RECENSI

DOLORS BRAMON

Curs 2013 - 2014

-2-

Tot home neix musulm,

els pares o leducaci el tornen a vegades no musulm.

Manuel Guerra Gmez

Historia de las Religiones

BAC, Madrid 2006

-3-

Obertura a lislam s un ttol publicat lany 2001 i del que sen fa una segona edici

lany segent. s escrit en catal i editat per Crulla, a Barcelona; sent el nmero 36 de

la collecci Cristianisme i Cultura de la Fundaci Joan Maragall. En les 191 pgines

del llibre, shi condensa una sntesi del que s lislam. Aquest compendi permet fer-se

una imatge no errnia del que s i representa lanomenada religi.

Lautora ens descriu, amb gran transparncia i rigorisme acadmic, des dels inicis de

lislam fins a lpoca contempornia. El llibre est format per set captols que tracten els

principals temes de lislam, passant des dall tpic en la vida quotidiana, fins a la

mstica de lislam. El nefit no versat en el tema, agrair lesfor daquest presentaci

condensada en un llibre de fcil lectura que dna la sensaci, desprs de llegir-lo,

dhaver copsat tota la histria de lislam, encara que lautora, en alguna que daltra nota,

faci referncia a la no exhaustivitat del seu anlisi.

Amb gran habilitat, la doctora Bramon ens introdueix en el mn de la filologia rab

fent-nos una presentaci dels mots aspecte, daltra banda, importantssim a lhora de

crear-nos una base correcta de coneixement sobre el mn de lislam de cada temtica

en un glossari imprescindible que aclareix i dna llum al text.

Altre punt a destacar de lobra, s ls dinferncies, el que avui seria lhipertext en el

mn dinternet per en mode de redacci en el nostre llibre. Aquestes entrades

afegitons transversals, donen una visi sinttica que ajuda molt a lhora de generar

una idea global..

El resultat s un retrat erudit del que significa lislam. Una obra de referncia necessria

en la nostra biblioteca particular sobre temtica religiosa i humanstica.

Dolors Bramon nasqu a Banyoles al Pla de lEstany lany 1943. Est molt lligada a la

Universitat de Barcelona, en la qual es va doctor en filologia semtica i histria

medieval. A part dimpartir classes com a professora destudis rabs i islmics a la

mateixa universitat, s tamb professora de diverses assignatures destudi sobre lislam

-4-

a lInstitut de Cincies Religioses de Barcelona vinculat a la Facultat de Teologia de

Catalunya.

Algunes de les seves obres:

Contra moros i jueus. La formaci i lestratgia dunes discriminacions al Pas

Valenci (1981); El mundo en el siglo XII. El tratado de al-Zuhri (1991); De quan rem

o no musulmans. Textos del 713 al 1010 (Continuaci de lobra de J. M. Mills i

Vallicrosa) (2000); Ser dona i musulmana (2007); Moros, jueus i cristians en terra

catalana (2013).

Introducci

En aquesta obra la professora Dolors Bramon exposa de manera erudita la histria del

mn islmic des dels seus inicis fins a lpoca contempornia, aix com limpacte que

ha tingut en les diferents zones per on sha ests. Tamb ens explica els continguts

principals daquesta religi sense arribar a ser un estudi exhaustiu, el que per altra

banda, sagraeix.

Primeres apreciacions sobre alguns termes

La primera apreciaci de lautora, fa referncia al mot islam (=submissi) com a religi

monoteista, i al mot musulmans (=sotmesos) com han dsser anomenats els seus

adeptes. En canvi, el terme islmic sutilitzar per a designar tot all referent a

expressions de lislam. Tampoc s correcte ls de la paraula mahometans, que

denotaria sser seguidor de Mahoma originriament Muhammad (=ple de lloances); a

diferncia de ls del mot cristians, seguidors de Jess, els musulmans noms segueixen

la religi de Du i no tenen a Mahoma com a divinitat; lAlcor (=la recitaci) deix

pals que el profeta era genunament un home no div, ents com a divinitat que no

va fer mai cap miracle, a ms, el mateix profeta es proclama noms monitor dels seus

paisans. El que s es pot fer servir tranquillament, s el terme Du en comptes dAllah

paraula en rab1, ja que tots dos termes fan referncia a la mateixa entitat suprema, Du.

