nÚmero 240. 13 d’octubre de 2005 tres … aulari i i piscina carpesa. informació:...

12
NÚMERO 240. 13 D’OCTUBRE DE 2005 Nou Dise digital: http://www.uv.es/~noudise Tres estudiants de la Universitat de València es troben a hores d’ara a Holanda en quedar finalistes d’un concurs que organitza l’Agència Espacial Europea. Pàg. 7 Tres estudiants, en una final de l’Agència Espacial Europea La Facultat de Filologia, al Campus de Blasco Ibáñez, ha canviat la seua imatge exterior. Un mur cortina de vidre cobreix ara tota la seua façana. També el semisoterrani ha estat modificat profun- dament. Els anteriors espais per a arxius s’han canviat per unes aules que disposen d’una llum excepcional. Les obres s’han portat a terme d’a- cord amb un projecte dissenyat per la Unitat Tècnica de la Universitat de València –que dirigeix Antonio Escario– i per un gabinet privat al capda- vant del qual es troba l’ar- quitecte Vicente Pastor. L’edifici de la Facultat de Filologia –que anterior- ment va acollir els estudis d’Economia– és dels anys seixanta, no està catalo- gat i necessitava una adaptació. En inaugurar- se el Campus dels Tarongers, en començar la dècada dels noranta, la Facultat d’Economia va traslladar-se allí. Filologia canvia de cara FOTO M. LORENZO L’associació Veu Pròpia acaba de presentar la seua nova campanya Adopta el valencià, destinada a immigrants i a nous parlants passius. Per la seua banda, ahir es va presen- tar a la Universitat de València el certamen Inquiet, que pro- grama –i premia– pel·lícules en valencià. Pàgs. 3/11 Dues iniciatives promouen el valencià

Upload: lyphuc

Post on 07-Oct-2018

217 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

NÚMERO 240. 13 D’OCTUBRE DE 2005 Nou Dise digital: http://www.uv.es/~noudise

Tres estudiants de la Universitat de València es troben a horesd’ara a Holanda en quedar finalistes d’un concurs que organitzal’Agència Espacial Europea. Pàg. 7

Tres estudiants, enuna final de l’AgènciaEspacial Europea

La Facultat de Filologia, alCampus de BlascoIbáñez, ha canviat la seuaimatge exterior. Un murcortina de vidre cobreixara tota la seua façana.També el semisoterraniha estat modificat profun-dament. Els anteriorsespais per a arxius s’hancanviat per unes aulesque disposen d’una llumexcepcional. Les obress’han portat a terme d’a-cord amb un projectedissenyat per la UnitatTècnica de la Universitatde València –que dirigeixAntonio Escario– i per ungabinet privat al capda-vant del qual es troba l’ar-quitecte Vicente Pastor.L’edifici de la Facultat deFilologia –que anterior-ment va acollir els estudisd’Economia– és dels anysseixanta, no està catalo-gat i necessitava unaadaptació. En inaugurar-se el Campus delsTarongers, en començarla dècada dels noranta, laFacultat d’Economia vatraslladar-se allí.

Filologiacanviade cara

FOTO M. LORENZO

L’associació Veu Pròpia acabade presentar la seua novacampanya Adopta el valencià,destinada a immigrants i anous parlants passius. Per laseua banda, ahir es va presen-tar a la Universitat de Valènciael certamen Inquiet, que pro-grama –i premia– pel·lícules envalencià. Pàgs. 3/11

Dues iniciativespromouen el valencià

curs

os

2 Cites

URSOS

13 OCTUBRE 20052 NÚM. 240

C

EQUESB

CURS DE MONITOR/A DE TEMPS LLIURE INFANTIL I JUVENIL

Acreditat oficialment per l’IVAJ.Reunió informativa el 13 d’octubrea les 19 hores.Dates: Del 19 d’octubre al 30 denovembre.Horari: Dilluns i dimecres de 17 a21 hores. Dissabtes, de 10 a 14 ide 16 a 20 hores.Lloc: Centre Excursionista. PlaçaTavernes de la Valldigna 4.Informació: 96 391 16 43.

ACTIVITATS A LA NATURA

Organitza: Servei d’EducacióFísica i Esports.Dates: 3, 5, 12, 19 i 26 denovembre.Horari: Els dijous, de 19 a 21hores. Pràctiques: els dissabtes,de 9 a 18 hores.Durada: 30 hores (3 crèdits delliure elecció).Lloc: Aulari 1.Preu: 60,50 euros per als mem-bres de la comunitat universitària i90,50 per al públic en general.Informació:www.uv.es/sesport/formacio/primerquad05-06/AR20C10513.htm.

AIKIDO, UN ART MARCIAL

Organitza: Servei d’EducacióFísica i Esports.Dates: Del 18 d’octubre al 20 dedesembre.Horari: De dimarts a dijous, de12:15 a 14:15 hores.Durada: 30 hores. 3 crèdits.Preu: 60,50 euros per alsmembres de la comunitatuniversitària i 90,50 per al públicen general.Informació:www.uv.es/sesport/formacio/primerquad05-06/AM06C10514.htm.

ALIMENTACIÓ I NUTRICIÓ EN ELS ESPORTISTES

Organitza: Servei d’EducacióFísica i Esports.Dates: Del 18 d’octubre al 22 denovembre.Durada: 3 crèdits.Horari: Dimarts i dijous, de 17 a20 hores.Preu: 60,50 euros per alsmembres de la comunitatuniversitària i 90,50 per al públicen general.Lloc: Saló d’Actes de la Bibliotecadel Campus de Burjassot.Informació:www.uv.es/sesport/formacio/primerquad05-06/AM06C10514.htm.

AQUAERÒBIC, NIVELL I

Organitza: Servei d’EducacióFísica i Esports.Dates: Octubre: 21 i 22.Novembre: 4 i 5.Horari: Divendres, de 17 a 21hores. Dissabtes, de 9 a 14 i de16 a 21 hores.Durada: 30 hores. 3 crèdits.Preu: 60,50 euros per alsmembres de la comunitatuniversitària i 90,50 per al públicen general.Lloc: Aulari I i Piscina Carpesa.Informació:www.uv.es/sesport/formacio/primerquad05-06/AA27C1052.htm.

L’HINDUISME

Organitza: Càtedra de les TresReligions.Dates: Del 14 al 16 de novem-bre.Durada: 1 crèdit.

Horari: De dilluns a dimecres, de16:30 a 19:30 hores.Termini de matrícula: 9 denovembre.Preu: 32 euros.Lloc: Càtedra de les TresReligions. C/Ciril Amorós 54.Informació: 96 351 08 64 [email protected].

INTRODUCCIÓ A LES TECNOLOGIES APLICADES A LA SALUT

Organitza: UniversitatInternacional de Gandia (UIG).Dates: Novembre i desembre del2005 i febrer del 2006.Durada: 5 crèdits.Lloc: Palau Ducal dels Borja deGandia.Informació: www.uv.es.

CURSOS DE VOLUNTARIAT

Obert el termini per als cursos deformació del voluntariat a tots elsestudiants de la Universitat deValència. Els cursos s’impartiran ennovembre, els divendres de vespra-da i els dissabtes de matí.Preu: Inscripció gratuïta.Termini: Fins les 14 hores del 2de novembre.Lloc: Aula V del Campus de BlascoIbáñez. C/Gascó Oliag.Cursos proposats: Persones d’e-dat avançada, Menors en situacióde risc, Discapacitats, Atenció amalalts crònics i terminals,Voluntariat cultural, Participació ciu-tadana: voluntariat i associacionis-me cívic, Voluntariat ambiental,Racisme i immigrants,Desenvolupament i cooperacióinternacional, Promoció de lesdones, Problemes pel consum dedrogues i Voluntariat lingüístic.Informació: www.uv.es/cade.

EL JUDAISME

Organitza: Càtedra de les TresReligions.Dates: Del 17 al 19 d’octubre.Durada: 1 crèdit.Horari: De dilluns a dimecres, de16:30 a 19:30 hores.Termini de matrícula: 11d’octubre.Preu: 32 euros.Lloc: Càtedra de les TresReligions. C/Ciril Amorós 54.Informació: 96 386 49 86 [email protected].

EL CRISTIANISME

Organitza: Càtedra de les TresReligions.Dates: Del 24 al 26 d’octubre.Durada: 1 crèdit.Horari: De dilluns a dimecres, de16:30 a 19:30 hores.Termini de matrícula: 19d’octubre.Preu: 32 euros.Lloc: Càtedra de les TresReligions. C/Ciril Amorós 54.Informació: 96 351 08 64 [email protected].

L’ISLAM

Organitza: Càtedra de les TresReligions.Dates: Del 7 al 9 de novembre.Durada: 1 crèdit.Horari: De dilluns a dimecres, de16:30 a 19:30 hores.Termini de matrícula: 2 denovembre.Preu: 32 euros.Lloc: Càtedra de les TresReligions. C/Ciril Amorós 54.Informació: 96 351 08 64 [email protected].

I PREMI CIENTIFICOTÈCNIC PERA JOVES INVESTIGADORS DE LA RIBERA

Convoca: Ajuntament d’Algemesí.Objecte: Premiar treballs d’investiga-ció bàsica o aplicada relacionatsamb les àrees científica i tecnolò-gica definides en els plans d’estudiuniversitaris i de batxiller. Serà meri-tori que tinguen utilitat pràctica osiguen d’interés científic rellevant. Esvaloraran l’originalitat dels treballs,els plantejaments teòrics, les aplica-cions pràctiques, la metodologia, laclaredat d’exposició, les conclusionsi la seua anàlisi. També es valoraranl’ús de recursos propis i l’autonomiade realització del treball pels jovesparticipants.Sol·licitants: Hi ha dues categories.I: Joves investigadors universitaris (apartir dels 20 anys i fins els 30). II:Joves estudiants de batxillerat (finsels 19 anys).Dotació: I: Premi cientificotècnicuniversitari: 1.000 €. II: Premi batxi-llerat: 500 €.Termini: 1 de desembre.Informació: Ajuntament d’Algemesí.Tel. 96 201 98 05.

XXV PREMI ENRIC VALOR DENARRATIVA JUVENIL

Convoca: Edicions del Bullent.Dotació: 4.510 euros.Sol·licitants: Els originals han de serinèdits i escrits en català, adreçats alectors joves majors de 12 anys. Hande presentar-se mecanografiats a dobleespai i per una sola cara i han de tindreuna extensió d’entre huitanta i cent cin-quanta fulls (Din-A4). Les obres han depresentar-se per quintuplicat, indicant elnom, l’adreça i el telèfon de l’autor. Hande trametre’s certificades abans del 31d’octubre a Edicions del Bullent (c/de laTaronja 16, 46210, Picanya).Termini: 31 d’octubre.

BEQUES LEONARDO DA VINCI

Convoca: Fundació Universitat-Empresa de València (Adeit).Objecte: Facilitar una primera expe-riència laboral en una empresa euro-pea.

Sol·licitants: Titulats recents de qual-sevol titulació de la Universitat deValència.Termini: Convocatòria oberta duranttot el curs acadèmic. Cal ser llicenciaten el moment de començar la pràc-tica.Dotació: 340 euros mensuals, viatged’anada i tornada, assegurança i ajudaper a la preparació lingüística.Durada: 6 mesos.Informació: www.adeit.uv.es/becasle-onardo.

