NÚMERO 196. 12 DE FEBRER DE 2004 Nou Dise digital: http://www. u v. e s / ~ n o u d i s e

Medalla a Gonzalo AnayaLa Universitat de Va l è n c i a

a t o rgarà demà divendres, dia13 de febrer, la seua Medallaa Gonzalo Anaya. Pàg. 11

El proper 28 de febrerconclou el termini pera p u n t a r-se al progra-ma Erasmus per alcurs 2004/2005.Universitats ubicadesa països de tot Europaesperen els estudiantsvalencians. Per aquestmotiu, el Campusdels Tarongers i laFacultat dePsicologia seran elsescenaris de la ISetmana Inter-nacional Erasmus,que se celebraràentre els dies 17 i 19de febrer. Una grancarpa instal·lada aTarongers serà elpunt de trobada. Elsestudiants interessatspodran accedir a totala informació i escol-tar les experiènciesde companys que elshan precedit ambestades a universitatsde diversos païsoseuropeus. I si volsestudiar en altresuniversitats espa-nyoles, també ara hiha una oferta de23.000 places. P à g s .3 i 5

El passat dilluns, la Universitat va celebrar laI Jornada d’Art i Matemàtica, una activitatdestinada a renovar l’interés per les matemàti-ques a través de la creació artística. En lafoto, la Unitat Tripartita de Max Bill exposa-da al Museu d’Art Modern de Sao Paulo(Brasil). Pàg. 7

Vés-te’n a E u ro p a

A rt i m a t e m à t i c a

2

DIT I FET

C i t e s

URSOS

12 FEBRER 20042 NÚM. 196

C

AJUDES A LA INVESTIGACIÓBIOMÈDICA 2004

Convoca: Fundació “la Caixa”.O b j e c t e : P rojectes d’investigació enl ’ à rea de l’Oncologia i lesN e u rociències. Sol·licitants: Investigadors d’institu-cions sanitàries o universitàries,o rganismes públics d’investigació oa l t res centres d’investigació d’Espa-nya sense ànim de lucre. La part i c i-pació podrà ser individual o en gru p .Dotació: Màxima de 180.000 euro s .D u r a c i ó : Màxima de tres anys.Te rm i n i : 1 9 - 2 - 0 4 .I n f o rmació: fundacio.lacaixa.es Ref.2 6 - 1 - 0 4 .

PREMI NICOLÁS PÉREZSERRANO PER A TESIS DOCTORALS EN DRETCONSTITUCIONAL I CIÈNCIA POLÍTICA

Convoca: C e n t re d’Estudis Polítics iC o n s t i t u c i o n a l s .Ministeri de la Pre s i d è n c i a .Sol·licitants: Tesis doctorals en lesà rees del Dret Constitucional i de laCiència Política presentades, defe-ses i aprovades en el curs acadèmic2002-2003, en qualsevol de lesuniversitats espanyoles.Dotació: 3.000 euro s .Te rm i n i : 27 de febre r.I n f o rm a c i ó : B O E. Ref. 27-11-03.

PREMI D’INVESTIGACIÓPERIODÍSTICA DE BIOÈTICA

Convoca: Fundació Víctor Grifols iL u c a s .Objecte: P remi d’investigació perio-dística sobre Bioètica 2003-2004.Temes relacionats amb els pro b l e-mes de la bioètica des de qualsevolp e r s p e c t i v a .Sol·licitants: O b res difoses al llargde l’any 2003 en català o castellàen qualsevol mitjà de comunicació.Dotació: 3.000 dòlars.Te rm i n i : 31 de maig.I n f o rmació: f u n d a c i o g r i f o l s . o rg Ref.

2 8 - 1 - 0 4 .55 BEQUES DE POSTGRAU AU N I V E R S I TATS DE LA UNIÓEUROPEA O ESTATS UNITS

Beques a universitats i centres d’in-vestigació a països de la UnióE u ropea (exceptuant Espanya) i delsEstats Units en matèria d’Economia,Sociologia, Ciències Polítiques, Dre tPolític i Constitucional, curs 2004-2 0 0 5 .Convoca: Fundació Caja Madrid.O b j e c t e : Estudis de postgrau i inves-t i g a c i ó .S o l · l i c i t a n t s : Titulats superiors denacionalitat espanyola i estrangersresidents a Espanya, que tinguen unbon coneixement de l’idioma delpaís on gaudeixen de la beca.Hauran d’acreditar haver superat l’e-xamen corresponent (TOEFL, PRO-F I F I C E N C Y, DALF, ZMP, CELI, CILS,ROMA TRE i titulacions equivalentsper a la resta de països de la UE).Dotació: Viatge d’anada i torn a d a ,matrícula i 1.000 euros al mes.Duració: En funció de la durada delsestudis, normalment serà d’un cursa c a d è m i c .Te rmini: 5 de març.I n f o rm a c i ó :w w w. f u n d a c i o n c a j a m a d r i d . o rg Ref.1 4 - 1 0 - 0 3 .

AJUDES PER A LA MOBILITATDE PROFESSORS D ’ U N I V E R S I TAT I INVESTIGADORS

Convoca: Ministeri d’Educació,Cultura i Esports. Secretaria d’Estatd’Educació i Universitats.Objecte: Estades dedicades aldesenvolupament de projectes d’in-vestigació vinculats amb tasquesdocents que seran obligatòries en elcas que el centre d’acollida sigaespanyol, o voluntàries si és estran-g e r.S o l · l i c i t a n t s : Funcionaris de carre r adels cossos docents de les universi-tats públiques espanyoles pert a-nyents a les escales d’investigació

del CSIC o dels OPIS, o de les plan-tilles encarregades de les tasquesd’investigació als hospitals universi-taris, sense ajuda d’aquest pro g r a-ma o d’un altre de característiquessimilars per un període acumulatigual o superior a dotze mesos desde gener del 2001.Te rm i n i : 31 de març.I n f o rm a c i ó : B O E. Ref. 6-10-03.

20 BEQUES PER A L’AMPLIACIÓ D’ESTUDISSOBRE ECONOMIA

C o n v o c a : Fundació Ramón Are c e s .O b j e c t e : Estudis d’especialització orealització de projectes d’investiga-ció sobre temes d’economia a uni-versitats i centres d’investigació al ’ e s t r a n g e r.Sol·licitants: Titulats superiors peruniversitats espanyoles que acre d i-ten l’admissió en una universitat oc e n t re d’investigació estranger, peral curs 2004-2005, amb coneixe-ment de l’idioma del país de desti-n a c i ó .D o t a c i ó : 1.600 dòlars al mes, viat-ges, inscripció i matrícula.Duració: 1 any acadèmic, suscepti-ble de pròrro g a .Te rm i n i : 27 de febre r.I n f o rm a c i ó : f u n d a c i o n a reces.es Ref.1 5 - 1 - 0 4 .

6 PLACES PER A ESTUDIS DE DOCTORAT EN CIÈNCIES SOCIALS

C o n v o c a : Institut Juan Marc hd’Estudis i Investigacions.O b j e c t e : 6 places per a estudis dedoctorat al Centre d’EstudisAvançats en Ciències Socials, curs2 0 0 4 - 2 0 0 5 .Sol·licitants: Estudiants espanyolsd’últim curs de carre res università-ries superiors i titulats superiors uni-versitaris amb estudis afins als pro-gramats pel centre, finalitzats ambposterioritat a l’1 de gener de 2001.Coneixement d’anglés. D o t a c i ó : 1.052 euros bruts al mes.

EL MEU ORDINADOR HA DIT PAPÀ: DE LALINGÜÍSTICA DEL CORPUS A LA LINGÜÍSTICAC O M P U TA C I O N A L

O rganitza: D e p a rtament deFilologia Espanyola. Facultat deF i l o l o g i a .Duració: 30 hore s .D a t e s : Del 27 de febrer al 26d ’ a b r i l .H o r a r i : De vesprada.L l o c : Aula 406. Multimèdia.Facutat de Filologia.P reu: 69 euros per a lacomunitat universitària i 96 peral públic en general.I n f o rmació: w w w. u v. e s / ~ v i c e e x t

C O M P TA B I L I TAT, ANÀLISI I PLANIFICACIÓ FINANCERAI N F O R M AT I T Z A D A

O rganitza: D e p a rtament deComptabilitat. Facultatd ’ E c o n o m i a .Duració: 40 hore s .Dates: Del 27 de febrer al 9 dem a r ç .H o r a r i : De matí.Lloc: Diverses aules al Campusdels Ta ro n g e r s .P reu: 92 euros per a lacomunitat universitària i 128 peral públic en general.I n f o rmació: w w w. u v. e s / ~ v i c e e x t

HIPNOTISME, PA S S AT I PRESENT

O rganitza: Facultat de Psicologia.D e p a rtament de PsicologiaB à s i c a .Duració: 30 hores (3 crèdits).D a t e s : Del 20 de febrer al 3d ’ a b r i l .L l o c : Saló d’Actes de la Facultatde Psicologia. Campus de BlascoIbáñez P reu: 69 euros per a lacomunitat universitària i 96 peral públic en general.Més inform a c i ó :w w w. u v. e s / ~ v i c e e x t

PLANIFICACIÓ DEPROJECTES DE COOPERACIÓI N T E R N A C I O N A L

O rganitza: S e rvei d’ExtensióU n i v e r s i t à r i a .D u r a c i ó : 40 hore s .D a t e s : Del 27 de febrer al 3d ’ a b r i l .P reu: 92 euros per a lacomunitat universitària i 128 peral públic en general.Lloc: C reu Roja Espanyola.Mossén Fenollar 9, baix.Més inform a c i ó :w w w. u v. e s / ~ v i c e e x t

R E A L I TAT VIRT U A L

O rganitza: S e rvei d’ExtensióU n i v e r s i t à r i a .Duració: 40 hore s .D a t e s : Del 20 de febrer al 27 dem a r ç .L l o c : Aula 1 de l’Institut de

Robòtica. Polígon la Coma s/n.Campus de Paterna. P reu: 92 euros per a lacomunitat universitària i 128 peral públic en general.I n f o rmació: w w w. u v. e s / ~ v i c e e x t

QUÈ ÉS EL QUE LI FA L’ È X TASI AL TEU CERV E L L ?

