oral 2019 - cup tarragonatarragona.cup.cat/sites/default/files/programacup.pdf · 2019-05-10 · la...

PROGRAMA ELECTORAL 2019

ÍNDEX

ÍNDEX

1. Independència des de i per al poble• Vertebrem els Països Catalans i construïm la Re-

pública Catalana des dels municipis• Solidaritat internacionalista

2. Model urbà i mobilitat• Planifi cació urbanística, habitatge i espai públic al

servei de les persones• Fem possible una mobilitat sostenible que faciliti

els desplaçaments i que acosti tots els barris

3. Feminisme i alliberament sexual• Construïm una Tarragona feminista i amb pers-

pectiva LGTBI

4. Llengua, cultura i patrimoni• Defensem l’ús de la llengua catalana• Per una cultura emancipadora• Un patrimoni present en el dia a dia

5. Medi ambient i model energètic• Per uns municipis adaptats a l’entorn, energètica-

ment sobirans i en transició cap al residu zero.• Un model urbà en equilibri amb l’entorn• Una Tarragona respectuosa amb els animals• Avançant cap a la sobirania energètica• Residus municipals: avançant cap al Residu Zero• Cicle de l’aigua, sistema litoral i instal·lacions

portuàries

1

4

6

11

15

19

2227

31

3236384142

ÍNDEX

ÍNDEX

6. Igualtat i inclusió social• Avancem cap a una Tarragona inclusiva i socialment

cohesionada• Educació• Salut• Esport• Per una Tarragona lliure de racisme• Defensem el dret a l’habitatge

7. Economia social i solidària / Model econòmic• Economia social i solidària. Caminem cap a una eco-

nomía al servei de les classes populars.• Fiscalitat Justa. Avancem cap a una despesa social-

ment compromesa i una fi scalitat progressiva.• Sobirania tecnològica. Posem la tecnologia al servei

dels drets fonamentals de totes les persones.

8. Radicalitat democràtica• Participació popular i democràcia directa• Transparència i bon govern

44

4850525355

59

63

66

68

71

1. Laia Estrada2. Eva Miguel3. Inés Solé4. Joan Manel Burillo5. Jaume López6. Gemma Vendrell7. Àlvar Calvet8. Yolanda Espallargas9. Alba Magrinyà10. Andreu Pinyol11. Aitana de la Varga12. David Borràs13. Anna Guasch14. Marc Ferré15. Lourdes Cadena16. Gemma Lladó17. Carles Vergés18. Irene Expósito19. Adrià Sanabra20. Laura Aguadé21. Eli Sànchez

22. Manel Torres23. Albert Miró24. Carme Batalla25. Jordina Estopà26. Núria Bota27. Jordi Martí

Suplents:1. Montse Sans2. Mercé Sardà3. Adrià Castellví4. Lorda Marauri5. Albert Egea6. Glòria Balada7. Silvia Miquel8. Xavi SalsenchLLISTA

15. Lourdes CadenaLLISTA15. Lourdes Cadena 7. Silvia MiquelLLISTA

7. Silvia Miquel8. Xavi SalsenchLLISTA8. Xavi Salsench

ELECTORAL20. Laura AguadéELECTORAL20. Laura Aguadé21. Eli SànchezELECTORAL21. Eli Sànchez

LLISTA ELECTORAL

1. Independència des de i per al poble

Candidatura d’Unitat Popular

Tarragona

1

Vertebrem els Països Catalans i construïm la República Catalana des dels municipis

Transformar des del municipalis-me implica desplegar polítiques d’aprofundiment democràtic i de justícia social. Sabem que no és possible sense una acció combi-nada al carrer i a les institucions.

Tanmateix, ara l’espai insti-tucional ha quedat encara més limitat per a qualsevol mena de transformació. Connectar el mu-nicipalisme amb la lluita per la independència ha de represen-tar un enfortiment mutu, perquè sense una base municipalista la lluita per la República Catalana no pot sortir endavant.

El paper dels ajuntaments i de les xarxes associatives a nivell local va ser determinant per fer possible el referèndum de l’1-O i la resposta solidària del 3-O. I. d’altra banda, el municipalisme necessita d’un horitzó de ruptura

constituent per poder desplegar les sobiranies i això ha de ser la independència.

La CUP partim de la premissa

que l’Estat espanyol, emparat en el règim del 78 que dona conti-nuïtat al projecte nacional de la dictadura feixista, no acceptarà cap diàleg amb l’independentis-me. Per tant, l’única sortida a la deriva dictatorial i al procés re-centralitzador promoguts pels partits del 155 és la desobedièn-cia.

Els municipis i la seva gent tornaran a ser la clau de volta per tornar a generar una situació de ruptura amb el règim i, aquest cop, no s’ha d’avortar.

Remarquem que la construc-ció nacional dels Països Cata-lans com a projecte històric de l’Esquerra Independentista té un aliat clar en el municipalisme, ja ELECTORAL



Tarragona

2

que és l’àmbit que millor permet articular les solidaritats entre di-ferents territoris, superant la di-visió autonòmica i estatal.

En aquest sentit, una de les actuacions imprescindibles per vertebrar territorialment la re-pública que volem construir és revisar l’ordenació territorial. En cap cas les institucions han de ser una menjadora de partits polítics o una agència de col·lo-cació, i per tant s’han d’eliminar totes les que no serveixin per a la vertebració social i nacional dels Països Catalans.

1. Desplegar i col·laborar des dels municipis i ajuntaments amb totes les iniciatives que promoguin la identitat com-partida, lingüística i cultural, amb els Països Catalans.

2. Donar suport a totes aque-lles iniciatives i moviments socials que treballen en àm-bits i propostes que permetin avançar en la construcció na-cional dels Països Catalans, sense valorar si aquestes parteixen d’un àmbit que englobi tota la nació (com pot ser la plataforma “Som Paï-

sos Catalans”) o només una part (com pot ser “Escola Va-lenciana”).

3. Promoure la defensa dels drets nacionals i les lliber-tats, i en particular del dret a l’autodeterminació i la in-dependència. Quan sigui ne-cessari, fer-ho a través de la desobediència institucional i popular.

4. Col·laborar en totes aque-lles iniciatives orientades a fer efectiu el dret a l’autode-terminació dels Països Cata-lans, recorrent a l’autotutela de drets quan sigui necessari per donar resposta a una si-tuació d’emergència social i nacional.

5. Fomentar i fer avançar el mo-viment popular que organitzi l’espai de ruptura democrà-tica amb les elits polítiques i econòmiques dels diferents territoris dels Països Cata-lans i les seves institucions.



Tarragona

3

6. Vincular la voluntat d’allibe-rament nacional amb la llui-ta de la classe treballadora trencant amb posicionaments etnicistes.

7. Vetllar perquè el procés d’in-dependència estigui en tot moment connectat a la de-fensa dels interessos i els drets de les classes populars.

8. Bastir el procés d’allibera-ment nacional construint so-biranies en els àmbits econò-mic, energètic, alimentari i fi scal des del marc municipal.

9. Impulsar accions de desobe-diència institucional i popular que accelerin la ruptura de-mocràtica amb l’Estat.

10. Denunciar, desemmascarar i combatre qualsevol intent d’encaix amb l’Estat espan-yol que no passi per l’exercici efectiu del dret a l’autodeter-minació.

11. Impulsar una institucionalitat pròpia: l’Assemblea Munici-

palista dels Països Catalans, la qual s’ha d’articular a tres nivells (a nivell nacional, és a dir, el conjunt dels Països Ca-talans; a nivell dels territoris històrics que són el Principat, el País Valencià, i les Illes; i a nivell comarcal, veguerial o similar). Ha de servir per a:

• Coordinar el treball republicà i rupturista que faci avançar les alternatives polítiques i econòmiques, en àmbits com l’habitatge, les fi nances mu-nicipals, l’acollida de perso-nes migrades i refugiades, el desenvolupament econòmic o la cultura.

• Fomentar i aprofundir l’inter-canvi i les relacions políti-ques, culturals, econòmiques i educatives entre els dife-rents municipis, comarques, països, entitats i organitza-cions dels Països Catalans.

• Exercir de contrapoder per l’autodeterminació i la Re-pública, especialment en un moment en el qual les insti-tucions autonòmiques estan més coartades que mai.

12. Impulsar la supressió de la Diputació de Tarragona i de la resta de diputacions pro-



Tarragona

4

vincials, nius d’amiguisme i corrupció i instruments de xantatge econòmic.

13. Investigar, recuperar, pre-servar i difondre la memòria rebel del nostre país i de Ta-rragona i dels seus i les se-ves protagonistes: la tradi-ció obrera, revolucionària i col·lectivista.

14. Visibilitzar el patrimoni in-dustrial per explicar el paper de la classe obrera i les seves condicions de vida i laborals (la Tabacalera, descarrega-dors del Port…).

15. Promoure la recuperació his-tòrica per aconseguir expli-car tot el que va representar el franquisme: tots el tipus

Solidaritat internacionalista

Apostem per la construcció d’unes noves relacions interna-cionals basades en la pau, la so-lidaritat i la fraternitat, i el res-pecte a l’autodeterminació i la sobirania dels pobles com a úni-ca forma de bastir aquestes rela-cions. Volem promoure el tanca-ment de totes les bases militars i

la construcció d’una societat que potenciï la cultura de la pau, la cooperació i la solidaritat inter-nacionalista. No reconeixem una Unió Europea creada i desenvo-lupada per garantir els privilegis

de víctimes que va generar (econòmiques, culturals, in-tel·lectuals, nacionals, per-sonals i familiars).

16. Promoure itineraris temàtics i històrics, incidint en l’expli-cació de fets com els que van tenir lloc a la presó de Pilats, el convent de les Oblates, les fosses comunes

17. Eliminar la presència en l’es-pai públic de símbols i noms vinculats a la negació dels drets individuals i col·lectius. Casos paradigmàtics repre-sentatius a la ciutat serien: el carrer de Lepant, Trafalgar, Pau del Protectorat, passeig de la Independència, la mun-tanya del Gurugú…



Tarragona

5

del capital i que no representa els interessos de les classes po-pulars europees.

1. Establir processos partici-patius reals i vinculants per defi nir les bases de les con-vocatòries en matèria de coo-peració i sensibilització i el seu seguiment.

2. Recuperar i eixamplar la so-birania local en relació a la prohibició de la presència de forces militars de l’OTAN.

3. Fer polítiques actives de so-lidaritat internacionalista en-tesa com una acció política coherent, activa i conscient que parteix de la realitat per poder canviar-la denunciant l’ordre econòmic i polític i les polítiques de cooperació ac-tuals:

• Donar suport a polítiques de cooperació i solidaritat que vagin encaminades a denun-ciar les injustes polítiques econòmiques, socials i nacio-nals dels pobles d’origen i a enfortir el moviment popular

que, des d’aquests països, combat aquestes injustícies.

• Donar suport a les campan-yes de boicot impulsades des del moviment popular i de solidaritat com la campanya BDS.

• Denunciar la violació dels Drets Humans de les empre-ses transnacionals catalanes i espanyoles i la seva actitud imperialista als països dels Sud.

• Fer polítiques de solidaritat encaminades a treballar per la dissolució de l’OTAN i es-tablir campanyes informati-ves i de rigor sobre els greus efectes de la UE a casa nos-tra (MAT, CIE, Crisi, negació de drets socials, laborals i econòmics bàsics, pagament del deute...).

• Contribuir a la promoció de lluites justes i emancipado-res d’arreu prioritzant, pel seu component històric, es-tratègic i d’arrelament a casa nostra, els següents països: Veneçuela, Cuba i països de l’ALBA, Colòmbia, Sàhara, Palestina, Kurdistan, Galícia i Euskal Herria.

2. Model urbà i mobilitat


Tarragona

66666

Planifi cació urbanística, habitatge i espai públic al servei de les persones

La CUP defensem una ciutat i uns barris que posin la vida al centre i en els quals les institucions, els equipaments i els serveis esti-guin pensats per satisfer les ne-cessitats de la comunitat.

Per a nosaltres, els barris són espais on es construeix vida co-munitària, i per això les nostres propostes van encaminades a afavorir comunitats actives, co-hesionades, justes i solidàries, que posin l’accent a revertir les desigualtats, siguin per motius de classe, de gènere o d’origen.

Defensem un model de ciutat compacta, mediterrània i diversa, on cadascuna de les seves parts barregi l’activitat residencial, els equipaments, el comerç, la in-dústria i els serveis. Racionalit-zant el consum del sòl i protegir les àrees no urbanitzables, pro-movent la rehabilitació i l’aprofi -

tament dels pisos i locals buits, per fer possible una ciutat habi-table, que no responguin exclu-sivament a la lògica del benefi ci capitalista, sinó a les necessitats de qui els habita.

1. Elaborar un registre de tots els habitatges, solars i pro-pietats verticals desocupades per un període superior a un any, tot indicant els seus pro-pietaris, que s’actualitzi de forma semestral.

2. Fomentar les alternatives al model de propietat privada, com poden ser les cooperati-ves d’habitatge o les cessions d’ús, la masoveria urbana o altres projectes comunals o col·lectius.



Tarragona

7

3. Crear una borsa de masove-ria, gestionada per l’Ofi cina Local d’Habitatge. Oferir as-sessorament jurídic i tèc-nic, supervisió tècnica de les obres i mediació entre les dues parts perquè arribin a l’acord més benefi ciós.

4. Donar impuls de les coope-ratives d’habitatge. Posar en disposició des de l’Ajun-tament el sòl per construir habitatge més assequible en règim de cooperativa i oferint assessorament i exempcions.

5. Apostar per la regeneració de les zones antigues i/o degra-dades, invertint en la recupe-ració i millora de les zones que més han patit l’efecte de la crisi social, habitacional i comercial.

6. Facilitar, sempre que es pu-gui, la rehabilitació en lloc d’apostar per l’obra nova, creant una ordenança fi scal que reguli les subvencions i

exempcions a la rehabilitació.

7. Fer polítiques actives que fo-mentin l’ocupació de locals comercials buits a través d’estratègies de reactivació afavorint-ne la cessió tem-poral o el lloguer social a cooperatives, entitats socials o culturals, artesans o mi-croempreses que donin vita-litat al barri.

8. Potenciar un model urbà que millori la trama urbana per afavorir la diversitat d’usos, l’ús comunitari de l’espai pú-blic i la proximitat, fent con-viure els usos residencials, l’oci i l’activitat econòmica.

9. Fomentar la participació ciu-tadana en la gestió de l’urba-nisme, establint mecanismes vinculants de participació po-pular en la presa de decisions sobre el model urbà i de l’es-pai públic.

