nÚmero 57 | gener - febrer 2012 fer salut · “la medicina cura molt, però consola poc” ......

NÚMERO 57 | GENER - fEbRER 2012

La revista del vostre equip d’atenció primària

salut Atenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi

www.aprimariavsg.comwww.fersalut.catfer

Entendre la diarrea crònica infantil

Dr. Moisès Broggi“La medicina cura molt, però consola poc”

CRÈD

ITS és una publicació periòdica promoguda per: Albera Salut, ABS Alt Camp Oest, ABS la Roca del Vallès,

EAP Osona Sud-Alt Congost, EAP Poble-sec, EAPs Sarrià i Vallplasa Atenció Primària, EAP Vallcarca-Sant Gervasi i EAP Vic.

Comitè editorial: Òscar Autet (EAP Vic), Marta Camps (ABS la Roca del Vallès), Mònica Coll (EAP Poble-sec),

Maria Josep Guinovart (ABS Alt Camp Oest), Rosario Jiménez (EAP Vallcarca-Sant Gervasi ), Jordi Lorente (ICE Salud), Sara Argelés (Albera Salut),

Lourdes Tuneu, Sílvia Narejos (EAP Osona Sud-Alt Congost) i Roger Vinyeta (EAPs Sarrià i Vallplasa Atenció Primària).

Edició, disseny, producció i publicitat: ICE Salud. Passatge Mercader, 15. 08008 Barcelona. Tel. 93 446 02 33 [email protected]

Dip. Legal: B-41601-2003.

VIURE JOVE 15Consulta’ns tots els teus dubtes!Informa’t sobre tot allò que et preocupa! En

aquest cas, parlem de com es pot millorar la

concentració, cercar el pes ideal i potenciar la

confiança entre la parella.

SER PARES 14Diarrea crònia infantilÉs la disminució de la consistència de les

deposicions i l’augment de la freqüència o el

volum de defecació. És crònica quan dura més

de 15 dies.

GENT GRAN 12Fins quan puc conduir?Amb la vellesa, anem perdent habilitats i és

molt important saber admetre quan cal aparcar

el cotxe per evitar possibles accidents

a la carretera.

LA PARELLA 10 - 11La incontinència d’orinaÉs la pèrdua involuntària d’orina. Es tracta d’un

problema freqüent, sobretot en dones i gent

gran; en l’home normalment es deu a proble-

mes prostàtics.

EL CAP DESTACA... 4 - 5Coneguem el 'coaching'En un món cada vegada més difícil, molts

recorren a un coach o entrenador personal, que

intenta que la persona aconsegueixi la felicitat

per ella mateixa.

SALUT 8 - 9“Si la sanitat és gratuïta n’abusem”Parlem amb el Dr. Moisès Broggi, un referent de

la medicina al nostre país. Coneguem la seva

visió de la medicina tradicional i de la situació

actual del sector.

és una publicació gratuïta,

promoguda pels centres d’Atenció

Primària autogestionats amb l’objectiu

d’impulsar els hàbits saludables de la

població.

Web revista: www.fersalut.catQualsevol suggeriment o comentari el

podeu expressar per telèfon al

93 446 02 33 o per internet a l’adreça

electrònica [email protected]

salutfer

Seny i rauxa sanitària

El sector sanitari no ha estat aliè a les rauxes globals de l’última dècada. La despesa pública en

els darrers set anys s’ha incrementat gairebé un 60%, i del 2008 al 2010, malgrat la crisi ja

present, va augmentar el 12%. Aquesta despesa és molt superior als ingressos.

La demagògia al voltant d’un tema tan sensible com els serveis públics de salut ve facilitada per

uns sistemes de finançament poc transparents, i la poca tradició que hi ha en la nostra societat

que l’administració pública expliqui com gasta els diners de tots. Al nostre entendre, un servei és

públic mentre es financi amb diners públics. Per tant, la societat hauria de conèixer com es finança

el sistema públic de salut i només així se li podria demanar que participi en la seva sostenibilitat.

Si no es fa així, resulta difícil d’explicar la gran diferència del que costa la sanitat en funció de qui

gestiona els recursos públics o del territori on es presta el servei sanitari. Aquesta diferència, que

pot arribar a ser del doble, atempta contra l’equitat necessària en l’ús de recursos públics.

Col·laboraCió de totsCom a elements de seny, per rectificar el

desideri, caldria que els tres protagonistes

principals del sistema hi posessin de la

seva part:

administració: 1. amb un exercici de

transparència en la gestió dels recursos,

i assegurant la viabilitat del sistema

públic de salut al vincular la despesa

possible a la sostenibilitat. La millor

forma de garantir els serveis públics de

l’estat del benestar és fer-los viables i mantenidors, que els puguem pagar entre tots.

professionals: 2. assumint la responsabilitat que els pertoca en el sistema. En el cas de les Entitats

de Base Associativa (EBA), amb els professionals al capdavant, portem quinze anys demostrant

que és possible donar el mateix servei, a un cost mitjà del 25% inferior a la resta. Hem absorbit

la davallada pressupostària mantenint el mateix nivell de servei amb una escassa repercussió

organitzativa i de prestació de serveis. La implicació dels professionals en organitzacions més

eficients permet convertir en més salut uns recursos més escassos.

