orden pre_941_2013_de 24 de mayo.pdf

BOLETN OFICIAL DEL ESTADOSuplement en llengua catalana al nm. 129 Dijous 30 de maig de 2013 Secc. I. Pg. 1

I. DISPOSICIONS GENERALS

MINISTERI DE LA PRESIDNCIA5671 Ordre PRE/941/2013, de 24 de maig, per la qual sintrodueixen modificacions

de carcter tcnic en el Reglament de circulaci aria, aprovat pel Reial decret 57/2002, de 18 de gener, relatives al sistema global de navegaci per satllit (GNSS).

El Reglament de circulaci aria, aprovat pel Reial decret 57/2002, de 18 de gener, ha estat objecte de diverses modificacions derivades dels canvis introduts per lOrganitzaci dAviaci Civil Internacional (OACI) en els annexos i documents al Conveni internacional daviaci civil, signat a Chicago el 7 de desembre de 1944, i de la necessitat dadaptar les operacions de vol a les innovacions tcniques produdes en matria daeronavegaci.

La disposici final primera del Reial decret 57/2002, de 18 de gener, faculta els ministres de Foment i Defensa per introduir, amb linforme previ de la Comissi Interministerial entre Defensa i Foment (CIDEFO), les modificacions de carcter tcnic necessries per adaptar les operacions de vol a les innovacions tcniques que es produeixin i especialment al que disposa la normativa que contenen els annexos OACI i els tractats i convenis internacionals de qu Espanya sigui part.

Avui dia cal actualitzar el Reglament de circulaci aria per introduir-hi les modificacions necessries per assegurar la implantaci correcta de la navegaci per satllit, el denominat sistema global de navegaci per satllit (dara endavant, GNSS).

Aix, sincorporen, degudament adaptades, les esmenes als procediments per als serveis de navegaci aria, gesti del trnsit aeri (PANS-ATM), recollits en la 15a edici del Document 4444 de lOACI, relatives, entre altres, al format NOTAM i a la inclusi en les publicacions dinformaci aeronutica dels elements GNSS que proporcionen servei de navegaci per a les operacions en ruta, aix com per als procediments drea terminal i aproximaci per instruments en aerdroms i en heliports; shi afegeix la identificaci del provedor de serveis SBAS, i sincorporen les mnimes de separaci longitudinal basades en GNSS a les existents basades en DME. Aix mateix, sactualitza la informaci relativa a emergncies, perills i errades de lequip per tenir en compte la degradaci de les dades font relatives a la posici de les aeronaus i sactualitza la fraseologia per indicar lestat operacional de GBAS i SBAS a la llista existent dajudes visuals i no visuals.

A ms, de conformitat amb lesmena 46 a lannex 11 al Conveni internacional daviaci civil relatiu als serveis de trnsit aeri, se suprimeix ladjunt 6 de lapndix N, salinea la terminologia de performance de navegaci requerida (RNP) i la navegaci drea (RNAV) amb la terminologia de la navegaci basada en performance (PBN), fent s de lltima terminologia GNSS.

Amb aix es realitza una actualitzaci dels procediments relacionats amb la gesti de la seguretat dels serveis de trnsit aeri.

Aquesta modificaci puntual del Reglament de circulaci aria sadopta per raons durgncia en lactualitzaci dels procediments i en la consideraci que les actualitzacions introdudes no es veuen afectades pel Reglament (UE) nm. 965/2012, de la Comissi, de 5 doctubre de 2012, pel qual sestableixen requisits tcnics i procediments administratius en relaci amb les operacions aries en virtut del Reglament (CE) 216/2008, del Parlament Europeu i del Consell, i el Reglament dExecuci (UE) nm. 923/2012, de la Comissi, de 26 de setembre de 2012, pel qual sestableixen el Reglament de laire i disposicions operatives comunes per als serveis i procediments de navegaci aria, i pel qual es modifiquen el Reglament dexecuci (UE) nm. 1035/2011 i els reglaments (CE) nm. 1265/2007, (CE) nm. 1794/2006, (CE) nm. 730/2006, (CE) nm. 1033/2006 i (UE) nm. 255/2010, i sense perjudici de ladaptaci daquest Reglament de circulaci aria a aquestes normes comunitries.


En lelaboraci daquesta Ordre han estat escoltats els sectors afectats, i ha estat informada per la Comissi Interministerial entre Defensa i Foment.

En virtut daix, a proposta de la ministra de Foment i del ministre de Defensa, dacord amb el Consell dEstat, disposo:

Article nic. Modificaci del Reglament de la circulaci aria (dara endavant, RCA) aprovat pel Reial decret 57/2002, de 18 de gener.

Sintrodueixen en el Reglament de circulaci aria, aprovat pel Reial decret 57/2002, de 18 de gener, les modificacions que sindiquen a continuaci. Les notes que shi inclouen tenen un carcter merament explicatiu:

U. El llibre primer, captol 1, queda modificat en els termes segents:

1. Shi inclouen les definicions segents:

Control dafluncia: Mesures encaminades a regular el trnsit dins un espai aeri determinat, durant una ruta determinada, o amb destinaci a un aerdrom determinat, per tal daprofitar al mxim lespai aeri.

Control per procediments: Terme emprat per indicar que, per subministrar el servei de control de trnsit aeri, no es requereix la informaci que es deriva dun sistema de vigilncia ATS.

Dependncia de control daproximaci: Dependncia establerta per facilitar el servei de control de trnsit aeri als vols controlats que arribin a un o ms aerdroms o que en surtin.

Direcci daeronau: Combinaci nica de 24 bits que es pot assignar a una aeronau per a les finalitats de les comunicacions aeroterrestres, la navegaci i la vigilncia.

Especificaci per a la navegaci: Conjunt de requisits relatius a laeronau i a la tripulaci de vol necessari per donar suport a les operacions de la navegaci basada en la performance dins un espai aeri definit. Hi ha dues classes despecificacions per a la navegaci:

a) Especificaci per a la performance de navegaci requerida (RNP): Especificaci per a la navegaci basada en la navegaci drea que inclou el requisit de control i alerta de la performance, designada per mitj del prefix RNP; per ex. RNP 4, RNP APCH.

b) Especificaci per a la navegaci drea (RNAV): Especificaci per a la navegaci basada en la navegaci drea que no inclou el requisit de control i alerta de la performance, designada per mitj del prefix RNAV; per exemple, RNAV 5, RNAV 1.

Nota 1. El Manual sobre la navegaci basada en la performance (PBN) (Doc. 9613 dOACI), volum II, cont directrius detallades sobre les especificacions per a la navegaci.

Nota 2. El terme RNP, definit anteriorment com a declaraci de la performance de navegaci necessria per operar dins un espai aeri definit, sha retirat del Reglament de la circulaci aria, ats que el concepte de RNP ha estat reemplaat pel concepte de PBN. El terme RNP noms sutilitza ara en el context despecificacions de navegaci que requereixen vigilncia de la performance i alerta; per exemple, RNP 4 es refereix a laeronau i als requisits operacionals, compresa una performance lateral de 4 NM, amb la vigilncia de performance i alerta a bord que es descriuen en el Doc. 9613 dOACI.

Guia vectorial: Subministrament a les aeronaus duna guia per a la navegaci en forma de rumbs especfics basats en ls dun sistema de vigilncia ATS.


Identificaci: Situaci que existeix quan la indicaci de posici duna determinada aeronau es veu en una presentaci de la situaci i sidentifica positivament.

Indicaci de la posici: Indicaci visual, en una presentaci de la situaci, en forma asimblica o simblica, de la posici duna aeronau, un vehicle daerdrom o un altre objecte.

Navegaci basada en la performance (PBN): Requisits per a la navegaci drea basada en la performance que sapliquen a les aeronaus que realitzen operacions en una ruta ATS, en un procediment daproximaci per instruments o en un espai aeri designat.

Nota. Els requisits de performance sexpressen en les especificacions per a la navegaci (especificacions RNAV, especificacions RNP) en funci de la precisi, integritat, continutat, disponibilitat i funcionalitat necessries per a loperaci proposada en el context dun concepte per a un espai aeri particular.

Performance de comunicaci requerida (RCP): Declaraci dels requisits de performance per a comunicacions operacionals en relaci amb funcions ATM especfiques

Processament de dades: Srie sistemtica doperacions realitzada amb les dades.

Nota. Les operacions poden ser intercalaci, classificaci, clcul o qualsevol altra transformaci o ordenaci, per tal dobtenir o revisar informaci, o de modificar-ne la representaci.

Punt com: Punt sobre la superfcie de la Terra com a les derrotes de dues aeronaus, que sutilitza com a base per a laplicaci de separaci (p. ex., punt significatiu, punt de recorregut, ajuda per a la navegaci aria, punt de referncia).

Punt crtic: Lloc de lrea de moviment dun aerdrom amb antecedents o risc potencial de collisi o dincursi en la pista, i en qu cal que pilots i conductors prestin la mxima atenci.

Separaci basada en els procediments: Separaci utilitzada en proporcionar control per procediments.

Servei de vigilncia ATS: Terme emprat per referir-se a un servei proporcionat directament mitjanant un sistema de vigilncia ATS.

Sistema de gesti de la seguretat operacional (SMS): Enfocament sistemtic per a la gesti de la seguretat operacional, que inclou lestructura orgnica, lnies de responsabilitat, poltiques i procediments necessaris.