O rganitza: Facultat de Psicologia.Dept. de Psicobiologia iPsicologia Social.D u r a c i ó : 30 hore s .Dates: Del 17 de febrer al 13 dem a i g .H o r a r i : De 16 a 19 hore s .P reu: 69 euros per a lacomunitat universitària i 96 peral públic en general.Lloc: Facultat de Psicologia. AulaA 4 .Més inform a c i ó :w w w. u v. e s / ~ v i c e e x t

CURS BÀSIC MUNICIPAL

O rganitza: S e rvei d’EducacióFísica i Esport s .D u r a c i ó : 40 hores (4 crèdits).D a t e s : Del 25 de febrer al 16 dem a r ç .P reu: 92 euros per a lacomunitat universitària i 128 peral públic en general.L l o c : Saló Ernest Lluch.C/Blanqueries 4.Més inform a c i ó :w w w. u v. e s / ~ v i c e e x t

EL COOPERAT I V I S M EVALENCIÀ

O rganitza: Facultat de Dre t .D e p a rtament de Dret Merc a n t i lManuel Broseta Pont.D u r a c i ó : 30 hore s .Dates: Del 19 de febrer al 27 dem a i g .H o r a r i : 15 a 17:30 hore s .P reu: 69 euros per a lacomunitat universitària i 96 peral públic en general.Lloc: Campus dels Ta ro n g e r s .Aula per determ i n a r.Més inform a c i ó :w w w. u v. e s / ~ v i c e e x t

EL MATRIMONI VINT- I - C I N CANYS DESPRÉS DE LAPROMULGACIÓ DE LACONSTITUCIÓ

O rganitza: Facultat de Dre t .D e p a rtament de Dret Civil.Dates: Del 19 de febrer al 2 dem a r ç .H o r a r i : De 9:30 a 13:30 hore s .P reu: 46 euros per a lacomunitat universitària i 64 peral públic en general.Lloc: D e p a rtament de Dret Civil.Aula 2P15.Més inform a c i ó :w w w. u v. e s / ~ v i c e e x t

INICIACIÓ AL SENDERISME

O rganitza: S e rvei d’ExtensióU n i v e r s i t à r i a .Dates: Del 24 de febrer al 7 de

EQUESB

R E D A C C I Ó

El proper dia 28 de febrer con-clou el termini per a presentar lasol·licitud. Els estudiants quedesitgen estudiar el proper cursen alguna universitat europeatenen ara una magnífica oportu-nitat per a conéixer les condicionsacadèmiques i econòmiques, aixícom la vida quotididiana d’unestudiant Erasmus a Europa.Estudiants valencians que hanestat en diversos països contaranles seues experiències. Ta m b éErasmus estrangers que estan araa València explicaran la seua visiód’aquest programa de mobilitat.Serà durant I SetmanaInternacional Erasmus, quecomença el proper dimarts, dia17 de febrer.

Els actes de la I SetmanaInternacional Erasmus, coordi-nats pel catedràtic Àngel Ortí,estan organitzats per l’Àrea deCiències Socials de la Universitatde València, que comprén lesfacultats d’Economia, Dret,Psicologia i Ciències Socials.Aquests centres reuneixen mésde vint mil estudiants matricu-l a t s .

L’objectiu de les jornades ésanimar i motivar els estudiantsd’aquestes facultats perquè com-pleten la seua formació amb uncurs d’estudis a l’estranger.D’aquesta manera podran asso-lir un òptim nivell en l’ús d’unaltre idioma de l’àmbit europeu.

Per a la celebració i desen-volupament de les jornadess’instal·larà una carpa de dos-

cents metres quadrats alCampus dels Tarongers, en laqual se situaran una sèrie d’es-tands informatius, dotats d’e-quips informàtics, a través delsquals els estudiants que la visi-ten tindran la possibilitat demanejar tota la informació dis-ponible a la Universitat de

València i en la xarxa, per ac o n é i x e r, entendre i assimilarel que significa el programaSòcrates-Erasmus, i el que potaportar als estudiants que hiparticipen, tant en l’àmbitacadèmic com en el personal.

Psicologia organitzarà en el seuSaló de Graus un programa d’ac-

tivitats similar el dia 19 de febrer,en horari de matí.

Durant el 2003 la Facultatd’Economia va ser el centre queva enviar més estudiants a uni-versitats europees sota el pro-grama Erasmus. En total, 169,una xifra que espera augmentardesprés de l’èxit de la sessióinformativa realitzada el passatmes de novembre i amb l’impulsd’aquestes jornades.

Els centres de l’Àrea de Socialssón els que desenvolupen pro-grames d’intercanvi amb més èxitdins de la Universitat, noméssuperats per la Facultat deFilologia quant a recepció d’es-t u d i a n t s .

El Vicerectorat de PolíticaCientífica i Cooperació Inter-nacional i els equips dels degansde les quatre facultats implicadesen el projecte han posat a la dis-posició dels organitzadors tots elsrecursos tècnics i materials neces-saris per assegurar un adequatfuncionament d’aquesta ISetmana Internacional Erasmus,que compta per primera vegadaamb el patrocini de la companyiaAir Nostrum Iberia Regional.

12 FEBRER 200433 NÚM. 196

I Setmana Internacional Erasmus al Campus dels Tarongers i a PsicologiaMOBILITAT

El Campus dels Tarongers i laFacultat de Psicologia són els esce-naris de la I Setmana InternacionalErasmus, que se celebrarà entre elsdies 17 i 19 de febrer. Una grancarpa instal·lada a Tarongers seràel punt de trobada. Els estu-diants interessats podran acce-dir a tota la informació iescoltar les experiènciesde companys que els hanprecedit amb estades auniversitats de diversospaïsos europeus. El dia19, la Facultat dePsicologia dedicaràla jornada a infor-mar sobre el pro-grama Erasmus.Hi hauràcol·loquis, accésa webs i infor-mació sobre altresprogrames d’inter-canvi.

Tot allò que ha desaber un Erasmus

Imatge de la pel·lícula L’auberge e s pagno l.

El Regne Unit, França,Alemanya, però tambépaïsos com araLituània, Polònia oGrècia, es troben dinsde l’ampli catàleg queo f e reix el pro g r a m aSòcrates-Erasmus perals estudiants de laUniversitat de Va l è n c i a .Fins al dia 28 de febre rhi ha temps per a re m e-t re la sol·liciud de caraal curs vinent. Tota lai n f o rmació sobre aquestp rograma d’intercanvi –is o b re altres també inte-ressants– es troba enuna guia de mobilitateditada per laUniversitat de Va l è n c i a .També es pot consultaraquesta informació enl ’ a d reça electrònicah t t p : / / w w w. u v. e s / re l i n t / va l / g u i a 0 4 - 0 5 . p d fPerò a banda de les xi-f res, els estudiants vo-len saber què els espe-ra, en el dia a dia, a lesciutats llunyanes onhan de viure molts me-sos. Per això l’experièn-cia d’altres estudiantsresulta decisiva.Sota la gran carpa delCampus dels Ta ro n g e r s ,el dimarts dia 17 de fe-b rer estarà dedicat a lesdestinacions del RegneUnit, Irlanda, Holanda,D i n a m a rca, Suècia,N o ruega i Finlàndia. Eld i m e c res dia 18 es par-larà de les universitatsde França, Itàlia,Bèlgica, Portugal iGrècia. El dijous serà elt o rn d’Alemanya, Àus-tria, Suïssa, Polònia,Hongria i Lituània. LaFacultat de Psicologiaa g ruparà tota la infor-mació el dia 19. Serà alSaló de Graus, entre les10 i les 14 hore s .La gran carpa deTa rongers obrirà lesseues portes, cada dia,a les 10 hores i no tan-carà fins les 20.