Altres usos incorrectes serien el termes fonamentalisme, propi del mn protestant, i

integrisme, propi del catolicisme. En comptes daquests, shauria demprar la 1 Llengua aquesta, considera de culte, encara que actualment cap pas conserva lrab alcornic, el

clssic, com a llengua corrent.

-5-

denominaci dislamisme, per a designar moviments extrems i radicals, i islamista pels

partidaris daquests. Ja posats, el correcte s per indicar la teologia de lislam i el seu

estudis, serien islamologia i islamleg respectivament.

El text sagrat

La font principal daquesta teologia seria lAlcor, el text sagrat dictat en llengua rab

per lngel Gabriel al profeta pels volts dels anys 610 i 632 a la pennsula arbiga. Aix

tenim un text increat, no inspirat per Du als homes, sin expressi perfecta, eterna,

immutable i inimitable com tamb ho s Du2 per aix no es pot traduir sin noms

les idees daquest, i com tampoc mai un hum podr crear una obra digual bellesa3, es

diu que el Verb es va fer Text (Llibre) i la paraula de Du s intraduble. Per altra

banda, es pot observar una influncia evident de la tradici bblica en el contingut de

lAlcor, que s justificada fcilment pel motiu de la seva procedncia, Du, que tamb

fou la font de les altres revelacions, tres religions una sola font. La predicaci del

profeta no fou escrita de bon comenament o almenys en la seva totalitat, per s que

era memoritzada per seguidors4 del profeta quan aquest predicava, o de vegades, tamb

escrita sobre pell danimal, omplats de camell o fulles de palmera. Amb la mort del

profeta (lany 632) apareix la necessitat de recopilar les revelacions, i ser durant el

califat dUtman (644-656) que es recull la que es considera la recensi cannica.

LAlcor s considerat com la primera font del dret, per ben aviat result insuficient

per donar soluci a totes les qestions legals prpies duna societat plural. Per aquest

motiu, s necessria la sunna, que recull el conjunt de normes a imitar basades en la

vida del profeta i dels seus immediats seguidors. Cadascuna de les narracions de la

sunna, se li diu hadit5 i sn precedides del nom de tots els qui lhan transmesa, aix se li

dna garantia de genunitat. Els sunnites accepten la llista de transmissi com a genuna,

si aquesta es remunta al mateix profeta o a un dels seus companys; en canvi els xites, si

lautoria es remunta a Ali o a un dels imams.

El comenament daquesta histria

Tota aquesta histria comena amb el naixement de Muhammad, fill pstum al que

tamb se li mor la mare als sis anys dedat. Es tracta del qui ser lltim dels profetes

2 Com pot existir una expressi perfecta divina en aquest mn hum limitat i finit.

3 Perqu s obra de Du.

4 En la gran tradici de cultura oral del temps, hi havia gent experta dedicada a la memoritzaci.

5 Igual que el judaisme, lhalak jueva es justifica amb la llista de noms dels qui lhan transms, aix

dna garantia dautenticitat, ja que aquestes llistes arriben a remuntar-se fins el propi Moiss.

-6-

enviats per Du. Amb ell, la Revelaci quedar conclosa per sempre ms. El profeta

Mahoma (570/580 632) pertany al clan hasimi installat a la ciutat de la Meca. Es cas

jovenet amb uns vint anys amb Hadigah, una vdua rica amb la que tingu quatre

filles i dos fills que moriren. Mahoma es convert en un mercader dxit, per poc a poc

es va anar desentenent dels negocis comercials i es convert en una figura coneguda amb

fama drbitre i mitjancer, al qui molts mequs acudien per resoldre litigis. Quan

Mahoma compl els quaranta6 anys se li va aparixer lngel Gabriel que li va

encomanar la missi de transmetre la Paraula revelada en la nit del dest. Aix comena

la predicaci de lislam. La primera en creure, va ser la seva dna Hadigah. Encara que

es creu que el profeta reb tota la Revelaci aquella nit, desprs se li esborr del cap i li

fou donada de mica en mica. Aix es poden justificar les aleies abrogants que deroguen

daltres.