Sistema de gesti del trnsit aeri: Sistema que proporciona ATM mitjanant la integraci de recursos humans, informaci, tecnologia, installacions i serveis, en collaboraci, amb el suport de comunicacions, navegaci i vigilncia basades en terra, aire i/o en lespai.

Sistema de vigilncia ATS: Terme genric que significa, segons el cas, ADS-B, PSR, SSR o qualsevol sistema similar basat en terra que permet la identificaci daeronaus.

Nota. Un sistema similar basat en terra s aquell per al qual sha comprovat, mitjanant avaluaci o una altra metodologia comparativa, que els nivells de seguretat operacional i de performance sn iguals o millors que els corresponents als SSR de monoimpuls.

Supervisi de la trajectria de vol: Lloc de treball de sistemes de vigilncia ATS per proporcionar a les aeronaus informaci i assessorament sobre desviacions significatives pel que fa a la trajectria nominal de vol, incloses les desviacions respecte dels termes de les autoritzacions del control de trnsit aeri atorgades.

Nota. Algunes aplicacions poden requerir una tecnologia especfica, per exemple radar, per donar suport a la funci de supervisi de la trajectria de vol.

Tipus de RCP: Un indicador, per exemple, RCP 240, que representa els valors assignats als parmetres RCP per al temps, la continutat, la disponibilitat i la integritat de les transaccions de comunicaci.


2. Es modifiquen les definicions que sassenyalen a continuaci, que queden redactades de la manera segent:

Contacte radar: Situaci que existeix quan la posici radar duna determinada aeronau es veu i sidentifica en una presentaci de la situaci.

Presentaci de la situaci: Visualitzaci electrnica de la posici i el moviment de laeronau i la resta dinformaci que es requereixi.

Procediment daproximaci per instruments (IAP): Srie de maniobres predeterminades realitzades per referncia als instruments de bord, amb protecci especfica contra els obstacles des del punt de referncia daproximaci inicial, o, quan sigui el cas, des de linici duna ruta definida darribada fins a un punt a partir del qual sigui possible fer laterratge; i, desprs, si aquest no es realitza, fins a una posici en qu sapliquin els criteris de circuits despera o de marge de franqueig dobstacles en ruta. Els procediments daproximaci per instruments es classifiquen daquesta manera:

Procediment daproximaci amb guia vertical (APV): Procediment daproximaci per instruments en qu sutilitza guia lateral i vertical, per que no satisf els requisits establerts per a les operacions daproximaci i aterratge de precisi.

Procediment daproximaci de precisi (PA): Procediment daproximaci per instruments en qu sutilitza guia lateral i vertical de precisi amb els mnims determinats per la categoria doperaci.

Nota. Guia lateral i vertical es refereix a la guia proporcionada, ja sigui per:

a) una ajuda terrestre per a la navegaci, o bb) una base de dades de navegaci generada per ordinador.

Procediment daproximaci que no s de precisi (NPA): Procediment daproximaci per instruments en qu sutilitza una guia lateral per no una guia vertical.

Smbol de la posici: Indicaci visual, en forma simblica, en una presentaci de la situaci, de la posici duna aeronau, un vehicle daerdrom o un altre objecte que sobtingui desprs de processar automticament les dades sobre la posici que es derivin de qualsevol font.

3. Seliminen les definicions identificaci radar, indicaci de posici radar, procediment daproximaci de precisi i performance de navegaci requerida (RNP).

Dos. El llibre primer, captol 2, Abreviatures, queda modificat en els termes segents:

1. Shi inclouen les abreviatures segents:

PBN: Navegaci basada en la performance.RCP: Performance de comunicaci requerida.RNP: Especificaci per a la performance de navegaci requerida.

2. Se suprimeixen les abreviatures LLZ, localitzador, i RPI, indicaci de posici radar.

3. Es modifica labreviatura LOC que passa a estar redactada en els termes segents:

LOC Localitzador i local o localment o emplaament situat o situat.

Tres. El llibre tercer, captol 2, queda modificat en els termes segents:

1. Es modifica lapartat 3.2.5.2.3, que passa a tenir la redacci segent:

3.2.5.2.3 Aerdroms controlats.

Es designen aerdroms controlats els aerdroms en qu es determini que sha de facilitar servei de control de trnsit aeri al trnsit daquests.


2. Els apartats 3.2.7.5, 3.2.7.5.1, 3.2.7.5.2 i 3.2.7.5.3 passen a quedar redactats en els termes segents:

3.2.7.5 Planificaci de vol.

3.2.7.5.1 Els explotadors daeronaus aprovades per a operacions B-RNAV han dincloure en el pla de vol la disponibilitat de lequip i les capacitats pertinents per a RNAV 5.

Nota 1. Les aprovacions RNAV 5 i B-RNAV sn aprovacions equivalents.Nota 2. Si laeronau est aprovada per a RNAV 5 no s necessari inserir

informaci addicional en el pla de vol per indicar que laeronau est aprovada per a B-RNAV.

3.2.7.5.2 Els explotadors daeronaus aprovades per a operacions P-RNAV que no utilitzin nicament el VOR/DME per determinar la posici han dindicar en el pla de vol la disponibilitat de lequip i les capacitats pertinents per a RNAV 1.

Nota 1. Les aprovacions P-RNAV, llevat de les associades a aeronaus que utilitzen el VOR/DME nicament per a determinar la posici, i les aprovacions RNAV 1 sn aprovacions equivalents.

Nota 2. Si laeronau est aprovada per a RNAV 1 no s necessari inserir informaci addicional en el pla de vol per indicar que laeronau est aprovada per a P-RNAV.

3.2.7.5.3 Els explotadors daeronaus amb aprovaci P-RNAV, que usin el VOR/DME nicament per determinar la posici, han dinserir la lletra Z en ltem 10 del pla de vol i el descriptor EURPRNAV en ltem 18 del pla de vol, precedit de lindicador NAV/.

3. Se suprimeix lapartat 3.2.7.5.4.4. Es modifica lapartat 3.2.11.5, que queda redactat de la manera segent:

3.2.11.5 Les rutes normalitzades de sortida i darribada, aix com els procediments connexos, shan didentificar de conformitat amb els principis exposats en ladjunt 3 de lapndix N.

Nota 1. En el Manual de planificaci de serveis de trnsit aeri (Doc. 9426 dOACI) figura un text dorientaci relatiu a lestabliment de rutes ATS.

Nota 2. En ladjunt 5 de lapndix N sinclouen textos dorientaci sobre lestabliment de rutes ATS definides per VOR.

5. Es modifica lapartat 3.2.13.1, que queda redactat en els termes segents:

3.2.13.1 Shan destablir punts significatius per tal de definir una ruta ATS o un procediment daproximaci per instruments i/o en relaci amb els requisits dels serveis de trnsit aeri, per a informaci relativa a la marxa de les aeronaus en vol.

Quatre. El llibre quart, captol 2, queda modificat en els termes segents:

1. Es modifica lapartat 4.2.8.1.3, que queda redactat de la manera segent:

4.2.8.1.3 Els explotadors i les dependncies dels serveis de trnsit aeri han dobservar:

a) les instruccions per omplir els formularis de pla de vol i els de les llistes de plans de vol repetitius que figuren en lapndix A, i

b) qualsevol restricci que es determini en les publicacions dinformaci aeronutica (AIP).

Les instruccions per completar el formulari de pla de vol donades en lapndix A shan dimprimir en el dors de la tapa del bloc de formularis, i shan dexhibir a les sales on es donen les instruccions dltima hora (exposicions verbals).


2. Shi inclou un nou apartat 4.2.8.2.1.1, que passa a quedar redactat de la manera segent, i els apartats 4.2.8.2.1.1 i 4.2.8.2.1.2, respectivament, es renumeren com a apartats 4.2.8.2.1.2 i 4.2.8.2.1.3:

4.2.8.2.1.1 Els plans de vol no es poden presentar amb ms de 120 hores dantelaci pel que fa a lhora prevista de falques fora.

Cinc. El llibre quart, captol 3, queda modificat en els termes segents:

1. Es modifica lapartat 4.3.8.2.2.1, que queda redactat de la manera segent:

4.3.8.2.2.1 Trnsit que segueix la mateixa derrota.

Quan una aeronau hagi de creuar el nivell duna altra aeronau que segueix la mateixa derrota, sha destablir la separaci longitudinal mnima segent:

a) quinze minuts (vegeu fig. 4-13A1, 4-13A2), vint minuts en la FIR/UIR Canries (vegeu la figura 4-13B1, 4-13B2), quan no hi hagi separaci vertical, o

b) deu minuts quan no hi hagi separaci vertical, per aquesta separaci nicament sautoritza on les ajudes per a la navegaci basada en terra o el GNSS permetin determinar freqentment la posici i la velocitat (vegeu la figura 4-14A i 4-14B), o

c) cinc minuts quan no hi hagi separaci vertical, sempre que:

1r El canvi de nivell sinici dins de deu minuts a partir del moment en qu la segona aeronau ha notificat que es troba sobre un punt com que sha dobtenir de les ajudes per a la navegaci basada en terra o del GNSS, i


2n Quan sexpedeixi lautoritzaci mitjanant una comunicaci per part de tercers o CPDLC, shi afegeixi una restricci a lautoritzaci per assegurar que es compleix la condici de 10 minuts (vegeu la figura 4-15A i 4-15B).

