olers c4 l’antíd lletres cfortg ortografia a lloc afi!j d’ l’antídot · 2019-02-11 · per...

ABCDEFG HIJKLMNOPQRSTUVXYZ

L’antídot

Lletresa lloc

4

LLENGUA CATALANA

ESO

Cont

ra le

s fa

ltes

d’O

RTOG

RAFI

A!

Joan Bustos

Solucionari

UNITAT 1. Les oclusives finalsPica Lletres

1 Coneixes el concurs televisiu Pica Lletres? Per participar-hi, entre d’altres coses, el teu equip ha de ser prou bo lletrejant paraules. Aquí teniu unes quantes paraules classificades en cinc nivells diferents de dificultat perquè aneu practicant.

–Nivell1:cadaparaulacorrectamentlletrejadaval10punts.Exemples:porta,llumí,caixa.

–Nivell2:cadaparaulacorrectamentlletrejadaval20punts.Exemples:ensenyar,cassola,

fàbrica.

–Nivell3:cadaparaulacorrectamentlletrejadaval30punts.Exemples:categoria,alfabètic,

repassada.

–Nivell4:cadaparaulacorrectamentlletrejadaval40punts.Exemples:transportes,estal-

viadors,cancel·laríem.

–Nivell5:cadaparaulacorrectamentlletrejadaval100punts.Exemples:sotsdelegades,

apassionadament,pressupostàries.

Podeujugar-hienequipsdetres.Comque

amblesparaulesanteriorsnoentindreu

prou,usdonemunesquantesorienta-

cionsperquèenbusqueuméspelvostre

compte:

–Nivell1:paraulesdefinsa5lletres




–Nivell5:paraulesde13lletresomés

Enelnivell5haureudetenirprevistesunesajudes.Perexemple,sotsdelegadesvoldir‘que

tenenuncàrrecimmediatamentinferioralesdelegades’ipressupostàriessignifica‘queestan

relacionadesambelspressupostos’,etc.

Repasseu,sical,elnomdelesgrafiestalcoms’handelletrejarialtrescriterislingüísticsque

caltenirencompteenjugar-hienelllocwebdelconcurs(www.picalletres.cat/).

CE, A, ESSA, ESSA,O, ELA, A

6

Ull viu!

1 Uns pares músics de rock?

Nombredefaltes

Correcció

2 S’ha acabat la llet

Nombredefaltes

Correcció

7

Dictats preparats 1

Unitat

Les oclusives finals

1 Llegeix aquestes oracions en veu alta i fes atenció a les consonants finals de les paraules ressal-tades en negreta.

Estàaprofundintl’àrab,perquènoensaptotelquenecessitariaperviatjar.

Quinfredquefa,oi?Araquehipenso:hasfetelquet’hedemanat?

Elcàstig,vadirl’avi,consistiaaescombrarl’estable.Quinfàstic!

Hihacapdiferènciaal’horadepronunciarlesparellesdeconsonantsfinalsdecadaoració?

Quinaconsonantespronunciarealmentencadacas?

2 Escriu paraules acabades en aquestes sis terminacions. Entre tota la classe, poseu en comú les paraules que heu trobat.

-b: -p:

-d: -t:

-g: -c:

3 Completa aquestes paraules amb l’ajut de les definicions i, si convé, del diccionari.

B:elementbuit,generalmentcilíndriciallargat.

D:qualitatdequiet,tranquil·litat.

G:undelsquatresaborsfonamentals.

P:peçadesuro,plàstic,etc.,queserveixpertaparunaampolla,perexemple.

T:característicaquefaqueunacosasiguibonaodolenta.

C:proveïtderiqueses.

Enposiciófinal,lesconsonantsoclusivessonores(-b,-d,-g)sonenigualquelescon-

sonantsoclusivessordes(-p,-t,-c).

RECORDAQUE…

Parlem de…

8

1Unitat

Resposta oberta.

No. /p/ /t/ /k/

T U

Q U I E T U

A M A R

T A

Q U A L I T A

R I

4 Completa aquestes oracions amb les consonants finals que falten. Dins dels parèntesis, t’indi-quem quines són, però no necessàriament en l’ordre en què les has d’escriure.

Elclimadelnorsolserhumi(unadeiunate).

L’EnriéspsicòleienFrederi,filòle(duesgesiduesces).

Elclunosaquèferiperaixònohadeciditcapcàsti(unage,unabeiunape).

Téla«virtu»queamblasevaactiturepertotarreu(unate,unapeiunade).

Quinfàstiiquinmalgust:unabriver!(unadeiduesces).

