dr. moisès broggi “la medicina cura molt, però consola poc” · “la medicina cura molt,...

salutferLa revista del vostre equip d’Atenció Primària

NÚ

MER

O 5

7 | g

ENER

- f

EBRE

R 20

12

entendre la diarrea crònica infantil

dr. moisès broggi“La medicina cura molt, però consola poc”

Institucional 57.indd 1 22/2/12 12:31:45

és una publicació gratuïta,

promoguda pels centres d’Atenció

Primària autogestionats amb l’objectiu

d’impulsar els hàbits saludables de la

població.

Web revista: www.fersalut.catQualsevol suggeriment o comentari el

podeu expressar per telèfon al

93 446 02 33 o per internet a l’adreça

electrònica [email protected]

salutfer

Seny i rauxa sanitària

El sector sanitari no ha estat aliè a les rauxes globals de l’última dècada. La despesa pública en

els darrers set anys s’ha incrementat gairebé un 60%, i del 2008 al 2010, malgrat la crisi ja

present, va augmentar el 12%. Aquesta despesa és molt superior als ingressos.

La demagògia al voltant d’un tema tan sensible com els serveis públics de salut ve facilitada per

uns sistemes de fi nançament poc transparents, i la poca tradició que hi ha en la nostra societat

que l’administració pública expliqui com gasta els diners de tots. Al nostre entendre, un servei és

públic mentre es fi nanci amb diners públics. Per tant, la societat hauria de conèixer com es fi nança

el sistema públic de salut i només així se li podria demanar que participi en la seva sostenibilitat.

Si no es fa així, resulta difícil d’explicar la gran diferència del que costa la sanitat en funció de qui

gestiona els recursos públics o del territori on es presta el servei sanitari. Aquesta diferència, que

pot arribar a ser del doble, atempta contra l’equitat necessària en l’ús de recursos públics.

Col·laBoraCiÓ dE totsCom a elements de seny, per rectificar el

desideri, caldria que els tres protagonistes

principals del sistema hi posessin de la

seva part:

Administració: 1. amb un exercici de

transparència en la gestió dels recursos,

i assegurant la viabilitat del sistema

públic de salut al vincular la despesa

possible a la sostenibilitat. La millor

forma de garantir els serveis públics de

l’estat del benestar és fer-los viables i mantenidors, que els puguem pagar entre tots.

Professionals: 2. assumint la responsabilitat que els pertoca en el sistema. En el cas de les Entitats

de Base Associativa (EBA), amb els professionals al capdavant, portem quinze anys demostrant

que és possible donar el mateix servei, a un cost mitjà del 25% inferior a la resta. Hem absorbit

la davallada pressupostària mantenint el mateix nivell de servei amb una escassa repercussió

organitzativa i de prestació de serveis. La implicació dels professionals en organitzacions més

efi cients permet convertir en més salut uns recursos més escassos.

Ciutadania:3. uns usuaris conscients, informats i responsables, incorporant el seny i el sentit

comú, ajudaran a fer més sostenible el sistema. Una part de l’atenció sanitària comença per un

mateix, tant en l’aspecte de la prevenció com en l’autocura. Però sobretot, amb el coneixement

del funcionament i del cost del sistema, assumeix millor l’esforç que se li demana.

La ressaca de la “rauxa”, encara durarà, però podem percebre que els elements fonamentals per

aportar-hi el “seny”, ja s’han activat. Ens en podem sortir, dignament.

Josep AusióMetge de famíliaEAP Vic

La societat hauria de conèixer com es fi nancia el sistema públic de salut; només així se li podria demanar que participi en la seva sostenibilitat

Editorial


CRèD

ItS és una publicació periòdica promoguda per: Albera Salut, ABS Alt Camp Oest, ABS la Roca del Vallès,

EAP Osona Sud-Alt Congost, EAP Poble-sec, EAPs Sarrià i Vallplasa Atenció Primària, EAP Vallcarca-Sant Gervasi i EAP Vic.

Comitè editorial: Òscar Autet (EAP Vic), Marta Camps (ABS la Roca del Vallès), Mònica Coll (EAP Poble-sec),

Maria Josep Guinovart (ABS Alt Camp Oest), Rosario Jiménez (EAP Vallcarca-Sant Gervasi ), Jordi Lorente (ICE Salud), Sara Argelés (Albera Salut),

Lourdes Tuneu, Sílvia Narejos (EAP Osona Sud-Alt Congost) i Roger Vinyeta (EAPs Sarrià i Vallplasa Atenció Primària).

Edició, disseny, producció i publicitat: ICE Salud. Passatge Mercader, 15. 08008 Barcelona. Tel. 93 446 02 33 [email protected]

Dip. Legal: B-41601-2003.

ViUre JoVeConsulta’ns tots els teus dubtes!Informa’t sobre tot allò que et preocupa! En

aquest cas, parlem de com es pot millorar la

concentració, cercar el pes ideal i potenciar la

confi ança entre la parella.

sAlUt A lA llArPassar un postoperatori a casaLes operacions de menys complexitat permeten

passar el postoperatori a casa. Ara bé, això no

signifi ca que des del primer dia es pugui dur

una vida normal.

ser PAresdiarrea crònia infantilÉs la disminució de la consistència de les

deposicions i l’augment de la freqüència o el

volum de defecació. És crònica quan dura més

de 15 dies.

Gent GrAnFins quan puc conduir?Amb la vellesa, anem perdent habilitats i és

molt important saber admetre quan cal aparcar

el cotxe per evitar possibles accidents

a la carretera.

lA PArellAla incontinència d’orinaÉs la pèrdua involuntària d’orina. Es tracta d’un

problema freqüent, sobretot en dones i gent

gran; en l’home normalment es deu a proble-

mes prostàtics.

sAlUt“si la sanitat és gratuïta n’abusem”Parlem amb el Dr. Moisès Broggi, un referent de

la medicina al nostre país. Coneguem la seva

visió de la medicina tradicional i de la situació

actual del sector.

salutfer PREMI JAuME AIguADERI MIRÓ A LA MILLOR

COMuNICACIÓ SANItÀRIA

Sumari


maltraCtamEnts als mEnorsSegons dades del Ministeri de Sanitat, Ser-

veis Socials i Igualtat, quasi 600.000 dones

van patir una situació de maltractament

a Espanya durant el 2010, i es calcula que

840.000 menors han estat exposats a aquest

maltractament, dels quals 517.000 han patit

agressions físiques directes en alguna ocasió.

Un totAl de 60 dones VAn ser AssAssinAdes A l’estAt esPAnYol dUrAnt l’AnY 2011 Per HoMes AMB QUi MAntenien o HAVien MAntinGUt UnA relACiÓ sentiMentAl.

Els maltractaments: QuÈ Hi podem Fer?

Són 13 menys que el 2010 segons les da-

des ofi cials. No obstant aquestes dades

positives, aquestes morts representen

la punta de l’iceberg d’un problema d’enorme

magnitud social i que té greus conseqüències

per a la salut física i mental de les víctimes, així

com per als seus fi lls i fi lles, i que pot arribar a

ser un risc per a la seva vida.

Malgrat aquesta alta incidència, la

violència contra les dones ha estat si-

lenciada i sovint amagada durant molts

anys, considerada un assumpte “pri-

vat”. No ha estat fi ns als darrers anys

que ha sortit a la llum i se li ha posat

nom: violència domèstica, sexista, masclista o

de gènere, entre altres. En tots els casos, però,


Els maltractaments: QuÈ Hi podem Fer?

la terminologia ens indica que es tracta d’un

fenomen diferent d’altres. I això és així perquè

es tracta d’una violència que pateixen les dones

pel fet de ser-ho, en el marc d’unes relacions de

poder desiguals entre dones i homes, arrelada en

les normes i pràctiques socioculturals.

Tot i que la violència contra les dones es pot

manifestar en diferents àmbits (parella, família,

laboral, social i comunitari...) i exercir de dife-

rents maneres (maltractaments físics, sexuals,

psicològics, econòmics...), en aquest article ens

referirem bàsicament a una de les situacions en

què la violència de gènere es pot manifestar en

totes les seves formes: la violència en l’àmbit de

la parella, ja que és la més estesa i més sovint

atesa als serveis socials i de salut.

a Què Ens rEfErim Quan ParlEm dE maltraCtamEnts?En l’àmbit de la parella, la violència física és

potser la més coneguda, perquè és la més

evident, però hem de tenir present que quan

una dona pateix maltractaments, són de di-

ferents tipus, i per tant afecten totes les es-

feres de la seva vida. La idea que solem tenir

El maltractament és un procés, no un fet aïllat o puntual. que hi hagi violència en una relació o no, depèn de la persona agressora, no pas de l’agredida

EN RESUMLa • violència que s’exerceix sobre les dones, i en alguns casos els homes, a mans de

les seves parelles o exparelles constitueix un atemptat contra els drets humans i

representa un important problema de salut pública.

qualsevol dona• independentment de la seva edat, estat civil, raça, nacionalitat, nivell

cultural o nivell socioeconòmic pot patir violència.

Aquests maltractaments tenen • conseqüències per a la salut de la persona que els

pateix amb aparició de múltiples signes i símptomes físics, psicològics i socials.

No cal arribar a una violència física greu per • destruir la salut i el benestar de la

víctima, sigui home o dona.

La violència dins de la parella té també conseqüències importants per a la • salut dels

seus fi lls i fi lles.

La llei • atorga drets i protegeix les víctimes, i pot sancionar penalment les persones

maltractadores.

A Catalunya disposem d’una • xarxa de serveis d’atenció i protecció de les víctimes i

els seus fi lls i fi lles.

del concepte de maltractament quasi sempre

correspon a una violència física de gran inten-

sitat, que té greus efectes en la salut i que pot

fi ns i tot produir la mort. Les imatges i notí-

cies dels mitjans de comunicació i algunes


COM POTS RECONÈIXER QUE ESTÀS EN UNA SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA?Senyals d’alerta:

La teva parella controla contínuament •

el teu temps.

T’humilia davant les altres persones.•

Et desanima constantment quan •

vols sortir o relacionar-te amb

amistat i familiars.

No vol que estudiïs o treballis fora •

de casa.

Controla les teves despeses i t’obliga a •

rendir comptes.

Trenca i destrueix objectes de valor •

sentimental per a tu.

És una persona molt gelosa i posses-•

siva i t’acusa contínuament de ser-li

infidel i coquetejar.

T’insulta o t’amenaça.•

Et pega.•

Et força a tenir relacions sexuals con-•

tra la teva voluntat.

Et desautoritza contínuament da-•

vant dels teus fills i filles i els posa

en contra teu.

Li tens por.•

campanyes de sensibilització han ajudat a

transmetre aquests estereotips.

Però l’experiència i la investigació vincula-

da al treball amb les dones ens mostra

dia rere dia que el maltractaments que

pateix la majoria de les víctimes no no-

més és físic. Així, trobem que, en la vida

quotidiana de les dones els maltractaments

psíquics, emocionals, sexuals i econòmics

són fins i tot més freqüents que els físics.

Habitualment el maltractament comença

al començament de la relació amb conductes

d’abús psicològic. Acostumen a ser conductes

restrictives i controladores amb la intenció de

minimitzar les capacitats de decisió i autono-

mia de la dona, com ara el control sobre la

roba, les trucades telefòniques, les amis-

tats o les relacions familiars.

A més, hem de tenir en compte que

en una relació de maltrac-

tament poden donar-se

tots els tipus de violència o

només alguns. No sempre es

produeix violència física, però

la física sempre va acompanyada de la vio-

lència psicològica.