Ciutadania:3. uns usuaris conscients, informats i responsables, incorporant el seny i el sentit

comú, ajudaran a fer més sostenible el sistema. Una part de l’atenció sanitària comença per un

mateix, tant en l’aspecte de la prevenció com en l’autocura. Però sobretot, amb el coneixement

del funcionament i del cost del sistema, assumeix millor l’esforç que se li demana.

La ressaca de la “rauxa”, encara durarà, però podem percebre que els elements fonamentals per

aportar-hi el “seny”, ja s’han activat. Ens en podem sortir, dignament.

Josep ausióMetge de famíliaEAP Vic

salutfer pREMI JaUME aIGUaDERI MIRÓ a La MILLOR

COMUNICaCIÓ SaNITÀRIa

La societat hauria de conèixer com es financia el sistema públic de salut; només així se li podria demanar que participi en la seva sostenibilitat

Editorial SumariAtenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi

Atenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi

salutfer 3salutfer2

‘COACHING’ Una metodologia moderna

El 'coaching' consisteix a buscar el camí més eficaç per assolir els objectius fixats, utilitzant els recursos i habilitats propis

Són molts els que han decidit tenir un

coach, polítics importants, entrena-

dors de futbol, gent famosa... Als Estats

Units el coaching és una indústria; al nostre

país tot just està sorgint.

Aquesta metodologia es fa servir des de fa,

aproximadament, vint-i-cinc anys i busca la

inspiració i la base de coneixement en múl-

tiples camps d’investigació com la psicologia,

l’ensenyament, el comportament humà, la te-

oria organitzacional, la filosofia i els negocis,

entre d’altres.

Com podem definir el 'CoaCHinG'?El definim com un procés d’acompanyament

al canvi. Coaching procedeix d’un verb anglès:

El psicòleg parteix del passat per arribar a conclusions; el 'coach' se centra en allò que un vol, i treballa la forma d'aconseguir-ho

cés busquen el camí més eficaç per assolir

els objectius fixats, utilitzant els seus propis

recursos i habilitats.

Ajuda a pensar de forma diferent de com •

un ho feia habitualment i millora la for-

ma de comunicar-se i aprofundir sobre

un mateix.

És l’art de treballar amb els altres perquè •

obtinguin resultats fora del comú i millo-

rin la seva manera de fer les coses.

Genera noves possibilitats d’acció i •

permet l’obtenció de resultats extra-

ordinaris.

Ajuda a crear confiança en la realitza-•

ció dels papers escollits en la feina i la

vida.

EN UN MÓN CaDa vEGaDa MéS DIfíCIL, COMpETITIU I SOLITaRI, SÓN MOLTS ELS qUE ESTaN RECORRENT a UN 'COaCh' O ENTRENaDOR pERSONaL. ÀNGELS DE La GUaRDa MODERNS qUE ESTaN fENT fUROR a EUROpa I ES DEDIqUEN SIMpLEMENT a TRaCTaR qUE La pERSONa, pER ELLa MaTEIxa, aCONSEGUEIxI La fELICITaT.

Com aCtUa Un 'CoaCH'?El coach aplica una metodologia sistemàtica

de preguntes que ens permet plantejar-nos

l’objectiu desitjat, descobrir les nostres habili-

tats, reconèixer els obstacles i introduir un pla

d’acció per assolir-lo. En aquest sentit el procés

requereix bàsicament els cinc passos següents:

observació, presa de consciència, determinació

d’objectius, actuació i mesura. Hi ha diferents

tipus de coaching: personal, em-

presarial, corporatiu...

QUina diferènCia Hi Ha amb Un psiCòleG?El psicòleg explora el passat per, a

partir d’ell, arribar a conclusions; el

coach se centra en allò que un vol i on vol arri-

bar demà, i treballa la forma d'aconseguir-ho.

És efeCtiU el 'CoaCHinG'?Quan és practicat per un professional for-

mat i experimentat d'acord amb l’àrea que

es desenvolupa, la metodologia ha demostrat

bons resultats i és sobretot a això, que deu la

seva popularitat. Algunes claus que fan que

aquesta metodologia sigui

efectiva són: escollir un

bon professional certifi-

cat, comptar amb un pla

de treball i metodologia

clars i tenir flexibilitat per

reconsiderar objectius.

"to coach", que pot traduir-se per "entrenar".

En l’entorn empresarial i personal es coneix

per coaching el procés interactiu i transpa-

rent mitjançant el qual el coach o entrenador

i la persona o grup implicat en aquest pro-

salutfer4 salutfer 5



Maria Garro GiménezInfermera

Atenció Primària Vallcarca - Sant Gervasi

•Rosa Yrla, Rosario Corral, Remedios Martín, Merche García. Taller

del suelo pélvico. Proporcionando herramientas para reducir el impacto

de las pérdidas de orina en la incontinencia urinaria femenina. VII Con-

greso Nacional FAECAP. Comunicación oral. Málaga, mayo 2011.

•Artur Dalfó, Esther Llauradó, Miriam Payán, Marga Méndez, Ma-

ria Garro, Remedios Martín. ¿Nos vacunamos de la gripe los profesi-

onales sanitarios? VII Congreso Nacional FAECAP. Comunicación póster.

