Quinzenari portaveu de l'flssociaeió uMinerva„~Üefensor dels interessos morals i materials d'Artà i sa Gomarea

Redacció i Administració

Q u a t r e C a n t o n s , 3 * A R T À

Dels treballs publicats ne son responsables els autors

H O ' S T O R N E U - E L S ORIGI1TALS

P R E « s Se paga c \ Trimestre. . 0 ' 50 Ptas.

I Ariy. . . . 2 UO » ESTRANGER Doble. la bastreta

Any I Artà (Mallorca) 1 d e Agosto d 9 1917 1 . - Ü B g B S - I _ M - M _ . - . . S .

NUm. 16

De la cosa pública A imitació dels Estats Units del Nort d'Amèrica, que

declararen Parques Nacionals les noíabiiíssimes valls o comellàs de Yosemite; a Califòrnia i d'Yflovstone a las muntanyas Rocosas, s'han volgut crear també a Espa­nya, per una lley de 7 de Desembre de 1916, Parques Nacionals o "siguin llocs o paratjes d'excepcional vege­tació o extraordinàriament aspres, que l'Estat declari tals, amb objecte de favorir les vías de comunicació que hi condueixen, i de respetar i fer que's respeti la naturalesa dels seus patsatjes, la riquesa de la seva fauna i flora, i les particularitats geológïcas -que con-tengui, evitant d'aquest modo tot acte de destrucció o desfiguració per la ma deís homes.

• . A n'aquestes terras orientals de Mallorca no tenim cap d'aquests llocs notabiiíssims que puguin ser decla; rats Parques Nacionals; peró tenim paratjes i coses que mereixen especialment esment i que cofcvé manicipalí-sar o convertir en llocs públics; conservar i millorar; i sobretot donar a conèixer aartanencs i forasters.

Per senyalar aquests llocs preeminents a la nostra terra; per catalogar-los i reproduir-los descriptiva o gràficament; per procurar la seva conversió de propie-dat privada a comunal o d'alguna entitat científica o relligiosa; i per estudiar sa millora i aprovitaments pú­blics, haurían de constituirse tot seguit, alguns homos de bona voluntat d'Artà, Capdepera i Son Servera, amb junta ci'lnicíafivas, a imitació de les que funcionen a Zuiza, a Catalunya i a altres parts del mon.

De com hauria de funcionar aquesta Junta, estatut de son regisme, ingressos amb que nudrir es seu pre-supost e t c , e t c , no cal indicar-ho, avui que la vida colectiva i social té ja tantas arrels an aquesta vila-

L'existència i funcionament d'una Junta d'Iniciat! -vas, ambs personalitats dels tres pobles, extrenyería las relacions entre aquests; fondría antics recels; sus­citaria el conexement de las sevas necesííats i aspira­cions; i aplanaria ei camí per una inteligencia ofensiva i defensiva per íos alts Interessos d'aquesta comarca.

* * Les venfatjes i beneficis dels parques o llocs pú­

blics, no poden ser desconeguts de ningú. Serveixen de recreo i d'espansió a les poblacions veinades. Cons tituesen un vertader llibre de naturalesa, ubert a to­tes les inteligencies. Milloren les costums públiques i Sa vida civit de's pobles- I son font d'aficions históricas, relligioses o científiques.

Els indrets que, al meu entendre, son més notables í dignes d'esser examinats per fer-se jardins y parques públics, son:

Primer: L'Ausinà de ses Paises, amb lo seu Caste-llot.

Aquest monument de i època neolítica, seria l'àni­ma d'aquest parque natural

Bastaria deixar créixer les ausínes fins a fer-se mi-lenaríes; aubri-hi caminals i pasetjos; i cuidar de que

.' no's destruís ío que queda del Casteliot També amb .... el temps podria ser el teatre de natura d'Artà.

Segon: Bellpuig. Es ahont els il·lustrats tenen més camp per córrer. Ajudats dels documents y escriptures que hi ha

p'haver als arcxius dels sucesors dels contes de Pere¬ . lada, haurían de reconstruir idealment el Bellpuig de • 'l'edat mitjana

Fet aixó, caldria estudiar i fer una racional recons­trucció de l'iglesia i convent dels relligiosos premos-

• trenses que í'habitaren, conservant les ruines que's •^.conserven.

. * L'abundancia que té d'aigua, faria deís jardins i . abres que s'hi piantesín un petit paradís, plé de recorts - històrics-

A. més de l'iglesia tornada al servici de Deu, fora

convenient instalar-hi, aprofitaut les construccions ac­tuals, un petit museu i una biblioteca de tot lo referent a Aría i sa comarca, perquè, sens dupte, Bellpuig fou el bresol de la nostra vila, i cap altre punt es més dig­ne de guardar les relliquies del passat "

Tercer: Na Nyana, el seu gorc, s'Estany de sa To­rre, es pins de ses vegües, ses covas de s'Heretat, els espedats des cap VernTey i ses torres de na Masot í de s'Heretat.

iQuin conjnnt més variat d'elements i quina gran­diositat!

i Com podria embellir-se tot aquest paratje! S 'est ny de sa Torre no crec que ningú l'hagi estu­

diat ni cuidat dels seus aprofitaments. A la banda esquerra no hi ha vegeteció; sent a\\H

que es la part més apropiada per Ses grans avenides i passetjos d'eucaliptus, oms, plateros ..

