Universitat

NUMERO 92. 13 DÊABRIL DE 2000Nou Dise digital: http://www.uv.es/~noudise

LÊestampa de laUniversitatUn segell de cor reus, commemoratiu dels Cinc Segles de laUniversitat de València, circula des d’ahir amb la imatgedel futur edifici del Rectorat a Blasco Ibáñez. Pàg. 12

Curs dÊiniciació al busseig

Organitza: CentreExcursionista de València.Duració: Del 2 al 14 de maig.Termini: 1 de maig.Preu: 49.500 pessetes, 47.500per als socis.Crèdits: 4.Més informació: Pl/Tavernes dela Valldigna, 4. Telèfon: 96 39116 43.

Acompanyament i suport en la promoció de la salut

Organitza: Associació Carena.Duració: Del 5 al 13 de maig.Termini: 28 d’abril.Preu: 10.000 pessetes.Crèdits: 3.Més informació: C/El Salvador,5-10. Telèfon: 96 392 38 98.

Multiactivitats esportives a la natura

Organitza: CentreExcursionista de València.Duració: Del 24 al 28 d’abril.Termini: 23 d’abril.Preu: 29.500 pessetes, 28.000per als socis.Crèdits: 4.Més informació: Pl/Tavernes dela Valldigna, 4. Telèfon: 96 39116 43.

Iniciació al waterpolo

Organitza: Universitat deValència. Servei d’EducacióFísica i Esports. Duració: D’abril a maig.Termini: Fins que resten places. Preu: 10.000 pessetes per a lacomunitat universitària i 15.000per a la resta.Crèdits: 3.Més informació: Telèfon: 96398 32 33.

Curs de cant

Organitza: Patronat d’ActivitatsMusicals.Duració: Del 25 d’abril al 6 demaig.Termini: 25 d’abril. Preu: 35.000 pessetes per alsoients actius, 10.000 per a laresta.Crèdits: 3.Més informació: C/ArtsGràfiques, 13. Telèfon: 96 39831 96.

Fòrum 2000. Temesesportius

Organitza: Universitat deValència. Servei d’EducacióFísica i Esports. Duració: De l’11 al 13 de maig. Termini: Fins que resten places. Preu: 10.000 pessetes per a la

comunitat universitària i 15.000per a la resta.Crèdits: 3.Observacions: Automatrículaper Internet: www.uv.es/sesportMés informació: Telèfon: 96398 32 33.

Fotografia de la natura

Organitza: CentreExcursionista de València.Duració: Del 8 al 14 de maig.Termini: 7 de maig.Preu: 10.700 pessetes, 9.500 perals socis.Crèdits: 2.Observacions: Reunióinformativa el 8 de maig a les20:00 hores a la seu del CEV.Més informació: Pl/Tavernes dela Valldigna, 4. Telèfon: 96 39116 43.

Excursionisme (nivell I)

Organitza: CentreExcursionista de València.Duració: Del 8 al 14 de maig.Termini: 7 de maig.Preu: 6.000 pessetes, 5.000 perals socis.Crèdits: 2.Més informació: Pl/Tavernes dela Valldigna, 4. Telèfon: 96 39116 43.

Acompa nyament i suport en la promoció de la salut

Organitza: Associació Carena.Duració: Del 5 al 13 de maig.Termini: 28 d’abril.Preu: 10.000 pessetes. Crèdits: 3.Més informació: C/ElSalvador, 5-10. Telèfon: 96 39238 98.

Tècniques dÊaire lliure: un recurs educatiu

Organitza: Edetània. EscolaUniversitària de Magisteri.Duració: Del 27 al 30 d’abril.Termini: 24 d’abril.Preu: 17.050 pessetes, incloent-hi tres cursos. Crèdits: 1.Més informació: C/SagratCor, 5. Godella. Telèfon: 96363 74 12.

Jocs de cohesió grupal:cooperació i competició

Organitza: Edetània. EscolaUniversitària de Magisteri.Duració: Del 27 al 30 d’abril.Termini: 24 d’abril.Preu: 17.050 pessetes, incloent-hi tres cursos. Crèdits: 1.Més informació: C/SagratCor, 5. Godella. Telèfon: 96363 74 12.

Cites

Treballs dÊinvestigació del Pla dÊEstudis del Valencià Actual

Les convoca: LaConselleria de Cultura,Educació i Ciència de laComunitat Valenciana.Objecte: Ajudes per a l’es-tudi del valencià en els seusdiferents nivells. Destinataris: Titulats uni-versitaris de nacionalitatespa nyola.Dotació: En funció de lesdespeses totals del projecte.Termini: 17 d’abril.Més informació: En elDOGV del 24 de marçdel 2000.

Ajudes per a lÊequipament dÊinfrastructurescientífiques

Les convoca: LaConselleria de Cultura,Educació i Ciència de laComunitat Valenciana.Objecte: Beques per a lamillora de les infrastructu-res d’investigació de caràc-ter científic i tècnic.Destinataris: Entitatspúbliques o privades.Termini: 30 d’abril.Dotació: El 75% del costtotal de l’equip o equipssol·licitats.Més informació: En elDOGV del 30 de desembredel 1999.

Ampliació dÊestudis especialitzats

Les convoca: La FundacióAlfonso Martín Escudero.Objecte: Beques d’especia-lització a universitats o cen-tres d’investigació a l’es-tranger.Destinataris: Llicenciats,engi nyers, arquitectes odoctors que hagen de cursarestudis d’especialització enuna universitat o centred’investigació a l’estranger,en temes referents aTecnologia d’Aliments iHidro logia Superficial.Termini: 28 d’abril.Dotació: Viatge d’anada itornada en avió, despesesd’inscripció i matrícula,més una dotació mensual,amb un màxim de 1.600euros.Més informació: Al telèfon91 597 05 14.

Estudis a universitats japoneses

Les convoca: L’Ambaixadadel Japó.Objecte: Beques d’amplia-ció d’estudis a universitatsjaponeses durant el períodeacadèmic 2001-2003.Destinataris: Titulats supe-riors de nacionalitat espa -nyola amb perfecte coneixe-ment de la llengua anglesa iconeixement del japonés pera especialitats de lingüística,literatura, etc.

Termini: 14 d’abril.Dotació: Matrícula, viatge,borsa d’ar ribada i assigna-ció per pràctiques.Més informació:

Referència Ambaixada 10-3-2000.

Ampliació dÊestudis en el camp de les ciències dela natura

Les convoca: La FundacióRamón Areces.Objecte: Dotze convocatò-ria de beques per a amplia-ció d’estudis a universitats icentres d’investigació al’estranger en el camp deles ciències de la naturadurant el curs 2000-2001.Destinataris: Doctors denacionalitat espa nyola, pre-ferentment que hagenobtingut el títol entre el1996 i el 2000.Termini: 27 d’abril.Dotació: Dos mil dòlarsUSA, més viatges i assegu-rança d’accidents.Més informació: Al telè-fon 91 563 06 96.

Beques Pre-Mir

Les convoca: L’HospitalUniversitari Marqués deValdecilla de Santander.Objecte: 30 beques per allicenciats que vulgueniniciar la formaciód’especialització depostgrau.Destinataris: Llicenciats

en Medicina, Biologia,Farmàcia o Psicologia,amb residència habitual aEspa nya.Dotació: Per als residentsfora de la ComunitatAutònoma de Cantàbria, lesbeques cobreixen lesdespeses d’allotjament imanutenció a Santander,més una borsa de viatge de20.000 pessetes.Termini: 12 de maig.Més informació: Direcciód’Estudis de l’Hospital.Telèfon: 942 20 26 61.

Fòrum Mundial de Dones contra la Violència

Les convoca: El CentreReina Sofia per a l’Estudide la Violència.Objecte: Beques per a l’as-sistència a la V ReunióInternacional sobreBiologia i Sociologia de laViolència.Destinataris: Estudiantsuniversitaris de segon i ter-cer cicle de les especialitatsuniversitàries lligades altema objecte dels cursos(psicologia, treball social,dret, criminologia...).Termini: 19 de maig.Dotació: 10 beques com-pletes, amb matrícula, allot-jament en règim de pensiócompleta i viatge, i 100beques de matrícula.Més informació: Tel.: 96391 97 64. c-e:secretaria.crs@gva.es.

NOU DISE 9213 ABRIL 20002

NO SOM RES

BEQUES

CURSOS

REMEI CASTELLO

La Junta de Govern de laUniversitat de València ha apro-vat per una àmplia majoria lareforma del 60% dels títols queimparteix i que està previst quees posen en marxa durant el prò-xim curs.

La Junta va acordar durant lasessió que es va celebrar la pas-sada setmana el límit de placesamb què es trobaran els alum-nes per al curs 2000-2001. Estàprevist que s’hi mantinguenunes 10.200 vacants, una xifraaproximada a la del present curs.

Un dels punts més destacatsen aquesta sessió era la incor-poració de la car rera dePeriodisme, que començarà aimpartir-se el proper curs ambuna oferta de 75 places. Aixímateix, la Junta també va apro-var, per al pròxim curs, el segoncicle de Sociologia.

Les llicenciatures i les diplo-matures que han vist reformatsels seus plans d’estudi corres-ponen a les àrees d’Humanitats,Ciències Socials, Ciències de laSalut, Tècniques i Bàsiques.

En concret, els nous plansd’estudi aprovats cor responena les següents titulacions:Diplomat en Biblio teconomiai Documentació; Diplomat enCiències Empre sarials; Diplo -mat en Logopèdia; Diplomaten Òptica i Optometria;Diplomat en RelacionsLaborals; Engi nyer Electrònic;Engi nyer Tècnic de Tele -comunicacions en SistemesElectrònics; Llicenciat enAdmi nistració i Direcció d’Em -preses; Llicenciat en Bio logia;Llicen ciat en Bioquímica;Llicenciat en Dret; Llicenciat

en Econo mia; Llicenciat enFísica; Llicenciat en Geografia;Llicen ciat en Història;Llicenciat en Història de l’Art;Llicenciat en Odontologia;Llicenciat en Psico logia;Llicenciat en Quími ca; iLlicenciat en Filosofia.

Aquesta és la segona reformadels plans d’estudi que es du aterme en deu anys i que ve a cor -regir un excés d’assignaturesque ara es queden reduïdes anou per un decret del Ministerid’Educa ció.

L’objectiu d’aquesta novamo dificació, segons va expli-car el rector, és de donarcoherència científica a les titu-lacions. Els canvis per al 40%de les car reres restants es trac-taran en la Junta de Govern delproper dia 18 d’abril, segons vaanunciar el rector. Pedro RuizTor res va explicar durant la ses-sió que el retard en l’aprovacióde la reforma dels Estatuts dela Universitat, que observavacanvis acadèmics, també haendar rerit la creació dels nousplans d’estudi, sobretot en laconstitució de les comissionsnecessàries per a aquest procés.Es tracta d’un aspecte que ja vaser re marcat fa unes setmanespel rector davant la posició delConsell de no tractar el tema dela re forma dels Estatuts. Ara,un comissió d’alumnes vetlaràperquè les noves modificacionses realitzen globlament, percicles o per anys.