Lngel Gabriel s una figura ben conegut en el judaisme i en el cristianisme, per en

aquest cas, apareix per escollir el darrer dels profetes. Mahoma entn que les

revelacions del judaisme i del cristianisme estan incompletes, i que ell s el darrer segell

i lislam la culminaci de la Revelaci de Du. Un sol Du, tres religions, s per aix

que Mahoma predica tant a jueus com a cristians com a pagans. Jueus i cristians sn

anomenats com la Gent del Llibre7 que han de ser tractats respectuosament i protegits.

Mahoma comenar la seva vida pblica la predicaci ms enll de lmbit

familiar lany 610. Dotze anys desprs (622) t lloc lhgira, la fugida8 o emigraci

de Mahoma i dels seus seguidors cap a Yatrib9, ciutat que desprs passar a ser

anomenada Medina (=la ciutat del profeta). Lislam sestableix a Medina amb el profeta

al cap, per aquest necessita ajuda i decideix implantar una srie de mesures projueves

per aconseguir el suport dels jueus a la ciutat. Els jueus, zelosos de la seva religi, no

shi convertien en massa a la nova, i comencen a replicar i criticar la predicaci del

profeta, que sovint contradeia la Revelaci Bblica. Es produeix un trencament definitiu.

Ara lalquiba lorientaci vers la que han de mirar els fidels a lhora de pregar de la

primera mesquita construda de lislam, on el profeta tamb hi vivia, ja no shi dirigeix

cap a Jerusalem, sin vers la Meca, ara considerada ciutat santa de lislam, a la qual sha

de pelegrinar com a precepte qui sho pugui permetre per visitar la Casa que Adam

6 Nmero molt bblic: quaranta anys en el desert que va passar el poble jueu durant lxode, quaranta dies

en el desert que va passar Jess desprs de rebre lEsperit Sant... 7 Tamb ho eren els sabeus, mandeus i mazdeistes.

8 Els perseguidors sn el clan qurayss.

9 On ja havia viscut de petit.

-7-

constru en honor Du i desprs Abraham va refer (la Kabah). El profeta tamb

implant un impost (zakah10

), en principi dirigit per ajudar els necessitats; lobservana

del Ramad; i el divendres com el dia de loraci comunitria, que no pas de descans.

Els habitants de Medina van passar a formar una sola comunitat (ummah), es cre aix

una identitat semblant a una nacionalitat. La poltica va ser una pea important a lhora

de crear pactes de protecci i acords. Lislam no simpos com a obligatori, per s que

es nodria dels botins aconseguits a base datacar i saquejar caravanes. El proselitisme

era gaireb inexistent. s el comenament de lexpansi i hegemonia de lislam, i el

profeta no dubtar en assassinar els homes jueus dels grups hostils i convertir a les seves

dones i els seus fills en esclaus11. Lany 630, la Meca s conquerida pel profeta que

elimin els dols de la Kabah, no obstant, es respectaren les imatges de Jess i la seva

Mare. Lany 632 es prohibeix laccs dels infidels a la Kabah. El mateix any, el profeta

mor de tornada a Medina. Com que no va deixar res en referncia a la seva successi,

aquest moment es considera la primera crisi de lislam. Els quatre primers successors

sanomenen califes, que ostenten el poder civil i religis, regit per les disposicions i

preceptes de lAlcor, com per lestil de vida del profeta i el dels primers musulmans12,

s el que sanomena la sunna. Malgrat aix, els xites no hi estaven dacord amb els tres

primers successors, ja que consideraven a Al, cos del profeta i marit de Ftima la filla

del profeta, com a autntic successor, el qual va ocupar el quart lloc13

. Es donen aix les

primeres escissions.