Estratègia dE dominiEl maltractament és un procés, no un fet aïllat

o puntual. Que hi hagi violència en una relació

o no, depèn de la persona agressora i no pas de

la persona agredida. Per tant, no hi ha res que

justifiqui una agressió, ningú no té dret a abusar

d’una altra persona o a maltractar-la. La violèn-

cia és una estratègia, un instrument per dominar

l’altra persona i sotmetre-la. Sovint, el procés dels

maltractaments obeeix a l’augment progressiu de

la violència, que es pot estendre durant un llarg

període de temps, i sol ser difícil per a la víctima

adonar-se del procés en què es troba immersa.


QUÈ POTS FER SI PATEIXES VIOLÈNCIA DE GÈNERE?Si consideres que pots estar patint una situació de maltractament, no esperis més,

busca ajuda!

Pots demanar hora amb la treballadora social del teu CAP, o bé acudir al Servei d’Aten-

ció a les Dones (SIAD) del teu municipi.

Truca al telèfon 900 900 120, en servei les 24 hores, gratuït i confidencial i que no

deixa rastre en la factura del telèfon. Disposa de professionals, advocades i psicòlo-

gues que poden contactar amb serveis d’emergència, si és necessari. Les persones que

accedeixin al servei poden expressar-se en 124 llengües, entre les quals hi ha el català,

el castellà, l’anglès, el francès, l’alemany, l’italià, el rus, l’àrab, el romanès, el croat i el

xinès (mandarí).

Ha estat àmpliament estudiat que la vio-

lència de gènere es dóna en totes les clas-

ses socials, cultures i religions, i totes les

dones en poden ser víctimes. Les causes

són molt complexes i abasten totes les es-

feres de la vida.

La normativa internacional, europea, estatal

i nacional ha desenvolupat un ampli conjunt

de drets i mesures per eradicar les diverses

formes de violència contra les dones. La Llei

orgànica 1/2004 de 28 de desembre de me-

sures de protecció integral contra la violència

de gènere, aprovada pel Parlament Espanyol,

és la primera llei europea que parla del con-

cepte d’atenció integral que inclou aspec-

tes preventius, educatius, socials, sanitaris,

assistencials i penals. La llei reconeix drets

socials, jurídics, laborals i econòmics per a

les víctimes i estableix mesures de protecció

integral, la fi nalitat de les quals és prevenir,

sancionar i eradicar aquesta violència.

La Llei 5/2008 de 24 d’abril del dret de les

dones a eradicar la violència masclista,

aprovada pel Parlament de Catalunya regu-

la tots els drets de les dones a la prevenció,

l’atenció, l’assistència, la protecció, la re-

cuperació i la protecció integral. Els drets

garantits a la llei emparen també els fills i

filles dependents.

Marta BallesterTreballadora social

Albera Salut

Si et sents en perill, truca al telèfon de les

emergències: 112


tENIR uNS hÀBItS SALuDABLES DES D'EDAtS PRIMERENquES POt AJuDAR A PREVENIR ALguNES MALALtIES. I ÉS quE ELS MÉS PEtItS SÓN CLAu EN LA PROMOCIÓ DE LA SALut.

PROMOURE LA SALUTDES DE LA INFANCIA-

Amb l'objectiu de conscienciar grans i petits, però sobretot de des-

tacar el rol que juguen els infants en la promoció d'uns hàbits sa-

ludables que millorin la nostra qualitat de vida, el CAP d'Alcover

ha posat en marxa una campanya per a la qual s'ha comptat amb la par-

ticipació dels més petits: els fi lls i fi lles dels professionals del centre. Són

infants que transmeten de forma molt clara i contundent un missatge

de prevenció de la salut. Es tracta d'hàbits que, si s'adquireixen en edats

primerenques, benefi ciaran, sens dubte, el futur de la nostra salut.

albert i Jordi bonastre

rovira

raül martí Sáez

eduard i xavier ribas

Jiménez

anna Ferrer preixens

marina i Júlia andreu

mercadé


xavier Jiménez

rodríguez

Hèctor i adrià luque Ferré

mariona i marta Figueras

Senan

mario i yago garcía Higueras

xavier rodríguez martorell

ramon, Clàudia i david

descarrega reina

Èlia i pau rodríguez

garcía

noa popa Cintas

gerard i adrià marcos Freixas


Programes que es duen a terme al CAP

Alcover amb molt bons resultats com

"A caminar!", en què un grup de pa-

cients surt a caminar dos dies a la setmana;

"l'Escola de cuidadors", destinada a perso-

nes que tenen cura de familiars dependents;

el programa "Salut i Escola", que tracta les

qüestions de salut de major interès entre

els joves, i el grup de lectura de Vilaverd "El

Safareig" continuaran aquest any. Així ho

ha exposat el centre alcoverenc al darrer

consell de salut que va tenir lloc el passat

desembre.

Altres propostes per aquest any són la contí-

nua millora dels circuits assistencials interns

i externs, potenciant els aspectes relacionats

amb la seguretat del pacient i les consulto-

ries amb altres especialistes (Pius Hospital i

Centre de Salut Mental), la responsabilitat

social corporativa i l'execució del Pla de Sa-

lut (2011-2015).

valoraCions PositivEsEl consell de salut va servir també per ana-

litzar les principals accions que han tingut

lloc a l'ABS Alt Camp Oest en el darrer any.

En aquest sentit, destaca el canvi de met-

ge a la Riba, amb la incorporació del doctor

Jeroni Ferrer, així com els nous espais per a

la consulta de pediatria a Vilaverd. Entre els

avenços tecnològics, cal remarcar l'aplicació

de la història clínica compartida, una base

de dades digital en què s'actualitza diària-

ment tota la informació del pacient i on te-

nen accés tots els professionals sanitaris dels

diferents centres.

Un dels principals canvis que va tenir lloc

l'any passat va ser l'aplicació del nou mo-

del d'atenció d'urgències nocturnes, que va

comportar el tancament del CAP d'Alcover a

partir de les 21h, per redirigir l'atenció ur-

gent a través del 112 al Pius Hospital i al CAP

de Montblanc. Aquesta acció ha estat valora-

da positivament pels professionals, atès que

no ha ocasionat cap incidència. Un darrer

aspecte remarcable és la celebració del 10è

aniversari del CAP, amb la presentació d'un

nou logotip i la publicació d'un calendari per

al 2012 que inclou fotografies dels fills dels

treballadors del centre promocionant con-

sells de salut, entre altres activitats.

HL'ABS ALt CAMP OESt VOL ADAPtAR-SE A LA SItuACIÓ ACtuAL DE fINANÇAMENt I DE PERSONAL MANtENINt EL COMPROMÍS, EN LA MESuRA DEL POSSIBLE, DE CONtINuAR OfERINt LES ACtIVItAtS ACtuALS, ESPECIALMENt LES gRuPALS I COMuNItÀRIES.

El CaP alcover, CompromÈS amb la Qualitat aSSiStenCial

El CAP treballa per continuar millorant els circuits assistencials, sobretot en l'àmbit de la seguretat del pacient

"a caminar!" és una de les activitats grupals que s'està duent a terme amb èxit de participació al Cap d'alcover.


L'atenció sociosanitària comprèn el con-

junt de cures destinades a aquelles per-

sones malaltes, generalment amb caràc-

ter crònic, i persones amb discapacitat que,

per les seves característiques especials, poden

benefi ciar-se de l'actuació dels serveis sanitaris

i socials per potenciar la seva autonomia, pal-

liar les limitacions o sofriments que pateixin i

facilitar la seva reinserció social. Inclou l'aten-

ció a les persones amb demència, amb malaltia

neurològica que pot cursar amb discapacitat, la

gent gran, els pacients amb malaltia avançada

terminal i les cures pal·liatives.

H

COINCIDINt AMB LA CELEBRACIÓ DE SANtA ÀguEDA, PAtRONA DE LES DONES, LA tREBALLADORA SOCIAL DEL CAP D'ALCOVER, MONtSE IgLESIAS, hA Dut A tERME uNA XERRADA PER A L'ASSOCIACIÓ DE DONES ALCOVERENquES SOBRE ELS RECuRSOS SOCIOSANItARIS.

QuinS SerVeiS SoCioSanitariS tenim?

Els serveis sociosanitaris ajuden a resoldre problemes de salut, a superar difi cultats i a aconseguir recursos adequats per millorar la qualitat de vida

SerVeiS SoCioSanitariS alternatiuS•hospital de dia: hi assisteixen persones amb malalties i discapacitats físiques o psíqui-

ques. La persona continua vivint al seu domicili.

•PADES (Programa d’atenció domiciliària amb equip de suport): la persona gran roman

al seu domicili i rep suport de diferents professionals, tant de manera assistencial com a

través del seguiment de la malaltia.

• ufISS (unitats funcionals interdisciplinàries sociosanitàries): normalment s’ubiquen

en centres d’aguts o en centres sociosanitaris i tenen per objectiu assessorar l’atenció

sanitària dirigida a les persones grans.

SerVeiS d'atenCió eSpeCialitZada Superior•unitat de llarga estada: dóna suport a les persones amb malaltia crònica de llarga

evolució.

•unitat de convalescència: intenta restablir aquelles funcions físiques i psíquiques que

estan afectades per determinades patologies.

•unitat de cures pal·liatives: ofereix tractament pal·liatiu i de confort a persones que

pateixen una malaltia incurable i estan en fase terminal.

altreS SerVeiS•Prestacions ortopèdiques: el CatSalut garanteix a tots els seus assegurats l'obtenció de

les prestacions ortoprotètiques que el metge especialista prescrigui.

•Rehabilitació: per mantenir o retornar el major grau de capacitat funcional.

•transport sanitari: el trasllat de persones que no es poden desplaçar per elles mateixes.

•tractaments amb productes dietoterapèutics complexos: han de ser prescrits per un

metge especialista.

•Oxigenoteràpia i altres teràpies respiratòries a domicili: la subministra una empresa

concertada pel CatSalut.


Escollir l’aparell ortopÈdiC adeQuat

ELS APARELLS ORtOPèDICS ENS AJuDEN EN uNA DE LES fuNCIONS MÉS IMPORtANtS quE tENIM COM A ÉSSERS VIuS: EL MOVIMENt. ÉS EVIDENt quE ON MÉS ENS PODEN AJuDAR ÉS EN EL DESPLAÇAMENt, PERÒ N’hI hA PER A quASI tOtES LES ARtICuLACIONS.


SerVei de prÉSteCL’equip de Treball Social gestiona un

servei de préstec de material ortopèdic.

Ens serveix per a persones que estan

pensant d’adquirir-ne un, per provar,

però també per a persones que tenen

una necessitat puntual.

Per aquest motiu, si teniu aparells a casa

i no els feu servir ni sabeu què fer-ne,

us agrairem que ens els feu arribar per

poder-los donar més utilitat.

Escollir l’aparell ortopÈdiC adeQuat

Roger VinyetaMetge de famíliaEAP Sarrià - Vallplasa

Cal assessorar-se bé per saber quin aparell ortopèdic s’adequa a les nostres necessitats

Si ens ha de servir per sortir al carrer, es reco-

mana roda gran, però si és per al domicili millor

roda petita. Si la mateixa persona afectada la pot

empènyer, roda gran, i valorar fi ns i tot l’opció

amb motor elèctric. Però si l’ha d’empènyer una

altra persona, ha de ser lleugera i molt manejable,

amb rodes generalment grans. Cal tenir també

present l’amplada si se sortirà al carrer fent servir

l’ascensor, perquè es pot voler una cadira molt

maca i còmoda, però si no hi cap a l’ascensor de

l’habitacle esdevé un estri infrautilitzat.