Lajoventu,segonsdiul’àvia,s’hadeviureambplenitu(unadeiunate).

5 Corregeix aquestes oracions. Justifica la teva correcció i compara-la amb la d’un company o companya.

Éstantaltcomelseupare.

Nocalqueestudiïstan:ésproufàcil.

Estemdecidinquèpodemfer.

Quant’hacostatelmòbilnou?

Vinequantvulguis.

6 Escriu una oració amb cadascun dels casos explicats en el requadre RECORDA QUE...

Elgerundisempreacabaen-nt:parlant,rient.

Elsadverbisdemanerasempreacabenen-ment:perfectament,atentament.

Tanacompanyaadjectius(tan feliç)itant,nomsoverbs(tant arròs,no parlis tant).

Quanéstemporal(quan vinguis)iquantindicaquantitat(quant sucre).

RECORDAQUE…

Parlem de…

9

1Unitat

Resposta oberta.

tan alt (tan + adjectiu)

estudiïs tant (verb + tant)

decidint (gerundi)

quant (quantitat)

quan (temporal)

d t

c g c g

b p g

t d p

c c d

t d

3 Concavenator corcovatus, un dinosaure molt especial

Nombredefaltes

Correcció

Abansdecorregireldictat,tinguesencompteelsegüent:–Laparaulaaccéss’escriuambaccenttancat.–Bípedesignifica‘queesdes-plaçaambdospeus’iprotu-berànciavoldir‘embalum’.–Laparaulafòssils’escriuambssiaccentobert.–Lesparaulesrestesianàlisi sónfemenines.–Vésambcompteamblagra-fiadelaparaulaendarrerit.–Natureésunaparaulaan-glesaiperaixòs’escriuambcursiva,peròquanl’escrivimamà,l’hemdesubratllar.

10

1Unitat

Gran dictat

Els signes de puntuació

1 Llegeix en veu alta aquestes oracions i comenta amb un company o companya en quin context podem trobar cadascuna.

AHemguanyat. CHem«guanyat». EHemguanyat???

BHem...guanyat. DHemguanyat?! F(Hemguanyat.)

2 Per parelles, llegiu aquestes oracions i digueu quin sentit té cadascuna.

ANocalla.Elquediréaraésimportant.

BNo,calla:elquediréaraésimportant.

3 Escriu al costat de cada signe de puntuació el seu nom i el seu ús bàsic i compara la resposta amb la d’un company o companya.

Sipuntuemdemaneraadequadauntext,l’estemcomplementantpertalqueellector

puguicopsar-neplenament(icorrectament)elsmatisos.

RECORDAQUE…

Lapuntuacióésindispensableper

estructurarlògicamentelstextos.

RECORDAQUE…

SIGNE NOM ÚS BÀSIC

4 Per parelles, penseu dos tipus de text en què siguin molt importants la presentació, l’ortografia i també la puntuació.

11

1Unitat

Tot a punt!

(to neutre) (ironia) (sorpresa)

(vacil·lació) (dubte i sorpresa) (murmuri)

punt Separar oracions.

coma Separar elements d’una enumeració.

signe d’admiració Expressar sorpresa.

signe d’interrogació Formular preguntes.

punts suspensius Deixar inacabada una frase.

Resposta oberta. Per exemple: curriculum vitae, escriptura notarial, acta d’una

reunió...

Un desig universal

1 Completa aquesta minibiografia de John Lennon amb les paraules dels requadres.

continuar lemes solitari compositor fan membres

2 Com traduiries Give peace a chance?

3 En quines llengües estem dient el mateix concepte? Relaciona cada paraula amb la seva llengua.

PAX• •grec

FRIEDEN• •italià

PACE• •alemany

PAIX• •llatí

EIPENH• •francès

4 Amb l’ajut d’una aplicació de traducció informàtica escriu pau en cinc llengües més.

5 Si a classe hi ha companys d’altres països, demana’ls com es diu pau en la seva llengua.

6 Entre tota la classe, feu un mural en què surti la paraula PAU amb colors, grandàries, tipus de lletra i llengües diferents. Complementeu el vostre mural enganxant-hi fotografies relacionades amb el tema.

JohnLennon(1940-1980),imúsicbritànic.Undels

delsBeatles.Enseparar-se’n,va lasevacarreraartística

en.UndelsseuseraGive peace a chance.Va

morirassassinatpeltretd’unaNovaYork.

12

1Unitat

Paraules en joc

compositor membres

continuar

solitari lemes

fan

Dóna una oportunitat a la pau.

Resposta oberta.

Resposta oberta.