De França aL i t u à n i a ,passant perÀ u s t r i a

4

V eig la Constitució espa-nyola com una cosa del

passat, com si s’hagués elevatel seu necessari esdeveniment aun punt tan simbòlic que haaplegat a ser “intocable”. És unDéu on, ara, els seus ministresparlen per ell dient que és irre-formable i que està bé on està:en l’altar. Mai no hauria pensatque la dreta espanyola haguésaplegat a fer això amb unaconstitució. És més, em fa pen-sar que el tipus de comunicacióque empra el govern espanyolamb aquesta és igual o sem-blant a la que el Vaticà té ambalgun hipotètic Déu.De vegades em pregunte siAznar s’agenollaria davant deltext original –ell i tots elsministres. L’altra qüestió queem faig (aquesta és més impro-bable) és que li atorguessen unbes. La veritat és que si aaquesta la situen en un mateixestrat simbòlic que el del papade Roma, no els ha d’importard o n a r-li un bes en la tapa duracom el que han aplegat a donar

a la mà d’aquest últim. A mi nom’importaria besar laConstitució si veiés que elsanys no han passat per ella.Però això no succeirà, perquèels actuals governants l’handeixada en un racó de l’entornsocial on no ha pogut respirarallò que li donava vida:democràcia. Després ha sigutenterrada amb pols i, la veritat,és que no m’agrada besar cadà-vers com estan intentant obli-g a r-nos a fer ara.Contínuament, el govern bom-bardeja amb texts publicitarisque intenten justificar-se sensecap lògica amb els principisfonamentals que emana laConstitució del nostre Estat.Davant del problema basc, oestic amb la Carta Magna oamb els etarres, no em deixenmés per elegir. Rebutge plena-ment la metodologia arcaicaque té ETA per fer-se sentir i,pel que ens diu la Constitució,tampoc no puc estar ambaquells que han mitificat aquestescrit després d’haver- l oemprat com paper higiènic enels WC del Tr i b u n a lConstitucional i en els del

Parlament de Madrid. Ho deixec l a r, no bese cap cadàver, sigadel bàndol que siga.Veritablement, Franco ho deixàtot lligat i ben lligat? Demoment, la Constitució espa-nyola es troba ben lligada i benemmordassada davant de lanecessària reforma que estanemanant-li els temps actuals.Observant la publicitat que elgovern elabora lloant i elevantel seu simbolisme, de lamateixa manera que ho feiaamb l’àguila imperial dècadesenrere, continuarem expectantuna estafa governamental quesegueix el mateix mètode queel de les organitzacions religio-ses que duen al darrere elcomerç i consum de símbolstotèmics per part de la societat.Aznar no ens deixa senseh a v e r-se assegurat abans que,allò que sempre li havia repug-nat, s’ha quedat en la seua mas-morra “lligada i ben lligada”.

Andreu Pasqual i Faus.Llicenciatura de Sociologia.

Universitat de Va l è n c i a

O p i n i ó

DEBAT L’ANIMALADA DE TONI MESTRE

1 9 6Edita: Universitat de Va l è n c i a .D i rector: Francesc Bayarr i .Consell de Redacció: Remei Castelló,Olga Dénia, Alfons Cervera i ManuelP e r i s .Disseny i maquetació: Tomás Gorr í a .Fotografia: Miguel Lore n z o .C o rrecció lingüística: Agustí Peiró.Administració i Serv e i s : Nel·la Leal,Vicent Martínez i Mònica Garc í a .P u b l i c i t a t : P u b l i p ress. Tel. 96 391 840 0 .

R e d a c c i ó : Gabinet de Pre m s a( Avinguda Blasco Ibáñez 13,46010). Tel. 96 386 41 13. Fax: 96 386 41 14.C o rreu electrònic: P re m s a @ u v.es. Nou Dise digital:h t t p : / / w w w. u v.es/~noudise. I m p re m t a: Indugraf S.A.Depòsit legal: V- 1 . 6 1 2 - 1 9 9 7 .I S S N : 1138-0624.

Consell Editor i a l : Antoni To rd e r a ,Pilar Sanz, Josep Maria Jord a nGalduf, Asunción Dobón, FrancescB a y a rri i Manuel Peris.

12 FEBRER 20044 NÚM. 196

N e c ro f í l i a

El dimecres 25 de febre r, ales 11:30 hores i al Salód’Actes de la Facultat deCiències Socials, se cele-brarà una taula re d o n ad’anàlisi del fenomen deles Falles. L’acte està org a-nitzat per la Facultat deCiències Socials, elD e p a rtament de Sociologiai Antropologia Social il’Associació d’EstudisFallers. Hi interv i n d r a nJosep Nácher Escriche(doctor en Economia, pro-fessor del Depart a m e n td’Economia Aplicada,Facultat d’Economia,Universitat de Va l è n c i a ) ;Xavier Costa i Granell (pro-fessor del Departament deSociologia i Antro p o l o g i aSocial de la Universitat deValència); Jesús Català iG o rgues (professor del’Institut d’Història de laCiència i DocumentacióLópez Piñero), Jesús PerisL l o rca (professor de laUniversitat Cardenal Her-rera de València-CEU); iGil-Manuel Hernàndez iM a rtí (professor delD e p a rtament de Sociologiai Antropologia Social de laUniversitat de Va l è n c i a ) .Segons els org a n i t z a d o r sdel debat, la festa de lesFalles constitueix un fetcultural ben complex ifonamental en la cultura isocietat valencianes. I pote s d e v i n d re un observ a t o r iprivilegiat per a investigarels principals problemes iconflictes de la nostrasocietat, com ara les ideo-logies valencianistes, l’art ic u l t u res populars locals,l’imaginari social, la re c e p-ció local de productes cul-turals globals, la dimensiósocial de la llengua...

“Tanmateix, i fruit precisa-ment de les tensions ide-ològiques i polítiques enquè s’ha emmarcat lafesta de les falles durantel darrer mig segle, aques-ta no ha gaudit de la sufi-cient atenció per part dela comunitat universitària,i molt especialment perpart del seu personaldocent i investigador”,assenyalen. I afegeixen:“Això, lluny d’aclarir larealitat social de la festa iels seus capitals lligamsamb la societat que laprodueix, ha contribuït aatiar un ambient caracte-ritzat per un ventall d’om-bres, rebutjos viscerals,prejuís i aprioris valoratiusque, en definitiva, hanproduït un gran des-coneixement de la festafallera i, sobretot, la in-diferència investigadoradels estudiants que es for-men per a estudiar totsels aspectes de la realitatsocial”.Per aquests motius, en unaprimera presa de contacte,els convocants volendesenvolupar una activitatque sensibilitze els estu-diants amb un potencialobjecte d’estudi com sónles Falles valencianes, uni m p o rtant fenomen culturalque pot ajudar a entendremillor la complexa i perple-xa societat valenciana.

Taula redona sobre elfenomen de les Falles

BÚSTIA OBERTA

R E D A C C I Ó

L’oferta de les 56 universitats queparticipen en el programa demobilitat està disponible en el llocw e b de la CRUE (www. c r u e . o rg ) .

Les universitats espanyoles ofe-reixen més de vint-i-tres mil pla-ces (23.002), 2.389 més que l’anypassat (20.613), perquè els estu-diants que vulguen realitzar partdels seus estudis en una univer-sitat distinta a la seua durant elcurs 2004-2005 puguen fer- h o .El termini del programa de mobi-litat d’estudiants Sicue (Sistemad’Intercanvi entre CentresUniversitaris Espanyols) estàobert fins el pròxim 27 de febreri els alumnes que estiguen inte-ressats en l’intercanvi hauran ded i r i g i r-se a la seua universitat d’o-rigen per a sol·licitar la mobili-t a t .

Les característiques precisesdel programa i l’oferta de placespoden consultar-se en cadascunade les universitats. A més, laConferència de Rectors de lesUniversitats Espanyoles (CRUE),que va impulsar fa cinc anysaquest programa de mobilitat, tédisponible en la seua pàgina w e b( w w w. c r u e . o rg) l’oferta de les 56

universitats espanyoles quecol·laboren en el mateix. Enaquest lloc es pot consultar, tenintcom a punt de partida la univer-sitat d’origen, quines són les titu-lacions, la universitat de destina-ció, el nombre de places oferta-des i la durada de l’estada.

Aquesta és la cinquena convo-catòria del Sicue que realitzen lesuniversitats espanyoles. A q u e s tsistema permet que els estudiantspuguen realitzar una part dels

seus estudis en una universitatdistinta a la seua, amb garantiesde reconeixement acadèmic i d’a-profitament, així com d’adequa-ció al seu perfil curricular.L’objectiu d’aquest intercanvi ésfer possible que l’estudiant expe-rimente sistemes docents distintsi aspectes socials i culturals d’al-tres llocs.