10. Modifi car el POUM, per ade-quar-lo a la realitat demogrà-fi ca, a les necessitats de la població i a la preservació del



Tarragona

88888

medi ambient. Garantir que l’objectiu del POUM no esde-vingui la reserva d’espais per als promotors, sinó dirigir un creixement ordenat i sosteni-ble de la ciutat.

11. Modifi car el POUM per elimi-nar les grans zones urbanit-zables previstes com el PPU-24 (Budellera), el PPU-41 i el PPU-59, assumint-los com a part de l’Anella Verda i con-centrant la futura obra nova a la zona sud de l’Horta Gran amb l’objectiu de cohesionar urbanísticament la ciutat i fer possible la conversió de la T-11 i la N-340 en vies urba-nes.

12. Transformar la N-340 i la T-11 en vies urbanes amb semà-fors i passos per vianants que permetin retirar les passa-rel·les elevades, així com ca-rrils diferenciats per a bicis i patinets i voreres amples per als vianants. Mirar d’incloure un carril per als autobusos.

13. Orientar les polítiques urba-nístiques per tal d’eliminar barreres que separen els ba-

rris. Cal que la planifi cació urbana, mitjançant el POUM, fomenti la connexió entre ba-rris i trenqui lògiques centra-listes.

14. Planifi car i potenciar zones verdes internes afavorint la connectivitat interna i externa així com la distribució equita-tiva dels espais verds a tots els barris per acabar amb la segregació cromàtica impe-rant.

15. Impulsar els horts urbans i periurbans arreu de la ciutat.

16. Fer unes polítiques que afa-voreixin el petit comerç de proximitat, integrant-lo dins la trama urbana i evitant la instal·lació de mitjanes i grans superfícies comercials.

17. Elaborar una diagnosi de les mancances que hi ha als di-versos barris de la ciutat, amb la participació de tècnics municipals, associacions veï-



Tarragona

9

nals i entitats del barri i de-terminar les prioritats i les actuacions que resulten im-prescindibles a curt i mitjà termini (un i tres anys, res-pectivament).

18. Impulsar els Plans de Ba-rri de Sant Salvador, barri del Port – Serrallo i la Flo-resta - Parc Riu Clar, donant continuïtat als que en el seu temps es van fer a la Part Alta i Camp Clar.

19. Potenciar noves centralitats en base a projectes sociocul-turals com pot ser el conjunt pl. Infants - Chartreusse - Jardins Vapor a la Part Baixa.

20. Crear un gran espai sociocul-tural que faci bategar el ba-rri del port lligant plaça dels Infants, amb l’antiga fàbri-ca chartreuse, les Antigues Naus Industrials de la Muller i els jardins del Vapor, dotant el conjunt d’un caràcter de lleure, social i cultural cen-

tral al barri: • Ampliar i millorar la plaça

dels Infants a partir del pro-jecte veïnal presentat.

• Recuperar i rehabilitar les naus de l’antiga Muller conti-gües a la Chartreusse deixant un espai semicobert per fer-hi Exposicions, actes de lleu-re, activitats per la canalla...

• Obrir el pati de la Chartreus-se i connectar-lo amb la p l. dels Infants, Posar els trams del carrer Smith i carrer Va-por contigus a la Chartreusse i els dos costats de la Pl. dels Infants amb plataforma única amb prioritat peatonal.

21. Prioritzar la construcció d’equipaments sobre la base de les necessitats dels barris i aprofi tant sempre que sigui possible els edifi cis públics en desús.

22. Rehabilitar i adequar els es-pais públics, com ara places, pistes esportives o voreres degradades, malmeses o, en alguns casos, inexistents...

23. Reforçar el manteniment pe-



Tarragona

10101010

riòdic dels equipaments com a mesura d’estalvi a llarg ter-mini i per garantir el seu ús públic en condicions.

24. Abandonar la política de grans infraestructures in-frautilitzades i sovint després abandonades i amb un elevat cost de construcció i man-teniment. Com han estat el jardí vertical de Tabacalera, el pàrquing de Jaume I o la zona coberta de la platja del Miracle.

25. Garantir l’accés ciutadà a les infraestructures i serveis bà-sics a les urbanitzacions amb dèfi cits d’equipaments.

26. Aturar els nous processos ur-banístics al litoral. Dotant de la màxima protecció a nivell municipals a les àrees lito-rals no edifi cades, que per-meti preservar el seu valor ecològic i ambiental.

27. Fer una regulació estricta dels pisos turístics, limitant els habitatges d’un mateix edifi ci o carrer els que es

poden dedicar a aquesta ac-tivitat, per tal d’evitar la pu-jada dels lloguers, la manca d’espais destinats a qui viu al barri i l’expulsió del veïnat en els barris en els que aquesta activitat es concentra, com és el cas de la Part Alta.

28. Ampliar les fonts d’aigua i ubicar WC públics, garan-tint-ne el correcte funciona-ment.

29. Combatre la massifi cació de terrasses i la mercantilitza-ció i privatització de l’espai públic mitjançant una orde-nança clara que tingui per objectiu la conciliació dels di-ferents usos i interessos de la població.

30. Donar utilitat al mapa acús-tic municipal amb mesures concretes tant urbanístiques com d’ordenació en els usos.

31. Incrementar el nombre de parcs d’infantils i garantir



Tarragona

11

un bon manteniment dels ja existents, així com obrir els patis de les escoles fora d’horari lectiu per ampliar el nombre d’espais per al lleure a la ciutat.

32. Instal·lar taulells fi xes i seients a alguns parcs i/o places de la ciutat per jugar a escacs a l’aire lliure.

33. Garantir un model de se-guretat preventiu en lloc de reactiu, on el coneixement exhaustiu de les realitats es-

pecífi ques del barri regeixi la tasca dels serveis munici-pals, inclosa la policia local com a garants de la segure-tat. Els plans transversals, que afecten diversos serveis municipals, han de ser l’ei-na per desenvolupar aquesta tasca.

34. Garantir un model de segure-tat de proximitat, que respon-gui a les necessitats de les persones i que no silenciï les problemàtiques, sinó que les escolti, les analitzi i ens per-meti fer mediació i, comptant amb els recursos necessaris, actuï sobre l’arrel del confl ic-te.

Fem possible una mobilitat sostenible que faciliti els desplaçaments i que acosti tots els barris

Defensem un canvi en el model de mobilitat, que situï en el cen-tre el transport públic i les ne-cessitats de les persones, garan-

tint una xarxa de transport públic col·lectiu efi caç, ràpida, accessi-ble per a les classes populars i no contaminant.

El PMUS (Pla de Mobilitat Urbana Sostenible), redactat fa vuit anys, ja proposava una sèrie



Tarragona

12121212

de mesures per a la millora de la mobilitat a Tarragona. Entre aquestes estaven la racionalit-zació de les línies d’autobusos, l’establiment d’una xarxa bàsi-ca de carril bici i diferents me-sures per millorar la mobilitat a peu. Recuperem algunes mesu-res que no s’han portat a terme i n’introduïm algunes de noves.

1. Fomentar la participació ciu-tadana en la millora de la mo-bilitat, tant en el disseny de la xarxa de transport públic com en la millora de la mobilitat a peu, en bici o en patinet.

2. Garantir a tot el territori un transport públic totalment accessible per tal que to-thom, i també les persones amb diversitat funcional, pu-guin desplaçar-se de forma segura i autònoma.

3. Racionalitzar les línies d’au-tobús municipal, establint dues categories principals, unes línies tranversals, amb recorreguts més llargs, que segueixen els eixos de la ciu-tat i enllacen els diferents sectors i altres línies, de ba-rri, que fan recorreguts més

curts i completen la cobertu-ra del territori, totes elles in-terconnectades.

4. Garantir el dret a la mobilitat i al desplaçament, amb gra-tuïtat en el transport públic per a escolars i estudiants i pels col·lectius en situació de vulnerabilitat econòmica.

5. Incrementar les freqüències dels serveis, especialment en les línies que connecten amb els punts de major interès públic com l’hospital, CAPs, mercats, Instituts de secun-dària, i d’altres equipaments públics.

6. Millorar la informació a temps real de la xarxa de bus així com renovar i ampliar el mobiliari (marquesines i pals).

7. Fer carrils bus en els trams de més circulació.



Tarragona

13

8. Incrementar les parades de transbordament, fent possi-ble el transbordament amb el mateix bitllet.

9. Implementar les parades in-termèdies del bus nocturn per reduir el màxim possible els punts de l’espai públic que són percebuts com a in-segurs.

10. Promoure l’electrifi cació de la fl ota de vehicles de transport públic col·lectiu, per reduir el seu impacte sobre la qualitat de l’aire i el canvi climàtic.

11. Incrementar i millorar la xar-xa i la interconnexió entre municipis del Camp i treba-llar per millorar la connexió ferroviària, incloent el Tram-Camp.

12. Ampliar els aparcaments dissuasius gratuïts, per des-congestionar el centre, con-nectats estratègicament mit-jançant la xarxa de transport públic col·lectiu.

13. Fomentar la mobilitat com-partida entre usuàries i de baix impacte especialment per als desplaçaments als polígons industrials.

14. Redistribuir les direccions del trànsit en els carrers estrets, peatonalitzar o pacifi car els carrers, per fer-los més se-gurs i amb voreres més am-ples.

15. Millorar els itineraris prin-cipals per a vianants, espe-cialment els ponts sobre el Francolí, fent les voreres més segures, més amples i més il·luminades i amb carrils per bicis i patinets. Igualment, millorar els itineraris pels passos elevats sobre l’A-7.

16. Estructurar una xarxa de ru-tes o camins escolars per garantir itineraris còmodes i segurs en els trajectes a peu en les proximitats dels cen-tres escolars.



Tarragona

14141414

17. Crear una xarxa de carrils de bicicleta segregats que connecti els barris amb el centre i els barris entre sí, començant pel carril bici que connecti Sant Salvador amb el centre i els barris de Po-nent, així com el carril bici paral·lel a la N-340 fi ns als barris de Llevant.

18. Elaborar plans intermunici-pals per a la connexió dels nuclis urbans propers (Vi-la-seca, la Canonja, Altafu-lla...), per mitjà de carrils de bicicleta segregats de les ca-rreteres.

19. Establir plans de conscien-ciació i informació sobre l’ús de la bicicleta i la seguretat vial.

20. Impulsar la xarxa de senders a peu i les rutes en bicicleta al territori, en col·laboració amb els municipis limítrofs, per fomentar l’oci familiar de natura.

3. Feminisme i alliberament sexual


Tarragona

15

Entenem el feminisme com una lluita i una pràctica per la lli-bertat, la igualtat, la justícia i la no discriminació de les dones. Com una lluita per fer front a unes estructures socials, cultu-rals, polítiques i econòmiques: el patriarcat i el capitalisme, que possibiliten l’exclusió i l’explota-ció de les dones, estimulen des-igualtats i ubiquen a les dones en una posició subordinada.

Per això, la CUP defensem el feminisme de classe amb una mirada interseccional per a con-querir condicions materials de vida dignes pel conjunt de dones i per donar una resposta global i completa a les desigualtats: gè-nere, origen ètnic, classe social, diversitat funcional, edat, opció sexual, expressió de gènere o identitat de gènere.

Treballem per uns municipis feministes que posin al centre del funcionament social les con-dicions materials que possibilitin una vida digna per a les classes populars en general i per a les dones en particular i abordem d’una manera integral les violèn-cies patriarcals i masclistes per tal d’eradicar-les.

En el mateix sentit, el muni-cipalisme feminista de la CUP és conscient de la violència i la discriminació del col·lectiu LGT-BI, per això lluitem per garantir la llibertat sexual de totes les persones i combatem qualsevol forma de LGTBI-fòbia o d’exclu-sió de les persones LGTBI de les diverses instàncies socials, edu-catives, laborals, culturals, polí-tiques i econòmiques.

1. Impulsar polítiques transver-sals feministes incorporant una perspectiva de classe,

Construïm una Tarragona feminista i amb perspectiva LGTBI



Tarragona

16

antiracista, anticolonial i que tingui en compte les diversi-tats funcionals per eliminar les desigualtats i violències que es deriven de l’opció se-xual, l’expressió de gènere i la desigualtat de gènere des de totes les àrees de l’Ajunta-ment.

2. Dotar a la regidoria d’igualtat de personal tècnic i de pres-supost propi per avançar en polítiques feministes i d’alli-berament sexual i implemen-tar així les mesures contra la discriminació del col·lectiu LGTBI recollides en les lleis aprovades pel Parlament de Catalunya.

3. Abordar de manera global les violències masclistes mi-tjançant polítiques específi -ques de prevenció, detecció i atenció, començant per la creació de centres d’atenció i informació on les supervi-vents de violència masclis-ta puguin adreçar-se i on es vetlli pel seu benestar i recu-peració.

4. Organitzar permanentment

tallers d’autodefensa i de for-mació sexual a tots els cen-tres cívics de la ciutat.

5. Crear protocols de preven-ció d’agressions masclistes i LGTBI-fòbiques per les festes majors.

6. Difondre campanyes insti-tucionals de sensibilització i formació enfront les violèn-cies masclistes i LGTBI-fòbi-ques.

7. Dotar de personal, de pressu-post i d’equipaments especí-fi cs l’Ajuntament de Tarrago-na per defensar i fomentar el respecte a les diversitats se-xuals i de gènere.

8. Impulsar cursos de formació amb perspectiva de gène-re i de sexualitats dissidents adreçats a la Guàrdia Urbana i a les treballadores públi-ques.

9. Defensar l’educació iguali-tària en els currículums es-colars que se centri en aca-



Tarragona

17

bar amb la socialització de gènere, la creació de rols i els estereotips imposats.

10. Incidir des de l’IMET en el Consell escolar perquè tots els centres educatius incor-porin de manera continuada des de l’etapa infantil tallers d’educació sexual que no se centrin només en la repro-ducció i la por i que incorporin recursos pedagògics especí-fi cs sobre diversitat sexual i de gènere.

11. Crear mesures contra l’as-setjament escolar per raó d’orientació sexual, expressió i identitat de gènere.

12. Garantir el dret al propi cos i per tant l’accés a un avorta-ment lliure i gratuït, impul-sant centres on es doni infor-mació, suport i alternatives a les dones que vulguin inte-rrompre l’embaràs.

13. Implementar plans urbanís-tics amb perspectiva de gè-nere per garantir la igualtat i

la seguretat així com habilitar els espais urbans i arquitec-tònics considerats «punts foscos».

14. Canviar els noms dels carrers amb nomenclatura eclesiàs-tica per noms que visibilitzin el paper i la memòria de les dones.