PREMI DE COMUNICACIÓ CIENTÍFICA JOAN LLUÍS VIVES

Convoca: Xarxa d’Universitats InstitutJoan Lluís Vives.Objecte: Fomentar les habilitatscomunicatives dels estudiants de doc-torat.Sol·licitants: Estudiants que tingueninscrita i sense defendre públicament,amb data anterior al 31 d’octubre de2005, una tesi doctoral en un pro-grama de doctorat d’alguna de les uni-versitats da la xarxa Institut Joan LluísVives. Cada autor només podrà pre-sentar un article escrit en català.Dotació: 1.500 euros i la publicacióde l’article en la revista El Temps.Termini: 30 de desembre.Informació: www.vives.orgwww.valencia.edu/cdciencia.

3 PREMIS PER A TESISDOCTORALS

Convoca: Conselll Econòmic i Social.Ministeri de Treball i Afers Socials.Objecte: Promoure i divulgar lainvestigació en les matèries relacio-nades amb les funcions del ConsellEconòmic i Social.Sol·licitants: Tesis presentades i lle-gides entre l’1 d’octubre del 2004 iel 30 de setembre del 2005, quehagen obtingut la qualificació d’ex-cel·lent cum laude en qualsevol uni-versitat espanyola. Les tesis hand’estar relacionades amb matèriessocioeconòmiques i laborals quesiguen competència del ConsellSocial.Dotació: Tres premis de 3.500 euroscadascun.Termini: 31 d’octubre.

Informació: BOE 7-6-05.

4 BEQUES PREDOCTORALS DEPERIODISME CIENTÍFIC CSIC-EFE

Convoca: Consell Superiord’Investigacions Científiques. Ministerid’Educació i Ciència.Objecte: 4 beques predoctorals deperiodisme científic CSIC-EFE.Sol·licitants: Nacionals de qualsevolpaís membre de la Unió Europea iestrangers amb permís de residènciaa Espanya que acrediten estar en pos-sessió del títol de llicenciat enCiències de la Informació, especialitatPeriodisme, d’alguna àrea de CiènciesExperimentals.Dotació: 1.200 euros bruts men-suals. Duració: 1 any.Termini: 31 d’octubre.Informació: BOE 4-8-05.

BECA ANUAL DE L’INSTITUTVALENCIÀ D’ESTUDISCLÀSSICS I ORIENTALS

Convoca: Fundació Iveco.Objecte: Col·laborar en la formacióavançada de joves investigadors(menors de 30 anys) que podran incor-porar-se als projectes d’investigació iles tasques docents de la Fundació.Sol·licitants: Llicenciats en Històriade l’Antiguitat, Arqueologia, FilologiaClàssica o Història de l’Art.Durada: 1 any prorrogable.Dotació: 350 euros al mes bruts.Termini: Fins el 15 d’octubre.Informació: www.fiveco.org o al car-rer Cavallers 20, pta. 4.

CONCURS DE CARTELLS DELCARNESTOLTES DE VINARÒS

Objecte: Llibertat de tema però ambtècnica de cartell. Ha de figurar deforma destacada la inscripció CARNA-VAL VINARÒS del 17 al 27 de FEBRERdel 2006.Dotació: 480 €.Termini: Fins les 14 hores del 26d’octubre.Informació: Secretaria Baixos.Registre d’entrada de l’Ajuntament deVinaròs.

PEDRO KAT

REDACCIÓ

La Delegació per a la Inte-gració de Persones ambDiscapacitat ha presentatl’Estudi d’AccessibilitatElectrònica a la Universitatde València.

En un estudi recent de-senvolupat per Fundosa Te-leservicios per a l’Observa-tori d’Infoaccessibilitat deDiscapnet, la Universitat deValència obté la millor pun-tuació de totes les universi-tats públiques avaluades.

Actualment s’estan de-senvolupant dos estudisd’accessibilitat coordinatsdes del Programa Accessi-bilitat Universal de la Dele-gació per a la Integració dePersones amb Discapacitatde la Universitat de Valèn-cia, un al medi físic i un al-tre en el medi electrònic.Aquests estudis estaranconclosos l’octubre pròximi aporten informació per aprogramar accions cor-rectives en aquells edificis ientorns electrònics espe-cialment sensibles quant alseu nivell d’accessibilitat.

L’estudi d’accessibilitatelectrònica implica també laformació dels web-masteren la construcció de pàginesweb accessibles, així com elconeixement i la imple-mentació de les normes dela 3WC, d’obligat compli-ment per a totes les entitatspúbliques a partir de l’1 degener del 2006.

Degut al paper cada ve-gada més important de laweb en la societat en gene-ral i a l’entorn universitarien particular, l’accés aaquest servei és un dret quecal garantir a qualsevolmembre de la comunitatuniversitària, incloses lespersones amb discapacitat.

L’objectiu, plantejat ac-tualment, seria aconseguirque la web de la Universitatobtinguera el nivell A d’ac-cessibilitat durant el pròximcurs i l’AA en el següent.

Aquest programa és por-tat a terme amb la col·labo-ració dels serveis del Vice-rectorat d’Infrastructura iPlanificació (Unitat Tècni-ca, Servei de Mantenimenti Seguretat i Higiene en elTreball) i del TIC (Serveid’Informàtica).

La Universitat ha sigutpionera en el desenvolupa-ment de mesures d’integra-ció de persones amb disca-pacitat.

13 OCTUBRE 20053 NÚM. 240

La Universitattreballa per la màxima accessibilitatelectrònica

REDACCIÓ

Aquest cap de setmana començaa València el festival de cinemaL’Inquiet. Es tracta, tal com hanindicat els organitzadors, del pri-mer festival de cinema en valen-cià que naix amb l’ambició deconvertir-se en un punt d’expo-sició anual de les millors pel·lí-cules produïdes o doblades envalencià, que van des de ficció,documentals, curtmetratges ollargmetratges fins animació encinema o en vídeo.

El passat dimarts es va presen-tar el nou festival al Col·legi Ma-jor Rector Peset, que es desen-voluparà del 14 al 22 d’octubre ala Casa de Cultura de Picassent,nou dies de projeccions contí-nues de cinema i audiovisual envalencià.

El festival compta amb diver-ses seccions, com ara l’Especial,la Inquieta i la Mostra/Informa-tiva. A més, s’han establit diver-sos premis, el més destacat elTrofeu Inquiet, una esculturadissenyada per Cèsar Amiguet irealitzada per Helma Vanrens.

En la presentació al Rector Pe-set estigueren presents, mostrantel seu suport al projecte, AntoniLlabrés, cap de política lingüís-tica de la Universitat de Valèn-cia; Francesc Felipe, director deL’Inquiet; Josep Lluís Domé-nech, de l’AVL; Josep Chaqués,president de la Fundació Sam-bori; i Artur Hernández, regidorde l’Ajuntament de Picassent.

El festival L’Inquiet, però, nosols serà una mostra audiovisual,sinó que a més pretén ser un puntde reflexió. Per això han orga-nitzat una sèrie de taules redones.La primera se celebrarà el di-marts 18 a les 19:30 hores a laCasa de Cultura de Picassent itractarà sobre Cinema i educa-ció, que pretén ser un punt de tro-bada entre entitats de promociódel cinema i educatives. L’altrataula serà el dijous dia 20 a les19:30 hores en el mateix lloc. Enaquesta ocasió es parlarà sobre elCinema en valencià i model dedoblatge.

El festival, amb 60.000 euroscom a pressupost, té la col·labo-ració de diverses entitats, comara la Universitat de València,l’AVL, RTVV, la UPV, TV3, laGeneralitat de Catalunya, l’A-juntament de Picassent, la Fun-dació Sambori, la Federació Va-lenciana de Municipis i Provín-cies i l’IVAC-Filmoteca, entre al-tres. L’Inquiet comptarà amb laparticipació de més de vint-i-cincobres audiovisuals repartides en-tre curtmetratges i llargmetrat-ges, i ja està confirmada lapresència de reconeguts directorscom ara Sigfrid Monleón o Síl-via Munt. Destaquen també laimplicació d’escoles i instituts iles taules redones amb impor-tants representants del món del’audiovisual.

Tota la informació es pot con-sultar en l’adreça www.in-quiet.org.

Un festival de cinema inquietant

Divendres 14 d’octubre Inauguració de L’Inquiet

22:30 h. Presentació del festival.Amb la intervenció de Conxa Gar-cia, alcaldessa de Picassent; Ar-tur Hernández, regidor de Cultu-ra; Francesc Felipe, director deL’Inquiet.22:45 h. [Secció Mostra] El Favade Ramonet. Primera pel·lículaen valencià, any 1933. Amb la in-tervenció de Joan Andreu i Na-cho Lahoz (IVAC).24 h. Música i audiovisuals a càr-rec d’Experimental Little Mouses.

Dissabte 15 d’octubre

17:30 h. [Secció Oficial] Del roigal blau, de Llorenç Soler.20 h. [Secció Oficial] Mares deningú, de Montse Rodríguez.23 h. [Secció Oficial] Aquitania,de Rafa Montesinos.

Diumenge 16 d’octubre

17 h. [Secció Mostra] La tararadel Chapao. Amb la intervenciódel director Enrique Navarro.20 h. [Secció Oficial] La mort deningú, de Joan Dolç.23 h. [Secció Oficial] Curts.

Dilluns 17 d’octubre

11:30 h. Secció Inquieta de lesEscoles.18 h. Secció Informativa.

Dimarts 18 d’octubre

11:30 h. Secció Inquieta de lesEscoles.19:30 h. Taula redona: Cinema ieducació. Amb la participació deDrac Màgic, Cinema Jove i Par-ticipantsInquiets.

Dimecres 19 d’octubre

11:30 h. Secció Inquieta dels Ins-tituts.18 h. Secció Informativa.

Dijous 20 d’octubre

11:30 h. Secció Inquieta dels Ins-tituts.19:30 h. Taula redona: Cinemaen valencià i model de doblatge.Amb la participació de l’Acadè-mia Valenciana de la Llengua, delServei de Política Lingüística dela Universitat de València, de l’À-rea de Normalització i PromocióLingüística de la Universitat Po-litècnica de València, del Festivalde Curtmetratges de les Illes Ba-lears i del Servei Català de Do-blatge de Televisió de Catalunya.Modera Francesc Fenollosa (Pre-mis Tirant de l’Audiovisual Valen-cià).22:30 h. [Secció Oficial] Curts.

Divendres 21 d’octubre

17:30 h. [Secció Oficial] Síndro-me laboral, de Sigfrid Monleón.20 h. [Secció Oficial] El regal deles llengües, de Pierre-OlivierFrançoise i Christian Popp. Mes-quita No!, d’Alberto Aranda i Gui-llermo Cruz.23 h. [Secció Oficial] Tempus fu-git, d’Enric Folch.

Dissabte 22 d’octubre Clausura del festival

12 h. [Secció Oficial] Estocolm,d’Oreste Lara.16 h. [Secció Oficial] Les filles deMohammed, de Sílvia Munt.18 h. [Secció Oficial] Sevigné, deMarta Balletbò.22 h. [Cloenda]. Entrega de Pre-mis amb invitació especial.

Projecció de Madagascar en valencià, el passat 5 de setembre.

Fotogrames de les pel·lícules Síndrome laboral i La mort deningú, dos dels films programats a L’Inquiet.

