INFORME D’AVALUACIÓ DEL PIRMI (PROGRAMA DE LA RENDA MÍNIMA D’INSERCIÓ) 30 de desembre de 2009

I. QUÈ ÉS EL PIRMI?

El Programa Interdepartamental de la Renda Mínima d’Inserció (PIRMI) neix a principis de la dècada dels

noranta amb un doble objectiu: d’una banda, facilitar ingressos a les llars catalanes que no tenen prou

recursos i, de l’altra, promoure la seva inserció sociolaboral mitjançant l’aplicació de diversos tipus de

mesures orientades a pal·liar les seves problemàtiques socials i a facilitar la seva participació en el mercat de

treball.

Les llars ateses pel PIRMI durant 2009 han estat 22.000 amb un creixement molt important respecte de les

13.700 de l’any 2008. La despesa en prestacions econòmiques de l’any 2009 arribarà als 110 milions d’euros,

amb un increment del 44 % respecte de l’any anterior.

II. QUI ENCARREGA I QUAN L’AVALUACIÓ DEL PIRMI?

El PIRMI ha de ser avaluat cada tres anys. El Departament de Treball de la Generalitat va encarregar a Ivàlua

la realització d’aquesta avaluació al febrer de 2009. Ivàlua va formular una Proposta d’avaluació del Programa

Interdepartamental de la Renda Mínima d’Inserció (PIRMI) el 16 de febrer de 2009. L’Informe final d’avaluació

va ser lliurat al Departament de Treball el 18 de desembre de 2009.

III. QUI HA REALITZAT AQUEST INFORME D’AVALUACIÓ?

L’Informe ha estat realitzat per David Casado, com a responsable del projecte, i Jaume Blanco, tots dos

analistes d’Ivàlua. També s’ha comptat amb el suport d’en Lluís Ferrer per al tractament de dades. L’avaluació

ha comptat amb un comitè assessor extern format pels professors Luís Ayala, Miguel Laparra, Clara Riba i

Marcos Vera. El seguiment del procés d’avaluació ha correspost a la Comissió Interdepartamental de la Renda

Mínima d’Inserció.

IV. QUINS OBJECTIUS S’HA PROPOSTAT L’AVALUACIÓ?

D’acord amb l’encàrrec rebut, aquesta avaluació es proposava com a objectius principals

2

• Desenvolupar un sistema d’indicadors que permeti dur a terme un seguiment de l’evolució dels principals

elements del programa al llarg del temps.

• Analitzar els temps de permanència de les llars en el programa, provant d’establir els determinants de dos

tipus de fenòmens: la cronificació, entesa com la tendència de certes llars a experimentar episodis de

permanència prolongats; i el recidivisme, que es produeix quan les llars entren i surten del programa de

manera cíclica.

• Estudiar la importància relativa dels diferents tipus de sortida del programa, tant de les que es produeixen

per inserció laboral com de les que tenen l’origen en altres motius (administratius, accés a d’altres

prestacions…).

• Avaluar en quina mesura l’anomenat complement per inserció laboral, introduït a finals de 2006, ha

aconseguit incentivar la participació laboral dels beneficiaris del programa.

• Analitzar les experiències laborals dels beneficiaris del PIRMI després de la seva sortida del programa.

V. EN QUINES DADES ES BASA L’INFORME D’AVALUACIÓ?

- La principal font de dades utilitzada han estat els registres administratius del programa, amb informació

detallada de les prop de 60.500 llars que han participat en el programa durant el període 1998-2008.

- Així mateix, per poder analitzar les experiències laborals després de la sortida del programa, els registres

del PIRMI s’han creuat amb les dades d’afiliació a la Seguretat Social per al període 2005-2009.