En cas de requerir un aparell ortopèdic, cal que

estigueu ben assessorats per professionals que

sàpiguen com funcionen i us ofereixin el millor

producte per a les vostres necessitats.

Entre els aparells ortopèdics també s’inclo-

uen les fèrules i les plantilles, és a dir, apa-

rells aplicats directament a una articulació

o a una zona concreta del cos (com les genolleres

que es posen en cas de fractura òssia o ruptura

lligamentosa, les turmelleres o els collarets cer-

vicals), però ens centrarem en aquells que més

demanda tenen entre els nostres usuaris, els que

ens permeten el desplaçament.

lEs CrossEsLes més habituals són aquelles en què

suportem el pes amb les mans, però

també n’hi ha de recolzament axil-

lar. Aquestes darreres poden ser

molt útils en cas que hi hagi

alhora una fractura d’extre-

mitats inferiors i del ca-

nell. Un substitut molt

popular de la crossa és

el bastó.

Com fer-les servirTenen diversos punts que es mouen segons l’al-

çada de la persona que la necessita. El que bus-

quem és que una extremitat inferior no toqui el

terra, o ho faci sense carregar tot el pes. Això pot

comportar dolors d’espatlla, de canell, de mans

i d’esquena. Per evitar al màxim qualsevol dolor

afegit, cal que les regulem bé:

M• ai hem de balancejar al fer les pas-

ses, si ho fem és que les portem massa

llargues.

T• ampoc hem d’estar molt tirats endavant,

voldrà dir que les portem massa curtes.

Q• uan les posem al terra i fem una passa

amb els peus a terra, les espatlles no s’han

d’aixecar gaire, si s’aixequen voldrà dir que

estan massa llargues.

S• i en portem només una, s’ha de por-

tar al costat sa per evitar la càrrega del

costat dolent.

Els CaminadorsEstan indicats principalment per a persones

amb relativa bona mobilitat, però amb di-

fi cultats d’equilibri o debilitat de cames.

Actualment els materials amb què es

fan són molt lleugers i resistents, fi ns

al punt que n’hi ha que tenen un

suport on poder seure si cal.

Hem de tenir present el lloc

on l’utilitzarem i la capaci-

tat de qui l’ha de portar.

Si es farà servir per casa

ha de ser molt lleuger i

adaptat a l’espai que tenim a les portes i pas-

sadissos, però potser no caldrà que tingui ca-

dira. Si el volem per anar pel carrer, ha de ser

ample, preferiblement amb cadira, i si a més

qui el porta té força i bona mobilitat, pot portar

rodes (n’hi ha amb rodes i frens!).

lEs CadirEs dE rodEsEstan indicades per a persones amb mobili-

tat molt reduïda. En aquest cas, cal que tant la

persona que s’hi asseurà com la que la portarà

valorin quina s’adapta millor a les seves necessi-

tats. Serà també important saber quina utilitat li

donarem per escollir-ne una o una altra.


utilitzar inhaladors de manera CorreCtaELS PACIENtS quE fAN SERVIR INhALADORS A CAuSA DE LES SEVES MALALtIES PuLMONARS, PODEN PAtIR DIfICuLtAt RESPIRAtÒRIA MALgRAt quE tINguIN uN tRACtAMENt INStAuRAt.

Rocío SánchezInfermeraEAP Sarrià - Vallplasa

Quan un pacient afectat per una malal-

tia pulmonar té difi cultat respiratòria,

cal que consulti el seu metge de famí-

lia com abans millor. Aquest l’auscultarà i indi-

carà el tractament adequat, però sovint només

es tractarà de revisar la tècnica inhalatòria. Si

la manera com el pacient s’administra un bron-

codilatador no és correcta, el medicament no

farà cap efecte i, per tant, és obvi que tindrà

difi cultat respiratòria.

traCtamEnts PossiBlEsUs volem fer un breu recordatori segons el dis-

positiu que tingueu:

1. Broncodilatadors en esprai: per asse-

gurar que funcioni, cal seguir aquests tres

passos bàsics:

a. Remeneu l’esprai mentre buideu al

màxim els pulmons fins que no pu-

gueu més.

b. Poseu-vos l’esprai a la boca i aga-

feu-lo molt bé entre els llavis, i co-

menceu a inhalar de forma tan ràpida

i profunda com sigui possible, alhora

que premeu l’esprai (el punt més de-

licat: cal prémer i inhalar alhora).

efecte. Per això és tan important tenir una bona

tècnica, i si creieu que no ho feu bé cal que de-

maneu visita amb infermeria per poder corregir

els errors o defectes de la tècnica.

c. Inhaleu fi ns que no pugueu més,

compteu fi ns a 3, i retireu l’esprai de

la boca. Espereu 30 segons i repetiu

aquesta maniobra tants cops com us

hagin dit que us heu d’administrar el

medicament.

2. Broncodilatadors en pols seca: són

més fàcils però requereixen que el pacient

tingui prou capacitat inspiratòria. La tècni-

ca és molt simple: amb una inspiració molt

profunda i enèrgica, el comprimit que té el

dispositiu passa per un circuit que el tren-

ca, de manera que quan arriba a la boca

i passa al sistema respiratori és un polsim

molt fi que pot arribar fi ns als bronquíols

més petits.

Si no ho feu així, us ofegareu, perquè el me-

dicament no us arribarà als pulmons i no farà

Si usem incorrectament un inhalador, no ens farà efecte i tindrem difi cultat respiratòria


“Racó solidari”El Centre Assís i EAP Sarrià

us demanem la vostra col·laboració.

Avui necessitem:

Més informació a:h�p://www.assiscentreacollida.org/

“Racó solidari”El Centre Assís i EAP Sarrià

us demanem la vostra col·laboració.

Avui necessitem:

Més informació a:h�p://www.assiscentreacollida.org/

Col·labora amb el raCó Solidari!

El Centre d’ACollidA Assís és una associació sense ànim de lucre de Barcelona dedicada a l’atenció integral de persones en situació sense llar. Des de fa anys el Centre

Assís i l’EAP Sarrià col·laboren en l’atenció de persones en risc d’exclusió social.

En el context d’aquesta col·laboració hem endegat al centre del carrer Bonaplata el RACÓ SOLIDARI, una capsa on deixar els

productes que el Centre Assís ens comunica que necessita per poder atendre les persones que reben els seus serveis. Es tracta,

doncs, que vosaltres tingueu un lloc on poder fer entrega d’allò que sabeu que pot fer un servei a d’altres persones. Això pot

consistir en aliments, begudes, material sanitari, etc. Les necessitats d’aquestes persones són variades i per tant les peticions

seran també molt diferents.

Ara ens toca a tots nosaltres, com a societat, donar resposta a la petició d’ajut per part d’una entitat molt arrelada al barri i

que treballa per tenir una societat més justa i equitativa.

Núria López, treballadora social

Rocío Sánchez, infermera

Roger Vinyeta, metge de família

EAP Sarrià - Vallplasa


l'aBs de Centelles reeStruCtura l’eQuip d’inFermeriaA l’ABs de Centelles, enCArreGAdA de VetllAr Per lA sAlUt de lA CoMUnitAt dels PoBles de Centelles, BAlenYÀ i sAnt MArtí de Centelles, ens VeieM oBliGAts A reestrUCtUrAr l’eQUiP d’inFerMeriA, A CAUsA de lA redUCCiÓ de JornAdA lABorAl de lA nostrA CAP d’inFerMeriA, lA srA. enCArnA ZAPAtA, CoM A inFerMerA del CAP de Centelles, AMB l’oBJeCtiU de Poder ContinUAr donAnt lA MAteiXA AtenCiÓ de QUAlitAt CoM Fins ArA.


DE BALENYÀ A CENTELLES

M’he acomiadat de tots els ciutadans d'Hostalets personalment,

però una vegada més us dono les gràcies per haver fet que la

meva professió fos tan fàcil durant tots aquests anys i que hagi

après tantes coses i m’hagi sentit tan acompanyada per tots vosaltres i per

tots els meus companys. Gràcies!

Ara us deixo amb una gran professional que coneix molt bé la seva feina i és

molt competent. A partir d’ara vetllarà per vosaltres la Gemma Sayós.

Benvolguts centellencs i centellenques, aquesta etapa que inicio, serà un

retrobament amb molts de vosaltres, alguns potser no hi seran i altres em

tindreu per primera vegada. És un nou repte que se’m presenta i intentaré fer

la feina amb il·lusió, rigorositat i treballant per estar a prop de tots vosaltres i

de l’equip del CAP de Centelles.

Sra. Dolors Morató i Serra

REDUCCIÓ JORNADA LABORAL ENCARNA ZAPATA

Estimats pacients, famílies i cuidadors, encara que m’estimo la meva professió i en gaudeixo molt, he pres la decisió de reduir la jornada laboral. És per això que a partir d’ara la meva tasca estarà orientada cap a altres objectius més específics però relacionats amb l’atenció cap a vosaltres, per tant, ens continuarem veient i estic segura que en algunes ocasions ens trobarem a la consulta i/o domicili.He passat onze anys aquí, amb vosaltres, a la consulta i al domicili, amb un contacte molt directe tant amb vosaltres com amb les vostres famílies; per a mi ha estat molt enriquidor i molt entranyable: les converses, els consells, l’escolta compartida, l’empatia… He après moltes coses dels cuidadors que en diem “informals”, que són les vostres famílies.Així doncs, donem la benvinguda al CAP de Centelles a la infermera que tindrà cura de vosaltres, la Sra. Dolors Morató, que a par-tir del 9 de gener del 2012 formarà part de l’equip d’Infermeria de Centelles. La Dolors Morató, coneguda per molts de vosaltres des de fa temps, com ja sabeu, actualment està al consultori de Balenyà.Què us he de dir de la Dolors? Simplement i amb tota certesa que us deixo en molt bones mans, és una persona amb una gran trajectòria professional i qualitat humana.

A reveure.Encarna Zapata

Encarna Zapata

Dolors Morató


INFERMERIA SANT MARTÍ DE CENTELLES

Adéu ciutadans de Sant Martí de Centelles, també als d’Aiguafreda, alguns de vosaltres ja ho sabeu. Des del 9 de gener us deixo amb l’Anna, que tots ja coneixeu, i jo me’n vaig cap al poble dels Hostalets de Balenyà. Durant aquests anys he après, rigut i compartit moltes coses amb tots vosal-tres, per a mi heu estat com una gran família. Moltes gràcies per tot.

Sra. gemma Sayós freixer

Estaré per vosaltres i amb vosaltres a l'acollidor consultori de Sant Martí de Centelles, juntament amb la Dra. Encarna Martínez. Estic molt contenta de poder tornar a Sant Martí de Centelles i a la vostra disposició. Començo aquest etapa amb molta il·lusió i amb la confiança de saber que treballaré acompanyada de molt bona gent.Fins ben aviat!

Sra. Anna Coma Roura

EQUIP INFERMERIA BALENYÀ

Benvolguts i benvolgudes, després

d’una baixa maternal, em reincorporo

a Balenyà el dia 9 de gener i aprofito

per donar-vos el Bon Any!

Ens veiem a la consulta i dono la benvingu-

da a la companya Gemma Sayós, amb qui

a partir d’ara serem les dues persones que

vetllarem per la vostra salut.

Sra. Sara Esteve i Lucena

Hola a tota la població de Balenyà, per-

què des del gener començo una nova

etapa professional amb tots vosaltres.

Espero que estiguem a gust tots junts. Vinc

amb moltes ganes i molta il·lusió.

Ens veurem a la consulta! Bon any!

