La OCM de la vinya i el vi

Des del juny del 2006 a Jo-ves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) ja parlàvem de la nova OCM vitivinícola, de la seva importància, ja que s’articula com la normativa que marcarà les regles del joc del sector pels propers sis anys.

De la multitud de normes que estableix l’OCM, totes d’una manera o d’una altra acaben afectant als integrants del sector vitivinícola català. La liberalització dels drets de plantació, les arrencades definitives del cultiu de la vinya, tota la reglamentació sobre l’etiquetat de vins de qualitat pel que fa a les Denominacions d’Origen i Indicacions Ge-ogràfiques Protegides, a més a més d’altres mesures. La nova OCM que regula el sector vitivinícola europeu és evidentment un reglament que no fa content a tothom al cent per cent. Des de JARC pensem que té aspectes bons i positius pel conjunt del sector, i aspectes que no són només negatius, sinó que es poden qualificar de desastro-sos per al nostre futur.

La reforma té l’objectiu clar d’augmentar la competitivitat dels productors vitivinícoles, recuperar mercats, conque-rir-ne de nous i assentar el teixit social al territori rural. És per això que l’OCM contempla un seguit de mesures de suport que volen ser una injecció de diners directes o indi-rectes al productor: plans de reestructuració i reconversió de la vinya, promoció a tercers països, inversions en petits i mitjans cellers, etc. La nova OCM destinarà en els propers cinc anys aproxima-dament uns 1.840 milions d’euros a l’Estat espanyol, però

des de JARC creiem imprescindible que siguin les pròpies Comunitats Autònomes qui gestionin els ajuts de la refor-ma i que cada regió decideixi segons la seva especificitat amb que se’ls vol gastar i amb quina proporció.

Pel que fa referència a les arrencades definitives val a dir, que qui vulgui i pugui s’hi aculli, tenint clares dues coses, primer que sol·licitar-ho no vol dir que li concedeixin l’ajut i que una arrencada definitiva no genera drets de replan-tació; això sí, només fins el 2015 o 2018, any en que que-den liberalitzades les plantacions.

Aquest punt, que fa referència a la supressió dels drets de plantació, creiem serà força negatiu pel sector i ens au-gura un futur molt incert. A partir del 2018 a tot estirar, es podrà plantar vinya lliurement, però seran els Consells Reguladors els que tindran la potestat per inscriure o no noves vinyes.

Des de JARC es va exigir una posició innegociable de l’Es-tat espanyol davant els altres Estats Membres (EEMM) per mantenir l’actual règim de drets de plantació ni que fos renunciant a altres mesures, però ni sent el país més impor-tant en nombre d’hectàrees de vinya va fer que això fos possible, potser l’interès no va ser tant gran com el nombre total d’hectàrees.

I a la fi ens trobem amb la paradoxa de que primer es des-tinaran recursos per l’arrencada definitiva com una mesu-ra reequilibradora i després es liberalitzen les plantacions.

ISABEL VIDAL

Responsable Vinya i Vi de JARC

DOSSIER InformatiuAgost 2008

Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), l’eina dels professionals de l’agricultura i la ramaderia

OBJECTIUS I ÀMBIT D’APLICACIÓ

La nova Reforma de l’OCM de la vinya i el vi estableix nor-mes específiques que haurà de complir tant la producció com la comercialització de:

Suc de raïm (també el most)Vi de raïm frescRaïm fresc, excepte el raïm de taulaVinagre de viPiquetes, mares de vi i la brisa del raïm

Els objectius de la nova Reforma de l’OCM són:

Augment de la competitivitat dels viticultors de la Unió Europea (UE).Millorar la fama del vi de qualitat de la UE.Recuperar antics mercats de la UE i consolidar-ne de nous tant a la UE com a la resta del món.Crear un règim vitivinícola que funcioni amb normes clares, senzilles i efectives que garanteixin l’equilibri en-tre l’oferta i la demanda.Preservar les millors tradicions vitivinícoles de la UE i po-tenciar el teixit social i medi ambiental de les zones ru-rals.

La nova Reforma de l’OCM vitivinícola estableix:

1. Mesures de suport2. Mesures reglamentàries3. Normes d’intercanvis comercials amb tercers països4. Normes que regulen el potencial productiu

En les següents línies es comenten i detallen cadascun d’aquests apartats que regula la nova normativa del sec-tor vitícola europeu.