15. Vetllar perquè la comissió del Nomenclàtor respecti l’acord d’equiparar el nombre de ca-rrers amb noms de dones als carrers nous de Tarragona.

16. Regular la publicitat i la propaganda a Tarragona: tolerància zero amb la pu-blicitat masclista, racista, LGTBI-fòbica o xenòfoba.

17. Retirar els punts de l’orde-nança municipal contraris al lliure desenvolupament de la sexualitat i al dret del propi cos.

18. Articular efi cientment el des-envolupament dels diferents plans d’igualtat de forma transversal i adientment do-tada de recursos.



Tarragona

18

19. Facilitar l’articulació d’un teixit associatiu i popular fe-minista per generar l’apode-rament de les dones:

• Facilitar el treball als movi-ments socials de la ciutat i defensar la implicació de les dones en aquests moviments per generar aliances àmplies en clau feminista.

• Treballar conjuntament de manera transversal en totes les àrees amb les associa-cions i col·lectius feministes de Tarragona.

• Treballar per l’autoorganit-zació de les treballadores en els seus llocs de feina per avançar cap a unes condi-cions laborals dignes.

20. Municipalitzar els serveis relacionats amb les tasques reproductives i de cures com el Servei d’Ajuda a Domicili o la neteja dels edifi cis i equi-paments públics per garantir tant unes condicions laborals dignes com la qualitat de ser-vei.

21. Incrementar el nombre d’es-coles bressol municipals ga-rantint la presència a a tots els barris de la ciutat.

22. Dur a terme campanyes de sensibilització a favor de la corresponsabilització i el re-partiment de les feines repro-ductives i de cures a les llars.

23. Impulsar criteris feministes des d’una perspectiva inter-seccional en les polítiques econòmiques i socials que es duen a terme des de l’Ajunta-ment:

• Incrementar el pressupost per a polítiques feministes i garantir que cada àrea de l’Ajuntament disposi de parti-des específi ques per incorpo-rar la perspectiva de gènere.

• Bloquejar qualsevol intent de retallar o suprimir els serveis municipals que afecten als diversos col·lectius de dones.

• Introduir criteris feministes en els processos de contrac-tació pública.

• Valorar la tasca a favor de la igualtat de gènere a l’hora d’atorgar subvencions muni-cipals.

4. Llengua, cultura i patrimoni


Tarragona

19191919

Defensem una llengua, cultura i patrimoni socialment emancipa-dores, que permeti difondre un projecte alliberador social i in-dividual, que conjumini la lluita per les necessitats vitals amb la generació d’un nou coneixement crític a través del compromís cooperatiu, en relació amb un entorn social, històric i cultural

Cal una defensa clara del català com a llengua comuna i ofi cial de cohesió social que asseguri que sigui la llengua primera en tots els àmbits, sempre tenint en compte que, tot i ser l’eix princi-pal i identifi cador de la nació, hi ha moltes persones catalanes que se senten —o es poden sen-tir— partícips de la construcció d’aquest país però que la seva llengua d’origen i de referència és una altra.

Defensem l’ús de la llengua catalana

1. Realitzar campanyes esta-bles i continuades de promo-ció de l’ús de la llengua.

2. Efectuar estudis actualitzats sobre l’ús de la llengua en tots els àmbits del munici-pi per tal de poder redactar plans plurianuals de norma-lització lingüística de manera coordinada per administra-cions i entitats.

3. Fer campanyes públiques per informar sobre els drets lin-güístics i fent campanyes de

dinàmic i canviant. Estem parlant de la capacitat de canviar des de l’àmbit local el model de repro-ducció material i cultural impo-sat per la divisió del treball, que genera massifi cació, decultura-ció, deteriorament patrimonial, desigualtat territorial, genocidi lingüístic i extermini cultural.



Tarragona

202020

sensibilització lingüística de les persones consumidores així com en la sensibilització i formació de comerciants.

4. Prendre mesures per garan-tir el compliment dels Regla-ments d’usos lingüístics, com ara amb la creació de comis-sions amb competències per intervenir en casos d’incom-pliment o facilitant l’acció de controls externs, com ara el del Consorci per a la Norma-lització Lingüística (CPNL).

5. Assegurar que el català sigui la llengua per defecte en la primera atenció al públic per part del funcionariat i treba-lladores, sens prejudici de l’ús de les altres llengües si s’escau en cada ocasió o en l’adequació a la conversa.

6. Ús públic del català com a llengua ofi cial a l’Ajuntament emprant-lo en les interven-cions al ple, a l’hora de parlar públicament i en tota comu-nicació dirigida a la ciutada-nia telefònica, presencial o escrita en els mitjans de co-

municació locals o en qualse-vol forma: publicitat, cartell, revista, díptic o banner.

7. Impartir en català tant la for-mació interna dels ajunta-ments, consells comarcals, diputacions o ens públics en què participen podent-hi fi xar les excepcions corresponents en els casos de cursos d’idio-mes.

8. Garantir el dret de la pobla-ció tarragonina de rebre els cursos o accions formatives de titularitat municipal en ca-talà, com ara les classes en piscines i gimnasos públics, els cursos en serveis d’ocu-pació o assessorament a l’emprenedoria o les escoles de música municipals.

9. Fomentar l’ús social del ca-talà a les persones nouvin-gudes i sobre el fenomen de “canvi de llengua” que s’ob-serva en els catalanoparlants en les converses bilingües,



Tarragona

21212121

col·laborant amb les entitats d’immigrants amb la fi nalitat d’estimular l’aprenentatge i l’ús del català, coordinant l’oferta de cursos de llengua catalana de tota Tarragona i impulsant programes de vo-luntariat lingüístic.

10. Optar per la versió doblada o subtitulada en català en la projecció de documentals i pel·lícules en esdeveniments, festivals o activitats de lleure municipals o de subvenció o suport municipal.

11. Enfortir la relació amb les or-ganitzacions que ja treballen en la dinamització i normalit-zació de la llengua catalana, i reforçar el manteniment dels projectes que desenvolupen.

12. Vetllar perquè la documenta-ció contractual amb tercers sigui, com a mínim, en català (contractes, factures...).

13. Condicionar la concessió d’espais publicitaris a l’ús del

català en els anuncis que s’hi exposin o projectin.

14. Exigir a les empreses fabri-cants la presència del català en els productes que s’enca-rreguin de manera especial per al servei públic o intern, com ara les aplicacions per a mòbils, els llocs web o el pro-gramari específi c de gestió i que estigui així mateix ins-tal·lat per defecte.

15. Donar suport actiu al model d’escola catalana en llengua i continguts denunciant les conseqüències nefastes que pot tenir per al model escolar català únic i integrador i l’in-tent de dividir i discriminar la població escolar per raó de llengua i assegurar el model d’immersió lingüística a les escoles.

16. Afavorir una educació inter-cultural que ens permeti va-lorar allò que ens aporta la persona que ve de fora i trac-tar la llengua com una eina que facilita la cohesió social.



Tarragona

222222

La cultura tarragonina està molt viva malgrat la mala gestió feta per l’Ajuntament, i és que les entitats de la ciutat treballen in-cansablement tot i les condicions d’abandonament a què estan sot-meses per part de l’administració actual. Reivindiquem la necessi-tat d’enfortir la xarxa associativa i dotar-la de recursos per tal de poder generar i compartir amb tota la ciutat les seves activitats. En aquest sentit, a més, cal de-mocratitzar l’accés a la cultura fent-la inclusiva i accessible a totes les capes i segments que relliguen el poble menut i confor-men les classes populars d’avui.

Les polítiques culturals han de ser dinàmiques i canviants per adaptar-se a una societat viva: les tradicions, les festes i cadas-cuna de les accions culturals que desplega un ajuntament –des de la promoció del teatre amateur fi ns a la gestió dels museus– s’han de reinventar, mutar, adap-tar i transformar per ser útils en aquest horitzó d’emancipació individual i col·lectiva. I tot això

Per una cultura emancipadora

sense perdre de vista la necessi-tat d’una gestió cultural partici-pada i comunitària que apoderi a la ciutadania i l’allunyi dels vells models de despotisme il·lustrat.

1. Elaborar un Pla Municipal de Cultura perquè tota la políti-ca cultural de l’ajuntament obeeixi a un projecte comú i coordinat i no es limiti a par-cel·les autònomes (el teatre, les arts visuals, les lletres, les festes).

2. Dirigir la despesa de les polí-tiques de subvencions a pro-jectes d’activitat concretes, no únicament a l’entitat en sí, barrant el pas al clientelis-me cultural i promovent una bona política de subvencions que sigui transparent, demo-cràtica i garanteixi que totes les persones i entitats inte-ressades puguin optar-hi.



Tarragona

23232323

3. Evitar externalitzar la gestió cultural i assumir-la des de les infraestructures munici-pals tot diferenciant les acti-vitats que provenen del sec-tor associatiu de les que són estrictament comercials.

4. Desenvolupar, actualitzar i dur a terme el Pla Local d’Equipaments Culturals de Tarragona, garantint l’ús, l’optimització, la cessió i la preservació dels equipa-ments públics per part de qualsevol agent cultural que en necessiti. Igualment, evi-tar la degradació d’espais com la Casa de la Festa, Ca l’Agapito, la Tabacalera, tea-tres, etc.

5. Orientar la gestió del patri-moni cultural cap a la cohesió social i el reforç d’unes iden-titats locals inclusives i com-partides i garantir-ne la seva protecció i preservació.

• Superar la bretxa espacial/cultural: necessitat de pro-mocionar la cultura a les es-

coles i centres cívics com a vertebradors de la societat.

• No orientar exclusivament les polítiques culturals i la programació cap a les arts i les lletres (cultura acadè-mica) sinó també incloure-hi la resta d’elements que con-formen la cultura com la di-versitat cultural, la identitat local, els sistemes de valors, els costums o les tradicions.

• Enfortir les campanyes que ja es duen a terme a les escoles per apropar la cultura popu-lar i els continguts culturals locals en general.

• Treballar per la incorporació de línies d’actuació adreça-des a sectors amb risc d’ex-clusió.

• Reforçar i potenciar la diver-sitat cultural al centre i a tot els barris de la ciutat (aca-bant amb la centralització ac-tual), però no només durant la temporada estival, sinó també la resta de l’any. Així com les activitats adreçades a la infància, com el Parc de Nadal, la programació per a gent gran i persones amb di-versitat funcional, amb la po-tenciació d’iniciatives com la



Tarragona

242424

Festa per a tothom.

6. Crear el Servei Municipal de Biblioteques: les biblioteques són centres culturals que ajuden a disminuir diferèn-cies socials entre persones i barris i tenen una gran reper-cussió positiva en la cohesió social.

• Convertir les biblioteques municipals en equipaments dinàmics que esdevinguin centres irradiadors de cultu-ra i que donin respostes a les necessitats del teixit social i comunitari del barri o muni-cipi.

• Mantenir una programació estable d’activitats encarades a generar una societat crítica i emancipada (clubs de lectu-ra, presentacions de llibres, tallers d’escriptura, d’ora-tòria, d’informàtica, etc.).

7. Adequar i garantir l’existèn-cia d’equipaments, infraes-tructures i espais culturals municipals que resolguin les necessitats del municipi, de les seves entitats culturals i de les creadores artístiques.

• Potenciar l’Arxiu Municipal

com a un servei bàsic i dipò-sit de la memòria col·lectiva, i preveure la municipalització d’altres equipaments cultu-rals com el fons de l’antiga hemeroteca de Caixa Tarra-gona.

• Potenciar els centres de mú-sica i dansa fi nançats per l’Ajuntament. Actualment són les escoles de música priva-des les que actuen a totes les activitats programades des de l’Ajuntament.

• Consolidar i ampliar l’aposta de la música al carrer, oferint més espais per tocar en tota la ciutat i explorant noves vies per facilitar l’accés al col·lec-tiu de músics.

• Potenciar l’àmbit de les lle-tres amb projectes de dina-mització i difusió. Un exemple d’aquesta dinamització és la represa del projecte d’Escrip-tors del Camp de Tarragona (ESCAT).

• Ampliar l’oferta d’espais d’exposició a la ciutat, així com també bucs d’assaig i espais de suport a la creació



Tarragona

25252525

artística.

8. Crear un sistema escènic coordinat que comprengui tant els dos teatres munici-pals i el Camp de Mart com la Sala Trono (de propietat municipal) i la Sala El Magat-zem (en conveni amb l’Ajun-tament), i la resta de teatres dels centres cívics.

9. Donar suport obert a la col·lectivització, l’autogestió, l’associacionisme sense ànim de lucre i/o de plantejament comunitari, i als equipaments i serveis públics no externa-litzats, en detriment del pes i domini de les indústries i de la mercantilització cultural.

• Inventariar les cessions de locals municipals actuals a entitats i associacions, de-mocratitzant-ne l’assignació mitjançant un procés trans-parent i reglat per tal de pro-porcionar espais per al des-envolupament d’aquestes.

• Prioritzar les associacions i els col·lectius locals en

l’agenda cultural dels espais destinats a allotjar les activi-tats culturals.

• Generar dinàmiques de col·laboració entre les enti-tats fomentant el treball en xarxa i les relacions de soli-daritat entre les diverses as-sociacions.

• Impulsar o facilitar les expe-riències d’autogestió que es duguin a terme a Tarragona i promoure mecanismes de coordinació del teixit associa-tiu cultural de la ciutat.

• Obrir les portes a la participa-ció dels col·lectius locals i les entitats en l’agenda cultural de Tarragona, com a meca-nisme de democràcia directa i transparència, garantint que l’administració desenvolupi un paper col·laborador i faci-litador i no entorpidor.

• Garantir que el Centre d’Art de Tarragona compti amb la participació i la incorporació dels i les artistes de la ciutat.

10. Dur a terme sinergies cul-turals amb altres municipis del Camp de Tarragona, que permetin un enriquiment i intercanvi cultural recíproc i



Tarragona

262626

permanent, fent que els pro-jectes culturals tinguin més recorregut i difusió.

11. Establir convenis amb enti-tats locals, en lloc de con-tractar empreses privades per fer feines relacionades amb la festa major.

12. Expandir i acostar la festa major a tota la ciutadania, perquè tothom se la senti seva, descentralitzant els ac-tes que sigui possible.

13. Recuperar el Festival d’Estiu, esdeveniment que s’ha exter-nalitzat a empreses i que es gestiona en funció de criteris mercantils.

14. Preservar i promoure el fes-tival de recreació i divulgació històrica Tarraco Viva més enllà de l’exhibició militaris-ta.