Málaga, mayo 2011.

•Remedios Martín, Maria

Parer, Marco Inzitari, Lluís

Espinosa, Lluís Gràcia. Ali-

anza entre Atención Prima-

ria y geriatria en el manejo

del paciente crónico com-

plejo dependiente. III Con-

greso Nacional de Atención

Sanitaria al Paciente Cró-

nico. Comunicación póster.

Donosti, mayo 2011.

•Maria Parer, Remedios Martín, Óscar Rochera, Cristina Bravo, Llu-

ís Gràcia. Nueva experiencia de gestión en Atención Primaria orientada

hacia la atención de la fragilidad. III Congreso Nacional de Atención Sani-

taria al Paciente Crónico. Comunicación oral. Donosti, mayo 2011.

EL NOSTRE EqUIp ha TINGUT UNa pRESÈNCIa MOLT aCTIva EN CONGRESSOS NaCIONaLS I INTERNaCIONaLS pEL qUE fa a aSSISTÈNCIa, paRTICIpaCIÓ I ORGaNITzaCIÓ.

•M.Luz Cequier, Piedad Aparicio, Rosario Jiménez, Cristina Bravo.

Proyecto de atención comunitaria. Una realidad de equipo. Comunicación

oral. XVI Congreso Nacional SEAUS. Zaragoza, abril 2011.

•Esperanza Palacios Teruel, Palmira Villafuerte Navarro, Rosario Ji-

ménez Leal, María Giné Garriga. Mejorando la movilidad de los ancia-

nos. Taller de equilibrio y fuerza. Jornadas PACAP-semFYC. Comunicación

póster. Vitoria, abril 2011.

• Nieves Barragan, Manuel Campíñez, Remedios Martín, grupo

DislipEM. Eficacia de la entrevista motivacional (EM) en pacientes con

dislipemia. XXII Congreso Nacional de Entrevista Clinica. SemFYC. Comu-

nicación oral. Burgos, mayo 2011.

• Nieves Barragán, Manuel Campíñez, Remedios Martín, grupo

DislipEM. Eficacia de la entrevista motivacional (EM) en pacientes con

dislipemia. 31 Congreso Nacional de SemFYC. Comunicación póster.

Zaragoza, mayo 2011

•Daniel Colprim, Remedios Martín, Maria Parer, Lluís Espinosa, Marco

Inzitari, Lluís Gràcia. Direct admission to intermediate care for older adults

with reactivated chronic diseases managed by an expert primary care team

as an alternative to conventional hospitalization. A pilot study. 53 Congreso

Sociedad Española de Geriatría. Comunicación póster. Málaga, 2011.

•I. Martí, R. Casademont Pou, C. Ser-

rano, A. Knörr, A. Portella, J. Pérez. En-

fermedad invasiva por Haemophilus influ-

enzae notificable: un problema emergente.

Problemas de salud en niños adoptados.

XXV Congreso Nacional de la Sociedad

Española de Pediatría extrahospitalaria y

Atención Primaria. Presentación póster. Santiago de Compostela, 2011.

•R. Casademont Pou, C. Serrano, I. Martí, A. Knörr, J. Pérez, A.

Portella, R. Minguell. TDAH. ¿Los pediatras de Atención Primaria lo

diagnosticamos o tratamos en demasía? XXV Congreso Nacional de la

Sociedad Española de Pediatría extrahospitalaria y Atención Primaria.

Comunica-ción oral. Santiago de Compostela, 2011.

•C. Serrano, R. Casademont Pou, I. Martí, A. Knörr, A. Portella. Dos

casos de infección por el virus del papiloma humano. XXV Congreso Na-

cional de la Sociedad Española de Pediatría extrahospitalaria y Atención

Primaria. Comunicación oral. Santiago de Compostela, 2011.

•Rita Puig, Anna Coma, Anna Altés, Remedios Martín, Gina Ba-

llester, Joan Corbera. Revisión de bifosfonatos: más allá de los cinco

años. Comunicación póster. Congreso Sociedad Española de Farmacéuti-

cos de Atención Primaria. Bilbao, octubre 2011.

• Rita Puig, Anna Altés, Remedios Martín, Manuel Campíñez,

Sonia Cibrian, Lluís Gràcia. Adecuación de la gastroprotección en

Atención Primaria. Comunicació poster. Congreso Sociedad Española de

Farmacéuticos de Atención Primaria. Bilbao, octubre 2011.

•Alexis Tena, Luis Martínez, Marc Gironès, Tanit Iribarne, Ma-

rio Beza. Taquicardia ortodrómica por vía accesoria auriculo-ventricular

postero-lateral izquierda. IV Congreso Clínico semFYC en Cardiovascu-

lar. Comunicación póster. Alicante, 2011.

•Alexis Tena, Luis Martínez, Marc Gironès, Tanit Iribarne, Mario

Beza. Fatiga como síntoma de bradicardia sinusal. IV Congreso Clínico

semFYC en Cardiovascular. Comunicación póster. Alicante, 2011.

•Marc Gironès, Luis Martínez, Alexis Tena, Mario Beza, Tanit Iri-

barne. Milking sintomático en varón joven. IV Congreso Clínico semFYC

en Cardiovascular. Comunicación póster. Alicante, 2011.