D’altra banda, la Universitatno ha pogut incorporar la desenade nous títols que estan pendentsde l’aprovació de la Conselleriad’Educació.

3Informació NOU DISE 9213 ABRIL 2000

La Junta de Govern ha previst 75 places per a Periodisme i 100 per al segon cicle de Sociologia

Aprovats els nous plansdÊestudi de vint titulacions

Una estudiantadurant una classe de

Dret.

1r cicle 2on cicle

Adm. i Direcció d’Empreses 340 150Adm. i Direcció d’Empreses-La Florida 175 175Biblioteconomia i Documentació 125Biologia 405Bioquímica 64Ciència i Tecnologia dels Aliments 75Ciències Actuarials i Financeres 75Ciències de l’Activitat Física i l’Esport 86Ciències Empresarials 600Ciències Empresarials-Florida 250Ciències Empresarials-Onti nyent 90Ciències i Tècniques Estadístiques 75Comunicació Audiovisual 75 10Dret 800Economia 325 75Educació Social 125Enginyer Electrònic 50Enginyeria Informàtica 110Enginyeria Química 80 8Farmàcia 320Filologia Alema nya 125 30Filologia Anglesa 200 20

1r cicle 2on cicle

Filologia Catalana 200 30Filologia Clàssica 125 30Filologia Francesa 100 30Filologia Hispànica 200 20Filologia Italiana 100Filosofia 300Física 150Fisioteràpia 120Geografia 125Història 450Història de l’Art 240Infermeria 165Infermeria-Castelló 54Infermeria-Desemparats 140Infermeria-La Fe 60Eng.Tèc.Teleco. 120Logopèdia 75Matemàtiques 150Medicina 250Mestre A. i Llenguatge-Edetània 60Mestre Educació Especial 80Mestre Ed. Especial-Edetània 60

1r cicle 2on cicle

Mestre Educació Física 80Mestre Ed. Física-Edetània 120Mestre Educació Infantil 80Mestre Ed. Infantil-Edetània 120Mestre Educació Musical 80Mestre Ed. Musical-Edetània 84Mestre Educació Primària 80Mestre Ed.Primària-Edetània 60Mestre Llengua Estrangera 80Mestre Ll. E. (Anglés)-Edetània 60Odontologia 64Òptica i Optometria 90Pedagogia 200 100Periodisme 75Psicologia 450Psicopedagogia 120Química 230Relacions Laborals 600Sociologia 100Treball Social 310Turisme 125Turisme-Florida 125

Límit de places per al curs 2000-2001

Ja estanaprovats els

límits del curs 2000/2001per a totes

les titulacions,amb 10.200

vacants,una xifra

molt semblanta la dÊenguany

PEDRO RUIZ TORRES

Rector de la Universitat de València

En qualitat de Conseller i en nomdel Govern Valencià heu tingut abé enviar-nos una carta on mani-festeu la vostra opinió al voltant

d’un article dels Estatuts de la Universitatque us sembla contrari als objectius propisde la institució universitària. Aquesta opi-nió s’acompa nya de la petició expressa quereconsiderem la redacció del mateix articlei proposem al Claustre una nova redaccióen el sentit que m’indiqueu en la vostra carta.L’escrit remés ens sorprén per quatre motius:

De primer perquè ar riba dos anys i migdesprés que la Universitat enviara la pro-posta de reforma aprovada pel Claustre ennovembre de 1997, quan s’han esgotat totsels terminis sense que en cap moment se’nscomunicara l’objecció que ara s’exposa, iquan entenem que la reforma ha estat apro-vada per silenci administratiu.

Segonament, causa estra nyesa que escondicione la reforma de 1997 a l’accep-tació per la nostra part de la modificacióper V.E. proposada a un article que fouaprovat i publicat en 1985 sense cap pro-blema i que només un er ror posterior modi-ficà, raó per la qual demanàvem ara la seuacor recció.

En tercer lloc, amb el degut respecte,sorprén la interpretació que es fa de l’es-mentat article i que en absolut s’infereixdel text que hem remés a la Conselleria,com posa de relleu l’informe favorable delConsell Jurídic Consultiu de la ComunitatValenciana (CJCCV), menys encara quanaquest text inclou un aclariment que eli-mina qualsevol ombra de dubte.

En quart lloc, resulta insòlit que elConseller de Cultura, Educació i Ciència,en nom del Govern Valencià, vaja més enllàde la funció que la LRU li atribueix en rela-ció als estatuts de les universitats, la degarantir que aquests s’ajusten a allò esta-blert en eixa llei, i propose una nova redac-ció de l’article 167.4. Més encara quan lamodificació proposada pel Sr. Consellerpot resultar contrària al que estableix lalegislació que regula l’accés als cossos defuncionaris docents previstos a la LRU.

En relació amb la primera qüestió sor-prén, en efecte, rebre ara, per primeravegada en dos anys i mig, un escrit de laConselleria amb objeccions a l’article167.4. Durant tot el temps transcor regutdes de l’aprovació de la reforma delsEstatuts pel Claustre fins que els hem con-siderat aprovats per silenci administritiu–insistim: dos anys i mig–, hem atés cadas-cuna de les observacions que se’ns han feti hem incorporat tots els canvis suggeritsdes de la Conselleria, que venien fona-mentats pels informes emesos pels serveisjurídics de la pròpia Conselleria i pelCJCCV. Des de fa un any, amb el nou textremés que acceptava eixes modificacions,no hem rebut cap suggeriment de laConselleria. En els dar rers quatre mesos,com molt bé sap V.E., hem preguntat insis-tentment si hi havia cap tipus de problemai se’ns ha constestat en nombroses ocasionsque era immediata l’aprovació de lareforma en el proper Ple del Consell.Davant la possibilitat que quedara capassumpte pendent, en la dar rera re unió dela Comissió de Planificació i en el dar rerPle del Consell Inter universitari vam pre-guntar a V.E. pels motius del retard i usmanifestàrem la nostra preocupació, a laqual cosa ens va contestar sempre de formatranquil·litzadora, reiterant que s’aprova-rien prompte. La dar rera vegada que ensvàrem dirigir telefònicament a V.E. peraquest motiu ho férem en vespres delClaustre que la Universitat celebrà al mesde febrer d’enguany i vàrem rebre lamateixa resposta. En cap moment d’aquestllarg procés no se’ns ha comunicat res més,després d’introduir els canvis que ens reco-manava el CJCCV. Li recordem que elsegon dels informes de l’esmentat òrganera favorable a la redacció tal i com final-ment es va remetre fa més d’un any. Peraixò, ens sorprén rebre ara suggerimentsde V.E., quan s’han esgotat tots els tràmitsprevistos, s’ha exercit suficientment el con-trol de legalitat per part de qui té com-

petències per a fer-ho i en el text remés enshem ajustat completament a totes i cadas-cuna de les observacions que se’ns ferenar ribar. Transcor regut el termini que la lleicontempla per a considerar aprovada lareforma per silenci administratiu, ara nomésqueda que el Govern Valencià complescal’article 12 de la LRU i els envie a publi-car al Diari Oficial per a la seua entrada envigor.

El segon assumpte que voldríem comen-tar en relació al seu escrit és el de la reformaen sentit estricte. Com molt bé sap V.E., elClaustre de la Universitat de València vaaprovar el 24 de novembre de 1997 unareforma que afecta 44 articles i una dispo-sició transitòria referits exclusivament aqüestions d’organització acadèmica i admi-nistrativa, instituts universitaris i regulaciódels contractes d’investigació. No hi ha enells la més mínima referència a llengües nitampoc a cap cosa que tinga relació amb elprofessorat universitari (requisits per a incor-porar-se a la universitat, criteris de seleccióo promoció, etc.), tret de la referència queaquells professors que s’incorporen a un ins-titut universitari ho hauran de fer amb dedi-cació completa a la recerca en el marc d’a-quest. La reforma aprovada pel Claustre ennovembre de 1997 afecta únicament i exclu-siva a qüestions d’organització acadèmicai administrativa, amb la finalitat de fer frontals canvis provocats per la implantació delsnous plans d’estudi, a les exigències deldesenvolupament de la investigació –moltnotable els dar rers anys a la nostra institu-ció–, el reconeixement estatutari de la nos-tra relació científica amb el CSIC, així comla necessitat de ser més eficients en la ges-tió acadèmica i en la utilització dels nostresrecursos.

Una reforma, en resum, que tendeix adescentralitzar la gestió, a agrupar els dife-rents estudis en centres, reduint el seu nom-bre i fent-los més coherents des del puntde vista acadèmic i eficients en els aspec-tes de la gestió. D’haver-se aprovat fa dosanys la reforma, podríem haver creat lacomissió prevista en el Claustre per a inter-venir en l’elaboració dels plans d’estudi,amb capacitat d’assessorar-se externament.Podríem, en fi, entre altres moltes coses,haver dotat els instituts universitaris delsnous Consells Científics amb expertsexterns a la Universitat que hauriencomençat la tasca d’avaluació de la quali-tat de la recerca que els encomana lareforma de 1997.Amb tot, i en tercer lloc, no volem deixarde referir-nos a l’article que motiva l’es-crit de V.E. i les seues objeccions, desprésd’haver transcor regut dos anys i mig. ElSr. Conseller ens recorda en l’esmentatescrit els objectius que la pròpia Universitatde València explicità en els Estatuts apro-vats el 1985. Doncs bé, en aquests Estatutses troba precisament l’article que araobjecta. Amb aquests Estatuts, la nostraUniversitat ha experimentat en els tresdarrers lustres un desenvolupament en totsels ter renys que explica l’alta valoraciórebuda en diferents avaluacions externesde les quals han donat compte els mitjansde comunicació. A les avaluacions de lesuniversitats espa nyoles que s’han realitzatper instàncies alienes a la pròpia universi-tat, la de València se situa en els primersllocs, per qualitat de l’ense nyament, perproductivitat investigadora en funció delnombre de professors i per captació derecursos per a investigació. La importantcontribució dels nostres científics al desen-

volupament de la ciència i la tecnologia escomprova diàriament a través de la tascadels departaments i instituts universitaris icada vegada amb més freqüència té reper-cussió en l’opinió pública. La commemo-ració de Cinc Segles ha donat mostres cons-tants de la vitalitat cultural, especialmenten les vessants científiques, educatives iartístiques, de la nostra Universitat, aixícom d’una capacitat de convocatòria quear riba als departaments i les universitatsmés prestigioses de tot el món. Com com-prendrà, si alguna cosa d’allò que tem V.E.s’haguera produït, no estaríem on estem,ni la Universitat de València haguera obtin-gut el reconeixement que internacional-ment mereix.