Sra. gemma Sayós freixer

Horari inFermeria Cap CentelleS

dillunS dimartS dimeCreS diJouS diVendreS

dolorS morató at. CrÒniCs matÍ tarda matÍ

roSa dÍaZ matÍ tarda tarda matÍ at. CrÒniCs

lluÏSa rodrÍgueZ matÍ/tarda matÍ tarda at. CrÒniCs matÍ

laia riQuelme at. trans. at. trans. at. trans./tarda at. trans. at. trans.

dolorS molera tarda

AT. CRÒNICS: atenció domiciliaria malalts crònics.AT. TRANS.: atenció domiciliaria malalts transitoris.

Horari inFermeria Cap balenyÀ


Sara eSteVe matÍ tarda matÍ/tarda matÍ matÍ

gemma SayóS matÍ/tarda matÍ matÍ tarda matÍ

Horari inFermeria ConSultori St. martÍ


anna Coma matÍ matÍ tarda tarda matÍ

nou Horari d'inFermeria abS CentelleS(deS del 9 de gener)

Anna Coma

Gemma Sayós

Sara Esteve


Què hem de saber sobre

la Febre?LA fEBRE ÉS uNA RESPOStA DE L’ORgANISME DAVANt DIVERSES SItuACIONS, LA MAJORIA INfECCIOSES, ON tÉ uN PAPER DE DEfENSA. NO ENS hA D’ESPANtAR.

1quan us sembli que el vostre fill té fe-

bre: comproveu-ho sempre posant-li el

termòmetre, no només tocant-li el front. El

millor termòmetre és el digital; els de mer-

curi poden ser perillosos, i els òtics són cars i

no tan fiables. Posarem el termòmetre sem-

pre sota l’aixella (temperatura axil·lar) fins

que xiuli (els de mercuri de 3 a 5 minuts).

2 Parlem de febre quan la temperatura axil·lar

és superior a 38ºC. Es considera febrícula una

temperatura entre 37,5 i 37,9 i és normal per sota

de 37,5. Pot haver-hi un augment de temperatura

en nens petits si estan massa abrigats.

3 Si hi ha febre no cal esverar-se ni anar

immediatament al metge perquè:

La febre és un mecanisme de defensa.

La major part dels processos febrils són

vírics i, per tant, no són importants ni tenen

un tractament específi c.

L’exploració física i les proves comple-

mentàries (analítiques, radiografi es...) solen

ser normals inicialment, fi ns i tot en infec-

cions greus.

No hi ha una relació

exacta entre el

grau de tem-

peratura i la

gravetat de

la malaltia.

4 heu de portar el nen al metge si:

Té menys de 3 mesos.

La febre és de més de 40ºC.

Té una malaltia crònica greu.

Té febre des de fa dos dies o més. Això no

és un motiu d’alarma però si que cal, sen-

se presses, valorar el nen per descartar una

infecció que necessiti ser tractada (angines,

bronquitis, pulmonia...).

Presenta signes d’alarma com són:

Convulsions.•

Rigidesa de nuca, és a dir, que no pot do-•

blegar el coll cap endavant.

Petèquies. Són taques molt petites de co-•

lor vermell (com el vi).

Ensopiment important. Cal pensar, però, •

que un nen amb febre normalment es-

tarà endormiscat i menys actiu.

5 què cal fer si el nen té febrícula (tem-

peratura axil·lar entre 37,5 i 37,9). Poden

ser sufi cients, encara que innecessàries, me-

sures físiques: banys amb aigua tèbia, draps

humits... Si el nen la tolera bé no cal fer-la

baixar.

6 quan el nen tingui febre (temperatura

axil·lar per sobre de 38ºC) se li administrarà un

antitèrmic en la dosi adequada al pes del nen.

Sempre que sigui possible feu servir un sol

antitèrmic, no els combineu.

Preferentment utilitzeu paracetamol (Apire-

tal, Febrectal, Termalgin), que té menys efectes

secundaris que l’ibuprofè (Dalsy, Junifen, Ibu-

profeno). Reserveu aquest últim per a casos

rebels al paracetamol.

Acompanyeu l’antitèrmic de mesures físi-

ques (banys, draps mullats, desabrigar).

No li doneu mai antibiòtic si no us

l'ha receptat el metge. La gran majoria

d’infeccions són víriques i no responen als

antibiòtics. Molts bacteris s’han tornat re-

sistents per l’ús indiscriminat i injustifi cat

dels antibiòtics i això fa que cada cop sigui

més difícil tractar algunes infeccions.

Consells BÀsiCs Prendre bé la temperatura amb termòme-•

tre digital a l’aixella.

Si només té febrícula no cal fer res.•

Si té febre (més de 38ºC), donar antitèr-•

mic (millor paracetamol) acompanyat de

mesures físiques (draps humits, banys).

No córrer al metge si no presenta senyals

d’alarma (petèquies, rigidesa de nuca, con-

vulsions, ensopiment excessiu). Cal deixar

passar el temps i controlar el nen a casa.

La gran majoria d’infeccions en els nens •

són víriques i no requereixen tractament

amb antibiòtic; amb antitèrmic, mesures

físiques i repòs a casa ja n’hi ha prou.


‘CoaCHing’ una metodologia moderna

Són molts els que han decidit tenir un

coach, polítics importants, entrena-

dors de futbol, gent famosa... Als Estats

Units el coaching és una indústria; al nostre

país tot just està sorgint.

Aquesta metodologia es fa servir des de fa,

aproximadament, vint-i-cinc anys i busca la

inspiració i la base de coneixement en múl-

tiples camps d’investigació com la psicologia,

l’ensenyament, el comportament humà, la te-

oria organitzacional, la fi losofi a i els negocis,

entre d’altres.

Com PodEm dEfinir El 'CoaCHing'?El definim com un procés d’acompanyament

al canvi. Coaching procedeix d’un verb anglès:

El psicòleg parteix del passat per arribar a conclusions; el 'coach' se centra en allò que un vol, i treballa la forma d'aconseguir-ho

cés busquen el camí més eficaç per assolir

els objectius fi xats, utilitzant els seus propis

recursos i habilitats.

Ajuda a pensar de forma diferent de com •

un ho feia habitualment i millora la for-

ma de comunicar-se i aprofundir sobre

un mateix.

És l’art de treballar amb els altres perquè •

obtinguin resultats fora del comú i millo-

rin la seva manera de fer les coses.

Genera noves possibilitats d’acció i •

permet l’obtenció de resultats extra-

ordinaris.

Ajuda a crear confiança en la realitza-•

ció dels papers escollits en la feina i la

vida.

EN uN MÓN CADA VEgADA MÉS DIfÍCIL, COMPEtItIu I SOLItARI, SÓN MOLtS ELS quE EStAN RECORRENt A uN 'COACh' O ENtRENADOR PERSONAL. ÀNgELS DE LA guARDA MODERNS quE EStAN fENt fuROR A EuROPA I ES DEDIquEN SIMPLEMENt A tRACtAR quE LA PERSONA, PER ELLA MAtEIXA, ACONSEguEIXI LA fELICItAt.

"to coach", que pot traduir-se per "entrenar".

En l’entorn empresarial i personal es coneix

per coaching el procés interactiu i transpa-

rent mitjançant el qual el coach o entrenador

i la persona o grup implicat en aquest pro-

Atenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi


El 'coaching' consisteix a buscar el camí més efi caç per assolir els objectius fi xats, utilitzant els recursos i habilitats propis

Com aCtua un 'CoaCH'?El coach aplica una metodologia sistemàtica

de preguntes que ens permet plantejar-nos

l’objectiu desitjat, descobrir les nostres habili-

tats, reconèixer els obstacles i introduir un pla

d’acció per assolir-lo. En aquest sentit el procés

requereix bàsicament els cinc passos següents:

observació, presa de consciència, determinació

d’objectius, actuació i mesura. Hi ha diferents

tipus de coaching: personal, em-

presarial, corporatiu...

Quina difErènCia Hi Ha amB un PsiCÒlEg?El psicòleg explora el passat per, a

partir d’ell, arribar a conclusions; el

coach se centra en allò que un vol i on vol arri-

bar demà, i treballa la forma d'aconseguir-ho.

És EfECtiu El 'CoaCHing'?Quan és practicat per un professional for-

mat i experimentat d'acord amb l’àrea que

es desenvolupa, la metodologia ha demostrat

bons resultats i és sobretot a això, que deu la

seva popularitat. Algunes claus que fan que

aquesta metodologia sigui

efectiva són: escollir un

bon professional certifi -

cat, comptar amb un pla

de treball i metodologia

clars i tenir fl exibilitat per

reconsiderar objectius.

El 'coaching' consisteix

Maria garro giménezInfermera

Atenció Primària Vallcarca - Sant Gervasi


•rosa Yrla, rosario Corral, remedios Martín, Merche García. Taller

del suelo pélvico. Proporcionando herramientas para reducir el impacto

de las pérdidas de orina en la incontinencia urinaria femenina. VII Con-

greso Nacional FAECAP. Comunicación oral. Málaga, mayo 2011.

•Artur dalfó, esther llauradó, Miriam Payán, Marga Méndez, Ma-

ria Garro, remedios Martín. ¿Nos vacunamos de la gripe los profesi-

onales sanitarios? VII Congreso Nacional FAECAP. Comunicación póster.

Málaga, mayo 2011.

•remedios Martín, Maria

Parer, Marco inzitari, lluís

espinosa, lluís Gràcia. Ali-

anza entre Atención Prima-

ria y geriatria en el manejo

del paciente crónico com-

plejo dependiente. III Con-

greso Nacional de Atención

Sanitaria al Paciente Cró-

nico. Comunicación póster.

Donosti, mayo 2011.

•Maria Parer, remedios Martín, Óscar rochera, Cristina Bravo, llu-

ís Gràcia. Nueva experiencia de gestión en Atención Primaria orientada

hacia la atención de la fragilidad. III Congreso Nacional de Atención Sani-

taria al Paciente Crónico. Comunicación oral. Donosti, mayo 2011.

EL NOStRE EquIP hA tINgut uNA PRESèNCIA MOLt ACtIVA EN CONgRESSOS NACIONALS I INtERNACIONALS PEL quE fA A ASSIStèNCIA, PARtICIPACIÓ I ORgANItZACIÓ.

•M.luz Cequier, Piedad Aparicio, rosario Jiménez, Cristina Bravo.

Proyecto de atención comunitaria. Una realidad de equipo. Comunicación

oral. XVI Congreso Nacional SEAUS. Zaragoza, abril 2011.

•esperanza Palacios teruel, Palmira Villafuerte navarro, rosario Ji-

ménez leal, María Giné Garriga. Mejorando la movilidad de los ancia-

nos. Taller de equilibrio y fuerza. Jornadas PACAP-semFYC. Comunicación

póster. Vitoria, abril 2011.

• nieves Barragan, Manuel Campíñez, remedios Martín, grupo

dislipeM. Eficacia de la entrevista motivacional (EM) en pacientes con

dislipemia. XXII Congreso Nacional de Entrevista Clinica. SemFYC. Comu-

nicación oral. Burgos, mayo 2011.

Presentacions del nostre equipen CongreSSoS durant l’any 2011



• nieves Barragán, Manuel Campíñez, remedios Martín, grupo

dislipeM. Eficacia de la entrevista motivacional (EM) en pacientes con

dislipemia. 31 Congreso Nacional de SemFYC. Comunicación póster.

Zaragoza, mayo 2011

•daniel Colprim, remedios Martín, Maria Parer, lluís espinosa, Marco

inzitari, lluís Gràcia. Direct admission to intermediate care for older adults

with reactivated chronic diseases managed by an expert primary care team

as an alternative to conventional hospitalization. A pilot study. 53 Congreso

Sociedad Española de Geriatría. Comunicación póster. Málaga, 2011.