Per tal d’assegurar que l’es-tudiant coneix bé el seu sistemadocent, aquest intercanvi haurà

de fer-se una vegada s’hajasuperat a la universitat d’origenel següent: els estudiants dediplomatures, enginyeries tèc-niques i arquitectura tècnicahauran de tindre un mínim de30 crèdits superats i estar matri-culats en almenys 30 més; elsque cursen llicenciatures, engi-nyeries i arquitectura hauran detindre superats un mínim de 90crèdits i estar també matricu-lats, almenys, en 30 més.

O b e rt el termini del programa de mobilitat SicueESTUDIS I. DE LA DONA

23.000 places a tot Espanyaper a intercanvi d’estudiants

R . C .

El pròxim dilluns 16 de febrer,a les 13 hores, se celebrarà a laSala d’Actes del Rectorat ellliurament del Premi PresenSáez de Descatllar.

Les guardonades són, e xa e q u o a les tesis doctorals,María Amparo Ramos López,d’una banda, pel seu treballsobre el Lideratge transforma -cional: un estudi des de laPsicologia del Gènere, codiri-gida per Esther Barberá i JoséRamos López; i, d’una altra,María Luz Sanfeliu Gimeno perRepublicanisme i modernitat:el Blasquisme (1985-1919):p rojecte polític i transformacióde les identitats subjectives, diri-gida per Anna Maria A g u a d o .

La finalitat del premi, dotatamb 1.800 euros, és divulgarinvestigacions relacionades ambels estudis de les dones i delg è n e r e .

El nom del premi, PresenSáez de Descatllar, ha estat ele-git en memòria d’una destacadadefensora dels drets de les donesa la Comunitat Va l e n c i a n a ,recentment desapareguda.

Funcionària de presons finsla seua jubilació, va exercir elmagisteri a la presó de dones deValència, però també va fer cur-sos de postgrau i investigacionsa la Universitat de Va l è n c i a .Persona d’una àmplia formacióacadèmica: mestra, llicenciadaen Filosofia, Psicologia iPeriodisme, a la seua llarga tra-jectòria docent a la presó dedones de València cal afegir ladocència universitària a laFacultat de Filosofia en el curs1965-66, i la seua participacióen la creació del moviment co-operatiu de l’Escola Popular(Grups Freinet), així com lesseues aportacions a l’Escolad’Estiu el 1976. Va participaren el moviment feminista, tanta nivell nacional com interna-cional. A més, va donar pocabans de morir a la Universitatde València, i en concret al’Institut Universitari d’Estudisde la Dona, el seu arxiu docu-mental sobre moviment asso-ciatiu de les dones des del 1975,havent fet possible l’elaboraciófins el moment d’una memòriad ’ i n v e s t i g a c i ó .

El jurat del premi estavaconstituït per representants deles universitats valencianes,expertes en l’àrea d’investiga-ció d’estudis de gènere, i presi-dit pel rector Francisco To m á sVe r t .

P remi per a dos treballs d’investigació de gènere

Un grup d’estudiants en una aula de la Universitat de València. FOTO: MIGUEL LORENZO

12 FEBRER 200455 NÚM. 196

REDACCIÓ

El Sindicat d’Estudiants és unade les organitzacions que convo-quen a la manifestació que par-tirà a les 11:30 hores el pròximdiumenge, 15 de febrer, de laplaça de Sant Agustí. La mani-festació, que té com a lemes “Niguerra, ni ocupació” i “Per la reti-rada de les tropes d’Iraq”, té elsuport de la Campanya

Valenciana Contra la Constituciód’Europa del Capital i la Guerra,així com de nombroses org a n i t-zacions i associacions.

Fa un any –recorden en uncomunicat– en tot el planeta esva escoltar el clamor de milionsde veus que cridaven “No a laguerra” i “No en el nostre nom”contra els “amos del planeta” queestaven disposats a canviar sangper petroli i a imposar el seu nou

ordre mundial basat en la guer-ra preventiva i l’unilateralisme.Hui, un any després, constatenque no es poden trobar armes dedestrucció massiva, que no hihavia relacions entre l’Iraq i A lQaeda; que no eren l’Iraq niSaddam una amenaça per a l’es-tabilitat de la zona pel seu poderm i l i t a r. Així mateix destaquenque “sobretot eren mentida elsmotius esgrimits per Bush i els

seus segons Blair i Aznar”. I afe-geixen que “la denominada guer-ra global contra el terrorisme nodeixa de ser un atac a les lliber-tats i als drets humans d’escalaplanetària, ja que no suposa sinóun autèntic nou terrorisme,davant el qual sembla que no hande respondre de les seues actua-cions criminals”.

Per tot això, la CampanyaValenciana Contra l’Europa delCapital i la Guerra anuncia quecontinuarà mobilitzant-se “en lacreença ferma que un altre mónés possible si lluitem per ell, és adir, si somiem”.

El Sindicat d’Estudiants convoca a lamanifestació contra l’ocupació d’Iraq

El Sicue, impulsatper la CRUE fa cincanys, permet que elsalumnes puguenrealitzar una partdels seus estudis enuna universitat dis-tinta a la seua, ambgarantia de reconei-xement acadèmic.

REMEI CASTELLÓ

El Consell de l’InstitutUniversitari d’Economia Sociali Cooperativa de la Universitat deValència (IUDESCOOP) ha triataquest migdia el seu director,Rafael Chaves. L’Institut es vaconstituir el passat mes d’octubredesprés que la Generalitat l’au-toritzara i es publicara en elD O G V. En desembre, el rector dela Universitat va nomenar el pro-fessor Rafael Chaves com a direc-tor en funcions, a petició dels pro-fessors inicialment adscrits al’Institut, qui ha sigut ratificat huien el seu càrrec. El mes de generes va constituir el Consell del’Institut, òrgan de govern d’a-quest, que hui dijous ha elegit for-malment el director.

E M P R E S E S S E N S E L A L Ò G I C A D’A L L ÒP Ú B L I C O P R I VAT. Per a entendrequè és IUDESCOOP i quina fun-ció social tindrà, el professorChaves explica que hi ha org a-nitzacions i empreses “que no res-ponen a la lògica del sector públicni del privat capitalista. Són org a-nitzacions que s’anomenen d’e-conomia social, sector cooperatiu,tercer sector o sector sense ànimde lucre. Es tracta de cooperativescom ara Anecoop, A b a c u s ,Eroski, el grup Mondragón,Consum i d’altres com l’ONCE,societats laborals, mutualitats,associacions, fundacions o lesONGs. Totes tenen en comú quecobreixen necessitats socials queno omplin ni el sector públic niel privat dominant, però tenenproblemàtiques distintes”.

D’aquesta manera, l’Instituts’encarregarà de centrar els seusestudis i les seues investigacionsen aquest sector, i donarà respostai propostes a les iniciatives i alscanvis que s’hi produïsquen.

Aquest conjunt d’agents econò-mics que conformen el camp del’Economia Social constitueix unaimportant realitat que s’ha anatconsolidant en el si de la societat

espanyola i europea. Els expertstracten de delimitar el camp del’Economia Social i del Te r c e rS e c t o r, analitzen la seua contri-bució a la creació d’ocupació i ala cohesió social, la reducció delsdesequilibris territorials, la lluitacontra l’exclusió social, la inser-ció sociolaboral i la satisfacció denoves necessitats vinculades alsserveis socials. Aspectes fona-mentals per a la consolidació dela societat del benestar.

S E RV I R L’I N T E R É S G E N E R A L D E L A

S O C I E TAT. I U D E S C O O P n a i xamb un esperit semblant al delCIRIEC. En aquest sentit, volser una organització científicaamb l’objectiu de promoure lainvestigació, així com la difusióde la informació i els treballscientífics sobre els sectors i lesactivitats que tenen com a fina-litat principal la de servir l’inte-rés general: l’acció dels poderspúblics en matèria econòmica,els serveis públics, les empresespúbliques, les entitatsd’Economia Social, analitzar laseua evolució, els seus compor-taments i fer aportacions que ser-visquen per a millorar el sistema.A més, també vol ser un pontd’informació i d’enriquimentmutu entre els professionals d’a-quests sectors i els científics.

Els antecedents de IUDES-C O O P es remunten al 1989 ambla creació de l’IUDESC i del

Centre d’Informació i Documen-tació Europea d’EconomiaPública, Social i Cooperativa(CIDEC). Aquest darrer, fruitd’un conveni de col·laboracióentre la Universitat de Va l è n c i ai el Centre Internacionald’Investigació i Informació sobrel’Economia Pública, Social iCooperativa (CIRIEC-Espanya),té també seu a la Universitat deValència. El CIDEC ofereixinformació i assessorament ainvestigadors, estudiants i altrespersones interessades en temesd’economia social, en especialsobre cooperatives agràries, coo-peratives de treball associat, enti-tats voluntàries sense ànim delucre i associacionisme, a més detemes d’ocupació, serveis socialsi turisme rural. Al CIDEC, ubi-cat a la Biblioteca de CiènciesSocials Gregori Maians, desta-quen les seues bases de dadesespecialitzades, la publicació de41 números de la revista N o t i c i a sdel Cidec –que arreplega temesd’actualitat cooperativa, legisla-ció i bibliografia sobre economiasocial–, un servei d’alerta i laseua participació en nombrosespublicacions del CIRIEC-Espa-nya, entre elles la Revista de eco -nomía pública, social y coope -r a t i v a, i en jornades i congres-sos. Mentre el CIDEC s’ha anatconsolidant, l’activació del’IUDESC es va retardar fins que,per fi, s’ha pogut constituir ambel nom definitiu de IUDES-C O O P.