•Luis Martínez, Marc Gironès, Alexis Tena, Mario Beza, Remedios

Martín, Miquel Cajal. Paciente fràgil y disnea. IV Congreso Clínico

semFYC en Cardiovascular. Comunicación póster. Alicante 2011.

•Luis Martínez, Manuel Campiñez, Marc Gironès, Alexis Tena,

Remedios Martín, Lluís Gràcia. ECK alterado en el gimnasio. IV Con-

greso Clínico semFYC en Cardiovascular. Comunicación póster. Ali-

cante, 2011.

presentacions del nostre equipEN CONGrEssOs DurANt l’ANy 2011




amistats internaCionalsUn altre dels resultats positius d’aquella època

va ser la coneixença i amistat del Dr. Broggi amb

metges estrangers. Precisament, aquests contac-

tes van donar lloc a trobades tan rellevants com

el Primer Congrés de l’Associació Mèdica contra

la Guerra Nuclear, del qual el Dr. Broggi se sent

especialment orgullós, i amb el qual van guanyar

el premi Nobel de la Pau l’any 1985.

la importaCió de ConeixementDurant la postguerra, el Dr. Broggi va tornar al

servei d’Urgències del Clínic fins que va comen-

çar la depuració. “Sabia que ho tenia cru; m’ha-

via de jutjar un sumaríssim militar que acabava

afusellant tothom”. Afortunadament, la seva sort

va donar un gir inesperat. “Durant la guerra,

vaig substituir un metge de presó a qui havien

afusellat, i allí vaig deixar escapar una dona que

venia a visitar-se per un refredat. Va resultar ser

la germana del cap del sumaríssim...”. Per això la

salutfer8

Salut

salutfer 9

EL DR. MOISÈS bROGGI, aMb 103 aNyS, éS UN REfERENT DE La MEDICINa aL NOSTRE paíS. pRESIDENT DE La REIaL aCaDÈMIa DE MEDICINa DE baRCELONa (1980) I CREU DE SaNT JORDI (1981), EL SEU DISCURS NO DEIxa INDIfERENT.

“De vegades, una paraula és més important que una medecina”

Amb les idees molt clares, però amb un

toc irònic. Així és com explica la seva

vida i, de retruc, la història d’un país,

el Dr. Moisès Broggi, que rep les visites al seu

despatx. Un espai farcit de llibres antics, diplo-

mes, reconeixements i fotos entranyables al

costat de grans personalitats. Li agrada parlar

de la història de la humanitat, que vincula in-

discutiblement als períodes de grans conflictes

mundials. Durant la Guerra Civil espanyola, el

condemna van ser “només” deu anys d’exclusió

de la sanitat pública. El Dr. Broggi va aconseguir

fugir a França per formar-se en una escola de

Lió, que destacava pels seus avenços en cirurgia.

Innovacions que després va poder aplicar a Ca-

talunya amb els seus pacients privats.

D’aquestes novetats, en destaca la implantació

de l’anestèsia amb respiració controlada, que va

permetre allargar el temps de les intervencions

quirúrgiques, així com també fer les primeres

operacions de tòrax.

abandonar el bistUríEl pas del temps va acostar el Dr. Broggi al

moment d’abandonar el bisturí. Va ser un pro-

cés progressiu. “El meu fill ja havia començat a

operar i jo em veia inferior, els sentits m’anaven

fallant i vaig començar a pujar el pendent de la

vellesa”. El seu truc per arribar-hi amb tan bona

salut? “Deixar-se anar... gaudir d’aquest pendent

i, sobretot, tenir molta sort”, i és que realment la

seva història és envejable. Fa setanta anys que

està casat i té set fills, onze néts i deu besnéts.

proper i familiarAquest és el caràcter del Dr. Broggi, no tan sols

amb la seva família, sinó també amb l’atenció

que vol per als pacients. “La medicina cura

molt, però consola poc perquè manca el trac-

te. De vegades, una paraula és més important

que una medecina”. Fervent defensor del fun-

cionament sanitari del seu barri, el Putxet, està

convençut que “el metge de capçalera ha de

convertir-se en un amic”.

“si la sanitat És GratUïta no tÉ valor i n’abUsem”“La seguretat social del nostre país ha estat

mal enfocada des de bon principi. El ‘cafè

per a tots’ que promovia Franco no funcio-

na “. Segons el Dr. Broggi, només cal sortir a

l’estranger per prendre exemple de països

com Alemanya, on anar a veure el metge té

un cost. “Si la sanitat és gratuïta no té valor

i n’abusem, tot i que tampoc hem de saltar

a l’altre extrem, als Estats Units, on la salut

de la població està desemparada”.

“sEMprE HE tINGut MOltA sOrt”La tarda en què vaig conèixer el Dr. Broggi, ell va explicar, amb detall, records de la seva vida, de la

història del segle passat i de la medicina.

Durant la nostra conversa, referint-se a fets històrics i avenços mèdics viscuts per ell en primera

persona, va repetir més d’una vegada aquestes paraules que encapçalen el meu agraïment. Com-

partir amb ell records de tota una vida i fer-ho arribar a les persones que cuidem i atenem des dels

nostres centres d’atenció primària em fa sentir, també, profundament afortunada.