Les sevas aigos podrien servir de criader de truites com els del Convent de Piedra a l'Aragó, o de salrnón a les rias del Cantàbric.

De na Nyana a ses 'covas tot hauria d'harmonisarse, urbanissant lo més apropiat, per ferne, ja que no un parque, un Sitío Nacional, amb consonància al Real Decret de 23 de Febrer d'aquest any.

Els enginyers del nostre DiCtricte forestal tínch en tés que ho apoyarían.

* * Qui més hi sàpiga que més )H digui i qui més pu­

gui que més hi fassi. Barcelona 1 Juliol 1917.

M . SAXCHO LUTRHAS

E l lema dels a m i c s d ' E s p a n y a L'amic d'Espanya, el qui vertaderament desitji la

seva prosperidat i benestar, ha de posar en la bandera un lema triple: Religió, Ciència, Educació.

Religió El problema d'Espanya, es en efecte una cuestió

d'ética social. Estam atravessant una agudísima crissis moral, i es necessari pensar en rehabilitarmos si no vo­lem caminar cap a la mort. El dir moral val tant com dir Religió, ja que sols aquesta posseex en els temps actuals la forsa de direcció humana suficient per posar en vigor una Mora!.

Individualment un espanyol es tan ric, si no e-hu es mes, en valors i potencialidats humanas, com un norte-americà, un inglés, un alemany, etc- Però com a ciutadà, com a membre de una sociedat organísada, es molt inferior a un ciutadà de les sociedats del Nort; [i falten pensaments socials, li falta esperit de cohesió social, no poseex aquesta solidaridat d'intencions i de actes que es la forsa de les civilísacións d?í dia. Per axò l'Art, que esr obra de talent individual se desen-rol'Ia v g o r ó s entre noltros, amb lo que pot prescindir de la Ciència.

Nos fa falta sociaüsar la nostra conciencia; i la Mo­ral, ia Religió, pot donar-mos aquest fruit. La moral no se conçeb ni te objecte fora de les relacions humanes. El dir Moral, es come dir el meu vehinat; si som co­merciant, es com a dir els meus clients; si som mestre, es dir ets meus alumnes; si som capellà, es dir la meva congregació; si som politic, es dir els meus electors, el poble. I IÍ: Religió Cristiana, en el fondo, es la mes so cialisadora que s'ha predicat. Si me demanassin el re­sumir la essència de les doctrines del Mestre en dues paraules, diria aquestes: Semici social. Amant an els homos es com millor se ama a Deu.

La primera cosa que exigex la actual Espanya, ma­lalta i dèbil es la seva crtstianizacíó, la seva moraliza-ció; comensant ta! vegada per recristianizar a molts dels qui s'anomenen cristians, a molts dels mateixos catòlics, els meus jermans en fe . Axí , anuiànt l'actual

individualisme disolvent que, quant mes concedex amb lo sociñ!, es sols unió externa per la protesta i pèf la negació, se establirà en els espanyols el sentiment de la cohessió social i els seus actes aniran impulsats per mires socials; mos convenceren! de que et bé individua! no es posible sense el bé social, de que lo qui es mal per un jermá es mat per noltros matexos, de que tra-bayant sincerament per la salvació i per el millorament del mon, es com millor se labora per la salvació de la propia ànima.

Els resultats que aquest nou sentit social de la vida produirà en la política, en els negocis, en la ensenyan-sa, en la agricultura, en totes les manifestacions de la vida social espanyola siràn incalculables. Vui donar un sol exemple. Aquests marquesos, ducs i comtes, pro­pietaris d'aquestes grans deveses o extensions inmen¬ ses de terreno que jo he vist, passant amb el tren, per Andalucía i Extremadura acabaran per c o n v e n i r s e de lo irrcïigiós, anti-cristiá, inmoral i antisocial de 1a seva conducta al retenir aquests terrenos incults, sense que els homos s'aprofitin d'elís, sense que la sociedat obtengui d'ells amb el seu trebai la riquesa an a que te dret. I convensuts de que poren afegir un poc an el be­nestar d'Espanya, construirán carreteras, camins i ca­nals per regar en els seus dominis i, amb una o altra forma posarán els terres en mans dels qui puguin viure trebaiant dins ells, en mans, tal vegada, -dels qui d'altre manera haurien hagut d'emigrar a I' Amèrica per falta de trebai. D e aquesta manera, aquests marque­sos; ducs i comtes, se gonyaràn d'una manera real el títol de cristians i amb eii ei de bons ciutadans i bons patriotes.

Ala, idò, que el primer lema de la bandera dels qui trebaiam per la salut d'Espanya o d'alguna de ses parts, sigui Religió, moral social. Axò e-hu diu no un jai qui està prop de ta fossa; sino un jova en sa primera juven-tut, un enamorat de la vida, dels homos i de! mon; axò e-hu diu no un que mai ha surtit des poble^, sino un qui ha viatjat per Europa i per Amèrica i ha viscut la gran vida intelectual, científica i filosófica, durant tres anys, en una de les Universidats estrangeres mes potents i atrevides, la de Chicago; axò e-hu diu, no un regat, sino un adorador de Sa Ciencia.

ELADÍ HOMS.