L’Institut és ja una realitat i, pelque fa al seu present i futur, elCIDEC hi ha quedat integrat icontinuaran les relacions fins araestablides amb el CIRIEC-Espa-nya i la Xarxa Interuniversitàriad’Instituts i Centres d’Investigacióen Economia Social (XarxaE n u i e s ) .

L’Institut Universitari d’Economia Social i Cooperativa ha elegit Rafael Chaves com a dire c t o rECONOMIA

Iudescoop analitzarà la contribució de l’econo-mia social a la creació d’ocupació

Un grup de dones treballanten una cooperativa agrícola.FOTO: M. LORENZO

12 FEBRER 200466 NÚM. 196

R E D A C C I Ó

El vicepresident primer delGovern i ministre d’Economia,Rodrigo Rato, va impartir el pas-sat dijous, 5 de febrer, la con-ferència Nous reptes de l’econo -mia espanyola. L’acte, celebrat ala Fundació Universitat-Empresa, estava organitzat per laCàtedra de Cultura Empresarial.Rato va defendre noves liberalit-zacions, de segona i tercera gene-ració, que permetran avançar enmercats cada volta més compli-c a t s .

La Càtedra té com a objectiu elfoment de l’esperit empresarial

entre els estudiants universitarismitjançant la transmissió deconeixements que els permetenaccedir al món de l’empresa comun dels sectors més representa-tius de la nostra societat. Enaquest sentit, el ministred’Economia va fer, davant unnodrit grup d’estudiants universi-taris, una anàlisi de la situació enla qual es troba l’economia espa-nyola, al mateix temps que vadonar a conéixer els nous reptesque s’hauran d’afrontar en elf u t u r.

El ministre va dir que es com-peteix no només amb el propi sis-tema productiu, sinó també amb

el propi sistema educatiu, amb elsistema d’investigació i amb elsistema administratiu propis.

La Càtedra de CulturaEmpresarial de la Universitat deValència es regeix per unPatronat, presidit per JoséVicente Morata, del qual formenpart empresaris, entitats empre-sarials i quatre catedràtics que,amb la seua incorporació almateix, han mostrat l’interés queper a l’actual entorn socioeconò-mic es té en el fet que els estu-diants disposen d’una culturaempresarial adequada al desen-volupament de la societat en laqual es desenvoluparan profes-s i o n a l m e n t .

La Càtedra de Cultura Empre-sarial ha comptat amb dosempresaris de reconegut prestigicom a directors acadèmics, JuanRoig i Damián Frontera. En l’ac-tualitat ocupa el càrrec A n t o n i oAdés, director de Ford Espanya aA l m u s s a f e s .

Rato anuncialiberalitzacions desegona generació

Rodrigo Rato i Carlos Pascual a l’Adeit. FOTO: M.LORENZO

R A FAEL CHAVES ÁVILAés doctor en Economia, en lamodalitat de DoctoratE u ropeu, per la Universitat deValència. És professor titularal Departament d’EconomiaAplicada, Unitat de PolíticaEconòmica. La seua docènciai investigació s’han centrat enl’Economia Social iCooperativa i en la PolíticaEconòmica. En l’actualitatocupa, entre altres, el càrre cde president de la ComissióCientífica Internacional deC I R I E C - I n t e rnational per al’Economia Social iCooperativa.

REDACCIÓ

Tal com explicaven fa pocsmesos en aquest mateix periòdicels últims guardonats amb elPremi Ferran Sunyer i Balaguer,les matemàtiques són una àrea deconeixement que es desenvolupamés i més per tal de contribuir aresoldre problemes reals. “Sónqüestions plantejades per la física,la química, la biologia o la medi-cina, orientades a explicar tottipus de fenòmens, des de pro-blemes d’elasticitat, en ciènciesmaterials, fins al creixement detumors en oncologia”, citaven elsprofessors Andreu i Mazón. Lademanda de matemàtics per partdels centres internacionals derecerca és molt gran i la investi-gació en aquesta àrea es desen-rotlla a pas de gegant, alhora queva incorporant-se als grans pro-grames científics interdiscipli-nars. “Ningú no podia imaginar-se, fa uns anys, que la matemà-tica contribuiria de manera tandirecta a resoldre problemes dela biologia”, afirmen.

Vist així, ningú no diria que lamatemàtica està en crisi. Ta n-mateix, la percepció social d’a-questa matèria continua sent tanabstracta com sempre, i el fracàsde l’assignatura en educaciósecundària, amb el consegüentbaix nivell dels estudiants quearriben de nou a la universitat,són algunes de les principals pre-ocupacions del cos docent, uncol·lectiu que sembla estar ple-nament convençut de la im-portància de les matemàtiques enla formació de les persones i queno deixa de cercar fórmules pera lluitar contra aquesta imatgepública, anquilosada i austera,que té la controvertida disciplina.Amb aquesta motivació, laFacultat de Matemàtiques cele-brava el passat dilluns la PrimeraJornada d’Art i Matemàtica–Artimat I–, “una reunió desti-nada a mostrar l’enorme poten-cial que la creació artística té pera la docència i la divulgació de

les matemàtiques”, com bé vaassenyalar la professora Olga Gil,responsable d’aquesta Jornadadirigida especialment al profes-sorat de secundària.

“L A C I È N C I A T R A N Q U I L·L I T Z A,L’A RT P E RT O R B A” . La descripciódel cos humà de Leonardo DaVinci, en el segle XV, on un cer-cle i un quadrat delimiten lesdimensions de la figura humana,és una mostra clara de fusió entrel’art i la ciència. També ho és l’o-bra de molts artistes que, al llargde la història, s’han interessat perles matemàtiques, com moltsmatemàtics s’han interessat perl’art. Els àrabs feien tessel·lacions–diferents maneres de cobrir unplànol– en les parets i les portesde les mesquites. També ho feiaEscher en els seus quadres, el pin-tor neerlandés que es va merave-llar de l’Alhambra de Granada enobservar que omplia totes lesseues parets de manera sistemà-tica i ordenada. El detall el vacontar Pilar Martín, professoradel Departament d’Àlgebra de laUniversitat, en la seua interven-ció sobre la matemàtica dels rose-tons, frisos i mosaics.

Tom Marar, topòleg brasiler iprofessor de la Universitat de SaoPaulo, va utilitzar la famosa cita-ció de l’artista francés Georg e sBraques, “la ciència tranquil·litza,l’art pertorba”, per a obrir la seuaconferència calfant motors al vol-tant de la creativitat que subjauen la recerca d’aquest equilibrientre inquietud i serenitat, entretranquil·litat i pertorbació, queimplica l’art matemàtica.

Marar va centrar el seu discursen els aspectes topològics de l’o-bra de Max Bill, arquitecte iartista plàstic, deixeble deKandinski, de Klee i altres de laBauhaus, i màxim exponent del’Art Concret. “En topologia –unageometria caracteritzada pelshomeomorfismes, és a dir, pertransformacions contínues quepoden ser contínuament desfe-tes– està permés doblar, estirar,

e n c o n g i r, retòrcer els objectes,però sempre que es faça sensetrencar ni separar allò que estavaunit”, va explicar. “En aquest sen-tit, un triangle és el mateix queun quadrat, perquè l’un pot sertransformat en l’altre sense neces-sitat de ser partit”. El joc de for-mes és evident. Marar va dissec-

cionar una de les esculturesemblemàtiques de Bill, la U n i t a tTr i p a rt i t a, per al seu estuditopològic. Va provar que lafamosa Botella de Klein es potobtindre de la fusió de dues ban-des de Moebius; va mostrar elresultat de l’exploració queEscher va fer del model del

matemàtic francés Poincaré, i vademostrar que, en matemàtiques,el màxim de la síntesi té molt aveure amb la bellesa.

M Ú S I C A I M AT E M À T I C A: H I S T Ò-R I A D’U N A R E L A C I Ó. Vicent Liern,expert de la Universitat enmatemàtica financera, diu haversigut músic abans que matemà-tic. La seua conferència sobre larelació entre la matemàtica i l’a-finació musical ho va deixar benpalés. Acompanyat pel trompe-tista José Ibáñez Barrachina, delConservatori Professional deMúrcia, Liern va aconseguir man-tindre en vil un públic que novolia perdre nota de la seua dis-sertació sobre els orígens del sis-tema d’afinació musical i sobrela base matemàtica que ha donatpreeminència a les quatre o cincformes d’afinació que utilitza unaorquestra, en detriment de les mésde dues-mil opcions possibles.L’afinació pitagòrica de la veudel Xiquet de Paterna, l’afinaciótemperada de la trompeta delmateix Ibáñez, el cant d’estil deTeresa Segarra o la Música delsP l a n e t e s de l’astrònom Kepler–la seua melodia dóna idea del’excentricitat de l’el·lipsi, vaaportar creativament Liern–,il·lustraren aquesta història sobrel’estreta relació entre música imatemàtiques.