Però, a més, l’article 167.4 dels Estatutsaprovats només diu que “qui obtinga unaplaça haurà de sotmetre’s si escau a les ava-luacions del coneixement de les llengüesque són oficials a la Universitat deValència”. En demanar que fóra solucio-nat l’er ror comés i tornara a publicar-se talqual havia estat aprovat el 1985, el CJCCVva fer una observació que, per eliminarqualsevol dubte, fou incorporada al textremés finalment a la Conselleria. Per això,en el segon informe del CJCCV pot llegir-se el següent:

“La nueva redacción del artículo 167.4ha contemplado la observación esencialcontenida en el Dictamen, por cuanto‘quien obtenga una plaza se someterá, ensu caso, a las evaluaciones del conoci-miento de las lenguas que son oficiales enla Universitat de València’.

Derivado de lo anterior, habrá queentender que sólo procederá la obligato-riedad de la prueba en los supuestos enque así se justifique, por cuanto, como yase manifestaba en el Dictamen, ‘los requi-sitos para aspirar a una plaza de los cuer-pos de funcionarios docentes vienen esta-blecidos en norma de rango legal –Ley deReforma Universitaria–, sin que sea posi-ble a las Universidades exigir otros com-plementarios, pues carece de competenciapara ello’ y la imposición de posterioresobligaciones subjetivas a quienes han obte-nido la condición de funcionarios deberáfundarse en la concurrencia de circuns-tancias que, de acuerdo con la legalidad,las justifiquen.

Desde los anteriores principios, la modi-ficación del precepto se ajusta a la legali-dad”.

No cap el menor dubte, en conseqüèn-cia, que l’article 167.4 només pot enten-dre’s en el marc legal vigent, com oportu-nament recorda el CJCCV, que impedeixa qualsevol universitat posar altres requi-sits per a l’accés a una plaça de funcionaridocent que els establerts a la LRU, unanorma de rang superior als Estatuts. És més,en cap moment la Universitat de Valènciaha pretés establir que el coneixement delvalencià siga una exigència per a l’accésal cos de funcionaris docents. Si es llegeixcorrectament l’apartat 4 de l’esmentat arti-cle, s’observarà que no hi ha menció a capprova abans o després d’obtenir la plaça,sinó l’obligació de sotmetre’s a les ava-luacions del coneixement de les dues llen-gües. L’avaluació, com és ben sabut, uti-litza diferents mètodes. En absolut cal iden-tificar avaluacions amb proves en el sen-tit d’exercicis o exàmens, i menys encaraamb requisits exigibles en un principi queexcloguen ningú, com sembla que pensaV.E., perquè l’avaluació es fa a posteriori,en aquest cas quan ja s’és professor fun-cionari.

Una vegada aclarit l’anterior, li resul-tarà fàcil a qualsevol persona pre ocupadaper la promoció de l’ús del valencià enten-dre el sentit de l’article 167.4 dels Estatutsde 1985 i que es cor respon amb allò asse -nyalat pel CJCCV. El que allí es diu ésque en els casos pertinents la Universitatpodrà sotmetre a avaluacions del conei-xement de les dues llengües oficials en lanostra comunitat els professors que s’in-corporen a ella com a funcionaris. En capmoment no s’hi diu que siga un requisit“exigible en principi”, com er ròniamentinterpreta V.E., per a l’accés a la funciódocent. El que l’article estableix és l’o-bligació dels professors, després d’haver

obtingut la plaça i haver superat les pro-ves que la LRU contempla, de sotmetre’ssi escau a les avaluacions del coneixementde les dues llengües.

En quins casos s’haurien de sotmetre ales avaluacions del coneixement del valen-cià? Us posarem un exemple raonable i quecontempla el primer informe del CJCCV:quan la plaça haja eixit amb perfil docentque indique expressament “per a impartirdocència en valencià”. Per últim, per quèés dolent que els professors siguen ava-luats del coneixement de les dues llengüesoficials, cosa que inclou també el castellà,una vegada obtinguda la plaça de funcio-nari, una plaça que és de caràcter vitalici?En la meua opinió, haurien de ser avaluatsd’això i de moltes altres coses més, si elque es pretén és incentivar la qualitat de ladocència que imparteixen i, en el nostrecas, promoure la llengua pròpia de la nos-tra comunitat. Això és només una petitapart de la cultura de l’avaluació de la quetant es parla avui en dia.

Sí que resulta de dubtosa legalitat, d’a-cord amb la LRU, la proposta de V.E. d’in-troduir en els Estatuts actualment vigentsuna modificació “en el sentit de valorar elconeixement de les llengües que són ofi-cials a la Universitat com un mèrit més isense que siga exigible en principi”.Tornem de nou a aclarir-vos, en relació alfinal de la frase, que l’article 167.4 no posacom a requisit el coneixement de les duesllengües. L’única cosa que s’indica a quivinga a la nostra Universitat com a fun-cionari és que serà avaluat del coneixement–del coneixement, Sr. Conseller, ni tan solss’hi estableix un nivell concret de conei-xement d’una o d’altra llengua– en els casosen els quals la Universitat ho estime con-venient, dins del marc legal en què esmouen els Estatuts de qualsevol universi-tat. El Sr. Conseller proposa que el conei-xement de les llengües oficials siga un mèriten els concursos de funcionaris docents, laqual cosa, tot i ser molt raonable, ni tansols com a mèrit ho permet la LRU, ja queels criteris de valoració dels mèrits delsconcursants els estableixen les comissionsprevistes a tal efecte i no la universitat.Aquesta només pot indicar, si ho estimaconvenient, el perfil docent de la plaça,sense que això puga influir en la valoraciódels mèrits dels concursants, sinó única-ment en la valoració de la memòria docentpresentada.

Per acabar, la preocupació que mostrala carta de V.E. considerem que no té fona-ment. Es manifesta després d’haver-seincorporat totes les objeccions que ensferen ar ribar, esgotar-se tots els terminisi d’haver-se aprovat la reforma per silenciadministratiu. Permeteu-me que, amb totel respecte que em mereix la seua personai el càr rec que ostenteu, li faça també unareflexió amb la millor de les intencions.En aquest conflicte, que podia haver-seevitat i que la Universitat de Valènciadesitja que no continue, perdem tots. Emresulta penós en aquests moments tornara sofrir un nou conflicte relacionat altravegada amb l’autonomia universitària. Faun any, la col·laboració entre les univer-sitats i el Govern Valencià donà fruits quehan estat valorats molt positivament, dinsi fora de la nostra Comunitat, com ara elLlibre Blanc i el Pla de Finançament. Ara,en el moment menys oportú, quan en altrescomunitats s’estan aprovant plans ambi-ciosos de millora de les universitats, quanl’informe Bricall –elaborat a instànciesde la CRUE– comença a conéixer-se i adebatre’s, sorgeix un conflicte entre laUniversitat de València i el GovernValencià per una reforma d’Estatuts quefa dos anys i mig intentava millorar l’or-ganització acadèmica i administrativa dela nostra institució. Crega, Sr. Conseller,que en un moment tan important, resultapenós haver de portar problemes d’aquesttipus a l’Assemblea General de la CRUEi al Consell d’Universitats, així com veu-re’ns obligats a emprendre accions legals.Percebem amb pre ocupació que un con-flicte d’aquest tipus perjudica la nostracomunitat i el nostre sistema universitari,per la qual cosa us preguem que poseu totel vostre esforç a resoldre’l.

4 OpinióNOU DISE 9213 ABRIL 2000

“Perdem tots”Text íntegre de la carta remesa pel rector de laUniversitat de València al consellerd’Educació i Cultura en relació a l’aprovaciódels Estatuts de la institució acadèmica.

Pedro Ruiz Torres.Manuel Tarancón.

5Informació NOU DISE 9213 ABRIL 2000

REDACCIO

El professor Josep Maria Bricalladvoca per una major autonomiauniversitària que comportaria unamajor responsabilitat de les ins-titucions acadèmiques.

Bricall, que ha fet la dar reraanàlisi sobre la universitat espa -nyola, va presentar el contingutde l’Informe 2000. L’autor apostaper flexibilitzar el marc queregula l’organització i funciona-ment de la universitat i per diver-sificar l’ense nyament superior.

Bricall ha demanat una majorautonomia per a les universitats,entesa com una major flexibili-tat d’organització i acadèmica,que propicie la mo bilitat de pro-fessors i estudiants, incorpore lesnecessitats reals de la societat enl’àrea de la investigació –prèviaplanificació del Govern– i, encontrapartida, el compromís dela universitat de retre comptes.

Segons l’autor de l’informe,l’administració hauria de dir quèprefereix o què requereix per aresoldre aspectes de la formaciói de la investigació. Perquè aixòes complisca, el Govern ha deplanificar la política università-ria, cosa que, segons apunta, nofa.

Bricall va parlar davant d’unpúblic d’estudiants interessats enla seua proposta i va estaracompa nyat pel rector de laUniversitat de Valencia, PedroRuiz Torres, i per l’exrector,Ramon Lapiedra.

El professor va participar en elFòrum de Debats convidat per laFundació Solidaritat i Tolerància.Durant la seua intervenció,Bricall es va decantar per uncanvi en el sistema de regulaciódel marc universitari, en referèn-cia a la Llei de Re forma

Universitària ajornada pelGovern durant la legislatura pas-sada, i per un des doblament del’ense nyament superior univer-sitari i no universitari.

L’expresident de la Confe -rència de Rectors Euro peusaposta perquè la universitat s’ò-

briga a tots els sectors amb unpla de formació contínua que per-meta millorar els titulats i acon-seguir una formació adequada enel mercat laboral per a dinamit-zar aspectes de la vida social ocultural des d’àrees com araHumanitats.

Bricall advocaper una majorautonomia

El professor va presentar lÊInforme 2000 sobre la universitat a la Nau

Josep Maria Bricall hapresentat aquesta set-mana a professors ialumnes de laUniversitat de Valèncial’Informe 2000 que haelaborat sobre les uni-versitats. El professor vaparticipar en una con-ferència organitzada pelFòrum de Debats on vaexposar totes les seuespropostes per a renovarl’actual sistema univer-sitari i adaptar-lo a lescircumstàncies i lesnecessitats actuals.

SetmanaCultural alCampus delsTarongersREDACCIO

El Campus dels Tarongers cele-brarà del 17 al 19 d’abril laSetmana Cultural. Amb aquestmotiu, s’ha previst la realitzacióde tot un seguit d’activitats varia-des, encapçalades per una expo-sició d’art dels creadors univer-sitaris que s’ubicarà en el primerpis de l’Aula Sud.

Les activitats començaran eldilluns a les 12:30 hores ambcampionats de truc i trivial al’Aulari Nord, al vestíbul de l’ac-cés est. Les inscripcions es farana l’AdR de Dret i de CiènciesSocials.