/punt com /punt com

Per tal de facilitar laplicaci del procediment quan sha de fer un canvi de nivell considerable, es pot autoritzar, a laeronau que descendeix, a volar a un nivell convenient sobre laeronau que estigui ms baixa, o es pot autoritzar laeronau que puja a volar a un nivell convenient per sota de laeronau que estigui ms alta, per tal de permetre una altra verificaci de la separaci que sobtindr quan no hi hagi separaci vertical.

2. Es modifiquen els apartats 4.3.8.3, 4.3.8.3.1, 4.3.8.3.1.1, 4.3.8.3.1.1.1, 4.3.8.3.1.1.2 i 4.3.8.3.1.2, i shi afegeixen dos nous apartats, 4.3.8.3.1.2.1 i 4.3.8.3.1.2.2, que queden redactats de la manera segent:

4.3.8.3 Mnimes de separaci longitudinal basades en equip DME i/o en el GNSS.

Nota. Quan sutilitza lexpressi en la derrota en les disposicions relatives a laplicaci de les mnimes de separaci longitudinal utilitzant el DME i/o el GNSS, significa que laeronau est volant ja sigui directament en apropament a lestaci / punt de recorregut o directament en allunyament de lestaci / punt de recorregut.

4.3.8.3.1 La separaci sha destablir mantenint almenys la distncia o les distncies especificades entre posicions daeronaus, que es notifiquin per referncia al DME juntament amb altres ajudes per a la navegaci apropiada i/o al GNSS. Aquest tipus de separaci sha daplicar entre dues aeronaus que utilitzin DME, o dues aeronaus que utilitzin GNSS, o entre una aeronau que utilitzi DME i una aeronau que utilitzi GNSS. Sha de mantenir comunicaci directa entre el controlador i el pilot mentre sutilitza aquesta separaci.

En aplicar aquestes mnimes de separaci entre qualssevol aeronaus amb mitjans de navegaci drea, els controladors han de sollicitar especficament la distncia derivada del GNSS.

Nota 1. Amb el propsit daplicar les mnimes de separaci basades en el GNSS, la distncia derivada dun sistema integrat de navegaci en qu sincorporen dades GNSS es considera equivalent a la distncia GNSS.

Nota 2. Entre les raons per les quals un pilot pot tenir la impossibilitat de proporcionar informaci sobre la distncia GNSS figuren: un equip inadequat a bord, falta dalimentaci de dades GNSS en un sistema integrat de navegaci o prdua de la integritat del GNSS.

4.3.8.3.1.1 Aeronaus al mateix nivell de creuer.


4.3.8.3.1.1.1 Aeronaus que segueixen la mateixa derrota:

a) 37 km (20 NM), sempre que:

1r Cada aeronau utilitzi:

i) les mateixes estacions DME en la derrota quan les dues aeronaus utilitzin DME; o

ii) una estaci DME en la derrota i un punt de recorregut en un emplaament com quan una aeronau utilitzi DME i laltra, GNSS; o

iii) el mateix punt de recorregut, quan les dues aeronaus utilitzin GNSS; i

2n La separaci es verifiqui per mitj de lectures DME i/o GNSS simultnies des de les aeronaus, a intervals freqents per assegurar que no sinfringeix la separaci mnima (vegeu la figura 4-19A);

b) 19 km (10 NM), sempre que:

1r Laeronau que va davant mantingui una velocitat veritable que excedeixi de 37 km/h (20 kt) o ms la de laeronau que segueix.

2n Cada aeronau utilitzi:

i) les mateixes estacions DME en la derrota quan les dues aeronaus utilitzin DME; o

ii) una estaci DME en la derrota i un punt de recorregut en un emplaament com quan una aeronau utilitzi DME i laltra, GNSS; o

iii) el mateix punt de recorregut, quan les dues aeronaus utilitzin GNSS; i

3r La separaci es verifiqui per mitj de lectures DME i/o GNSS simultnies des de les aeronaus, als intervals que siguin necessaris per assegurar que sestableix la separaci mnima i que aquesta no sinfringeix (vegeu la figura 4-19B).

/puntcom /puntcom

4.3.8.3.1.1.2 Aeronaus que segueixen derrotes que sencreuen.

La separaci longitudinal prescrita a 4.3.8.3.1.1.1 tamb sha daplicar amb la condici que cada aeronau notifiqui a quina distncia es troba de lestaci DME i/o dun punt de recorregut en un emplaament com o del mateix punt de recorregut situat en el punt on sencreuen les derrotes i que langle relatiu entre les derrotes sigui inferior a 90 (vegeu les figures 4-20A i 4-20B).


Fig. 4-20A

Figura 4-20A. Separaci de 37 km (20 NM) basada en DME i/o en GNSS entre aeronaus per derrotes que sencreuen i al mateix nivell.

Fig. 4-20B

Figura 4-20B. Separaci de 19 km (10 NM) basada en DME i/o en GNSS entre aeronaus per derrotes que sencreuen i al mateix nivell.

4.3.8.3.1.2. Aeronaus en ascens i descens.

4.3.8.3.1.2.1 Aeronaus en la mateixa derrota: 19 km (10 NM), quan no hi hagi separaci vertical, sempre que:

a) Cada aeronau utilitzi:

1r Les mateixes estacions DME en la derrota quan les dues aeronaus utilitzin DME; o


2n Una estaci DME en la derrota i un punt de recorregut en un emplaament com quan una aeronau utilitzi DME i laltra, GNSS; o

3r El mateix punt de recorregut, quan les dues aeronaus utilitzin GNSS; i

b) Una aeronau mantingui un nivell mentre no hi hagi separaci vertical; ic) Sestableixi la separaci per mitj de lectures DME i/o GNSS simultnies

obtingudes des de les aeronaus (vegeu les figures 4-21A i 4-21B).

i/o punt de recorregut en un emplaament com o el mateix

punt de recorregut

i/o punt de recorregut en un emplaament com o el mateix punt de recorregut

Nota. Per tal de facilitar laplicaci del procediment quan hi hagi un canvi de nivell considerable, es pot autoritzar laeronau que descendeix a volar fins a un nivell convenient sobre laeronau que estigui ms baixa, o es pot autoritzar laeronau que puja a volar fins a un nivell convenient per sota de laeronau que estigui ms alta, per tal de poder verificar novament la separaci que sobtindr quan no hi hagi separaci vertical.

4.3.8.3.1.2.2 Aeronaus que segueixen derrotes oposades. Es pot autoritzar les aeronaus que utilitzin DME en la derrota i/o un punt de recorregut en un emplaament com o el mateix punt de recorregut que ascendeixin o descendeixin a travs dels nivells ocupats per altres aeronaus que utilitzin DME en la derrota i/o un punt de recorregut en un emplaament com o el mateix punt de recorregut, sempre que shagi determinat amb certesa que les aeronaus shan encreuat i es troben separades per una distncia dalmenys 10 NM, o un altre valor que prescrigui el provedor designat per a la prestaci de serveis de trnsit aeri, amb lavaluaci prvia de la seguretat, i acceptat per lautoritat competent.

3. Es modifica lapartat 4.3.8.6, que passa a tenir la redacci segent:

4.3.8.6. Mnima de separaci longitudinal basada en distncia utilitzant RNAV en qu sespecifiqui RNP.

Nota. Sinclouen textos dorientaci en el Manual de navegaci basada en la performance (PBN), Doc. 9613 dOACI, el Manual de planificaci de serveis de trnsit aeri, Doc. 9426 dOACI, i el Manual sobre la metodologia de planificaci de lespai aeri per determinar les mnimes de separaci, Doc. 9689 dOACI.

Sis. El llibre quart, captol 6, queda modificat en els termes segents:

1. Es modifica el 4.6.8.5, que passa a quedar redactat de la manera segent:

4.6.8.5 Degradaci de les dades font relatives a la posici de les aeronaus.

Per tal de reduir limpacte de la degradaci de les dades font relatives a la posici de les aeronaus, per exemple, una interrupci del servei de vigilncia autnoma de la integritat en el receptor (RAIM) per al sistema GNSS, el provedor designat per a la prestaci de serveis de trnsit aeri ha destablir procediments de contingncia que han de seguir els llocs de control i les dependncies ATC en cas de degradaci de les dades.

2. Se suprimeixen els apartats 4.6.8.5.1, 4.6.8.5.2 i 4.6.8.5.3.


3. Shi afegeixen els apartats 4.6.8.6, 4.6.8.6.1 i 4.6.8.6.2, amb la redacci segent:

4.6.8.6. Fallada de lequip de rdio en terra.

4.6.8.6.1 En cas de fallada total de lequip de rdio en terra utilitzat per al control, el controlador, llevat que pugui seguir subministrant servei de vigilncia ATS per mitj daltres canals de comunicaci disponibles, ha de procedir tal com sindica a continuaci:

a) Ha dinformar sense demora a tots els llocs de control o dependncies ATC adjacents, segons que correspongui, sobre la fallada.

b) Ha de mantenir aquestes posicions o dependncies al corrent de la situaci del trnsit vigent.

c) Ha de demanar la seva assistncia, pel que fa a aeronaus que puguin establir comunicacions amb aquestes posicions o dependncies, per establir separaci radar o no radar i mantenir el control de les aeronaus, i

d) Ha de donar instruccions a les posicions de control o dependncies ATC adjacents perqu mantinguin en espera o modifiquin la ruta de tots els vols controlats que estiguin fora de lrea de responsabilitat de la posici o dependncia ATC que hagi experimentat la fallada fins al moment que es pugui reprendre el subministrament de serveis normals.