PROGRAMACIO

4 13 OCTUBRE 20054 NÚM. 240

240Edita: Universitat de València.Director: Francesc Bayarri.Consell de Redacció: Remei Castelló,Olga Dénia, Alfons Cervera i ManuelPeris.Disseny i maquetació: Tomás Gorría.Fotografia: Miguel Lorenzo.Correcció lingüística: Agustí Peiró.Administració i Serveis: Silvia Perete,Vicent Martínez i Mònica García.Publicitat: Publipress. Tel. 96 391 84 00.

Redacció: Gabinet de Premsa(avinguda Blasco Ibáñez 13, 46010).Tel. 96 386 41 13. Fax: 96 386 41 14.Correu electrònic: [email protected]. Nou Dise digital:http://www.uv.es/~noudise. Impremta: Indugraf S.A.Depòsit legal: V-1.612-1997.ISSN: 1138-0624.

L’ANIMALADA DE TONI MESTRE

Com a conseqüència d’unadenúncia realitzada per la sec-ció sindical de CGT, es vaefectuar una inspecció de tre-ball en l’informe de la qual esposa de manifest que laUniversitat de València estàutilitzant indegudament la con-tractació per temps determinat,vulnerant allò previst en l’arti-cle 15 de l’Estatut delsTreballadors, ja que s’estanencobrint, mitjançant aquesttipus de contractació, llocs decaràcter indefinit (estructurals). A partir de la denúncia, la ins-pecció demanà la vida laboralde l’empresa des de l’1/01/04fins el 23/05/05. En aquestescàs període de temps (un anyi pocs mesos) va trobar ir-regularitats en els contractes de52 persones. L’informe de lainspecció de treball alça actad’advertiment per a transformarels contractes temporals en in-definits i reduir la seua tempo-ralitat. A més, s’alça acta d’in-fracció sobre la comprovacióde diversos contractes en què,de la documentació presentada,s’observa que l’empresaincompleix la normativa legal ireglamentària referent als con-

tractes d’obra i eventuals i quela cadena de contractes tempo-rals evidencia l’absència dejustificació. En alguns casosconcrets finalitza un contracteindefinit per a convertir-lo,posteriorment, en un contractetemporal. Aquests fets consti-tueixen, segons la inspecció detreball, tres infraccions admi-nistratives en matèria laboralqualificades com a greus.Des de fa anys que es denunciaaquesta situació en les MesesNegociadores, la Comissió deBorses i la Junta de PAS, peròno només s’han ignorat lesdenúncies, sinó que s’ha conti-nuat augmentant la contractacióprecària i contrària a la llei. Ésper això que la secció sindicalde CGT ha hagut de posardenúncia davant la Inspeccióde Treball, per a evitar quecontinue aquesta política depersonal tan desastrosa per alstreballadors, i aconseguir quelas places, que en realitat sónestructurals, siguen ofertes enconvocatòria pública.

Secció Sindical de CGT.

Universitat de València

Opinió

La Universitat de València,l’Associació Cultural Institut Obrer iFEIS (Fundació d’Estudis i IniciativesSociolaborals) de CCOO presentenhui dijous l’exposició Educar enguerra 1936-39. Institut Obrer deValència en l’obra de Walter Reuter.L’exposició analitza la història del’Institut Obrer de València a travésde les fotografies de Walter Reuter(1906-2005), una figura de la foto-grafia perseguida pel nazisme queva esdevindre un dels fotògrafsestrangers més compromesosamb la causa de l’antifeixisme (comtambé Robert Capa, però l’alemanya diferència de l’hongarés en larereguarda).L’Institut Obrer de València va sercabdal perquè en aquell moment laciutat del Túria era la capital de laRepública, i pel seu institut van pas-sar intel·lectuals com ara AntonioMachado, Jacinto Benavente i LeónFelipe. La comissària de l’exposició,Cristina Escrivá, ha recuperat 22fotografies d’aquest mestre, mate-rial sobre com estudiaven els jovesobrers antifeixixtes i una interessantpel·lícula del 1937. La mostra escompleta amb un fotomuntatgeamb música de Serrat sobre l’obrade Machado.

Hui es presental’exposició ‘Educaren guerra’

Consell Editorial: Antoni Tordera, Pilar Sanz, Josep Maria Jordan Galduf,Asunción Dobón, Francesc Bayarri i Manuel Peris.

www.uv.es/~noudiseLa Universitatde València, al’abast de tot el món

Incompliments en matèriade contractacions

Bústia oberta

REDACCIÓ

El rector, Francisco Tomás Vert,va visitar ahir les instal·lacionsde l’Institut València d’Infertilitat(IVI), que ara és un centre inves-tigador adscrit a la Universitat deValència. L’IVI, creat fa quinzeanys, és un prestigiós centre ques’ha convertit així en el primerinstitut universitari de titularitatprivada que hi ha a València.

El rector va recórrer ahir lesinstal·lacions de l’IVI acompa-nyat, entre altres, pel seu direc-tor, Antonio Pellicer, que éscatedràtic de Pediatria,Ginecologia i Obstetrícia de laFacultat de Medicina iOdontologia.

Recentment l’IVI va fer unafesta al llit del Túria, on van acu-dir molts dels xiquets i xiquetesque han nascut els darrers quinzeanys amb l’ajut de les tècniquesreproductives de l’institut.

Com a institut universitari,l’IVI és un centre d’investigació

científica i docència d’alta tec-nologia, amb camps d’estudismultidisciplinaris i interdiscipli-naris els objectius fonamentalsdels quals són promoure, desen-volupar i coordinar projectesd’investigació relacionats amb laciència de la reproduccióhumana. Aquesta tasca es realitzaper mitjà del foment, la coordi-nació, l’organització i el desen-volupament d’activitats docentsen estudis de doctorat, i de post-grau en general. L’IVI tambéimpulsa la formació de personalinvestigador científic i tècnicespecialitzat i/o docent en l’àreade la ciència de la reproduccióhumana.

Finalment, l’institut té com afinalitat establir relacions ambaltres organismes –públics i pri-vats– a fi de proporcionar l’as-sessorament científic necessari iimpulsar la realització de pro-jectes coordinats.

L’IVI s’organitza en unitatsestructurals d’investigació, que són

les entitats bàsiques d’organitza-ció i desenvolupament de la inves-tigació, del personal investigadorcientífic i/o docent. Així, l’InstitutUniversitari IVI compta ambquinze Unitats Estructuralsd’Investigació: medicina mater-nofetal, embriologia, andrologia,ginecologia, adolescència, esteri-litat i infertilitat, psicologia, endo-crinologia, fisiologia, farmacolo-gia, microbiologia, biologia, inves-tigació i desenvolupament, pedia-tria i epidemiologia.

La Conselleria d’Empresa,Universitat i Ciència va publicarel decret 228/2004 pel qual“s’adscriu l’Institut Valenciàd’Infertilitat a la Universitat deValència”. Per al professor JoséRemohí, codirector del grup IVI,aquest nomenament suposava “elreconeixement institucional a latasca docent i investigadora queha desenvolupat l’IVI durantquinze anys”. “Ara formem partde la Universitat de València”, vaconcloure Remohí.

13 OCTUBRE 20055 NÚM. 240

REDACCIÓ

Els dies 13 i 14 d’octubre secelebra a València el IICongrés de la Xarxa d’Espe-cialistes en Dret iTecnologies de la Informaciói Comunicació (TICs).Aquest any està dedicatmonogràficament a analitzarles llibertats, la democràciai el govern electrònic.

El congrés està estructuratal voltant de tres taules temà-tiques: Llibertats en la xarxa,Administració i govern elec-trònics i Democràcia i par-ticipació electròniques.

Els majors especialistesdebaten sobre aquestes qües-tions al Saló de Graus de laFacultat de Dret. El congrés,promogut des de la Universi-tat de València, està organit-zat per la més importantxarxa d’especialistes en Dretde les TICs que hi ha a Espa-nya. A la seua inauguració iclausura assistiran diversesautoritats polítiques i acadè-miques. També es presentaràel llibre Libertades, demo-cracia y gobiernos electró-nicos. Tota la informació estroba enhttp://congreso.derecho-tics.com.

L’objectiu del congrés ésde reunir els interessats enaquests tres eixos temàtics,

Llibertats en la xarxa (perio-disme digital, blogs, nousfenòmens) –el dijous 13 pelmatí–; Govern i administra-ció electrònics (seguretat enla xarxa, serveis electrònics,etc. –dijous 13, vesprada); iDemocràcia i participacióelectròniques (experiènciesi vies seguides) –divendres14, matí.

Després d’unes breusponències de 10-15 minutsper més d’una vintena delsmés destacats especialistesen aquestes matèries, es pro-cedirà a la discussió sobreles qüestions de debat, pro-blemes més candents enaquesta matèria, durant unesdues hores. Entre els temesobjecte de debat destaquenels nous conflictes que sesusciten pels nous fenòmensde comunicació en la xarxa(blogs, confidencials, mit-jans alternatius, etc.), aixícom per la implantació deserveis electrònics per l’ad-ministració (signatura digi-tal, DNI electrònic, protec-ció de dades, etc.).

Les propostes de democrà-cia i participació a través dela xarxa, amb la polèmicasobre el vot electrònic, serantambé objecte de debat.L’assistència i inscripció alcongrés és lliure, per rigorósordre d’inscripció.

La democràcia i elgovern electrònicscentren un congrés

REDACCIÓ

La Universitat de València vapresentar aquest dilluns, dia 10d’octubre, el Centre CulturalSalvador Allende. En l’acte,consistent en una taula redonaque es va celebrar a l’AulaMagna de l’edifici de la Nau,van intervindre Iván RuizParedes (president del CentreCultural Salvador Allende),Pedro Ruiz Torres (professord’Història Contemporània dela Universitat de València iexrector) i Vicent Garcés (pro-fessor de la UniversitatPolitècnica de València i bonconeixedor de la realitat xilenaen temps de la presidència deSalvador Allende).

L’acte s’emmarcava dins de

la programació organitzada pelFòrum de Debats, integrat enel Vicerectorat de Cultura dela Universitat.

L’acte tenia un doble objec-tiu. D’una banda, es tractavade retre un homenatge a lafigura del president de XileSalvador Allende amb motiude celebrar-se un nou aniver-sari del colp d’estat que va aca-bar amb la democràcia xilenal’11 de setembre de l’any1973. D’altra banda, es pre-sentava a la ciutat de Valènciael Centre Salvador Allende,que té la responsabilitat de re-presentar oficialment l’esquer-ra xilena a Espanya i de difon-dre el llegat polític i intel·lec-tual del president SalvadorAllende.

Presentat a la Universitatde València el CentreSalvador Allende

El rector, Francisco Tomás Vert (a la dreta), i el director de l’IVI, Antonio Pellicer. FOTO: MIGUEL LORENZO.

ACTE. El rector va visitar ahir l’Institut Valencià d’Infertilitat

Presentat l’IVI com ainstitut universitari

CRISTINA VALERO

Educar en la salut promoventhàbits saludables entre els mésmenuts és una de les tasques dela infermeria comunitària. La pre-venció de drogodependències desde les aules mitjançant xarrades,així com l’explicació de qüestionsrelacionades amb la sexualitat, elseguiment de les vacunacions i dela nutrició dels escolars, o el con-trol de característiques conduc-tuals que poden esdevindre pro-blemes com ara la violència a l’es-cola, són alguns exemples de pro-grames d’educació per a la salut.Perquè aquests resulten realmentefectius requereixen d’una meto-dologia educativa específica quenomés és coneguda pels profes-sionals sanitaris formats per aaixò.