A les 13 hores, la plataformaSalvem el Caba nyal farà unarepresentació de l’espectacleRitàpolis a la plaça del Campus.Ja de vesprada, a les 16:30, espassarà la pel·lícula Los aman-tes del círculo polar, a l’AulariNord, Aula 505, i a les 19:30 hihaurà un espectacle sorpresa alvestíbul de l’Edifici Departa -men tal Occidental.

Per a dimarts s’ha organitzata les 12 hores gimcana, i mitjahora després començarà la finalde truc i trivial. A les 12:30 horeshi haurà rocòdrom i ja de ves-prada, a les 17:30 hores, projec-ció de Pepi, Luci, Bom y otraschicas del montón, d’Almodó -var. A les 18 hores, tast de vinsamb invitacions de l’AdR d’Em -presarials. A les 19:30, taller par-ticipatiu amb el grup Danses delMón. Finalment, dimecres secelebrarà la Gran Festa delCampus amb paelles i disco-mòbil.

REDACCIO

Diversos col·lectius estudiantilshan manifestat la seua condemnadavant de l’actitud antidemocrà-tica de l’AEN (Assemblea d’Estu -diants Nacionalistes) durant laconferència del professor Bricalla l’edifici històric de la Universitatdel car rer de la Nau. Una vintenade membres de l’AEN van boi-cotejar la conferència de JosepMaria Bricall, expresident de laConferència de Rectors Europeusi responsable de l’informe Univer -sitat 2000.

Un grup d’estudiants de l’AENva ir rompre dilluns passat al Para -nimf amb caretes, una pancarta iun megàfon, amb el qual van pro-ferir diverses consignes contral’Informe Bricall. A pesar de lesprotestes dels assistents, van impe-dir durant més de mitja hora queel professor Bricall fera ús de la

paraula. Així mateix, van declinarla invitació del rector per a parti-cipar en el debat posterior a la con-ferència i exposar-hi les seuesposicions. Posteriorment van eixirdel Paranimf i des de la porta vanimpedir el normal desenvolupa-ment de l’acte amb crits i insultsa l’equip rectoral i a altres mem-bres de la comunitat universitària.Finalment, van tornar a entrar-hii van boicotejar el debat, que vahaver de suspendre’s.

El BEA-L’Aplec ha mostrat laseua “incomprensió” davant del’actitud de l’AEN. D’altra banda,els col·lectius in dependents delCampus dels Tarongers (Aced,Cerels, Casi, Cei); del Campus deBurjassot (Adio, Foiet, PotencialQuímico); i del Campus de BlascoIbáñez (Ade, Pau) han emés uncomunicat conjunt on qualifiquende “lamentables” els fets prota-gonitzats per l’AEN.

Josep Maria Bricall, moments abans d’iniciar la seua conferència.

Estudiants de l’AEN boicotegen la conferència del professor Bricall.

Condemnen lÊactitudde lÊAEN durantla conferència

Nom:

Cognoms:

Adreça:

Població: Codi Postal:

Tel.: E-mail:

NIF:

TeÊl portem a casaTeÊl portem a casa

Dins del cicleConéixer Àfrica,Teresa Guillamonabordarà la dualitatpolítica i cultural deMauritània amb laconferència tituladaArabes i African@s:la dualidad mauri-tana. Zona de mestis-satge i fractura, sub-jecta a la colonitzacióeuropea i al dominiàrab, Mauritània ofe-reix unes característi-ques molt peculiarsentre els nous estatsde l’Àfrica Atlàntica.Tot això –la seua plu-

ralitat ètnica, lingüís-tica, de sistemes polí-tics medievals imoderns– serà tractattambé des del punt devista de les opcions aldesenvolupament deles dones mauritanes.Mauritània consti-tueix una cruïlla decamins entre el mónàrab i l’Àfrica negra,singularment des -coneguda entre nos -altres malgrat les rela-cions històriquesmantingudes ambEspa nya.La conferència se

celebrarà demà diven-dres, 14 d’abril, a les20 hores al Salód’Actes del Col·legiMajor Rector Peset,situat a la plaça delForn de Sant Nicolaunúmero 4 de València.Amb aquesta xar rada,Guillamon aprofun-dirà en la vinculacióque aquestes culturesmantenen tant en lesseues relacions comen les que tenen ambla resta de països.El cicle en el quals’em marca aquestaxar rada pretén acostaral públic interessat enels països i les dife-rents cultures de l’À-frica la realitat d’a-quest continent. Teresa Guillamon haestat l’encar regada deseleccionar les dadesque presentarà alpúblic assistent.

El Fòrum de Debats dela Universitat deValència ha organitzatper a hui dijous, 13 d’a-bril, una taula redonatitulada Ciutats valen-cianes cap a la sosteni-bilitat. Aquesta temà-tica s’emmarca dins delcicle Sostenibilitat i sis-temes urbans.En l’acte participarandiversos especialistesen aquesta nova formade concebre les ciutats.La taula estarà inte-grada per José LuisLópez Sancho, consul-tor ambiental; JosepNebot, de la Gerènciade Medi Ambientd’Alcoi; Enric

Mañanos, regidor deSostenibilitatd’Almassora; JosepAlmenar, alcalde dePica nya; i JosepPitarch, regidor deMedi Ambient de Silla.L’acte tindrà lloc al’Aula Magna de laUniversitat de València,al carrer de la Nau, ales 19:30 hores.La pre ocupació per lesmancances mediam-bientals que sofreixenles ciutats i l’interés perdotar-les de millorsinfrastructures que lesfacen més habitablessón dos dels aspectesque han provocat l’apa-rició d’una nova con-

cepció d’urbs, sota ladenominació de ciutatssostenibles.En l’actualitat, ja hi haalguna experiència pelque fa al tipus de ciutatque es vol, per aixòs’han convocat diversosfòrums per a debatreaquest tema i s’ha acor-dat prendre-hi unes pri-meres mesures. Enaquest sentit, el Fòrumde Debats de laUniversitat de Valènciavol analitzar en quinasituació es troben lesciutats valencianes i lespossibilitats i líniesd’actuació que hi ha pera caminar envers la sos-tenibilitat.

n Venc mòbil. MitsubishiElectric, en perfecte estat, vàlidper MoviStar. Preu: 5.000 pes-setes. Truqueu als matins.Telèfon: 649 16 94 61.

n Venc llibre de macroecono-mia. Macroeconomía, deDornbusch & Fischer, ed.McGraw-Hill. Completamentnou. Preu: 4.000 pessetes.Pregunteu per Emma. Telèfon:96 355 63 24.

n Venc amplificador deguitar ra. Fender Blues-Deville.60W, tot a vàlvules amb Fly-Case. Telèfon: 96 283 65 99.Pregunteu per Rafa.

n Venc Opel Kadett (CL). Enmolt bon estat. 1.600, gasolina,pany centralitzat, alçavidreselèctric, rodes noves, interiorben cuidat. Telèfon: 96 124 0302.

n Venc cadira ergonòmica.Està nova, prova-la abans decomprar-la. Preu: 5.000 pesse-tes. Demaneu per Juan.Telèfon: 96 384 38 35.

n Classes de Francés.Professora nativa dóna classesparticulars de francés i preparaexàmens per a tots els nivells.També realitza traduccions.Experiència en els dos camps.Pregunteu per Veronique.Telèfon: 96 392 40 57.

n Classes d’Anglés.Llicenciada en FilologiaAnglesa dóna classes d’anglés.Nivells: EGB/ESO i BUP.Demaneu per Sofia. Telèfon:96 372 77 27 .

n Classes de Valencià. Doneclasses per a tots els nivells:primària, secundària, batxille-rat i preparació d’exàmens dela Junta Qualificadora.Demaneu per Gemma.Telèfons: 96 361 68 43 i 61039 48 99.

n Classes d’EducacióMusical. Demaneu per

Gemma. Telèfon: 96 361 6843.

n Classes d’Alemany.Professora nativa dóna classesd’alemany per a conversa ipreparació d’exàmens.Pregunteu per Martina.Telèfon: 96 340 14 88.

n Es lloga pis. Tres habita-cions individuals diponibles.Totalment moblat i equipat,amb electrodomèstics. En unazona tranquil·la i assolellada,bona combinació amb eltramvia. Prop de l’EscolaOficial d’Idiomes. Renda de50.000 pessetes, despesesd’escala incloses. C/Oriola,40-8. Demaneu per MariCarmen Arce. Telèfons: 96362 60 65 i 96 386 49 42 (cri-deu de matí).

n Es lloga pis. Quatre habita-cions disponibles. Amb unbany. Totalment moblat.Lloguer de 70.000 pessetes.C/Calixt III, 1-7 (cantonadaamb Fer ran el Catòlic).Pregunteu per VictoriaCamacho. Telèfon: 96 385 3248.

n Es busca xic/a per a com -

partir pis. Dues habitacionsindividuals disponibles. Ambun bany i moblat. És undúplex al costat de la plaça de

la Reina. Renda de 17.000pessetes. C/Trinquet delsCavallers, 3. Telèfon: 654 6960 35. Pregunteu per OvaskaMikko.

n Es busca xic/a per a com-partir pis. Una habitacióindividual disponible. Pismolt lluminós i tot equipat.També estudiants Erasmus.Renda de 15.000 pessetes.Pl/del Cedre,12-14. Telèfon:667 01 25 16. Pregunteu perJosé Manuel Oliver.

n Es busca xic/a per a com-partir pis. Una habitacióindividual disponible. El pisté telèfon per a rebre trucades.Lloguer de 25.000 pessetes,despeses incloses. C/Lo RatPenat, 11-4. Telèfons: 96 33713 70 i 96 320 67 50.

Pregunteu per René Lorenzi.

n Voluntariat infantil i juvenil.L’Associació de la ComunitatValenciana per a la Promociódels Drets del Xiquet i laPrevenció del MaltractamentInfantil (APREMI) busca volun-taris per a col·laborar en activi-tats lúdiques i de temps lliure i/orecolzament escolar amb xiquetsi adolescents entre quatre iquinze anys. Telèfon: 96 395 3155. C/Reina Na Maria, 5-3.

n Voluntariat amb discapaci-tats psíquics. L’AssociacióAsprona busca monitors per arealitzar activitats d’oci i tempslliure amb persones amb disca-pacitats psíquiques. Les activi-tats es realitzaran els dissabtesa la vesprada. Adreça: Passeigde l’Albereda, 4. Telèfon: 96369 78 13. Pregunteu per

RACŁ DELVOLUNTARIAT

VENDES

PISOS

CLASSES

Si estàs vinculat a la comunitat uni-versitària, pots inserir anuncis gra-tuïts en NOU DISE. Pisos per a com-

partir, venda de llibres i d’apunts,classes particulars i altres serveispots trobar-los en aquesta secció.Envia’ns els teus missatges ireclams a l’adreça habitual delperiòdic o a la Borsa d’Habitatge o

del Voluntariat del CADE.