4.6.8.6.2 Perqu disminueixi limpacte duna fallada completa de lequip de rdio en terra en la seguretat del trnsit aeri, el provedor designat per a la prestaci de serveis de trnsit aeri ha destablir procediments de contingncia que han de seguir les posicions de control i dependncies ATC en cas que sesdevinguin aquestes fallades. Quan sigui viable i practicable, en aquests procediments de contingncia sha de preveure la delegaci de control a un lloc de control, o a una dependncia ATC adjacent, perqu es pugui proporcionar tan aviat com sigui possible un nivell mnim de serveis, desprs de la fallada de lequip de rdio en terra i fins que es puguin reprendre les operacions normals.

Set. El llibre quart, captol 9, queda modificat de la manera segent:

1. Es modifica lapartat 4.9.4.2.2.2.5, que passa a tenir la redacci segent:

4.9.4.2.2.2.5 Normalment, els missatges FPL es transmeten immediatament desprs de la presentaci del pla de vol. Si un pla de vol es presenta amb ms de 24 hores danticipaci respecte de lhora prevista de falques fora del vol al qual es refereix, la data de sortida del vol sha dinserir en la casella 18 del pla de vol.

2. Es modifica lapartat 4.9.4.2.2.4.1, que queda redactat de la manera segent:

4.9.4.2.2.4.1 En general, quan shagi defectuar un canvi de les dades bsiques del pla de vol dels FPL o RPL transmesos anteriorment, sha de transmetre un missatge CHG. El missatge CHG sha denviar a tots els destinataris de dades bsiques del pla de vol que estiguin afectats pel canvi (vegeu a 4.9.4.2.2.5.3. els casos en qu per modificar certes dades bsiques del pla de vol sha de cancellar el pla de vol i presentar-ne un de nou).

Les dades pertinents del pla de vol bsic modificat shan de proporcionar a les entitats afectades que no les hagin rebut prviament.

3. Es modifica lapartat 4.9.4.3.4, que queda redactat de la manera segent:

4.9.4.3.4 Missatges que contenen informaci sobre les condicions dels aerdroms.

Les normes pel que fa a la publicaci dinformaci sobre les condicions dels aerdroms figuren en el captol 5, apartat 4.5.5.8 i els seus subapartats 4.5.5.8.1 a 4.5.5.8.3, tots dos inclosos.


Vuit. El llibre quart, captol 10, queda modificat de la manera segent:

Es modifica lapartat 4.10.3.1.10, que queda redactat de la manera segent:

4.10.3.1.10 Estat de funcionament de les ajudes visuals i no visuals.

a) (especifiqueu-hi ajuda visual o no visual) PISTA (nmero) (descripci del defecte);

a) (specify visual or non-visual aid) RrUNWAY (number) (description of deficiency);

b) (tipus d) ILLUMINACI (classe davaria); b) (type) LIGHTING (unserviceability);c) CATEGORIA GBAS/SBAS/MLS/ ILS

(categoria) (condicions del servei);c) GBAS/SBAS/MLS/ ILS CATEGORY

(category) (serviceability state);d) ILLUMINACI DELS CARRERS DE

RODADA (descripci del defecte);d) TAXIWAY LIGHTING (description of

deficiency);e) (tipus dindicador visual de pendent de

aproximaci) PISTA (nmero) (descripci del defecte);

e) (type of visual approach slope indicator) RUNWAY (number) (descript ion of deficiency);

f) FONT SECUNDRIA DENERGIA NO DISPONIBLE.

f) SECONDARY POWER SUPPLY NOT AVAILABLE

Nou. El llibre vuit, captol 10, queda modificat de la manera segent:

1. En lapartat 8.10.2.3 es modifiquen les notes que figuren al final del contingut dels epgrafs ENR 3.1, Rutes ATS inferiors; ENR 3.2, Rutes ATS superiors; ENR 3.3, Rutes de navegaci drea, i ENR 3.4, Rutes per a helicpters. Totes passen a quedar redactades en els termes segents:

Nota. En relaci amb lapndix N, adjunt 1, i amb finalitats de planificaci de vols, no es considera que lespecificaci de navegaci sigui una part integrant del designador de ruta.

2. En el 8.10.2.4 sintrodueix un nou epgraf que es numera com a ENR 4.3, i es renumeren els epgrafs ENR 4.3 i ENR 4.4, respectivament, com a ENR 4.4 i ENR 4.5, amb la redacci segent:

ENR 4.3 Sistema mundial de navegaci per satllit (GNSS).

Una llista i la descripci dels elements del sistema mundial de navegaci per satllit (GNSS) que proporcionen el servei de navegaci establerts per a les operacions en ruta i disposats alfabticament pel nom de lelement, incloent-hi:

1) Nom de lelement GNSS (GPS, GLONASS, EGNOS, MSAS, WAAS, etc.).2) Freqncia/es, segons que correspongui.3) Coordenades geogrfiques en graus, minuts i segons a la zona de servei i

la zona de cobertura nominals; i4) Observacions.

En la columna corresponent a les observacions sha dindicar el nom de lentitat explotadora de la installaci.

3. En lapartat 8.10.3.2 es modifica lepgraf AD 2.19, que passa a tenir la redacci segent:

****AD 2.19. Radioajudes per a la navegaci i laterratge.

Descripci detallada de les radioajudes per a la navegaci i laterratge relacionades amb laproximaci per instruments i els procediments drea terminal en laerdrom, que comprengui:

1) El tipus dajuda, la variaci magntica arrodonida al grau ms proper, segons que correspongui, i el tipus doperaci recolzada per a ILS/MLS, GNSS


bsic, SBAS i GBAS i, en el cas del VOR/ILS/MLS, la declinaci de lestaci arrodonida al grau ms proper, utilitzada per a lalineaci tcnica de lajuda.

2) La identificaci, si es requereix.3) La freqncia o les freqncies, segons que correspongui.4) Les hores de funcionament, segons que correspongui.5) Les coordenades geogrfiques en graus, minuts, segons i dcimes de

segon de la posici de lantena transmissora, segons que correspongui.6) Lelevaci de lantena transmissora del DME arrodonida als 30 m (100 ft)

ms propers i del DME/P arrodonida als 3 m (10 ft) ms propers; i7) Observacions.

Quan sutilitzi la mateixa ajuda per a finalitats en ruta i daterratge, la descripci corresponent tamb ha daparixer a la secci ENR 4. Si el sistema daugmentaci basat en terra (GBAS) presta servei a ms dun aerdrom, la descripci de lajuda sha de proporcionar per a cada aerdrom. En la columna corresponent a les observacions sha dindicar el nom de lentitat explotadora de la installaci, si no s la dependncia civil normal del govern. El nom del provedor de serveis del sistema daugmentaci basat en satllits (SBAS) sha dindicar en la columna corresponent a les observacions. La cobertura de la installaci sha dindicar en la columna corresponent a les observacions.

4. En lapartat 8.10.3.3 es modifica lepgraf AD 3.18, que queda redactat de la manera segent:

****AD 3.18. Radioajudes per a la navegaci i laterratge.

Descripci detallada de les radioajudes per a la navegaci i laterratge relacionades amb laproximaci per instruments i els procediments drea terminal en lheliport, que comprengui:

1) El tipus dajuda i la variaci magntica (i per al VOR la declinaci de lestaci utilitzada per a lalineaci tcnica de lajuda), arrodonides al grau ms proper, i el tipus doperaci per a ILS, GNSS bsic, SBAS i GBAS.

2) La identificaci, si es requereix.3) La freqncia o les freqncies, segons que correspongui.4) Les hores de funcionament, segons que correspongui.5) Les coordenades geogrfiques en graus, minuts, segons i dcimes de

segon de la posici de lantena transmissora, segons que correspongui.6) Lelevaci de lantena transmissora del DME arrodonida als 30 m (100 ft)

ms propers i del DME/P arrodonida als 3 m (10 ft) ms propers; i7) Observacions.

Quan sutilitzi la mateixa ajuda per a finalitats en ruta i dheliport, la descripci corresponent ha daparixer tamb a la secci ENR 4. Si el sistema daugmentaci basat en terra (GBAS) presta servei a ms dun heliport, la descripci de lajuda sha de proporcionar per a cada heliport. En la columna corresponent a les observacions sha dindicar el nom de lentitat explotadora de la installaci, si no s la dependncia civil normal del govern. La cobertura de la installaci sha dindicar en la columna corresponent a les observacions.

Deu. En el llibre des, captol 4, es modifica lapartat 10.4.4.4.4.1, que passa a quedar redactat en els termes segents:

10.4.4.4.4.1 La presncia dun camp de dades optatives sha dindicar mitjanant un carcter despai i ha dacabar amb la funci dalineaci.