15. Impulsar i promoure la crea-ció feminista i en llengua ca-talana a les diferents discipli-nes artístiques.

16. Prohibir totes aquelles fes-tes, esdeveniments i fi res que no fomentin uns principis ètics bàsics (no violència, no discriminació...).

17. Potenciar la realització d’ac-tivitats culturals al carrer i l’activitat cultural en espais destinats a altres fi nalitats més enllà dels equipaments culturals.

18. Utilitzar llicències copyleft i Creative Commons que faci-litin la reutilització digital de les obres artístiques i produc-cions dels/de les creadors/es locals fi nançades amb fons públics, com a eines de cul-tura lliure.



Tarragona

27272727

Les tarragonines i els tarrago-nins tenim el privilegi i la respon-sabilitat de viure en una ciutat que és un jaciment arqueològic viu. La complexa gestió que això suposa ha de trobar l’equilibri en-tre la preservació del llegat patri-monial i el dia a dia d’una ciutat moderna i activa. Aquest model no pot prioritzat la mercantilitza-ció del patrimoni deixant enrere el veïnatge en favor dels creue-ristes i l’afl uència massiva d’un turisme poc sostenible.

Els principals eixos que han d’estructurar la gestió patri-monial radiquen en: garantir la seva preservació i conservació (actuant d’urgència quan sigui necessari i amb un seguiment periòdic de l’estat dels monu-ments); fomentar la seva difusió, divulgació i posada en valor amb un mateix discurs reconeixible arreu de la ciutat; i garantir el seu accés tant per al públic en general (adaptant les instal·la-

Un patrimoni present en el dia a dia

cions, programant horaris de visita amb personal qualifi cat i fomentant activitats educatives), com pels especialistes (facilitant l’accés a l’estudi de materials, potenciant programes de recerca i fomentant trobades periòdiques d’especialistes). Tot allò amb l’objectiu principal de garantir el futur del nostre patrimoni i em-poderar a les tarragonines i ta-rragonins en la defensa i preser-vació del seu llegat.

1. Desenvolupar i aplicar els plans i lleis vigents per a la conservació del patrimoni.

2. Crear un Servei Municipal de Protecció del Patrimoni, for-mat per arqueòlegs, restau-radors, conservadors i arqui-tectes que vetlli pel conjunt global del patrimoni ubicat dins del terme municipal de Tarragona, sigui de qui sigui la competència, reglamen-tant-ho.

• Fer un seguiment periòdic de l’estat dels diferents ele-ments patrimonials.



Tarragona

282828

• Fer d’enllaç com a repre-sentant municipal entre les diferents institucions, orga-nismes i subjectes que tin-guin competències sobre ele-ments patrimonials ubicats dins del terme municipal de Tarragona per a la coordi-nació i el traspàs d’informa-ció periòdica sobre l’estat de preservació del patrimoni, acordar actuacions de con-servació i dissenyar progra-mes de difusió.

• Reclamar actuacions i res-ponsabilitats als organismes, institucions i subjectes que correspongui quan la compe-tència no sigui municipal o es tracti d’una propietat privada.

• Fer un seguiment del com-pliment de les actuacions re-clamades i iniciar els tràmits necessaris per obrir les dili-gències que siguin oportunes per tal d’exigir la seva execu-ció en cas d’omissió.

3. Utilitzar les fi gures jurídiques de protecció del patrimoni de competència municipal (BCIL, EPA i BPU) per garan-tir la protecció i conservació dels elements d’interès pa-

trimonial de béns mobles i immobles públics i privats.

4. Encarar l’escandalosa pro-blemàtica de les edifi cacions de titularitat pública que es-tan en desús o infrautilitza-des. Ens referim a allò que hem batejat amb el nom de «Grans Runes» de la ciutat: plataforma del Miracle, Banc d’Espanya, antiga comissaria de la Guàrdia Civil, comissa-ria del carrer Santiyán o els fortins.

• Elaborar un catàleg exhaus-tiu de tots aquests edifi cis.

• Desenvolupar una Taula Ciu-tadana de discussió al voltant dels diferents projectes que es podrien dur a terme als edifi cis inclosos en el catàleg, incorporant els suggeriments tècnics adients.

5. Dissenyar un pla d’actuació per tal de redefi nir i recu-perar l’Anella Verda de Ta-rragona (que va des del Prat d’Albinyana, que envolta el polígon sud i els barris de



Tarragona

29292929

Ponent fi ns al Francolí, que segueix pel bosc del Pont del Diable, per saltar tot seguit a la zona de la Budellera fi ns a la desembocadura del Gaià voltant el terme un altre cop per la primera línea de costa) creant un circuit ecohistòric.

• Recuperar, adequar i senya-litzar els camins que l’articu-len.

• Inventariar i catalogar tots els elements patrimonials i natu-rals ubicant cartells informa-tius al llarg del recorregut.

• Reobrir, preservar i millorar els refugis antiaeris i les for-tifi cacions de la costa tarra-gonina.

• Recuperar, adequar, museït-zar i senyalitzar el conjunt patrimonial dels Mongons i connectar-lo amb el Parc Ecohistòric del Pont del Dia-ble.

• Donar a conèixer l’Anella Ver-da facilitant materials (plà-nols, tríptics...), programant rutes (caminades, curses, bicicletades...) i activitats per les escoles i instituts de la ciutat.

6. Denunciar els grans macro-projectes de la ciutat (Pre-ventori de la Savinosa, Teatre Romà, plaça dels Sedassos, Tabacalera…) que generen una despesa desmesurada i poc realista i proposar-hi projectes i intervencions diri-gides a la preservació i con-servació, tot conjugant-los amb usos nous procedents de processos participatius amb la comunitat.

7. Elaborar un Projecte d’Edu-cació del Patrimoni al que po-dran adherir-se els diferents centres escolars del munici-pi, convidant a tots el docents a participar en l’avaluació, construcció i millora del pro-jecte així com en l’elaboració dels materials didàctics.

• Tallers i visites didàctics es-tructurades i adaptades per cicles o cursos, així com la seva adaptació per qualsevol tipus de diversitat funcional representada entre l’alum-nat.

• Promocionar i coordinar programes per “adoptar un monument” pels alumnes d’Educació Secundària.



Tarragona

303030

• Potenciar projectes interge-neracionals en què els alum-nes expliquin el patrimoni a la gent gran.

8. Apostar per polítiques de di-namització turística pensades i desplegades conjuntament amb els diferents agents so-cials implicats (espais pa-trimonials, parcs naturals, comerç local, entitats, etc.) per garantir la cohesió social i la vertebració d’un projecte col·lectiu.

9. Realitzar un estudi sobre els diferents museus de la ciu-tat per garantir l’obertura de tots els espais, considerar la projecció de nous centres d’interpretació visibilitzant diferents períodes de l’His-tòria de la ciutat i facilitar el seu accés als investigadors i equips de recerca.

• Projectar la creació i obertu-ra d’un centre d’interpretació sobre la Cossetània ibèrica.

• Transformar els magatzems municipals en un veritable Arxiu Arqueològic.

5. Medi ambient i model energètic


Tarragona

3131

Els Països Catalans, com la res-ta del planeta, viuen sota els efectes d’una crisi econòmica, social i ecològica que ha delmat els drets polítics i socials alhora que ha fet més evident les con-tradiccions entre capitalisme i natura. Els processos de priva-tització dels béns naturals, d’ai-gua i de l’energia han provocat la depredació del territori. Unes dinàmiques extractives que ens han abocat a un crisi ecològica i climàtica sense precedents en la història de la humanitat.

Arreu dels Països Catalans, els efectes del canvi climàtic es comencen a notar com a resultat de l’ús intensiu de combustibles fòssils. L’increment dels fenò-mens meteorològics extrems, l’avenç del procés de desertitza-ció, la pèrdua de recursos hídrics i de les glaceres permanents o la

desaparició d’ecosistemes sen-cers són, entre d’altres, els prin-cipals impactes d’aquest canvi climàtic sobre el nostre territori.

Alhora els nostres ecosiste-mes pateixen una reducció crí-tica de la biodiversitat com a conseqüència de la destrucció i fragmentació dels hàbitats, el creixement urbanístic, el turisme massiu, la sobreexplotació dels ecosistemes o l’acumulació de contaminants ambientals en or-ganismes i ecosistemes. Els Paï-sos Catalans també són una font de generació de residus com a resultat de la lògica de producció i consum capitalista, només un 30% dels quals es recicla mentre la resta són dipositats en aboca-dors o incineradores.

Els Països Catalans són un exemple il·lustratiu de l’ofensi-va de les oligarquies capitalistes per controlar l’explotació i la ges-tió de les fonts energètiques; a

Per uns municipis adaptats a l’entorn, energètica-ment sobirans i en transició cap al residu zero.



Tarragona

3232

través de projectes que reporten elevats benefi cis privats gràcies a les inversions públiques. Una estratègia similar es dona en la privatització del servei d’aigua en alta.

En aquest escenari i malgrat les limitacions i difi cultats s’han desenvolupat moltes propostes encaminades a remunicipalit-zar la gestió de l’aigua, a reduir la contaminació atmosfèrica, a denunciar la contaminació dels

nostres rius i rieres, a lluitar con-tra la massifi cació turística i l’ex-pansió urbanística o a combatre la pèrdua d’espai verd. Perquè quan parlem d’ecologisme par-lem de vida, volem barris i pobles més verds, saludables, vius i par-ticipatius com a espais de cons-trucció social col·lectiva. Volem municipis en equilibri ecològic amb l’entorn natural que tren-quin les lògiques consumistes tot garantint el dret inalienable d’accés als serveis fonamentals per a la vida de les persones com l’aigua i l’energia.

1. Potenciar un model de ciu-tat mediterrània que trenqui amb la dinàmica expansiva de l’urbanisme capitalista.

2. Incrementar el espais

verds amb espècies autòc-tones a tots els barris, per combatre l’increment de CO2, el canvi climàtic, així com l’augment de temperatura, la pols i el soroll.

Un model urbà en equilibri amb l’entorn

3. Reforçar els espais naturals que envolten la nostra ciutat, que funcionen com hàbitats naturals. En aquest sentit cal realitzar un pla de connectors biològics i de vianants per tal de completar l’Anella Verda de Tarragona, tallada avui per dues carreteres i la via



Tarragona

3333

del tren, i cal redactar-ne el Pla Director.

4. Elaborar i aprovar un Pla Es-pecial de Protecció de l’Ane-lla Verda de Tarragona, que reguli els usos que s’hi poden desenvolupar i que concre-ti mesures per tal d’evitar la pèrdua de biodiversitat.

5. Mantenir i millorar la identitat i la qualitat paisatgística dels ambients periurbans i rurals, protegint els elements més excepcionals i els que donen identitat al territori. Cal am-pliar l’EIN del Bosc de la Mar-quesa amb la platja Llarga fi ns a la Savinosa i conservar, però no asfaltar, el Camí del Llorito.

6. Cercar noves fórmules de cooperació supramunicipal. Aquesta col·laboració és bà-sica per fer la gran anella des del Gaià fi ns al Francolí. En aquest sentit, caldrà fer extensiu l’EIN desemboca-dura del riu Gaià al roc del

preventori de la Savinosa. El preventori hauria de ser un espai social, amb molts usos potencials, que no s’hauria de privatitzar.

7. Recuperar els masos disper-sos arreu de l’Anella Verda –molts, protegits ja en l’ac-tualitat– com a equipaments socioambientals i, en espe-cial, reconstruir i rehabilitar el Mas Grimau com a equi-pament públic de referèn-cia per a l’espai protegit del Bosc de la Marquesa i l’Ane-lla Verda globalment, esde-venint un ecomuseu i centre d’interpretació, equipat amb un jardí botànic. En aquest, s’hi conserva la savina lito-ral més gran de Catalunya, catalogada a tal efecte com a monumental per la Generali-tat. També, recuperar la torre de defensa annexa com a mi-rador i punt de guaita contra incendis.

8. Adquirir com a sòl públic la globalitat de la fi nca del Bosc de la Marquesa, per poder gestionar lliurement els seus espais naturals.



Tarragona

3434

9. Elaborar els necessaris Plans de Gestió de tots els espais naturals protegits municipals i els pertinents Plans Tècnics de Gestió i Millora Forestal, de forma que es potenciï efi -caçment la maduració dels boscos del municipi vers al-zinars, o bé màquies i roure-des, les comunitats vegetals inherents del país, i molt més estables i resistents a incen-dis, ventades o plagues.

10. Restaurar els ecosistemes riberals del Francolí aigües amunt del seu pas pel nucli urbà, mitjançant la refores-tació dels boscos de ribera, paral·lelament a la disposició equipaments d’educació am-biental integrats.

11. Naturalitzar coherentment les riberes del Francolí al seu pas confrontat amb la ciutat, tot millorant-ne paisatgísti-cament el seu entorn, amb espècies helofítiques, arbus-tives i arborescents pròpies dels ecosistemes riberals fi xant i estabilitzant els mar-ges riberencs.

12. Naturalitzar el Bosc Naixent de Sescelades, recuperant el projecte inicial de restau-ració ecològica mitjançant la implementació dels hàbitats propis de màquia i d’alzi-nar.

13. Recuperar els Fortins de Sant Jordi i de la Reina com a equipaments socioambien-tals, engegant-hi l’anunciat projecte d’ecomuseu de la Mediterrània, ajardinant l’en-torn amb espècies autòcto-nes.

14. Compatibiltzar la conservació de l’entorn natural del Mo-rrot de l’Arrabassada-Savino-sa-Cala Romana amb un ús social, ordenant i recuperant ambientalment i paisatgística tot l’espai.

15. Conservar íntegrament l’en-torn natural de la Platja Llarga de Tarragona. Ni a la Platja Llarga, ni al Bosc de la Marquesa, s’ha de possibilitar



Tarragona

3535

l’accés motoritzat. Tot i que sí que cal arranjar urgentment els senders i accessos per or-denar l’ús al Bosc de la Mar-quesa, però de manera molt minimalista i integrada.

16. Impulsar el Parc Natural de les Terres del Gaià, consoli-dar la preservació de la conca del riu, tot assolint el seu ca-bal i règim ecològic.

17. Ésser garants de la preserva-ció dels sistemes agrofores-tals més enllà de l’Anella Ver-da de Tarragona fi ns la resta de la comarca, al Tarragonès nord. Recuperar els diversos trams abandonats de l’antiga carretera del Pont d’Armen-tera, passat Sant Pere i Sant Pau, com a miradors paisat-gístics vers les muralles de la ciutat, la Mediterrània i el pa-ratge de les Coves del Llorito.

18. Preservar el paratge de les Coves del Llorito i el seu en-torn, un extens espai natural que acull valors signifi ca-

tius tant naturalístics com paisatgístics, històrics i so-cials.