Araquehasacabatlaunitat,éselmomentquereflexionisunamicasobrelafeinaquehasfet.

1 Valora aquests aspectes del teu aprenentatge de 0 (molt malament) a 5 (molt bé).

3 Completa:

Unacosaquehedescobert:

Unaactivitatquem’haresultatdifícil:

Unaactivitatquem’haagradat:

Untemainteressantperaundictatcomplementari:

4 Fes una llista amb 15 paraules que ja no tornaràs a escriure malament. Separa-les amb comes.

2 Escriu el nombre de faltes que has fet en cada dictat.

TÍTOL DEL DICTAT NOMBRE DE FALTES

13

1Unitat

Balanç

1 Uns pares músics de rock?

3 Concavenator corcovatus, un dinosaure molt especial

2 S’ha acabat la llet

Araestancomponentelseutercerdisc.Aixòvoldirquese’nvanadormirtard,esllevenalestresdelatardaientrepartitures,gravacionsientrevistesnosempreesrecordend’anaracomprarelquecal.

–S’haacabatlallet–anunciaenMàriusdesdelasevahabitació.

Fa130milionsd’anys,enelqueactualmentesconeixcomLasHoyas,unparatgededifícilaccésalamuntanyadeConca,hivaviureundinosaurebípedequefeiaunssismetresdellarg,menjavacarnidisposavad’unaprotuberànciaalllomd’unaformarealmentsingular.«Sí,eraunautènticgepquesortiadelesúltimesvèrtebresdorsals»,relataFranciscoEscaso,investigadordelaUniversitatNacionald’EducacióaDistància(UNED)iundelsprotagonistesdelatroballa.Nos’haviavistressemblantalregistrefòssilmundial.

Lesprimeresrestesdeldinosaure,batejatcomaConcavenator corcovatusocaçadorgeperutdeConca,esvantrobarenunesexcavacionsrealitzadesaLasHoyasel2003,peròlalaboriosareconstruccióhaendarreritelreconeixementinternacionalfinsara.Ladescripcióil’anàlisidel’animal,quehaconservatl’esqueletgairebécompletienlaposicióoriginal,espubliquenavuienlarevistacientíficaNature.

El Periódico de l’estudiant,octubrede2010.

AenMàriusnoméshihauna cosa que l’empipimésques’acabinelsce-realsperesmorzar:quejanoquedipaperdevàterprecisamentquanhiestàassegut.

Sóncosesquepassenquanels teusparessónmúsicsderock.EnJoeilaJanesónelduoStormiaraestancomponentelseutercerdisc.

14

1Unitat Textos

per als dictats

1 imatge x 1.000 paraules

El carnet de les biblioteques públiques de Catalunya i els seus avantatges

Potssol·licitar-lodirectamentaqualsevoldeles350bibliotequespúbliquesotambéatravésd’Argus(escriu«argus.biblioteques»enelteucercador).

Ambelteucarnetpodràsconsultartotamenadedocumentsenqualsevolsuport:llibres,revistes,diaris,CDiDVD,entred’altres.TambépodràsaccedirgratuïtamentaInternetiutilitzarleszonesWi-Fidelesbiblioteques.Amés,podràsparticiparenlesactivitatsquerealitzencontínuamentlesbiblioteques:aprendreofimàtica,clubsdelectura,exposicions,tallers,horesdelconteperalsméspetits...

Extretiadaptatdewww20.gencat.cat.

15

1UnitatDictat

complementari

UNITAT 2. La essa sorda i la essa sonoraAnagrames

1 T’has adonat mai que barrejant les lletres de GENER podem obtenir REGNE? I que amb les lletres d’USO (utilitzo) formem SOU i OUS? REGNE és anagrama de GENER, i SOU i OUS, d’USO.

Escriu les paraules que s’amaguen darrere d’aquestes lletres barrejades. Si cal, ajuda’t de

les definicions que hi ha al costat.

TARA Rosegador associat a la brutícia.

ROMA Sentiment d’estimació.

TABU Gas que es ven en ampolles.

CABRA Embarcació petita, generalment de fusta.

DOMINI Diable.

GASTO Mes de vacances.

BODA Aliment per a les plantes.

INTEGRAL Figura geomètrica.

TRIPLE Vertebrat que s’arrossega.

ALMESC Individu que produeix espermatozoides.

Copia les paraules resultants i accentua les que calgui.

Prepara uns quants anagrames per a un company o companya. Si ho creus convenient,

pots afegir-hi una pista. Assegura’t que escrius i que desordenes les paraules correctament.

16

Ull viu!

