> L’Abans: recull gràfic de Llucmajor 1875-1970

> Centre d’art i paisatge “Camp Lledó” de Ses Salines

> Caminada Solidària a Sant Salvador

El racó del Sud

EL SUD DE MALLORCA

Publicació periòdica meridional

Núm. 91 Maig 2011

Edita:Hypericum balearicum, SL Plaça de la Constitució,5

07500 Manacor

Web:www.suddemallorca.com

Correu-e: llevantdemallorca@gmail.com

Coordinadores:Marta Aspachs

i Margalida Bonnín

Consell de redacció:Gori Vicens, Joan Pi,

Miquel Planes

Publicitat: Ramón Esteban 607 890 285

Dipòsit legal: PM-2459-2002

El SUD DE MALLORCA és una publicació independent, plural i meridional. Els articles firmats reflecteixen l’opinió exclusiva dels seus autors, que El SUD DE MALLORCA no fa necessàriament seva. En defensa de la llibertat d’expressió i de la pluralitat de la nostra societat, El SUD DE MALLORCA es compromet a acceptar les rèpliques dels lectors, sempre que guardin el respecte que es mereixen les persones i les institucions i siguin d’interès general.

Agenda

Què podem fer?

Dimarts, 10 de maig, a les 21,30 h: con-cert de Vent. Quintet de vent Lluís Vives. XXXV Setmana de la Música. Any Franz Liszt i any Gustave Malher. Sala d’Actes Casa de Cultura. Felanitx. GratuïtDimecres, 11 de maig, a les 21, 30 h:

concert de piano i contratenor. Don Krim i Suzanne Bradbury. XXXV Setmana de la Música. Any Franz Liszt i any Gustave Malher. Sala d’Actes Casa de Cultura. Fe-lanitx. Gratuït.Dijous, 12 de maig, a les 21,30 h: con-

cert de fados amb guitarra portuguesa. Màrio Pacheco i Tina Manresa Trio. XXXV Setmana de la Música. Any Franz Liszt i any Gustave Malher. Sala d’Actes Casa de Cultura. Felanitx. Gratuït.Dijous 12 de maig: IIª Regata Sal de

Sud. Regata d’agermanament de les sa-lineres de la Colònia de Sant Jordi (Ses Salines) i Formentera. Categories: solita-ri, tripulació i multicasc. Tornada de For-mentera a la Colònia de Sant Jordi, el dia 14 de maig.Divendres, 13 de maig, a les 21,30 h:

concert vocal. Membres del Collegium Vocale de les Balears. XXXV Setmana de la Música. Any Franz Liszt i any Gustave Malher. Convent de les religioses teati-nes. Felanitx. Gratuït.Divendres, 13 de maig, a les 20,00 h:

concert, l’Audició num. 4, a càrrec del Conjunt Instrumental. Dirigit per Toni Ballester. Organitza l’Escola de Música Guillem Tomàs. Claustre de Sant Bona-ventura. Llucmajor.Divendres, 13 de maig, a les 21,00 h:

II Gala de l’Esport. Teatre Escènic de

Campos. Homenatge als millors espor-tistes campaners de la temporada 2010-2011.Divendres, 13 de maig, a les 23,30

h: concert de Big yuyu and the hot nine band. Es Punt. Cafè concert. Av. Prima-vera. Colònia de Sant Jordi.Dissabte, 14 de maig, a les 21,30 h:

concert líric. “Scarlatti a Mallorca”. Colo-ma Barceló, mezzosoprano i Manel Ruíz, piano. XXXV Setmana de la Música. Any Franz Liszt i any Gustave Malher. Sala d’Actes Casa de Cultura. Felanitx. Gra-tuït.Dissabte, 14 de maig, a les 19,00: III

Tercera vetllada de boxa Vila de Campos. Lloc: nau de Son Fuaní. Preu taquilla: 13 euros.Diumenge, 15 de maig, a les 19,30 h:

VII Festival de Bandes. Claustre de Sant Bonaventura. Hi participen les bandes de Santanyí, Algaida i Llucmajor.Diumenge, 15 de maig, a les 12,00 h:

13è Festival Internacional de Teresetes. “Rozkravka”. Conte boví a càrrec de la companyia Piki Divadlo d’Eslovàquia. Centre Cultura de Felanitx. Gratuït.Diumenge, 15 de maig, a les 19,00 h:

concert de clausura. Música tradicional mallorquina. Grup Do natural. XXXV Set-mana de la Música. Any Franz Liszt i any Gustave Malher. Sala d’Actes Casa de Cultura. Felanitx. Gratuït.Dissabte, 28 de maig, a les 22,00 h:

concert Toni Monserrat Inc. Presentació del seu CD, 38 Bucks. Teatre Principal de Santanyí. Preu: 5 euros (es descomp-ten 3 euros amb la compra del CD).Dissabte, 28 de maig, a les 19,00 h:

Concert dels Supermúsics. Alumnes de

l’escola de música de Felanitx actuen en públic. Organitzat per Escola de Música i Dansa Pare Aulí. Sala d’Actes de l’Escola de Música. Gratuït.Diumenge, 29 de maig, a les 19,00

h: teatre familiar, “El doctor Burballa i la fabulosa rondalla d’en Martí Tacó”. Produccions Ferro. Sala d’Actes Casa de Cultura. Felanitx. Gratuït.Diumenge, 5 de juny, a les 19,30 h:

concert benèfic, Percutró. Projecte “Els nostres veïns del país veí”. Teatre Princi-pal de Santanyí. Preu: 6 euros.

Exposicions i conferències

Dilluns, 9 i 16 de maig, a les 16,30 h: Taller educatiu artístic. Confluències. Projecte educatiu basat en l’art contem-porani a partir de les arts visuals. Gratuït. Biblioteca Municipal. Felanitx.Dijous, 26 de maig, a les 21,00 h:

conferència sobre Yukon Arctic Ultra. A càrrec de l’esportista Toni Contestí Coll, sobre l’esport d’aventura i resistència ex-trema, en concret de la seva experiència a una marathó de 300 milles, a terres àr-tiques. Organitza: Penya Barcelonista Els Tamarells. Sala d’Actes, Casa de Cultura. Felanitx.Divendres, 27 de maig, a les 21,00 h:

presentació del llibre Quatre-cents anys d’ensenyança a Felanitx (1569-1969) de Germà Coll Mesquida. Editat per Hi-perbòlic edicions. Sala d’Actes. Casa de Cultura, Felanitx.Fins el 29 de maig: “25 aniversari del

taller de Ceràmica Cap Vermell”. Exposi-ció de les obres dels assistents als cur-sos. Can Prohens. Casa Cultura Felanitx.

L’OBSERVADORDEL LLEVANT DE MALLORCA

L’OBSERVADORDEL PLA DE MALLORCA

http://www.observadordellevant.com http://www.plademallorca.com http://www.suddemallorca.com

2 / MAIG 11

LLEGEIX LES NOSTRES REVISTES A INTERNET A: www.issuu.com/plallevantsud

www.acpg.cat

SantanyíMAIG 11 / 3

Població:13.239 habitantsAjuntament:Plaça Major, 12.. 07650Telèfons 971 65 30 02 / 971 65 32 50. Fax: 971 1 30 07E-mail ajuntament@ajsantanyi.netBatle Miquel Vidal i Vidal (PP)Policia Local Plaça Major, 12. Tel. 971 65 30 02.Guàrdia Civil Felanitx, 42. Tel. 971 65 30 81Correus Centre, 26. Tel. 971 65 30 48.Institut Social de la Marina: Bernat

Institut d’Ensenyança Secundaria Bernat Vidal i Tomàs, 79. Tel. 971 64 2071.Jutjat de Pau Centre, 28, 1er. Tel. 971 16 31 26.Vidal i Tomàs, 83. Tel. 971 65 33 27.Centre de Salut Bernat Vidal i Tomàs, 83. Tel. 971 65 39 51.Residència 3ª Edat Bernat Vidal i Tomàs, 72. Tel. 971 65 35 60.Santanyí Ràdio Centre, 28. Tel. 971 64 21 12.