F l o r e s del C a m p o s a n t o Como blanquecina sierpe Perdiéndose en lontananza., El camino solitario En la noche se destaca, Bañado por los fulgores Que desde el cielo derrama La lunti augusta y solemne De la noche soberana, Húndese tras e! recodo De una colosal montaña, Y entre las sombras nocturnas S e esfuma la cinta blanca Del camino, como llegando De la tierra a las entrañas. Parece la carretera, En la noche, una mortaja, Un sudario que circunda Del alto monte la falda, Y aunque si tal cosa fuera No sería cosa rara;

* Si fuese en verdad un sudario Muertos tampoco faltaran, Que al dar la vuelta a la curva De la disforme montaña Los funerarios cipreses S e yerguen como fantasma*, Y señalando agoreros

La tierra donde descansan Restos de innúmeros serfes¿ D e la condición humaría Débil y enteca, parece _ ; ^ H-Que los apreses nos náolan** E s e) reino de la muerte; "V Mansión de la Intrusa P á l i d a Palacio de ia Tristeza, * D e la Desdicha morada. Sepulcro de vanidades, Fin de la ambición humana; Nivel de toda injusticia, Cárcel de cuerpos sin alma, ¡Vergel de humanos dolores, Tierra en lágrimas regada Donde florecen ios cardos Que e! alma crueles desgarran! Lugar do empieza la muerte Donde la vida se acaba, ¿Porqué al pasar por tu puerta Misteriosa y solitaria ¿Porqué un temblor infinito Me sacude entera el alma?

D. -«HCANO.

P e r material escolar Com diguérem, al dedicar un número de LLEVANT

a la venguda aquí del senyor Inspector de l . a ensenyan-sa don Juan Capó, s'organisà espontàniament una co-misió per fer una suscripció entre els artenencs qui viven aquí i els qui viven a fora, a fi de poder recau¬ dar prou per dotar a totes les nostres escoles de ma­terial nou i modern Aquesta Comissió visita uns quants senyors que oferiren de pronta la seva ajuda material. Per certes circunstancies se deixà de conti­nuar les visites i s'ha pensat que per no comprometre ningú, seria mes convenient obri la llista a la Redacció de LLEVANT aont poden inscriurer-se per ajudar en aquella idea tothom, del mes pobre an ei mes ric, con­tribuint cada ú amb lo que bonament puga o amb !o que la seva concíencia li dicti. Aixi ningú se veurà cohibit í la suscripció serà mes de grat.

Artanencs: Pensem que si noltros mateixos no arreglam aqueixes coses nirtgún vendrà a arreglar-ies. E s una cosa aquesta per la qual ningú hauria de rega-tetjar res. S e fa tot p'els nins, p'els nostros homos de demà, que mos demanaràrí conta de lo qu'haurem dei­xat de fer per ells. Mirau es mestres com se preocupen de orientar-se en els problemes moderna de Fense-nyansa. Fa poques setmanes que tots els d'aqui sense' faltarne un, sacrificant ses comodidats i sa bossa ana­ren a un Retiro peJagógic a perfeccionar-se; ara ma­teix acaba d'arribar el mestre Andreu Ferrer d'un curset

.de perfeccionament que s'ha fet a Palma • Si ells, no planyen gastos i sacrificis p'els nostros

fílís, menos els hem de plànyer noltros i hem de voler haver contribuït tots amb el nostro óbol a la regenera­ció del poble per medi de l'ensenyansa.

El projecte^de presupost per dotar de material mo­dern les quatre escoles puja un milenar de duros. Entre tots no es.res. Si volem el férem.

En el pròxim número de LLEVANT comensarem a publicar la llista de suscriptora que avui ja va cres-quent.

Es dobbés al tenir se recuits s'entregaran al senyor Inspector i eli fera la distribució de! material aixi com cregui convenient.

Vaja, idó, a veure sí creix ràpidament.

T a r d a literaria infantil Eí dia 35 de Juliol en ei convent dels PP. Francis­

cans d'aguesta vila i amb mot'm de la festa de Sant Tarcici, se va fer una tarda literaria amb es reparti­ments de premis.

L'acte ringué lloc dins l'escola a la presidencia de! qual hi havia les autoridats civil eglesiástica i judicial, com també altres distingides persones.

S e comensá a les 6 del capvespre amb un llarg i hermós discurs que va llegir el president de l'Adoració nocturna en Gabriel Massanet, qu'al acabar va ésser molt aplaudit.

Después tors els nins i nines que formen part de la Secció de Tardas, cantaren algunes cansonetes que

'foren mo't ben escoltades per la concurrencia, i les aplaudiren fortament

Els nins del Col·legi recitaren cada un una o mes poesies, unes satíriques, altres xistoses i altres mes series: alguns digueren diélecs altres recitaren rondaie-tes. Tots heu feren molt be i eís assistents an aquell acte quedaren salisteis, manifestant-ho amb sos conti­nuats aplaudiments.

El P. Fr . Gabriel Tous qu'havia estat el predicador de! demati, va fer el discurs final, donant gràcies a tots i oferint an es nins i nines per son progrés i cons-

LLEVANT

tancia en la vida, una bandera amb el lema Excelslor a fi de que no s'aturin mai, elevant-se sempre cap a l'ideal suprem de sa virtut i de s'educació. Fou aplaudit llar gament. ,

Com afina! del acte atgüns nins alumnes interns del convent feren una comedieta titulada Per no entendre eí Castelló, gue va ésser ben dita especialment p'ef qui feia de protagonista, i molí celebrada per la concu­rrència.

Enhorabona ais organisadors.