Amb el califat Omeia (661-750) es trasllada la capital de Medina a Damasc, i lislam

sestn des de lAtlntic, passant pel Magrib, fins el Panjab a lorient, passant per

Persia, Afganistan... i fins al nord doccident a la Gllia gtica. Desprs dels omeies,

sorgeix una nova dinastia califal, els abbasss (750-1258) amb capital a Bagdad, que fou

considerada la ciutat ms civilitzada del mn conegut amb ms de set-centes

biblioteques pbliques, servei sanitari, xarxa de clavegueram, escoles islmiques

(madrases)... fins que va ser arrasada14

lany 1258 pels mongols, enemics acrrims de

lislam. Lany 756 lomeia Abd al-Rahman I arriba al-Andals, es proclam emir i

trenc la dependncia governamental amb Bagdad, i install la capital a Crdova. Amb

10

s obligatria, no es tracta duna almoina, ni una donaci recomenada per lislam. 11Lislam sofr en diferents perodes moments de crisi per poques conversions. 12

Com en el cristianisme tamb sintenta cercar, per arribar a un punt i origen com, lestil de vida de les primeres comunitats. 13

Es pot considerar la primera escissi del mn islmic. 14

Amb la conseqncia de la irreparable prdua de la biblioteca de Bagdad.

-8-

Abd al-Rahman III proclamat califa lany 929, al-Andals assoleix el seu mxim

esplendor i trenc la dependncia religiosa que la lligava amb el califat abbass. A lAl-

Andals shi foment lensenyament pblic obligatori, es fund una important

biblioteca amb prop de quatre-cents mil volums, etc. Per altra banda, els fatimites

constituren un califat xita (909-1171) que govern al nord dfrica fundat la ciutat del

Caire. Mentre, els califes anaven successivament perdent el poder poltic de govern,

restant en les seves mans lautoritat religiosa.

Per no tot en la histria de lislam sn saqueigs, atacs i conquestes, i Indonsia s un

clar exemple dislamitzaci pacfica, que a ligual que va passar a les costes orientals

dfrica, lexpansi va ser deguda a lactuaci dels comerciants. De les diferents

dinasties que anaren succeint-se, limperi otom va ser la que ms va dur, restablint el

ttol de califa. Mehmet II el conqueridor, prengu la ciutat bizantina de Constantinoble

que va pass a anomenar-se Istanbul. Ja en el segle XIX i principi del XX, el canvi que

va patir Europa polticament, va canviar el panorama. El militar turc Mustaf Kemal

Atatrk (=Pare Turc), fund la repblica de Turquia, acabant aix amb el califat (1924) i

donant inici a letapa de la Turquia moderna.

Trets teolgics

Sn cinc pilars els que sostenen lislam. El primer s la professi de fe, amb la que

safirma la creena en Du i en la missi del profeta Mahoma, i s la porta dentrada a

lislam, saccepta aix els drets i obligacions de tot musulm. El segon pilar s loraci

ritual, que va comenar amb lobligaci de pregar dues vegades al dia; desprs de

lhgira van passar a ser tres cops; i finalment sestabliren cinc. El tercer pilar s

limpost alcornic, el diners pertanyen a Du i lhome noms s usufructuari. Aix

mateix, la usura i els interessos estan prohibits. En el seu origen, aquest gravamen era

destinat per ladministraci pblica de lislam i lajuda als ms necessitats. El quart

pilar s labstenci mentre durin les hores de llum solar durant el Ramad: en el menjar,

beure, fumar i en les relacions sexuals. Lltima pilar, el cinqu, tracta del pelegrinatge

a la Meca (Kabah) que Du impos (sempre que es disposin dels mitjans, clar est).