Onze. Lapndix A queda modificat de la manera segent:

1. En lapartat 1 es modifica lltima casella, sense nmero, del formulari, que passa a tenir la redacci segent:

SPACE RESERVED FOR ADDITIONAL REQUIREMENTS

Espai reservat per a requisits addicionals

2. Es modifiquen els pargrafs introductoris de lapartat 2.2, que queden redactats de la manera segent:

2.2 INSTRUCCIONS PER A LA INSERCI DE LES DADES ATS.

Les caselles 7 a 18 shan de completar com sindica a continuaci.La casella 19 tamb sha de completar com sindica a continuaci, quan aix

estigui previst en la normativa daplicaci, quan ho requereixi el provedor designat per a la prestaci de serveis de trnsit aeri o quan es consideri necessari.

Els nmeros de les caselles del formulari no sn consecutius, ja que corresponen als nmeros dels tipus de camp dels missatges ATS.

Nota. Els sistemes de dades dels serveis de trnsit aeri poden imposar restriccions de comunicaci o processament pel que fa a la informaci dels plans de vol presentats. Les possibles restriccions poden ser, per exemple, les limitacions pel que fa a lespai de les caselles, el nombre delements de la casella de ruta o lespai total de les caselles del pla de vol. Les restriccions importants es documenten en la publicaci dinformaci aeronutica pertinent.

3. Es modifica lepgraf referit a la casella 7 de lapartat 2.2, que passa a quedar redactat de la manera segent:

CASELLA 7: IDENTIFICACI DE LAERONAU (MXIM 7 CARCTERS)

INSERIU-HI una de les segents identificacions daeronau, sense que excedeixi els 7 carcters alfanumrics i sense guions o smbols:

a) El designador OACI de lempresa explotadora daeronaus seguit de la identificaci del vol (per exemple, KLM511, NGA213, JTR25) quan el distintiu de trucada radiotelefnic que utilitza laeronau consisteixi en el designador telefnic OACI de lempresa explotadora daeronaus seguit de la identificaci del vol (per exemple, KLM511, NIGRIA 213, JESTER 25); o

b) La marca de nacionalitat o comuna i la marca de matrcula de laeronau (per exemple, EIKAO, 4XBCD, N2567GA) quan:

1r El distintiu de trucada radiotelefnic que utilitza laeronau consisteixi noms en aquesta identificaci (per exemple, CGAJS) o quan estigui precedida del designador telefnic OACI de lempresa explotadora daeronaus (per exemple, BLIZZARD CGAJS).

2n Laeronau no estigui equipada amb rdio.

c) Les marques de matrcula o distintiu de trucada radiotelefnic tctic quan es tracti daeronaus militars en vols nacionals.

Nota 1. Les disposicions relatives a ls dels distintius de trucada radiotelefnics estan contingudes en el llibre quart. El designador OACI i els designadors telefnics dempreses explotadores daeronaus estan continguts en el Doc. 8585 dOACI, Designadors dempreses explotadores daeronaus, dentitats oficials i de serveis aeronutics.

Nota 2. Les normes relatives a les marques de nacionalitat, comunes i de matrcula que shan dutilitzar figuren en lannex 7, captol 2, de lOACI.


4. Es modifica lepgraf referit a la casella 8 de lapartat 2.2, que passa a quedar redactat de la manera segent:

CASELLA 8: REGLES DE VOL I TIPUS DE VOL (UN O DOS CARCTERS)

REGLES DE VOL

INSERIU-HI una de les lletres segents per indicar la classe de regles de vol que el pilot es proposa observar:

I si s previst que tot el vol es faci en IFR.V si s previst que tot el vol es faci en VFR.Y si el vol sha de fer inicialment amb IFR seguida dun o ms canvis

subsegents en les regles de vol (1), oZ si el vol sha de fer inicialment amb VFR seguida dun o ms canvis

subsegents en les regles de vol (1).

(1) Indiqueu en la casella 15 el punt, o els punts, en qu sha previst fer el canvi de regles de vol.

TIPUS DE VOL

INSERIU-HI una de les lletres segents per indicar el tipus de vol, quan ho requereixi el provedor designat per a la prestaci de serveis de trnsit aeri:

S si s de servei aeri regular.N si s de transport aeri no regular.G si s daviaci general.M si s militar.X si correspon a alguna altra categoria, diferent de les indicades.

Indiqueu en la casella 18 lestat dun vol desprs de lindicador STS o, quan sigui necessari per assenyalar altres motius per al maneig especfic pels ATS, indiqueu el motiu a la casella 18, desprs dindicar lRMK.

5. Es modifica lepgraf referit a la casella 10 de lapartat 2.2, que passa a tenir la redacci segent:

CASELLA 10: EQUIP i CAPACITATS

Sentn per capacitats els elements segents:

a) Presncia a bord de laeronau de lequip adequat i que funciona.b) Que lequip i les capacitats es corresponguin amb les qualificacions de la

tripulaci de vol.c) Quan sigui aplicable, lautoritzaci de lautoritat corresponent.

EQUIP DE RADIOCOMUNICACIONS, EQUIP I CAPACITATS PER A LES AJUDES A LA NAVEGACI I LAPROXIMACI.

INSERIU-HI una lletra, de la manera segent:

N si no es porta equip COM/NAV dajudes per a laproximaci, per a la ruta considerada, o si lequip no funciona.

S si es porta un equip normalitzat COM/NAV dajudes per a laproximaci per a la ruta considerada i si aquest equip funciona (1).

(1) Si susa la lletra S, els equips VHF RTF, VOR i ILS es consideren normalitzats, llevat que el provedor designat per a la prestaci de serveis de trnsit aeri prescrigui alguna altra combinaci.


INSERIU una o ms de les lletres segents per indicar lequip COM/NAV dajudes per a la navegaci i laproximaci, disponible i que funciona:

A Sistema daterratge GBASB LPV (APV amb SBAS)C LORAN CD DMEE1 FMC WPR ACARSE2 D-FIS ACARSE3 PDC ACARSF ADFG GNSS (2)H HF RTFI Navegaci inercialJ1 CPDLC ATN VDL Mode 2 (3)J2 CPDLC FANS 1/A HFDLJ3 CPDLC FANS 1/A VDL Mode AJ4 CPDLC FANS 1/A VDL Mode 2J5 CPDLC FANS 1/A SATCOM (INMARSAT)J6 CPDLC FANS 1/A SATCOM (MSAT)J7 CPDLC FANS 1/A SATCOM (Iridium)

K MLSL ILSM1 ATC RTF SATCOM (INMARSAT)M2 ATC RTF (MTSAT)M3 ATC RTF (Iridium)O VORP1 P 9 Reservat per a RCPR Aprovaci PBN (4)T TACANU UHF RTFV VHF RTFW Aprovaci RVSM (5)X Aprovaci MNPS (6)Y VHF amb capacitat despaiat 8,33 kHz.(8)Z Altre equip installat a bord o altres capacitats (7)NOTA: Qualsevol altre carcter alfanumric que no

figuri ms amunt est reservat.

(2) Si susa la lletra G, siguin quins siguin els tipus daugmentaci GNSS externa, shan despecificar en la casella 18 seguits de lindicador NAV i separats per un espai.

(3) Vegeu el document sobre Requisits dinteroperabilitat RTCA/EUROCAE per a ATN Baseline 1 (ATN B1 INTEROP Standard DO-280B/ED-110B) per a serveis denlla de dades/autoritzacions i informaci de control de trnsit aeri/gesti de les comunicacions de control de trnsit aeri/verificaci de micrfon de control de trnsit aeri.

(4) Si sutilitza la lletra R, els nivells de navegaci basada en la performance que es poden assolir shan despecificar en la casella 18 desprs de lindicador PBN/. El Manual de navegaci basada en la performance (Doc. 9613) dOACI cont material dorientaci (guia) respecte de laplicaci de la navegaci basada en la performance a trams de ruta, rutes o rees especfics.

(5) La inclusi de la lletra W indica que laeronau disposa daprovaci per al vol en espai aeri RVSM. En la casella 18 sha dincloure la matrcula de laeronau precedida de REG/.

Els explotadors de vols en formaci daeronaus de lEstat no han dinserir la lletra W en la casella 10 del formulari del pla de vol de lOACI, sigui quina sigui la situaci daprovaci RVSM de les aeronaus en qesti. Quan tinguin la intenci defectuar operacions dins lespai aeri RVSM com a trnsit aeri general (GAT), han dinserir STS/NONRVSM en la casella 18 del formulari esmentat.

(6) La inclusi de la lletra X indica que laeronau disposa daprovaci per al vol en espai aeri MNPS. En la casella 18 sha dincloure la matrcula de laeronau precedida de REG/.

(7) Si susa la lletra Z, sha despecificar en la casella 18 qualsevol altre tipus dequip o capacitats installat a bord, precedit de COM/, NAV/ i/o DAT/, segons que correspongui.

Els explotadors daeronaus amb aprovaci P-RNAV, que nicament usin el VOR/DME per determinar la posici, han dinserir la lletra Z en ltem 10 del pla de vol i el descriptor EURPRNAV en ltem 18 del pla de vol, precedit de lindicador NAV/.

(8) La informaci sobre capacitat de navegaci es proporciona a lATC als efectes dautoritzaci i encaminaments.

EQUIP I CAPACITATS DE VIGILNCIA

INSERIU-HI N si no es porta a bord un equip de vigilncia per a la ruta que sha de volar o si lequip no funciona, o

INSERIU-HI una o ms de les lletres segents, fins a un mxim de 20 carcters, per indicar el tipus dequip i/o les capacitats de vigilncia, en funcionament, a bord:

SSR en modes A i C

A Transponedor mode A (4 dgits - 4.096 codis)C Transponedor mode A (4 dgits - 4.096 codis) i mode C

SSR en mode S

E Transponedor mode S, inclou identificaci daeronau, altitud de pressi i capacitat de senyals espontanis (squitter) ampliats (ADS-B).