19. En general, i en qualsevol planejament urbanístic, con-servar les àrees de sòl fèr-til de potència signifi cativa, com els comellars, concen-trant-ne les transformacions urbanístiques a les parts de terreny més magre. A tal efec-te, conservar la part baixa del comellar de Terres Cavades com a gran Zona Verda i nexe d’unió ciutat-camp.

20. Impulsar iniciatives autoges-tionades de producció ali-mentària ecològica en horts urbans i periurbans, així com la distribució amb cooperati-ves de consumidores.

21. Apostar per un model verd urbà mediterrani que perme-ti implementar sistemes de regs efi cients, evitant l’ús de pesticides, herbicides i altres elements tòxics.



Tarragona

3636

1. Crear una Regidoria o un De-partament de Benestar Ani-mal on es gestionarà, es tre-ballarà i es vetllarà per tots els punts de la llei 2/2008 de la Llei de Protecció dels Ani-mals de Catalunya i les nor-matives i ordenança munici-pal.

2. Prohibir festes, celebracions i actes lúdics com les atrac-cions de fi res amb animals, correbous, festes amb ani-mals vius, mercats, etc.

3. Promoure campanyes de sensibilització en relació amb el dret i el maltractament animal.

4. Crear nous espais per a gos-sos o altres animals, com l’habilitació d’una platja per al seu ús; fomentant el car-net del “bon responsable” imprescindible per poder ac-cedir-hi.

5. Implantar el Projecte so-bre colònies felines i gestio-nar-les amb el mètode CER

amb la col·laboració de les associacions de la ciutat sen-se ànim de lucre que ja tre-ballen per aquesta fi i propor-cionar, des de l’Ajuntament, el carnet d’alimentadores de gats per a les veïnes que ho sol·licitin, previ curs de for-mació.

6. Crear un centre públic d’adopcions felines amb con-venis de col·laboració amb les entitats animalistes així com regular la gestió muni-cipal dels animals recollits al carrer i el seu trasllat al cen-tre d’acollida.

7. Gestionar l’obligació de vacu-nar, identifi car i esterilitzar tots els animals que surtin en adopció del centre d’acollida municipal.

8. Impulsar programes de for-mació obligatòria per aque-lles persones i/o centres res-ponsables d’animals.

Una Tarragona respectuosa amb els animals



Tarragona

3737

9. Controlar la població d’aus amb mètodes innocus que permetin l’esterilització.

10. Instal·lar més papereres a la ciutat per tal de dipositar els excrements dels animals amb facilitat, així com dur a terme campanyes per diluir amb aigua l’orina dels gos-sos.

11. Impulsar un programa de re-gulació i limitació de la com-pravenda d’animals de com-panyia, amb incentius fi scals i ajuts pels comerços que for-min part de la xarxa social del carnet d’adoptant.

12. Fer campanyes d’esterilitza-ció i identifi cació dels animals de companyia de forma pe-riòdica amb la creació d’una Unitat Mòbil d‘Esterilització (UME), mitjançant mesures socials d’ajuda als animals i als seus responsables legals i amb la creació d’un servei veterinari públic per a les persones amb carnet d’adop-tant.

13. Declaració del Municipi “Ciu-tat amiga dels animals” amb el compliment de tots els punts abans descrits, fomen-tant l’educació i el respecte cap als animals.



Tarragona

3838

1. Garantir l’accés als submi-nistraments energètics a tota la ciutadania i prohibir el tall del subministrament dels col·lectius en situació de vul-nerabilitat econòmica.

2. Assegurar l’accés públic a la informació i fomentar la par-ticipació vinculant de la ciuta-dania com a membre actiu de la gestió municipal i nacional de l’energia.

3. Elaborar Plans de Transi-ció Energètica Municipal per avançar cap a l’autosufi cièn-cia energètica de la nostra ciutat per mitjà de l’autopro-ducció d’energies

4. Impulsar un estudi sobre la qualitat de l’aire a Tarragona davant les evidències científi -ques del risc per a la salut de les persones que suposa l’al-ta presència al nostre territori de dos compostos tòxics volà-tils, el benzè i el 1-3 butadiè, declarats com a potencials cancerígens, i identifi cant les

corresponents responsabili-tats de les empreses implica-des.

5. Donar suport a totes les in-vestigacions mediambientals independents per tal de de-terminar l’abast de l’impacte de les emissions atmosfèri-ques procedents de la indús-tria petroquímica al Camp de Tarragona i, en especial, del Polígon Sud.

6. Promoure una xarxa col·la-borativa entre el teixit asso-ciatiu de la ciutat per tal de donar suport a la realització d’aquest estudi pendent així com la divulgació de les seves conclusions.

7. Fomentar la creació de coo-peratives energètiques locals de generació i consum i can-viar els proveïdors munici-pals per cooperatives d’ener-gies renovables.

Avançant cap a la sobirania energètica



Tarragona

3939

8. Promoure la utilització de la biomassa forestal com a font d’energia. Cal potenciar l’ús i foment de les energies reno-vables, el control públic de la gestió d’aquests recursos i alhora fer possible una gestió forestal sostenible.

9. Potenciar la instal·lació de panells solars d’energia foto-voltaica per l’obtenció d’elec-tricitat, aigua calenta i cale-facció.

10. Reduir la contaminació lumí-nica de la ciutat sense men-ystenir la seguretat dels ca-rrers.

11. Potenciar que la rehabilita-ció d’edifi cis es faci seguint criteris d’efi ciència i estalvi energètic com es preveu pels edifi cis de planta nova.

12. Instal·lar xarxes elèctriques d’última generació (allà on sigui possible) que permetin conèixer al detall, a través d’internet, el consum dels abonats.

13. Incentivar la concessió de crèdits tous i ajuts per a fa-mílies (sobretot aquelles amb menys recursos) per tal de potenciar mesures d’estalvi energètic i poder posar-les en marxa.

14. Posar mitjans per facilitar la feixuga tramitació i el siste-ma de primes vigent, ja que actualment difi culten la im-plementació d’alternatives de generació distribuïda, en favor de la centralitzada.

15. Fer assessorament i cons-cienciació de la importància de la reducció de les emis-sions per part d’indústries i comerços, tot implementant millores per tal de reduir les emissions a l’atmosfera.

16. Promoure l’autosufi ciència energètica a les indústries, desenvoluparem sistemes de subministrament, princi-palment solar i tèrmic, però també d’altres sistemes com ara la biomassa, l’ús de gas metà mitjançant la cogenera-ció, reduïnt la dependència de combustibles fòssils.



Tarragona

4040

17. Promoure les campanyes municipals de sensibilització/conscienciació ciutadana per tal de promoure les bones pràctiques energètiques.

18. Encetar campanyes munici-pals d’informació a la pobla-ció en relació als ajuts i des-comptes per a l’adquisició i instal·lació d’elements i equi-paments d’estalvi energètic.

19. Promoure al nostre municipi l’estudi i la millora dels bio-combustibles i la introducció real de vehicles elèctrics o híbrids, pressionant alhora perquè el ferrocarril es con-verteixi en el mitjà de trans-port del segle XXI, un mitjà ràpid, econòmic, efi cient i que equilibra i cohesiona el país territorialment.



Tarragona

4141

1. Aprovar un Pla Local Residu Zero, amb participació dels diferents agents socials, polí-tics i econòmics, que concreti com s’aplicarà l’Estratègia Residu Zero.

2. Implementar el model de re-collida Porta A Porta (PaP) com la forma més ràpida i efectiva d’incrementar els re-sultats quantitatius i qualita-tius de la recollida selectiva, amb previs programes-pilot de viabilitat.

3. Aplicar una fi scalitat ambien-tal incentivadora per a la mi-llora de la prevenció i la reco-llida selectiva de residus.

4. Aplicar taxes de pagament de residus per generació (en el marc d’una recollida porta a porta) per tal que pagui més qui més residu barrejat faci.

5. Fer campanyes de conscien-ciació i sensibilització sobre la reducció de la generació de residus.

6. Promoure la reutilització i els circuits de reparació de productes facilitant l’accés d’empreses d’economia so-cial, cooperativa i ecològica als productes reutilitzables.

7. Recuperar materials dels abocadors.

8. Fomentar els mercats de bescanvi gratuït i d’altres iniciatives no mercantils per difondre la cultura del reci-clatge contra l’obsolescència programada.

9. Oposar-se a la valorització energètica de residus i, per tant, a la incineració del re-buig municipal com a meca-nisme per reduir el volum de deixalles.

Residus municipals: avançant cap al Residu Zero



Tarragona

4242

1. Declarar l’aigua i el saneja-ment com a dret col·lectiu.

2. Municipalitzar i recuperar la gestió i el control públic de tot el cicle de l’aigua.

3. Assegurar el bon estat de les instal·lacions de les infraes-tructures.

4. Establir un tarifa social del cànon de l’aigua per a les persones que es troben en situació de vulnerabilitat econòmica.

5. Participar en els processos públics duts a terme en com-pliment de la normativa de la Directiva Marc Europea.

6. Fomentar processos educa-tius de conscienciació sobre l’aigua, el seu consum i els riscos derivats de la seva contaminació.

7. Oposar-se als projectes de transvasament entre con-

Cicle de l’aigua, sistema litoral i instal·lacions portuàries

ques i buscar fonts d’abasta-ment d’aigua més propers.

8. Implementar sistemes més efi cients i interconnectats per a la reutilització de les aigües de pluja per a usos urbans.

9. Instal·lar sistemes de control dels nivells de contaminació de les aigües abocades pels emissaris marins.

10. Fomentar mesures de mini-mització de consums.

11. Revertir un model artifi cialit-zat i turistifi cat dels sistemes litorals per fer-los espais bio-diversos on l’activitat humana sigui compatible amb el man-teniment del ecosistemes marins.



Tarragona

4343

12. Reclamar la municipalització i control del port, permetent un model de gestió més pro-per, transparent i popular al servei de les veïnes i no dels interessos de les oligarquies econòmiques.

13. Limitar l’arribada de creuers turístics al port.

14. Prohibir l’arribada de vaixells de guerra en el port.

15. Oposar-nos a la instal·lació de gandules i embarcacions a motor a les platges.

6. Igualtat i inclusió social


Tarragona

4444

El nostre país travessa una si-tuació crònica d’emergència na-cional que forma part del cicle d’acumulació a través de la des-possessió de les classes popu-lars intrínsec a les dinàmiques del capitalisme.

A l’increment de les neces-sitats socials, fruit de l’atur i precarietat intrínsecs del capi-talisme, s’hi ha superposat amb duresa la incidència de les reta-llades i de les privatitzacions en el conjunt dels serveis públics socials, amb impacte directe en els quatre pilars bàsics del be-nestar: salut, educació, serveis socials i dependència.

La instrumentalització de la crisi fi nancera global imposant unes polítiques d’austeritat i control del dèfi cit públic ha re-percutit als municipis imposant noves limitacions a les ja restrin-gides competències municipals.

Aquestes limitacions han afectat de ple a les capacitats dels mu-nicipis en la gestió de recursos econòmics i en la gestió laboral i contractual de treballadors a tra-vés de la Llei d’estabilitat pres-supostària i l’LRSAL.

Tots aquests factors interac-tuen i s’encavalquen provocant problemàtiques socials múltiples i complexes.

L’abordatge d’aquestes pro-blemàtiques requereix de més recursos i d’un nou enfocament de les polítiques socials inter-disciplinars: posar en el centre de les prioritats la redistribució de la riquesa i la reversió de les desigualtats i consolidar espais de participació que fomentin i permetin l’apoderament, l’orga-nització i el control popular del

Avancem cap a una Tarragona inclusiva i socialment cohesionada



Tarragona

4545

conjunt de serveis públics socials per construir pobles, viles i ciu-tats inclusives i cohesionades.

Quan parlem de polítiques so-cials ens estem referint bàsica-ment a les mesures que adopten els governs per sostenir, mante-nir o transformar l’estructura i la vida social d’una determinada comunitat. L’objectiu fonamen-tal de la política social ha de ser millorar la qualitat de vida de les classes populars. Assolir aquest objectiu requereix de polítiques nítidament transformadores, rupturistes i anticapitalistes.

1. Defensar els drets socials conquerits que han estat ins-titucionalitzats en allò que es coneix com a model d’Estat del Benestar, sense renun-ciar en cap cas a eixamplar el marc de drets i llibertats.

• Treballar en xarxa amb el conjunt de moviments que defensen la salut, l’educació, els serveis socials o les pen-sions, enfrontant-nos col·lec-tivament a la fragmentació i

desmantellament, a través de retallades i externalitzacions, dels serveis públics existents, mentre seguim treballant pa-ral·lelament per capgirar les dinàmiques generadores de desigualtats i exclusió social.

• Denunciar l’empobriment generat per les anomenades polítiques d’austeritat, ma-terialitzades en les privatit-zacions i les retallades dels serveis públics.

2. Crear l’Observatori Munici-pal de la Pobresa i l’Exclusió Social, per tal de conèixer la situació real que tenim a Tarragona i establir indica-dors periòdics per fer-ne un seguiment i traçar les línies d’actuació prioritàries per a fer-hi front.

3. Garantir que no hi hagi talls de subministraments ener-gètics ni d’aigua a les famílies amb difi cultats econòmiques sense una autorització prèvia de serveis socials. Pressionar les companyies elèctriques condicionant els contractes dels ajuntaments amb les empreses al fet que cobrei-



Tarragona

4646

xin amb els seus benefi cis la part de pobresa energètica del municipi.

4. Impulsar una estratègia co-municativa que permeti que el conjunt de la població ta-rragonina conegui perfecta-ment els recursos municipals contra l’exclusió residencial i la pobresa energètica.

5. Impulsar el dret a l’alimenta-ció com a dret inalienable:

• Donar suport a iniciatives au-togestionades de producció alimentària en horts urbans i de distribució alternativa que superi el caràcter estigmatit-zador i justifi cador de la dis-tribució alimentària moderna que promouen el Banc dels Aliments i els Recaptes.

• Donar suport a iniciatives comunitàries contra el mal-baratament alimentari i a aquelles iniciatives que su-perin una perspectiva mera-ment caritativa, que fomentin la implicació en la seva ges-tió de les persones que se’n

benefi cien i que es concebin com a xarxes de suport mutu.

6. Detectar i prevenir necessi-tats emergents a mig i llarg termini, especialment les que afecten l’envelliment de la població: garantint cen-tres de dia per a gent gran a tots els barris, pisos assistits, llars residencials d’estada temporal i permanent, cen-tres oberts per a la infància en risc, cases de petita infàn-cia, habitatges per a urgèn-cies socials, punts de trobada de joves, escoles bressol, etc.