Vicent Liern és d’aquells queafirma que és possible divulgarla matemàtica. Així ho va demos-trar i en aquesta qüestió va insis-tir durant el debat de final de jor-nada, una taula redona moderadaper Olga Gil i formada per l’ar-tista i professor de la UniversitatJavier Carvajal; Martí Domín-guez, director de la revistaM è t o d e, qui va instar els matemà-tics a aplicar-se en les tasques dedivulgació científica; PilarMartín, del Departament d’Àl-gebra de la Universitat; i la fotò-grafa i professora de secundàriaPilar Moreno, autora d’una obraartística que vincula la fotogra-fia amb la matemàtica i que esmostrarà el pròxim dimarts alJardí Botànic, dins l’exposicióNatura Reticular.

El debat, bifurcat al voltant dedos aspectes –l’art de les matemà-tiques i la percepció social de lesmatemàtiques– va deixar en l’airepreguntes per a la discussió, comla llançada per Javier Carvajal,qui, convençut que “el gaudimentno es contraposa a la raó”, va pro-posar: “Si amb les paraules es fapoesia i amb les formes imatges,és possible fer art amb els núme-ros?”. La dificultat com la neces-sitat de divulgar les matemàtiquesquedaren també plantejades al’espera d’una segona ediciód’Artimat.

A rt i Matemàtica, història d’una re l a c i ó

12 FEBRER 200477 NÚM. 196

La Facultat de Matemàtiques celebra la primera edició d’ArtimatJORNADES

El passat dilluns, la Universitat va celebrar la IJornada d’Art i Matemàtica, una activitatdestinada a renovar l’interés per lesmatemàtiques a través de la creació artística.Dues conferències i un debat ompliren decontingut una vesprada que, a més d’exaltarl’art com a síntesi de la matemàtica, va arribara enganxar, encara que amb pinces, algunesidees sobre el paper d’aquesta disciplina enl’educació i en la societat actual.

8

AM-TAM

De tot

PROPOSTES

8 NÚM. 196

T

12 FEBRER 2004

Classes d’Anglés. P rofessora nativa.Classes molt econòmiques i persona-litzades. Tel. 655 68 90 42.

Nativa russa dóna classes part i c u l a r sde Rus a tots els nivells. Els intere s-sats podeu telefonar al 96 385 48 14( I r i n a ) .

Classes de Grec Modern. L l i c e n c i a tnadiu. Tots els nivells. Material dediverses universitats gre g u e s .Telefoneu al 679 55 74 56.

Necessites Va l e n c i à ? Rep les hores queet falten per acabar-lo de dominar pernomés 7 euros l’hora. Servei a domi-cili. Tel. 96 397 59 56 (To n i ) .

Classes de Valencià. Llicenciat enFilologia Catalana imparteix classesp a rticulars. Tots els nivells. Tel. 66655 51 09 (Jesús). C-e: jarig@valen-c i a . v i l a w e b . c o m

Classes de Francés. Llicenciada i doc-toranda en Filologia Francesa impar-teix classes. Tots els nivells. Ambmolta experiència. Tel. 619 18 03 39( C a rm e ) .

Classes de Francés. Llicenciada nativaamb experiència docent universitària.Tots els nivells. Tel. 651 59 67 21.

Classes d’Esperanto. Classes gratuïtesd’aquest idioma intern a c i o n a l .D i m a rts, de 17 a 18 hores. Tel. 96366 09 82.

Classes de Música. Es donen classes demúsica i guitarra: solfeig, guitarr aclàssica i ritmes mediterr a n i s - b a l c à-nics. Telèfon: 96 327 74 81.

Cuidar xiquets. Xica jove s’ofereix per acuidar xiquets pel matí o la vesprada.Telèfon: 96 326 91 02. Pre g u n t e uper Maru .

Venc còmics de Dragon Ball d ’ A k i r aToriyama. Versió en castellà dePlaneta De Agostini Comics, sèriesblava, groga i roja. Tel. 666 55 51 09(Jesús) o jarig@valencia.vilaweb.com

Venc Unitat Zip Iomega 250 Mbe x t e rna, port paral·lel. Molt bon estat.Ideal per a còpies de seguretat o tras-lladar informació. 70 euros. Juan.658 33 80 63.

Es passen a ordinador treballs en qual-sevol idioma. Telefoneu al 652 21 7428 o envieu un c-e a: trabajosuv@hot-m a i l . c o m

Es passen a ord i n a d o r t reballs en cas-tellà o en valencià. Demaneu perRuth als telèfons 696 34 36 52 o 96332 60 87.

Venc manual de Química Orgànica, d eVo l l h a rt, sense estre n a r. Preu: 75e u ros. Telèfon: 645 33 69 74 (Serg i ) .

Estudianta de Biologia s’ofereix per acuidar xiquets els caps de setmana.Amb experiència. Títol de Monitorade Centre de Vacances i becària en LaNau dels Xiquets. Tel. 657 53 79 37.

Dues psicòlogues estudiantes de docto-rat cuiden xiquets. També ajuda enles tasques del col·legi. Telèfons: 62670 34 31 (Luz Victoria Arengo) i 65269 82 80 (Rose Mary Castro ) .

S ’ o f e reix treball com a hostessa per af i res, congressos i pro m o c i o n s .I n t e ressades podeu enviar el cur-rículum o acostar-vos a Balance.C/Baró de Càrcer 21-2. Tel. 96 35111 67.

Voluntariat social a Cáritas. El Pro j e c t e

S i ro c o t reballa en la intervenció ambmenors i adolescents en situació orisc d’inadaptació social del barri deBenicalap. Es fan activitats de re c o l-zament escolar, tallers, jocs, eixides.Ens reunim les vesprades de dilluns,d i m e c res i divendres. Si hi estàs inte-ressat, telefona al 610 82 20 91 o al679 70 45 78 (Jose).

Es necessiten voluntaris/es per a unp rojecte d’educació infantil aP a i p o rta. Tel. 654 66 63 05 (Loli) o96 397 59 56 (To n i ) .

Es necessiten voluntaris per a un pro-grama de dinamització a centre sescolars de Va l è n c i a . Treball d’inte-gració social amb immigrants, jovesd’ètnia gitana, etc. Més informació al96 395 09 31 ov a l e n c i a s t c h @ t e rr a . e s

Es lloga pis. Pis condicionat. To tmoblat i molt assolellat. És un primerpis. Prop del metro. C/Ve rge delsDesemparats 13, pta. 2. Preu: 360e u ros. Telèfon: 696 15 96 59 (RosaM a r í a ) .

Es lloga pis. Zona Blasco Ibáñez. Pismoblat, amb calefacció. C/Dr. GómezF e rrer 15, pta.26. Preu: 560 euro s .Telèfon: 96 389 09 66.

Es lloga pis. Ben comunicat amb tram-via, metro i bus. C/Cofrents 20, pta.24. Preu: 450 euros (despeses inclo-ses). Telèfon: 96 373 43 20.

Es lloga pis. Zona Blasco Ibáñez.Moblat i tot equipat. C/Poeta DuranTo rtajada 21, pta. 12. Preu: 550e u ros (despeses de comunitat inclo-ses). Telèfon: 659 01 90 30.

Es lloga habitació. Pis equipat. A vintminuts de les facultats. C/MarinoAlbesa 60, pta. 5. Preu: 100 euro s(despeses d’escala incloses). Tel. 65946 51 79.

Es lloga habitació a Burjassot. C / M e s t reA rt u ro Padilla 23. Preu: 75 euro s .Tel. 686 78 38 26.

Es lloga habitació. Zona Blasco Ibáñez,per l’avinguda Primat Reig. Pis totequipat, Internet gratuït. Compart i ramb una xica jove. C/Cofrents 24,pta. 16. Preu: 150 euros. Te l è f o n :605 68 60 82 (despeses incloses).

Es lloga habitació. Zona Benimaclet.Pis ben il·luminat, connexió aI n t e rnet, televisió. Prop del tramvia.C/Salvador Almenar 6, pta. 15. Pre u :90 euros. Tel. 637 53 67 40.

Es lloga habitació. Es busca companyper a completar pis. Zona Benicalap.P reu: 120 euros (despeses de gas iaigua incloses). Telèfon: 600 41 820 0 .

Es lloga apartament. Per a un màximde dues persones. Preu: 212 euro s .C/Pintor Salvador Abril 39. Tel. 63966 42 70.

Es lloga pis. Disposa de dues habita-cions individuals. Zona Benimaclet.Ben comunicat. Molta tranquil·litat.C/Salvador Almenar 7-12. Preu: 83e u ros. Tel. 600 21 15 37.