6 NOU DISE 9213 ABRIL 2000

Si estàs lluny de la Universitat però et continua interessant aquest món, NOU DISE etposa al dia. Només has dÊomplir aquesta butlleta amb les teues dades i enviar-la, juntamb un xec de 1.500 pessetes (a nom dÊUniversitat de València-Dise), a: Gabinet dePremsa. Antiga Senda de Senent, 11, quart pis. 46023, València.

La dualitatmauritana,al Rector Peset

Taula redona sobrela sostenibilitat

CICLE ÂCONEIXER AFRICAÊ

FòRUM DE DEBATS

7Informació NOU DISE 9213 ABRIL 2000

REDACCIO

L’intel·lectual Josep LluísBausset va rebre el PrimerPremi Vicent Ventura de la màdel rector de la Universitat deValència, Pedro Ruiz Torres.

L’acte, que es va celebrar alParanimf de la Universitat, vaestar presidit pel mateix rectorde la Universitat de València, elrector de la Jaume I de Cas telló,Fernando Romero, el de laUniversitat Autònoma deBarcelona, el valencià CarlesSolà, i el catedràtic de batxille-rat Josep Ibor ra, qui va serl’encar regat de fer una sem-blança del guardonat.

L’entrega del Premi, repre-sentat en una escultura d’An -dreu Alfaro, va re unir un impor-tant nombre de personalitats dela vida cultural valenciana, entrealtres hi van assistir la compo-sitora Matilde Salvador, el dipu-tat socialista Ricard PérezCasado, el professor VicentSoler, la periodista Rosa Solbesi els editors Rosa Ser rano iEliseu Climent.

Pedro Ruiz Tor res va desta-car en el seu parlament que elsmèrits de Bausset “van mésenllà del reconeixement comar-cal i formen part d’una memò-ria im prescindible per al nostrepaís”. El rector va posar el nomde Josep Lluís Bausset junta-ment amb els de Joan Fuster,

Enric Valor, Martí Domínguezi Vicent Andrés Estellés.

El Premi Vicent Ventura s’hacreat per a reconéixer la tra-jectòria cívica i democràtica depersones que s’hagen revelatcom a protagonistes en la vidapública valenciana i Bausset haestat un dels més persistents idiscrets treballadors que hanlluitat en aquest sentit, tal comafirmaven tots els assistents.Aquest intel·lectual valencià,professor de Física i Química,s’ha distingit pels seus treballsperiodístics, primer com a locu-tor de ràdio, mitjà on va ser undels pioners a fer un programaen valencià sobre l’agricultura,i després com a cronista del seupoble, l’Alcúdia. Bausset hadestacat a més per la seua granafició a l’esport valencià perantonomàsia, la pilota valen-ciana, cosa que el va dur aescriure les cròniques de les par-tides de pilota; això sí, sempreen la llengua autòctona.

El guardonat va ser un delsiniciadors de la tertúlia delsdilluns, junt amb Joan Fuster,una reunió a la qual assisteixpuntualment hui en dia setmanarere setmana.

Amic de Vicent Ventura,Bausset, que sempre ha ressal-tat la seua sorpresa pel guar dó,va concloure el seu discurs d’a-graïment dient que el millorpremi era haver sigut compare

de Ventura i haver mantingutsempre una gran amistat amb elperiodista castellonenc que dónanom al Premi.

Amb aquest guardó que esconcedeix per primera vegada,la Universitat vol retre home-natge a la figura de VicentVentura, un home clau per alvalencianisme i la lluita anti-franquista.

Ventura va sofrir l’exili des-prés de la guer ra civil i en elsanys cinquanta i seixanta va serun home fonamental per a la fun-dació del Partit Socialista Valen -cià, antecessor del Partit Socia -lista del País Valencià (PSPV) ide Comissions Obre res.

Els actes del Premi VicentVentura van començar el di -marts 4 d’abril a la UniversitatJaume I de Castelló, ciutat onva nàixer l’any 1924. En aquestacte van participar el rector dela UJI i el polític Xose ManuelBeiras.

L’acte del Paranimf de laUniversitat del dia 6 el va pre-cedir un sopar-homenatge a lamemòria de Vicent Ventura cele-brat a Llíria, municipi on vaviure fins que va morir l’any1998. Al sopar van assistiramics, veïns i companys de Ven -tura, que no van deixar passarl’ocasió de retre homenatge aqui molts qualifiquen com unhome amable i, per damunt detot, molt humà.

Bausset iel valencianisme

Bausset rep el guardó de mans de Pedro Ruiz Torres, en presència de Fernando Romero i Carles Solà.

92Edita: Universitat de València. Vicerector delegat: David Garcia. Director: Francesc Bayarri. Consell de Redacció: Remei Castelló,Ricard Huerta, Charo Álvarez, AlfonsCervera, Gonzalo Montiel i Manuel Peris.Disseny i maquetació: Tomás Gorría. Fotografia: Miguel Lorenzo. Tècnic de sistema: Carlos Giraldós. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Administració i Serveis: Nel·la Leal, VicentMartínez i Mònica García. Redacció: Gabinet de Premsa (C/de l’AntigaSenda de Senent, 11, 46023). Telèfon: 96

386 41 13. Fax: 96 386 41 14. Correu electrònic: Premsa@uv.es. Nou Dise digital: http://www.uv.es/~noudise. Coordinació Nou Dise digital: T. Gorría. Publicitat: PB&A (C/Fresas, 17-baix,46020. Telèfon: 902 147 147). Impremta: Ediciones Bidasoa, S.A.Depòsit legal: V-1.612-1997. ISSN: 1138-0624. Consell Editorial:

David Garcia, Carlos Pascual, Juli Peretó,Antoni Tordera, Pilar Sanz, Josep LluísBarona, Josep Maria Jordan Galduf,Asunción Dobón, F. Bayar ri i Manuel Peris.

Tota la comunitat universitària (estudiants, professors i PAS) téobertes les pàgines de NOU DISE. Les cartes i les tribunes s’hande remetre a Premsa@uv.es, o bé a Gabinet de Premsa, carrer del’Antiga Senda de Senent, número 11. València, 46023.

DISE Servei d’Informació-Campus dels Tarongers: 96 382 85 03-Campus de Burjassot: 96 386 40 60-Campus de Blasco Ibáñez: 96 386 40 40

CADE Centre d’Assessorament i Dinamització dels Estudiants

-Campus dels Tarongers: 96 386 85 04-Campus de Burjassot: 96 386 43 15-Campus de Blasco Ibáñez: 96 386 47 71

-Assessoria Universitària per a Estudiants amb Discapacitació: 96 398 34 26-Assessoria Universitària Sexològica: 96 393 07 31-Assessoria Universitària Personal: 96 393 07 31-Assessoria Universitària Jurídica: 96 351 33 02 / 96 351 33 53Informació Cinc Segles: 900 500 100TURIVAJ: 96 386 99 52 / 96 386 90 43TELÈFON JOVE: 900 50 20 20C. de Cultura, Educació i Ciència: 900 20 21 22

Telèfons dÊinterés

La Universitat acull lÊacte de lliurament del Premi Vicent Ventura

A lÊabastde tot el món

AGUSTI HERNANDEZ-DOL²

Pep Revert estudia a l’Escolad’Art Dramàtic de la GeneralitatValenciana i fa teatre a nivell afi-cionat en el GTUV. “La meuaintenció és professionalitzar-me,però hi ha molt poca oferta, i amés el teatre no interessa polí-ticament”. Revert va participaren el muntatge gua nyador delPremi Micalet, però també haparticipat en Fabella Aenaria,que va representar-se a la SalaPalmireno de la Universitat elsdies 5, 6 i 7 d’abril. Aquest joveactor considera que el teatrenecessita recolzament econòmic,i que en aquests moments sobre-viu només gràcies a la iniciativaprivada i a honroses excepcionsdes del punt de vista públic.

Rafael Albert ha estudiatComunicació Audiovisual a laUnivesitat i a hores d’ara està fentcursos per tal de preparar la seuatesi doctoral, la qual cercarà unatrobada entre el món audio visuali el dramàtic. Albert explica quecomençà en el Grup de Teatre arafa cinc anys, en començar la car -rera, i que a poc a poc ha anatintegrant-s’hi i desenvolupantdiversos papers en el seu si, comara tècnic o actor.

Per la seua banda, DesiréeBelmonte ha treballat en diver-ses compa nyies i s’ha integrat alGTUV per tal de veure si PepSanchis, el seu co ordinador, l’e-legia per a formar part de lesdiverses re presentacions que hansorgit auspiciades per la Univer -sitat. De fet, una de les seues par-ticipacions ha estat, igual queAlbert, en la recent FabellaAenaria.

Belmonte defineix la vidad’una persona que vol dedicar-se a la dramatúrgia com a moltdifícil. “T’has de presentar a càs-tings, cursos. Afortunadament,la Universitat és un lloc des d’onformar-te i eixir endavant quesupleix la falta de recolzamentinstitucional al teatre que hi haper part de la Generalitat”.

Pep Revert, un dels actors deParelles de fet, de fet parelles,descriu l’espectacle com un sai-

net contemporani, ja que té elcomponent còmic que tenienaquestes produccions, però sensel’ingredient provincià. “La bar -reja de divertiment i un missatgeactual amb una clara cosmovi-sió política és el que li dóna al’obra el seu caràcter de sainetcontemporani”. Parelles de fet,de fet parelles té cinc directors(Pep Cortés, Juli Cantó, CescaSalazar, Juanjo Prats i Raül Tor -rent) i va començar a assajar-sepel setembre, després de diver-ses proves on es van seleccionartres xiques i tres xics. A més, l’o-bra ha tingut també una versióen castellà. Revert manifesta queel fet de treballar amb diversosactors “et dóna molta seguretat”.

REPRESENTACIONS. L’obraque ha gua nyat el Premi Micaletde les Arts Escèniques de la

Generalitat Valenciana és unmuntatge en què no es perd elcaràcter afeccionat del GTUV,però on s’ha aconseguit re uniruna sèrie d’actrius i actors jovesque són ja uns valors ferms dinsdel panorama del teatre valen-cià, i creadors pròxims a l’autordel text, Carles Pons, recentmentdes aparegut. A aquest especta-cle li han eixit moltes ofertes,segons ens informen els dosPeps (Pep San chis i Pep Revert),i en els pròxims mesos podràveure’s a Vinaròs, Bell reguard iCadis (dies 13, 15 i 28 d’abril),durant el maig a Pego (dia 6),Godella (19) i Picassent (26), itambé, durant juny, a Xàtiva,Vilafranca i Almassora (dies 7,10 i 16).

A més, durant els passats dies5, 6 i 7 d’abril, a la SalaPalmireno de la Facultat de

Geografia i Història, es va estre-nar l’obra de Juan LorenzoPalmireno Fabella Aenaria, ambla dramatúrgia feta per Juli Leali Josep Lluís Sirera. En el repar-timent van participat un totald’onze actors (entre els quals hihavia Rafael Albert, DesiréeBelmonte i Pep Revert).