Teatre Municipal C/ Bisbe Verger, 38. Santanyí. Tel. 971 16 32 95.Escola Municipal de Música Palma, 29. Tel. 971 65 42 62.Col.legi Públic “Blai Boner” Gómez Ulla, 2. Tel. 971 65 39 55.Centre Jove Sol, 27. Tel. 971 64 21 36.Biblioteca Portell, 11. Tel. 971 64 20 99.Poliesportiu Bernat Vidal i Tomàs, 85. Tel. 971 65 39 44.Casa de Cultura “Can Jaume Antoni” Portell, 11. Tel. 971 16 32 95.

Escoleta Municipal Felanitx, s/n. Tel. 971 65 38 46.Mercat Pça. Major, dimecres i dissabte.Fires Penúltim o darrer dissabte d’oc-tubre.Festes Sant Jaume, 25 de juliol; Sant Andreu, 30 de novembre.Altres nuclis S’Alqueria Blanca, Cala d’Or, Cala Figuera, Cala Santanyí, S’Almonia, la Costa, Cala Llombards, Son Mojer, Cap des Moro, Calonge, Es Llombards i Portopetro.

Ajuntament de Santanyí www.ajsantanyi.net

L’Ajuntament aprova el Pla municipal

de drogues

Per R.D.Una trentena de persones, majors

de 60 anys, que varen assistir al taller de memòria organitzat per l’Institut Ma-llorquí d’Afers Socials (IMAS) en col-laboració de l’Ajuntament, varen cele-brar a principis d’abril, la clausura del curs que va començar el mes d’octubre.

Els alumnes varen valorar de manera molt positiva el curset: mentre que al-guns, repeteixen any rere any, per altres, aquesta ha estat la primera vegada que han assistit a les classes i s’han mostrat tan satisfets que repetiran l’experiència si es torna organitzar el curs vinent. El

Per R.D.

Diumenge 8 de maig, els tonedors del municipi de Santanyí es tornaran reunir per tal de mostrar al públic com es realitza la tosa d’ovelles amb tisores, tal i com es feia abans de la mecanit-zació.

Així, devers les nou, els xeremiers i cercavila de la vila arribaran al camp de futbol Can Martina. Una hora després, es farà l’activitat central de la jornada: començarà la tosa amb tisores. Aquí els més joves podran gaudir d’un especta-cle que potser no han vist mai i que enguany compleix la dècima edició.

Arribat el migdia, la música sonarà en directe a la plaça des Pou amb la xaranga Els Valencians. Allà mateix, no hi mancarà a la celebració la tradici-onal paella, acompanyada de cava, vi, gelat, ensaïmada, cafè i licor. Després de l’entrega de trofeus, el públic podrà

Es Llombards prepara la seva Festa des Tondre

entretenir-se amb l’exposició I Mostra de Rapinyaires diünes i nocturnes al camp de futbol.

Els majors de Santanyí celebren la clausura del taller de memòria

Per R.D.A principis d’abril, l’Ajuntament va

aprovar el Pla Municipal de Drogues amb l’objectiu de prevenir i tractar els problemes derivats de la drogodepen-dència. Aquest document es va iniciar en el segon semestre de l’any 2008, si bé la seva aprovació s’ha allargat en espera de l’aprovació del Pla de Serveis Socials. La memòria d’aquest estudi vol recollir les actuacions que, des de les diferents regidories de l’Ajuntament (Joventut, Festes, Cul-tura, Interior, Esports i Serveis Soci-als) les entitats i institucions, s’estan duent a terme a Santanyí per tal de prevenir i abordar el fenomen de les drogodependències. La regidora de Serveis Socials, Maria Pons va des-tacar que: “la missió de l’Ajuntament és desenvolupar polítiques de preven-ció de les drogodependències, incor-poració social de les persones drogo-dependents, així com limitar l’oferta i coordinar les actuacions sobre dro-gues al municipi de Santanyí”.

L’any passat 50 tonedors i 100 ove-lles varen participar a la Festa des Ton-dre des Llombards.

taller de memòria se basa en l’estimu-lació cognitiva i en la neuropsicologia aplicada que aprofita els recursos de memòria existents. Durant les classes es practiquen exercicis que els ajuden a desenvolupar la ment: recordar dades, imatges, fets, tasques a realitzar durant el dia, entre d’altres aspectes de la vida quotidiana.

A l’acte de clausura del taller de memòria també hi va assistir el primer tinent de batle, Llorenç Galmés, el qual, va animar als assistents a seguir amb aquestes activitats i va comentar que “des de l’Ajuntament farem el possible perquè aquest curs tingui continuïtat”. L’acte va consistir en l’entrega de diplo-mes acreditatius i un obsequi del Con-sell, que enguany ha estat un cossiol de sàlvia. Els assistents varen gaudir d’un bon berenar que els va oferir el Consis-tori santanyiner.

4 / MAIG 11

Data d’exàmens, dia 26 de Maig de 2011

Llucmajor

Per R.D.El 29 d’abril, es va presentar el lli-

bre “L’Abans: Recull gràfic de Llucma-jor 1875-1970”, en el Claustre de Sant Bonaventura amb un gran èxit de públic. L’autora, Margalida Martín, va presentar el llibre, acompanyada de la represen-tant de l’Editorial Efadós, Roser Arís. També hi va assistir el batle, Joan Jau-me en representació de la col·laboració de l’Ajuntament. A l’acte s’hi varen pro-jectar diapositives d’imatges que surten al llibre, la majoria d’elles inèdites.

Aquestes retraten la vida quotidiana, festiva i religiosa del municipi entre el 1875 i 1970. Entre les 900 imatges antigues recopilades s’hi poden veure indrets de la vila que ja no existeixen com bars, places o negocis com ara el

Per R.D.

El Diumenge de l’Àngel, que en-guany va coincidir en 1 de maig, tam-bé Festa del Treball, es va celebrar, a Llucmajor, a quatre indrets diferents. El dia va esser calorós i assolejat, en-cara que a alguns indrets va ploure un poc, ja a l’horabaixa. El tradicional pancaritat del Santuari de Gràcia, va reunir un bon grapat de llucmajorers i visitants que varen recórrer a peu sis quilòmetres, des de la Vila fins el Puig de Randa, per venerar la Mare de Déu i gaudir d’una jornada camperola, pa-ella inclosa. Per segon any consecutiu els pelegrins varen pujar en desfilada els gegants de Llucmajor, en Miquel i

Llucmajor reviu el Diumenge de l’Àngel amb la celebració de quatre pancaritats

na Càndida. La sortida va esser, devers les nou del matí a la plaça d’Espanya i va reunir centenars de persones, que amb l’acompanyament dels Xeremiers de sa Marina varen començar a cami-nar. En tocar les onze del migdia, es va celebrar la missa solemne al santuari. Després, unes mil persones varen poder gaudir d’una gran paella.

A s’Arenal, la celebració del diu-menge de l’Àngel va començar a les deu i mitja del matí, a l’església de la Mare de Déu de la Lactància, amb la missa de romeus.

La comitiva, encapçalada pels Xere-miers de s’Arenal i la Banda de Corne-tes de s’Algar, va acompanyar la imatge

de la Mare de Déu des de l’església fins a la pedrera del Pancaritat, on es va col·locar la imatge a la seva capella i es va cantar la Salve. La festa va con-cloure, com a Gràcia, amb un dinar de paella, molt concorregut.