RATA

AMOR

BUTÀ

BARCA

DIMONI

AGOST

ADOB

TRIANGLE

RÈPTIL

MASCLE

Resposta oberta.

rata, amor, butà, barca, dimoni, agost, adob, triangle, rèptil, mascle

1 Si el disc «funciona»

Nombre de faltes

Correcció

2 Uns vells així

Nombre de faltes

Correcció

17

Dictats preparats 2

Unitat

La essa sorda i la essa sonora

1 Llegeix en veu alta aquestes frases i fixa’t en el so de la essa dels dibuixos que hi ha representats.

L’avi ha sortit de amb els seus amics.

L’avi ha sortit de amb els seus amics.

2 Llegeix aquestes paraules en veu alta. Escriu en el primer grup les que sonin com la essa de casa i en el segon, les que sonin com la essa de caça. En trobaràs set de cada.

feliç passa brasa crisi coça bossa cosa brisa sentir enfonsar zebra

onze llençol cacera

[z]: casa

[s]: caça

3 Completa aquesta informació sobre la essa sonora. Fixa’t en els exemples.

A Entre vocals s’escriu una : rosa, brusa, princesa.

B A començament de paraula s’escriu una : zodíac, Nova Zelanda, ziga-zaga.

C Després de consonant solem trobar una (dotze, esmorzar, esbarzer), tot i que trobem

una en compostos de fons-, dins- i trans- (enfonsament, endinsar-se, transoceànic).

4 Escriu un altre exemple per a cada cas de essa sonora. Si cal, consulta el diccionari.

A B C

La essa de casa es diu sonora, perquè quan la pronunciem les cordes vocals vibren,

fent un brunzit com el d’una abella. Per contra, la essa de caça és sorda, perquè quan

la pronunciem les cordes vocals no vibren.

RECORDA QUE…

Parlem de…

18

2Unitat

, brasa, crisi, cosa, brisa, enfonsar, zebra, onze

, feliç, passa, coça, bossa, sentir, llençol, cacera

s

z

z

s

Resposta oberta.

5 Completa aquesta informació sobre la essa sorda. Fixa’t en els exemples.

A A començament de paraula es pot escriure una o una : sastre, cèl·lula.

B Entre vocals es pot escriure una , una o una : professor, quocient, traça.

C Davant de e i de i s’escriu una , una o una , i no pas una : cel, fòssil, set.

D En posició final trobarem una o una : anís, esforç.

6 Escriu un altre exemple per a cada cas de essa sorda. Si cal, consulta el diccionari.

A C

B D

7 Completa aquestes paraules amb s o ss segons que el so de la essa sigui sonor [z] o sord [s]. Si cal, consulta el diccionari.

po ició re ar improvi ar curio a a aig

cla ificar famo os expre ió ba e pa eig

fra e impre ora tendre a fa e discu ió

8 Completa les sèries d’aquesta graella tenint en compte les paraules escrites. Després, compa ra-la amb les d’un company o companya. Si cal, consulteu el diccionari.

9 Completa les frases amb béns, venç, véns, vents, vens o bens.

Sempre que al camp, el nostre equip.

Els forts d’aquesta contrada alteren el comportament dels .

Per què et els que vas heretar dels teus pares?

Parlem de…

19

2Unitat

s s s s ss

ss s ss s ss

s ss s s ss

s c

ss c ç

c ss s ç

s ç

Resposta oberta.

aragonès aragonesos aragoneses

rus russa russos

islandesa islandesos islandeses

ros rossa rosses

graciós graciosos gracioses

véns venç

vents bens

vens béns

3 La moda del futbol català

Nombre de faltes

Correcció

Abans de corregir el dictat, tingues en compte el següent:– Les sigles FC Barcelona i FCF no porten punt entre les lletres.– Els noms dels títols s’escri-uen amb majúscula inicial. – Les categories sub-16 i sub-18 indiquen ‘més petits d’una edat determinada’ i s’escriuen amb guionet.– Sud-àfrica s’escriu amb gui-onet perquè és un compost format per un punt cardinal. – Boom és una paraula an-glesa i per això s’escriu en cursiva, però quan l’escrivim a mà l’hem de subratllar.

20

2Unitat

Gran dictat

La coma i el punt i seguit

2 Subratlla els verbs principals d’aquestes cinc oracions. Després, delimita les oracions amb punts i seguit i escriu-hi les majúscules que calgui després de punt. No t’oblidis el punt i final.