José Luis Palmireno, l’homeque dóna nom a l’Aula de Teatrede la Universitat, va ser una deles figures més destacades del’Estudi General de València, onocupà diverses càtedres, com arade poesia, retòrica i grec. Vaescriure nombroses obres de tea-tre, amb les quals va tractar defacilitar l’aprenentatge de lesseues matèries, tot contribuint aestendre les humanitats entre elsuniversitaris valencians, i espe-cialment entre els qui no eren derang nobiliari.

Premi de fet, de fet premi

8 NOU DISE 9213 ABRIL 2000 Informació

Han gua nyat el PremiMicalet de les ArtsEscèniques amb la seuaobra Parelles de fet, defet parelles. Són el Grupde Teatre de laUniversitat de València,que, tot i no estar consti-tuït només per alumneso exalumnes, serveix deplataforma que aglutinajoves actors i actriusvalencians que esperenviure algun dia del seutreball. L’obra Parellesde fet, de fet parelles haestat un èxit i conti-nuarà representant-seper diversos poblesvalencians i tambéeixirà a l’exterior de lanostra geografia.

El Grup de Teatre de la Universitat, Premi Micalet, aglutina alumnes i exalumnes

A. H.-D.

El Grup de Teatre de laUniversitat de Valènciaestà format, segons ensexplica Ramon Rosselló,el coordinador de l’Aulade Teatre, per un equipvariable de persones, queva renovant-se amb eltemps, i que no és en laseua totalitat gent univer-sitària o procedent delscampus. “S’organitzencursets per a actors, i apartir d’ací s’agafa gentque té interés pel teatre ila representació, se’lsforma, i els que destaquenpassen a formar part delGrup”. Rosselló ens explica qued’una banda hi ha la gentque participa en els cur-sets de formació, i desprésestan els actors que parti-cipen en cada espectacle,que poden eixir o no delscursets. A més, el Grup deTeatre de la Universitat téuns altres objectius, comara fer mostres, intercan-vis, o preparar i organitzarespectacles que es pugueninter canviar amb altresuniversitats.La història del Grup deTeatre es remunta a unsdeu anys. Dar rere hanquedat sis espectacles i ungrapat de cursets impar-tits, tot de la mà de PepSanchis, amb Nel Diagocom a co ordinador del’Aula de Teatre enels anys de la seua gesta-ció. Els dos primersespectacles (de RodolfSirera i de Max Aub) vanser presentats sota el nomd’Eina Teatre. Desprésvingueren La comèdiad’Amfitrió, Després de lapluja, Les dones de Sade iHistorietes d’amor.Pel que fa als estudis querealitzen els joves actors,és ben senzill, ja que grà-cies a Pep Sanchis s’orga-nitzen diversos cursosd’introducció i especialit-zació. Rafael Albert sinte-titza els ense nyaments enpràctiques referides a laveu (cant, respiració,entonació...), cos (expres-sió corporal, mim) i inter-pretació (improvisació,sobretot). També s’hiaprenen qüestions essen-cials en l’escenificació,com ara les nocions d’es-pai-temps-ritme.

Cursets iespectaclesdel Grup deTeatre

Fotografia del’espectacle

‘Parelles de fet,de fet parelles’.

FOTO: OLGA M.BATISTE

MARISOL HOYOS

La competència parental es defi-neix com el conjunt d’habilitats oestratègies mitjançant les quals s’a-consegueix recolzar i promocionarel desenvolupament emocional,físic i social dels xiquets. Aixòimplica que la paternitat i la mater-nitat és una tasca que requereixunes determinades habilitats, conei-xements i actituds. Tanmateix, elconcepte de competència parentalés una noció complexa amb diver-ses dimensions, les quals han estatllargament analitzades pels inves-tigadors del Departament dePsicologia Bàsica de la Universitat.Així, s’han tingut en compte aspec-tes com ara la percepció de l’auto-eficàcia davant de problemes decriança, dels coneixements sobreels fills i de les atribucions i expec-tatives sobre els seus comporta-ments i problemes; els componentsafectius, relacionats amb la satis-facció en la realització de la tascao l’autoconfiança parental; i, final-ment, els elements conductuals quees deriven del tractament apropiatdels problemes i de les habilitatsde comunicació.

Una altra línia de treball ha cen-trat la seua atenció en els proces-sos de l’aprenentatge social en lesrelacions familiars i la socialitza-ció dels xiquets. Els estudis hanmirat de determinar aproximada-ment els perfils interaccionals dife-rencials entre pares abusius i noabusius, així com les variablesassociades a la formació i mante-

niment de les relacions coercitivesentre pares i fills.

Una darrera línia d’aquesta ves-sant s’ha centrat en l’estudi deldesenvolupament de patrons asin -crònics en la relació primerencamare-fill i els seus efectes a mitjàtermini sobre els processos fami-liars coercitius. Els factors mésimportants en el trencament de lareciprocitat i continuïtat de la rela-ció solen vindre associats a lamanca de sensibilitat materna alsse nyals del xiquet i a característi-ques infantils que fan més difícilla tasca. Aquestes cerques tenen unampli camp d’aplicació en pro-grames de prevenció de maltrac-tament infantil i d’educació depares.

La següent unitat de recercatracta de conéixer en quina mesuraels esdeveniments vitals experi-mentats en l’àrea familiar, escolar,de salut o en les relacions socialsinflueixen en els estats emocionalsde l’adolescent. Paral·lelament,s’investiga la prevalença dels símp-tomes depressius en la poblacióadolescent valenciana, així com elsprocessos psicològics i la conductaprosocial, a fi d’elaborar materiali tècniques d’intervenció socio-moral en els contextos familiar,escolar i social. Concretament, s’haelaborat i aplicat un programa diri-git a la millora de l’autoconcepte ila prevenció de problemes emo-cionals en ar ribar a l’adolescència.

Altres investigadors s’han pro-posat explicar, comprendre i pre-vindre des del camp de la psicolo-gia el sorgiment, desenvolupamenti manteniment del comportamentanti social. Es pretén així investi-gar un ampli ventall de conductes,des de la delictiva o predelictiva iviolenta, fins els processos psi-

cològics lligats a les addiccions,com també l’important paper deldesenvolupament emocional en elfoment del comportament proso-cial.

Una altra vessant estudia lesmotivacions i emocions humanescom a processos bàsics del com-portament que intervenen en diver-sos àmbits socials de rellevància,tant a nivell de la investigació teò-rica com en les seues aplicacionsen la psicologia de les activitatsfísica i de l’esport, les drogode-pendències i la psicologia de lasalut.

Des de fa alguns anys s’està tre-ballant en la traducció, adaptació ivalidació del Defining Issues Test(DIT) de Rest en el nostre contextcultural. I una altra línia estudia elsprocessos cognitius i afectius rela-cionats amb la conducta moral pertal d’avaluar els factors externs quedeterminen, recolzant o aturant, eldesenvolupamet moral dels sub-jectes. Des del punt de vista teòric,s’estudia com s’entén i explica lapsicologia conductista i la psico-logia evolutivo-cognitiva, i laimpor tància dels agents externs enel desenvolupament moral delssubjectes. Seguint les investiga-cions realitzades en altres països itambé ací, el nivell de raonamentmoral, tal com apareix mesurat pelQüestionari de Problemes Socio -morals (DIT), ve determinat prin-cipalment pel nivell educatiu delssubjectes i pel nivell de desenvo-lupament cognitiu. S’investigatambé en quina mesura el desen-volupament del juí moral comportala preferència d’un tipus de valorshumans sobre altres, en especiald’aquells més profunds i trans-cendents, com ara la igualtat, latolerància, davant d’altres més cen-

trats en els interessos particularsdels individus.

En col·laboració amb els depar-taments de Dret Constitucional,Ciència Política i de l’Adminis -tració i de Psicologia Evolutiva ide l’Educació, s’han analitzat lesvariables del context social, delcontext familiar d’origen i del con-text familiar actual que repercu-teixen en l’orientació vocacional ien l’èxit laboral. Un altre gruptracta de comprovar l’eficàcia d’unmètode d’estimulació prenatal(mètodes Firstart), observant tantels possibles beneficis intel·lectualscom els afectius fins als sis anys.S’estudien també la teoria de l’a-fecció, les vinculacions afectivespreferents al llarg de la vida, la qua-litat de les vinculacions i la reper-cussió de les mateixes en el desen-volupament cognitiu i social, latransmissió intergeneracional delsvincles i les possibilitats d’inter-venció.

En col·laboració amb els depar-taments de Psicologia Evolutiva ide l’Educació i de Metodologia deles Ciències del Comportament,una altra àrea d’investigació volaplicar la metodologia de la lògicabor rosa en l’anàlisi d’alguns pro-cessos psicològics. Mitjançant laLB s’estructura el coneixementaproximat, i aquest mètode pot serespecialment útil en l’estudi de pro-cessos psicològics caracteritzatsper un fort component de subjec-tivitat.

Finalment, en col·laboració ambel Departament d’Informàtica iElectrònica, es desenvolupen altreslínies d’investigació, referides alscriteris psicofísics aplicats en laseguretat viària i laboral, el son ila somnolència i l’estrés en la saluti la seguretat laboral.

9Informació NOU DISE 9213 ABRIL 2000

DE PART A PART P S I C O L O G I A B A S I C A Homenatgea la geògrafaMaria PilarFumanalREDACCIO

Amb la presentació del llibreGeoarqueologia i Quaternari lito-ral, la comunitat universitària i lafamília de la professora deGeogra fia Física Maria PilarFumanal, que va morir el primerdia de juny del 1998, van retre-litribut d’emocionada memòria elpassat dilluns 10, a l’Aula Magnade l’edifici històric.

Davant un públic nombrós icompacte, format sobretot peramics, col·laboradors i parents,alguns vinguts de ben lluny, par-laren de la malagua nyada profes-sora en Bernat Martí, exdirectordel Servei d’Investigació Prehistò -rica i professor associat de laUniversitat de València; RolandPaskoff, professor emèrit deGeografia Física de la UniversitatLumière de Lió; en Manuel So -pena Fumanal, fill de l’homenat-jada, patrocinador de l’edició delllibre; i en Pedro Ruiz Tor res, rec-tor de la Universitat.

Els dos vessants principals dela recerca i producció científica dela professora Fumanal (140 publi-cacions en menys de vint anys)s’incardinen en els dos temes queencapcalen el volum memorial.