H Transponedor mode S, inclou identificaci daeronau, altitud de pressi i capacitat de vigilncia millorada.

I Transponedor mode S, inclou identificaci daeronau per no capacitat daltitud de pressi.

L Transponedor mode S, inclou identificaci daeronau, altitud de pressi, capacitat de senyals espontanis (squitter) ampliats (ADS-B) i de vigilncia millorada.

P Transponedor mode S, inclou altitud de pressi per no capacitat didentificaci daeronau.

S Transponedor mode S, inclou tant la capacitat didentificaci daeronau com laltitud de pressi.

X Transponedor mode S, sense transmissi de capacitat didentificaci daeronau ni daltitud de pressi.

Nota. La capacitat de vigilncia augmentada s la capacitat de laeronau per transmetre dades en enlla descendent extretes de laeronau a travs del transponedor mode S.

ADS-B

B1 ADS-B amb capacitat de transmissi 1090 MHz ADS-B dedicada.B2 ADS-B amb capacitat de transmissi i recepci 1090 MHz ADS-B dedicada.U1 ADS-B amb capacitat de transmissi usant UAT.U2 ADS-B amb capacitat de transmissi i recepci usant UAT.V1 ADS-B amb capacitat de transmissi usant VDL mode 4.V2 ADS-B amb capacitat de transmissi i recepci usant VDL mode 4.

ADS-C

D1 ADS-C amb capacitats FANS 1/A.G1 ADS-C amb capacitats ATN.

Els carcters alfanumrics no indicats ms amunt estan reservats.Exemple: ADE3RV/HB2U2V2G1Nota: Laplicaci de vigilncia addicional sha dindicar en la casella 18 a

continuaci de lindicador SUR/.

6. Es modifica lepgraf referit a la casella 13, que passa a tenir la redacci segent:

CASELLA 13: AERDROM DE SORTIDA I HORA (8 CARCTERS)

INSERIU-HI lindicador de lloc OACI de quatre lletres de laerdrom de sortida, com sespecifica en Indicadors de lloc (Doc. 7910 dOACI), o

si no sha assignat un indicador de lloc,

INSERIU-HI ZZZ, i INDIQUEU, en la casella 18, el nom i lloc de laerdrom, precedit de DEP/, o

el primer punt de la ruta o la radiobalisa precedida de DEP/, si laeronau no sha enlairat de laerdrom, o

si el pla de vol sha rebut duna aeronau en vol,

INSERIU-HI AFIL, i INDIQUEU, en la casella 18, lindicador de lloc OACI de quatre lletres de la dependncia ATS de la qual es poden obtenir dades del pla de vol suplementari, precedits de DEP/,

DESPRS, SENSE CAP ESPAI,


INSERIU-HI, per a un pla de vol presentat abans de la sortida, lhora prevista de falques fora (EOBT), o

per a un pla de vol rebut duna aeronau en vol, lhora prevista o actual de pas sobre el primer punt de la ruta a qu es refereix el pla de vol.

7. Es modifica lepgraf referit a la casella 15, que queda redactat de la manera segent:

CASELLA 15: RUTA

INSERIU-HI la primera velocitat de creuer com en (a) i el primer nivell de creuer com en (b), sense cap espai entre ells;

DESPRS, seguint la fletxa, INSERIU-HI la descripci de la ruta, com en (c).

(a) VELOCITAT DE CREUER (MXIM 5 CARCTERS)

INSERIU-HI a velocitat veritable, per a la primera part o la totalitat del vol en creuer, en funci de:

Quilmetres per hora, mitjanant la lletra K seguida de 4 xifres (exemple: K0830); o

Nusos, mitjanant la lletra N seguida de 4 xifres (exemple: N0485); oNombre de Mach verdader, quan el provedor designat per a la prestaci de

serveis de trnsit aeri lhagi prescrit, arrodonint a les centenes ms properes dunitat Mach, mitjanant la lletra M seguida de 3 xifres (exemple: M082).

(b) NIVELL DE CREUER (MXIM 5 CARCTERS)

INSERIU-HI el nivell de creuer projectat per a la primera part o per a tota la ruta que hagi de volar, per mitj de:

Nivell de vol, expressat mitjanant una F seguida de 3 xifres (exemples: F085, F33O); o

Nivell mtric normalitzat en desenes de metres, expressat mitjanant una S seguida de 4 xifres, quan ho indiqui el provedor designat per a la prestaci de serveis de trnsit aeri (exemple: S113O); o

Altitud en centenars de peus, expressada mitjanant una A seguida de 3 xifres (exemples: A045, A100); o

Altitud en desenes de metres, expressada mitjanant una M seguida de 4 xifres (exemple: M0840); o,

pel que fa als vols VFR no controlats, les lletres VFR.

(c) RUTA (INCLOENT-HI CANVIS DE VELOCITAT, NIVELL I/O REGLES DE VOL)

Vols durant les rutes ATS designades

INSERIU-HI el designador de la primera ruta ATS si laerdrom de sortida est situat en la ruta ATS o hi est connectat, o si laerdrom de sortida no est en la ruta ATS ni hi est connectat, les lletres DCT seguides del punt de trobada de la primera ruta ATS, seguit del designador de la ruta ATS.

DESPRS,

INSERIU-HI cada punt en qu estigui previst comenar un canvi de velocitat i/o nivell, o canviar de ruta ATS(1), i/o canviar de regles de vol,

(1) Quan es planegi la transici entre una ruta ATS inferior i una ruta ATS superior, i quan lorientaci daquestes rutes sigui la mateixa, no shi ha dinserir el punt de transici.


SEGUIT, EN CADA CAS, o del designador del proper tram de ruta ATS, fins i tot si s el mateix que el precedentr, o de DCT, si el vol fins al punt proper sha defectuar fora duna ruta designada, llevat que tots dos punts estiguin definits per coordenades geogrfiques.

Vols fora de les rutes ATS designades

INSERIU-HI els punts normalment separats per no ms de 30 minuts de temps de vol o per 370 km (200 NM), incloent-hi cada punt en qu es pensa canviar de velocitat o nivell, canviar de derrota o canviar de regles de vol; o quan ho requereixi el provedor designat per a la prestaci de serveis de trnsit aeri,

DEFINIU

la derrota dels vols que predominantment segueixen la direcci est-oest entre els 70N i els 70S, per referncia als punts significatius formats per les interseccions de parallels de latitud en graus enters, o mitjans, amb meridians espaiats a intervals de 10 de longitud. Per als vols fora daquestes latituds les derrotes shan de definir mitjanant punts significatius formats per interseccions de parallels de latitud amb meridians normalment espaiats a 20 de longitud. En la mesura que es pugui, la distncia entre dos punts significatius no ha dexcedir una hora de temps de vol. Shan destablir altres punts significatius segons que es consideri necessari.

Per als vols que predominantment segueixen la direcci nord-sud, shan de definir derrotes per referncia als punts significatius formats per la intersecci de meridians en graus complets de longitud amb parallels especificats, espaiats a 5.

INSERIU-HI DCT entre punts successius, llevat que tots dos punts estiguin definits per coordenades geogrfiques o per marcatge i distncia.

UTILITZEU NOMS la representaci convencional de les dades que figuren en 1) a 6) segents, i SEPAREU cada element amb un espai.

1) RUTA ATS (2 A 7 CARCTERS)

El designador xifrat assignat a la ruta o al tram de ruta, incloent-hi, quan correspongui, el designador xifrat assignat a la ruta normalitzada de sortida o darribada (exemple: BCN1, B1, R14, UB10, KODAP2A).

Per a plans de vol IFR/GAT que senlairin de qualsevol aerdrom espanyol, el primer camp de ruta (desprs dindicar-hi el grup velocitat / nivell de vol) ha de ser el segent:

El nom en clau del primer punt significatiu de la SID utilitzada. El nom en clau del punt significatiu de la primera ruta ATS a la qual es

dirigeixi, quan no shagi publicat una SID en laerdrom de sortida. Aquest punt pot anar precedit de lindicador DCT.

El camp ruta mai no ha dincloure les sigles SID/STAR, ni les seves descripcions.Aquesta instrucci sestableix a causa de requisits operatius de lIFPS.

2) PUNT IMPORTANT (2 A 11 CARCTERS)

El designador xifrat (2 a 5 carcters) assignat al punt (exemples: LN, MAY, HADDY), o

si no ha estat assignat cap designador xifrat, una de les indicacions segents:

Graus noms (7 carcters):

2 xifres que indiquin la latitud en graus, seguit de N (nord) o S (sud), seguit de 3 xifres que indiquin la longitud en graus, seguit dE (est) o W (oest).


Completeu el nombre correcte de xifres, quan calgui, inserint-hi zeros (exemple: 46N078W).

Graus i minuts (11 carcters):

4 xifres que indiquin la latitud en graus i en desenes i unitats de minuts, seguit de N (nord) o S (Sud), seguit de 5 xifres que indiquin la longitud en graus i en desenes i unitats de minuts, seguit dE (est) o W (oest). Completeu el nombre correcte de xifres, quan calgui, inserint-hi zeros (exemple: 4620N 07805W).