El noi agafa la guitarra té la melodia fresca en el cap respira fondo l’oïda i la ment guien els

dits aconsegueix per primera vegada treure enfora la música que ha crescut més que ell

3 Corregeix els errors de puntuació d’aquests minitextos i justifica oralment la teva correcció.

Els meus pares. Que no hi estan d’acord. Diuen que s’ho estan pensant.

Aquella noia rossa va entrar per la porta de la cuina del restaurant fent un soroll terrible amb

els peus, duia posada una samarreta bruta i esparracada de color vermell tres talles més

gran, va començar a escridassar-nos a tots.

1 Uneix cada frase amb el valor de les seves comes.

Escolta, Pol, això que has fet està molt bé. • • Aclariment.

Van preparar suc, cafè i te per a tothom. • • Davant de però i sinó.

Ja ho sé, però m’ha dit que no ho digués. • • Enumeració.

L’all, que té un gust fort, és molt sa. • • Persona a qui ens adrecem (vocatiu).

Tot i que no es tracta d’una afirmació absoluta, es pot dir que:

Una oració conté, com a mínim, un verb principal i va entre dues pauses llargues, com

per exemple, dos punts i seguit: El noi va dir que se’n sortiria. Tenia moltes ganes de

treure’s el curs. Sabia que esforçant-se l’aprovaria. No volia repetir.

RECORDA QUE…

– La coma (,) i el punt i seguit (.) indiquen una pausa.

– La coma marca una pausa curta, sovint dins de la mateixa oració.

– El punt marca una pausa més llarga i serveix per separar oracions.

RECORDA QUE…

21

2Unitat

Tot a punt!

Els meus pares, que no hi estan d’acord, diuen que s’ho estan pensant.Aquella noia rossa va entrar per la porta de la cuina del restaurant fent un soroll terrible amb els peus. Duia posada una samarreta bruta i esparracada de color vermell tres talles més gran. Va començar a escridassar-nos a tots.

Construïm un relat amb paraules imposades

1 Tria un d’aquests requadres i digues quin tipus d’història et suggereix.

2 Escriu, de manera esquemàtica, el plantejament, el nus i el desenllaç del teu relat.

Plantejament:

Nus:

Desenllaç:

3 Escriu el teu relat en un full a part. Després rellegeix-lo i modifica’l fins a convertir-lo en una història d’unes tres-centes paraules.

Escriu el començament d’un relat en tercera persona, però tingues en compte que hi has

d’incloure les frases i les expressions del requadre que has elegit.

la porta es va tancar de copde debò?van pujar al cotxe

Auna vegada mésel va trobar al balcóla noia va quedar callada

Btothom ho sabiaera de colors molt viusfeia tres o quatre anys

C

Els relats són textos narratius que tenen tres parts: plantejament, nus i desenllaç.

– El plantejament presenta els fets que passaran, l’espai i el temps en què es produiran

i els personatges que hi intervindran.

– El nus gira al voltant d’un conflicte.

– El desenllaç exposa la fi (reeixida o no) del conflicte anterior, de vegades de forma

sorprenent.

RECORDA QUE…

22

2Unitat

Paraules en joc

Resposta oberta.

Resposta oberta.

Resposta oberta.

Ara que has acabat la unitat, és el moment que reflexionis una mica sobre la feina que has fet.


3 Completa:

Una cosa que he descobert:

Una activitat que m’ha resultat difícil:

Una activitat que m’ha agradat:

Un tema interessant per a un dictat complementari:




23

2Unitat

Balanç

3 La moda del futbol català

El futbol català està de moda i no solament pel Barça. A les sis copes del FC Barcelona (Copa del Rei, Lliga, Lliga de Campions, Supercopa d’Espanya, Supercopa d’Europa i Campionat del Món de Clubs), s’hi afegeixen els èxits de la selecció espanyola, culmi-nats amb el Mundial aconseguit aquest estiu a Sud-àfrica. Però també els equips de categories inferiors mostren un moment excepcional en la història esportiva. El planter de l’Espanyol està donant alegries i les seleccions catalanes sub-18, sub-16, alevins de futbol sala i la femenina sub-16 han estat campiones d’Espanya.

«En aquests moments el futbol que es fa a Catalunya és el model a imitar per tots, ja que tenim èxits en l’àmbit de club i en l’àmbit estatal», explica Joan Vilà, director tècnic de l’àrea esportiva de la Federació Catalana de Futbol (FCF), que destaca el «boom dels planters del Barça i l’Espanyol», però també la tasca «d’organització i funcionament».

El Periódico de l’estudiant, octubre de 2010.

El duo canta en anglès. Si el disc, com diuen ells, «funciona», sortiran de gira a la primavera per tot Europa.