Ella contribuí –de la mà d’enBernat Martí i sota la inspiracióde la “nova arqueologia”, trans-mesa ací pel professor Karl W.Butzer– a fonamentar la geoar -queo logia, treballant primer a lescoves amb jaciments arqueològicsi, després, en diversos hàbitats d’è-poques diverses, sobretot delBronze. D’altra banda, seguint unalínia establida en els primers anyssetanta al Departament de Geo -grafia, s’apropà al litoral amb pers-pectiva quaternarista, sovint imbri-cada amb l’arqueologia. El seugran projecte La Nau –pel pro-montori de la ribera valenciana–dura sis o set anys i abasta des deCullera fins a Santa Pola, ambcampa nyes de prospecció ocea-nogràfica a la plataforma, reco-neixement de la vora marina, neo-tectònica, geomorfologia litoral,sondejos, etc.

El llibre, de 456 pàgines(21x27cm), a més de la biobi-bliografia de la professora, contéuna trentena de contribucions de72 autors, 28 de valencians, 31 dela resta d’Espa nya i 13 estrangers.Dins la línia del més ampli inter-lingüisme –com va asse nyalar elrector en la seua intervenció–, hiha treballs en castellà, valencià,anglés, francés i italià; sempreacompa nyen els resums en tresllengües. La categoria dels col·la -bo radors i de molts dels articlesde passa la mitjana d’aquest tipusde publicacions i el converteix enun llibre de referència obligada.

El fet que l’hagen sufragat elshereus dóna a l’obra un valor tes-timonial remarcable i exemplar.

Estudiants alDepartament de

PsicologiaBàsica.

Departament: Psicologia Bàsica.

Director: Esteban Pérez Delgado.

La raó delsentimentLa raó delsentiment

El que parei-xia massaevident aqualsevolhumà del planeta Ter ra, hacoincidit aquesta vegadaamb el veredicte emés peljutge Thomas Peinfield onestima que Microsoft té unaposició de monopoli en elmercat de sistemes opera-tius i que abusa d’ella per aimposar el navegadorInternet Explorer sobre elNavigator de Netscape. La seua intenció va sertransferir a Internet la posi-ció de domini queMicrosoft havia aconseguitamb Windows (llegiu güin-dous) en el mercat de l’or-dinador personal. Enpoques paraules, que ensqueda juí per a estona, quea unes males dividiran lamacroempresa en diversesmacroempreses i que GranCap Gates continuarà fentde les seues (qui la fa d’a-questa grandària unavegada, la repeteix), encomptes de pegar un granpelotazo, pagarà molts mit-jans i santes Pasqües. Ésmés, ja està aposentant elsseus reals en el mercat delsvideojocs. El que hem dit:no m’imagine com lahumanitat va poder viuretants anys sense gent així. Però parlem de temes mésnecessaris per al nostremón mundial, com ara l’a-rreplegada selectiva i larecuperació d’envasos queja en algunes ciutats i deforma molt tímida hancomençat amb projectes desdels ajuntaments, un temaen el qual el Govern es vacomprometre a realitzaruna forta inversió. Esperemque no quede en l’aire i queels ciutadans puguem aju-dar a resoldre el greu pro-blema de la gestió de resi-dus de les nostres ciutats.Enhttp://www.ecoembes.com

trobarem informació dispo-nible sobre el sistema espa -nyol de recuperació d’enva-sos. No oblidem emple@2000,Fira de l’Ocupació en laSocietat de la Informació,que se celebrarà del 13 al16 d’abril a la Fira deValència. Més informacióen http://www.ccupa-

cio2000.org

10 AgendaNOU DISE 9213 ABRIL 2000

ÂEspai de la fotografia. Fotografia cubanaÊ

Les obres representen l’evolució denoves generacions de fotògrafs quehan aportat formes pròpiesd’assumir la realitat, estils iconceptes diferents, visions noves i altament individuals. Dies: Fins al 2 de juny. Lloc: Centre Culturald’Almussafes.Més informació: C/Ausiàs March.Almussafes. Telèfons: 96 178 4515-55. Internet:http://www.almussafes.org

Pierre Alechinsky

La mostra presenta més de huitantaobres, incloent-hi olis, aquarel·les,tintes i acrílics, en una àmpliaretrospectiva que s’inicia el 1948 iar riba fins al 1997 que permetvalorar les contribucions plàstiquesd’aquest artista fonamental en eldesenvolupament de la pinturaeuropea contemporània. Inclouobres i assajos de diversos autorsreferits a l’artista.Organitza: Conselleria de Cultura,Educació i Ciència.Dies: Fins al 28 de maig. Lloc: IVAM. Centre Juli González.Més informació: C/Guillem deCastro, 118. Telèfon: 96 386 30 00.

ÂEscenas de matrimonioÊ

Escrita en un principi per a latelevisió, és una brillantíssima peçaque el mateix autor, IngmarBergman, va dirigir en la seuaversió teatral. Tracta amb ironia imordacitat la vida d’un matrimonide classe mitjana.Organitza: Teatres de laGeneralitat.Dia: Fins al 16 d’abril.Lloc: Teatre Rialto.Més informació: Pl/del’Ajuntament, 17. Telèfon: 96 35191 30.

ÂPoemes visualsÊ

Miquel Gallardo protagonitzaaquesta obra, que tracta de lacreació poètica, on el poetaestableix una relació particular ambles lletres.Organitza: Compa nyia JordiBertran.Dia: 14 d’abril.Hora: 22:30 hores.Lloc: Centre Culturald’Almussafes.Més informació: C/Ausiàs Marchs/n. Telèfon: 96 178 45 15. En Internet:http://www.almussafes.org

ÂChicagoÊ

Versió del mític musical de BobFosse, amb tècniques de music-halli un text irònic, a partir de lahistòria de Roxie Hart, l’últimadona sentenciada a la forca aChicago.Organitza: Teatres de laGeneralitat. Dies: Fins al 16 d’abril.Lloc: Teatre Principal.Més informació: C/Barques, 15.Telèfon: 96 351 00 51.

ÂMiradorÊ

Història d’uns personatges abocats aun balcó que dóna a un descampat,un lloc ideal per a mirar, però tambéper a ser mirats. Organitza: Espai Moma.Dies: Fins al 16 d’abril.Lloc: Moma Teatre.Més informació: C/Platero Suárez,11, baix. Telèfon: 96 365 49 20.

ÂArabes y african@s: la dualidad mauritanaÊ

Conferència a càr rec de TeresaGuillamon Aroza.Organitza: Col·legi Major RectorPeset, en col·laboració amb laUniversitat de València.Lloc: Sala d’Actes del Col·legi.Dia: 14 d’abril.Més informació: Pl/del Forn deSant Nicolau, 4. Telèfon: 96 316 6000.

ÂLa planificació urbanística a debatÊ

Taula redona dins del cicle El tempsde les ciutats. Amb la intervenció del’arquitecte i urbanista Josep MariaLlop, l’engi nyer de camins JoanOlmos i l’arquitecte i urbanista JuanPecourt.Organitza: Universitat de Valènciaamb la col·laboració de Salvem elBotànic, Filmoteca de la GeneralitatValenciana i Col·legi Major RectorPeset.Dia: 14 d’abril.Hora: 19:30 hores.Lloc: Aula Magna de la Universitatde València.Més informació: C/de la Nau, 2.Telèfon: 96 386 43 37.

ÂHepatitis víriquesÊ

Conferència dins el cicle Els nostrescientífics. Amb la intervenció deJosé Manuel Rodrigo, professortitular del Departament de Medicinai cap del Servei d’Hepatologia del’Hospital Clínic Universitari.Organitza: Universitat de València. Dia: 17 d’abril.Lloc: Aula de Cultura CAM LaLlotgeta.Més informació: Plaça del Mercat, 4.

Segell commemoratiu

Presentació del segellcommemoratiu dels Cinc Segles dela Universitat de València.Dia: 28 d’abril.Lloc: Edifici La Nau.Més informació: C/de la Nau, 2.Telèfon: 96 386 43 37.

Concurs de Narrativa 25 dÊAbril

Un treball per persona. El tema deredacció serà lliure i la llengua deredacció serà el valencià. Hi podràparticipar qualsevol alumne/amatriculat enguany a la UPV, PAS iprofessorat. Organitza: Consell d’Estudiants dela UPV i Vicerectorat de PromocióLingüística.Termini: 25 d’abril.Més informació: Àrea de PromocióLingüística. Delegació Centrald’Alumnes UPV. Telèfon: 96 38774 08.

Piragüisme i senderisme

Acampada de cinc dies a Morairaque inclou un curs teòrico-pràcticsobre aquestes activitats, material,llicència federativa i diploma enacabar el curs.

Dies: Del 20 al 24 d’abril.Lloc: Moraira.Més informació: Al Serveid’Educació Física de la Universitatde València. Tel.: 96 398 32 33.

Curs monogràfic de campisme i aire lliure

L’Escola d’Animadors Paideiaorganitza un curs centrat en laintervenció dels monitors ianimadors en activitats a l’airelliure a les instal·lacions d’uncampament juvenil. S’hi tractarantemes com ara acampades,excursionisme, animació lúdica,ecologia, etc.Dies: Del 29 d’abril a l’1 de maig.Lloc: Campament Juvenil LasMinas. Rubielos de Mora. Informació: Av/General Urrutia,66. Telèfon: 96 373 42 08.

Concert Trio Debussy

Les entrades són gratuïtes per alsestudiants de la Universitat deValència. Es podran recollir a lesseus del CADE.Dia: 8 de maig.Lloc: Palau de la Música. Més informació: Telèfon: 96 33750 20.

ÂMúsica italiana a principios del RenacimientoÊ

The Orlando Consort interpretaobres de Di Bologna, Ciconia, DaPadova, entre altres, dins del cicleMúsica Antiga i Bar roca .Dia: 15 d’abril.Hora: 19:30 hores.Lloc: Palau de la Música. SalaRodrigo. Més informació: Telèfon: 96 33750 20.

MUSICA

EXPOSICIONS

ALTRESACTIVITATS

CERTAMENSI SEMINARIS

TEATRE

CITES AL VOLTANT DE LA XARXAGestió de residus

La Universitat deValència ha rebut elPremi de la Crítica,que atorga l’InstitutInter universitari deFilologia Valenciana(IIFV), al LlibreMillor Edi tat perSapientia Aedifica vit.

L’obra ha estat edi-tada pel Servei dePublicacions de laUniversitat de Valèn -cia i l’IIFV ha desta-cat la qualitat tècnica,el bon gust i labellesa tipogràfica iil·lustrativa amb quèha estat publicada.

Aquesta terceraedició dels Premis dela Crítica es va cele-brar divendres passat

a l’Au la Magnade la Facultat deFiloso fia i Lletresde la Universitatd’Alacant. Al’ac te van assistirels re pre sentantsde les en titatsorganitzadoresde la Univer sitatde Va lèn cia, dela d’A la cant ide la Jaume Ide Caste lló, i el di rec -tor de l’IIFV, AntoniFer ran do.