Com afirma Lluís Sanjuan, direc-tor de l’Escola d’Infermeria de laUniversitat de València, entre elsobjectius formatius de la carrerahi ha el “d’oferir als estudiants laformació teòrica i pràctica que elscapacita per a la realització d’unconjunt d’activitats de cures orien-tades a la promoció de la salut ila prevenció, atenció continuadai recuperació de la malaltia i diri-gides tant a les persones i grupssocials com a la comunitat en elseu conjunt”. Per a Sanjuan, el fetque hi haja infermers a les esco-les no beneficia només els xiquetsi xiquetes, sinó que permetriaposar en marxa campanyes depromoció de salut per tal d’edu-car també les famílies dels esco-lars. Però des de la Conselleria deSanitat s’ha apostat per deixar enmans d’una fundació privada,

creada per una important indús-tria del medicament, la FundacióPfizer, un tema tan rellevant comés l’educació en salut de la comu-nitat. Aquesta fundació utilitzaràpersones majors voluntàries pera impartir programes d’educacióper a la salut. Segons el directorde l’Escola d’Infermeria, “unvoluntari mai no pot suplantar unprofessional”, d’aquesta maneras’està tancant una possibilitat d’ei-xida professional per als diplo-mats en infermeria, que són elsque realment estan preparats pera desenvolupar aquestes tasques.

Ana Mª Sánchez, professora deSalut Pública en InfermeriaComunitària, manifesta la seuapreocupació davant aquesta dele-gació en mans privades d’unaqüestió tan important com ara lasalut pública. “Si no es requerei-xen professionals per a impartireducació en salut per raons econò-miques, sinó que intervindranvoluntaris, qui controlarà eixosprogrames?, quins missatges esdonaran?, serà una educació cen-trada en l’individu? Medicalit-zada? De canvis de comportamenten lloc de promocionar un desen-volupament humà saludable i sos-tenible?”.

13 OCTUBRE 20056 NÚM. 240

La Conselleria de Sanitat, junt amb la Conselleriad’Educació i la col·laboració de la Fundació Pfizer,posarà en marxa una campanya denominada Tenimmolt en comú destinada a impartir educació per a lasalut a les escoles del País Valencià. Aquesta cam-panya no comptarà amb professionals d’infermeriaper a impartir educació saludable, sinó amb perso-nes de la tercera edat.

A l’Estat Espanyol hi ha unatradició que comença amb lacreació de l’Escola Nacionalde Sanitat, i després durant laRepública la infermera va seruna figura clau per a implantarels programes de protecciómaternoinfantil, vigilància epi-demiològica, manipulació delsaliments i sobretot d’educacióper a la salut a les famílies i ala comunitat.En els plans d’estudi del 1978Infermeria s’incorpora com adiplomatura als estudis de laUniversitat i s’especifica en elcurrículum que s’ha d’impartirsalut pública i infermeria comu-nitària. El mateix 1978l’Organització Mundial de laSalut i l’OrganitzacióPanamericana de la Salut defi-nien la infermeria comunitàriacom la que prenia com a sub-jecte la comunitat total, en lesseues accions integrava lesciències de la salut pública iles d’infermeria per a pro-moure, protegir, previndre iatendre la salut de la comuni-tat. En la Constitució Espa-nyola es parla del dret a la pro-tecció i la Llei General deSanitat del 1986, en el seucapítol primer, fa una declara-ció de promoció de la salut ide l’educació sanitària per a lapoblació.Tanmateix, durant els quasivint anys de reforma sanitàriani l’administració, ni els tèc-nics, ni la població han assu-mit el compromís d’intentarcrear un sistema nacional desalut universal i amb participa-ció de la comunitat. Durantaquests anys la infermeria s’hacentrat molt en reivindicar unmodel més curatiu i assisten-cial i no s’ha treballat ambnoves metodologies. Quan el1986 es va celebrar el ICongrés d’InfermeriaComunitària, aquest es va cen-tar en les consultes d’inferme-ria, els diagnòstics, i no es vatindre una visió molt mésàmplia seguint el model d’aten-ció primària que promulgaval’OMS amb el famós Salut per

a tots l’any 2000. Segons Ana Mª Sánchez, “s’had’impartir l’educació per a lasalut als centres educatius, alsllocs de treball i en les organit-zacions socials i comunitàries.Els infermers han de formar lacomunitat en valors que refor-cen la cultura de la prevenció,però durant aquests vint anyss’ha oblidat el model descen-tralitzat i participatiu establiten les lleis de salut pública i hadominat un model mèdic, decurar en lloc de treballar pertal d’evitar la malaltia”.En l’actualitat el retall del pres-supost per ampliar plantilla,junt amb la demanda assisten-cial, deterioren les accionsd’infermeria comunitària. Aixòes comprova cada dia amb elsestudiants en pràctiques queno tenen l’oportunitat d’impar-tir xarrades d’educació per ala salut als col·legis o alsgrups homogenis de donesembarassades o de crònics.Isabel Tortajada és una excep-ció, ella va tindre l’oportunitatd’impartir una mena de curseta un grup de persones diabèti-ques: “Em sent molt satisfeta,l’educació en salut és una ves-sant de la carrera per desco-brir, a mi m’encanta”.Antonio Merelles, director delDepartament de Salut Pública iInfermeria Comunitària, des-taca la importància de l’educa-ció i la prevenció: “La inferme-ria no és sols per a treballarals hospitals, no consisteix enestudiar malalties, bacteris oparts del cos, s’ha de tindre encompte la dimensió social al’hora de formar els infermers.Les persones som éssersbiològics, però també socials,i és la societat la que causaels problemes de salut, peraixò s’ha d’educar per a desen-volupar hàbits de vida saluda-ble i així previndre malalties,però amb la prevenció esqüestiona el sistema produc-tiu, per això políticament nointeressa desenvolupar la infer-meria comunitària”.

Les infermeres educaranen salut segons les lleis

Una eixida laboral menys

SALUT. Polèmica perquè els infermers no impartiran educació en salut a les escolesFOTO. M. LORENZO

GEMMA BOTELLA/

MARTA SIMON

Tres joves universitaris veuen uncartell amb el dibuix d’un astro-nauta i una pàgina web. Desprésde comprovar que es tracta d’unconcurs internacional organitzatper l’Agència Espacial Interna-cional, presenten un assaig dehuit-centes paraules i ara ja estanen la segona fase. La curiositat elsha conduït a l’èxit.

Nuria, Ignacio i Antonio, tresestudiants de la Universitat deValència, han preparat el projecteUTBI (Under The BlackgroundInfluence). Hores d’ara participenen un encontre a Holanda, a l’Eu-ropean Space Technological Cen-ter (ESTEC), per ampliar i per-feccionar un projecte únic.

–Què és el SUCCESS?

–El SUCCES és un concursque organitza l’Agència EspacialEuropea destinat a qualsevol ti-pus d’estudiants universitaris i dequalsevol disciplina: Matemàti-ques, Física, Biologia, Medici-

na… que consisteix, simplement,en redactar un assaig sobre un ex-periment que es poguera realit-zar a l’Estació Espacial Interna-cional.

–Expliqueu què és l’Estació

Espacial Internacional i per quèés interessant realitzar allí unprojecte.

–És un “bitxo” que està ahí daltdonant voltes a la Terra i que detant en tant van afegint-li més mò-

duls per a fer-lo més gran. La cosamés cridanera de fer l’experimentallí és la condició que posseeix desuposada gravetat zero, alt nivellde radiació i pel senzill fet d’estara l’espai.

–Com sorgeix la idea de pre-sentar-vos?

–El projecte parteix perquè anà-vem a la mateixa classe de Física,ens reunírem i decidírem comen-çar-lo. Ho plantejàrem i escriví-rem un xicotet assaig sobre enviarun detector.

–Com un detector? En quèconsisteix el vostre experiment?

–El projecte s’anomena UTBI:(Under The Blackground Influen-ce). Es tracta d’un aparellet per amesurar la radiació, els rajos X iGamma, que puguen arribar al’ISS (Estació Espacial Inter-nacional). Aquesta, suposada-ment, té un mòdul per a evitar elsmeteorits, la radiació, però tot iaixò sempre n’entra un poc. Elnostre objectiu és mesurar eixa ra-diació que entra dins del mòdul.Volem emprar un tipus de detec-tor que encara no s’ha usat per aaixò. S’ha utilitzat en Medicina ien altre camps, però és prou mo-dern i en missions espacials en-cara no s’empra. Aquest és el mo-tiu pel qual els resulta tan atractiuals de l’Agència Espacial Euro-pea (ESA).

–Quan començà a gestar-se elprojecte?

–Començàrem en gener,després deixàrem un poc d’espaiper als exàmens i en acabar-loshavíem de lliurar l’informe abansdel 28 de febrer. L’entregàrem i...ja no en sabérem res fins l’agost!No tinguérem cap notícia del con-curs fins el 9 d’aquest mes, queens digueren que havíem passat ala segona fase. El que entregàremva ser un assaig de huit-centes pa-raules i ara ja has d’assegurar-losque, sobretot, vas a poder fer-lo.Els que els espanta és premiaralgú que després no faça el pro-jecte i els deixe tirats. Cosa queja els passà una vegada, segonsens va contar l’encarregat de l’E-SA.

–Els professors (de Física) ushan assessorat?

–Sí, buscàrem informació sobresi podíem fer una cosa o fer-neuna altra perquè se’ns ocorriacada cosa...! “Disbarats”!

–Com s’estructura el concurs?–Està organitzat per fases. Nos-

altres ja n’hem passat la primera.Ara tots els que estem en la sego-na estem convidats uns dies d’es-tada a Holanda. El guanyador delconcurs serà qui farà l’experi-ment.

–Què aneu a fer a Holanda? –Participem en la segona fase.

Allí se suposa que començarem aescriure el projecte més desenvo-lupat i ens donaran un termini, queno sabem de quant de temps, pera lliurar ja un projecte de deu pà-gines, que explique tot el meca-nisme, tot el que volem fer, elsnostres objectius, i prometent-losque el realitzarem.

13 OCTUBRE 20057 NÚM. 240

–Què suposa aquesta experiència?–Estem molt contents. Ens ha pillat alcomençament de les classes i anem unpoquet més embolicats que abans. Peròindubtablement... ens ompli de satisfaccióel fet d’haver estat seleccionats!–Coneixíeu aquest projecte o algú ques’hi haguera presentat?–No sabem si hi ha “antecedents” de parti-cipants de la Universitat de València.Nosaltres ens presentàrem per un cartell![riures] Anàvem per la facultat i vérem enuna porta un cartell amb un astronautadibuixat on posava SUCCESS, si vols mésinformació entra en la pàgina web de

l’ESA. Entràrem i diguérem: per què noens animem? I cap allà que anàrem!–Alguna anècdota?–Abans de trobar aquesta idea vam tindreuns intents prou curiosos... [riures]Algunes burrades... Anàrem a preguntar aalgun professor i ens va dir: “No, no... Açòno funciona”. Quan tornem d’Holandasegur que en tenim moltes!–Penseu que teniu possibilitats deguanyar?–En setembre ens telefonaren i ens digue-ren que havíem estat preseleccionats pera “un concurs dins del concurs”. Al final noens van agafar, però ens van dir que

havíem passat el test científic. Encara queno ens escolliren, els científics diguerenque el projecte els havia encantat, queestava molt bé i que en les següents fasesencara podíem tindre possibilitats de gua-nyar.–Recomaneu l’experiència?–Opinem que la Universitat de Valènciahauria de fomentar i recolzar més aquesttipus d’activitats de caire internacional,perquè és una cosa que dóna molta expe-riència, coneixes molta gent que saben dequè aquestes activitats. En canvi, hem tro-bat molt de passotisme, poca informa-ció... Nosaltres ens n’assabentàrem através d’un cartell: no hi ha professors quen’informen els alumnes. Però, encara així,està suposant una experiència inoblidable.

