O BC

2012-2013

Orquestra simfònica de barcelOnai naciOnal de catalunya

PablO GOnZÁleZ, DIRECTOR TITULAR

núm. 05

5 de nOvembrede 2013

JOseP POnsdirector

Sala 1 / Pau casals

L’ORQUESTRADELLICEUielSomni d’una nit d’estiu

www.obc.cat

www.auditori.cat

Lepant 15008013 Barcelona

L’Auditori és un consorci de Segueix-nos aMitjans patrocinadors

Orquestra simfònica del Gran teatre del liceu

cOr femení del Granteatre del liceu

Temporada2013-2014

LAMILLORTEMPORADA SIMFÒNICADEL’OBC

Els Planetes de HOLST i HUMMEL amb Mireia Farrés29 i 30 NOVEMBRE i1 DESEMBRE

L’Alpina d’STRAUSSamb Kazushi Ono24, 25 i 26 GENER

La Fantàstica de BERLIOZ amb Emmanuel Krivine7, 8 i 9 MARÇ

La Vuitena de MAHLER amb Pablo González11, 12 i 13 ABRIL

El Bolero de RAVELamb Stéphane Denève16, 17 i 18 MAIG

Quadres d’una exposició de MUSSORGSKI i el violí de Renaud Capuçon30 i 31 MAIG i 1 JUNY

i molt més: Katia i marielle labèque, nikolaj Znaider, Jakub Hrusa, Jean-Guihen queyras...

abOna’t a la carta amb un 15% de descompte o bé infOrma’t a www.obc.cat

33

20 min.PAUSA

Orquestra i cOr del Gran teatre del liceuJOseP POns directorJOsÉ luis bassO director del corraquel lucena sopranomarta POlO mezzosoprano

18 min.1/ ANTONI Parera fOnsManacor 1943

Nocturn per a un capvespre blau (2008)

agrairíem que apaguéssiu els mòbils, desactivéssiu les alarmes sonores i continguéssiu els estossecs. un mocador redueix notablement el soroll.

El temps i la durada del concert són aproximats.

CONCERT 0520.30hnOvembre 2013 dimarts 5

24 min.2/ Nocturns (1897-1899)

Nuages-Modéré Fêtes. Animé et très rythmé Sirènes. Moderément animé

cor femení del Gran teatre del liceu

CLAUDE debussySt-Germain-en-Laye 1862París 1918

40 min.3/ Somni d’una nit d’estiu, op. 21/ op. 61 (1842)

Obertura Scherzo Lied mit Chor Allegro apassionato Marxa de les noces La dansa del pallasso Finale

raquel lucena sopranomarta Polo mezzosopranocor femení del Gran teatre del liceu

FELIX mendelssOHnHamburg 1809Leipzig 1847

4

cOmentari marta POrter

Josep Pons ens proposa un viatge a l’oníric, un programa evocador dedicat a la música nocturna, ja sigui a través d’una de les pàgines més populars del repertori romàntic, El somni d’una nit d’estiu de Mendelssohn, o a través dels nocturns de tall impressionista de Claude Debussy i dels més actuals del mallorquí Antoni Parera Fons.

Subtils, evocadors, d’aires tradicionals mallorquins, un pèl arabitzants, els primers acords del corn anglès del Nocturn per a un capvespre blau d’Antoni Parera Fons preparen l’oient per entrar en un món de clarobscurs en el qual violins i fustes desdibuixen la realitat. Entre l’impressionisme i la modernitat, el compositor de Manacor suggereix el moment de transició que hi ha entre el dia i la nit, entre la llum i la foscor, entre la vida i el res; un moment ple d’incògnites i d’esperances, serè i de

La nit, aquest espai irreal en què realitat i ficció s’embranquen per crear un món irreal, en què les línies es confonen i els perfils desapareixen, en què la ment, la vista i l’oïda adquireixen noves perspectives i res no és el que sembla, ha servit d’inspiració a músics, poetes i escriptors. És en aquest espai oníric on avui se submergeix l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, liderada pel seu titular.

forta càrrega poètica. La melodia inicial marca el tema principal i crea un peculiar clima d’incertesa i meditació que, a mesura que avança la composició, s’entrelliga amb un segon tema contrastant de caràcter misteriós. Aquestes dues línies melòdiques es van entortolligant com dues lianes que creixen de manera conjunta i paral·lela per oferir moments de fort dramatisme i tensió musical juntament amb altres de dubte, tristor i expectació que acabaran bastint aquest espai entre meditatiu i poètic que el compositor vol expressar. Estrenada el 2009 per encàrrec de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya sota la direcció de Josep Pons, Nocturn per a un capvespre blau es vincula estretament a dos cicles de cançons del compositor, El darrer viatge, sobre poemes de Guillem d’Efak, i Les trente-trois noms de Dieu, basat en un text de Marguerite Yourcenar, dues peces que tenen la mort molt present i que van ser enregistrades respectivament pels barítons Joan Pons i José van Dam.