Marcatge i distncia respecte duna ajuda per a la navegaci:

La identificaci dun punt significatiu, seguida del marcatge des del punt, amb 3 xifres, indicant-hi els graus magntics; seguida de la distncia des del punt, amb 3 xifres, que expressin milles marines. En rees de gran latitud en qu lautoritat competent determini que no s prctic fer referncia a graus magntics, es poden utilitzar graus verdaders. Completeu el nombre correcte de xifres, quan calgui, inserint-hi zeros (exemple: un punt a 180 magntics i a una distncia del VOR DUB de 40 milles marines, sha dindicar aix: DUB180040).

3) CANVI DE VELOCITAT O DE NIVELL (MXIM 21 CARCTERS)

El punt en qu estigui previst comenar a canviar de velocitat (5% TAS o 0,01 Mach o ms) o canviar de nivell, expressat exactament com en 2), seguit duna barra obliqua i tant la velocitat de creuer com el nivell de creuer, expressats exactament com en a) i b), sense un espai entre ells, encara que noms es canvi un daquests elements.

Exemples: LN/N0284A045; MAY/N0305F180; HADDY/N0420F330; 4602N07805W/N0500F350; 46N078W/M082F330; DUB180040/N0350M0840.

4) CANVI DE REGLES DE VOL (MXIM 3 CARCTERS)

El punt en qu s previst canviar de regles de vol, expressat exactament com en 2) o 3), seguit dun espai i duna de les indicacions segents:

VFR si s dIFR a VFRIFR si s de VFR a IFRExemples: LN VFR; LN/N0284A050 IFR.

5) CANVI DE TIPUS DE VOL (GAT/OAT).

LIFPS processa la part GAT de plans de vol mixtos GAT/OAT (civil/militar) quan aquests afectin lrea ECAC.

Shi ha dindicar el punt de canvi dOAT a GAT o viceversa de la manera segent:

Punt de canvi/GAT o Punt de canvi/OAT.

Exemples: N0400F280.......... NTM/OAT TB6; N0460F370.......... TB6 NTM/GAT UR110.

LIFPS assumeix que tots els plans de vol comencen amb control aeri civil (GAT), llevat que sindiqui un canvi a GAT posteriorment en la ruta. En aquest cas assumeix que tot el tram anterior al canvi en la ruta s OAT.

6) ASCENS EN CREUER (MXIM 28 CARCTERS)

La lletra C seguida duna barra obliqua; DESPRS el punt en qu s previst iniciar lascens en creuer, expressat com en 2), seguit duna barra obliqua;


DESPRS la velocitat que es pensa mantenir durant lascens en creuer, expressada exactament com en a), seguit dels dos nivells que determinen la capa que es pensa ocupar durant lascens en creuer, cada nivell expressat exactament com en b), o el nivell sobre el qual s previst lascens en creuer, seguit de les lletres PLUS, sense un espai entre ells:

Exemples: C/48N050W/M082F290F350; C/48N050W/M082F290PLUS; C/52N050W/M220F580F620.

8. Es modifica lepgraf casella 16 de lapartat 2.2, que queda redactat de la manera segent:

CASELLA 16: AERDROM DE DESTINACI I DURADA TOTAL PREVISTA, AERDROM/S DALTERNATIVA DE DESTINACI

AERDROM DE DESTINACI I DURADA TOTAL PREVISTA (8 CARCTERS) (1)

INSERIU-HI lindicador de lloc OACI de quatre lletres de laerdrom de destinaci. Com sespecifica en Indicadors de lloc (Doc. 7910 dOACI), o si no sha assignat un indicador de lloc,

INSERIU-HI ZZZZ i INDIQUEU en la casella 18 el nom i lloc de laerdrom, precedit de DEST/.

DESPRS, SENSE DEIXAR UN ESPAI,

INSERIU-HI la durada total prevista

(1) En el cas dun pla de vol rebut duna aeronau en vol, la durada total prevista es compta a partir del primer punt de la ruta a la qual saplica el pla de vol fins al punt dacabament del pla de vol.

AERDROM/S DALTERNATIVA DE DESTINACI

INSERIU-HI lindicador/s de lloc OACI de quatre lletres, de no ms de dos aerdroms dalternativa de destinaci, com sespecifica en Indicadors de lloc (Doc. 7910 dOACI), separats per un espai,

o si no sha assignat un indicador de lloc als aerdroms de destinaci

INSERIU-HI ZZZZ i INDIQUEU en la casella 18 el nom i lloc dels aerdroms dalternativa de destinaci, precedit dALTN/.

9. Es modifica lepgraf referit a la casella 18 de lapartat 2.2, que queda redactat de la manera segent:

CASELLA 18: ALTRES DADESNota. Ls dindicadors no inclosos en aquest epgraf poden ser rebutjats,

processats incorrectament o perduts.Els guions o barres obliqes shan dusar com es prescriu ms endavant.

INSERIU-HI 0 (zero) si no hi ha altres dades, o qualsevol altra informaci necessria, en lordre indicat a continuaci, mitjanant lindicador apropiat seleccionat dels que es defineixen a continuaci, seguit duna barra obliqua i de la informaci que shi ha de consignar:

RFP/ El format RFP/Qn sutilitza per indicar el nmero del pla de vol substitutiu, en qu n se substitueix per 1 per a la primera substituci, 2 per a la segona substituci, i aix successivament.

Exemples: RFP/Q1, RFP/Q2, etc.


STS/ Ra del tractament especial per part de lATS, per exemple missi de cerca i salvament, daquesta manera:

ALTRV: Per a un vol operat dacord amb una reserva daltitud.ATFMX: Per a un vol exempt de mesures ATFM autoritzades pel provedor

designat per a la prestaci de serveis de trnsit aeri.FFR: Contra incendis.FLTCK: Vol de calibratge dajudes per a la navegaci.HAZMAT: Per a vols que transporten mercaderies perilloses.HEAD: Vols amb tractament de cap destat.HOSP: Vols mdics especficament declarats per les autoritats sanitries.HUM: Vols que operen per raons humanitries.MARSA: Vols per als quals una entitat militar assumeix la responsabilitat de

separaci daeronaus militars.MEDEVAC: Vols devacuaci demergncies mdiques amb risc de vida.NONRVSM: Vol que no compleix els requisits RVSM i tingui intenci doperar

en lespai aeri RVSM.SAR: Vols en missi de cerca i salvament.STATE: Vols militars, duanes o policia.

Nota. Ls fraudulent daquests designadors es pot considerar un menyscapte seris dels procediments, amb les conseqncies jurdiques que per a aquests supsits preestableixen les disposicions aplicables, incloses les mesures disciplinries o sancionadores que, si escau, siguin procedents.

Altres raons per al tractament especial per part de lATS sindiquen desprs del designador RMK/.

PBN/ Indicaci de capacitats RNAV i/o RNP. Shi han dincloure tant els indicadors de ms avall com els aplicats al vol, amb un mxim de 8 entrades, s a dir, un total de no ms de 16 carcters.

ESPECIFICACIONS RNAVA1 RNAV 10 (RNP 10)B1 RNAV 5 tots els sensors permesosB2 RNAV 5 GNSSB3 RNAV 5 DME/DMEB4 RNAV 5 VOR/DMEB5 RNAV 5 INS o IRSB6 RNAV 5 LORANCC1 RNAV 2 tots els sensors permesosC2 RNAV 2 GNSSC3 RNAV 2 DME/DMEC4 RNAV 2 DME/DME/IRUD1 RNAV 1 tots els sensors permesosD2 RNAV 1 GNSSD3 RNAV 1 DME/DMED4 RNAV 1 DME/DME/IRU

ESPECIFICACIONS RNPL1 RNP 4O1 RNP 1 Bsic tots els sensors permesosO2 RNP 1 Bsic GNSSO3 RNP 1 Bsic DME/DMEO4 RNP 1 Bsic DME/DME/IRUS1 RNP APCHS2 RNP APCH amb BARO-VNAVT1 RNP AR APCH amb RF (es requereix autoritzaci especial)T2 RNP AR APCH sense RF (es requereix autoritzaci especial)


La combinaci de carcters alfanumrics no indicats ms amunt est reservada.

NAV/ Dades importants relatives a lequip de navegaci, diferent de les que sespecifiquin en PBN/, si ho requereix el provedor designat per a la prestaci de serveis de trnsit aeri. Indiqueu laugment GNSS sota aquest indicador, deixant un espai entre dos o ms sistemes daugmentaci, ex. NAV/GBAS SBAS.

Nota. Els explotadors daeronaus amb aprovaci P-RNAV, que nicament usin el VOR/DME per determinar la posici, han dinserir la lletra Z en ltem 10 del pla de vol i el descriptor EURPRNAV en ltem 18 del pla de vol, desprs de lindicador NAV/.

COM/ Shan dindicar aplicacions o capacitats de comunicacions no especificades en la casella 10a.

DAT/ Shan dindicaran aplicacions o capacitats de dades no especificades en la casella 10a.

SUR/ Shan dincloure aplicacions o capacitats de vigilncia no especificades en la casella 10b.

