-versal. No creiem que la misèria aplanés el camídel nostre triomf. La misèria engendra l'abjecciói la ruïna. Evitant-la, superant les dificultats idonant a tot el poble una sensació de seguretat i

de fermesa avançarem més ràpidament en la rutai ens trobarem més aviat en l'albada de la realit-zació dels grans ideals.

No altra cosa ens proposem en acceptar unsllocs en la candidatura de coalició d'EsquerraRepublicana i Unió Socialista de Catalunya quetriomfarà plenament en les eleccions del vinentdiumenge. MANUEL SERRA i MORET

TII>. CATALANA -Vich, 16 Tel. 7W4S<8vc*lon«