•i. Martí, r. Casademont Pou, C. ser-

rano, A. Knörr, A. Portella, J. Pérez. En-

fermedad invasiva por Haemophilus influ-

enzae notificable: un problema emergente.

Problemas de salud en niños adoptados.

XXV Congreso Nacional de la Sociedad

Española de Pediatría extrahospitalaria y

Atención Primaria. Presentación póster. Santiago de Compostela, 2011.

•r. Casademont Pou, C. serrano, i. Martí, A. Knörr, J. Pérez, A.

Portella, r. Minguell. TDAH. ¿Los pediatras de Atención Primaria lo

diagnosticamos o tratamos en demasía? XXV Congreso Nacional de la

Sociedad Española de Pediatría extrahospitalaria y Atención Primaria.

Comunica-ción oral. Santiago de Compostela, 2011.

•C. serrano, r. Casademont Pou, i. Martí, A. Knörr, A. Portella. Dos

casos de infección por el virus del papiloma humano. XXV Congreso Na-

cional de la Sociedad Española de Pediatría extrahospitalaria y Atención

Primaria. Comunicación oral. Santiago de Compostela, 2011.

•rita Puig, Anna Coma, Anna Altés, remedios Martín, Gina Ba-

llester, Joan Corbera. Revisión de bifosfonatos: más allá de los cinco

años. Comunicación póster. Congreso Sociedad Española de Farmacéuti-

cos de Atención Primaria. Bilbao, octubre 2011.

• rita Puig, Anna Altés, remedios Martín, Manuel Campíñez,

sonia Cibrian, lluís Gràcia. Adecuación de la gastroprotección en

Atención Primaria. Comunicació poster. Congreso Sociedad Española de

Farmacéuticos de Atención Primaria. Bilbao, octubre 2011.

•Alexis tena, luis Martínez, Marc Gironès, tanit iribarne, Ma-

rio Beza. Taquicardia ortodrómica por vía accesoria auriculo-ventricular

postero-lateral izquierda. IV Congreso Clínico semFYC en Cardiovascu-

lar. Comunicación póster. Alicante, 2011.

•Alexis tena, luis Martínez, Marc Gironès, tanit iribarne, Mario

Beza. Fatiga como síntoma de bradicardia sinusal. IV Congreso Clínico

semFYC en Cardiovascular. Comunicación póster. Alicante, 2011.

•Marc Gironès, luis Martínez, Alexis tena, Mario Beza, tanit iri-

barne. Milking sintomático en varón joven. IV Congreso Clínico semFYC

en Cardiovascular. Comunicación póster. Alicante, 2011.

•luis Martínez, Marc Gironès, Alexis tena, Mario Beza, remedios

Martín, Miquel Cajal. Paciente fràgil y disnea. IV Congreso Clínico

semFYC en Cardiovascular. Comunicación póster. Alicante 2011.

•luis Martínez, Manuel Campiñez, Marc Gironès, Alexis tena,

remedios Martín, lluís Gràcia. ECK alterado en el gimnasio. IV Con-

greso Clínico semFYC en Cardiovascular. Comunicación póster. Ali-

cante, 2011.

Presentacions del nostre equipen CongreSSoS durant l’any 2011



‘Coaching’ el millor de tu

Canviar dubte per pregunta. Canviar protesta per proposta.Canviar retret per reclam

La traducció de la paraula coach és la d’en-

trenador encara que, com veurem, no es

redueix únicament a això. El coaching

consisteix principalment en dues coses: presa de

consciència (de la meva realitat, difi cultat, etc.)

i responsabilitat (el canvi està en mi mateix).

Sabem que ens passa alguna cosa, que volem

canviar algun aspecte i no sabem com fer-ho ni

per on començar. Aquestes situacions de trenca-

ment poden donar-se sense que, aparentment,

cap fet extern ho motivi o que la vida ens porti

a això per alguna situació que ens succeeixi: una

ruptura sentimental, un acomiadament laboral,

una difi cultat amb un familiar, etc.

D’alguna manera és com si tot allò que ens ha

servit fi ns ara ja no ens funcionés. Serà llavors

el moment d’actualitzar els nostres aprenentat-

ges i revisar les nostres creences per identifi car

aquelles que ens estan limitant, i canviar-les per

què fA uN ‘COACh’ EXACtAMENt? PER què SERVEIX? quINA DIfERèNCIA EXIStEIX ENtRE uN ‘COACh’ I uN PSICÒLEg? ÉS EfECtIu?

La persona pren consciència, no a través del

coach, sinó estimulada per aquest. En un procés

de coaching un s’adona del que li passa i es fa

responsable d’això duent a terme accions que el

conduiran al seu objectiu.

momEnts dE CanviTots hem viscut moments en els quals no ens sen-

tim satisfets amb la situació en què ens trobem i

no sabem com solucionar-ho. Pot tractar-se d’un

canvi de treball, una difi cultat amb la parella; vo-

ler millorar la relació amb un fi ll, estar motivats,

recuperar l’alegria… Les possibilitats són infi nites.


‘Coaching’ el millor de tu

El ‘coaching’ no se centra en els errors passats, sinó en les possibilitats futures

creences que ens possibilitin i que ens portin a

aconseguir allò que estem buscant. En coaching

parlaríem de passar de la zona de confort on ens

hem sentit còmodes fi ns ara –allò que ens era

conegut– a la zona de potencialitat. I com sabem

que estem a la zona de potencialitat? Perquè

apareixen dues emocions: la por i la il·lusió. És

precisament en aquesta zona on es produeixen

els aprenentatges. I és que viure i aprendre són

dos conceptes inseparables. No podem evitar que

ens deixi la parella o que ens acomiadin, però sí

que podem veure què fem amb això. No és tant

què ens passa, sinó què hi fem nosaltres, com ens

hi enfrontem, quina actitud tenim, etc.

L’EAP Poble-sec ofereix des del passat

mes de desembre sessions individuals de

coaching a hores convingudes. Per concer-

tar entrevista prèvia al procés cal contactar

amb el centre al telèfon 93 324 91 00. El

preu de la sessió individual és de 40€.

Marta Bernabeu Llicenciada en Ciències de la Comunicació.

Practicioner en Programació Neurolingüística (PNL) i màster en Coach i PNL. Formació

en Coaching Sistèmic.

En Què ConsistEiX un ProCÉs dE ‘CoaCHing’?El coaching és el viatge des d’on som i fi ns on vo-

lem arribar, obtenint el millor de nosaltres. El

coach ens acompanya en aquest viatge, per-

metent-nos observar els fets des de diferents

perspectives per poder trobar noves formes

d’actuar que ens portin a dissenyar accions

efi caces orientades al nostre objectiu. Ens

ajuda a contactar amb els nostres recursos:

tots disposem dels recursos necessaris, enca-

ra que en un moment de difi cultat no siguem

capaços de veure’ls.

Una vegada hem pres consciència de la nostra

realitat, dissenyarem un pla d’acció basat en un

o diversos objectius i aprendrem a crear conver-

ses efectives amb el nostre entorn que generaran

noves realitats (demandes, ofertes…) i per tant,

noves reaccions del nostre entorn.

En Què Es difErEnCia alEsHorEs El ‘CoaCHing’ dE la tErÀPia? La principal diferència amb la teràpia és que

el coaching parteix del present per construir

el futur i només accedeix al passat per revisar

les creences limitadores que ens estan impe-

dint avançar. El procés de coa-ching és més

breu (entre 4 i 8 sessions), se centra a aconse-

guir resultats concrets a curt termini.

No obstant això, tota psicoteràpia implica un

procés d’aprenentatge, i tot procés de coaching

és també terapèutic. Hi haurà demandes de

coaching que conduirà millor un psicoterapeuta

i viceversa. Serà el professional el que valorarà el

més convenient en cada situació.

EA EDEstat actual Estat desitjat

RECURSOS


LA INNOVACIÓ I LES MILLORES EN L’AtENCIÓ DEL PACIENt CRÒNIC COMPLEX VAN SER EL PuNt DE PARtIDA DE LES CONfERèNCIES quE ES VAN CELEBRAR A LES XV JORNADES tèCNIquES DE L’ASSOCIACIÓ CAtALANA D’ENtItAtS DE BASE ASSOCIAtIVA (ACEBA).

El Montanyà, al Parc Natural del Mont-

seny, va ser l’escenari al novembre de

la XV edició de les Jornades Tècniques

d’Aceba. Aquesta entitat representa els equips

d’Atenció Primària autogestionats de Catalu-

nya: Albera Salut, ABS Alt Camp Oest, ABS Cen-

telles, EAP Osona Sud-Alt Congost, EAP Dreta

Eixample, EAP Poble-sec, EAP Sardenya, EAPs

Sarrià i Vallplasa Atenció Primària, EAP Vallcar-

ca-Sant Gervasi i EAP Vic.

Les Jornades volen ser un espai d’interacció,

generació de coneixement i intercanvi d’expe-

riències entre els professionals de la sanitat,

amb l’objectiu d’avançar cada dia en la millora

del servei assistencial per oferir una Atenció

Primària de qualitat, avantguarda i rigor, al

l’atenCió del paCient CròniC Complex,protagonista de les Jornades d’aCEBa


ComuniCaCionS premiadeSPer segon any consecutiu, i després de l’èxit de l’edició anterior, les Jornades van comptar

amb un espai destinat a la presentació dels pòsters científics elaborats al llarg de l’any

pels equips d’Atenció Primària autogestionats. En total es van presentar 36 treballs en els

diferents àmbits, de gestió, clínic, atenció comunitària, recerca i innovació.

els pòsters guanyadors:

• CLÍNIC Gestió de la fragilitat i complexitat (ABS Alt Camp Oest)

• GESTIÓ Utilització de recursos assistencials per a una població anciana fràgil-no fràgil (EAP

Sardenya)

• ATENCIÓ COMUNITÀRIA Taller de sòl pèlvic (EAP Vallcarca-Sant Gervasi)

• RECERCA Coneixement de fàrmacs d’última generació (ABS Centelles)

• INNOVACIÓ Aliança entre AP i Geriatria en el maneig dels pacients crònics complexos dependents

(EAP Vallcarca-Sant Gervasi)

• INNOVACIÓ EN ODONTOLOGIA Taller d’odontopediatria en un grup de suport a la lactància materna (EAP Sardenya)

L’atenció comunitària busca millorar el nivell de salut, benestar i qualitat de vida de les persones

l’atenCió del paCient CròniC Complex,protagonista de les Jornades d’aCEBa

servei del ciutadà. En aquest cas, es va debatre

la forma de millorar el tractament en pacients

crònics complexos, persones que tenen unes

necessitats específiques, perquè pateixen una

malaltia avançada o diferents problemes crò-

nics de salut que els converteixen en pacients

vulnerables i que, per tant, necessiten ser ate-

sos d’una forma específica, ràpida i àgil.

EnvEllir dE forma saludaBlELes Jornades van ser un marc de debat, sobretot

pel consens d’accions que ajuden en la preven-

ció de la cronicitat, per tal que la població en-

velleixi amb més salut i arribi a edats avançades

amb el millor nivell d’autonomia personal i de

qualitat de vida. Experiències innovadores i em-

prenedores en l’àmbit de la salut enfocades a

l’atenció d’aquests pacients, programes d’aten-

ció a la cronicitat, coordinació del treball entre

els centres de salut i els serveis socials, educa-

ció grupal i mediació, foment del tipus d'aten-

ció ideal per als pacients crònics complexos

amb atenció integrada entre Atenció Primària,

atenció especialitzada i centres sociosanitaris

són alguns dels aspectes que professionals dels

diferents centres que constitueixen ACEBA van

poder debatre àmpliament.