A Badies, la sortida de la romeria, encapçalada per la Banda de Música de s’Arenal, va esser cap el migdia, des de l’església parroquial fins al Pinaret,

on s’hi va celebrar una missa. A conti-nuació es va dinar de paella.

Per altra banda, el nucli costaner de Tolleric també comptar amb el seu pan-caritat. En els darrers anys, aquestes tradicionals celebracions, que abans es feien només a llocs significatius com puigs o esglésies o oratoris emblemà-tics, avui s’han estés a poblacions o localitats de nova creació.

Es presenta “L’Abans: recull gràfic de Llucmajor 1875-1970” en el Claustre de Sant Bonaventura

bar Solduba, Sa Granja, o les tendes de roba Can Campins i Can Gual. Festes populars en motiu de la celebració de la Segona República (1932), desfilades falangistes... Fins i tot, surten personat-ges, que a la seva època, varen esser molt coneguts com ara l’inventor Pere de Son Gall o Sebastiana “Sense bra-ços”. L’obra, que està estructurada en capítols segons el tema, tampoc no obli-da la transformació de la zona de S’Are-nal, amb el començament del turisme i l’apertura dels primers hotels, restau-rants i sales de festes.

L’autora i responsable de l’Arxiu de Llucmajor, Margalida Martín, va desta-car que la majoria de fotografies havien estat cedides per particulars, d’aquí que agraís la seva col·laboració.

El pasado 23 de marzo Clinic Balear y BioRay Life fir-maron un convenio de colaboración por el cual ésta última ha proporcionado lectores a centros de CLINIC BALEAR en Mallorca, Ibiza y Menorca.

Bio-Ray life ha introducido un soporte informático en forma de pulsera en el cual se puede introducir informaci-ón personal y médica para ser utilizada principalmente en casos de urgencia.Con estas pulseras, cuyos lectores tam-bién serán incorporados a las ambulancias medicalizadas de CLINIC BALEAR, en caso de que el personal sanitario atendiera a una persona sin conocimiento, desorientada o aturdida por una accidente, podría acceder a sus datos básicos de salud y actuar de forma más eficaz y segura.

En la firma del acuerdo estuvieron el director Geren-te de Clinic Balear, Alberto Asensio Coll, el director Médico de Clinic Balear, Dr. Bernardo Monserrat Bennasar y el Pre-sidente de Bio-Ray Life, Ignacio Álvarez Lózano.

CLINIC BALEAR incorpora nueva tecnología para una mejor atención médica

MAIG 11 / 5

Gran èxit de la Caminada Solidària a Sant Salvador

Texte i fotos: Penya Barcelonista Els Tamarells

Unes mil persones participaren en la Caminada Solidària a Sant Salvador el Dilluns de Pasqua, en un acte organitzat per la Penya Barcelonista Els Tamarells i que va tenir una gran acollida i reper-cussió en la gent de la contrada.

A les 10’30 h. del matí, engalanades amb la samarreta patrocinada pel Centre Cultural un milenar de persones partiren del Parc Municipal, acompanyats del so dels xeremiers. A la Creu esperaven els Gegants Maria Enganxa i el Gegant del Maculí per a continuar una pujada es-pectacular. Ja a l’indret de la Capelleta, els caminaires que ho havien de menes-ter podien beure aigua i menjar qualque fruita. Dues espolsades més i la gent ja era a dalt.

Tot i el mal temps pronosticat, només caigueren un parell de gotes i la diada va seguir sense problemes. Actuacions de la Dimoniada Es Lledoner, Associació Folklòrica Extremenya i de D.J.Titi, ani-maren la festa des de l’escenari muntat al peu de Crist Rei. El Consell de Mallor-ca va aportar jocs per als infants, orga-nitzats per monitors.

Es va servir el dinar a tots els assis-

UnES MIL PERSonES PUjAREn A PEU A L’EMBLEMÀTIC PUIG, ACoMPAnyATS DELS GEGAnTS MARIA EnGAnxA I DEL MACULí

Per R.D.

Dia 28 d’abril, va tenir lloc a Can Prohens, a la Sala d’Actes de la Casa de Cultura, la presentació del nou tí-tol de la col·lecció “Els camins de la Quimera” patrocinada per la Funda-ció Balears a l’Exterior: “La emigra-ción balear a Chile (1880-1950)”.La seva presentació va anar a càrrec d’Albert Moragues Gomila, conseller de Presidència del Govern Balear i va obrir l’acte Gabriel Tauler, el batle.

El llibre l’han escrit dos professors especialistes en moviments migrato-ris contemporanis: el mallorquí Joan Buades Crespí i el xilè Juan Antonio Garcia- Cuerdas Sánchez-Lollano. El llibre compta amb abundant materi-al fotogràfic del viatge des d’una illa com Mallorca fins al país més allu-nyat on ha arribat l’emigració balear, Xile. Alguns hi varen arribar per mar travessant l’estret de Magallanes i uns altres ho feren per terra traves-sant els passos dels Andes.

Es presenta “La emigración balear a Chile

(1880-1950) a la Casa de Cultura

Felanitx

tents, els quals recuperaren forces a base de carn per torrar, fruita, ensaïmada i gelat. El parlaments de les autoritats, un sorteig amb obsequis de l’Associació de Comerciants i de la Federació de Veïns, i una pregària al Santuari posaren punt i final a una brillant jornada de felanitxe-risme. El benefici íntegre d’aquesta Ca-minada Solidària, es va donar, dijous 5 de maig, en el local de Ramaders Agru-

pats, a l’associació Dacesma, entitat que ajuda a les persones que pateixen danys cerebrals esdevinguts.

La Penya Barcelonista Els Tamarells agraeix a tots els que varen participar a l’aconteixement, tant col·lectius, parti-culars com institucions: a tots ells i als demés que han posat el seu granet per tal de que aquest acte fos un rotund èxit, moltes gràcies!

L’Espai Miquela nicolau inaugura

“Dues Ribes”Per R.D.

El conegut espai d’art que dirigeix Miquela Nicolau en el carrer de la Mar, va presentar la seva nova mos-tra: “Dues ribes”. Tal i com fa ende-vinar el títol, es tracta de obra d’ar-tistes provinents de dos indrets molt propers: Catalunya i les illes Balears

Aquesta exposició col·lectiva, constituïda per l’obra de vuit autors, s’ha inaugurat de manera quasi bé simultània a l’Espai de Felanitx, el 30 d’abril, i a Canals-Galeria d’Art de Sant Cugat (Catalunya), el 7 de maig. En el cas de Balears, l’exhibició ro-mandrà oberta fins el 30 de maig, i en el cas de la dels Països Catalans, fins un mes més tard.

6 /MAIG 11

EntrevistaE

Conversa amb Andreu Garcías i Mª Ángels Moyà del Centre d’Art i Paisatge Camp Lledó

“Donam difusió a qualsevol iniciativa que tengui el paisatge com a centre...”

M. ASPACHS

Com va nèixer aquesta retrospectiva?Andreu: Vàrem iniciar aquesta història a una espai, que es diu el Camp Lle-dó, que és una casa del s XIV, que vaig rehabilitar. És del meu germà i nosal-tres féiem comptes desenvolupar tot un projecte cultural en aquell espai, i a la finca de davant, bastant degradada. Vàrem contactar amb un arquitecte de Girona, perquè mos dissenyàs un man-dala. Volíem fer activitats envoltant del “land art”, de la natura, de l’escultu-ra... i qualque taller relacionat amb els mandalas. Per problemes familiars, vàrem d’haver d’abandonar el projecte en aquest lloc, i vàrem cercar una alter-nativa per tenir un espai propi. Vàrem demanar a l’Ajuntament a veure si mos deixava aquest espai (l’Església Vella de Ses Salines) per mostrar la feina feta durant dos anys i per tancar un ci-cle. Mostrar l’obra que els artistes han exposat en el Camp Lledó.