El pare corre damunt d’una cinta d’aquelles que serveix per posar-se en forma al menjador de casa. Duu els auriculars d’un reproductor MP3 a les orelles i, capficat, no sent res fora de la seva música.

1 Si el disc «funciona»

2 Uns vells així

Els pares no acaben d’entendre el rampell del noi, però sembla que se n’obliden de seguida.

L’Oriol i la Carina, que han vingut a fer un treball de l’institut, fan uns ulls com unes taronges en reconèixer els pares d’en Màrius.

–Ostres, ostres, ostres! –L’Oriol s’ha posat nerviós–. És guai tenir uns vells així?

24

2Unitat Textos

per als dictats

1 imatge x 1.000 paraules

Donar sang és donar vida

La donació de sang és un acte solidari i de participació ciutadana que beneficia el conjunt de la societat.

La donació de sang és un acte senzill, segur, gens dolorós, i assistit per profes-sionals especialitzats en tot moment. Per a tu, no comporta cap risc, però, en canvi, per a malalts de tot el territori pot suposar avançar en el seu procés de curació.

Malgrat els avenços mèdics i tecnològics, ara per ara, la sang no es pot fabricar i tan sols es pot obtenir de les donacions altruistes de les persones. Com que de cada donació de sang s’obtenen tres components sanguinis dife rents amb aplicacions pròpies, cada vegada que donem sang podem ajudar fins a tres malalts diferents.

Extret i adaptat de www.donarsang.gencat.cat/per-que-donar-sang.html.

25

2UnitatDictat

complementari

UNITAT 3. Test autocorrectiu 1El 9lletres

1 En grups de tres, us proposem jugar al joc anomenat 9lletres. Per jugar-hi, cal que seguiu els passos següents:

1 En cada partida, dos de vosaltres sou els jugadors i el tercer fa d’àrbitre.

2 Els jugadors us heu de posar d’acord i triar el mateix requadre de nou lletres.

3 Quan l’àrbitre us faci un senyal, mireu d’aconseguir, combinant les lletres que teniu, tantes

paraules com sigui possible.

4 Al cap d’un minut, l’àrbitre compta les paraules correctes de cada jugador. Són formes

vàlides les paraules derivades, les formes verbals conjugades, els plurals, etc. En cas de

dubte, pot consultar el diccionari.

5 Cada paraula correcta val un punt. El jugador que construeix la paraula més llarga de la

partida té un punt extra i el qui forma una paraula de nou lletres, de manera que les fa

servir totes, obté cinc punts extra.

6 Establiu torns per tal que al final del joc tots hàgiu estat jugadors i àrbitre alguna vegada.

R A N

L I O

T A B

A

O M E

S E T

R S A

B

R I M

E C E

P A N

C

E L A

B S R

U O M

D

26

Ull viu!

1 Encara que sigui amb el mòbil...

Nombre de faltes

Correcció

2 Fa molt temps era diferent

Nombre de faltes

Correcció

27

Dictats preparats 3

Unitat

Test autocorrectiu 1

1 Llegeix aquest text i localitza-hi 15 errors ortogràfics relacionats amb el que has treballat en les unitats anteriors. Marca’ls i corregeix-los en vermell.

El dia havia estat asolellat, però des de mitja tarda el fret i la humitad s’havien estès

arreu de la vall per recordar-nos que l’hivern era ben viu encara. El ven del nort ens

escometia per damun dels arbres amb ràfegues capriciosses, voleiava gorres i barrets

i feia renegar els homes.

Després d’haver estat trucan sense èxit, vaig prendre la decissió de dessar el mòbil

a la butxaca de l’anorac. Vaig apresar el pas i em vaig incorporar al grup.

–He badat una mica... –vaig voler justificar-me de manera poc convinsent.

El vell Xesco de can Guineu, que coixejava vissiblement, em va mirar rien per sota

el nas.

–Aquí no et serviran per a res, aquests fòtils –va sentenciar portant-se la mà a l’ore-

lla, com si truqués per un mòbil imaginari–. Tant difícil és ficar-s’ho al cap?

Parlem de…

28

3Unitat

2 Ara, capgira el full i comprova quants errors has corregit bé.

A l’hora de valorar la teva feina, compta un punt per cada error que has corregit.

– 14 o 15 encerts: Molt bé!

– 12 o 13 encerts: Bé.

– 10 o 11 encerts: Regular.

– 8 o 9: Encara no en saps prou.

– 7 encerts o menys: Necessites fixar-t’hi més.