El conseller de Salut de la Generalitat de Ca-

talunya, Boi Ruiz, va inaugurar l’acte. Les

Jornades, organitzades per l’equip d’Atenció

Primària de Centelles i sota la direcció del Dr.

Ramon Vilatimó, van comptar amb personali-

tats de l’àmbit polític i de la salut: l’alcalde de

Centelles, Miquel Arisa; el president d’ACEBA,

Dr. Jaume Sellarès, i el vicepresident primer del

Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB),

Dr. Jaume Padrós.


El CaP El remei, més solidari que mai

Vic ha aportat el seu granet de sor-

ra a l’última Marató de TV3, desti-

nada a la recaptació de fons per a

la regeneració i trasplantaments d’òrgans

i teixits. El CAP El Remei hi ha contribu-

ït amb l’organització d’actes i la recerca

de col·laboradors per aconseguir la major

recaptació econòmica possible. En aquest

cas, es va preparar la venda de gorres ver-

melles per participar, posteriorment, en una

cadena humana i una ruta pel barri. Amb

tund de participació social i de recaptació

que va superar els 7.575.900 euros. Aques-

ta és una xifra provisional, ja que el marca-

dor anirà pujant fins el proper 31 de març,

data en què es farà el tancament definitiu

d’aquesta edició.

Els periodistes Xavi Coral i Espartac Peran

van ser els encarregats de conduir aquest espai

televisiu que comporta 15 hores de programació

en directe. Una fórmula televisiva que repeteix

èxit any rere any, i que compagina històries re-

EL CAP EL REMEI HA REFERMAT EL SEU COMPROMÍS AMB LA MARATÓ DE TV3, ORGANITZANT ACTES I CERCANT COL·LABORADORS PER AJUDAR EN LA REGENERACIÓ I TRASPLANTAMENTS D’ÒRGANS I TEIXITS.

aquesta iniciativa i amb les aportacions de

col·laboradors i professionals del centre, es

van reunir més de 4.000 euros, que es van

destinar íntegrament a la Marató.

mÀXima solidaritatLa Marató de TV3 ha esdevingut l’acte solida-

ri per excel·lència per la seva gran capacitat

de mobilització social. L’última edició, que va

tenir lloc el desembre passat, va celebrar el

seu 20è aniversari aconseguint un èxit ro-


salutfer 5

Continuen els donatius!Si voleu contribuir a la Marató de TV3, en-

cara sou a temps de fer el vostre donatiu

fi ns el 31 de març. Hi ha moltes maneres

de fer-lo. Quina us és més còmoda?

Més informació: www.tv3.cat/marato/

El CAP El Remei ha aconseguit més de 4.000 euros per a la Marató de tV3

El trasplantament és sovint l’única alternativa de vida per a alguns pacients i, perquè es pugui fer, cal que prèviament hi hagi un donant

mÉs donants d’ÒrgansCatalunya sempre ha estat molt solidària i

ho demostra, precisament, el fet que l’any

passat va assolir un rècord històric de tras-

plantaments, amb 892 intervencions, un 20%

més que el 2010. És la comunitat autònoma

que lidera aquest tipus d’operacions. Per si

això fos poc, La Marató de TV3 ha contribuït

decisivament a l’augment del nombre de sol-

licituds del carnet de donant d’òrgans, segons

el Departament de Salut de la Generalitat de

Catalunya.

CarnEt dE donantTot i els avenços científi cs, el trasplantament és

sovint l’única alternativa de vida per a alguns

pacients i, perquè es pugui fer, cal que prèvia-

ment hi hagi un donant. En vida podem donar

sang i alguns teixits, però el trasplantament

d’òrgans es fa generalment a partir de donants

morts. Per tant, és important que haguem ex-

pressat la nostra voluntat en vida. Una bona

forma de fer-ho és, a més de comunicar-ho als

nostres familiars, sol·licitant el carnet de do-

nant d’òrgans. Serà un document que haureu

de portar sempre amb la vostra documentació

personal i que no us compromet, és a dir, que

us en podeu desfer en qualsevol moment si

canvieu d’opinió. Podeu sol·licitar-lo quan ho

desitgeu. Només cal que accediu a la web de la

Generalitat de Catalunya: www.gencat.cat

als de testimonis colpidors; divulgació científi ca,

gràcies a metges i especialistes, i activitats cultu-

rals (teatre, música, humor...).

moBilitZaCiÓ soCialLa ciutadania es va mobilitzar en aquesta edició

més que mai. En total es van organitzar més de

1.600 actes populars com els del CAP El Remei,

on no importen edats, sexes ni procedències.

Tothom comparteix un únic objectiu: col·laborar

amb una causa benèfi ca.


QuinS eFeCteS tenen?

Fred: P• rodueix constricció dels vasos sangui-

nis i per tant redueix l’entrada dels me-

diadors de la infl amació.

A• nestesia la zona on s’aplica durant una

estona, de manera que es comporta com

un analgèsic.

T• é una utilitat màxima en les primeres 48

hores del mal, tot i que en cas d’artrosi es

pot aplicar durant anys.

Calor: F• acilita l’arribada de sang per dila-

tació vascular i per tant augmenta

localment la quantitat dels media-

dors bioquímics responsables de la

inflamació.

R• elaxa la musculatura, els teixits tous, la

pell, etc.

E• ncara que la lesió faci setmanes que la

tinguem, segueix essent efi caç.

Fred o Calor?uN DELS DuBtES MÉS hABItuALS ENtRE ELS NOStRES uSuARIS ÉS COM PODEN SABER SI S’hAN D’APLICAR fRED O CALOR EN uNA ZONA ADOLORIDA. DES DEL CAP EL REMEI uS INtENtAREM EXPLICAR, DE MANERA CREIEM quE PROu ENtENEDORA, quAN I PER què CAL APLICAR fRED O BÉ CALOR DEPENENt DE LA MOLèStIA.


QUINS SISTEMES EXISTEIXEN I COM S’HAN D’APLICAR?

FRED: Bossa de glaçons o aigua freda.•

Bossa de pèsols congelats.•

Bossa de gel que es ven a la farmàcia.•

Aplicació: mai serà directament sobre la pell, perquè provocarà una cremada, les bosses •

han d’estar sempre embolicades.

Freqüència: de 15 a 20 minuts i repetir cada 2-4 hores, el primer dia. A partir del segon •

dia, cada 6 hores.

Durada: serà el metge qui dirà quants dies cal fer el tractament.•

CALOR: Estoreta elèctrica: cal posar-la a la mínima potència. Aplicada molt sovint i molts dies, es •

pot comportar com un activador de la infl amació i, per tant, empitjorar els processos.

Bossa d’aigua calenta: mai va directament sobre la pell, s’ha d’embolicar amb un drap de cotó. •

Bossa de pinyols de cirera o qualsevol altre sistema natural: es poden escalfar al microo-•

nes, mantenen molt bé la temperatura i s’adapten molt bé a la zona afectada.

Bossa de gel que es ven a la farmàcia: és un líquid dens, que no s’espatlla, que s’adapta •

molt bé a les zones afectades i que serveix tant per calor com per fred.

Freqüència: de 20 a 30 minuts i repetir cada 4-6 hores. •

Durada: serà el metge qui dirà quants dies cal fer el tractament.•

SEGONS TOT AIXÒ, QUÈ US HEU DE POSAR?

CONTUSIÓ, COP, HEMATOMA, ESQUINÇ O ESTREBADA D’UNA ARTICULACIÓ: • cal

aplicar-hi fred com més aviat millor, molt sovint.

SOBRECÀRREGA O ESFORÇ: • davant d’un esforç o un moviment repetit sovint i durant molta

estona, les primeres 24 hores s’hi ha d’aplicar fred i, els dies següents, si hi ha contractura, calor.

CONTRACTURA MUSCULAR:• si heu fet un mal gest o si heu estat en una posició forçada

durant molta estona (com és dormir en una mala posició o fer un llarg viatge en cotxe, autocar,

tren, avió, etc.), el múscul que s’ha vist afectat pot haver patit una petita ruptura de fi bres, que

comporta una contracció per evitar que s’estiri i, en conseqüència, que s’agreugi la lesió. Això

provoca sempre infl amació, per tant, les primeres 24 hores es tractarà amb fred i a partir del dia

següent, sempre amb calor. Però si no heu fet cap mal gest, si patiu un dolor crònic i que es va

repetint en el temps, us heu d’aplicar ja d’entrada calor.

ARTROSI: • comporta sempre una infl amació de l’articulació. Us heu d’aplicar fred, perquè és antiin-

fl amatori i analgèsic. Es pot fer al llarg de tota la vida, és a dir, mentre hi hagi artrosi dolorosa. També

es pot aplicar calor quan hi ha molta rigidesa, quan costa estirar l’articulació. Això passarà sobretot

a primera hora del matí. I no oblidem, igualment, que hi ha persones que troben que una mica de

calor va bé a les seves articulacions malmeses.

TENDINITIS:• la tendinitis sobtada, per esforç puntual, es tracta amb fred les primeres 24 hores

i posteriorment amb calor, màxim 3 dies, perquè en ser un procés agut i sobtat, genera contrac-

tura muscular. Però la tendinitis crònica es tractarà sempre amb fred, perquè hi ha infl amació i

molt poca contractura.

RESUMCom a norma general i davant del 1.

dubte, aplicarem fred a la zona.

Si el problema és en una articula-2.

ció, hi aplicarem fred.

Si el problema és a l’esquena, hi 3.

aplicarem calor (les típiques con-

tractures són les de la zona cervical

i la zona lumbar).

Sempre que hi hagi hagut un cop, 4.

un accident, etc., és a dir, quelcom

de nou, sobtat i agut, hi aplicarem

fred immediatament.

7


EL DR. MOISèS BROggI, AMB 103 ANYS, ÉS uN REfERENt DE LA MEDICINA AL NOStRE PAÍS. PRESIDENt DE LA REIAL ACADèMIA DE MEDICINA DE BARCELONA (1980) I CREu DE SANt JORDI (1981), EL SEu DISCuRS NO DEIXA INDIfERENt.

Amb les idees molt clares, però amb un

toc irònic. Així és com explica la seva

vida i, de retruc, la història d’un país,

el Dr. Moisès Broggi, que rep les visites al seu

despatx. Un espai farcit de llibres antics, diplo-

mes, reconeixements i fotos entranyables al

costat de grans personalitats. Li agrada parlar

de la història de la humanitat, que vincula in-

discutiblement als períodes de grans conflictes

mundials. Durant la Guerra Civil espanyola, el

Dr. Broggi va esdevenir cap de cirurgia a les

Brigades Internacionals, “una experiència dura,

però alhora fantàstica, perquè em va permetre

conèixer gent molt interessant”.

Un any abans del conflicte, el Dr. Broggi havia

inaugurat el servei d’Urgències de l’Hospi-

tal Clínic de Barcelona, el primer a Espanya

i que li va obrir les portes durant la guerra.

“El cap de Sanitat de l’exèrcit em va dir que

se’ns morien masses homes, i no era estrany!”

Independentment d’on succeís el conflicte,

s’enduien els ferits cap a Madrid amb una

llitera transportada per una mula. Va ser lla-

vors quan el Dr. Broggi va proposar la cre-

ació dels hospitals mòbils, una de les grans

innovacions sanitàries de la guerra. Basats en

el funcionament del Clínic, eren centres que

s’improvisaven en espais pròxims al combat

per atendre ràpidament els ferits. “Vam acon-

seguir reduir la mortalitat un 50%”.