I del neoimpressionisme de Parera Fons, l’Orquestra del Liceu fa un pas enrere per endinsar-se en la música d’un dels màxims representants de l’impressionisme del tombant del segle XIX al XX, Claude Debussy. La seva composició Nocturns (1899), estructurada en tres moviments –Nuages, Fêtes i Sirènes–, difereix substancialment de la fórmula habitual del nocturn musical per inspirar-se directament en el fet pictòric, en l’estudi dels clarobscurs del pintor nord-americà James Abbot McNeill Whistler (1834-1903) titulat també Nocturns. Així, Debussy juga amb les notes musicals talment com si fossin colors de la paleta a la recerca de la llum enmig de la foscor. El mateix compositor explica: «Nuages representa l’aspecte immutable del cel i el moviment lent, solemne, dels núvols que desapareixen en tons grisos lleugerament tenyits de blanc.

5

suGGeriments discOGrÀfics

l’fnac recOmana

antOni Parera fOns→ Nocturn (obres per a violí i piano de Schubert, Chopin, Piazzolla i Parera Fons)

smerald spahiu violímiquel estelrich piano DISCMEDI (2012)

claude debussy→ Nocturns per a piano

sira Hernández piano

LA MÀ DE GUIDO (2012)

feliX mendelssOHn→ A midsummer night’s dream

cOlleGium vOcalecHaPelle rOyalPhilippe Herreweghe director

GOLD, HARMONIA MUNDI (2012)

Fêtes ens dóna la vibració, balla el ritme de l’atmosfera amb centelleigs sobtats de llum. […] Sirènes representa el mar i els seus innombrables ritmes, i en l’actualitat, entre les ones platejades per la llum de la lluna, s’escolta el misteriós cant de les sirenes que riuen i hi passen». Aquest darrer moviment compta amb un cor femení sense paraules que, en el concert d’avui, serà interpretat pel Cor de Noies del Gran Teatre del Liceu.

I si Claude Debussy beu de l’impressionisme pictòric que s’inspira en el romanticisme del començament del segle XIX, un dels màxims representants d’aquest moviment és Felix Mendelssohn, seguidor de Beethoven i fidel al classicisme davant els seus coetanis més aventurers, com ara Liszt, Wagner i Berlioz. Una de les seves obres mestres indiscutibles és El somni d’una nit d’estiu, inspirada en l’obra homònima de William Shakespeare. Escrita el 1842 com a música incidental per acompanyar la representació de l’obra shakespeariana a petició del rei Frederic Guillem IV de Prússia quan Mendelssohn era director musical de la Reial Acadèmia de les Arts i de l’Orquestra del Gewandhaus de Leipzig, l’obra inclou una obertura de concert (opus 21) que el músic havia escrit setze anys abans. L’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu n’interpreta avui els moviments purament instrumentals (Obertura, Scherzo, Intermezzo, Nocturn i Marxa nupcial), una suite que es pot escoltar com a conjunt unificat i com a peces independents, tot i que aquest darrer enfocament mai no va ser signat pel compositor.

L’Obertura opus. 21 inicia el total dels catorze temes que componen l’obra, la major part vocals. L’Scherzo, de puntuació vivaç amb predomini de vents, fa la funció d’Intermezzo entre els actes I i II, i ens condueix directament al primer melodrama, un passatge de text parlat sobre música que

mostra l’arribada d’Oberó acompanyat per una marxa de fades descrita amb triangle i platerets. L’acte III inclou una marxa musical que descriu l’entrada dels artesans i que es fon amb la música de l’Obertura. El Nocturn inclou un solo de trompa duplicat per fagots i descriu el moment en què els amants se’n van a dormir, entre els actes III i IV. L’intermezzo entre els actes IV i V és l’arxifamosa Marxa nupcial, sens dubte el fragment musical més conegut de Mendelssohn i un dels més famosos de tota la literatura musical.