Una experiència inoblidable

CONCURS INTERNACIONAL. Tres estudiants de la Universitat de València destaquen a l’Estació Espacial Internacional

Nuria Escobar,Antonio Almagro iNacho Cantos.

Tres estudiants de la Universitat de València estan concursant dins d’un progra-ma anomenat SUCCESS de l’Agència Espacial Europea. Aquesta competicióinternacional pretén promoure entre els universitaris l’interés per l’EstacióInternacional Espacial. Dels nombrosos equips europeus que s’hi han presentat,sols quinze han superat la primera fase. Entre els finalistes es troben NuriaEscobar, Antonio Almagro i Nacho Cantos.

Tres estudiants, en una final molt ‘espacial’

88 NÚM. 240

13 OCTUBRE 2005

Si estàs lluny de la Universitat però et continua interessant aquest món, NOU DISEet posa al dia. Només has d’omplir aquesta butlleta amb lesteues dades i enviar-la, junt amb un xecde 10 euros (a nom

d’Universitat deValència-Dise), a: Gabinet de

Premsa. Avinguda Blasco Ibáñez 13,quart nivell. 46010, València.

Nom:Cognoms:Adreça:Població: Codi Postal:

Tel.: C-e:

NIF:

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ

El programa universitari per amajors de 55 anys La Nau Graninicia hui dijous dia 13 el ciclede conferències Pensar la nos-tra societat (II). Les sessions esdesenvoluparan alguns dijousde cada mes de 18 a 20 horesal Saló d’Actes de la BibliotecaGregori Maians (Campus delsTarongers). La matrícula és gra-tuïta –cal formalitzar-la al Serveid’Extensió Universitària.L’assistència al cicle serà com-

putable com a tres crèdits delliure elecció dins dels plansd’estudi del ProgramaUniversitari per a Majors La NauGran. L’entrada a les conferèn-cies és lliure per al públic noinscrit.La primera conferència, queinaugura el cicle, serà hui itractarà sobre Qui ajuda elsmajors: la família, l’Estat oambdós? Intervindran GerdtSundström, de l’Institut de

Gerontologia de la Universitatde Jönköping, Suècia, i JoséBotella Trelis, geriatra, vicepre-sident de la SocietatLlevantina de Geriatria iGerontologia. PresentaràFrancisco Tortosa, vicerectord’Extensió Universitària de laUniversitat. En aquesta ocasióla conferència tindrà lloc alSaló d’Actes de la Facultatd’Economia (Campus delsTarongers).La propera xarrada serà ja el3 de novembre i tractaràsobre Democràcia versus ter-rorisme: les polítiques antiter-roristes a Espanya i la UnióEuropea.

De tot

TAM-TAM

Necessite classes d’Italià. Necessite per-sona nativa d’Itàlia per a rebre classes depronunciació. Telèfon 650 71 67 32 [email protected].

Classes d’Hebreu. Professora titulada s’o-fereix per a impartir classes d’hebreubíblic i modern de qualsevol nivell. Tel.635 69 49 00.

Classes d’Alemany. Llicenciat en FilologiaAlemanya, classes per a tots els nivells.Traduccions. Tel. 661 85 49 14 (David).

Nativa russa dóna classes particularsde rus a tots els nivells. Els interessatspodeu telefonar al 96 385 48 14 (Irina).

Classes de Grec Modern. Llicenciat natiu.Tots els nivells. Material de diverses uni-versitats gregues. Tel. 679 55 74 56.

Necessites Valencià? 7 euros l’hora.Servei a domicili. Tel. 96 397 59 56(Toni).

Jove amb experiència internacional s’o-fereix per a impartir classes particulars d’i-talià, alemany, valencià, portugués, espa-nyol per a estrangers, llatí i repàs general.Preus molt econòmics. Tels. 646 62 3397/657 81 78 17/617 19 97 64.

Classes de Francés. Professora dónaclasses de francés a tots els nivells.Preparació d’exàmens, traduccions i con-versa. Danièle. Tel. 96 360 84 07.

Intercanvi d’idioma espanyol/francés.Es busca natiu francés per a fer intercanvid’idioma i treballar. Tel. 617 25 85 82(Rafa).

Intercanvi d’idioma espanyol/italià i ale-many. Busque italià/ana per a fer inter-canvi d’idioma. També alemany. Tels. 96392 55 46 i 626 15 39 75 (Ángela).

Intercanvi d’idioma espanyol/italià.Busque italiana per a fer intercanvi d’i-dioma. Tel. 620 42 12 09 (Raúl).

Classes d’Esperanto. Classes gratuïtes.Dimecres de 19:30 a 20:30 hores. Tel.96 366 09 82.

Classes de Japonés. Nativa llicenciada enFilologia Hispànica i diplomada en llenguaestrangera dóna classes de japonés atots els nivells. Preparació per al Noken ibeques. Tel. 666 62 27 53 (Ako).

Es ven màquina d’escriure Adler. Usada,molt barata. Tel. 617 50 03 94.

S’ofereix treball de cuiner. El CentreExcursionista de València necessita con-tractar cuiner/a per a un campamentd’alta muntanya als Pirineus durant elsmesos d’estiu. Informació en www.centro-excursionista.org o 96 391 16 43.

S’ofereix treball com a hostessa per afires, congressos i promocions.Interessades podeu enviar el currículum oacostar-vos a Balance. C/Baró de Càrcer21-2. Tel. 96 351 11 67.

Estiu amb discapacitats. L’associacióAsprona necessita monitors voluntaris pera les vacances d’estiu de tres-cents disca-pacitats mentals. Les activitats es realitza-ran a Palma, València, Daimiel, Astúries,Granada, etc. en torns entre el 16 de julioli el 31 d’agost. Asprona està al passeigde l’Albereda 4, baix. Tel. 96 369 78 13 o96 369 78 40.

Projecte Xaloc. Necessitem voluntaris pera treballar amb xiquets i xiquetes del barride Russafa amb problemes socials i esco-lars. Realitzem activitats de repàs escolar,jocs, tallers i eixides, dilluns, dimecres idivendres per les vesprades. Estem aPere III el Gran 20, baix. Tels. 96 373 0440 i 636 38 41 44 (Juan) i 654 84 85 24.

Voluntariat social a Cáritas. El ProjecteSiroco treballa en la intervenció amb

menors i adolescents en situació de riscd’inadaptació social al barri de Benicalap.Es fan activitats de recolzament escolar,tallers, jocs, eixides. Ens reunim les ves-prades de dilluns, dimecres i divendres.Interessats telefoneu al 610 82 20 91 oal 679 70 45 78 (Jose).

Es necessiten voluntaris per a un pro-grama de dinamització a centresescolars de València. Treball d’integra-ció social amb immigrants, joves d’ètniagitana, etc. Informació al 96 395 09 31 [email protected].

Curs de formadors per a la tolerànciaorganitzat pel Moviment contra laIntolerància de València. Treball dirigita persones majors de 18 anys interessa-des en l’educació i promoció dels dretshumans. Informació al 96 373 50 96 [email protected].

Programa Intergeneracional Viure iConviure. La Universitat de València, através d’un conveni amb la Caixa deCatalunya i l’Ajuntament de València, ofe-reix als estudiants conviure amb personesmajors a canvi de tindre allotjament gra-tuït durant el curs acadèmic i una ajudaeconòmica. Interessats cal remetre a lesoficines del CADE la sol·licitud. Més infor-mació: 96 386 47 71 i www.uv.es/cade.

Es lloga pis. A xica. Ben comunicat. Propde la plaça Espanya i la parada de metrode l’avinguda del Cid. Preu: 380 euros.C/Pérez Galdós 62. Tel. 96 385 23 56(María).

Es lloga pis. A Burjassot, enfront del cam-pus. Molt lluminós, tot equipat. C/PintorVelázquez. Preu: 400 euros. Tel. 616 6737 67 (Juani).

Es lloga pis. Per a xic/a. A Burjassot. Bencomunicat. A dos minuts de les facultats ienfront del Poliesportiu. C/Ramón y Cajal27, pta. 4. Preu a convindre. Tel. 665 3223 71 (Maria Teresa).

Es lloga pis. Zona Blasco Ibáñez. Bencomunicat, tot exterior, moblat i equipat.Tres habitacions. Preu: 600 euros.C/Sèneca 12. Tel. 96 132 56 99(Susana).

Compartir amb estudiants. Es buscaxica. Ben comunicat amb les universitats.Amb molta llum. Bon ambient d’estudi.Preu: 90 euros (despeses de comunitatincloses). C/Ministre Luis Mayans 10. Tel.647 53 74 98 (Milagros).

Compartir amb estudiants. Es buscaxic/a. Prop del Saler. Ben comunicat peranar a les universitats. Preu: 75 euros.C/Tomás Gisbert 28. Tel. 96 375 47 03(Juan).

Compartir amb estudiants. Es buscaxic/a a Burjassot. Moblat i amb moltallum. Preu: 90 euros. C/Isabel la Catòlica38. Tel. 96 390 37 79 (María).

Compartir amb estudiants. Es buscaestudiants Erasmus. Prop de facultats idel Politècnic. Pis tot equipat i amb DVD.Preu: 120 euros. C/Salvador Almenar 6,pta. 12. Tel. 606 63 39 26 (Lluís).

Es lloga habitació. Es busca xica. ZonaBlasco Ibáñez-Campus dels Tarongers.Professora lloga una habitació amb banyindependent i dret a cuina. Calefacció. Pispròxim al metro, parada Amistat. Preu:200 euros. C/Rodríguez de Cepeda 48,pta. 8. Tel. 646 69 58 88.

Es lloga habitació. Es busca xic/a. ZonaTrànsits. Preu: 150 euros. C/Alfara delPatriarca. Tel. 96 349 01 54 (Raquel).

Es lloga habitació. Es busca xic/a. ZonaBlasco Ibáñez-Aragó. Elegir mitja pensió.Preu a convindre. C/Caravaca 11, esc. A,pta. 13. Tel. 96 325 61 86 (Amparo).

PISOS

VOLUNTARIAT

DIVERSOS

CLASSES

Cicle de conferències‘Pensar la nostra societat’

Fins el pròxim 1 de desembreestà obert el termini d’inscrip-ció per a la sisena edició delconcurs L’Oréal e-StratChallenge, un dels principalsjocs internacionals d’estratègiaempresarial on line per a estu-diants universitaris de tot elmón.La col·laboració entre L’Oréal iMSN Microsoft suposa queaquesta nova edició presentauna competició més innova-dora, interactiva i internacio-nal. Els participants podrandisposar d’una plataformad’intercanvi i comunicacióentre ells des de qualsevolpart del món a través de l’es-pai e-Strat MSN Space(http://spaces.msn.com/members/estrat).Des d’aquesta web s’infor-marà, a més, de les novetatsdel concurs i es podran com-partir comentaris i opinionsen els blogs L’Oréal e-StratChallenge. Així mateix, l’acordentre L’Oréal i MSN Microsoftinclou la inserció d’informaciósobre el concurs en hotmail imessenger.E-strat Challenge és una com-petició empresarial on lineque dóna als estudiants l’o-portunitat de dirigir la seuapròpia empresa virtual delsector cosmètic. Els equips,formats per tres membres,han de prendre, setmana reresetmana, les seues pròpiesdecisions estratègiques enmatèria de responsabilitatsocial corporativa, estratègia

de marca i màrqueting. Elsseus resultats s’avaluen segonsun Índex de Valor de l’Acció enfunció de la cotització borsària,

la xifra de negoci i lamajor o menor quali-tat de l’activitat d’I+Dde l’empresa, a mésde la satisfacció delclient aconseguida.Els equips que esclassifiquen per a lafinal faran una presen-tació dels seus plansde negoci davant d’unjurat d’executius deL’Oréal a París.Aquesta sisena edicióde L’Oréal e-StratChallenge serà encaramés oberta perquèpermetrà jugar a totsels participants ques’hi inscriguen sensepassar per una prèviaselecció.La simulació estàtambé disponible pera aquells professorsque vulguen utilitzar-lacom a eina docent enles seues aules denegoci i gestió. Més

informació i inscripcions enwww.e-strat.loreal.com ihttp://spaces .msn.com/mem-bers/estrat.