Això significa que el proper projecte el

A mig camí entre el poble de Ses Salines i la Colònia de Sant Jordi, a la zona del Mitjà Gran, s’hi ubica el Centre d’Art i Paisatge Camp Lledó. Una iniciativa privada que va néixer el 2009, gràcies a l’entusiasme d’Andreu Garcías i Mª Àngels Moyà. Ella, ja duia 25 anys de mestra d’es-cola, quan Andreu li va proposar de fer un projecte molt personal, basat en la interrelació de l’art contem-porani amb el paisatge. Andreu és diplomat en Dret i Direcció d’em-preses, ha estat soci i membre fundador de la llibreria Embat, de Palma, va constituir una empresa de restauració de cases antigues... Fa deu anys, va fer un canvi de vida i es va dedicar a viatjar i a viure... De l’experiència d’aquells anys va sorgir la llavor per a la creació d’un centre que té per objectiu la producció i difusió de projectes culturals i artístics. Els seus dos anys d’activitat s’han reflectit, a l’Església Vella de Ses Salines, fins finals d’abril, a una exposició retrospectiva amb obra dels artis-tes Pep Canyelles, Andreu Maimó, Ferran Aguiló i Toni Moranta.

fareu a una altra banda?Andreu: Si, a partir d’aquí, ja l’any que ve ja ho farem en el nou espai, una pe-drera que ens han deixat. Hi ha un pro-jecte en marxa que dirigeix Toni Martí-nez, que és el que dóna el Màster de Paisatge a la Universitat. Amb ell hi ha altre gent com per exemple Pere Ben-nàssar, de Felanitx, i altres. Un dels nous projectes ja es pot veure a la nos-tra web: Orígens.

En què consistia el projecte de Posidò-nia?Mª Àngels: agafavèm l’obra de Toni Moranta, que està feta amb Posidònia, que vàrem pensar que era un tema molt nostre, molt proper, que interrelaciona el paisatge de la zona i el medi ambi-ent, i vàrem crear: Posidònia, quatre mirades. És un projecte interdisciplinar que agafa “la mirada pedagògica” amb un projecte didàctic (va venir l’Escola de Ses Salines a fer les activitats en el centre); la “mirada científica” la va fer Jorge Terrados, que és un científic de l’IMEDEA. Llavors, la “mirada po-ètica”, va consistir en dotze poemes que corresponien a dotze visions de l’experiència infantil de la Posidònia, de persones reals: de com ho veien a través dels anys: què feien ells amb la Posidònia de nins, quins records els evocava. De les perspectives pedagògi-ca i poètica me’n vaig encarregar jo. La part artística va anar a càrrec de Toni Moranta amb la seva exposició, anome-nada Entropies i de Jaume Reus, de la Fundació Miró, que va escriure el texte del llibre, que havia sorgit del projecte: Posidònia. Quatre mirades, publicat per l’editorial Vessants, Arqueologia i Cul-

tura. Ara, tot el projecte serà presentat a Girona, ja que ha estat sel·leccionat per participar a la 56è edició de “Giro-na Temps de Flors”.

Com se us va ocórrer fer un espai, un projecte que unís art i paisatge?Andreu: la història inicial de tot això és un somni per jo. He estat deu anys vi-atjant, visitant altres centres... M’agra-da molt l’art i la cultura en general. I un bon dia vaig pensar en fer qualque cosa, a part de mirar i conèixer, qual-que cosa que quedi... i se’m va ocór-rer un mandala paisatgístic, a la finca degradada que teníem davant de casa. Aquest es va dissenyar segons les nor-mes, de l’arquitectura sagrada dels as-tres. I ho havíem de fer a poc a poc. Ja havíem sembrat les figueres, una de cada tipus. I tot el procés del camí que duia en el centre del mandala eren fi-gueres, i tenien figues per tastar des de Sant Joan fins en el setembre. Quan viatjava, vivia un estat de coses i vaig considerar que el mandala era un bon tema, fins i tot per fer intervenci-ons artístiques, per crear un centre de pensament en el sud, i a més des de la perspectiva artística. Pots protestar de moltes maneres, a una manifestació pots dir la natura està molt degradada, es fan massa urbanitzacions... La del mandala és una manera de protestar pacífica, positiva i des de la reflexió. És la cultura del pensament confrontada a la cultura de l’entreteniment. Mª Àngels: de totes maneres, el man-dala, ara ja no es pot fer... perquè com que hem canviat de lloc i aquest estava pensat, dissenyat per a aquell indret... Ara anam a un lloc amb molta vegeta-

ció, no hi ha paisatge degradat... Per tant no tomarem arbres per fer-lo. Així aquesta nova ubicació ens porta a un altre projecte: la recuperació de les pe-dreres, com a centre artístic.

Però com es pot conjugar l’art contem-porani i la natura?Mª Àngels: les obres de Toni Moranta, les de Ferran Aguiló, les d’Andreu Mai-mó... tot són obres molt orgàniques... Reflecteixen la natura i usen materials de la natura. Fins i tot Toni Moranta, i en Ferran també, tot són materials que recolleixen... no els compren. Els transformen. Es com donar-li una re-utilització a materials que la gent ja no vol. Per exemple Moranta, la Posidonia l’aferra a superfícies que el recicla, que troba en els contenidors, restes de mobiliari... Per altra banda, Pep Canye-lles, treballa el ferro. Ell no va fer cap exposició en el Camp Lledó però hi ha-via fet intervencions que han quedat, per exemple, les barreres, la taula de la sala de reunions, la barana de l’es-cala. Com que ell tenia una presència en el centre, per això també ha fet part d’aquesta Retrospectiva.

Paisatge o progrés?Mª Àngels: Creim que es poden fer les dues coses, si es fan ben fetes. Menor-ca, n’és un exemple. No s’ha alterat el paisatge original de la zona i s’ha cons-truït amb unes normes. Fins i tot a Ma-llorca hi ha pobles com Valldemossa o Deià, i no veus res que alteri l’harmonia del paisatge. Andreu: hem estat en el Centre d’Art i Naturalesa d’Osca –CEDAN. Allà fan seminaris i treballs i intervencions d’escultures... a distints llocs de la pro-víncia. Han creat un itinerari per veure totes aquestes obres. Això és una ma-nera, que el turista cultural que va a Osca, conegui tot el territori. Els Mone-gros, a la muntanya, totes les interven-cions et duen a conèixer aquests parat-ges i valorar les coses. Un pot fer un circuit de copes, pot fer circuit d’art, de restaurants, de platges... Nosaltres pensam que aquí s’ha creat un dese-quilibri entre desenvolupament i pai-satge. Això es pot corregir i no és una qüestió d’ideologia política: el discurs de l’esquerra és molt guapo però en el fons fan el mateix que els altres. Nosal-tres no tenim ajudes institucionals ni res. Ho fem, “por amor al arte” però això ens fa lliures i ens deixa interrela-cionar amb CEDAN, amb l’Observatori del Paisatge de Catalunya, que enca-ra que sigui una institució, ens sentim més a prop d’ells. Aquí, els interessos

MAIG 11 / 7

ReportatgeRsón molt forts. Es va més a ocupar un càrrec que a transformar una realitat.

Hi ha centres parescuts a la Penínsu-la?Mª Àngels: no exactament iguals però amb un punt de connexió si, per exem-ple, a part del CEDAN i d’altres, hi ha el Centre d’Art i Natura de Farrera, que està en el Pirineu, allà hi van poetes, artistes joves, i poden residir... hi fan publicacions. Després també hi ha la Fundació César Manrique, a Lanzarote, que va començar també com a iniciati-va del propi artista.