1.- MESURES DE SUPORT

En aquest capítol s’estableixen les normes que regulen l’atribució dels fons comunitaris als Estats Membres (EEMM) i la seva utilització mitjançant els diferents programes naci-onals de suport. Els EEMM hauran d’ocupar-se dels respec-tius programes de suport per tal que s’elaborin i s’apliquin de manera objectiva, tenint en compte la situació eco-nòmica dels productors i la necessitat d’evitar un tracte desigual entre ells.

Cada Estat Membre (EM) ha presentat a la Comissió el seu programa de suport on ha inclòs alguna de les mesures següents: 1.1 Règim de pagament únic 1.2 Promoció 1.3 Reestructuració i reconversió de la vinya 1.4 Collita en verd 1.5 Mutualitats 1.6 Assegurances de collita 1.7 Inversions 1.8 Destil·lació de subproductes 1.9 Destil·lació d’alcohol per ús de boca 1.10 Destil·lació de crisis 1.11 Utilització de most de raïm concentrat

Els EEMM no podran contribuir als costos de les mesures finançades per la Comunitat en els programes de suport, excepte en les mesures contemplades als apartats 1.2, 1.6 i 1.7 on podran concedir ajuts nacionals.

LA REFORMA DE L’OCM DEL VI

Reglament (CE) núm. 479/2008 del Consell de 29 d’abril de 2008 pel qual s’estableix l’organització comuna del mercat vitivinícola

Data publicació:

6 de juny del 2008 Data aplicació:

1 d’agost del 2008

Pressupost per al Programa de Suport a l’Estat espanyol

2009 2010 2011 2012 2013 a partir de 2014

213.820 284.219 279.038 358.000 352.774 353.081

Dades en mil €. Font: dades extretes de l’Annex II de la Reforma de la OCM vitícola

MESURES NO INCLOSES AL PROGRAMA DE SUPORT1.4.- Collita en verdLa collita en verd consisteix en la destrucció o eliminació total dels go-tims de raïm quan encara estan immadurs.

El suport a la collita en verd podrà consistir en una compensació en for-ma de prima per hectàrea, marcant l’import de l’ajut l’EM interessat.

La prima no podrà superar el 50% de la suma dels costos directes de destrucció o eliminació dels gotims més la pèrdua d’ingressos vinculada a la destrucció o a l’eliminació.

1.5.- MutualitatsEl suport per l’establiment de mutualitats es traduirà en la prestació d’ajuts als productors que desitgin assegurar-se contra les fluctuacions del mercat. El suport a les mutualitats es traduirà en ajuts temporals i decreixents destinats a sufragar els costos administratius correspo-nents.

1.6.- Assegurances de collitaEl suport a l’assegurança de collita contribuirà a salvaguardar les rentes dels productors que es vegin afectades per catàstrofes naturals, fenòmens meteorològics adversos o malalties o infeccions parasitàries.

L’ajut només es concedirà si els imports que abonin les assegurances als productors no suposin una compensació superior al 100% de la pèrdua de renta.

1.11.- Utilització de most de raïm concentratFins el 31 de juliol de 2012 es podrà concedir ajut als viticultors que utilitzin most de raïm concentrat, inclòs el most de raïm concentrat rectificat per incrementar la riquesa alcohòlica natural dels productes. L’import de l’ajut es fixarà en percentatge volumètric de la riquesa alco-hòlica potencial i per hectòlitre del most utilitzat en l’enriquiment.

PRESSUPOST DE DESENVOLUPAMENT RURAL A ESPANYA

2009 2010 2011

15.491 30.950 46.441Dades en mil €. Font: dades extretes de l’Annex III de la Reforma de la OCM vitícola

El sector rep recolzament per a mesures estructurals, al Desenvolupament Rural a traves del Feader. Les mesures d’aquest apartat inclouen: les instal·lacions per joves agri-cultors, les inversions en instal·lacions tècniques i millores de la comercialització, la formació professional, a la infor-mació i promoció per a les organitzacions de productors que adoptin un règim de qualitat, agro-ambientals i jubila-ció anticipada que es concedirà als agricultors que deci-deixin abandonar definitivament tota l’activitat comercial agrícola per transferir l’explotació a altres agricultors.