Participa en la competició empresarial‘on line’ de L’Oréal iMicrosoft

MARISOL HOYOS

El professor Biondi ha centrat laseua atenció sobre el desenvolu-pament de la fitologia i l’aplica-ció d’aquesta ciència per a la ges-tió del medi ambient i del territori,i ha participat en nombrosos pro-jectes de planificació i recupera-ció ambiental.

Actualment dirigeix un labora-tori del Departament de CiènciesAmbientals i de la ProduccióVegetal de la UniversitatPolitècnica del Marche, i ha estatmolt actiu en el camp de la recercaper a la salvaguarda de la biodi-versitat vegetal i paisatgística, i del’aplicació de la Directiva Hàbitatde la Unió Europea. Dins d’aquestàmbit ha produït tota una meto-dologia integrada d’anàlisi fitoso-ciològica i cartogràfica per a lagestió i el monitoreig de les àreesd’interés comunitari.

–El curs que ara comença cen-tra l’interés sobre la vegetaciócom a indicadora d’una qualitatde l’ambient.

–La primera part tracta d’intro-duir el tema del desenvolupamentsostenible. Farem un estudi de laflora i la vegetació per a com-prendre l’estat de l’ambient, per-què el coneixement profund d’a-quest es posa ara en el centre d’a-tenció de la recuperació del medi.Particularment, he col·laborat moltamb el professor Manuel Costa enl’estudi del litoral i, ara mateix,tinc un treball amb el professorAntonio Vizcaíno que s’ha ocupatdel programa de restauració dedunes. Estem tots implicats en l’es-tudi per a millorar la qualitat del’ambient. Ací, a Espanya, teniml’escola de Salvador VigasMartínez, que ha presentat moltsesquemes de desenvolupament, totveient com la vegetació representala qualitat de l’ambient dels hàbi-

tats i quin és el procés de recupe-ració del territori abandonat.

–Però encara queda territoriabandonat a la ComunitatValenciana?

–Al’interior sí, sobretot territoriagrícola i rural que no està ben uti-litzat i que ha de buscar una novaorientació. Cal recuperar la natura,però sense la intervenció del’home. I és fonamental estudiarcom ella mateixa realitza aquestprocés. Tenim models per a com-prendre l’evolució natural i coml’home hi participa. També tenimexemples de recuperació del ter-ritori. Però quan l’home intervé enun territori ha de conéixer el procésnatural que segueix la vegetació,o si no es produeixen grans desas-tres de recuperació. És fonamen-tal estudiar acuradament com espot recuperar. Tenim exemplesd’accions negatives de recupera-ció per tot el Mediterrani, d’ac-cions que, tanmateix, s’han fetamb el fi de millorar el territori.

–Aquestes accions haurien detindre sempre en compte la bio-diversitat i el desenvolupamentsostenible.

–Estudiem contínuament la pèr-dua d’espècies vegetals i animals.Com es pot realitzar la diversitatde les formes de vida i com es potobtindre aquest fi és molt complexperquè, en definitiva, la vida ésmolt complexa. D’altra banda, avegades pense que el desenvolu-pament sostenible és una utopia.Les voluntats polítiques i científi-ques no hi troben un acord. Ésimportant el progrés de la ciènciaper tal de fer comprendre als polí-tics quines són les accions que hande dur endavant per a conservar labiodiversitat. Als Estats Units jas’han fet molts estudis dels impac-tes econòmics de la pèrdua de bio-

diversitat. Quan l’home perd labiodiversitat, perd un bé que nopot mesurar.

–En què consisteix la DirectivaHabitat?

–És una llei especial en base ala qual, per primera vegada, esqualifica quina és la biodiversitatque es vol salvaguardar.Veritablement, és l’única que espe-cifica quin és el subjecte que calconservar. S’estudien l’hàbitat, elstipus d’ecosistemes, i es qualificaen una terminologia, la fitosocio-logia, que concreta molt els tipusd’espècies que s’han de preservar.

–Això ha posat en marxa tot unsistema de verificació per tal delocalitzar aquests hàbitats i espè-cies.

–Així s’han pogut determinarels LIG (Llocs d’ImportànciaComunitària). Espanya en té moltsi a la Comunitat Valenciana se’ntroben també un bon conjunt. Lallei és molt clara pel que fa a laconservació i tractament d’aquestsespais, però la seua aplicació ésmolt difícil. En aquests moments,quan es vol modificar algun d’a-quests llocs, s’ha de fer un informe

d’impacte, és a dir avaluar l’im-pacte que les obres poden tindresobre la directiva i, o bé reduiraquest impacte canviant el pro-jecte, o bé compensar-ho creantun espai similar en un altre lloc.Amb aquest sistema es pot man-tindre el territori amb un com-promís mínim.

–I quin és el resultat?–L’any pròxim farem una reunió

per tal de verificar l’estat d’apli-cació d’aquesta normativa en totaEuropa. València és una de lescomunitats més riques en aquestsespais. Un exemple de bona apli-cació de la norma és el JardíBotànic, amb un dels centres mésimportants de conservació de lla-vors. Un altre exemple de recupe-ració ambiental és l’Albufera, quetambé és una joia.

–Quines són les accions ques’haurien de fer per a conservarla biodiversitat?

–Sobretot deixar de construir.Frenar el desenvolupament turís-tic i planificar millor, perquè elshàbitats mediterranis s’estanreduint al límit. L’OrganitzacióInternacional per a la Conservacióde la Natura posa de manifest laimportància d’aquest medi, on hiha 22.500 espècies endèmiques enun territori molt menut. Ja s’hadonat la veu d’alarma. A laUniversitat creiem molt en la cièn-cia, però la gestió del medi neces-sita un canvi urgent en les políti-ques. Asseguren que l’any 2050s’haurà perdut un quart de la bio-diversitat actual. Estem analitzantles costes de tot el Mediterrani,fins i tot d’Àfrica, i el perill és elmateix.

13 OCTUBRE 20059 NÚM. 240

“S’ha de deixar de construir i calplanificar millor”

ENTREVISTA. Edoardo Biondi, professor invitat de la Càtedra Unesco del Patronat Sud-Nord

FOTO: M. LORENZO

“Quan l’homeperd la biodiver-

sitat, perd un bé queno pot mesurar”

“Hi ha estudissobre l’impacte

econòmic de la pèr-dua de biodiversitat”

Edoardo Biondi, catedràticde Geobotànica i EcologiaVegetal de la Universitatd’Ancona (Itàlia), és pro-fessor visitant de laCàtedra Unesco delPatronat Sud-Nord. A par-tir del 17 d’octubre desen-voluparà un curs dedicat al’anàlisi del paisatge per aun desenvolupament sos-tenible. La seua activitatinvestigadora recorre elsdiferents sectors de lageobotànica: la flora, lavegetació, la fitosociolo-gia, la cartografia de lavegetació, el bioclima i lapaleobotànica, la gestió iplanificació dels recursos ila conservació de lanatura i el paisatge.

10 13 OCTUBRE 200510 NÚM. 240 Agenda

Antoni Ariño inaugura unes jornades sobre l’amor i la mort

Nou cicle de cursos al Jardí Botànic

L’Associació Espanyola deTanatologia ha organitzat les IIIJornades sobre l’Amor i la Mort,que se celebraran a Valènciaels dies 21 i 22 d’octubre. Seràa la seu del Centre Cultural laBeneficència (c/Corona 36). Elsociòleg de la Universitat deValència Antoni Ariño seràl’encarregat d’inaugurar l’encon-tre. Les jornades es presentendes d’un àmbit interdisciplinar idedicades aquest any al mónde la infància i l’adolescència,“un tabú per si mateix dins deltabú de la mort”, segons elsorganitzadors. Aquestes jorna-des tenen un caràcter obert ilaic i pretenen, d’una banda,sensibilitzar, normalitzar i for-mar totes aquelles personesque per motius personals i/o

professionals tenen inquietudssobre aquest tema i volensaber com acompanyar en elsmoments tan difícils de malal-ties incurables o de pèrduessignificatives; i d’una altra, pre-tenen facilitar i coordinar elsprofessionals de diverses àreesen una reflexió i debat sobretemes com ara la vida, l’amor ila mort; l’acompanyament i larelació d’ajuda; el dol i les pèr-dues significatives.L’associació ha confeccionat unprograma que inclou una taularedona de debat sobre el temade la mort de bebés; ponènciesindividuals de professionalsamb experiència; testimoniat-ges d’associacions i professio-nals que exposaran el seu tre-ball; espectacle de poesia...

Comença la inscripció pera la lliga de laUniversitatJa està obert el termini d’inscrip-ció perquè els membres d’esco-les, facultats i col·legis majorsde la Universitat de Valènciapuguen participar en la lligainterna de la mateixa. L’objectiués fomentar la pràctica de lacompetició esportiva entre elsmembres de la comunitat univer-sitària a través del Serveid’Educació Física i Esports de laUniversitat de València. Els alum-nes, professors i personal de

l’administració interessats a par-ticipar-hi poden recollir elssobres d’inscripció fins el pròxim28 d’octubre. La competiciócomença el pròxim 14 denovembre. Hi ha competicionsen els tres campus de laUniversitat. Més informació enhttp://www.uv.és/sesport. El curs passat la lliga interna dela Universitat, només una part del’esport universitari, va reunir2.297 esportistes. L’esport d’e-quip predilecte va ser el futbol 7masculí amb un total de 146equips, seguit del futbol salamasculí, amb 46. També es vancelebrar competicions en la lligainterna de la Universitat en futbolsala femení, bàsquet, bàsquet3x3 i frontennis.

El Jardí Botànic encetade nou el seu cicle decursos de formació quetracten tant sobre botà-nica com de la ciència il’art que l’envolten.Quatre propostes per atot tipus de públic ambun poc de temps i ganesd’adquirir nous coneixe-ments i gaudir de l’airelliure. Professors espe-cialitzats impartiran clas-ses de NavegadorsGPS: activitats de naturai temps lliure; deTècniques fotogràfiquesde natura del segle XIX; sobreConeixement dels arbres delnostre paisatge –segona edi-ció–; i sobre Ampliació al cultiud’orquídies (segueix el d’inicia-ció).En completar cada curs s’ob-tindrà un certificat d’aprofita-

ment. Tota la informació sobreels continguts de cada curs, lanormativa i el procediment dematrícula es troben en la webwww.uv.es/jardibotanic/cul-tura. Informació i matrícula: telèfon:96 315 68 00/06 i adreça decorreu [email protected].