VI. QUINES CONCLUSIONS ESTABLEIX L’INFORME D’AVALUACIÓ?

1. SOBRE ELS TEMPS DE PERMANÈNCIA I ELS MOTIUS DE SORTIDA DEL PROGRAMA

L’Informe permet constatar l’existència d’una elevada heterogeneïtat entre la població atesa:

• Les sortides per inserció laboral estan protagonitzades per llars que, en general, experimenten episodis de

permanència en el programa menys prolongats: inserció laboral i permanència breu semblen ser dues

cares de la mateixa moneda. Són dues situacions generalment associades als mateixos factors: nivell

formatiu més alt i absència de problemes de salut i socials.

• Per contra, les llars amb poques possibilitats estructurals d’inserció laboral –per l’edat dels seus membres,

per problemes de salut, etc.- solen romandre al programa fins que l’abandonen per causes externes:

sortides de tipus administratiu, cobrament d’una altra prestació, etc.

3

• També es donen algunes situacions “intermèdies”. És el cas d’algunes llars que, un cop superades les

problemàtiques que els dificulten l’accés al mercat de treball, aconsegueixen una sortida més tardana del

programa per inserció laboral.

2. SOBRE L’EFECTE DEL COMPLEMENT PER INSERCIÓ LABORAL (CIL)

El complement per inserció laboral (CIL) no sembla haver augmentat les taxes de participació laboral dels

beneficiaris del PIRMI. En canvi, la seva introducció ha allargat el temps de permanència en el programa de les

llars que aconsegueixen accedir a una feina. Algunes d’aquestes llars opten per combinar durant alguns mesos

els ingressos procedents del treball amb el cobrament de la nova prestació quan –de no existir el CIL-

probablement haurien abandonat abans el PIRMI.

3. SOBRE LES EXPERIÈNCIES LABORALS DESPRÉS DE LA SORTIDA DEL PIRMI

o L’anàlisi de les experiències després de la sortida del programa mostra que les llars que surten per

inserció laboral tenen taxes de participació laboral inferiors al 70 % els primers trimestres després de la

sortida. Això pot indicar que una part de les insercions tenen lloc en la economia submergida, la qual cosa,

més enllà dels seus efectes sobre les finances públiques, pot posar en risc la capacitat de les llars per

mantenir-se fora del programa (condicions laborals precàries, no generació de drets en la Seguretat Social,

etc.).

o El recidivisme (la reincorporació al programa) afecta globalment un 13 % de les llars durant els 4 anys

següents a la sortida. Tanmateix, quan les sortides estan motivades per una inserció laboral el recidivisme

és inferior, la qual cosa confirma la importància de l’activitat laboral com a via de sortida definitiva de les

llars que han participat al PIRMI.

VII. QUINES RECOMANACIONS FORMULA L’INFORME D’AVALUACIÓ?

1. Abordar l’heterogeneïtat de la població beneficiària amb l’establiment de dues modalitats o

subsistemes, distingint entre llars potencialment ocupables i llars amb una ocupabilitat estructural

molt baixa. En tots dos casos, però, les prestacions monetàries seguirien proporcionant protecció

econòmica a les llars. Aquest desdoblament no hauria d’impedir que els beneficiaris d’un sistema i un

altre transitessin entre tots dos si variessin les seves condicions.

4

2. Prevenir els efectes dels problemes de salut i altres problemàtiques socials en l’allargament de

permanència en el PIRMI sense reinserció laboral facilitant l’accés a temps al sistema de prestacions

no contributives, mitjançant una millor coordinació entre el PIRMI i el sistema de prestacions no

contributives (ambdós sota gestió directa de la Generalitat de Catalunya).

3. Millorar els efectes del Complement per Inserció Laboral i evitar-ne conseqüències no buscades.

Aquesta millora es podria aconseguir amb dues mesures:

- restringir la seva concessió a beneficiaris del PIRMI (potencialment ocupables) amb un període

mínim de temps al programa (per exemple, 3 anys);

- augmentar la quantia del CIL , ja que l’import actual (145 €) potser no sigui prou com per a

incentivar qui havia optat per no treballar a trobar una feina i, malgrat rebre el CIL, haver de

perdre la totalitat de la prestació bàsica (414 €).