Moltes gràcies, Doctor! Amb la seva presència ens fa evident que la tasca que fem des de les

consultes, des dels domicilis dels nostres pacients més grans i des de la cura i l’atenció a la

persona, avui més que mai segueix tenint una raó de ser per tots aquells que de grans volem

ser Metges com els de sempre! Dra. Rosario Jiménez

Metgessa de famíliaComitè Editorial Fer Salut

Dr. Broggi va esdevenir cap de cirurgia a les

Brigades Internacionals, “una experiència dura,

però alhora fantàstica, perquè em va permetre

conèixer gent molt interessant”.

Un any abans del conflicte, el Dr. Broggi havia

inaugurat el servei d’Urgències de l’Hospi-

tal Clínic de Barcelona, el primer a Espanya

i que li va obrir les portes durant la guerra.

“El cap de Sanitat de l’exèrcit em va dir que

se’ns morien masses homes, i no era estrany!”

Independentment d’on succeís el conflicte,

s’enduien els ferits cap a Madrid amb una

llitera transportada per una mula. Va ser lla-

vors quan el Dr. Broggi va proposar la cre-

ació dels hospitals mòbils, una de les grans

innovacions sanitàries de la guerra. Basats en

el funcionament del Clínic, eren centres que

s’improvisaven en espais pròxims al combat

per atendre ràpidament els ferits. “Vam acon-

seguir reduir la mortalitat un 50%”.

“la medicina cura molt, però consola poc”


S’anomena incontinència temporal

quan dura menys de dues setmanes.

Si sobrepassa aquest límit, parlem

d’incontinència permanent, que pot ser de

menes diferents:

La • incontinència d’esforç. És causada per

la debilitat dels músculs que subjecten la

pelvis. Es produeixen petites pèrdues d’ori-

na al fer un esforç com tossir, esternudar,

riure, agafar pes o al fer exercicis d’impac-

te, com córrer.

La• incontinència d’urgència. Es produ-

eix per irritació de la bufeta. Hi ha una

sensació urgent de tenir ganes d’orinar o

s’orina més sovint durant el dia i/o la nit.

Són pèrdues en general grans i que no es

poden controlar.

La • incontinència per sobreeiximent. Sol

ser per obstrucció prostàtica, que impedeix

el buidat regular de la bufeta, i l’orina aca-

ba sortint en pèrdues per vessament.

La INCONTINÈNCIa URINÀRIa éS La pÈRDUa INvOLUNTÀRIa D’ORINa. ES TRaCTa D’UN pRObLEMa fREqüENT, SObRETOT EN DONES I GENT GRaN; EN L’hOME NORMaLMENT ES DEU a pRObLEMES pROSTÀTICS. pOT SER TEMpORaL O pERMaNENT.

L• a incontinència funcional. La provo-

quen les dificultats per desplaçar-se fins

el vàter o per treure’s la roba; així, si no

hi hagués impediments no hi hauria in-

continència.

traCtamentEn la incontinència d’esforç femenina, fer

exercicis per enfortir els músculs que subjec-

ten la zona genital pot resoldre el problema.

Aquests s’anomenen “exercicis de Kegel”, però

també hi ha dispositius com els cons vaginals

o les boles xineses, que ajuden a fer els exer-

cicis i reforçar la musculatura. No obstant

això, en alguns casos cal fer una intervenció

quirúrgica. Quant a la incontinència d’urgèn-

cia, el tractament es fa combinant fàrmacs i

entrenament de la bufeta.

Finalment, en la incontinència funcional el

tractament consisteix a facilitar l’accés al

servei i a portar roba fàcil de treure.

Com es pot prevenir?Es recomana orinar aproximadament cada •

3 hores durant el dia.

Cal ensenyar des de la infància a no retenir •

les ganes de orinar.

S’ha de mantenir una higiene correcta dià-•

riament i després de les miccions.

Les dones, durant l’embaràs i després del •

part, han de practicar els exercicis d’en-

fortiment dels músculs del sòl de la pelvis

—grup de músculs que aguanta les vísceres

Mesures com orinar cada 3 hores i mantenir una higiene correcta ajuden a prevenir la incontinència

lA INCONtINèNCIA D’OrINA


La parella

Drets, amb les cames separades, poseu-vos

les mans als glutis i tenseu la musculatura

del sòl pelvià amunt i cap endins, sense uti-

litzar els glutis.

asseguts amb les cames creuades i l’esquena

recta, estireu cap amunt el sòl pelvià, sepa-

rant-lo del terra.

Drets, amb els genolls flexionats i els bra-

ços recolzats sobre les cuixes, pressioneu els

músculs del sòl pelvià amunt i cap endins.

asseguts o tombats, creueu les cames i

premeu les parts externes dels peus l'una

contra l’altra.

RECOMANACIONSEn tots els exercicis cal fer combinacions de sèries en què es contrau el sòl pelvià •

durant 5 segons i, posteriorment, es relaxa la musculatura uns 10 segons. S’haurà de

repetir aquesta seqüència un mínim de 5 vegades en cada exercici.

Cal fer tots els exercicis 3 vegades al dia.•

S’haurà de seguir el tractament entre 6 i 12 setmanes. Després només serà ne-•

cessari un manteniment reduint la intensitat i la freqüència dels exercicis.