6

lied mit chorBunte Schlangen, zweigezüngt!Igel, Molche, fort von hier!Dass ihr euren Gift nicht bringt in der Königin Revier,Fort von hier!

Nachtigall, mit Melodei sing in unser Eiapopei,Dass kein Spruch,kein Zauberfluch der holden Herrin schädlich sei.Nun gute Nacht, gute Nacht mit Eiapopei.

Schwarze Käfer, uns umgebt nicht mit Summen,Macht euch fort!Spinnen, die ihr künstlich webt,Webt an einem andern Ort!Macht euch fort!

Nachtigall, mit Melodei sing in unser Eiapopei,Dass kein Spruch,kein Zauberfluch der holden Herrin schädlich sei.Nun gute Nacht, gute Nacht mit Eiapopei.

Alles gut! Nun auf und fort!Einer halte Wache dort!

finaleBei des Feuers mattem Flimmern Geister,Elfen, stellt euch ein!Tanzet in den bunten Zimmern manchen leichten Ringelreihn!Singt nach seiner Lieder Weise,singet, hüpfet, lose, leise!Bei des Feuers mattem Flimmern Geister,Elfen, stellt euch ein,Leise, leise stellt euch ein!Wirbelt mir mit zarter KunstEine Not’ auf jedes Wort;Hand in Hand, mit Feengunst,Singt und segnet diesen Ort!

Bei des Feuers mattem Flimmern Geister,Elfen, stellt euch ein!Tanzet in den bunten Zimmern manchen leichten Ringelreihn!Singt nach seiner Lieder Weise,Singet, hüpfet, lose, leise, lose, leise!

felix mendelssOHn

Somni d’una nit d’estiu, op. 21 / op. 61

7

lied amb corAcolorides serpents de llengua bífida!Eriçons, salamandres, lluny d’aquí!No porteu el vostre verí a l’estança de la reina,lluny d’aquí!

Rossinyol, amb la teva melodia canta la nostra cançó,que cap conjur ni cap encanteri perjudiqui la nostra encisadora senyora.Ara bona nit, bona nit amb la nostra cançó.

Negres escarabats, no ens envolteu amb el vostre brunzit,fora d’aquí!Aranyes, que teixiu amb art,teixiu en un altre lloc!Fora d’aquí!

Rossinyol, amb la teva melodia canta la nostra cançó,que cap conjur ni cap encanteriperjudiqui la nostra encisadora senyora.Ara bona nit, bona nit amb la nostra cançó.

Tot està bé! Ara aixequeu-vos i marxeu!Que algú vigili aquí!

finalEn les dèbils pampallugues del foc, esperits,elfs, sortiu!Danseu en les acolorides habitacions, lleugers i en cercle!Canteu com ells els seus cants,Canteu baixet, saltironeu, lliures!En les dèbils pampallugues del foc, esperits,elfs, sortiu,en silenci, en silenci, sortiu!Giravolteu-me amb tendre art,una nota en cada paraula;mà sobre mà, amb la gràcia de les fades,canteu i beneïu aquest lloc!

En les dèbils pampallugues del foc, esperits,elfs, sortiu!Danseu en les acolorides estances, lleugers i en cercle!Canteu com ells els seus cants,canteu baixet, saltironeu, lliures, lliures!

8

Primers viOlins: Kai Gleusteen, concertino / Olga aleshinsky, concertino associat / eva Pyrek, solista /

Piotr Jeczmyc / Oksana solovieva / christo Kasmetski / aleksander Krapovski / birgit euler / renata tanollari

/ Oleg shport / yana tsanova / elena rey* / carlota amargos* / Oriol alguero* seGOns viOlins: emilie

langlais, solista / rodica monica Harda / liu Jing / mercè brotons / andrea ceruti / charles courant / mijai morna

/ alexandre Polonsky / borja mascaro* / ricart renart* / yulia tsuranova* viOles: Paul cortese*, solista

/ fulgencio sandoval / birgit schmidt / claire bobij / bettina brandkamp / franck tollini / marie vanier / anna

aldomà* / alicia salas* viOlOncels: cristoforo Pestalozzi, solista / adam Glubinski / matthias Weinmann

/ esther braun / carme comeche / rafael sala / J. antoni Pich* / mabel sánchez* cOntrabaiXOs: andrew

ackermann*, solista / cristian sandu / francesc lozano / lluís rusiñol / sebastian forest* / José m. such*

flautes: albert mora, solista / Joan renart / sandra batista ObOÈs: césar altur, solista / raúl Perez