El dia havia estat assolellat, però des de mitja tarda el fred i la humitat s’havien estès

arreu de la vall per recordar-nos que l’hivern era ben viu encara. El vent del nord ens

escometia per damunt dels arbres amb ràfegues capricioses, voleiava gorres i barrets

i feia renegar els homes.

Després d’haver estat trucant sense èxit, vaig prendre la decisió de desar el mòbil

a la butxaca de l’anorac. Vaig apressar el pas i em vaig incorporar al grup.

–He badat una mica... –vaig voler justificar-me de manera poc convincent.

El vell Xesco de can Guineu, que coixejava visiblement, em va mirar rient per sota

el nas.

–Aquí no et serviran per a res, aquests fòtils –va sentenciar portant-se la mà a

l’orella, com si truqués per un mòbil imaginari–. Tan difícil és ficar-s’ho al cap?

AM

B M

OLT

DE

CO

MP

TE!

Completa les frases de cada grup amb les paraules indicades:

A sant, s’han, sang, se’n

Va quedar primer, però no va adonar fins al cap d’una estona.

Té tanta paciència, que no li diuen Ramon, sinó Ramon.

fet una anàlisi de per saber si tenen colesterol.

B t’han, tan, tant

dit quant costa el bitllet?

de bo pogués anar al concert, però el fan tard...

C te, t’he, té

L’Elena la novel·la a casa; a la tarda la portarà.

explicat mai l’acudit del lloro geniüt?

Parlem de…

29

3Unitat

se’n

sant

S’han sang

T’han

Tant tan

té te

T’he

3 Veto al menjar insà a l’escola

Nombre de faltes

Correcció

Abans de corregir el dic-tat, tingues en compte el següent:– La paraula veta vol dir ‘prohibeix’, recalcar significa ‘insistir’, pri-mordial és sinònim de ‘fonamental’ i minimit-zi equival a ‘redueixi al mínim’.

– La paraula acomplei-xin s’escriu amb o i la forma augmenten, amb g.– Vés amb compte amb la grafia de la paraula endavant.

30

3Unitat

Gran dictat

El punt i seguit i el punt i a part

El ratpenat és un mamífer volador de l’ordre dels quiròpters, el nom científic del qual és Pipistrellus pipistrellus. Hi ha vora cinc-centes espècies d’aquest mamífer repartides arreu del món. La més habitual a la península Ibèrica és el ratpenat comú o nan, d’uns 8 cm de llargada. Els ratpenats viuen en grups nombrosos. Durant el dia descansen cap per avall en coves i en edificis abandonats, tot protegint-se del fred i de la llum amb les ales. Surten de nit per alimentar-se. Són bàsicament insectívors, tot i que també hi ha un nombre reduït d’espècies que s’alimenten de sang. Això darrer, unit a l’aparença estranya i als hàbits nocturns, ha contribuït a fer que tradicionalment se’ls consideri animals malignes, cosa del tot falsa. Un fet sorprenent és que, per compensar la deficiència de la seva vista, tinguin l’oïda extremament desenvolupada. S’hi «veuen» emetent ultrasons que reboten en els objectes.

2 Separa els paràgrafs del text anterior amb una doble barra (//). Per fer-ho, et donem desordenats els temes de què tracten perquè et serveixin d’ajuda.

sistema d’orientació que fa servir aquest animal condicions de vida

definició i denominació científica supersticions al voltant d’aquest animal

nombre d’espècies i nom de la més habitual a casa nostra hàbits alimentaris

Copia en un full a part les tres primeres paraules i les tres últimes de cada paràgraf i separa

els paràgrafs que hagis obtingut. Després, compara el teu treball amb el d’un company o

companya.

1 Llegeix aquest text i digues com s’ho fan els ratpenats per veure-s’hi.

El punt i seguit i el punt i a part indiquen una pausa més llarga que la coma.

El punt i seguit separa les oracions dins d’un mateix paràgraf, mentre que el punt i a

part separa paràgrafs.

Els paràgrafs delimitats per punts i a part giren al voltant d’un tema. Canviar de tema

significa canviar de paràgraf.

RECORDA QUE…

31

3Unitat

Tot a punt!

Emeten ultrasons que reboten en els objectes.

//

////

//

//

Converteix-te en una persona experta

1 Escriu a sota de cada fotografia l’esport o activitat que representa:

bobsleigh aikido esgrima capoeira natació sincronitzada

Quins d’aquests esports o activitats has practicat alguna vegada?