Ha evolucionat Ses Salines a nivell ar-tístic i cultural?Andreu: ha canviat externament sí, és evident... De totes maneres sí que hi ha gent comença a fer qualque coseta diferent... l’hotel de Can Bonico tam-bé ha ajudat, però tot s’ha quedat a un nivell un poc superficial. De fet, en ge-neral, la gent d’aquí no entén el nostre projecte.

Què és el grup d’Amics del Paisatge?Mª Àngels: no és cap associació ni cap grup legalitzat... simplement som un grup d’amics de moltes disciplines dife-rents que tenim en comú aquest interès pel paisatge. Hi ha fotògrafs, professors d’universitat, arquitectes, paisatgistes, geògrafs.... En el centre fem feina de manera habitual nosaltres dos i el fo-tògraf Diego Laranxeira. Llavors hi ha col·laboradors puntuals en funció del projecte. Els alumnes del màster de Paisatge de la Universitat, impartit per Toni Martínez, són els que han consti-tuït el grupet d’Amics del Paisatge.

Quines activitats féu normalment?Mª Àngels: noltros som un centre de pensament i de producció artística i cultural. I a vegades hem fet una expo-sició de l’obra d’un artista però no som un centre d’exposicions. Per exemple, l’exposició de Toni Moranta. Es va par-tir d’ella, però abans hi ha el projecte didàctic, la visita a les escoles... Hi ha tota una feina darrera, que la gent en pot veure els resultats. L’exposició es va inaugurar el maig, el setembre pre-sentaren el llibre relacionat amb ella. Després procuram donar difusió en els projectes i fer-los circular. És un tot. Donam difusió a qualsevol iniciativa que tengui el paisatge com a centre i que ens sembli interessant. Funcionam a través del bloc i de la pàgina web (www.camplledo.com).

Les fortaleses i virtuts de l’ésser humà

L’any 1998 neix la psicologia positiva de la mà del psicò-leg nord-americà Martín Se-ligman, tenint com a objectiu

principal la millora de la qualitat de vida i benestar de les persones. Es basa en la convicció de que existeixen estats mentals positius i que refor-çant-los poden actuar com a barreres, protegint-nos dels trastorns psíquics. Promovent i ampliant aquets aspectes s’aconsegueix més fàcilment la sensa-ció de ser feliços.

L’any 2004 Christopher Peterson i Martín Seligman varen desenvolupar una classificació de les fortaleses i virtuts humanes. Aquesta classi-ficació consta de vint i quatre for-taleses que es troben dedins de sis virtuts. Aquestes virtuts són considerades universals ja que es donen a totes les cultures.

1. SAVIESA I CONEIXEMENT: Fortaleses cognitives que impli-quen l’adquisició i l’ús del conei-xement.

1. Curiositat, interès pel món. Tenir interès pel que succeeix al món, trobar temes fascinants, ex-plorar i descobrir noves coses.

2. Amor pel coneixement i l’aprenentatge. Arribar a dominar noves matèries i coneixements.

3. Judici, pensament crític, mentalitat oberta. Pensar sobre les co-ses i examinar tots els seus significats i matisos. Estar disposat a canviar les pròpies idees sobre la base de l’evi-dència.

4. Enginy, originalitat, intel·ligència pràctica. Pensar en nous i productius camins i formes de fer les coses. In-clou la creació artística .

5. Perspectiva. Ser capaç de donar consells savis i adequats als altres, tro-bant camins no només per comprendre el món sinó per ajudar a comprendre’l als altres.

2. CORATGE: Fortaleses emocionals que impliquen la consecució de metes davant situacions de dificultat, externa o interna.

6. Valentia. No deixar-se intimidar davant l’amenaça, el canvi, la dificul-tat o el dolor.

7. Perseverança i diligencia. Acabar el que es comença. Persistir en una activitat encara que existeixin obsta-cles.

8. Integritat, honestedat, autenti-citat. Anar sempre amb la veritat per davant, no ser pretenciós i assumir la responsabilitat dels propis sentiments i accions empreses.

9. Vitalitat i passió per les coses. Afrontar la vida amb entusiasme i ener-gia.

3. HUMANITAT: Fortaleses interper-sonals que impliquen cuidar i oferir

amistat i afecte als altres.10. Amor, capacitat d’estimar i

ser estimat. Tenir importants i valuo-ses relacions amb altres persones, en particular amb aquelles en les quals l’afecte i la cura són mutus.

11. Simpatia, amabilitat, generosi-tat. Fer favors i bones accions per als altres, ajudar i cuidar a altres perso-nes.

12. Intel·ligència emocional, perso-nal i social. Ser conscient de les emo-cions i sentiments tant d’un mateix com dels altres, saber com comportar-se en les diferents situacions socials, saber quines coses són important per a altres persones, tenir empatia.

4. JUSTÍCIA: Fortaleses cíviques que comporten una vida en comunitat saludable.

13. Ciutadania, civisme, lleialtat,

treball en equip. Treballar bé dins d’un equip o grup de persones, ser fidel al grup i sentir-se part d’ell.

14. Sentit de la justícia, equitat. Tractar a totes les persones com a iguals.

15. Lideratge. Animar al grup del que un és membre per fer coses.

5. MODERACIÓ: Fortaleses que ens protegeixen contra els excessos.

16. Capacitat de perdonar, miseri-còrdia. Capacitat de perdonar a aque-lles persones que han actuat malament, donant-los una segona oportunitat, no

sent venjatiu ni rancorós. 17. Modèstia, humilitat.

Deixar que siguin els altres els que parlin d’un mateix, no bus-car ser el centre d’atenció i no creure’s més especial que els altres.

18. Prudència, discreció, cautela. Ser prudent a l’hora de prendre decisions, no assumint riscos innecessaris.

19. Auto-control, auto-regu-lació. Tenir capacitat per regu-lar els propis sentiments i ac-cions.

6. TRANSCENDÈNCIA: For-taleses que forgen connexions amb la immensitat de l’univers i proveeixen de significat la vida.

20. Apreciació de la bellesa i l’excel·lència, capacitat de sorpresa. Saber apreciar la bellesa de les coses, del dia a dia, o interessar-se per as-pectes de la vida com la naturalesa, l’art, la ciència...

21. Gratitud. Ser conscient i agrair les coses bones que a un li passen.

22. Esperança, optimisme, projec-ció cap al futur. Esperar el millor per al futur i treballar per aconseguir-ho.

23. Sentit de l’humor. Agradar de riure i gastar bromes, somriure amb freqüència, veure el costat positiu de la vida.

24. Espiritualitat, fe, sentit religiós. Pensar que existeix un propòsit o un significat universal en les coses que ocorren al món i en la pròpia existèn-cia.

(*) Psicòloga aguilocarme@gmail.com

Carme Aguiló Casabona (*)

8 / MAIG 11

Lucia Pietrelli, guanyadora del xxVI Certamen de Poesia Bernat Vidal i Tomàs, de Santanyí

Per M.A.P.

Per primer cop, en 26 anys que se celebra el certamen de poesia Bernat Vi-dal i Tomàs de Santanyí, la guanyadora és estrangera, en aquest cas, de nacio-nalitat italiana. El seu destí, la va portar a Mallorca fa uns anys: “a través d’un amic mallorquí vaig conèixer l’obra de Blai Bonet. “El mar” fou el primer llibre que vaig llegir en català” va comentar Lucia Pietrelli quan va recollir el premi. Ara viu a Barcelona, on ha après el cas-tellà i català i ha escrit vàries obres en italià i castellà, “però amb aquest pre-mi, sembla, que el català m’ha volgut a mi” va expressar emocionada.