/ emili Pascual clarinets: miquel ramos*, solista / dolors Paya / J. antonio Gómez faGOts: bernardo

verde, solista / J. Pedro fuentes / francesc benitez, contrafagot trOmPes: ionut Podgoreanu, solista /

carles chordà / enrique martínez / Jorge vilalta* trOmPetes: m. angel bosch, solista / J. anton casado /

J. lluís lópez* / dan Posen* trOmbOns: eusebio saez, solista / david morales, lluís bellver, trombó baix

tuba: José m. bernabeu timPaní: artur sala, solista PercussiÓ: Jordi mestres / salvador soler* /

carme Garrigó* arPes: bleuenn lefriec* / J. antonio domené*

* COL·LABORADOR

Orquestra simfònica del Gran teatre del liceu

L’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu es va crear el 1847, i és la formació orquestral en actiu més antiga de l´Estat espanyol. Des de llavors ha actuat de forma continuada durant totes les temporades del Teatre. En la seva història ha estat dirigida per batutes com ara Albert Coates, Antal Dorati, Karl Elmendorff, Franco Faccio, Manuel de Falla, Erich Kleiber, Otto Klemperer, Erich Kleiber, Clemens Krauss, Joan Lamote de Grignon, Joan Manén, Ottorino Respighi, Richard Strauss, Igor Stravinsky, Arturo Toscanini, Bruno Walter, Jesús López Cobos i Riccardo Muti, entre d´altres.

Els directors titulars de la formació han estat Marià Obiols, Eugenio M. Marco, Uwe Mund, Bertrand de Billy, Sebastian Weigle i Michael Boder. Actualment el director musical és Josep Pons.

L’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu va participar en la temporada de l’OBC a L’Auditori per darrera vegada el mes de març de 2013.

JOseP POns director

9

sOPranOs i: margarida buendia / Olatz Gorrotxategi / carmen Jimenez / Glòria lópez Pérez / raquel

lucena / encarna martínez / raquel momblant / eun Kyung Park / maria such sOPranOs ii: núria cors /

mariel fontes / mª dolors llonch / monica luezas / anna Oliva / mª Àngels Padró / angèlica Prats / elisabet

vilaplana / Helena Zaborowska meZZOsOPranOs: min a baek / teresa casadellà / rosa cristo / isabel mas

/ marta Polo / Guisela Zannerini cOntralts: mariel aguilar / sandra codina / mª Josep escorsa / Hortènsia

larrabeiti / yordanka leon / elizabeth maldonado / ingrid venter

cOr del Gran teatre del liceu

Es va consolidar als anys seixanta sota la direcció de Riccardo Bottino i la temporada 1982-83, Romano Gandolfi es va fer càrrec de la direcció amb Vittorio Sicuri. Posteriorment, n’han estat directors Andrés Máspero, William Spaulding i, actualment, José Luis Basso. Entre les seves actuacions cal assenyalar la Segona Simfonia i Schicksalslied de Mahler (Teatro Real de Madrid) i Moses und Aron (Gran Teatre del Liceu), a més del Rèquiem i la Missa de la Coronació de Mozart, i la Missa Solemnis de Beethoven. El Cor ha actuat a Les Arènes de Nimes, amb Il corsaro i ha interpretat Lucia di Lammermoor a Ludwigshafen, Lucrezia Borgia a París i Goyescas i Noches en los jardines de España a La Fenice de Venècia. Ha cantat sota la direcció dels mestres Albrecht, Decker, Gatto, Hollreiser, Kulka, Mund, Nelson, Perick, Rennert, Rudel, Steinberg, Weikert, Varviso, Maag i Neumann, entre d’altres.

El Cor del Gran Teatre del Liceu va participar en la Temporada de l’OBC a L’Auditori per darrera vegada el mes d’abril de 2013.

JOsÉ luís bassO director del cor

D’origen italoargentí, de molt jove va ser director del Cor del Teatro Argentino de La Plata, i el 1989 es va fer càrrec del Cor del Teatro Colón de Buenos Aires. Fins al 1994 va col·laborar al Liceu amb els mestres R. Gandolfi i V. Sicuri. Més tard, va ser director del Cor del Teatro San Carlo de Nàpols. Des del 1996 és el mestre del Cor del Maggio Musicale Fiorentino, amb el qual fa importants gires i ha guanyat un Grammy. Col•labora amb directors com ara Mehta, Sinopoli, Abbado, Muti, Pretre, Ozawa, Sawallisch, Giulini, Chung, Schreier, De Burgos, Bychkov, Pappano, Oren i Gergiev. Va participar en la inauguració de l’Òpera de Xangai i en diverses produccions del Teatre Mariinski. També ha dirigit les orquestres del Gran Teatre del Liceu, Maggio Musicale Fiorentino, Colón de Buenos Aires i San Carlo de Nàpols, entre d’altres.