Algunes qestions rituals ordinries

Tot musulm ha dobservar els rituals de purificaci, ja que cal estar en estat de

purificaci per a la prctica de qualsevol acte religis. Entra dins daquestes qestions

-9-

ordinries, el gihad15, entesa com lesfor que sha de realitzar vers el cam de Du, i no

pas com a guerra santa, i en cap cas es tracta dun sis pilar. Respecte la vida ritual, el

mn islmic opera amb un calendari lunar de dotze mesos, que es fix lany 622 amb

lesdeveniment de lhgira. Actualment, aquest calendari noms sobserva pels usos

religiosos. Una altra qesti ritual habitual, sn les prescripcions alimentries, que

distingeixen entre aliments permesos, que serien halal; i els no permesos, els haram,

com ara: el porc, la carronya i la sang, detallats en lAlcor. Ms tard, el dret islmic

nafeg daltres.

Pel que fa a la circumcisi, cal dir que no es fa cap menci della en lAlcor. Es tracta,

tant la femenina com la masculina, de prctiques tradicionals preislmiques, i en cap cas

alcorniques. Per ltim, observar que la poligmia possibilita a lhome musulm de

casar-se amb quatre dones, no pas aix les dones. Aquest costum no igualitari, no nasqu

de lislam, sin que s anterior a aquest, per si que hi surt recollit en lAlcor.

Espiritualitat i pensament islmic

La prctica mstica en el mn de lislam sorgeix ben aviat i s coneguda com a sufisme,

el qual no concep a Du com inaccessible, sin que, a travs de la meditaci i

interioritzaci de la predicaci alcornica, sintenta cercar la uni amb Du.

Pel que fa al pensament, el mn islmic no pot defugir la influncia de la filosofia

hellenstica, que obre la possibilitat de concebre Du daltre manera que no sigui

noms lheterodoxa (des de lAlcor), ja que el racionalisme soposava a la vertadera

cincia per a tot musulm heterodox, la religi. No obstant, el pensament islmic

intellectual es va anar succeint fins el que es considerat lltim intellectual islmic, Ibn

Haldun (m. 1406). No ser fins el segle XIX, i per causa del poder del colonialisme

sobre les nacions islmiques i de la fallida de limper otom, que no es revifar el

pensament modern islmic. Aquest nou moviment intellectual, rep el nom de salafisme,

iniciat a Egipte entre els segles XIX i XX.

No hi ha res millor per esborrar i fer-ne tbula rasa que una bona obra destudi. Aix no

s noms pels no musulmans, crec que es pot fer extensiu a alguns musulmans no

pocs, per cert els quals, els hi faria molt de servei una lectura ben fonamentada sobre

15

Terme mascul.

-10-

la histria i contingut de la religi que professen. Dic aix, perqu desprs de llegir el

llibre de la doctora Bramon, hom es dna compte de fins quin grau s vctima de la

difusi negativa que es fa, en el cas que ens toca, sobre lislam. Tant els mitjans de

comunicaci permesos per lestat, com el tam-tam de la ciutat, poden fer-nos crear un

mn fals sobre el que realment significa lislam. s una llstima que, en el mn tan

plural en el que hi vivim, no s doni ms veu als autntics experts. Si les persones

tinguessin un correcte retrat del que s lislam, de ben segur que lopini general

canviaria. Vivim en un mn on els adeptes a lislam creix contnuament, incls es parla

de pasos en el que el creixement s tal, que es diu que daqu a pocs anys vista

arribarien a ser nacions musulmanes de facto. Per, deixant de banda les qestions

estadstiques, no crec que avui, en el nostre pas, hi hagi molta gent que no tingui

contacte regular amb una persona musulmana, ja sigui ve, company, alumne, amic,

enemic, botiguer, etc., i per tal que ens tractem com autntics vens, cal esborrar els

prejudicis i intentar conviure el millor possible, i per aconseguir-ho, ens hem de

conixer b, negar aix seria posar traves a la convivncia.