L l e v a n t i Mitjorn Parlem de s'a'tre dia, com aquell qui diu. E s mestre d'escola des Mitjorn gran, Don Jeroni

Roig Adrover, nadiu de Santanyí, passà, per ascens, a mestre de s'Escola d'Arta, que va regentar fins que, havent-li arribada s'edat reglamentaria, prengué es re­tir, tornant a Mitjorn gran, avont tenia ca seva. A mes de s'edat, que hi era, anava primetjant de salut. Fa dos anys que passà d'aquest mon a l'altre: al cel lo vejèm Amen.

Era un sant homo, un tròs de pa. Deixà boníssimes recordanees a Llevant i a Mitjorn.

* * Parlem d'ahir. Al deixar mestre Roig, que sía al cel, s'Escola d'es

Mitjorn per a encarregar se de sa d'Artà, vengué d'Ar­tà per a regentar interinament s'Escola mitjornera, un jovenet, resolt determinat trabaador... No l'anomèn, perquè no 'm faixi arresti í perquè tots, ilovantins i mit-jorners, el coneixem. Un parei d'anys després guanyà per oposició s'Escola, i an es Mitjorn gran va passar uns quants anys fent escola i bons escolans, i fent Mit­jorn: caixa d'estalvis, societat de socors mútuos, banda de música... i fins i tot un periòdic quincenari: LLUM. NOVA, açò es : sa Surtida des Sol : llevant... amb minús-cuia.

Parlem d'avui. * S ; us trobau an es Mitjorn gran un diumenge o dia

de festa manada, que hi hagi Rosat i pes carrer, (Rosa­ri públic); oirèu al Senyor Rector que l'antona: «Pa- -re nos - tre qui estàu-an el cel . » sapigueu que sa to­nada, esdevinguda popular i casi ritual per als rosaris pes carrer; sa tonada de Pare nostre, Ave Maria, i Glòria Patri, es obra des mestre de qui parlàm, que avui es mestre des llevant mallorquí, i mestre i l'amo de LLEVANT d'Artà.

No l'anomenaré, perquè no 'm faixi arresti i perquè tots, llevantins y mitjoners, el ben coneixem, i que uns i altres et tenim per paisà, per germà, per bon mes­tre.

FRAXCESC D'ALBRANCA.

Mitjorn gran (Menorca) 9 dejuriol .

A c t e trascendental Moltes de vegades lo millor es lo que queda mes

ocult; lo de mes importancia es lo que manco es re parat.

Durant la passada quincena ha tingut lloc dins Mallorca un acte molt digne de que tothom el conegui per la trascendencia que pot tenir. S e tracta de la Asamblea qne en el Santuari de Lluch varen celebrar els mestres d'escola de !a 2 a zona de Mallorca dirigits pel digne inspector don ]uan Capó.

Aixó a un temps tan calorós en que son tant mo­lests els viatges, després de un any de trabai dins ses escoles respectives, quant ses lleis de s'Estat conce­deixen descans an es mestres, acudir tots a la cita dels Inspector, pagant-se cada un els seus gastos, i reunir-se en Assomblea i trebaiar amb tota actividat, aixó, vaja, es un acte que no estam acostumats a veure i sorprèn, molt mes quant tots sabem que sa bossa des mestres no sol arribar molt amunt.

Saben qu'a Lluch s'hi trabaiá intensament en una partida de qüestions pedagògiques que entusiasmaren an es mestres i els orientaren en les corrents modernes. D'aixó totes les escoles s'en beneficiaran; enguany mateix ja se recullirán fruits d'aquexa llavor allá es­campada en l'inteligencia i en ei cor de cada un dels mestres.

Els periòdics n'han publicades llargues ressenyes per això i per tenir poc disponible deixam de fer-ho noltros, peró volem manifestar el goig que mos ha produít veure com d'Artà hei han acudits tots els mes­tres, i casi tots eis de la Comarca de Llevant- Els pocs que deixaren d'anar-hi tenien motiu mes que su ficient, motius de salut.

El mestre don Andreu Ferrer, Director d'aqueix quincenari, va desarrollar allá un tema sobre l'institu­ció «Minerva» qu'aqui te fundada.

S ia per tots l'enhorabona.

Carta Amb motiu d'una quartilla publicada en el n.° 14

d'aqueat quincenari amb rebut aquesta simpàtica carta.

J . M . J . Fr. Deu mos dó paciència y la seva santa pau. Arnen. Molt apreciat senyor Director de LLEVANT: He llet-1

git en el núm. 14 del seu periòdic, l'artíclet «Un mot que no 's pot perdre» den Prudenci Flama qui m'obli­ga a donarlos s'enhorabona mes coral a vostè, an en Prudenci y a tota la Redacció de Llevant qui fa causa, comuna amb sos defensós del dulcíssim Nom de Jesús.

Veig amb gust que, com a bons tradicionalistes no renegau de la santa tradició dels nostres pares, y lo mateix qu' ells deis Amen. Jesús después del Nostro pa, del Santa Maria i al senyarvos; sens que vos am-paigueu de certs modernistes de gust molt raro qui cre-ven tocar amb un dit al cel perquè han despenjat es

Jesús, i se tenen per molt sabuts perquè han après a gonyar manco indulgències qu' els qui anam amb l'en-tiguea. ;Quines coses, gran Senyor!