7. Garantir llars de jubilats i ju-bilades a tots els barris de la ciutat.

8. Fomentar i facilitar una vida autònoma i independent. Les persones amb diversitat fun-cional i/o afectades per una malaltia mental, igual que qualsevol altra persona, han



Tarragona

4747

de poder tenir control de les seves vides, accedir a les ma-teixes oportunitats i tenir lli-bertat d’elecció sobre la seva vida.

• Concedir ajuts a l’autonomia personal.

• Fomentar la creació d’ocupa-ció i inserció laboral, i la lluita contra l’atur i la precarietat.

• Vetllar per millorar l’aten-ció mèdica i les prestacions ortopèdiques i protèsiques adreçades al col·lectiu amb diversitat funcional.

9. Fonamentar la praxi d’un mo-del inclusiu i cohesionador de serveis socials que situï en el centre els problemes

personals, familiars i de la comunitat, i observi els pro-blemes socials d’una mane-ra holística, interseccional i transversal, que garanteixi un abordatge integral per tal d’afrontar les problemàti-ques.

• Incorporar la perspectiva de gènere en totes les accions i avaluar l’impacte de gènere de totes les polítiques muni-cipals.

• Assegurar la transversalitat entre àrees, especialment entre serveis socials, edu-cació, esports, cultura, gent gran, joventut, treball, hisen-da i medi ambient.

Recuperem el teixit comunitari social dels nostres barris

Des del municipalisme transfor-mador que defensem, apostem per polítiques encaminades a su-perar la lògica dels pedaços i les ajudes d’urgència que no modifi -quen les condicions de vida dels

i les veïnes i que han desbordat completament el treball profes-sional de l’àmbit social. Les solu-cions no poden ser merament ar-quitectòniques o urbanístiques, ni econòmiques o assistencials, sinó que han de basar-se en pro-cessos col·lectius i profunds de



Tarragona

4848

transformació global dels barris de la nostra ciutat que incloguin mecanismes de redistribució de la riquesa, parteixin del consens polític i social i comptin amb la implicació directa de les veïnes i veïns, anant més enllà de les dinàmiques dels cicles electo-rals.

La CUP volem posar la vida al centre de l’agenda política muni-cipal, la qual cosa requereix que l’Ajuntament com a institució mu-nicipal central, els equipaments de la ciutat i tots els serveis mu-nicipals estiguin pensats per a satisfer les necessitats de la po-blació tarragonina i les diferents comunitats que hi conviuen.

Cal orientar les polítiques d’edu-cació cap a la igualtat, la inclusió i la cohesió social.

1. Implementar i desenvolu-par mesures per tal de com-pensar la pobresa infantil en l’àmbit educatiu: beques menjador, material esco-lar, activitats extraescolars i complementàries, casals d’estiu, etc., totes gratuïtes per a les famílies amb menys recursos. Dedicar recursos humans que permetin con-nectar els diferents temps, espais i recursos educatius de dins i fora dels centres educatius.

2. Garantir que la matriculació fora de termini es distribueix equitativament entre totes les escoles de Tarragona i no de forma segregada.

3. Revisar al Zonifi cació Escolar de Tarragona per delimitar zones socialment heterogè-nies (que no reprodueixin la segregació territorial), tant a nivell socioeconòmic com cultural.

4. Augmentar les mesures compensatòries als centres de màxima complexitat per

Des de l’Educació



Tarragona

4949

tal de garantir l’equitat entre escoles, com ara professorat de reforç i d’assessorament, autobusos municipals i sub-vencions per a fer sortides i activitats extraescolars, etc.

5. Garantir especialment l’ac-cés a les escoles bressol mu-nicipals a tots els infants de famílies amb menys recur-sos econòmics implementant criteris d’accés basats en la renda i tarifació social men-tre caminem cap a la gratuïtat des dels 0-3 anys a la forma-ció superior i la universitat.

6. Implementar projectes per evitar l’abandonament esco-lar en l’ensenyament prima-ri i secundari obligatori com una forma d’assolir una edu-cació bàsica, punt de partida per a apropar-nos a la igual-tat d’oportunitats.

7. Dotar el Projecte Educatiu de Ciutat (PEC) de recursos econòmics (destinant un 6% del pressupost municipal a educació) i de personal sufi -cient per garantir que Tarra-gona esdevé una ciutat veri-tablement educadora.

8. Impulsar i promoure projec-tes d’escoles de mares i pa-res de forma que a mitjà ter-mini es duguin a terme com a mínim a un centre de cada barri.

9. Garantir l’educació per a adults, pública i de qualitat.

10. Impulsar projectes educa-tius intergeneracionals per tal que interactuïn escolars i joves amb la gent gran de la nostra ciutat.



Tarragona

5050

En l’àmbit de la salut, d’una ban-da cal generar un sistema de ti-tularitat, gestió i provisió pública únic per tal de garantir-ne un caràcter integral, eix fonamental a tenir en compte en el disseny del sistema de salut. D’altra ban-da, cal dur a terme una actuació de promoció de la salut i preven-ció de la malaltia com a apostes clau per reduir les desigualtats de salut de classe i de gènere.

1. Reclamar que els centres sanitaris d’atenció primària i hospitalària, la salut mental i l’atenció sociosanitària pas-sin a integrar un sistema pú-blic únic de titularitat, gestió i provisió 100% públiques.

2. Acabar amb la multiplici-tat d’entitats jurídiques que gestionen els centres sani-taris propietat de la Genera-litat (ICS, GiPSS, IAS, GSS i consorcis) i gestionar-los de forma directa des del Depar-tament de Salut de la Gene-ralitat.

3. Reafi rmar la titularitat públi-ca i la gestió directa dels ser-veis sanitaris, tot promovent una modifi cació legislativa que posi fi al model actual del SISCAT, inspirat en la Nova Gestió Pública i en la gestió empresarial dels serveis pú-blics, i que recuperi un accés únic al sistema sanitari per a totes les persones que en són usuàries.

4. Potenciar l’educació sanitària en la infància i l’adolescència amb l’impuls d’iniciatives a les escoles i des del mateix Ajuntament.

5. Treballar per millorar l’edu-cació sexoafectiva, sobretot en el jovent, incidint de forma prioritària en la vessant del gaudi i de les relacions se-xoafectives sanes. Treballar també en la prevenció dels embarassos no desitjats, les malalties de transmissió se-

Des de la Salut



Tarragona

5151

xual i la sida i oferir un servei d’assessorament i informació sobre sexualitat des de les institucions sanitàries de la ciutat.

6. Adoptar un enfocament in-tersectorial de Salut en Totes les Polítiques (SeTP) a partir d’un procés participatiu i de-mocràtic pel disseny, imple-mentació i avaluació del Pla d’Actuació Municipal.

7. Facilitar, des de l’Ajuntament, la mediació intercultural i el treball social, per tal d’ajudar a detectar problemes socials i sociosanitaris i a la resolu-ció de confl ictes assistencials i socials causats per diferèn-cies culturals o religioses.

8. Reivindicar el dret de les per-sones a emmalaltir amb dig-nitat, defensant les afectades per l’SGAM i exigint la fi de les altes mèdiques injustifi cades.

• Exigir la transparència total en la relació entre l’Institut Nacional de la Seguretat So-cial i l’SGAM.

• Impulsar la participació ciu-tadana en l’elaboració d’un document sobre bona praxi de l’SGAM.

• Reclamar que s’aturin les derivacions a centres privats per realitzar proves diagnòs-tiques.

• Reclamar avaluacions basa-des exclusivament en criteris mèdics amb professionals de la sanitat pública.

• Exigir la depuració de res-ponsabilitats, tant de l’SGAM com de l’INSS, per haver avantposat criteris econò-mics per sobre de la salut de les persones.



Tarragona

5252

Cal orientar l’esport i la pràctica esportiva com una eina d’inte-gració, lluita contra la segrega-ció, coeducació, i promotora de la salut i educació en valors.

1. Dotar la ciutat dels equipa-ments esportius necessaris (incloent els centres educa-tius públics) i mantenir en bon estat els ja existents.

2. Garantir uns equipaments esportius inclusius així com fomentar activitats esportives adaptades o inclusives per garantir l’accés de persones amb diversitat funcional a ac-tivitats lúdiques que fomen-ten la seva salut.

3. Obligar les entitats espor-tives que utilitzen equipa-ments municipals o reben subvencions públiques a ofe-rir places becades i compen-sar positivament la pràctica esportiva inclusiva, així com promoure amb subvencions les entitats esportives impli-cades en l’àmbit de la coedu-cació i la integració.

4. Fomentar la connexió entre l’àrea d’esports, la d’educa-ció, la de salut i els centres d’atenció primària per pro-moure l’activitat esportiva.

5. Promoure la pràctica esporti-va a l’espai públic, tant a les zones verdes i parcs de la ciu-tat com als circuïts esportius, així com aprofi tar els equipa-ments ja existents i descen-tralitzats com les escoles per a la pràctica esportiva.

6. Impulsar l’esport de base per tal de treballar conjuntament amb infants i joves les pràcti-ques que promouen els valors del treball en equip, la com-plicitat, l’esforç i tots aquells valors que fan de l’esport una eina d’enriquiment col·lectiu.

7. Impulsar projectes espor-tius adreçats especialment a la gent gran per promoure la seva socialització a partir d’hàbits saludables.

Des de l’Esport



Tarragona

5353

8. Donar suport i impulsar lli-gues esportives no professio-nals, en els diferents esports, facilitant la cessió d’equi-paments arreu de la ciutat i fent-ne difusió.

El racisme marca i delimita les oportunitats i itineraris vitals ja sigui al treball, a l’educació, a la salut o en l’accés a l’habitatge. Existeixen una violència i una di-visió estructurals que estan en l’arrel de l’actual auge de l’ex-trema dreta arreu, que fa de les migrants i refugiades el boc ex-piatori de tots els mals possibles, per això la lluita antiracista és més important que mai. Per això la CUP defensem que cal posar al centre de la nostra acció polí-tica els reptes que representa fer front a un sistema racista i colo-nial. Defensem un model basat en el respecte a la pluralitat i la diversitat cultural, que garanteixi

que totes les persones disposin dels mateixos drets socials i polí-tics, independentment de la seva procedència, racialitat o llengua.

1. Monitoritzar i auditar les pràctiques de les policies lo-cals prohibint les identifi ca-cions per motius ètnics.

2. Assumir i treballar políti-ques municipals de suport a les persones refugiades. Les ajudes a les persones refu-giades s’han de gestionar des dels ens públics i, en concret, també des dels ajuntaments.

3. Obrir ofi cines contra el Racis-me i la Discriminació que vet-llin per la protecció i garantia dels drets de les persones migrants, racialitzades o la població romaní.

Per una Tarragona lliure de racisme



Tarragona

5454

• Aquestes ofi cines s’encarre-garan també de la protecció d’aquests drets quan les vul-neracions provinguin de les mateixes institucions públi-ques.

• Aquestes ofi cines hauran de treballar amb una perspec-tiva interseccional, és a dir, incorporant les perspectives feminista i LGTBI, les possi-bles problemàtiques lligades als recursos econòmics i cul-turals i les possibles diversi-tats funcionals dels usuaris.

• En aquest sentit, s’impulsarà la coordinació i el treball con-junt amb les àrees i les ofi ci-nes municipals que treballin aquestes qüestions.

4. Garantir que en les depen-dències municipals hi hagi tota la informació rellevant en els diversos idiomes de les principals llengües de la po-blació que habita els nostres barris i viles, la presència de traductors en tots els centres d’atenció primària i els me-canismes perquè el funcio-nariat de les institucions mu-nicipals sigui representatiu d’aquesta diversitat.

5. Defensar la garantia del dret a culte per garantir el respec-te a la pluralitat de creences presents entre la població ta-rragonina.

• Propiciar, en conseqüència, acords entre les diferents co-munitats religioses per faci-litar l’ús compartit dels cen-tres de culte existents, amb l’objectiu de promoure la convivència i el respecte en-tre les diferents comunitats i opcions religioses i fer efectiu el dret de culte de qualsevol ciutadà, sigui quina sigui la seva religió.

• Promoure, en casos excep-cionals, i sempre com a ga-rantia del dret a culte de totes les persones, la construcció de nous equipaments d’ús re-ligiós, com a edifi cis de pro-pietat i gestió pública, d’acord amb els principis de laïcitat, que garanteixin usos religio-sos compartits.



Tarragona

5555

La suposada sortida de la crisi té avui un dels seus efectes més clars en la repetició d’una nova bombolla immobiliària. Aquesta vegada, però, centrada en l’alça dels preus del lloguers, que arri-ben a cotes impagables per al conjunt de les classes populars, les quals, a més, han sofert una pèrdua important del poder ad-quisitiu, la qual cosa ens aboca a una crisi d’habitatge en constant creixement.

Entre els motius que ens porten a aquesta situació hi ha l’herència d’un model residen-cial neoliberal que mercantilitza l’habitatge i que fa prevaler el benefi ci econòmic per sobre dels drets fonamentals de les perso-nes. Aquesta lògica mercantilista que veiem en l’accés a l’habitatge també la podem traslladar a tots els altres usos que es fa del sòl: totes les intervencions, planifi ca-cions i projeccions que s’han fet a Tarragona i que han estat re-collides al POUM responen a la

generació d’expectatives immo-biliàries i al seu benefi ci.

La CUP volem revertir aquesta dinàmica i fer possible una Ta-rragona habitable, que no res-pongui exclusivament a la lògica del benefi ci capitalista, sinó a les necessitats de la població tarra-gonina. Per fer-ho possible, gran part de l’estratègia de treball a curt però sobretot a mitjà i llarg termini passa per l’augment del parc d’habitatge públic. La ge-neració d’habitatge social és una urgència i per aconseguir-ho és imprescindible abordar la mo-bilització de l’estoc d’habitatge buit.

1. Revisar el Pla Local d’Ha-bitatge (2012-2018), prorro-gar-lo i implementar-lo.

2. Activar l’Ofi cina Local d’Ha-bitatge, dotar-la de personal sufi cient per tal de poder as-sessorar, donar suport i in-formació a la població tarra-gonina; i donar-la a conèixer amb una campanya divulgati-va adient.

Defensem el dret a l’habitatge



Tarragona

5656

3. Impulsar la Taula Local del Dret a l’Habitatge com a espai que garanteixi el treball com-partit amb el teixit associatiu del municipi implicat en l’àm-bit de l’habitatge.