ITES PROPOSTESC

citesJOCS FLORALS A CAVANILLES. ART, NATURA I POESIA

Dies: Fins el 31 d’octubre.Lloc: Sala Multiusos del Jardí Botànic.C/Quart 80.

EL MONT SABINAR I LES RUTES DE SENDERISME A MONTERDE D’ALBARRACÍN

Exposició fotogràfica de Pedro Sanz.Dies: Fins el 14 d’octubre.Lloc: Centre Excursionista de València.Plaça Tavernes de la Valldigna 4.

LA IMATGE SOBRE EL MUR

Dies: Fins el 24 de desembre.Lloc: Col·legi Major Rector Peset, la Nau iel Muvim.

REPRESENTAR LA CIUTAT: VALÈNCIA ENTRE 1563 I 1929

Dies: Fins el 16 d’octubre.Lloc: Sala Estudi General. C/Universitat 2.

MESTRES DE L’ART EN EL CARTELL

Dies: Fins el 24 de desembre.Lloc: Sales Thesaurus i MartínezGuerricabeitia. C/Universitat 2.

EDUCAR EN GUERRA 1936-39

L’Institut Obrer de València en l’obra deWalter Reuter.Dies: Del 13 d’octubre al 13 de novembre.Lloc: Sala Oberta. C/Universitat 2.

HOMBRES

De la companyia T de Teatre. Direcció SergiBelbel.Preu: 12 euros amb el carnet universitari.Dies: 20 i 21 d’octubre.Hora: 20:30 i 22:30 hores.Lloc: Teatre el Musical. Pl/Rosari 3.

KAMIKAZE

X Mostra de Teatre Universitari. Dins de laSetmana de Benvinguda. Per Tres Teatre.Entrada lliure.Dia: 25 d’octubre.Hora: 19 hores.Lloc: Sala Palmireno.

MI MADRE Y YO

De la companyia Sonia Gómez.Dies: Del 20 al 23 d’octubre.Hora: De dijous a diumenge, a les 21hores. Preu: 9 euros, divendres dia de l’es-pectador 6 euros. Grups, mínim 10 perso-nes 6 euros.Lloc: Teatro de los Manatiales. C/Alzira 9.

NO APTOS

Per Teatre El Galliner. Circuit Café Teatre.Dia: 18 d’octubre.Hora: 23 hores.Lloc: Ca Revolta. C/Santa Teresa.

ESPECULACIONES

Companyia Noname-Radar/Rafael Linares iTeatro de los Manantiales. Director: XimoFlores.Dies: Del 13 al 16 d’octubre.Hora: De dijous a diumenge, a les 21hores. Preu: 9 euros, divendres dia de l’es-pectador 6 euros. Grups, mínim 10 perso-nes 6 euros.Lloc: Teatre de los Manantiales. C/Alzira 9.

EL MONTAJE DEL DIRECTOR

Per Juja. Circuit Café Teatre.

Dia: 13 d’octubre.Hora: 23 hores.Lloc: Mitjanit. C/Marqués de Caro 5.

BALLET FLAMENC DE SARA BARAS

Sueños.Dia: Divendres 14 d’octubre.Hora: 22:30 hores.Lloc: Auditori de Torrent.Informació: 96 158 10 77 owww.auditoritorrent.com.

EL CELIBAT OPCIONAL COM ADISSIDÈNCIA ECLESIAL

A càrrec de Demetrio Orte. PresentaMercedez Pérez Gómez.Dia: 18 d’octubre.Horari: 19:30 hores.Lloc: Aula Magna. La Nau. C/Universitat 2.Organitza: Fòrum de Debats.

LA NOVA CULTURA DE L’AIGUA

Dins del cicle de conferències del Botànic2005. A càrrec de Narcís Prat.Dia: Dimecres 19 d’octubre.Horari: 19 hores.Lloc: Jardí Botànic. Auditori Joan Plaça.

ELS INSTITUTS OBRERS: MEMÒRIA DEL’EDUCACIÓ EN TEMPS DE GUERRA

Conferència i exposició. A càrrec de JuanManuel Fernández Soria (Universitat deValència). Presenta Cristina Escrivà(comissària de l’exposició).Dia: 13 d’octubre.Horari: 19 hores.Lloc: Aula Magna. Edifici històric de la Nau.C/Universitat 2.Organitza: Fòrum de Debats.

CARLES SALVADOR, ACADÈMIC I EXCURSIONISTA

A càrrec de Vicent Pitarch (Institut d’EstudisCatalans. Universitat Jaume I).Dia: 19 d’octubre.Horari: 19:30 hores.Lloc: Aula Magna. Edifici històric de la Nau.C/Universitat 2.Organitza: Fòrum de Debats.

GASTRONOMIES DU JARDIN AUTOUR DE LA MEDITERRANÉE

A càrrec de Jean-Robert Pitte.Dia: 21 d’octubre.Horari: 19 hores.Lloc: Auditori Institut Francés. C/Moro Zeit6.

MANEL SALIDO

Dins del cicle de Jazz al Botànic 2005-fusiói noves tendències. Entrada gratuïta ambinvitació que caldrà arreplegar al JardíBotànic la setmana prèvia al concert.Dia: 15 d’octubre.Horari: 19:30 hores.Lloc: Auditori Joan Plaça. Jardí Botànic.

PEDRO NAVARRO, GUITARRA

Dins del cicle Joves Intèrprets de l’IVM.Entrada gratuïta.Dia: 18 d’octubre.Horari: 19:30 hores.Lloc: Auditori Montaner. Col·legi Major LluísVives.

TRIÀLEGS

Jordi Morellá, viola; Paloma González, clari-net; Elisabet Sanchis, piano. Dins del cicleMúsica a la Capella. Entrada gratuïta.Dia: 19 d’octubre.Horari: 20:30 hores.Lloc: Capella de la Sapiència. La Nau.

DENEUVE

Preu: 10 euros.Dia: 15 d’octubre.Horari: 24 hores.Lloc: Sala Wah Wah. C/Campoamor 52.

EVA DÉNIA TRIO CANTA BRASSENS

Eva Dénia, Carles Carrasco i José LuisPorras. Entrada gratuïta.Dia: 20 d’octubre.Horari: 20 hores.Lloc: Col·legi Major Lluís Vives.

JOVES SALVATGES (THE YOUNG SAVAGES)

John Frankenheimer. EUA, 1961. Cinefòrumcicle Crecer en el barrio: juventud urbanasin horizontes. Coorganitza: CinefòrumL’Atalante. Entrada gratuïta.Dia: 13 d’octubre.Hora: 18 hores.Lloc: Auditori Montaner. Col·legi Major LluísVives. Av/Blasco Ibáñez 23.

QUERIDÍSIMOS VERDUGOS

De Basilio Martín Patino (1977). Sessió acàrrec de Vicente Sánchez-Biosca.Dia: 13 d’octubre.Hora: 19 hores.Lloc: Muvim. C/Quevedo 10.

LE CRIME DE MONSIEUR LANGE

De Jean Renoir (1935). VOSE. Entrada lliure.Dia: 13 d’octubre.Hora: 20:15 hores.Lloc: Institut Francés. C/Moro Zeit 6.

LA GRANDE ILLUSION

De Jean Renoir (1937). VOSE. Entrada lliure.Dia: 14 d’octubre.Hora: 20:15 hores.Lloc: Institut Francés. C/Moro Zeit 6.

ÁNGELES CON CARAS SUCIAS (ANGELS WITH DIRTY FACES)

Michael Curtiz. EUA, 1938. Cinefòrum cicleCrecer en el barrio: juventud urbana sin hori-zontes. Coorganitza: CinefòrumComunicació Audiovisual. Entrada gratuïta.Dia: 19 d’octubre.Hora: 18 hores.Lloc: Auditori Montaner. Col·legi Major LluísVives. Av/Blasco Ibáñez 23.

SEMINARI DE PRODUCCIÓ I PROMOCIÓ DE DANSA

Preu: 15 euros estudiants, 30 resta de par-ticipants.Dies: 17 i 18 d’octubre.Lloc: SGAE. C/Blanqueries 6.Informació: 96 315 54 10.

RECITAL DE JOVES POETES

Amb Eduard Ramírez, Manel Marí, ÀngelsGregori, Gabriel de S.T. Sampol i BegonyaMezquita. Amb la col·laboració del’Associació d’Escriptors en LlenguaCatalana.Dia: 28 d’octubre.Hora: 23 hores.Lloc: C/Revolta. C/Santa Teresa..JORNADA SOBRE ROCK I POLÍTICA

Conferència a càrrec de Jenaro Talens, LuisPuig, Ángel Abad, Jesús Sáez i Riccky Gil.Després concert de Top Models.Dies: 20 d’octubre.Hora: 18:30 hores la conferència i 23hores el concert.Lloc: Facultat de Filologia i sala Wah-Wah(c/Campoamor 52).

ALTRES

CINEMA

MÚSICA

CONFERÈNCIES

TEATRE

EXPOSICIONS

REDACCIÓ

Coincidint amb el 9 d’Octubre,Publicacions de la Universitatde València ha tret al carrer Loslímites del territorio. El PaísValenciano en la encrucijada,un llibre en què col·labora unnombre important dels millorsespecialistes en qüestions te-rritorials. Professors universi-taris i professionals abordenamb diferents enfocaments ides de diverses disciplines te-mes relacionats amb el modelterritorial del País Valencià i elsseus condicionants, el paper deles ciutats, la seua posició al’Arc Mediterrani, les políti-ques de l’aigua...

El llibre serà presentat elproper dilluns, dia 17 d’octu-bre, a les 19:30 hores, a l’Au-la Magna de la Nau. Hi inter-vindran Francisco Tomás Vert,Joan Romero, Ernest Reig, Fa-bián Llisterri i Josep Torrent.

El territori ha cobrat un nouprotagonisme. Ara, sortosa-ment, és molt més que un su-port físic o un contenidor d’ac-tivitats. El territori és entés coma recurs, patrimoni, referentidentitari, paisatge cultural, bé

públic o espai de solidaritat. Elscanvis, però, són de tal enver-gadura que es desconeix lamagnitud dels seus impactes amitjà termini.

Moltes d’aquestes qües-tions, referides al País Valen-cià, es presenten en aquest tre-ball col·lectiu que reuneix elsquatre darrers números mo-nogràfics publicats pel diari ElPaís-Comunitat Valencianaamb motiu de la celebració delNou d’Octubre, i que ara s’e-diten amb dues contribucionsinèdites en forma de pròleg id’epíleg.

Els coordinadors són JoanRomero i Miquel Alberola.Joan Romero és catedràtic deGeografia a la Universitat deValència i director de l’InstitutInteruniversitari de Desenvo-lupament Local, mentre queMiquel Alberola és periodistadel diari El País.

En el llibre col·laboren pro-fessors de la Universitat deValència, com ara GregorioMartín, Ernest Reig, JosepSorribes, Ramon Lapiedra,Joaquín Azagra, Josep VicentBoira, Júlia Salom, entre al-tres.

REDACCIÓ

A l’acte de presentació van assis-tir Imma Simón, David J. Llobet(coordinador de Veu Pròpia aValència), Diego Gómez (presidentd’Escola Valenciana-Federaciód’Associacions per la Llengua),Honorat Ros (president de la sec-ció de Foment de l’Ús del Valenciàde l’AVL) i Abelard Saragossà(professor de la Universitat deValència).