Lo que l'hi he d'advertir es que suspit que no sien tantes ses indulgències com ses que anuncia el mestre bon company de Sa Pobla, después d'haverlí donat jo mateix peu per dirho.

indulgència de 25 dies concedí el Papa Clement XIII, dia 5 de Setembre de l'any 1759 per cada vegada que se diu Jesús, de modo que aixi mateix heu paga.

Lo que n'hi ha un altra també de 25 dies per tots aquells qui ensenyan a pronunciar amb frecuencia els dulcíssims noms de Jesús i de Maria; i per tant vol-tros, en el meu concepte, vos feis acreedors an aques­ta gràcia cuant aconseiau an els lectors de «Llevant» que digan Amen Jesús.

Enhorabona, idó. Qu"" el Bon Jesús vos don corat-je y benehiesca vostra publicació tant com desitja vos¬ tro germà amb b. j . q. b. v. m.

Fra Francesc Fornés. Lluchmajor 14 de juliol de 1917.

* P r o g r a m a P r o g r a m a de l e s f e s t e s q u e s e c e l e b r a r a n ' e l s

d i a s 6, 6 i 7 d ' í í g o s t a m b honor de la T r a n s f i g u r a c i ó del S e n y o r , T i t u l a r d e l a P a r r ò q u i a , i a l a V e r g e d e S . S a l v a d o r , P a ­t r o n a d ' A r t à .

Dia r> a tes 8 del vespre solemnes completes a la parròquia. A les 10 revetla amb música en el mirador del Oratori de la Verge.

Dia 6, diada per una banda de música. A las 10 acompanyada de la corporació municipal an el temple aont després de tercia se celebrarà Misa solemne, en [o qual predicarà Mosen Lluis Crespi Pvre. de Sineu. A las 12 corregudes de nins, homos, i bestiar de ca¬ bestre an es cós amb els premis acostumats A les 5 del capvespre completes solemnes en l'Oratori de Sant Salvador després de les quals se fera el tradicional i tipic ball de sa cisterna. A les 9 del vespre concert musica! a la Plassa del Rei En Jaume (Plassa nova) i derprés ball de pagès, en la dita plassa

Dia 7, diana. A les 10 acompanyada del Ajunta­ment í Obreria per anar a l'ofici gue se celebrarà a San Salvador i en el qual predicarà el Rnt. Mossèn Gabriel Muntaner, Rector d'aquesta parròquia. A las 12 co­rregudes en el Cós com el dia anterior. A las 9 del ves­pre, focs artificials a la Plassa de don Antoni Maura (Trespolet) amb música.

La capta general se fera el dia 4 a les 8 del matí per ésser festa dia 5 .

El sobrant que resulti després de satisfets els gas­tos de la festa se repartiran en els pobres en bonos de carn, pa i arròs EI repartiment se fera dia 5 a les 6 del capvespre a ia Sala.

Per especial concessió de S- S . el Papa Benet -XV, dia 7, festa de ia Verge de S . Salvador; eis feels, que haguent confessat i combregat, visiten l'Oratori de la Verge, podran fronyar indulgència plenària pregant per les intencions del Papa.

E m b u i s Com cada any en aquest temps, comensam a sentir

sa falta d'ai^o; aquest no ha volgut faltar en es com-panyerisme i també mos presenta es problema per sa resolució; es un fet estrany lo gue passa, surtíní de sa font es mateix roi apenes s'escampa pes poble, i si be es ve, que se podria atribuir a un major consum ara a l'estiu, el fet no guarda relació, el mal es a altra banda i no sirià raresa trobarlo a defectes de canalisació-

El nostro Batle sembla que te el propòsit d'arre­glar-ho, i an aquest fi l'Ajuntament va nombrar un me-

pleat inteligent perquè cuidi de tot lo qui se relaciona amb l'aigo, bona voluntat no les ne talta, Deu fassi que per be des poble, trobin la solució.

* * La higiene pública s'ha posada a molt bona altura,

amb les disposicions de sa nostra autoridat. S'han co­rregit una partida d'abusos i anam a ma de veurerne

* d'altres desrsrrats; n'hi ha un molt arrelat i es el tirà /ribellades d'aigo bruta pes carrers, la gent e-hu fa amb innocència, se tracta de cantidats petites qui prest se secaràn, però..- no s'esborraran jcom si els microbis haguessin de menester uu safretx per t navegar! Ses .crides no se senten per sa Plassa, Centro i Plasseta; no Jes convé¬

*

Uns quans fadrins d'assó carregats de pretencións, per qüestions qui no fan gens de pes, s'entretengueren un vespre de la setmana passada en donar un especta­

c l e d'aquets tan poc edificants i propis de pinsos, ma­terial que no conexiem dins Artà. Mes valdria que en­lloc de fe fer tala a sa líengo la tenguessin gordada i ne arribarien a rossegarse per sa terra umplint d'afron­ta an es poble.

* No hem arribat a aclarir si o no se celebrà f'Assam-

blea de Perlamentaris, Segons la nota oficial ni tan sols se reuniren. Segons ha confirmat la prensa de Bar­celona, se reuniren, deliberaren i., e-hi va anar un de­legat per disoldrerla, però., feren temps i ni anaren dos mes aban« des gobernador, el qual per últim la di-solgué

Axó s'ha dit- Tú lector, pren sa contarella que mes t'agradi i fe els-comentaris an el teu gust; el temps tot e-hu descubn'ra.