4. Doblar l’actual fons municipal d’habitatges d’emergència i crear un únic registre admi-nistratiu públic de titularitat municipal que inclogui tots els habitatges (incloent-hi habitatges cedits per altres administracions o privats) destinats a donar allotja-ment a les unitats de convi-vència en casos d’urgència. Aquests habitatges serveixen per cobrir les necessitats que presenten les persones o fa-mílies que han perdut l’habi-tatge i necessiten un recurs habitacional urgent i tempo-ral mentre no accedeixen a una solució residencial esta-ble.

5. Crear un parc públic muni-cipal d’habitatges de lloguer social mobilitzant el parc pri-vat d’habitatges buits propie-tat de bancs i grans tenidors,

i utilitzant el dret de tanteig i retracte.

6. Aprovar una Ordenança mu-nicipal reguladora del proce-diment sobre verifi cació d’ha-bitatges buits. Es defi neix com a habitatge buit l’habi-tatge que roman desocupat permanentment, sense cau-sa justifi cada, per un termini de més de dos anys.

7. Elaborar una Diagnosi i un Cens d’habitatges buits per conèixer-ne el nombre real i la seva titularitat, així com el seu estat físic.

8. Emprar el dret de tanteig i retracte, demanant a la Ge-neralitat que, seguint el De-cret Llei 1/2015 de mesures extraordinàries i urgents per a la mobilització d’habitatges provinents d’execució hipote-cària, exerciti aquest dret en benefi ci del nostre municipi, tal com preveu l’esmentat decret.



Tarragona

5757

• Establir convenis de col·labo-ració amb grans tenidors per a la incorporació d’habitatges a la xarxa d’habitatges de llo-guer social i per fer complir el compromís de les entitats fi nanceres amb la seva voca-ció i principis corporatius de responsabilitat social.

• Aplicar mesures penalitza-dores per mobilitzar el parc d’habitatges buits, en el cas que la propietat es negui a fer complir la funció social dels habitatges i els mantingui in-justifi cadament desocupats, com ara recàrrecs en l’IBI dels habitatges buits o expe-dients sancionadors.

9. Crear un registre de sol·lici-tants d’habitatges de lloguer social, gestionat des de l’Ofi -cina Local d’Habitatge, així com un reglament per a la seva adjudicació consensuat a la Taula pel Dret a l’Habitat-ge.

10. Facilitar als petits tenidors d’habitatge a incloure els seus immobles al parc muni-cipal d’habitatges de lloguer social, emprant tant incentius fi scals com penalitzacions per la tinença d’habitatge en desús:

• Impulsant programes de re-habilitació d’habitatge i ces-sió temporal per al lloguer social, mitjançant un progra-ma transversal que inclogui les àrees d’urbanisme, Tarra-gona Impulsa, l’Escola d’Ofi -cis i els Serveis Socials.

• Regular de forma restricti-va els habitatges d’ús turís-tic per tal d’incorporar-ne el màxim possible al mercat de lloguer (amb prioritat per al lloguer social).

11. Impulsar un programa d’in-tervenció en situacions d’ocupació, amb l’objectiu d’aconseguir el màxim de re-gularitzacions dels habitat-ges ocupats.

12. Fer front als desnonaments, partint de la premissa que l’habitatge és un dret i no un privilegi:



Tarragona

5858

• Prohibint desnonar per mo-tius econòmics els habitat-ges habituals, mitjançant una moratòria immediata de tots els desnonaments d’aques-tes característiques.

• Aturant els desnonaments mitjançant la intervenció dels serveis socials municipals i la mediació entre les entitats bancàries i les veïnes i veïns afectats per tal d’aconseguir lloguer social.

• Garantint que els habitatges socials no estiguin sotmesos a la LAU i establint un règim de tinença estable i de llarga durada basada en la cessió d’ús.

13. Promoure polítiques de su-port a les cooperatives d’ha-bitatge com una forma de combatre l’especulació im-mobiliària i per garantir l’exercici del dret a l’habitat-ge.

14. Incloure en el planejament urbanístic la necessitat d’ha-bitatge social públic:

• Nova construcció: reserva del 30% dels metres horitzontals

per a habitatges de lloguer social en construccions de més de 2500 m2.

• Impuls de la masoveria ur-bana. Crear una borsa de masoveria, gestionada per l’Ofi cina Local d’Habitatge. Oferir assessorament jurídic i redacció del contracte de masoveria; assessorament tècnic i supervisió tècnica de les obres, exempció del pa-gament de la taxa d’obres; assegurança multirisc i me-diació entre les dues parts perquè arribin a l’acord més benefi ciós.

• Impuls de les cooperatives d’habitatge. Posar en dispo-sició des de l’Ajuntament el sòl per construir habitatge més assequible en règim de cooperativa i oferint assesso-rament i exempcions.

7. Economia social i solidària / Model econòmic


Tarragona

5959

L’economia social i solidària (ESS) es el conjunt d’iniciatives socioe-conòmiques que tenen com a objectiu resoldre necessitats de qui les impulsen i/o de la societat per sobre de l’ànim de lucre, es gestionen de manera democràti-ca, actuen seguint valors com la igualtat, la sostenibilitat i la so-lidaritat i pretenen contribuir al canvi social. També poden ser un actor important d’un model alter-natiu de desenvolupament local que distribueixi de manera equi-tativa la riquesa, que incorpori la perspectiva feminista i sigui inclusiu, que resisteixi a les ten-dències homogeneïtzadores del capitalisme global, que recuperi i democratitzi sobiranies vincula-des a necessitats vitals (alimen-tació, energia, comunicacions, fi nançament, cures...). Un govern municipal que vulgui desenvo-lupar el municipi des d’aquest paradigma podrà fer servir di-verses formes d’ESS, juntament

amb altres instruments com el sector de les PIME més arrelat al municipi o el mateix ajunta-ment i les seves empreses pú-bliques. L’ESS s’ha de veure com un embrió d’una nova economia que superi el capitalisme, una economia sencera (que és pro-ducció però també distribució, consum, fi nançament, circulació monetària, gestió de recursos…) i diferent de la capitalista, que no busca adaptar-se a aquesta, sinó superar-la.

Alhora, la CUP, com a orga-nització socialista, ha de for-mar part i donar suport a totes aquelles iniciatives i lluites que serveixin per recuperar drets i poders a la classe treballado-ra. Tot això, sense oblidar la si-tuació d’emergència social en la que ens trobem i on cal que els ajuntaments es converteixin en agents actius de creació d’ocu-pació i de combat contra la pre-carització. S’ha de planifi car es-tratègicament (a través de plans locals), per a potenciar sectors

Economia social i solidària. Caminem cap a una economia al servei de les classes populars.



Tarragona

6060

emergents en base a la igualtat i la justícia social, amb treball de qualitat, diversifi cat i sobre la base d’una economia al servei de les persones.

1. Aplicar clàusules socials, èti-ques i mediambientals per convertir la contractació pú-blica en un element transfor-mador i de progrés social.

2. Municipalitzar els diferents serveis públics en mans d’empreses privades, per acabar amb el clientelisme, per millorar la prestació del servei, per facilitar-ne la fi s-calització i garantir unes con-dicions laborals dignes pels treballadors i treballadores.

3. Fomentar la jornada de 35 hores sense reducció retribu-tiva en els serveis municipals, mesura que també propiciarà la creació de llocs de treball.

4. Crear una distribuïdora ener-gètica municipal.

5. Defensar que l’Ajuntament i les empreses que treballin per al consistori no fomentin sistemes de pensions privats.

6. Incorporar la perspectiva de gènere en les polítiques pú-bliques d’ocupació i realitzar formació específi ca sobre igualtat de gènere i drets del col·lectiu LGBTI.

7. Prioritzar i dotar de més pressupost a “Tarragona Impulsa”, incorporant-hi la perspectiva de l’Economia Social i Solidària.

8. Treballar per crear plans d’ocupació municipals des-tinats a defensar les classes populars, no senzillament com a mesures a curt termi-ni.

9. Fer polítiques actives d’ocu-pació juvenil i estar receptiu a les demandes dels i les joves així com potenciar les “esco-les taller”.

10. Promocionar cooperatives de treball o cooperatives de serveis de persones autòno-mes i explorar els nous fi lons



Tarragona

6161

d’ocupació com el reciclatge, el consum sostenible i solida-ri, el manteniment d’edifi cis, les energies alternatives, etc.

11. Fomentar polítiques actives d’ocupació per a les persones amb diversitat funcional i/o afectades per una malaltia mental.

12. Lluitar contra l’economia submergida, tot solucionant i denunciant els problemes dels falsos autònoms, del treball sense contracte, la precarietat dels sectors femi-nitzats i de l’explotació envers la immigració sense papers.

13. Treballar per tal de millorar el conveni laboral del perso-nal de l’Ajuntament.

14. Ajudar als treballadors i tre-balladores autònoms perquè puguin accedir als recursos necessaris per desenvolupar la seva activitat, per exemple fent de pont amb les entitats de crèdit que fomentin una banca ètica i popular.

15. Promoure la sobirania ali-mentària, l’agroecologia, l’ali-mentació sana i els circuits curts de comercialització, per exemple incrementant els mercats de proximitat als diferents barris de la ciutat i adquirint des de l’administra-ció productes de proximitat per abastir els projectes so-cials i educatius.

16. Promoure i donar suport obertament a la col·lectivitza-ció i l’autogestió dels edifi cis públics en desús com el Banc d’Espanya, la Tabacalera i la part desocupada de l’antiga facultat.

17. Desenvolupar polítiques co-mercials que benefi ciïn el petit comerç de proximitat integrant-lo dins la trama ur-bana i evitant la instal·lació de superfícies comercials així com fomentant l’ocupació de locals comercials buits.

18. Desenvolupar un projecte d’economia transformadora i comunitària als barris més degradats com la Part Baixa.

19. Gaudir d’una bossa de locals



Tarragona

6262

municipals per poder ofe-rir-los en diferents condi-cions socials i per a diferents usos.

20. Implementar polítiques de dinamització turística, plan-tejades des d’una lògica de desenvolupament local que repercuteixi positivament en tota la població i com un sec-tor més dins d’una economia local i territorial diversifi ca-da.

21. Avaluar i socialitzar els as-pectes perjudicials de les in-dústries presents al territori com és la indústria petroquí-mica, i buscar alternatives de canvi de model econòmic.

22. Crear el Consell Local de l’Economia Social i Solidària (ESS), el qual estarà integrat pels diferents departaments de l’ajuntament, el conjunt de les iniciatives tarragonines o sectorials de l’ESS, així com les entitats veïnals, culturals o educatives. Tindrà per ob-jectiu:

• Realitzar un diagnòstic de l’ESS a nivell local.

• Dissenyar un Pla Director de l’ESS, de caràcter integral i d’àmbit municipal, amb dota-ció pressupostària, mecanis-mes d’avaluació i seguiment.

• Elaborar una memòria anual.• Crear un servei comunitari

de mediació pels confl ictes que puguin sorgir, de forma-ció mixta, amb agents pú-blics-cooperatius/comunita-ris.

23. Crear l’Agència de Desenvo-lupament Local en consonàn-cia amb Tarragona Impulsa, orientada a transversalitzar l’ESS i encarregada d’imple-mentar el Pla Director i els seus programes, promoure la participació ciutadana, obrir un registre d’iniciatives so-cioeconòmiques locals i coor-dinar-se amb les altres agèn-cies d’àmbit local i comarcal.

24. Cedir infraestructures públi-ques per a l’ús de l’ESS local, com ara terres, sòl urbà, lo-cals o polígons.



Tarragona

6363

La CUP considerem que el pres-supost municipal ha d’incorporar els principals valors i principis polítics que ens defi neixen: la jus-ticia social, el repartiment de la riquesa i el treball, la municipa-lització de béns i serveis, l’auste-ritat com a forma de fer el màxim possible amb el mínim de recur-sos (i no l’austericidi), l’educació, la cultura com a espai de creació, la transformació i la cohesió so-cial, així com temes transversals com l’aprofundiment democràtic, la transparència, les polítiques de gènere o la sostenibilitat. La CUP apostem per un pressupost municipal que contempli un aug-ment de la despesa social i unes ordenances fi scals progressives per tal de fer una efectiva redis-tribució de la renda. La fi scalitat progressiva té per objectiu racio-nalitzar la recaptació d’impostos i el cobrament de taxes i preus públics d’acord amb criteris de progressivitat (qui més té paga

més perquè qui menys té pugui pagar menys), justícia social, cura del medi ambient, solidari-tat i perspectiva de gènere. Com a regla general considerem que, a nivell de fi scalitat municipal, sempre és interessant tenir els impostos progressius alts i les taxes baixes perquè mentre els impostos sempre graven la ri-quesa o el patrimoni, les taxes serveixen per cobrir la prestació dels serveis bàsics.

1. Impulsar una auditoria ciuta-dana del deute per tal d’ava-luar i quantifi car la xifra to-tal del deute il·legítim. S’ha d’exigir transparència als comptes municipals.

2. Impulsar polítiques de lluita i denúncia del frau fi scal.

3. Desplegar una política d’hi-senda municipal basada en la justicia distributiva. Apostar per la fi scalitat progressiva amb perspectiva social, am-biental i de gènere.

Fiscalitat Justa. Avancem cap a una despesa socialment compromesa i una fi scalitat progressiva.



Tarragona

6464

4. Fomentar una despesa pú-blica prioritzant al màxim l’aprofi tament dels recur-sos comuns i acabar amb la despesa associada a grans projectes sense cap tipus de rendibilitat ni econòmica ni social com, per exemple, els Jocs Mediterranis del 2018.

5. Redistribuïr les dotacions pressupostàries prioritzant els serveis socials vetllant perquè aquests serveis es prestin de forma directa sen-se donar peu a la lògica ex-ternalitzadora i privatitzadora del mercat.

6. Suprimir o rebaixar les taxes sobre serveis essencials ja que són ingressos que no te-nen en compte la renda dels ciutadans i de les ciutadanes. Cal augmentar la pressió fi s-cal a les rendes més altes i a les activitats especulatives.

7. Explorar la Llei d’Hisendes Locals en relació a l’IBI per fer-lo un impost més pro-gressiu i redistributiu i per-metre la mobilització d’habi-tatge buit. També cal valorar

introduir l’IAE diferenciat en indústries i IBI de comerços amb major valor cadastral i incrementar-lo al màxim possible per millorar-ne la progressivitat.

8. Augmentar l’IAE al màxim possible, atès que és un im-post que només paguen les empreses que facturen més d’un milió d’euros.

9. Utilitzar l’IIVTNU, l’Impost so-bre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urba-na per gravar l’especulació i evitar que es converteixi en una càrrega afegida en cas de desnonament.