DEP/ Nom i lloc de laerdrom de sortida, quan ZZZZ sinsereixi en la casella 13, o de la dependncia ATS de la qual es poden obtenir dades del pla de vol suplementari, quan AFIL sinsereixi en la casella 13. Per a aerdroms no inclosos en la llista de la publicaci dinformaci aeronutica, sha dindicar la ubicaci daquesta manera:

Amb 4 xifres que indiquin la latitud en graus i en desenes i unitats de minuts, seguit de N (nord) o S (sud), seguit de 5 xifres que indiquin la longitud en graus i en desenes i unitats de minuts, seguit dE (est) o W (oest). Completeu el nombre correcte de xifres, quan calgui, inserint-hi zeros (exemple: 4620N 07805W) (11 carcters).

O, amb el marcatge i distncia des del punt significatiu ms prxim, daquesta manera:

La identificaci del punt significatiu seguit pel marcatge des del punt significatiu, amb 3 xifres, indicant-hi els graus magntics, seguits de la distncia des del punt, amb 3 xifres, que expressin milles nutiques. En rees dalta latitud on est indicat per lautoritat competent que aquesta referncia de dades magntiques s impracticable, shan dusar graus verdaders. Completeu el nombre correcte de xifres, quan calgui, inserint-hi zeros, per exemple un punt a 180 magntics i a una distncia de 40 milles nutiques des de VOR DUB sha dindicar aix: DUB180040.

O, El primer punt de la ruta (nom o LAT/LONG) o la radiobalisa, si laeronau no sha enlairat des dun aerdrom.

DEST/ Nom i lloc de laerdrom de destinaci, si sinsereix ZZZZ en la casella 16. Per a aerdroms no inclosos en la llista de la publicaci dinformaci aeronutica, shi ha dindicar la localitzaci en LAT/LONG o el marcatge i la distncia des del punt significatiu ms prxim, com es descriu anteriorment en DEP/.

DOF/ Data de sortida del vol, en format de 6 dgits (DOF/AAMMDD), dos per a lany, dos per al mes i dos per al dia, per aquest ordre.

REG/ La nacionalitat o marca comuna i registre de matrcula de laeronau, si difereixen de la identificaci de laeronau consignada en la casella 7 i quan en la casella 10 sincloguin les lletres W o X.

EET/ Designadors de punts significatius o lmits de la FIR i durada total prevista des de lenlairament fins a aquests punts o lmits de la FIR quan ho prescriguin acords regionals de navegaci aria o el provedor designat per a la prestaci de serveis de trnsit aeri (1). Exemples: EET/CAP0745 XYZ0830; EET/EINN0204.

(1) No s obligatori inserir-hi la durada total prevista fins als lmits de la FIR Madrid i Barcelona.


SEL/ clau SELCAL, per a aeronaus equipades.TYP/ Tipus daeronau, precedit/s, si cal -sense espai-, del nombre daeronaus

de cada tipus, separats per un espai, si en la casella 9 sha inserit ZZZZ.

Exemple: TYP/2F15 5F5 3B2

CODE/ Direcci daeronau (expressada com a codi alfanumric de sis carcters hexadecimals) quan ho requereixi el provedor designat per a la prestaci de serveis de trnsit aeri. Exemple: F00001 s la direcci daeronau ms baixa continguda en el bloc especfic administrat per lOACI.

DLE/ Demora en ruta o en espera. Shi ha dinserir punt/s significatius en la ruta on s prevista una demora, seguida pel temps de demora usant quatre xifres, hores i minuts (hhmm).

Exemple: DLE/MDG0030

OPR/ Designador OACI o nom de lexplotador, si s diferent de la identificaci de laeronau consignada en la casella 7.

ORGN/ Direcci AFTN de vuit lletres de loriginador o altres dades apropiades del contacte, en cas que loriginador del pla de vol no es pugui identificar fcilment, com disposi el provedor designat per a la prestaci de serveis de trnsit aeri.

Nota. En algunes rees, els centres de recepci de pla de vol poden inserir lidentificador ORGN/ i la direcci AFTN de loriginador automticament.

PER/ Dades de performance de laeronau, indicades per una sola lletra com sespecifica en els Procediments per als serveis de navegaci aria - operaci daeronaus (PANS-OPS, Doc. 8168), volum I - Procediments de vol dOACI, quan ho prescrigui el provedor designat per a la prestaci de serveis de trnsit aeri.

ALTN/ Nom del/s aerdrom/s dalternativa, si sinsereix ZZZZ en la casella 16. (2)RALT/ Indicador dOACI de quatre lletres per a aerdroms dalternativa en ruta,

tal com sespecifica en Indicadors de lloc (Doc. 7910), o el nom dels aerdroms dalternativa en ruta, si no t un indicador assignat. (2)

TALT/ Indicador/s de lloc OACI de quatre lletres per a aerdroms dalternativa denlairament, com sespecifica en el Doc. 7910 dOACI, Indicadors de lloc, o nom dels aerdroms dalternativa denlairament, si no tenen un indicador assignat. (2)

(2) Per a aerdroms no inclosos en la llista de la publicaci dinformaci aeronutica, shi ha dindicar la ubicaci en LAT/LONG o marcatge i distncia des del punt significatiu ms prxim, com es descriu anteriorment en DEP/.

RIF/ Els detalls relatius a la ruta que porta el nou aerdrom de destinaci, seguit de lindicador de lloc OACI, de quatre lletres, corresponent a aquest aerdrom. La ruta revisada est subjecta a la renovaci de lautoritzaci en vol.

Exemples: RIF/DTA HEC KLUX; RIF/ESP G94 CLA YPPH.

RMK/ Qualsevol altra observaci en llenguatge clar, quan ho requereixi el provedor designat per a la prestaci de serveis de trnsit aeri o quan es consideri necessari.

Nota. Aquests indicadors sutilitzen sense perjudici que reglaments comunitaris estableixin altres indicadors addicionals.

Dotze. Lapndix N queda modificat de la manera segent:

1. Es modifica el ttol de ladjunt 1, que passa a denominar-se Principis que regulen la identificaci despecificacions per a la navegaci i la identificaci de rutes ATS diferents de les rutes normalitzades de sortida i darribada.


2. Es modifiquen el pargraf primer i les lletres a) i b) de lapartat 2.4 de ladjunt 1, que queda redactat de la manera segent:

2.4 Quan ho prescrigui lautoritat competent o es basi en acords regionals de navegaci aria, es pot afegir una lletra suplementria desprs del designador bsic de la ruta ATS en qesti, per tal dindicar el tipus de servei prestat o la performance de viratge requerida en la ruta de qu es tracti, dacord amb el segent:

a) la lletra F, per indicar que en la ruta o en part de la ruta noms es proporciona servei dassessorament.

b) la lletra G, per indicar que en la ruta o en part de la ruta noms es proporciona servei dinformaci de vol.

3. Es modifica ladjunt 1, apartat 4.4, que queda redactat de la manera segent:

4.4 Quan sutilitzin les lletres F o G, tal com sespecifica en 2.4, no sexigeix que la tripulaci de vol les utilitzi en les seves comunicacions orals.

4. Es modifica lapartat 6.2.1, lletra b, de ladjunt 3, que queda redactat de la manera segent:

b) el designador en clau o el nom en clau del punt significatiu descrit a 6.1.1, lletra b, seguit de

5. Es modifica lapartat 6.4.1, lletra b), de ladjunt 3, que passa a tenir la redacci segent:

b) Designador en clau:

MLS HAPPY 1 A 18L.

6. Se suprimeix ladjunt 6.

Tretze. Es modifica lapartat 4, casella A), de ladjunt 2, de lapndix Q, que passa a tenir la redacci segent:

4. CASELLA A).

Respecte de la installaci, lespai aeri o les condicions que sn objecte de la notificaci, shi ha danotar lindicador de lloc del Doc. 7910 de lOACI de laerdrom o de la FIR en qu estan situats. Si escau, es pot indicar ms duna FIR/UIR. Si no hi ha disponible cap indicador de lloc OACI, shan dutilitzar les lletres de nacionalitat de lOACI que figuren en el Doc. 7910 de lOACI, part 2, ms XX i seguida en la casella E pel nom en llenguatge clar.

Si la informaci es refereix al GNSS, shi ha dinserir lindicador de lloc de lOACI apropiat assignat a un element GNSS o lindicador de lloc com assignat a tots els elements del GNSS (a excepci del GBAS).

Nota. En el cas del GNSS, lindicador de lloc es pot utilitzar en identificar la interrupci dun element GNSS (p. ex., KNMH per a una interrupci del satllit GPS).

Catorze. La quarta columna, Integritat i classificaci, de la fila 12, Obstacles en ruta, elevacions de lapndix V, taula 2, passa a quedar redactada de la manera segent:

1 x 10-3 ordinari.


Disposici final primera. Ttol competencial.

Aquesta Ordre es dicta en lexercici de les competncies exclusives de lEstat en matria de control de lespai aeri, trnsit i transport aeri, de conformitat amb el que preveu larticle 149.1.20a de la Constituci.

Disposici final segona. Entrada en vigor.

Aquesta Ordre entra en vigor al cap dun mes de la publicaci en el Butllet Oficial de lEstat.

Madrid, 24 de maig de 2013.La vicepresidenta del Govern i ministra de la Presidncia, Soraya Senz de Santamara Antn.

http://www.boe.es BOLETN OFICIAL DEL ESTADO D. L.: M-1/1958 - ISSN: 0212-033X

orden pre_941_2013_de 24 de mayo.pdf

Documents