L’obra “Violacions” fou la que va presentar Lucia Pietrelli al certamen de poesia Bernat Vidal i Tomàs, sota el pseudònim Martinenca, i que després de les oportunes deliberacions, el jurat compost per Antònia Vicens Picornell, Antoni Vidal Ferrando i Felip Munar Munar, es va decidir per aquesta obra.

L’acte de lliurament del premi, es va celebrar la nit del 6 de maig, al Teatre Principal de Santanyí. Tot i que el ma-teix patró cerimonial era el de cada any, la nit d’aquest divendres fou especial.

El regidor d’Educació i Cultura, Cris-tòfol Vidal, que mai no ha perdut l’entu-siasme a l’hora de d’organitzar i donar continuïtat a aquest certamen literari, va comunicar el final de la seva etapa: “Totes les històries tenen un final, i fins i tot, els finals feliços acaben amb la paraula fi. Avui ha arribat aquest mo-ment per a mi, i donar les gràcies seria una excel·lent manera d’acabar”.

Del seu llarg discurs, es pot extreure la memòria de Bernat Vidal i Vidal que el regidor d’Educació i Cultura, com fa any rera any, li dedica a l’il·lustre es-criptor: “la memòria de Bernat Vidal i Tomàs és ben viva entre nosaltres. Per això, ja sabeu que l’any 1976 l’Ajun-tament li dedicà un carrer; i el 1982 el declarà fill il·lustre. Els premis que duen el seu nom són, avui, un referent en tota l’àrea lingüística catalana, un exponent de noves creacions i des del qual, han sorgit veritables creadors i ar-tistes de la paraula”.

Després del parlament de Cristòfol Vidal, el batle, Miquel Vidal va lliurar el premi, consistent en un xec de 2.255 euros, i un ram de flors, a la guanyadora del certamen. L’Ajuntament patrocinarà l’edició de l’obra premiada, que serà in-closa dins la col·lecció de poesia Balan-guera. La presentació del llibre es farà el juliol, per les festes de Sant Jaume 2011.

“DELS IDIoMES qUE Sé PARLAR I ESCRIURE, EL CATALÀ M’hA VoLGUT A MI”, VA MAnIFESTAR L’ESCRIPToRA

Tot seguit, després del lliurament del premi a la guanyadora, es va celebrar un concert, a càrrec de la prestigiosa soprano Marga Cloquell, acompanyada pel gran pianista Joan Roig. Aquest no va deixar indiferent a ningú i l’actuació

dels músics fou efusivament aplaudida pel públic, quan va interpretar com-posicions de Mozart, Donizetti, Gound i Puccini. Precisament, fou d’aquest darrer compositor, que la soprano i el pianista decidiren repetir el “O mio

babbino caro”, després que els assis-tents a l’acte demanaren amb els seus aplaudiments una cançó extra més, ja que la genial interpretació de la sopra-no, va causar una gran sensació entre el públic.

DiversosD

Llorenç Galmés, Miquel Vidal, Lucia Pietrelli i Cristòfol Vidal,

La soprano Marga Cloquel i el pianista Joan Roig.

MAIG 11 / 9

10 / MAIG 11

ExcursióE

Pels camins de la Tortuga, les Pedreres, Son Mesquida i Son Suau (II)

Tomàs Vibot

Des del costat de l’església par-roquial de Porreres baixam pel carrer d’en Sala, el qual més avall, esdevé la carretera de

Felanitx (Ma-5100). Aviat deixarem les darreres cases del nucli urbà i també les darreres empreses, com ara Vibrados Barceló i el negoci d’embotits Munar. Aviat el paisatge s’obre amb gran quan-titat de parcel·les a ambdós costats. La carretera, no gaire ampla, es troba limi-tada per sengles parets seques que en alguns moments és de destacada quali-tat. Al cap de recórrer 2’100 km, troba-rem a la dreta la desviació del camí de Son Mesquida, per on continuarem.

Es tracta d’un camí de carro asfaltat i delimitat per parets. El camí perfila una tirada ben recta fins arribar al Pou Celat. Es tracta d’un dipòsit públic molt interessant i ben conservat. Presenta una alta capelleta paredada en verd. Als peus resten dues piques que provenen del pou des Moreis. Just a rere, a frec amb el camí, hi ha el jaciment des Pou Celat. Les restes descriuen una impres-sionant murada talaiòtica feta a partir de grans blocs verticals que segueixen el traçat de la carretera durant uns vint metrs. L’estat de conservació és bastant bo, i a més, a final del conjunt es poden destriar les restes d’un talaiot. Fa uns anys fou excavada una de les cambres que hi ha adossada al mur.

Des de les mateixes parets laterals del jaciment, val la pena contemplar la possessió de Son Servera. Es troba situ-ada entre Son Carles, Son Sanç Vell i es Pou Celat. Fou documentada en 1482. El 1591, era denominada Son Serve-ra Vador i pertanyia al senyor Miquel Servera “Vador”, de la qual va pren-dre nom. Tenia cases i era dedicada al conreu de cerals i de lli. Hi havia una petita guarda de porcs. Vora les casetes tenia un apiari amb onze cases d’abe-lles. El 1603, era de l’honor de Guillem

Servera. Confrontava amb el camí reial de Porreres a Felanitx, Son Mesquida, Son Sanç i Son Moià. Tenia cases amb un important celler. En 1762 era del senyor Miquel Llompart Prohens.

En aquesta època s’hi documenta la capella. Hi havia 47 quarterades de se-menters i 15 de vinya. N’era pertinen-ça el rafalet de Son Servera, amb cases pròpies i el molí de sang. En 1862 era de Domènec Danús, amb 221 quartera-des d’extensió.

Continuam la nostra ruta. Més endavant deixam a l’esquerra les propietats de Can Botera i Can Quec. A voltes, a ambdós costats, se situen pe-tits reductes d’alzinar que refresquen el paisatge. Aviat trobarem el camí que du als Rafalets, unes segregacions de Son Servera: els topònims que mantenen són el Rafalet des Macs, es Rafalet i Son Servera des Rafalet. Tot just passat aquest punt, entram dins Felanitx.

Aviat trobarem la desviació a la finca es Passarell, que ens queda a la dreta, així com també les segregacions de Son Mesquida i Son Mesquidassa. Abans d’arribar al nucli de Son Mesquida, a l’esquerra ens queda el camí de Son Soler, per on ens desviam.

Es tracta d’un camí estret, inicial-ment asfaltat però que més endavant mostrarà un ferm de terra. Aviat arri-barem a les cases d’aquesta possessió, dotada d’un interessant escut sobre el portal forà. Segons Pere Xamena, se-gons els estims de 1578 aquest lati-fundi ja estava dividit: per un costat hi havia les cases i rafal de Lllorenç soler (2.800 lliures), i per altre, les cases i rafal de Ramon Soler (1.900 lliures).

També hi havia les cases i possessió de Jaume Soler, fill de Jaume, (1.850 lliures). Al cadastre de 1644, la princi-pal es trobava en mans de Llorenç Jordi Soler, amb 2.250 lliures de valor. En 1721 era de Llorenç Jordi Soler, amb

una extensió de 165 quarterades. Després de deixar les cases de ban-

da, avançam fins assolir una important cruïlla, on voltam a la dreta. El camí és molt ample, limitat per parets i obert a un paisatge força bell. Les dues se-güents cruïlles (una a l’esquerra i l’altra a la dreta) les obviam, mentre que en la tercera, la qual travessa les terres de Son Cosme, la prenem. El camí dibui-xa una ziga-zaga i desemboca en una nova cruïlla, on voltam a la dreta. Al final d’aquesta tirada, sortirem de nou al camí de Son Mesquida.