Adopta el valencià és la primeracampanya de Veu Pròpia. Desprésd’un període en què l’entitat s’hadonat a conéixer a la societat civili el públic general, ara es proposatreballar per assolir el seu objectiuprincipal: transmetre l’experiènciad’haver adoptat la llengua comunaper ajudar les persones que esti-guen fent el mateix procés.

La campanya té dos destinata-ris: els nous immigrants que por-ten un cert temps de residència iels nous valencianoparlants pas-

sius, és a dir les persones nascudesací i escolaritzades en valencià oamb coneixements de la llengua,però que no l’usen habitualmentper falta d’ocasions. Amb aquestdoble públic, Veu Pròpia vol esta-blir vincles de complicitat i soli-daritat entre els dos grups.

El fil conductor de la campanyaés l’ús metafòric de l’adopció d’in-fants per a vehicular dues idees. Laprimera, que l’adopció del valen-cià requereix el protagonisme delnou parlant, el qual s’apropia de lallengua, la fa seua i, tot adoptant-la, li garanteix un futur de benes-tar. La segona, que l’adopció de lallengua té un component afectiu iemocional que dóna sentit a l’ex-periència d’incorporar-se plena-ment a la nostra societat, i que va

molt més enllà del valor pràcticd’aprendre valencià.

En aquest sentit, segons els pro-motors de la campanya, adoptar lallengua és una experiència que enri-queix el nou parlant tant personal-ment com socialment, ja que lallengua permet establir noves rela-cions, accedir a nous espais i desen-volupar noves modalitats d’ex-pressió.

Segons Llobet, “la campanyapretén transmetre el missatge queel valencià és cosa de tots els ciu-tadans, és a dir també d’aquells queencara no el parlen de manera habi-tual”. D’altra banda, el represen-tant de Veu Pròpia ha destacat que“el valencià ens necessita, als nousparlants, perquè el nostre accent lidóna vida”.

13 OCTUBRE 200511 NÚM. 240

‘Adoptar’ el valencià té els seus avantatges

Veu Pròpia presenta una nova campanya de promoció de la llengua

Veu Pròpia ha presentat aValència la seua campa-nya Adopta el valencià,l’objectiu de la qual ésencoratjar els nous habi-tants del País Valencià iels nous parlants passiusa adoptar el valencià coma llengua habitual endiversos espais de laseua vida diària. VeuPròpia proporciona infor-mació sobre els proble-mes i els avantatges d’a-doptar el valencià, i pro-posa estratègies per afacilitar el procés d’adop-ció lingüística a les perso-nes que el vulguen fer.

PUBLICACIONS DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

Editors: Ricard Huerta i Romà de laCalle.Col·lecció: Història Oberta. ISBN: 84-370-6195-4.Preu: 15 eurosAquest llibre recull diverses reflexionssobre la complexa situació de la figurade l’educador especialista en museusd’art. Per a la seua formació cal comp-tar amb la participació d’especialistes de diverses àrees delconeixement, de manera que el futur professional disposed’un ampli prisma, sempre obert a múltiples referències. S’hiinclouen reflexions que provenen tant de l’antropologia comde la sociologia, la filosofia, la crítica d’art i, per descomptat,l’educació artística. Els autors pretenen atendre alguns delsinteressos de les noves instàncies museístiques i oferir unareflexió vàlida per a generar discursos educatius més connec-tats amb la realitat.

El professor Antoni Badia i Margarit(Barcelona, 1920) ha conjuminat sem-pre la recerca i la docència amb uncompromís constant en defensa de lanormalitat cultural de la llengua cata-lana. Les iniciatives de Badia en la defensa i promoció dela llengua es troben en discursos, informes, entrevistes, ar-ticles... El present volum recull aquesta faceta intel·lectuali cívica del prestigiós romanista. També inclou un recullde testimonis de primera mà imprescindibles per a conéi-xer la històrica cultural de la comunitat lingüística catala-na els darrers trenta anys.

La gran diferencia y sus pequeñasconsecuencias...para las luchas delas mujeres

L’autora recull en aquesta obra, sistemàticament, les seuesreflexions sobre el poder, la individualitat, la igualtat i ladiferència. El llibre està travessat d’una vena polèmica, quecontraposa el feminisme històric al “pensament de ladiferència sexual” en els plans ontològic i polític, així comper una artèria constructiva: la preocupació per l’articulacióde les individualitats en els àmbits de paritat.

Autora: Celia Amorós. Col·lecció: Feminismos. ISSN: 84-376-2249-2.Preu: 18 euros.

Autor: Antoni M. Badia i Margarit. ISBN: 84-370-5930-5.Preu: 12 euros.

La mirada inquieta Apologia i vindicació de lallengua catalana

Un llibre analitza lestensions territorialsal País Valencià

Imatges de la campanya Adopta el valencià.

Il·lustració extreta de la portada del llibre.

12 13 OCTUBRE 200512 NÚM. 240 ÚLTIMA

Caballo grande ande ono ande. Aquesta és laconsigna. Allò impor-

tant no és el que hi hajadins de les cases, sinó queles cases tinguen una fron-tera impressionant.Segurament era més real laRússia que va muntarDavid Lean a Torrelodonesper a rodar Doctor Jivagoque l’autèntica on s’obriapas la revolució que vaacabar com el rosari del’aurora tantíssims anysmés tard. El simulacre,com deia Baudrillard. Acís’instal·la la ciutat deValència des que els seusgovernants van decidirtrasplantar la monumenta-litat de les falles al dissenyurbà. No vivim en una ciu-tat, sinó en el cartó pedrade les pel·lícules deSamuel Bronston. Jasabem que no hi ha resdins del Museu de laCiència (on fins el pèndolde Foucault gira al revésde com manen els cànonscientífics) i que els esque-lets blancs de la Ciutat deles Arts i les Ciències sóncom el tresor impossibleque al final de la sendadels elefants moribundstrobaven Stewart Granger iDeborah Kerr en Les minesdel rei Salomó. Fa uns diesveia en Canal 9 deu minutsde la inauguració del Palaude les Arts i se’m tancavenels ulls no sé si de riure ode vergonya (de les duescoses, potser). Els presen-tadors de l’acte eren pro-fessionals dels programesdel cor. I els convidats deluxe que jo vaig veuredavant dels micròfons erenEnrique Ponce, VicenteBarrera, la xica que ix enAquí hay tomate i quasitots els famosos que apa-reixen en la tele. No eraaquell un acte cultural,sinó la posada de llarg dela nena major de la famíliaen un ball de disfresses.Però és el que hi ha: elculte a la representació, ala cultura del gegantisme,a la voluntat entusiasta deconstruir cases belles perfora sense res dins.Caballo grande ande o noande. Aquesta és la con-signa.

LA C

OLU

MN

A

Pel.lícules

Alfons Cervera

REDACCIÓ

Des de finals de juny fins al pas-sat 2 d’octubre diverses versionsde l’escultura final Clar de llums,així com els prototips i estudis pre-vis, en diferents materials igrandàries, van poder contemplar-se en l’exposició homònima a laSala Oberta de l’edifici històric dela Universitat de València, la Nau(c/Universitat 2). Ara, una vegadaconclosa la mostra, l’artista Emi-lio Gallego, en col·laboració ambel Vicerectorat de Cultura, ha de-cidit depositar l’escultura per a laseua exhibició permanent. Es trac-ta d’una de les diverses obres rea-litzades, en fusta de plàtan i faig,que té unes dimensions de 102centímetres per 116 centíme-tres per 96 centímetres.

“Fins ara les úniques dues for-mes de distingir les persones quecol·laboraven amb la Universitatera el nomenament com a hono-ris causa i la Medalla de la Uni-versitat, una via exclusivament

acadèmica. Ara tenimtambé Clar

de llums”, va assenyalar RafaelGil, vicerector de Cultura, refe-rint-se a l’escultura de bronzeque reflecteix el significat de laUniversitat de València, de cinc-cents cinc anys d’història.

Amb el depòsit de l’artista d’u-na de les peces de format mésgran realitzada en fusta el con-junt de la comunitat università-ria pot a més contemplar i com-partir un dels originals d’aquestnou símbol de la Universitat, en

ser exposat de manera perma-nent a l’edifici del Rectorat,

sota l’Observatori As-tronòmic.

La sèrie oberta de l’o-bra reproduïda en bron-ze, dissenyada perl’escultor Emilio Ga-llego (Larraix,1960), servirà ara dereconeixement a lacol·laboració detots aquells mem-bres de la societat ide la comunitatuniversitària que

d’alguna manera faciliten i do-nen suport a la tasca de la Uni-versitat. Serà, per tant, el guardóde la mateixa.

Amb aquest motiu i per a laseua divulgació, la Universitat deValència ha editat un atractiu lli-bre catàleg de l’exposició (nú-mero 3 de la col·lecció Art Ac-tual, editat pel Vicerectorat deCultura i coordinat per NorbertoPiqueras), on es recull, ambabundant informació gràfica, elconjunt del projecte, així com lapresentació del mateix a càrrecdel rector, Francisco Tomás Vert,i del vicerector de Cultura, els co-mentaris del catedràtic d’Histò-ria de l’Art de la Universitat Poli-tècnica de València Juan ÁngelBlasco Carrascosa, i algunes re-flexions de l’artista.

Tal com es reflecteix en l’obra,el projecte de l’escultor EmilioGallego pren com a referent plàs-tic i simbòlic l’Observatori As-tronòmic construït sobre l’edifi-ci del Rectorat pel catedràtic deCosmografia i Física Ignacio Ta-razona, a principis del segle XX.

L’escultura Clar de llums esconstitueix formalment per duesformes triangulars que, partintd’una base el·líptica, van rodantfins que es creuen sense arribar atocar-se. D’aquesta manera, re-sulta, segons explica Gallego,que “l’escultura conforma en elseu interior buit un dibuix que re-corda la silueta de l’ObservatoriAstronòmic situat al Rectorat,amb tot l’interessant simbolismeque es desprén d’aquest obser-vatori com un instrument de co-neixement de l’univers i la seuarelació amb la institució que l’al-berga”.

Igualment Clar de llums –ma-tisa Gallego– suggereix la ideade “llindar o porta oberta de laUniversitat com a focus de cul-tura i de progrés”. La seua evi-dent estructura d’espai lliure,protegit i a la recerca de nous es-pais, “representa d’una manerasenzilla la recerca de coneixe-ments humans i reflecteix elsprincipis democràtics que la tas-ca de la universitat pública re-quereix”.

Emilio Gallego va nàixer aLarraix el 1960. Va iniciar elsseus estudis a Madrid al taller del’escultor Luis Rodríguez i delpintor Juan Moreno. Va partici-par en diversos tallers i ha expo-sat la seua obra en diverses ciu-tat, Madrid i València principal-ment. Hi ha una trentena d’obresseues en alguns municipis. Harealitzat murals públics per a en-titats i és autor de perfomances.Imparteix cursos i tallers d’artactual. Des de fa uns anys resi-deix a Requena, on té instal·lat elseu estudi taller.

L’Observatori Astronòmicinspira ‘Clar de llums’L’escultura Clar dellums, de l’artista EmilioGallego, inspirada enl’Observatori Astronòmicde l’edifici del Rectorat,és la nova imatge de laUniversitat de Valènciaper a distingir persones iinstitucions. Ara el proto-tip final, després dediversos canvis, s’exhi-beix de forma perma-nent en aquest edifici.

Emilio Gallego, en el seu taller. FOTO: EDUARDO ALAPONT