MESURES INCLOSES AL PROGRAMA DE SUPORT1.1.- Règim de pagament únic i suport als viticultorsAquest ajut al pagament únic es concedirà als productors de raïm de vinificació a discreció dels EEMM

1.2.- Promoció als mercats de tercers païsosConsisteix en mesures d’informació o promoció dels vins comunitaris a tercers països. Els vins objecte de la promoció seran els de Denominació d’Origen Protegida, Indicació Geogràfica Protegida o vins on s’indiqui la varietat del raïm.

La promoció s’haurà de fer pels canals següents: Relacions públiques i mesures de promoció i publicitat. Participació en manifestacions, fires i exposicions, Campanyes d’informació, Estudis de nous mercats, Estudis per avaluar els resultats de les mesures de promoció i informació.

Els beneficiaris podran ser empreses privades, organitzacions professi-onals, organitzacions de productors... o si l’EM ho decideix, també els organismes públics. Sempre es donarà prioritat a les micro-empreses i a les petites i mitjanes empreses. La contribució comunitària per acti-vitats de promoció no podrà ser superior al 50% de les despeses subven-cionables.

1.3.- Reestructuració i reconversió de la vinyaAquestes mesures tenen com a finalitat augmentar la competitivitat dels productors vitivinícoles. El suport per a la reestructuració i recon-versió de la vinya es concedirà per: reconversió varietal, reimplantació de la vinya, i millora de les tècniques de gestió de la vinya.

L’ajut a la reestructuració i reconversió adopta les formes següents:Compensació als productors per la pèrdua d’ingressos derivat de l’aplicació de la mesura. Contribució als costos de reestructuració i reconversió. No podrà supe-rar el 50% dels costos reals de la mesura aplicada

1.7.- InversionsLes despeses subvencionables consisteixen en:

La construcció, adquisició o millora de bens immobles, i els seus costos generals derivats de la seva adquisició.La compra o arrendament amb opció de compra de nova maquinària i equips, inclosos els suports informàtics, i els seus costos generals derivats de la seva adquisició.

L’ajut màxim per l’estat espanyol serà del 40% en relació als costos d’in-versió admissibles.

1.8.- Destil·lació de subproductesS’utilitza per eliminar ordenadament els subproductes de la destil·lació.L’import de l’ajut es determinarà en percentatge volumètric i per hectò-litre d’alcohol produït, i servirà per compensar les despeses de recollida d’aquests productes, que el destil·lador transferirà al productor quan si-gui aquest qui carregui amb les despeses.

1.9.- Destil·lació d’alcohol per ús de bocaFins el 31 de juliol de 2012 podrà concedir-se ajut als productors per al vi que es destil·li en alcohol per ús de boca en forma d’ajut per hectàrea.Els EEMM fixaran l’import de l’ajut i s’ajustaran segons les regions pro-ductores i les condicions de producció.

1.10.- Destil·lació de crisisFins el 31 de juliol de 2012 podrà concedir-se ajut per la destil·lació vo-luntària o obligatòria dels excedents de vi, per deduir o eliminar els excedents i garantir la continuïtat de subministrament d’una collita a la següent. Els EEMM podran establir que la destil·lació sigui obligatò-ria per una part o per tots els seus productors. Seran els responsables de marcar l’import de l’ajut, que s’ajustarà per regions i condicions de producció. L’ajut es fixarà de tal manera que el preu pagat als productors de vi no superi en cap cas el preu de mercat de la regió i la categoria de vi que li correspongui.

4.- POTENCIAL PRODUCTIU

S’estableixen normes en referència a:

Plantacions il·legals posteriors al 31 d’agost de 1998: Els productors arrencaran les parcel·les que no dispo-sin dels corresponents drets de plantació després del 31 d’agost de 1998. Fins que no s’arrenqui, el raïm i els productes elaborats d’aquestes parcel·les només es podran destinar a la destil·lació. A partir del 31 de desembre del 2008 els EEMM imposaran als productors que no hagin arrencat les sancions corresponents.