El camí avança més ample i sense ensurts. Vorejam la muntanya de sa Mola, amb algunes petites propietats de referència com ara sa Bassa, Can Lluc, la mola d’en Blai o Turtitx. Un element a destacar és el pou des Camí, ubica al costat de tramuntana del camí. Al fi-nal sortirem a la carretera de Campos, vora el poliesportiu, des d’on tornarem a Felanitx.

MAIG 11 / 11

12 /MAIG 11

MAIG 11 11 / 13

Ses SalinesLa xxVI edició de la fira de Ses

Salines va acollir milers de visitants

Per R.D.Des del matí, sol i calor varen acom-

panyar la Fira de Maig de Ses Salines. Cap el migdia un grup de joves va in-

terpretar la Balanguera i les autoritats en comitiva –Tomeu Lladonet, el batle del municipi, Francina Armengol, presidenta

del Consell de Mallorca, i el conseller in-sular de Cultura, Joan Font entre d’altres- varen visitar la multitud de paradetes dis-tribuïdes en els carrers més cèntrics de la vila. Durant tot el dia, aquesta localitat del migjorn va rebre milers de visitants, procedents de Mallorca però també d’al-

tres indrets d’Europa. Amb la temporada turística recent començada, els estran-gers que es trobaven de vacances varen poder gaudir de la ja tradicional Fira-Es-pectacle de Ses Salines.

A banda de les paradetes amb tota casta de productes, sobretot artesanals,

el públic va poder admirar novament l’espectacle eqüestre de l’Agrupación Caballista de Ses Salines, les exhibicions musicals dels xeremiers, les nombroses exposicions de tota casta, i els concerts, amb l’actuació de Tomeu Penya i el grup Gèminis.

14 / MAIG 11

OpinióO

BIEL FLoRIT

No és fàcil admetre que la raó i les llums ja han tengut el seu segle, quan poderosíssimes institucions que se’n

proclamen portadores organitzen ce-rimònies amb veneració inclosa de sang humana.

Per a diumenge que ve està anunci-ada al Vaticà la cerimònia de beatifi-cació del papa polonès Karol Wojtyla, procés per al qual se suposa que les jerarquies catòliques compten amb tots els requisits que fan al cas –una determinada producció de miracles, etc.

Per raons que no s’especifiquen, els parroquians no podran obtenir els beneficis espirituals de la contempla-ció del cadàver del polonès, però, en compensació, podran venerar la seva sang, devotament guardada en una botelleta i procedent d’unes anàlisis clíniques que se li practicaren la dar-rera fase de la seva malaltia.

S’espera que la cerimònia cons-titueixi una abrandada eclosió de religiositat, de fe, vehiculada pels sentiments que inspira en una part aclaparadora de la cristiandat la figu-ra del papa polonès.

Ara, la presència física de la sang del nou beat a la cerimònia té massa concomitàncies amb rituals espiritu-osos de dubtós prestigi i que solem associar a fusions de corrents cris-tians amb creences que qualificam de supersticioses. Els estímuls per a la fe es veu que no poden prescin-dir d’aquest element vital, present a

l’eucaristia, encara que de manera simbòlica.

Amb aquests apriorismes, es fa di-fícil creure en la utilitat o l’interès del diàleg entre fe i ciència, si la part de la fe l’ha d’aportar la jerarquia vati-cana.

Cap secta o grup humà que propo-sàs la veneració de la sang d’un dels seus no seria admès per la comuni-tat científica en qualsevol fòrum on es pretengués avançar en el coneixe-ment crític. Però la jerarquia catòlica, malgrat aquests estranys punts de partida, es creu perfectament legiti-mada per a dialogar amb la comunitat científica no en pla d’igualtat, sinó, fins i tot, amb un plus d’autoritat mo-ral.

Fa uns dies, el papa Benet XVI es queixava de l’actitud d’Occident res-pecte dels valors cristians sobre els quals s’han constituït aquestes so-cietats. Sembla, venia a dir, que els occidentals ens hem cansat de la fe

i que ens avorreix la nostra història i cultura.

La queixa papal està perfectament justificada, la realitat no la desmen-teix.

Ara, si és la màxima jerarquia la que ha de posar els mitjans per a una nova vivència dels valors cristi-ans, potser hauria d’escoltar molts de grups de cristians de base o aquests milers i milers de sacerdots que han estat capaços de dur el seu apostolat a peu de carrer sense per això deva-luar la seva fe, que es desenvolupa sense necessitat de cerimònies pom-poses i efectistes. I no confiar tant en l’exaltació de la fe mitjançant la catarsi induïda per una posada en escena amb sang humana: aquests procediments creen recels en aquells que, sense cansar-se dels valors d’Oc-cident ni avorrir-se de la seva història i cultura, no admeten que cap remi-niscència supersticiosa interfereixi el curs del seu pensament.

Sang al VaticàGUILLEM FRonTERA

Ara ja fa molts anys, potser una trentena, a una finca de pisos de la Rambla de Barcelona, més o man-co a meitat de camí del

port a l’esquerra baixant, vaig poder observar estupefacte que hi havia com a set o vuit mitjos llençols que, transformats en vistoses pancartes cridaneres penjades de les baranes dels balcons, totes s’exclamaven del mateix, poc més, poc manco: “El del 2n B no paga el que deu a la comu-nitat de veïns”. Diferents cal·ligrafies però idèntic text. Era ben evident que al veïnat morós sols li quedaven dues sortides possibles, o marxar came-tes em valguin o pagar el deute tan escandalosament oratjat. En saben molt aquests catalans, record que vaig pensar aleshores, redéu quins bergants! Pensin que llavors encara no s’havia inventat això de l’home del frac ni històries per l’estil, o sigui que, immersos dins la mateixa filo-sofia econòmica recaptatòria, havien sospitat que fent una mica l’abús

merescut al mal pagador, la vergonya torera faria la resta. Violència física mai, però refregades de vergonyes pestilents pels morros les que siguin necessàries.

Però el que he llegit fa una estona encara remunta més l’escala empina-da de la sofisticació en la cobrança de deutes. Diu talment: “Un batle búlgar recapta imposts cantant se-renates/ El batle d’una petita ciu-tat turística al centre de Bulgària ha recaptat en menys de tres dies 10.000 euros en imposts no pagats cantant serenates enfront de les ca-ses dels deudors. Veselin Lichef, edil de Sopot, una localitat de 10.000 habitants, començà el primer de ge-ner amb aquest original mètode de cobrament d’imposts, informà ahir l’agència de notícies búlgara BTA./ Amb el suport d’un grup vocal mas-culí que interpreta cançons populars i patriòtiques, el batle ha aconseguit avergonyir molts morosos./ Davant la por de ser assenyalats davant els seus veïns amb una serenata enfront

de les seves cases o llocs de treball, molts ciutadans han decidit abonar de forma anònima els imposts no satisfets, sobretot una taxa que s’ha de pagar en cas de llogar habitacions a turistes./ Vivim en època de crisi i hem d’inventar mètodes originals per cobrar els deutes, ha dit Lichev en declaracions a BTA./ Subratllà que el seu grup (de cantadors) està compost per voluntaris i les seves actuacions

no costen doblers”. Que, aquesta és una altra, també té el seu mèrit avui en dia trobar personal que faci feina per amor de déu sia, no és ver?

Què et pareix, secretari? I això que n’hi ha que es figuren que ja està tot inventat. Pensa-t’ho. Com a idea em sembla excel·lent i fins i tot entre-

tinguda per a la resta del personal, els veïnats en general, que d’aquesta manera adesiara qualque carrer té fil musical gratuït com si diguéssim, en viu i en directe endemés, sempre que els cantadors se’n desfacin així com déu mana, que una cosa és que els deutors vagin a pagar per la vergonya de l’al·lusió pública, i l’altra perquè estiguin cansats de demés, esgotats, assaciats d’escoltar galls desafinats, que tot podria ser en aquest món de misèria.