José Luis Basso és director del Cor del Gran Teatre del Liceu des de l’any 2004.

10

JOseP POns director

Nascut a Puig-reig, es va formar a l’Escolania de Montserrat. Ha estat director titular i artístic de l’Orquesta y Coro Nacionales de España (2003-2012) de la qual ara és director honorari i de l’Orquesta Ciudad de Granada (1994-2004). També va ser fundador i director artístic de l’Orquestra de Cambra del Teatre Lliure (1985-1997) i de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya, JONC (1993-2001). El 1999 va rebre el Premio Nacional de Música.

Pons col·labora habitualment amb les orquestres: Simfònica de la BBC, Nacional de França, Filharmònica de Ràdio France, Orquestra de París, Filharmònica de Tòquio, Nacional de Dinamarca, Orquestra de la Suisse Romande, Filharmònica de Rotterdam, Residència de la Haia, Filharmònica d’Estocolm, Staatskapelle de Dresden i Gewandhaus de Leipzig, entre d´altres. A més, ha enregistrat més d’una vintena de títols per al segell Harmonia Mundi France i una desena per a Deutsche Grammophon.

Va debutar al Liceu amb El amor brujo (1993-1994) on, posteriorment, ha dirigit altres produccions, les més recents han estat Król Roger (2009-2010) i Escenes de Faust de Goethe (2012-2013). Actualment, és director musical del Gran Teatre del Liceu.

Josep Pons va dirigir l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu a L’Auditori per darrera vegada el mes de març de 2013.

Abans de cada concert podeu consultar el programa de mà entrant al web de l’OBC. També hi trobareu tota la informació de l’emissió del concert per

catalunya música i radio clásica de rne.

11

raquel lucena soprano

marta POlO mezzosoprano

Va estudiar piano i cant i va acabar la carrera al Conservatori Superior de Barcelona amb M. À. Sarroca i M. García Morante. També ha estudiat amb C. Marqués, E. Lloris, K. Khan, C. Álvarez, V. Zeani i J. Sirena i ha guanyat una borsa d’estudi del concurs Francesc Viñas 2001, el premi Cantant Català del Jaume Aragall 2002 i el segon premi del Concurs Germans Pla.Lucena ha cantat com a solista, entre d’altres, la Missa en Re major de Dvorák, L’idiota de Grimalt, el Llibre Vermell de Montserrat, el Glòria de Vivaldi, Dido i Eneas de Purcell i Cançó d’amor i de guerra de Valls. Amb els Amics de l’Òpera de Sabadell ha cantat Rigoletto i La Traviata i amb la companyia Òpera 2001 La Bohème de gira per Espanya. Amb el Cor del Liceu ha cantat Peter Grimes de Britten, Idomeneo i Les noces de Figaro de Mozart, la Simfonia dels Pirineus de Paulís i Elies de Mendelssohn, com a solista; al Palau de la Música Nabucco i a L’Auditori African Sanctus de Fanshawe.

Va acabar els estudis de cant amb les màximes qual·lificacions al Conservatori del Liceu i va continuar a l’Academie International de Niça amb L. Nubar i D. Baldwing. Ha guanyat premis com ara el Mirna Lacambra de l’òpera de Sabadell o el Primer concurs per a joves cantants de Girona i ha ofert diversos recitals i concerts. Ha cantat Hänsel i Gretel al Petit Liceu i ha enregistrat per a Ars Harmonica, obres de compositors catalans. Com a solista també ha interpretat el Glòria de Vivaldi, l’Elies de Mendelssohn, la Cantata 147 de Bach, l’Spatzen messe i la Missa de la Coronació de Mozart i la Missa Brevis de Britten. Immersa en el món coral, ha format part de l’Orfeó Català i del Cor de cambra del Palau de la Música Catalana. A més de cant, Marta Polo ha estudiat piano i és mestra de música per la Universitat de Barcelona.

Raquel Lucena és membre del Cor del Gran Teatre del Liceu.

Marta Polo és membre del Cor del Gran Teatre del Liceu.