Kstà ben provat que ses passes son dels insectes propagadors de ses febres; com ^upen se sanc, amb facilidat duen es m crobi d'u," malait a un qui està bó, fentíi un* deliciós present. Per axó artanencs ara qui e-hi ha qualque febreta. convé que extremem sa guerra que sempre hem feta a ses pusses, empleant tots els elements de trinxera que la gran guerra a descubert, i no descuidem gens ses mosques que fan molt mes matx que aquelles.

Filicumis

Vida Social Gaixa Rural

La nostra primera entidaí celebrà Junta General or­dinària dia 25 festividat de S , Jaume, baix la presiden-cio del Rnt. Sr . Rector i amb assistència de molts pocs socis.

S 'aprovà l'acta de la anterior sessió. Després la Comissió nombrada per estudiar si o no

era convenient acuïrse a la Llei de Sindicats i modifi­car estatuts i retglament donà conte dels seus trebais. Creu que el retglament no pot entrar dins la referida Llei i parex ela deduit de consultes fetes que la Caixa pot funcionar com a Caxa d'Estalvis, però sense haver fet un estudi mes detengut i donades les circunstancies actuals creu dita comisió no es convenient modificar res.

El President del Consei d'Administració fé recordar que donades les circunstancies anormals perquè atra-vessa el mon que posaven en perill les institucions de créd't, la Caxa va acordà ara fa uns dos anys aumen¬ tar els interessos an els prestamistes del 4 i mitj an eí 6 p g , però com els estatuts prohibeixen demanar mes interès que an el 5 p g se votà aquest aument com a impost transitori, e-hu fa recordar perquè creu que per­llongar per mes temps aquest aument, sembraria que Ja Caxa vol viure fora llei, ja que lo transitori suposa que se fa per surtir de moment d un apuro i cercar des­près els medis per legaüsar sa situació, per lo qual creu que s'unic remei es reformar els estatuts i retglament amb so .sentit de que la Caxa no estigui fermada res­pecte an els interessos que fa an eís imponents i els que li fan els presiarmsíes.

S'acordà que el Oonseis proposin a una }. G. crida­da apropósít íes reformes que creguin pertinents.

El mateix President, se dolgué del poc increment que pren el Sindicat que si es degut a ia falta de dob-bés tal vegada convendría que sa Caxa li facilités lo nocessari per comprar un tren de maquinaria agrícola i altres elements perquè se pugui desarrollar. Tal volta seria convenient, digué, que a dins sa Directiva e-hi entràs element jove , que com a tai vol ésser mes em-

.'prenidor. Lo exposar pei President va ésser del agrado de

tot hom, que creuen que axò sirià un dels medis per «íonar vida a 1 Institució.

Helligioses Parròquia

Dia 6 .—Festa de la la Transfiguració de! Senyor, Titular de la parròquia.

Oratori de S. Salvador

Dia 7.— Festa de la Verge, Patrona d'Artà.

Convent aels P P . Franciscans Dia 1. - A les 12 ubertura del Jubileu de la Porciún-

cula. (aquest jubileu també es pot gonyar a ía Parrò­quia.)

Dia 2 — F e s t a solemne de Nostra Senyora dels Àn­gels , a les 9 i mitja, tercia i missa cantada amb sermó per Mossèn Andreu Servera de Ciutat. A entrada de nit exposició menor, corona i lletania de tots els sants.

Dia 16.—Festa solemne de S . Roc , a les 9 i mitja tercia i missa solemne amb sermó per el P. Antoni Mo-jer del Convent de S . Francesc de Palma.

Ajuntament Sessió ordinaria de dia 15 de Juriól

En aquesta sessió se prengueren els següents acorts:

Aprovà l'acta de la anterior. Aprovà una partida de contes conforme el dictamen

donat per la Comissió de presuposts. Aprovà la subvenció a l'Hospital de S t a . Rosa d'a­

questa vila i demés gastos i . l logués que tenen con­signació fixa i determmada en el presupost vigent.

S e facultà a s'apoderat de s'Ajuntament a Ciutat perquè i'assi ses gestions necessàries per subsanar una equivocació de nom de una lamina qu3f poseex l'Hos­pital i cobri els interessos vensuts.

Autorisá a Juan Bonnin i Picó perquè tregui mate­rial des Torrent des Milíach bax de sa vigilancia de1-Batle. , *

Autorisá al Sr . Batle perquè designi un represen-' t nt de s'Ajuntament per concorre an els actes que se han de celebrar a Manacor per asuntes relatius a sa Presó des Partit Judicial.

Acordà donar surtida a s'aigo que sobra d'un re­gistre.

Acordà arretglar ses portetes des registre munici­pal d'aigo, i arretglar sa canyen'a de test que la con­dueix a sa cantina des carrer de S e s Parres.

Vist es parer de sa Comisió de ventes, s'açordà que sa carn procedent d'animals que estan declarats bons pes veterinari no poren entrar pels seus propis peus an es matadero, sigui venuda a lloc separat, haguent se­nyalat devant Ca'n Gili a sa Piassa.

El Sr, Batle donà conta ïiels trebais fets per els ca­minés durant la setmana anterior.

Sessió ordinaria del dia 22

Haguent vist que sa caseta que guarda sa válvula de sa canyen'a pública a Na Caragol fa nosa per s'ur-banisació d'aquella finca, s'acordà posar-la en condi­cions.

Vegent que el fiador està conforme s'acordà apro­var la sustttució de arrendador des corral municipal Andreu Tous Gelabert per En Miquel Oliver Gaya.