EL DR. MOISèS BROggI, AMB 103 ANYS, ÉS uN REfERENt DE LA MEDICINA AL NOStRE PAÍS. PRESIDENt DE LA REIAL ACADèMIA DE MEDICINA DE BARCELONA (1980) I CREu DE

“la medicina cura molt, però consola poc”

La parellaSalut


amistats intErnaCionalsUn altre dels resultats positius d’aquella època

va ser la coneixença i amistat del Dr. Broggi amb

metges estrangers. Precisament, aquests contac-

tes van donar lloc a trobades tan rellevants com

el Primer Congrés de l’Associació Mèdica contra

la Guerra Nuclear, del qual el Dr. Broggi se sent

especialment orgullós, i amb el qual van guanyar

el premi Nobel de la Pau l’any 1985.

la imPortaCiÓ dE ConEiXEmEntDurant la postguerra, el Dr. Broggi va tornar al

servei d’Urgències del Clínic fins que va comen-

çar la depuració. “Sabia que ho tenia cru; m’ha-

via de jutjar un sumaríssim militar que acabava

afusellant tothom”. Afortunadament, la seva sort

va donar un gir inesperat. “Durant la guerra,

vaig substituir un metge de presó a qui havien

afusellat, i allí vaig deixar escapar una dona que

venia a visitar-se per un refredat. Va resultar ser

la germana del cap del sumaríssim...”. Per això la

“De vegades, una paraula és més important que una medecina”

condemna van ser “només” deu anys d’exclusió

de la sanitat pública. El Dr. Broggi va aconseguir

fugir a França per formar-se en una escola de

Lió, que destacava pels seus avenços en cirurgia.

Innovacions que després va poder aplicar a Ca-

talunya amb els seus pacients privats.

D’aquestes novetats, en destaca la implantació

de l’anestèsia amb respiració controlada, que va

permetre allargar el temps de les intervencions

quirúrgiques, així com també fer les primeres

operacions de tòrax.

aBandonar El BisturÍEl pas del temps va acostar el Dr. Broggi al

moment d’abandonar el bisturí. Va ser un pro-

cés progressiu. “El meu fill ja havia començat a

operar i jo em veia inferior, els sentits m’anaven

fallant i vaig començar a pujar el pendent de la

vellesa”. El seu truc per arribar-hi amb tan bona

salut? “Deixar-se anar... gaudir d’aquest pendent

i, sobretot, tenir molta sort”, i és que realment la

seva història és envejable. Fa setanta anys que

està casat i té set fills, onze néts i deu besnéts.

ProPEr i familiarAquest és el caràcter del Dr. Broggi, no tan sols

amb la seva família, sinó també amb l’atenció

que vol per als pacients. “La medicina cura

molt, però consola poc perquè manca el trac-

te. De vegades, una paraula és més important

que una medecina”. Fervent defensor del fun-

cionament sanitari del seu barri, el Putxet, està

convençut que “el metge de capçalera ha de

convertir-se en un amic”.

“si la sanitat És gratuÏta no tÉ valor i n’aBusEm”“La seguretat social del nostre país ha estat

mal enfocada des de bon principi. El ‘cafè

per a tots’ que promovia Franco no funcio-

na “. Segons el Dr. Broggi, només cal sortir a

l’estranger per prendre exemple de països

com Alemanya, on anar a veure el metge té

un cost. “Si la sanitat és gratuïta no té valor

i n’abusem, tot i que tampoc hem de saltar

a l’altre extrem, als Estats Units, on la salut

de la població està desemparada”.

“Sempre He tingut molta Sort”La tarda en què vaig conèixer el Dr. Broggi, ell va explicar, amb detall, records de la seva vida, de la

història del segle passat i de la medicina.

Durant la nostra conversa, referint-se a fets històrics i avenços mèdics viscuts per ell en primera

persona, va repetir més d’una vegada aquestes paraules que encapçalen el meu agraïment. Com-

partir amb ell records de tota una vida i fer-ho arribar a les persones que cuidem i atenem des dels

nostres centres d’atenció primària em fa sentir, també, profundament afortunada.

Moltes gràcies, Doctor! Amb la seva presència ens fa evident que la tasca que fem des de les

consultes, des dels domicilis dels nostres pacients més grans i des de la cura i l’atenció a la

persona, avui més que mai segueix tenint una raó de ser per tots aquells que de grans volem

ser Metges com els de sempre! Dra. Rosario Jiménez

Metgessa de famíliaComitè Editorial Fer Salut

“la medicina cura molt, però consola poc”


S’anomena incontinència temporal

quan dura menys de dues setmanes.

Si sobrepassa aquest límit, parlem

d’incontinència permanent, que pot ser de

menes diferents:

La • incontinència d’esforç. És causada per

la debilitat dels músculs que subjecten la

pelvis. Es produeixen petites pèrdues d’ori-

na al fer un esforç com tossir, esternudar,

riure, agafar pes o al fer exercicis d’impac-

te, com córrer.

La• incontinència d’urgència. Es produ-

eix per irritació de la bufeta. Hi ha una

sensació urgent de tenir ganes d’orinar o

s’orina més sovint durant el dia i/o la nit.

Són pèrdues en general grans i que no es

poden controlar.

La • incontinència per sobreeiximent. Sol

ser per obstrucció prostàtica, que impedeix

el buidat regular de la bufeta, i l’orina aca-

ba sortint en pèrdues per vessament.

LA INCONtINèNCIA uRINÀRIA ÉS LA PèRDuA INVOLuNtÀRIA D’ORINA. ES tRACtA D’uN PROBLEMA fREqÜENt, SOBREtOt EN DONES I gENt gRAN; EN L’hOME NORMALMENt ES DEu A PROBLEMES PROStÀtICS. POt SER tEMPORAL O PERMANENt.

la inContinÈnCia d’orina

La parella


L• a incontinència funcional. La provo-

quen les dificultats per desplaçar-se fins

el vàter o per treure’s la roba; així, si no

hi hagués impediments no hi hauria in-

continència.

traCtamEntEn la incontinència d’esforç femenina, fer

exercicis per enfortir els músculs que subjec-

ten la zona genital pot resoldre el problema.

Aquests s’anomenen “exercicis de Kegel”, però

també hi ha dispositius com els cons vaginals

o les boles xineses, que ajuden a fer els exer-

cicis i reforçar la musculatura. No obstant

això, en alguns casos cal fer una intervenció

quirúrgica. Quant a la incontinència d’urgèn-

cia, el tractament es fa combinant fàrmacs i

entrenament de la bufeta.

Finalment, en la incontinència funcional el

tractament consisteix a facilitar l’accés al

servei i a portar roba fàcil de treure.

Com Es Pot PrEvEnir?Es recomana orinar aproximadament cada •

3 hores durant el dia.

Cal ensenyar des de la infància a no retenir •

les ganes de orinar.

S’ha de mantenir una higiene correcta dià-•

riament i després de les miccions.

Les dones, durant l’embaràs i després del •

part, han de practicar els exercicis d’en-

fortiment dels músculs del sòl de la pelvis

Mesures com orinar cada 3 hores i mantenir una higiene correcta ajuden a prevenir la incontinència

Drets, amb les cames separades, poseu-vos

les mans als glutis i tenseu la musculatura

del sòl pèlvic amunt i cap endins, sense uti-

litzar els glutis.

Asseguts amb les cames creuades i l’esquena

recta, tireu cap amunt del sol pelvià, separant-

lo del terra.

Drets, amb els genolls fl exionats i els braços

recolzats sobre les cuixes, pressioneu amb els

músculs del sòl pèlvic amunt i cap endins.

Asseguts o tombats, creueu les cames i

premeu les parts externes dels peus una

contra l’altra.

reCoMAnACionsEn tots els exercicis cal fer combinacions de sèries en què es contrau el sòl pèlvic •

durant 5 segons i, posteriorment, es relaxa la musculatura uns 10 segons. S’haurà de

repetir aquesta seqüència un mínim de 5 vegades en cada exercici.

Cal fer tots els exercicis 3 vegades al dia.•

S’haurà de seguir el tractament entre 6 i 12 setmanes. Després només serà ne-•

cessari un manteniment reduint la intensitat i la freqüència dels exercicis.

Rosi Corral AntónInfermera

Atenció Primària Vallcarca-Sant Gervasi

—grup de músculs que aguanta les vísceres

i la part baixa de l’abdomen (bufeta, úter o

matriu, vagina i intestí inferior)— per evi-

tar-ne el deteriorament.

S’ha d’evitar el restrenyiment i el sobreprès.•

Alguns medicaments poden agreujar una •

incontinència.

Cal moderar el cafè, les begudes amb cola, •

exerCiCiS per Combatre la inContinÈnCia urinÀria

1

2

3

4

el te o les infusions d’algunes herbes medi-

cinals que augmentin l’orina.

S’ha de facilitar l’accés al servei i dur roba •

còmoda i que es pugui treure fàcilment.


No hi ha una edat concreta per deixar de

conduir, ja que tots envellim de forma

diferent. No obstant això, és evident que

a mesura que ens fem grans, el nostre cos i la

ment van perdent qualitats. Les articulacions i els

músculs es debiliten, perdem visió i audició, dis-

minueixen els refl exos i generalment

prenem més medicaments

que poden alterar les

nostres capacitats.

Aquests són al-

guns dels factors

que impedeixen

conduir amb segu-

retat i, per tant, potser ha

arribat el moment d’abandonar el

volant i deixar que ens portin.

sEnYals d’alErtaCom podem saber si és millor deixar

de conduir? Tindrem pistes que

ens poden ajudar a esbrinar-ho

si s’acompleix alguna d’aquestes

situacions:

Hem tingut alguns accidents, •

tot i que han estat lleus.

La gent del nostre entorn i/o el metge •

es mostren preocupats per com conduïm.

Ens sentim insegurs al volant.•

Ens perdem sovint, fi ns i tot per camins •

que coneixem.

Confonem els pedals o ens costa moure el •

peu d’un a l’altre.

Cada vegada més sovint altres conductors •

ens alerten amb el clàxon.

Conduir amB sEgurEtatA mesura que passen els anys, hi ha algunes

pautes que poden ajudar-nos a conduir amb

major seguretat:

A banda de les renovacions del permís de •

conduir, cal fer revisions especials sobretot

de vista i oïda.

Conscienciar-nos de les •

limitacions de l’edat: te-

nint present que costa

més mantenir l’atenció

i es reacciona amb ma-

jor lentitud,es recomana

conduir només quan sigui

imprescindible, en recorreguts

curts i que ens siguin familiars.

No agafar el cotxe en situacions meterològi-•

ques adverses com pluja, neu, boira, etc.

Conduir preferiblement durant el dia. •

s’aCaBa la indEPEndènCia?Molta gent s’aferra al volant pensant que un

cop deixi de conduir no podrà desplaçar-

se on li calgui, i aquesta és una creença falsa.

Deixar de conduir no signifi ca abandonar cap

activitat. A part de tenir amics i

família que puguin por-

tar-nos, disposem de

transport públic

per desplaçar-nos

sempre que sigui

necessari.

LEgALMENt PODEM CONDuIR A PARtIR DELS 18 ANYS, PERÒ NO S’hA EStABLERt uNA EDAt EN què CALguI ABANDONAR EL VOLANt. AMB LA VELLESA, ANEM PERDENt hABILItAtS I ÉS MOLt IMPORtANt SABER ADMEtRE quAN CAL APARCAR EL COtXE PER EVItAR POSSIBLES ACCIDENtS.

fins quan puC Conduir?