L’Institut Inter -universitari de Filolo -gia Valenciana ha a -tor gat un total detretze premis, entreels quals destaquen elde la Creació

Literària en la moda-litat de Nar rativa peral llibre El secret deGoethe, del professorMartí Do mín guez, oel Premi als EstudisFilològics en lamodalitat deLiteratura al conjuntde treballs publicats

en elnúmero 18 de larevista Arxiu deTextos CatalansAntics, sota el títold’Estudis i inventaride sermons de SantVicent Fer rer, obrade Josep Perarnau.

Premi de laCrítica a lÊedició deÂSapientiaAedificavitÊ

MAGDALENA RUIZ

Quasi un miler d’universitarises van reunir a València entreel 7 i el 9 d’abril per a disputarel Campionat d’Espa nya Uni -ver si tari de Judo, Karate iTaekwondo, Jukata 2000. LaUniversitat Poli tècnica va orga-nitzar aquesta edició, que secelebrà en tres escenaris: elPavelló Poli esportiu de laUniversitat de València (judo),el Pavelló Municipal d’Alboraia(karate) i el de Burjassot (taek-wondo). Trenta-cinc estudiantshi van representar la Universitatde València (14 en judo, 13 enkarate i 8 en taekwondo), quevan aconseguir finalment sismedalles individuals i tres perequips.

JUDO. Dos estudiants dePedagogia de la Universitat,Luis Casanova i AntonioVillena, obtingueren l’èxit enel Campionat de Judo: medallad’or en menys de 90 quilos imedalla de bronze en menys de66, respectivament. Mentre queles xiques demostraren que nohi ha res com la unió per a com-partir l’èxit i assoliren el bronzeper equips.

Els dos universitaris valen-cians tenen una car rera espor-tiva plena de victòries: AntonioVillena és campió d’Espa nyajúnior. Bronze en el Campionatd’Europa. Sub campió d’Espa -nya en dues ocasions. Medallad’or en el rànquing estatal itambé atresora diversos títolsinter nacionals. “Ho he donattot, però esperava més”, asse-gura. Fa dues setmanes queAntonio ha pujat de pes i reco-neix que encara no ha encaixatperfectament el canvi. Per la

seua banda, Luis Casanovaaconseguí el bronze en aquestamateixa competició fa dos anys,i l’or obtingut ara li permetaccedir directament al Campio -nat Mundial de JudoUniversita ri, que se celebrarà aMàlaga el pròxim mes dedesembre.

Lucio Calvo, president de laComissió Nacional de JudoUniversitari del CSD (ConsellSuperior d’Esports), va quali-ficar la competició com a “euro-pea”, ateses la qualitat de lesinstal·lacions i la concepció enla distribució del Pavelló.Quatre tatamis cobrien la pistacentral de l’Universitari, elsquals permeteren una gran agi-litat a l’hora de celebrar la com-petició. Calvo va destacar, amés, la “bona disposició” de -mostrada per la Universitat deValència mitjançant dues ac -cions: la cessió de les instal·la -cions i el préstec d’equips infor -màtics per a realitzar les esta-dístiques de la competició.També va agrair els serveisprestats pels voluntaris, més detrenta en aquesta disciplina,sense els quals, va dir, no hau-ria estat possible que la com-petició haguera transcor regutamb la normalitat desitjada.

KARATE. Jaime Her rera, enmenys de 65 quilos, i els equipsmasculí i femení de kumiteaconseguiren la tercera posicióen el Campionat d’Espa nyaUniversitari de Karate disputatal Pavelló Municipal d’Albo -raia. “Estem molt satisfets ambels resultats ob tinguts. Elsesportistes de la Universitat handemostrat el seu gran nivell,moltes ganes i un sacrifici enco-miable a l’hora d’entrenar, espe-

cialmente durant les setmanesprèvies a la competició”, afirmaJuan Antonio López, l’entrena-dor de la disciplina a laUniversitat. “El nostre nivell ésel més alt entre els universita-ris valencians. És cert que laPoli tècnica també té un bonequip, però nosaltres hem acon-seguit més títols a nivell fede-ratiu”. Les universitats del nordi del centre dominaren aquestadisciplina de lluita, com tambéles altres dues de la competició,i ocuparen els llocs més alts delspòdiums.

TAEKWONDO. L’esport ambmenor índex de participació(163 participants, en relació ambels 314 de karate i els 373 dejudo) no va estalviar qualitat, nitriomfos, per a la Universitat.Or, plata i bronze. VicenteAlbiñana (més de 78 quilos),biòleg i estudiant de Ciència iTecnologia dels Ali ments, s’haemportat el més preuat delsmetalls. El campió d’Espa nyadel 97 i bronze del 99 ha demos-trat així que li queda corda pera molt, tot i haver reduït la seuadosi diària d’entrenament per adedicar-se amb més intensitatals estudis. Raquel Cazorla iDesampa rados Díaz s’adjudi-caren la plata i el bronze enmenys de 47 i menys de 70, res-pectivament.

La proximitat entre elCampionat d’Espanya Univer -si tari i el Mundial, que secelebrà a Xina entre el 3 i el 4d’abril, va restar a la competi-ció universitària la presènciad’importants figures, com arala d’Emilio Fer reruela, de laUniversitat.

Per equips, la Universitat deValència va ocupar la quarta

11Informació NOU DISE 9213 ABRIL 2000

9 medalles per a la Universitat en el Campionat dÊEspanya de Judo, Karate i Taekwondo

Universitarislluitadors

Dues esportistes durantuna competició de judo.

REDACCIO

es d’ahir, dia 12 d’abril,per les bústies i elsvagons-cor reu de totEspa nya circulen cartes

amb un segell molt especial: elcommemoratiu dels Cinc Seglesde la Universitat de València. Elsegell reprodueix l’històric edi-fici de Ciències de l’avinguda deBlasco Ibáñez, futura seu delRectorat i dels serveis centralsde la Universi tat. El disseny ésuna adaptació realitzada perMiguel Ángel Escobar, de l’e-quip de dibuixants de la FábricaNacional de Moneda y Timbre,a partir d’una fotografia de JoanCarles Tor mo. El nou segellforma part de la col·leccióCentenaris i està imprés pel pro-cediment de calcografia en unpaper estucat mat fosforescent.Es tracta d’un segell horitzontal,de 40,9 per 28,8 mil·límetres,amb un valor postal de 70 pes-setes.

En aquests temps de revolu-ció digital, on les comunica-cions electròniques s’obrinpas aclaparadorament, eltradicional cor reu postalgaudeix d’una salutexcel·lent. Ho demos-tra el tiratge delsegell de CincSegles: un milió imig de còpies.

També ahir, 12d’abril, es va uti-litzar un mata-s e g e l l sespe-

cial, anomenat de Primer Dia,al·lusiu a aquesta emissió. Elmata-segells es pogué adquiriren les finestretes que habitual-ment es dediquen a aquesta fina-litat a les oficines de Cor reus deMadrid i Barcelona, i també espot aconseguir mitjançant el sis-tema d’abonament en la moda-

litat de Sobres dePrimer Dia

del ServeiFilatèlic.

E n

aquestcas, i deforma excepcio-nal, també es pogué obtindre elmata -segells del Primer Dia alPalau de Comunicacions deValència i a l’estafeta temporalque es va instal·lar a la Sala deJuntes del car rer de la Nau.

El migdia d’ahir es va presen-tar el segell Cinc Segles. L’actees va realitzar a l’edifici històricdel car rer de la Nau, amb l’as-sistència del rector, Pedro RuizTor res, i del cap de l’Àrea delServei Filatèlic de l’organismeautònom de Cor reus i Telègrafs.També des d’ahir es pot visitaruna exposició filatèlica a la Salade Juntes de l’edifici de la Nau.Es tracta d’una iniciativa con-junta entre la Universitat deValència i la FederacióValenciana de Fila tèlia. Lamostra estarà oberta fins el

28 d’abril.

El visitant hi podràtrobar nou

col·leccions:Repercussiómundial deG a r c í aLorca, delcol·lecio-nista JoséM a r í aA r i ñ o

Andreu; ElsP r e m i s

Nobel, deMaría Amparo

Caballer Gilabert;La pintura en la filatè-

lia, de Pedro Corachán Gil;Col·lecció especialitzada ‘El Cidcampeador’, de José MaríaGomis Seguí; La Comu ni tatValenciana en la filatèlia/LaUniversitat en la filatèlia, deJuana Ortín Vallés; L’esperanto,idioma universal, de Rafael PerisSolaz; Col·lecció especialitzadaBlasco Ibá ñez, d’Eugenio SolerAses; Personatges il·lustres, deLuis Urrutia Rojas; i Literats, deJosé Yáñez del Tell.

L’exposició filatèlica disposad’un servei de visites guiades.Es farà a les 11 hores els dies 14,19 i 26 d’abril. L’horari normalés de 10 a 13 hores i de 17 a 19en dies laborables, mentre queels diumenges estarà oberta de10 a 14 hores. Els dilluns restaràtancada.

s la guer ra. Elgovern de laGeneralitat hadecidit obrir un

nou front de batalla contrael món de la universitat: sifa un temps ho va fer con-tra la d’Alacant, ara hoestà fent contra la deValència. Les majoriesabsolutes no poden adme-tre que ningú les conteste.I quan a aquesta majoriaabsoluta se li afegeix lapinxeria personal de qui larepresenta, bona nit viola.Les universitats tenen laseua autonomia i algovern de torn li tocaemparar, precisament,aquesta autonomia.Tanmateix, a tots elsgoverns els tempta elrepte de trencar-la. Ja vapassar algunes vegadesamb el del PSPV-PSOE.Ara, el del PP va méslluny: vol sotmetre laUniversitat de Valènciasota la bota de la pre-potència, de l’autorita-risme, de l’esquerda enles mateixes lleis que hand’assegurar aquella auto-nomia que abans els con-tava. Allò dels Estatuts ésuna excusa: es tracta dedeixar clar que EduardoZaplana mana sobre totesles coses, sobre totes leshisendes, sobre l’universsencer i els seus avions iplanetes. I envia Tarancónperquè li ho diga a laUniversitat. I el pobreconseller s’inventa unacarta, un silenci adminis-tratiu que va en contraseu, uns vaivens en eltemps que maregen laperdiu de l’opinió ciuta-dana i que deixaran, elpobre conseller, més tocatque el seu col·legaCervera en els assumptesmafiosets de la família.L’autonomia universitàriaés sagrada. A veure si sen’adonen els del Conselld’una pu nyetera vegada ila deixen tranquil·la, sub-jecta als articulats de lallei, clar que sí: però sensepinxeries de cap classeper part de la majoriaabsoluta ni de qui larepresenta. Tranquil·la.

Alfons Cervera

LA COLUMNA

Guerra

12 ÐltimaNOU DISE 9213 ABRIL 2000

É

DEl mata-segells

especialdel Primer Dia

es va poderaconseguirahir en dospunts dela ciutat

de València

Un segell que fa història

Imatge de la futura seu del Rectoratde la Universitat de València que apa-

reix en el segell commemoratiu deCinc Segles. Dalt, mata-segells del

Primer Dia.