Per aquestes terres nostrades, si es donàs un cas similar potser podríem acudir a una colla de xeremiers bufa que bufa, i així semblaria que tenim festes de la Mare de Déu d’Agost tot l’any. Però situant-nos dins la pell d’alguna empresa privada, si els per-metessin fer el mateix que l’Ajun-tament de Sopot, ben segur que no bastarien les 24 hores del dia per cobrir les sol·licituds de serenates xeremieres i seria massa música, la veritat. Apa, crec que convé deixar-ho anar per aquest pic.

Recurs

Amb aquests apriorismes, es fa difícil

creure en la utilitat o l’interès del diàleg

entre fe i ciència

Com a idea em sembla excel.lent

i entretinguda per als veïns

MAIG 11 / 15

EL PRONÒSTIC DEL MES

Joan BarcelóEl mes de maig té la festa de Sant Isidre Llaurador, patró dels pagesos i de l’ac-tivitat al camp, que també protegeix de la sequera. Cu-riosament, al camp illenc, la pluja després de Sant Isidre no sol ser gaire ben rebuda. La segona quinze-na de maig ja serà de bas-ca i calor, la primera de la temporada. Dia 17 tendrem lluna Plena a les 13 hores i 10 minuts. La lluna Vella protagonitzarà la segona quinzena. Els parenòstics preveuen dies xalocosos, amb el sol que s’imposarà. Durant la segona meitat del mes es produeix una recuperació apre-ciable dels termòmetres. Això és per les catorze hores i mitja de sol que hi ha en aquestes altures de calendari.

Al maig a segar vaig. Tantes hores són suficients perquè els sembrats hagin quedat ben grocs. Molts ja estan se-gats. Dia 17 arribarà també el torn de Sant Pasqual que protegeix als desmemoriats, que són molts i viuen tan confiats. Dia 20, serà Sant Boi o

Baldiri, patró dels ganduls. Aquest dia també és Sant Bernadí, patró dels publicistes i dels esparters. Convé re-cordar que si gela per Sant Bernadí, adéu al vi. Comencen a arribar les primeres fruites de la temporada, de gust saborós. Als mercats ja hi podem trobar els nispros, els albercocs i les cireres, dolces i agradables. Temps de tondre. Durant el mes de

maig, amb els primers dies de calor, es tonen les ove-lles. Aquests dies allà on hi ha bestiar oví són molt asse-nyalats i una festa a l’estil de les matances. És convenient desinfectar els estables, pa-ïsses, sestadors, solls, co-lomers i corrals. S’han de vacunar els xotets i porcells i també podeu segar alfals i altres lleguminoses per a consumir en verd, que el bestiar ho agrairà. A la vinya, és necessari ensofrar i sul-fatar el pàmpol. Pel que fa al vi s’evitaran temperatures elevades en els cellers, aire-jant-los, per fugir de les peri-lloses fermentacions secun-

dàries. A les botes on s’hagi de posar el vi convendrà cremar-hi metxes de sofre.

Maig és un mes hortolà. S’han d’acla-rir els planters com més aviat millor i també som en el temps de realitzar labors superficials a la vinya. Per fer una bona verdesca l’horta agrairà l’ai-gua. Plantau bledes, síndries, qualque carabassa o carabassó, cogombres,

apis, cebes i porros. Recomanaríem, igualment, la sembra de pastanaga, col, enciam i colfloris. S’han de binar els planters de fruiters, desbrossant i aclarint l’excessiva vegetació. S’em-pelten noguers i es pot fer planter descobert d’herba-sana. Els arbres verdegen arreu.

Al jardí, a més d’altres coses, al maig roses. En jardineria, convé suprimir els xucladors dels rosers i sembrar veròniques, petúnies, semprevives perennes, margarides, clavellines, clavells i anemones. Dia 25, està de guàrdia ni més ni manco que Sant Urbà, patró dels vinaters. El refrany pronostica que Sant Urbà passat, pagès tranquil·litzat. Protegeix als ramats que pasturen i temps enrere aquest dia acabava la primera lloga dels treballadors del camp. L’estiu ja treurà el nas i aquesta serà la nota dominant d’un temps caracteritzat pel pas a la calor. Dia 30 és Sant Ferran, patró d’institucions diverses, que té nom de quarter. I al dia se-güent, Santa Petronel·la, patrona dels viatgers i enyoradissos. Aprofitau els darrers dies del mes per treure la mel de maig, la més saborosa i plena de virtuts de totes.

Per Sant Isidre Llaurador, se’n va la pluja i arriba la calor

Al maig hi ha moltes hores de llum so-lar. Els almanacs donen calor.

16 / MAIG 11

Menjar ràpid, sa i bo Hiperdimensional EdicionsMargalida Munar Munar

CuinaC

MEnjAR RÀPID, SA I BoMARGALIDA MUnAR

PAELLA DE BACALLÀI CIURonS

Ingredients per a 6 persones840 g d’arròs bomba (140 per perso-

na), 2 cebes, 3-4 tomàtigues, 5-6 car-xofes, 250g pèsols de bullir, 250 g de mongetó, 2-3 pebres torrats, 2 manats d’espinacs, 400 g de ciurons cuits, 100g de bacallà salat i 800 g de bacallà sen-se salar, all, julivert, oli, safrà, brou de peix(1600 ml o un poc més, depèn de l’arròs)

El Diumenge de l’Àngel, coincidí enguany amb el primer de maig i també amb algunes fires: la

de Costitx, Sineu, Ses Salines... El grup Assemblea per Sant Joan, preparà en aquest poble el segon

concurs de paelles i ens han enviat algunes fotos i la recepta de dues de les paelles guanyadores.

Diuen, però, que el millor premi per a tots va ser el bon ambient, la variada participació i el bon

temps. Esperam que si feis alguna d’aquestes paelles, també vos donin un premi els convidats.

Es fa un sofregit de ceba, amb all i julivert; en ser morta, afegim la tomàti-ga a bocins petits (sense pell ni llavors), en tenir bé el sofrit hi afegim les verdu-res (excepte espinacs i ciurons), el ba-callà, el brou i l’arròs. Un poc després els espinacs, just abans que s’acabi de beure el brou, hi posam una pica-da de julivert i all i els ciurons cuits. Componem el pebre torrat per damunt. Deixam reposar cinc minuts o deu en apagar el foc, tapada o no segons com ens agradi de cuita.

Recepta i foto de Miquel Pasqual.

PAELLA DE ConILLI BoLETS

Ingredients per a 6 persones 1 conill, 200 g de xampinyons, 200 g

de gírgoles, 200 g de variat de bolets (als comerços en venen d’empotats), 100 g de mongetó, 100 g de pèsols de bullir, 100 g de cols de Brusel·les, 6-7 carxo-fes, 5-6 tomàtigues de ramellet, 1000 ml de brou casolà de pollastre, safrà, 600 g d’arròs, all i julivert

Sofregim les talladetes de conill fins daurar-les, guardam el fetge per a la picada. Afegim la tomàtiga, pelada i a bocinets, en ser un poc cuita, afegim les verdures i els bolets adobats, deixam sofregir un poc, afegim el brou i deixam coure bé la carn. Mentre feim la pica-da d’all, fetge i julivert. Afegim l’arròs i abans que es begui tot el brou incorpo-ram el safrà i la picada. Aquesta paella guanyà també un premi a la decoració, amb unes tires de mongetó i unes de pè-sols de bullir –a manera de solcs-, unes cols de Brusel·les i un conillet de fusta que les “menjava”.

Recepta de Margalida Blanc.