Gent gran

•

limitacions de l’edat: te-

imprescindible, en recorreguts

Amb l’edat perdem refl exos i costa més reaccionar, de maneraque cal conduir parantuna major atenció


l’experiència de recuperar-se d’un poStoperatori a CaSa

Poder passar un postoperatori a casa,

sense necessitat d’ingrés hospitalari,

aporta una major comoditat al pacient,

que, tot i això, haurà de seguir igualment al peu

de la lletra les indicacions del metge. Qualse-

vol dubte que es tingui sobre les cures, trac-

taments o alguna possible complicació és im-

portant consultar-ho amb el cirurgià abans de

sortir de l’hospital. Cal tenir present que segons

l’operació i l’estat del pacient es requereix un

determinat postoperatori, però hi ha algunes

consideracions genèriques que sempre s’hau-

ran de seguir.

El rEPÒs, Clau PEr rECuPErar-sETornar a casa després de passar per quiròfan no

signifi ca reemprendre immediatament la rutina di-

ària que teníem abans de l’operació, sinó que s’ha

de reposar tal com es faria a l’hospital. Encara que

ens sentim bé físicament i emocionalment, no ens

hem d’excedir en els esforços, cal donar-se temps

i tenir molta paciència. A poc a poc, s’aniran

recuperant les activitats diàries.

Cura dE la inCisiÓUna de les principals cures que

s’haurà de dur a terme diàriament

és la neteja de la incisió per tal que cicatritzi

correctament. La ferida haurà d’estar neta i

seca i els punts ben tancats. Per netejar el tall,

si el cirurgià o infermer no especifica un de-

terminat tractament, generalment serà sufi-

cient l’aigua i el sabó normal. Cal netejar-lo

amb cura, sense fregar amb força ni donar-

hi cops. Sovint quan s’està a casa es pot re-

emplaçar la vena que posen a l’hospital per

algun tipus d’enganxat més petit o, fins i tot,

portar-ho descobert perquè cicatritzi amb

més rapidesa. En cas que la ferida enrogeixi i

s’infecti, cal anar a l’hospital.

PrEndrE la mEdiCaCiÓÉs especialment important

seguir les pautes establertes en

la presa de medicaments. Ge-

neralment, després d’una

operació patim un cert dolor i, per tant, el

metge ja ens haurà dit prèviament com

prendre fàrmacs per disminuir-lo. Si veiem

que aquest dolor augmenta o es manté ex-

cessivament persistent, consultarem de nou

el metge. Tot i que amb els dies anem sentint

una millora, no hem d’interrompre el tracta-

ment fi ns a fi nalitzar-lo segons les indicaci-

ons del cirurgià. A més, és convenient seguir

tot el calendari de visites i controls durant les

setmanes següents, tal com està pautat just

abans de sortir de l’hospital.

LES OPERACIONS quIRÚRgIquES DE MENYS COMPLEXItAt PERMEtEN PASSAR EL POStOPERAtORI A CASA, quE ÉS MOLt MÉS CÒMODE PER AL PACIENt. ARA BÉ, EVItAR L’INgRÉS hOSPItALARI NO SIgNIfICA quE DES DEL PRIMER DIA ES PuguI DuR uNA VIDA tOtALMENt NORMAL, SINÓ quE CAL RESPECtAR EL DESCANS I SEguIR LES INDICACIONS DELS PROfESSIONALS.

Encara que ens sentim recuperats, no ens hem d’excedir en els esforços, cal donar-se temps i tenir molta paciència

Salut a la llar


LA DIARREA ÉS LA DISMINUCIÓ DE LA CONSISTÈNCIA DE LES DEPOSICIONS I L’AUGMENT DE LA FREQÜÈNCIA O EL VOLUM DE DEFECACIÓ. PARLEM DE DIARREA CRÒNICA QUAN DURA MÉS DE 15 DIES.

Diarrea crònica INFANTILPer arribar a un diagnòstic és bàsic fer una

història clínica exhaustiva. És important

saber: com són les deposicions (líquides,

pastoses, àcides, explosives…), si hi ha el que

anomenem productes patològics (mucositat o

restes sanguinolentes), quan va començar

el quadre, símptomes acompanyants

(febre, vòmits…), introducció prèvia de

nous aliments, afectació del pes…

A vegades sol·licitem exàmens com-

plementaris. Els més freqüents són les

anàlisis de femta i sang. En l’estudi de

la femta poden detectar-se virus, bac-

teris i paràsits causants d’infeccions. En

l’analítica sanguínia es pot valorar l’estat nutri-

cional, els marcadors d’infeccions o inflamaci-

ons, i descartar celiaquia o al·lèrgies alimentà-

ries, entre d’altres.

CAUSES DE LA DIARREA CRÒNICAAlgunes de les causes més freqüents de diarrea

crònica són:

Intolerància a la lactosa.• Molt freqüent. Pot

ser secundària a una gastroenteritis o tractar-

se d’una intolerància racial a la lactosa, que

pot aparèixer a l’edat escolar o adolescent. Pot

manifestar-se amb dolor abdominal recurrent

i/o diarrea crònica. És més freqüent en la raça

negra i en el sexe masculí. Es diagnostica amb

la prova de retirar la lactosa i resoldre’s el qua-

dre, o a vegades amb una prova específica (test

clíniques cada cop són més extenses, la forma

clàssica de celiaquia debuta amb diarrea cròni-

ca de 3 a 9 mesos després d’haver introduït el

gluten a la dieta. S’acompanya de distensió ab-

dominal, afectació de pes i talla i estat nutritiu.

QUIN ÉS EL TRACTAMENT CORRECTE?El tractament es basa en tres pilars: tractament

de la causa, si és possible; tractament nutricional

per evitar o recuperar la malnutrició, i evitar die-

tes incorrectes. Com a normes bàsiques generals

s’aconsella: no retirar la lactància materna, no

introduir aliments nous, retirar sucs de fruites co-

mercials, fer una dieta equilibrada (no pobra en

greixos) i evitar l’ús per compte propi de fàrmacs

antidiarreics i antibiòtics. Cada cop més s’estudi-

en i s’usen els probiòtics, preparats que contenen

microorganismes per ajudar a recuperar la flora

bacteriana intestinal, implicada en el bon funcio-

nament del tub digestiu.

Serien derivats a l’especialista en Gastroenterolo-

gia infantil aquells casos en què amb els exàmens

i tractaments bàsics no s’ha arribat a una orien-

tació i resolució del quadre i, en especial, si hi ha

una malnutrició evident; els casos d’al·lèrgies ali-

mentàries confirmades, i els casos en què la prova

analítica de celiaquia ha estat positiva.

d’hidrogen espirat). Especialment en el cas d’in-

tolerància racial sí que poden tolerar-se petites

quantitats de lactosa (iogurts, formatge).

Intolerància a les proteïnes de llet de vaca.•

Sol aparèixer abans dels 6 mesos de vida, es-

pecialment abans dels 3 mesos. És dife-

rent de l’al·lèrgia a les prote-

ïnes de llet de vaca, amb uns

símptomes més subtils i proves

d’al·lèrgia negatives. El seu diag-

nòstic es basa en la millora un cop

retirades de la dieta les proteïnes

de llet de vaca (prenent una fór-

mula de llet especial). Sol ser un

quadre transitori que dura uns mesos.

Infecció per • Giardia lamblia. És un dels pa-

ràsits més freqüents en el nostre medi. Pot ser

asimptomàtica en la meitat dels casos.

Diarrea crònica inespecífica.• Consistent en

deposicions líquides o semilíquides, que al-

ternen amb deposicions normals, sovint amb

restes d’aliments visibles. Poden tenir una fre-

qüència de 3 a 7 al dia i no solen produir-se du-

rant el son. És motiu de preocupació freqüent,

encara que no acostuma a haver-hi pèrdua

de pes, vòmits, alteració de la gana o altres

símptomes. El motiu del quadre és un trànsit

intestinal accelerat en nens que prenen excés

d’hidrats de carboni simples, com els sucs, i di-

eta pobra en greixos.

Malaltia celíaca. • Tot i que les manifestacions

Ser pares

Dra. Bibiana PinedaPediatre

CAP Les Hortes


Com puc saber quin és el meu pes ideal?Cada persona té un cos diferent, de manera que no hi ha una xifra concreta que pugui considerar-se adequada per a tothom. De totes maneres, un indicador força fi able que pot orientar-te sobre si estàs en el pes correcte per la teva salut és l’índex de massa corporal (IMC). Es tracta d’una divi-sió entre el pes (kg) i l’alçada (metres) ele-vada al quadrat. D’aquesta manera s’obté una xifra que si es troba entre 18,5 i 25 es considera que s’està en un pes ideal, si és inferior a 18,5 pot tractar-se d’un pes excessivament baix, si supera el 25 pot in-dicar sobrepès i, si està per sobre de 30, ja es consideraria obesitat. Amb tot, aquest càlcul és una aproximació i per qualsevol consulta més detallada et recomanem que parlis amb el teu metge o infermera.

tu preguntes, noSaltreS reSponemPreGUntA Al nostre ConsUltori tot AllÒ QUe seMPre HAs VolGUt sABer soBre sAlUt i QUe no t’HAs AtreVit MAi A deMAnAr.

He descobert que la parella de la meva ami-ga xateja amb altres noies. Què he de fer?La comunicació és imprescindible en una pa-rella i cada relació és diferent, perquè dues persones poden valorar una mateixa situació de forma molt diversa. El més important és que hi hagi prou confi ança perquè tot allò que afecti la sexualitat pugui ser parlat ober-tament i, per tant, recomanem al teu amic que si practica cibersexe ho pugui comentar amb la seva parella. Aleshores coneixeran el punt de vista que cadascú té sobre aquesta actitud, com es valora, si s’accepta, es comparteix, etc. En qualsevol cas, amagar-se de la parella no és cap solució i menys en aspectes que poden afectar-ne els dos membres.

Ja he començat els exàmens i em cos-

ta més del normal concentrar-me. Puc

prendre’m alguna cosa?

Per augmentar la concentració no és reco-

manable prendre cap fàrmac. Simplement

establint alguns hàbits veuràs com la vas

recuperant. Per exemple, és important que

delimitis molt bé les hores d’estudi. Cal que

hi dediquis una estona diària, però també

que siguis capaç d’organitzar-te per poder

fer altres activitats que t’ajudin a descon-

nectar, com la pràctica d’esport. Un ambient

d’estudi adequat a casa també t’ajudarà a

concentrar-te; evita tenir aparells electrò-

nics que puguin distreure’t a l’habitació on

estudiïs, i intenta tenir aquest espai endre-

çat. Per últim, és molt important que seguei-

xis una alimentació saludable, ingerint so-

bretot proteïnes (carn, peix, ous, llegums...),

que augmenten el rendiment intel·lectual,

i fòsfor (fruita seca, pernil...)., que estimula

el sistema nerviós. Recorda, per acabar, que

cal dormir entre 7 i 8 hores diàries. Si veus

que seguint aquests consells els problemes

de concentració persisteixen, et recomanem

que visitis el teu metge.

envia’ns les teves consultes a:[email protected]

Viure jove


Les Entitats de Base Associativa de Catalunya treballen cada dia per millorar la teva salut. La teva salut és la nostra preocupació. Per això, intentem que els nostres centres tinguin els millors mitjans humans i materials.

Perquè a nosaltres ens preocupa la teva salut.


CAP Alcover CAP PeraladaCAP Sarria - Vallplasa ABS Centelles

CAP Vallcarca- Sant Gervasi

CAP Les Hortes CAP El RemeiEAP Sardenya

www.fersalut.cat


dr. moisès broggi “la medicina cura molt, però consola poc” · “la medicina cura molt,...

Documents