2 En grups de tres, trieu un dels esports o activitats anteriors i busqueu-ne informació almenys en dues webs diferents.

3 Compareu la informació que heu obtingut en l’activitat anterior i completeu la graella, si cal, en un full a part.

4 Convertiu les dades obtingudes, degudament ordenades, en una petita presentació en format PowerPoint, il·lustrada amb fotografies, i ensenyeu-la a la resta de la classe.

INSTAL·LACIONSLloc on es practica

EQUIPAMENTMaterial necessari per practicar-lo

CONDICIONS FÍSIQUESQualitats físiques dels practicants

ORIGENLloc o cultura d’on prové

MECÀNICAManera com es practica

OBJECTIUEl que es pretén amb la seva pràctica

32

3Unitat

Paraules en joc

capoeira natació sincronitzada aikido bobsleigh esgrima

Resposta oberta.

Ara que has acabat la unitat, és el moment que reflexionis una mica sobre la feina que has fet.


3 Completa:

Una cosa que he descobert:

Una activitat que m’ha resultat difícil:

Una activitat que m’ha agradat:

Un tema interessant per a un dictat complementari:




33

3Unitat

Balanç

1 Encara que sigui amb el mòbil…

–Què vol dir, uns vells així?–Ei, en Joe està molt bo. Demana-li si m’hi puc fer una foto, encara que sigui amb

el mòbil... –implora la Carina.–Doncs, digue-li tu... –deixa anar en Màrius un pèl atabalat.–És que el meu anglès...–El meu pare és d’aquí. Al poble li deien Pepet.

3 Veto al menjar insà a l’escola

2 Fa molt temps era diferent

Per un moment a en Màrius li ve al cap que quan era pe-tit el duo dels pares es deia Tempesta i que tocava en clubs petits. La mare canta-va i el pare l’acompanyavaa la guitarra. Entre bambo-lines, el nen va aprendre a estimar la música. Un dia algú els va proposar canviar. Discos, gires, la televi-sió, Internet…

El govern central ha aprovat, després de més de cinc anys d’elaboració, el projecte de llei de seguretat alimentària i nutrició, que veta la venda i l’exposició a les escoles d’ali-ments i begudes que no compleixin criteris saludables, com ara pastes, llaminadures i refrescos. La nova normativa vigilarà que no es venguin productes per a menors amb alts continguts en greixos, sal i sucre.

També estableix, per primera vegada i com a principi general, «la prohibició de discriminació per obesitat», que es concretarà més endavant en un reglament. La composició de l’alimentació en l’entorn escolar, segons va recalcar la ministra de Sa-nitat, Trinidad Jiménez, és una qüestió primordial de la futura llei. Per això, proposa, entre altres mesures, que la indústria minimitzi els anomenats greixos transformats produïts en la fabricació per allargar la vida dels aliments, i que s’ha demostrat que perjudiquen les artèries i augmenten els nivells de colesterol.

El Periódico de l’estudiant, octubre de 2010.

34

3Unitat Textos

per als dictats

PE

L TE

U C

OM

PTE

Quantes llengües diferents parleu a casa els nois i les noies de la teva classe?

Poseu en comú les llengües que parleu i elaboreu un petit informe amb la in-

formació recollida. Fixeu-vos en l’exemple.

Amplieu l’informe amb el nombre de companys i companyes que estudien altres

llengües estrangeres que no siguin l’anglès.

També podeu preparar un petit qüestionari que passareu a altres classes per

ampliar el vostre informe i il·lustrar els resultats amb l’ajut de gràfics de barres

i percentatges.

A la classe de 4C som 27 nois i noies. Hi ha set companys i companyes

que parlen exclusivament català a casa, cinc que només fan servir el

castellà i nou que parlen les dues llengües. N’hi ha tres que parlen àrab

o amazic indistintament, dos que parlen xinès i una companya que parla

portuguès.

Què és un PGS?

Els programes de garantia social (PGS) són programes que el Departament d’Ense-nyament desenvolupa directament amb la col·laboració del Departament de Treball i les administracions locals, o bé altres departaments, administracions locals, entitats i institucions acreditats per a la seva realització.

En aquests programes poden participar-hi joves més grans de setze anys sense l’acreditació de l’ESO i que vulguin formar-se en un ofici per accedir a un lloc de treball o reincorporar-se al sistema educatiu. Integren els àmbits següents:

– Orientació professional.– Formació en competències bàsiques.– Formació professionalitzadora que, normalment, inclou formació pràctica en em-

preses i centres de treball.– Tutoria, seguiment individualitzat i acompanyament en la inserció laboral o for-

mativa.

Extret de www20.gencat.cat/docs/Joventut/Documents/Arxiu/po5.pdf.

35

3UnitatDictat

complementari