PISOS

VOLUNTARIAT

DIVERSOS

CLASSES

Si estàs lluny de la Universitat però et continua inte-ressant aquest món, NOU DISE et posa al dia. Noméshas d’omplir aquesta butlleta amb lesteues dades i enviar-la, junt amb un

xec de 10 euros (a nomd’Universitat de València-

Dise), a: Gabinet dePremsa. AvingudaBlasco Ibáñez 13, quartnivell. 46010, València.

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ

El paper de les donesen els postconflictes ien els processos de pauserà el tema estudiat elpròxim 20 de febrer aValència, en un acteo rganitzat pel comitéespanyol de l’ACNURen col·laboració amb elF ò rum de Barc e l o n a2004. L’acte tindrà lloca la FundacióU n i v e r s i t a t - E m p resa dela Universitat deValència, plaça de laVe rge de la Pau, a par-tir de les 9:30. Estàp revist que el pre s i d e n tde la Generalitat,Francesc Camps, i l’al-caldessa de Va l è n c i a ,Rita Barberá, inaugure nl ’ e n c o n t re .Després d’haver estu-diat a fons durant elsúltims quatre anys elspostconflictes en diver-sos països del món,s’ha comprovat que lesgrans protagonistes anivell de societat civilsón les dones. Peraquesta raó s’ha deciditreunir expertes en eltema com ara Sanam

Anderlini, directora dela Comissió Política deWoman Waging Peacede Wa s h i n g t o n .Aquesta org a n i t z a c i ódóna suport alsesforços de les donesque treballen per lapau a zones de conflic-te, així com en temesde prevenció, negocia-ció, processos de pau ire c o n s t rucció. També hip a rticiparan More n aH e rrera, diputada salva-

d o renca, sòcia fundado-ra de Las Dignas i inte-grant de diversos gru p sde treball sobre lesdones en el conflictedel Salvador; JudithL a rge, responsable deDemocràcia, Diàleg iConflictes del ’ O rganització Inter-nacional IDEA (Institutper a la Democràcia),consultora de diversoso rganismes inter-nacionals als Balcans,

Indonèsia, Filipines,Timor i Uganda; iC a rmen Magallón,d i rectora de laFundació Seminarid’Investigació de la Paudel Centre Pignatelly deS a r a g o s s a .La trobada serà mode-rada per María ÁngelesSiemens, secre t à r i ageneral del comitéespanyol de l’ACNUR.Junt amb aquestesespecialistes debatrantambé diputades depaïsos que en aquestsmoments estan vivintsituacions de conflicteo b e rt, com araColòmbia, o d’unsa l t res que ja hancomençat els seus pro-cessos de pau comSud-àfrica, Perú, elsBalcans o Ruanda.També interv i n d r a nM i reia Belil, dire c t o r ade Diàlegs del Fòru mde Barcelona 2004, iCarlos Boggio, re p re-sentant diplomàticd’ACNUR a Espanya.

El paper de les dones enels processos de pau

Especialistes de diverses univer-sitats espanyoles s’han re u n i taquest mes per a donar unimpuls a la literatura infantil ijuvenil. Des de la Universitat deValència, la professora GemmaLluch va participar en aquesta ITrobada d’Investigadors enLiteratura Infantil i Juvenil delM a rc Ibèric celebrada al CentreRamón Piñeiro per a laInvestigació en Humanitats. Ap a rtir de les febleses i fort a l e s e sde la literatura infantil i juvenildels diferents àmbits lingüísticsexposades durant l’encontre s’ha

a c o rdat empre n d re diverseslínies d’actuació. Després d’a-questa primera aproximació ésnecessària una continuïtat per aconéixer més exhaustivamenta l t res investigacions en aquestcamp. Amb les noves dades, elsassistents podran completar- n eles propostes i establir-ne priori-tats que permetran consolidar lainvestigació científica en litera-tura infantil i juvenil. Així, esp retén constituir una xarx atemàtica que serà objecte de lapròxima reunió dels investiga-dors, en la qual s’abordarà la

sol·licitud de projectes concre t si la posada en marxa d’un màs-ter sobre aquesta literatura.D’altra banda, treballaran per ai n c l o u re la literatura infantil ijuvenil com a assignatura tro n c a lo obligatòria en els futurs plansd’estudi d’algunes carre re s ,c rear instituts universitaris d’in-vestigació en literatura infantil ijuvenil, fomentar les re l a c i o n samb centres i depart a m e n t sd ’ a l t res universitats europees illatinoamericanes, i sol·licitarp remis i ajudes oficials per a lainvestigació en literatura infantili juvenil.

Impuls a l’estudi de la lite-ratura infantil i juvenil

R E D A C C I Ó

La Facultat d’Economia deValència ha convocat hui dijous,dia 12 de febrer, professors d’a-questa disciplina de més de dos-cents centres de batxillerat iensenyament secundari de laprovíncia de València. La tro-bada té com a objectiu coordinarles tasques organitzatives de lasegona Olimpíada d’Economiad’aquesta demarcació, i la pri-mera d’àmbit autonòmic.

La preinscripció es formalit-zarà al llarg del mes de març.Els professors d’Economiad’instituts i centres de secundà-ria es reuniran a partir de les16:30 hores a la Sala ManuelSánchez Ayuso de la Facultatd ’ E c o n o m i a .

L’acte estarà presidit pel degàde la Facultat, Enrique Vi l l a r-real. Prendran part en el mateix,a més, Ignacio Alfaro, del’Oficina de Converg è n c i aEuropea, que dissertarà sobrel’Espai Europeu d’EducacióSuperior; el director del Serveide Formació Permanent de laUniversitat, Bernardino Salinas,que col·labora en l’org a n i t z a c i óde l’Olimpíada; i la professoraMari Luz Marco, que oferiràdetalls sobre organització, dates,temari, exàmens i premis.

La segona Olimpíada d’Eco-nomia per a estudiants de bat-xillerat de centres públics i pri-vats de València repeteix la reei-xida iniciativa d’abril de l’anypassat, on van participar més decent trenta alumnes, dels qualses van proclamar finalistes deu

estudiants. Amb aquesta com-petició la Facultat pretén esti-mular l’estudi de les cièncieseconòmiques entre els joves.

Les proves del 2003 van con-sistir a resoldre qüestions numè-riques, contestar preguntes teò-riques i realitzar un comentari

de text sobre actualitat econò-mica. La convocatòria compta,com en l’edició anterior, amb elpatrocini de la Borsa de Va l è n c i ai, per a aquest any, amb lacol·laboració de la Generalitat,a través de la Direcció Generald ’ E c o n o m i a .

L’Olimpíada s’amplia aAlacant i Castelló, ja que a lainiciativa se sumen laUniversitat d’Alacant i laUniversitat Jaume I de Castelló.Aaquest efecte, com a Va l è n c i a ,es realitzaran sengles competi-cions a les províncies d’Alacanti Castelló, i una PrimeraOlimpíada Autonòmica que esdesenvoluparà a la fi del pròximj u n y, una vegada acabades lesproves de selectivitat.

A rranca laII Olimpíadad ’ E c o n o m i a

12 FEBRER 20049 NÚM. 196

P rofessors d’Economia dels instituts, convocats hui a la FacultatREUNIÓ JUSTÍCIA

El ‘Practicum’de Dre tse celebrahui dijous

R E D A C C I Ó

El P r a c t i c u m de la llicencia-tura de Dret en els òrg a n sjudicials se celebra hui dijous,dia 12 de febrer. La jornada,que començarà a les 18:30 alSaló d’Actes de la Ciutat dela Justícia de València, és fruitde la col·laboració entre laUniversitat de Va l è n c i a(Facultat de Dret) i elTribunal Superior de Justícia.

La iniciativa està destinadaa magistrats, jutges, secreta-ris judicial i juristes de laGeneralitat, així com alstutors del P r a c t i c u m .

L’objectiu de la jornada ésl’apropament dels estudiantsde Dret a la realitat delsò rgans judicials valencians.Els estudiants poden conéi-xer la realitat quotidiana deles oficines judicials. Els estu-diants poden observar de propamb quins materials treballenels jutges i secretaris judicialsa l’hora de dictar les seuesr e s o l u c i o n s .

Aquesta iniciativa ve rea-litzant-se des de l’any 1988.Fins ara, han realitzat elP r a c t i c u m un total de 219estudiants, que han estat tute-lats per 63 professors i per 67persones procedents de l’àm-bit de l’administració de jus-t í c i a .

La sessió de hui serà inau-gurada pel president delTribunal Superior de Justíciavalencià, Juan Luis de la Rúa.També parlaran el degà deDret, Carlos Alfonso, i elvicerector Joan CarlesCarbonell. Hi haurà unaponència i també una taularedona en la qual participa-ran magistrats en actiu.

Les Olimpíadesd’Atenes 2004 tenen aValència una rèplicamolt peculiar:l’Olimpíada que orga-nitza la Facultatd’Economia de laUniversitat deValència. Els destina-taris: els estudiants desecundària. Una ini-ciativa que arranca huidijous amb una reunióamb professors de dos-cents centres de laprovíncia.