Rosi Corral antón Rosa yrla figueras

Infermeres Responsables Unitat Incontinència Urinària

Atenció Primària Vallcarca-Sant Gervasi

i la part baixa de l’abdomen (bufeta, úter o

matriu, vagina i intestí inferior)— per evi-

tar-ne el deteriorament.

S’ha d’evitar el restrenyiment i el sobreprès.•

Alguns medicaments poden agreujar una •

incontinència.

Cal moderar el cafè, les begudes amb cola, •

el te o les infusions d’algunes herbes medi-

cinals que augmentin l’orina.

ExErCICIs pEr COMBAtrE lA INCONtINèNCIA urINàrIA

1

2

3

4

S’ha de facilitar l’accés al servei i dur roba •

còmoda i que es pugui treure fàcilment.


No hi ha una edat concreta per deixar de

conduir, ja que tots envellim de forma

diferent. No obstant això, és evident que

a mesura que ens fem grans, el nostre cos i la

ment van perdent qualitats. Les articulacions i els

músculs es debiliten, perdem visió i audició, dis-

minueixen els reflexos i generalment

prenem més medicaments

que poden alterar les

nostres capacitats.

Aquests són al-

guns dels factors

que impedeixen

conduir amb segu-

retat i, per tant, potser ha

arribat el moment d’abandonar el

volant i deixar que ens portin.

senyals d’alertaCom podem saber si és millor deixar

de conduir? Tindrem pistes que

ens poden ajudar a esbrinar-ho

si s’acompleix alguna d’aquestes

situacions:

Hem tingut alguns accidents, •

tot i que han estat lleus.

La gent del nostre entorn i/o el metge •

es mostren preocupats per com conduïm.

Ens sentim insegurs al volant.•

Ens perdem sovint, fins i tot per camins •

que coneixem.

Confonem els pedals o ens costa moure el •

peu d’un a l’altre.

Cada vegada més sovint altres conductors •

ens alerten amb el clàxon.

CondUir amb seGUretatA mesura que passen els anys, hi ha algunes

pautes que poden ajudar-nos a conduir amb

major seguretat:

A banda de les renovacions del permís de •

conduir, cal fer revisions especials sobretot

de vista i oïda.

Conscienciar-nos de les •

limitacions de l’edat: te-

nint present que costa

més mantenir l’atenció

i es reacciona amb ma-

jor lentitud,es recomana

conduir només quan sigui

imprescindible, en recorreguts

curts i que ens siguin familiars.

No agafar el cotxe en situacions meterològi-•

ques adverses com pluja, neu, boira, etc.

Conduir preferiblement durant el dia. •

s’aCaba la independènCia?Molta gent s’aferra al volant pensant que un

cop deixi de conduir no podrà desplaçar-

se on li calgui, i aquesta és una creença falsa.

Deixar de conduir no significa abandonar cap

activitat. A part de tenir amics i

família que puguin por-

tar-nos, disposem de

transport públic

per desplaçar-nos

sempre que sigui

necessari.

LEGaLMENT pODEM CONDUIR a paRTIR DELS 18 aNyS, pERò NO S’ha ESTabLERT UNa EDaT EN qUÈ CaLGUI abaNDONaR EL vOLaNT. aMb La vELLESa, aNEM pERDENT habILITaTS I éS MOLT IMpORTaNT SabER aDMETRE qUaN CaL apaRCaR EL COTxE pER EvITaR pOSSIbLES aCCIDENTS.

fins quan puC CONDuIr?

Gent gran

l’experiència de recuperar-se d’un pOstOpErAtOrI A CAsA

Poder passar un postoperatori a casa,

sense necessitat d’ingrés hospitalari,

aporta una major comoditat al pacient,

que, tot i això, haurà de seguir igualment al peu

de la lletra les indicacions del metge. Qualse-

vol dubte que es tingui sobre les cures, trac-

taments o alguna possible complicació és im-

portant consultar-ho amb el cirurgià abans de

sortir de l’hospital. Cal tenir present que segons

l’operació i l’estat del pacient es requereix un

determinat postoperatori, però hi ha algunes

consideracions genèriques que sempre s’hau-

ran de seguir.

el repòs, ClaU per reCUperar-seTornar a casa després de passar per quiròfan no

significa reemprendre immediatament la rutina di-

ària que teníem abans de l’operació, sinó que s’ha

de reposar tal com es faria a l’hospital. Encara que

ens sentim bé físicament i emocionalment, no ens

hem d’excedir en els esforços, cal donar-se temps

i tenir molta paciència. A poc a poc, s’aniran

recuperant les activitats diàries.