10. Aprofi tar l’ICIO, l’Impost so-bre construccions, instal·la-cions i obres, per afavorir la rehabilitació d’habitatges i penalitzar la construcció d’obra nova.

11. Fer de la taxa de recollida, tractament i eliminació d’es-



Tarragona

6565

combraries un incentiu per millorar la quantitat i qualitat del reciclatge, introduïnt el pagament en base a la ge-neració de residus de mane-ra que qui menys recicli més pagui.

12. La taxa pel subministrament d’aigua ha incentivar l’estalvi i ser el més progressiva pos-sible en funció del consum, tendint a eliminar els con-sums mínims de la taxa que desincentiva l’estalvi i en fo-menta el malbaratament.

13. Aplicar bonifi cacions i exemp-cions de taxes i impostos mu-nicipals a les persones des-ocupades que no perceben prestació de desocupació o els que cobrin una prestació baixa o assistencial.

14. Actualitzar periòdicament els valors cadastrals i evitar-ne l’actualització a través de co-efi cients correctors lineals.

15. Crear una taxa que només paguin els propietaris dels habitatges buits, amb la qual es pagarà la inspecció dels immobles desocupats, amb l’objectiu d’ampliar el parc d’habitatges i la borsa de llo-guer municipal.

16. Introduir elements de fi s-calitat ambiental en les or-denances fi scals bonifi cant l’IBI i l’ICIO per la instal·la-ció d’energies renovables i d’equipaments que fomentin l’efi ciència energètica.

17. Treballar amb entitats d’es-talvi i de crèdit de caràcter ètic i popular per tal que l’ad-ministració local es descon-necti paulatinament de l’ac-tual entramat fi nancer.



Tarragona

6666

La tecnologia, o l’activitat tec-nològica d’una regió, infl ueix en el progrés econòmic i social d’aquesta. És per això que calen unes polítiques municipals que donin als municipis la capacitat de ser protagonistes de la seva activitat tecnològica i que no es limitin, com passa en l’actualitat, només a potenciar l’evolució tec-nològica orientada per l’interès privat de les empreses líders del sector. Aquest protagonisme ha de servir per fer créixer una tecnologia oberta, de fàcil accés i sota control democràtic. La so-birania tecnològica s’ha de basar en tecnologies lliures: de lliure accés, ús, estudi i rèplica, que evitin el control tecnològic i que facilitin el seu ús per part de tota la població

1. Proporcionar accés real a la ciutadania a una oferta as-sequible i variada de serveis de telecomunicacions de la màxima qualitat, capacitat i neutralitat consolidant un ecosistema d’Infraestructura

col·laborativa.

2. Desplegar noves infraestruc-tures per serveis de comuni-cacions (existents o de nova generació com 5G i futurs), impulsant el desplegament d’infraestructures d’accés (fi x i mòbil, existent o nova com 5G) a través d’una xar-xa compartida pels diferents operadors.

3. Contractar serveis de teleco-municacions a companyies de telecomunicacions que no discriminin el trànsit, el fi l-trin o l’interromprin, com en el cas del referèndum d’auto-determinació del 1r d’octubre de 2017.

4. Garantir que totes les webs i aplicacions municipals fun-cionen sense cap desavantat-ge amb programari lliure i en català.

Sobirania tecnològica. Posem la tecnologia al servei dels drets fonamentals de totes les persones.



Tarragona

6767

5. Assumir l’open data per de-fecte.

6. Promoure espais de connexió i ús tecnològic que ofereixin eines i recursos de manera gratuïta i oferir programes pedagògics en coordinació amb centres educatius.

7. Oferir formació tecnològica a col·lectius en risc d’exclu-sió social per motius socioe-conòmics.

8. Donar els dispositius al fi nal del seu ús a entitats socials amb l’objectiu d’allargar la vida útil dels dispositius i crear benefi cis socials amb la reutilització.

9. Compra pública amb extensió de garantia que inclogui re-paració i manteniment durant tot el període d’utilització per facilitar estendre la vida útil dels dispositius.

10. Producció digital utilitzant llicències copyleft i Creati-ve Commons que facilitin la reutilització de les obres ar-tístiques i produccions dels/de les creadors/es locals fi -nançades amb fons públics, com a eines de cultura lliure.

8. Radicalitat democràtica


Tarragona

6868

La CUP fem una aposta decidida per obrir espais de participació popular i de democràcia directa i per trobar fórmules de gover-nança que superin les mancan-ces democràtiques pròpies de les institucions actuals, amb l’objec-tiu de donar lloc a experiències de veritable govern popular. En aquest sentit, som conscients que per dur a terme un progra-ma de radicalitat democràtica cal desenvolupar propostes tant a dins com a fora de les institu-cions.

Davant d’una dinàmica ge-neral que fa que els centres de decisió siguin cada vegada més opacs i allunyats de la població, la CUP volem retornar la capa-citat de debat i de decisió al po-ble. Per fer-ho, són imprescindi-bles els espais d’organització, de participació popular i de decisió als barris i a nivell de ciutat. Per aquest motiu defensem un marc propi de participació de la gent

en la presa de decisions que con-verteixi l’Ajuntament de Tarrago-na en un instrument útil per a la transformació de la nostra ciutat.

1. Acostar el protagonisme en la gestió municipal a la població, impulsant el funcionament assembleari, la correspon-sabilització i l’apoderament de la ciutadania a través de mecanismes de participació directa.

2. Crear i fomentar formes de presa de decisions populars més enllà de les eleccions cada quatre anys, impulsant la participació ciutadana en la gestió municipal a través dels agents socials, del teixit associatiu i dels moviments assemblearis (en l’àmbit cul-tural i de l’oci, l’educatiu, el dels drets socials, l’economia i la governança).

Participació popular i democràcia directa



Tarragona

6969

3. Iniciar processos reals de descentralització administra-tiva, política i de recursos, per apropar la presa de decisions a la població i facilitar la seva implicació i participació.

4. Reformar el ROM (Reglament Orgànic Municipal) per millo-rar i facilitar la participació directa de la població i de les entitats de la ciutat i crear Reglaments de Participació.

5. Obrir els consells plenaris municipals modifi cant els ho-raris i fent-ne difusió.

6. Crear la Regidoria de Parti-cipació Ciutadana, de caràc-ter transversal, per afavorir l’activació i la implicació de la població en l’acció política i en la dinamització social de Tarragona.

7. Decidir la totalitat de les in-versions del pressupost municipal mitjançant pres-supostos participatius que s’organitzin amb assemblees

de barri o de districte i mu-nicipal, tot diferenciant les inversions de barri i les de ciutat.

8. Donar utilitat als espais as-semblearis generats mit-jançant els pressupostos participatius per tal d’imple-mentar consells de barri i el Consell de la Ciutat, òrgans mixtes formats per electes, representants dels veïns i veïnes i de les entitats, amb la funció de facilitar un se-guiment de la política muni-cipals per part de la població tarragonina.

9. Impulsar programes a les escoles que facin pedagogia dels valors participatius, or-ganitzant a les escoles as-semblees i tallers participa-tius que apropin als infants i joves a la participació a la gestió dels afers públics.

10. Crear taules específi ques de treball sectorial que perme-tin afrontar problemàtiques greus a la ciutat (com per exemple la pobresa, l’habitat-ge, l’ocupació o la igualtat de



Tarragona

7070

gènere) de la mà dels col·lec-tius i entitats que hi lluiten quotidianament.

11. Transformar els consells mu-nicipals en òrgans vinculants.

12. Convocar referèndums i con-sultes ciutadanes, com a mí-nim, sempre que s’hagin de prendre decisions que hipo-tequin el futur de la ciutat i que comportin grans despe-ses pressupostàries, com va ser el cas dels Jocs Medite-rranis, donant compliment al resultat que s’obtingui.

13. Dotar als agents socials i les entitats d’equipaments i su-port organitzatiu, logístic i fi nancer per tal que puguin desenvolupar amb plenitud la seva activitat i independència i materialitzar els seus objec-tius.

14. Impulsar acords de coges-tió dels equipaments/edifi cis públics per enfortir les asso-ciacions i entitats de la ciutat.

15. Revertir la privatització de l’espai públic i repensar els

diferents espais d’oci ges-tionats i pensats des dels adults, facilitant que el jovent decideixi quines són les di-ferents opcions d’oci en les quals vol participar.

• Potenciant les estructures i col·lectius locals.

• Programant una oferta d’oci popular i participativa.

• Retirant l’ordenança mal anomenada de civisme per frenar la creixent tendència que estableix un ús privat (i, en ocasions, privatitzador) dels espais públics.

• Facilitant l’ús comunitari de l’espai públic.

• Defensant els espais allibe-rats i autogestionats.

• Cedint equipaments o edifi cis públics i part de la seva ges-tió al jovent associat o orga-nitzat.

• Aglutinant, donant veu i su-port a aquells col·lectius i grups de joves que treballin per la reivindicació d’espais propis per tal de desenvolu-par les seves activitats, tant amb l’ús de l’espai públic,



Tarragona

7171

com amb la possibilitat de disposar d’espais autogestio-nats, llogats o municipals.

• Promovent activitats d’oci que no es basin en el consu-misme sinó que tinguin com a objectiu fomentar la relació entre els joves.

16. Organitzar regularment as-semblees obertes per possi-bilitar el seguiment i la ren-dició de comptes del Grup Municipal de la CUP, convi-dant els veïns i veïnes així com les entitats de la ciutat per:

• Recollir les seves propostes.• Posar al seu abast tota mena

d’informació rellevant de la política municipal.

Transparència i bon govern

Per nosaltres el municipalisme és l’eina fonamental per construir un país lliure equilibrat territo-rialment i equitatiu socialment. Per fer-ho, cal posar els ajun-taments al servei de la voluntat i les necessitats de la majoria. En aquest sentit, consicents que aquesta no és la tònica habitual, la CUP ens comprometem a con-tinuar posant al descobert i de-nunciant els veritables mecanis-mes i interessos que s’amaguen darrere de decisions polítiques

i econòmiques que es prenen a l’Ajuntament i que van en contra dels interessos de la majoria de tarragonines i tarragonins.

Tanmateix, la CUP afrontem la participació institucional als mu-nicipis des de la lògica que supe-ra la gestió de les engrunes que el marc juridicopolític de l’estat cedeix als municipis, tot assu-mint que el marc legal, econòmic i polític actual està dissenyat jus-tament per impossibilitar qual-sevol política transformadora i republicana. Per això tenim clar, i més després dels fets d’octu-



Tarragona

7272

bre passat, que en determinats moments caldrà avançar a partir de processos que, quan sigui ne-cessari, impliquin desobediència i confl icte amb el conjunt de po-ders que formen l’Estat espanyol i el capitalisme patriarcal. Per-què, més enllà de la gestió con-creta, compromesa i efi caç de la institució, la CUP defensem el protagonisme veïnal i popular, perquè les polítiques desplega-des des dels municipis s’han de centrar en la consecució de so-biranies (productiva, alimentària, energètica, residencial, cultural, reproductiva...) que han de ser guanyades, i en alguns casos re-cuperades, per la població orga-nitzada en autèntics moviments populars.

1. Fomentar la informació pú-blica com a signe d’identitat, per tal de donar comptes de l’acció institucional (web, ofi -cina de participació ciutada-na, publicacions...).

2. Impulsar el petit comerç i de proximitat, fomentant les empreses socialment res-ponsables, les cooperatives, les ajudes al lloguer d’espais buits, etc.

3. Fomentar les polítiques de seguretat no repressives, coaccionadores i de control social.

4. Reduir els sous dels conse-llers i conselleres per ani-vellar-los a la mitjana de la població de la ciutat. Mentre això no passi, qualsevol re-tribució per sobre del llindar de 2,2 vegades el SMI es re-vertirà en projectes i accions d’interès social, reivindicatiu o popular. En aquest sentit, la CUP continuarem el pro-jecte iniciat durant el darrer mandat “Diners al Carrer” que subvenciona projectes concrets i puntuals de les en-titats.

5. Presentar la declaració de la renda anual dels càrrecs electes a intervenció, que igualment quedarà en el re-gistre d’interessos sota cus-tòdia de la Secretaria.

6. Fer públics els crèdits sol·li-citats a entitats fi nanceres per part dels partits de repre-sentants a l’Ajuntament.



Tarragona

7373

7. Realitzar una auditoria muni-cipal del deute.

8. Realitzar una auditoria dels Jocs Mediterranis 2018 i fer-la pública.

9. Prioritzar les polítiques de rescat davant emergències socials, incrementar la des-pesa social, les polítiques fe-ministes i de gènere, la crea-ció d’ocupació i la defensa ambiental per davant de les polítiques de contenció i re-ducció del deute.

10. Desobeir la Llei de racionalit-zació i sostenibilitat de l’ad-ministració local” (LRSAL) recuperant les competències recentralitzades per l’Estat espanyol i augmentant-les.

11. Desenvolupar la llei 9/2017 de contractes del sector públic, aprofundint en criteris femi-nistes, inclusius, mediam-bientals i de drets laborals en noves contractacions i/o revi-sions de contractes existents.

12. Potenciar i posar en marxa criteris per una administració transparent, desburocratitza-da, àgil i efi caç.

13. Lluitar contra la corrupció i el nepotisme mitjançant audito-ries, informes de despesa, el control estricte del compli-ment de contractes de pres-tacions de serveis urbans, analitzant la transparència de les dades i publicant-les, per tal d’evitar el malbaratament de recursos públics.

14. Lluitar contra la xarxa clien-telar que reparteix recursos públics amb criteris d’afi nitat política.

15. Fer front al poder d’oligopo-lis energètics i empreses de servei que fan negoci amb la gestió de serveis públics.

16. Començar a defi nir noves estructures d’articulació te-rritorial que substitueixin les actuals diputacions, consells comarcals i mancomunitats.

17. Lluitar contra la hipertròfi a institucional que genera la creació i generalització de patronats.



Tarragona

7474

18. Combatre les diferents fór-mules de la Nova Gestió Pú-blica, la qual mercantilitza els serveis públics i la funció de l’administració.

19. Revisar totes les exempcions d’IBI a la ciutat i sotmetre a consulta ciutadana la possi-bilitat de desobeir l’acord que eximeix l’Església del paga-ment d’aquest impost.

20. No permetre la instal·lació al terme municipal de fàbri-ques d’armament i impedir el trànsit i comerç d’armes al municipi.

21. No cedir instal·lacions muni-cipals per actes de l’exèrcit ni per fi res d’armament; no pro-mourem ni acollirem desfi la-des militars al municipi.

oral 2019 - cup tarragonatarragona.cup.cat/sites/default/files/programacup.pdf · 2019-05-10 · la...

Documents