S e nombra comisionat el Secretari per efectuar s'in­grés en caxa dels mossos des reemplàs actual,

S'acordà que en sa confecció des pressupost ex­traordinari se consigni una cantidat per subvencionar la construcció de cisternes.

S e nombra caminé interí a n'Andreu Tous Gela­bert.

Per no molestà tot es poble quant se ha de enviar aigo a Sta. Catalina s'acordà pendrerla d'abans del montant aprofitant una canyeria de plom cedida per al­guns propietaris.

S'acordà comprar uns 45 m. de tubería de plom per arretglar sa canyen'a des carrer de S e s Roques i des de S e s Parres.

Crònica Dia 16.—Un parei de fadrins, enredats de tret, fent

exercissis degarrot y corretja, tengueren sa desgracia que a un d'ells li pujà sa sanc an es cap i amb un mà­nec de càvec va fer un trenc a s'altre.

"£

Dia 17.—En Juan Pastor (a) Vives, qui amb so ca­rro fa feina a ses obre* des tren, traginava pedres de ses qui serveixen-per edificar es pont des Molí d'En Salom i tengué sa desgracia de que, amb una mosquet-jada, es mul perdé s'equilibri i li caigueren una després s'altra, demunt ses anques dues pedres d'uns quinze quintars cada una. deixant es ma! imposibiiitat per fer feina.

A Garrotcha provincià d'Almeria ha mort na Mar­galida Torres (a) Baroi, aont vivia en companyia del seu hcfmo carabiner. Ha dexat un infant A. C. S .

#

E hi ha molts de malats, ses calors segurament no son estranyes a s'epidemia, dominen es malalts de ven­tre especialment febretes géstrigues, emperò G . a D. no duen malícia¬

* * Dia 22 .—El veiet Juan Sureda (a) Porret de Na Ca-

taiola va caure an es portell de S e s Quintanes y se feu dues ubertes an es front qt:e li foren curades pel met-je Don Sebastià Blanes. A una li hagué de donà sis punts.

* * *

Cala-Retjada, i'estació estiuirtca de Capdepera, està ara en el seu ple, se pot dir que no e-hi ha cap casera tancada i les*" fondes estan plenes de gent qui acudex a passarhi els mesos de calor, e-hí va gent de per tot, en aquest darrers anys porem senyalar una par­tida de families de Manacor i Sineu, altres de Cata­lunya i fins de Madrit; algú li diu Petit Binrritz i es axí com si va. Llàstima que l'Ajuntament de Capdepera e-hu tengui tan abandonat.

* * *

Eís fabricants de conserva d'aubercocs han acabat ses tasques; degut a sa falta de llauna els preus han es­tat baxos, s'han pagat a-6 pts. es quintà.

Els agricultors seguexen fent la recuïda de grans; ara darrerament en senten bastants qui se quexen de l'anyada, de manera que, si es axí, no passarà de re­gular la que fins avui parexía bona.

Hem tengut es gust de saludar an el nostre amic el distingit metje D. Rafei Q . Blanes i Blanes el qual després de haver passat uns mesos a Sóller , ha resolt trasladars-hi definitivament i mos ha encarregat el des-pedissem de tot-hom en general, ja que li ha estat impos­sible fer-ho personalment. Cumpüm amb gust son en­càrrec i al mateix temps que sentim la seva determina­ció li desitjam bon acert per cumplir la seva delicada professió.

* * Seguexen es seu curs, adelantant sempre, ses obres

d'explanació des ferrocarril. An es nostro terme casi se pot anar per tot sense surtir des cami. Es Pont te sa volta casi acabada.

* Dia 25 arribà procedent de Buenos Aires el nostre

amic D- Jaume J o y Pastor vengut per passar una tem­porada amb sa estimada mare D . a Maria. Mos du no­ticies dolentes sobre s'intervenció de l'Argentina en ía gran guerra, el país no està satisfet, ni de molt. Es trist veure tants de cors corromputs que enlloc de apagar posen llenya an el fogaró. La crissi del trebsi es horro­rosa, per tot se veuen estols demanant pa o feina, co-rreguent per tots els. pobles i passant ses mil priva­cions. -El còrners no se n'ha temut tant.

* *f A Son Carrió en el tros de explanació de la via del

ferrocarril que dirigeix mestre Juan Ferrer d'Artà, e-hi hagué dia 14 una molt sensible desgracia. Havien pe­gat foc a un parei de barrobins però un d'ells no s'ha­via desperat, passà una estona i un tal Botó barrobiné germà des capatàs a pesar de qu'aquest el desconseia-va volgué rebuidar lo, però en tant mala sort que men-tres heu feia se desperà, rebotent-lo enfora molt mal ferit, morint al cap de vintiquatre hores. Deixà esposa i dos infantons; tenia trenta cinc anys. Al cel sia. Son molts qui alaben lo que se desteixinaren els empressa-ris per atendre'l i procurar adobar lo fent acudir un metge de Manacor i el de Son Servera.

Registre

Naixements Nins 3.—Nines 4 , = T o t a l 7.

Defuncions Margalida Mascaró Cursach (a) Fornera Reya, de

82 anys, viuda, de malaltia de cor. Juanaina Ginard Pons (a) des Motí d'en Leu, de 80

anysr viuda, de malaltia de cor. Resum: 0 homos y 2 d o n e s . = T o t a ! 2.