CUra de la inCisióUna de les principals cures que

s’haurà de dur a terme diàriament

és la neteja de la incisió per tal que cicatritzi

correctament. La ferida haurà d’estar neta i

seca i els punts ben tancats. Per netejar el tall,

si el cirurgià o infermer no especifica un de-

terminat tractament, generalment serà sufi-

cient l’aigua i el sabó normal. Cal netejar-lo

amb cura, sense fregar amb força ni donar-

hi cops. Sovint quan s’està a casa es pot re-

emplaçar la vena que posen a l’hospital per

algun tipus d’enganxat més petit o, fins i tot,

portar-ho descobert perquè cicatritzi amb

més rapidesa. En cas que la ferida enrogeixi i

s’infecti, cal anar a l’hospital.

prendre la mediCaCióÉs especialment important

seguir les pautes establertes en

la presa de medicaments. Ge-

neralment, després d’una

operació patim un cert dolor i, per tant, el

metge ja ens haurà dit prèviament com

prendre fàrmacs per disminuir-lo. Si veiem

que aquest dolor augmenta o es manté ex-

cessivament persistent, consultarem de nou

el metge. Tot i que amb els dies anem sentint

una millora, no hem d’interrompre el tracta-

ment fins a finalitzar-lo segons les indicaci-

ons del cirurgià. A més, és convenient seguir

tot el calendari de visites i controls durant les

setmanes següents, tal com està pautat just

abans de sortir de l’hospital.

LES OpERaCIONS qUIRÚRGIqUES DE MENyS COMpLExITaT pERMETEN paSSaR EL pOSTOpERaTORI a CaSa, qUE éS MOLT MéS CòMODE pER aL paCIENT. aRa bé, EvITaR L’INGRéS hOSpITaLaRI NO SIGNIfICa qUE DES DEL pRIMER DIa ES pUGUI DUR UNa vIDa TOTaLMENT NORMaL, SINÓ qUE CaL RESpECTaR EL DESCaNS I SEGUIR LES INDICaCIONS DELS pROfESSIONaLS.

Encara que ens sentim recuperats, no ens hem d’excedir en els esforços, cal donar-se temps i tenir molta paciència

salutfer 13salutfer12

Salut a la llar

amb l’edat perdem reflexos i costa més reaccionar, de maneraque cal conduir parantuna major atenció



Com puc saber quin és el meu pes ideal?Cada persona té un cos diferent, de manera que no hi ha una xifra concreta que pugui considerar-se adequada per a tothom. De totes maneres, un indicador força fiable que pot orientar-te sobre si estàs en el pes correcte per la teva salut és l’índex de massa corporal (IMC). Es tracta d’una divi-sió entre el pes (kg) i l’alçada (metres) ele-vada al quadrat. D’aquesta manera s’obté una xifra que si es troba entre 18,5 i 25 es considera que s’està en un pes ideal, si és inferior a 18,5 pot tractar-se d’un pes excessivament baix, si supera el 25 pot in-dicar sobrepès i, si està per sobre de 30, ja es consideraria obesitat. Amb tot, aquest càlcul és una aproximació i per qualsevol consulta més detallada et recomanem que parlis amb el teu metge o infermera.

salutfer 15

tu preguntes, NOsAltrEs rEspONEMPREGUNTA AL NOSTRE CONSULTORI TOT ALLò qUE SEMPRE hAS VOLGUT SABER SOBRE SALUT I qUE NO T’hAS ATREVIT MAI A DEMANAR.

he descobert que la parella de la meva ami-ga xateja amb altres noies. què he de fer?La comunicació és imprescindible en una pa-rella i cada relació és diferent, perquè dues persones poden valorar una mateixa situació de forma molt diversa. El més important és que hi hagi prou confiança perquè tot allò que afecti la sexualitat pugui ser parlat ober-tament i, per tant, recomanem al teu amic que si practica cibersexe ho pugui comentar amb la seva parella. Aleshores coneixeran el punt de vista que cadascú té sobre aquesta actitud, com es valora, si s’accepta, es comparteix, etc. En qualsevol cas, amagar-se de la parella no és cap solució i menys en aspectes que poden afectar-ne els dos membres.

Ja he començat els exàmens i em cos-

ta més del normal concentrar-me. Puc

prendre’m alguna cosa?

Per augmentar la concentració no és reco-

manable prendre cap fàrmac. Simplement

establint alguns hàbits veuràs com la vas

recuperant. Per exemple, és important que

delimitis molt bé les hores d’estudi. Cal que

hi dediquis una estona diària, però també

que siguis capaç d’organitzar-te per poder

fer altres activitats que t’ajudin a descon-

nectar, com la pràctica d’esport. Un ambient

d’estudi adequat a casa també t’ajudarà a

concentrar-te; evita tenir aparells electrò-

nics que puguin distreure’t a l’habitació on

estudiïs, i intenta tenir aquest espai endre-

çat. Per últim, és molt important que seguei-

xis una alimentació saludable, ingerint so-

bretot proteïnes (carn, peix, ous, llegums...),

que augmenten el rendiment intel·lectual,

i fòsfor (fruita seca, pernil...)., que estimula

el sistema nerviós. Recorda, per acabar, que

cal dormir entre 7 i 8 hores diàries. Si veus

que seguint aquests consells els problemes

de concentració persisteixen, et recomanem

que visitis el teu metge.