Regularització obligatòria de les plantacions il·legals anteriors a l’1 de setembre de 1998: Els productors re-gularitzaran amb el pagament d’una taxa i abans del 31 de desembre de 2009, les parcel·les que no tinguin el corresponent dret de plantació, abans de l’1 de se-tembre de 1998. Les parcel·les de vinya que no siguin regularitzades abans d’aquesta data s’hauran d’arren-car a càrrec del productor.

Règim transitori de drets de plantació: Fins el 31 de de-sembre de 2015 estarà prohibit plantar vinya si no es disposa de drets de plantació. Aquesta prohibició es podrà allargar fins el 31 de desembre del 2018 a petició de l’EM. A partir del 2015 o bé del 2018 no hi haurà la restricció dels drets de plantació, es podrà plantar sen-se dependre dels drets.

Règim d’arrencada: S’aplicarà durant les campanyes 2008/09, 2009/10 i 2010/11. Poder-s’hi acollir les parcel-les auxiliades no han d’haver rebut ajuts comunitaris ni nacionals per a la reestructuració i reconversió de la vinya durant les 10 campanyes anteriors a l’arrencada, ni cap ajut de altres OCM les cinc campanyes anteri-ors. La quantia de l’ajut té en compte la campanya en la que es sol·licita i el rendiment de la parcel·la, segons la mitja entre les declaracions de collita de les campa-nyes 2003-04, 2004-05, 2005-06, 2006-07 i 2007-08, elimi-nant la de major i menor producció. Es donarà prioritat als beneficiaris de més de 55 anys i que arrenquin tota l’explotació vitícola. El termini per demanar l’ajut a l’arrencada de vinya la campanya 2008-2009 és fins el 5 de setembre del 2008.Els EEMM podran concedir una ajut nacional comple-mentari no superior al 75% de la prima a l’arrencada aplicable, que es sumarà a la prima per arrencar. Els viticultors que s’acullin al règim d’arrencada se’ls assig-narà l’any següent a l’arrencada, drets de pagament únic igual al número d’hectàrees pels quals s’ha rebut la prima a l’arrencada.

2.- MESURES REGLAMENTÀRIES

Estableix un seguit de normes que fan referència a:

Classificació de les varietats de raïm de vinificació: els EEMM classificaran les varietats de raïm de vinificació que es poden plantar, replantar o empeltar.

Producció i comercialització: s’hauran d’utilitzar les va-rietats de raïm que han establert els diferents EEMM.

Pràctiques enològiques i restriccions: només podran uti-litzar-se les autoritzades per la normativa comunitària, i serà per garantir una bona vinificació, una bona con-servació o una criança adequada del producte. Els EEMM podran limitar o excloure l’ús de determinades pràctiques enològiques i ser més estrictes pels vins pro-duïts en el seu territori, per assegurar el manteniment de les característiques essencials dels vins amb DOP o IGP, dels vins espumosos i dels vins de licor.

Denominació d’Origen (DO) i Indicació geogràfica (IGP): a la primera el raïm és exclusivament de la zona de producció, i a la segona ho és el 85% del raïm.

Etiquetat i presentació: Les diferències entre EEMM en l’etiquetat dels productes vinícoles poden dificultar el funcionament del mercat interior. S’estableixen normes que vetllin pels interessos legítims dels consumidors i dels productors, que han de permetre identificar el produc-te segons les categories comercials i facilitar als consu-midors les dades d’importància. S’apliquen a tots els vins, inclosos els productes importats i han de permetre la indicació de la varietat del raïm de vinificació i de la collita en el cas dels vins sense DO ni IGP.

3.- COMERÇ EN TERCERS PAÏSOS

La creació del mercat únic porta implícita la implantació d’un règim comercial a les fronteres exteriors de la UE. Això comporta l’aplicació de drets d’importació i, en principi ha de contribuir a estabilitzar el mercat comunitari.

El règim comercial s’ha de basar en les obligacions inter-nacionals de la UE, i de les derivades dels acords en el marc de l’Organització Mundial del Comerç.

PRESSUPOST DEL RÈGIM D’ARRENCADA

2008/09 2009/10 2010/11

464 334 276Dades en milions d’€. Font: dades extretes de l’Annex VI de la Reforma de la OCM vitícola