Al cel sten tots

JVíatrimonis Dia 14 de Juliol.—Andreu Tous tienovard amb na

Magdalena Llinns Carrió. Dia 15 de id.—Tomàs Ribot Vaquer amb n' Anto­

nina Tous Massanet. Total 2. —;Que puguin estar molts d'anys plegats!

E s t a m p a d'en A m e n g u a l y M u n t a n e r . — P a l m a . — 1 0 1 7 .

4 LLEVANT

G R A N C O ü f D A D O A R T A ^ E N C

d ' e n G U I E M B U J O S A ( a ) G a n a n e i a

"W JEJ U s M í 3 B B « 3 ^ S t S B i J 9 L JE*L r m r O

Comestibles de tota Gasta , lieors, dulees, galletes, ete., ete. : : : Grandiós surtit de Perfumeria Aquesta casa es s'u'nica depositaria dins Artà del celebrat ANIS TÚNEL

: F ± ^ a i r L - ^ 7 - o e > " b e e r L s a D i r e c c i ó : C J L R B E IP^JLJVÏI^^ 3 - ^ : R / I L A L S'agencia Bttjosa (a) Ginancia sertfcïx amb esment, ptmtoattdat t barato qualsevol encàrrec se lí fassa per ciutat i pels altres pobles de jKalIorcr

Despaig a Artà: Carré de Pama, n.° 3 Despaig- a Palma: Estanc d'es Banc de s'Oli

G R A N D E S A L M A C E N E S

I g n a c i o F i g u e r o l a

S a s t r e r í a , Camiser ía , (Dereerla , Z a p a t e r í a , P a ñ e r í a , b a n e r i a , Pañoler ía , Ueneeria ,

Géneros de/Punto, Seder ía , ^r t íeulos pana Viaje

O B J E T O S P A R A H E G A L O

Jepósite de máquinas parlantes PATHEFONO i p i R s a i o F I J O

CENTRAL: Brando, j % % Borne U 8 TELEFONO, 217

N O I M P O R T A mai més sortir d'Arta per vestir de sastre

DELUSI X i ^ .

D ' E N

L Í A N U S T E R se taien i cusen tota casta de vestits d'hòirio

a la moda i a gust de cada qual

D i r e c c i ó : B o t a v a n t e 1 4 A R T A

NO COMPREU CAFE que no passeu abans per sa botiga d'en

J A U M E C A B R E R que'l té bo i fresc.

Alia hei trobareu tota c a s t s de comest ibles i a totfcreu.

Arròs, verdures, patates, e t e , etc.

Carré de Antoni Blanes Juon (antes Puput)

Jfflestre Arnau Casellas (a) Garameu V E N A TOT P R E U

Vins de taula i Vins blancs I 3 E S A D A V E S A .

R e c t a , 8 A R T A

F A E M A C I A

L L O R E N S G A R C Í E S O B E K T A A T O T E S H O K S S

Vins i aij íarops medíeionaís A í x a r o p s de c u c s del Of. COovey

prepara t a m b e r b a euqtiera d ' ü r t a .

P L A S S E T A U ' E S M A R X A N D O

GRAN BOTIGA amb genero de tota casta i a tot preu;

calsat fí i de moda

A G A N A V I V E S Carré de Parròquia, 1

C A P B O T I G A ven en mlilós condicions que sa d'en

J U A N V I C E N S C A > J A N Tota c a s t a d'articles, comestibles, galletes. ets.

Es representant de sa Perfumeria L . O A C (C I O

Té depósit de MAQUINES DE COSÍR P A P í A U O O N S

c o m t a m b é t o t a c a s t a d ' i n s t r u m e n t s m u s i c a l s , g u i t e r r e s , b a n d n r r i e s , e t c .

D I R E C C I Ó ! A L C A R I O T , 3

EBANISTERÏA MODERNA D E 5

M I Q U E L M Ü R E Y CDobles fins de tots els estils p*el p a r a m e n t de e a s a

Bspeeiaí ídat en eordats de cadires a l 'antiga Pinta ts i decorats fins, de tots els gttsts

ttibrerfa, papereria i Centre de Suscripción*

Carré de la Parroquia, 7 ARTA

Llibres d'ocasió S'en venen en aquesta

Administració

Quatre Cantons, 3

U N SEÎTYOR Vol vendre una His­

toria Universal d J en César Cantú; 43 toms bellament enquader­nats, planches dora­des, casi nous a bon preu.

Informaran en aques­ta administració.

ics de jvftsorca Andreu Eerrer

XJ:n. v o l u m © n . ¿3-°-"

2 P E S S E T E S

Dcmanaules a la llibreria de

F E R R E R Y S Ü R E D ñ

A R T A

£n aquîsia Administració ptdeu ancarregar

t o t a o a e t a ¿L©

L M P R E S O S

S e s e r v e m en a m b prontifut

IJ>JR

F E R R E R Y S U R E D A a q u i t r o b a r e u p a p e r d e t o t a c a s l a a ia m e n u d a i ert

g r o s , p l e c s , l i b r e t e s , t i n t e s , t i a p i c e r í a , e t c .

Llibres escolars i relligiosos A P R E U I >r: C A T A L E C

s ' e n c o m a n d e n d e t o t a c a s t a e n t o t a p u n t u a l i d a t Q U A T R E C A N T O N S , 3

B D H B I

W

C D

O

0 0

r n