Envia’ns les teves consultes a:[email protected]

Més informació: www.consultajove.net

LA DIARREA éS LA DISMINUCIÓ DE LA CONSISTèNCIA DE LES DEPOSICIONS I L’AUGMENT DE LA FREqüèNCIA O EL VOLUM DE DEFECACIÓ. PARLEM DE DIARREA CRòNICA qUAN DURA MéS DE 15 DIES.

diarrea crònica INFANtIlPer arribar a un diagnòstic és bàsic fer una

història clínica exhaustiva. És important

saber: com són les deposicions (líquides,

pastoses, àcides, explosives…), si hi ha el que

anomenem productes patològics (mucositat o

restes sanguinolentes), quan va començar

el quadre, símptomes acompanyants

(febre, vòmits…), introducció prèvia de

nous aliments, afectació del pes…

A vegades sol·licitem exàmens com-

plementaris. Els més freqüents són les

anàlisis de femta i sang. En l’estudi de

la femta poden detectar-se virus, bac-

teris i paràsits causants d’infeccions. En

l’analítica sanguínia es pot valorar l’estat nutri-

cional, els marcadors d’infeccions o inflamaci-

ons, i descartar celiaquia o al·lèrgies alimentà-

ries, entre d’altres.

CaUses de la diarrea CròniCaAlgunes de les causes més freqüents de diarrea

crònica són:

Intolerància a la lactosa.• Molt freqüent. Pot

ser secundària a una gastroenteritis o tractar-

se d’una intolerància racial a la lactosa, que

pot aparèixer a l’edat escolar o adolescent. Pot

manifestar-se amb dolor abdominal recurrent

i/o diarrea crònica. És més freqüent en la raça

negra i en el sexe masculí. Es diagnostica amb

la prova de retirar la lactosa i resoldre’s el qua-

dre, o a vegades amb una prova específica (test

Malaltia celíaca. • Tot i que les manifestacions

clíniques cada cop són més extenses, la forma

clàssica de celiaquia debuta amb diarrea cròni-

ca de 3 a 9 mesos després d’haver introduït el

gluten a la dieta. S’acompanya de distensió ab-

dominal, afectació de pes i talla i estat nutritiu.

QUin És el traCtament CorreCte?El tractament es basa en tres pilars: tractament

de la causa, si és possible; tractament nutricional

per evitar o recuperar la malnutrició, i evitar die-

tes incorrectes. Com a normes bàsiques generals

s’aconsella: no retirar la lactància materna, no

introduir aliments nous, retirar sucs de fruites co-

mercials, fer una dieta equilibrada (no pobra en

greixos) i evitar l’ús per compte propi de fàrmacs

antidiarreics i antibiòtics. Cada cop

més s’estudien i s’usen els pro-

biòtics, preparats que contenen

microorganismes per ajudar a

recuperar la flora bacteriana

intestinal, implicada en el bon

funcionament del tub digestiu.

Serien derivats a l’especialista en

Gastroenterologia infantil aquells ca-

sos en què amb els exàmens i tractaments

bàsics no s’ha arribat a una orientació i resolució

del quadre i, en especial, si hi ha una malnutrició

evident; els casos d’al·lèrgies alimentàries con-

firmades, i els casos en què la prova analítica de

celiaquia ha estat positiva.

d’hidrogen espirat). Especialment en el cas d’in-

tolerància racial sí que poden tolerar-se petites

quantitats de lactosa (iogurts, formatge).

Intolerància a les proteïnes de llet de vaca.•

Sol aparèixer abans dels 6 mesos de vida, es-

pecialment abans dels 3 mesos. És dife-

rent de l’al·lèrgia a les prote-

ïnes de llet de vaca, amb uns

símptomes més subtils i proves

d’al·lèrgia negatives. El seu diag-

nòstic es basa en la millora un cop

retirades de la dieta les proteïnes

de llet de vaca (prenent una fór-

mula de llet especial). Sol ser un

quadre transitori que dura uns mesos.

Infecció per • Giardia lamblia. És un dels parà-

sits més freqüents en el nostre medi. Pot ser

asimptomàtica en la meitat dels casos.

Diarrea crònica inespecífica.• Con-

sistent en deposicions líquides o

semilíquides, que alternen amb

deposicions normals, sovint amb

restes d’aliments visibles. Poden

tenir una freqüència de 3 a 7 al dia

i no solen produir-se durant el son. És

motiu de preocupació freqüent, encara que

no acostuma a haver-hi pèrdua de pes, vòmits,

alteració de la gana o altres símptomes. El mo-

tiu del quadre és un trànsit intestinal accelerat

en nens que prenen excés d’hidrats de carboni

simples, com els sucs, i dieta pobra en greixos.

salutfer14

Ser pares Viure joveAtenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi



Eap vaLLCaRCa - SaNT GERvaSIAv. Vallcarca, 169Av. Esteve Terrades, 30Tel. 93 259 44 11 / 93 259 44 2208023 Barcelona

Per enviar-nos els vostres comentaris i les vostres adreces de correu: [email protected]

Per demanar cita i veure la informació de salut: www.aprimariavsg.com

revisions esportives (fitxes per a les federacions)•plans personalitzats d'exercici físic per millorar •l'estat físic

NOU SERVEI, NOVES PRESTACIONS

L'EAP A LES xARxES SOCIAlS

• twIttEr:@aprimariavsg

• FACEBOOk:atencio primaria vallcarca sant gervasi

Ja ens podeu trobar a les xarxes socials. Afegiu-nos-hi i així sempre estareu al dia de l'actualitat al vostre CAp!

Consulteu horaris i preus. Telèfon: 93 259 44 29

M'AgRAdA

nÚmero 57 | gener - febrer 2012 fer salut · “la medicina cura molt, però consola poc” ......

Documents