La Universitat de València, al’abast de tot el món

SERGIO SARRI.MAQUINÀRIA SURREAL

Dies: Fins el 29 de febrer.Lloc: Sala Martínez Guerricabeita. C/laNau 2. Entrada gratuïta.

GENS I ALIMENTACIÓ

Dies: Fins a febrer del 2004.Lloc: Sala d’Exposicions del JardíBotànic de la Universitat de València.C/Quart 80. València.

L’HOME I LA PEDRA 2:L’HABITATGE TEMPORAL

Dies: Fins el 21 de març.Lloc: Sala Thesaurus. C/la Nau 2.

VINILO ART

Dies: Fins el 29 de febrer.Lloc: Sala Oberta. C/la Nau 2.Organitza: Fòrum de Debats.

VII BIENNAL MARTÍNEZGUERRICABEITIA ‘VIOLÈNCIES’

Dies: Fins el 29 de febrer.Lloc: Museu de la Ciutat. Pl/del’Arquebisbe 2.

BIGAS LUNA. CARES DE L’ÀNIMA

Dies: Fins el 21 de març.Lloc: Sala Estudi General de l’edificihistòric. C/la Nau 2.

HOMENATGES I RETRATS

Damián Flores. Inauguració el 20 defebrer.Dies: Fins el 3 d’abril.Lloc: Sala de la Muralla. Col·legi MajorRector Peset.

POÈTICA

Basada en textos clàssics llatins. PerTeatro del Verbo.Dies: 18 i 19 de febrer.Hora: 19 hores.Lloc: Sala Palmireno. Facultat deFilologia.

CALLEIDOSCOPIO. LA TERCERA ESTÁ VENCIDA

Música. Teatre al carrer. Festival VEO.Dies: 14 i 15 de febrer.Hora: 11:30 hores.Lloc: Plaça Alfons el Magnànim.

CALLEIDOSCOPIO: 1.700 DEDOS

Dansa. Teatre al carrer. Festival VEO.Dies: 12, 13 i 14 de febrer.Hora: 18:30 hores.Lloc: Plaça dels Pinazo (eixida metroColom).

CALLEIDOSCOPIO: OTRA FUENTE PERO SE MUEVE

Exercici teatral col·lectiu al carrer.Festival VEO.Dies: 14 i 15 de febrer.Hora: 12:30 hores.Lloc: Plaça de la Verge.TODOS LOS BUENOS

ESPÍAS TIENEN MI EDAD

Companyia Juan Domínguez. VEO.Dies: 14 i 15 de febrer.Hora: 20:30 hores.Lloc: Sala Matilde Salvador. C/la Nau2.Preu: 9 euros. Venda anticipada perServientrada i El Corte Inglés.

KARMELAS I ARIBAU (PROGRAMACONJUNT DE DANSA)

Karmelas: Dansa i teatre. Aribau:Dansa.Dies: 13, 14 i 15 de febrer.Hora: 20:30 hores.Lloc: Teatro de lo Inestable. C/DoctorSanchis Bergón 5, baix.Preu: 7 euros; grups de 10, 6 euros.Reserves al 665 38 80 00.

AMAR PUEDE MATAR

De Bramant Teatre. Circuit Café TeatreValència-San Miguel.Dia: Dimarts 17 de febrer. A Matisse.C/Campoamor 60.Dia: Dimecres 18 de febrer. A CarmenSui Generis. C/Cavallers 38.Hora: Sessions a les 23 hores.

DRET A L’EDUCACIÓ: ENTRE EL SERVEI PÚBLIC I EL MERCAT

A partir del llibre Los nuevos amos dela escuela, de Nico Hirtt. Amb AlbertSansano, membre del STEPV-Iv, i NicoHirtt.Dia: Dimecres 18 de febrer.Hora: 19:30 hores.Lloc: Aula Magna. C/la Nau 2.Organitza: Fòrum de Debats.

L’ESCRIPTURA TEATRAL HUI

Taula redona. VEO. Amb AlejandroJornet, Hadi Kuric, Nel Diago.Dia: Divendres 13 de febrer.Hora: 19 hores.Lloc: SGAE. C/Blanqueries 6.

MÚSICA DE CAMBRA

Concert al Mercat de Colom. Dies: Dijous 12 de febrer.Hora: 19 hores.Lloc: C/Jorge Juan.

JAZZ AL MERCAT DE COLOM

En Clave. Entrada lliure.Dia: Divendres 13 de febrer.Hora: 19 hores.Lloc: C/Jorge Juan.

DEL JAZZ AL FUNKY

Creixent amb la música.Dia: 12 de febrer.Hores: A les 10 i a les 11:30 hores.Lloc: Sala Rodrigo. Palau de la Músicade València.

LA TOSTADORA: ROBERTO GATO

Black’n Roll.Dia: Divendres 13 de febrer.Hora: 24 hores.

Lloc: Velvet. C/Campoamor 58.

PROJECCIONS VALENCIANES

Produccions realitzades a la Universitatde València i a la Universitat d’Alacant. Dia: Dilluns 16 de febrer.Hora: 19 hores.Lloc: Aula Magna. C/la Nau 2.

PREESTRENA DE LA PEL·LÍCULAFRANKIE BANDERAS

De José Luis García Sánchez.Dia: Dilluns 16 de febrer.Hora: 22:30 hores.Lloc: Aula Magna. C/la Nau 2.

LA FLAQUEZA DEL BOLCHEVIQUE

De Manuel Martín Cuenca.Dia: Dimecres 18 de febrer.Hora: 19 hores.Lloc: Aula Magna. C/la Nau 2.

SED DE MAL (TOUCH OF EVIL)

D’Orson Wells. EUA. 1958. Gratis. Dia: 18 i 19 de febrer.Hora: 18 hores.Lloc: Col·legi Major Lluís Vives.

CONCURS UNIVERSITARI DE NARRATIVA ‘SAMBORI’

Per a estudiants de la Universitat deValència, la Politècnica, la d’Alacant, laJaume I de Castelló i la MiguelHernández d’Elx.Termini: 27 de març.Recepció: Adreçar al Servei deNormalització Lingüística de laUniversitat de València.Més informació: www.uv.es/snl/Al Servei de Normalització Lingüística,DISE i AdR.

ENCONTRE INTERNACIONAL DE PERFOMANCE

Dies: 14 i 15 de febrer.Hora: 20 hores.Lloc: Vestíbul de l’IVAM.

PARTIT DE BÀSQUET ROSCASARES VS F.C. BARCELONA

Dia: Dissabte 14 de febrer.Hora: 19 hores.Lloc: Pavelló Fonteta de Sant Lluís.

LECTURA DE POEMES D’ALFONS CERVERA

Presentació: Vicent Alonso.Dia: Dimarts 17 de febrer.Hora: 18 hores.Lloc: Saló de Graus de la Facultat deFilologia.

FRANCISCO BRINES

Dia: Dimarts 17 de febrer.Hora: 20 hores.Lloc: Sala Martín i Soler. Palau de laMúsica de València.

P O E S I A

D I V E R S O S

CINEMA PREMIS TIRANT

M Ú S I C A

C O N F E R È N C I E S

T E AT R E

E X P O S I C I O N S

1 0 A g e n d a12 FEBRER 20041 0 NÚM. 196 A g e n d a

C o n c e rt de músicaclàssica del cicleJoves Intèrpre t sEl Col·legi Major Rector Peset acolliràd i m a rts dia 17 de febrer un concert dinsdel cicle Joves Intèrprets de l’IVM.L’actuació serà a les 20 hores i oferirà unampli programa amb obres de JohannesBrahms, Niels Gade, Claude Debussy iJean Françaix.Els intèrprets seranBeatriz López, clari-net; i JavierG u t i é rrez, piano.Beatriz López va nài-xer a Xèrica–Castelló– el 1982.Va estudiar alC o n s e rvatori Superiorde Música deValència i es va tras-lladar a Salzburg pera completar la seuaf o rmació amb AloisB r a n d h o f e r. Hacol·laborat amb diver-ses agrupacions comara l’Orquestra Fil-h a rmònica de laUniversitat deValència, el Gru pI n s t rumental Sphera ila Mozart e u mO rchester Salzburg ,e n t re altres. El pia-nista Javier Gutiérre z( Washington, 1977) vaestudiar al Conservatori de la Universitatde Xile i va fer els cursos de postgrau aL o n d res amb la Royal Academy of Music.Ha participat en diversos concerts aA n g l a t e rra i Portugal organitzats per lesambaixades de Xile en aquests països. Desdel 2003 estudia a la UniversitatM o z a rteum de Salzburg .

O f e rta cultural al’Institut FrancésDins de la programació cultural quel’Institut Francés està duent endavant,s’han programat per a aquest mes defebrer diversos actes. Així, el dissabte dia14 es realitzarà, a les 11 hores i a l’audi-tori del centre, un Contacontes enFrancés, per a tots els públics, a càrrecde Christian Tardif. Ja entre setmana, eldimecres dia 18, a les 20:15 hores i enel mateix escenari, continuaran les ses-sions de cinema amb el Dia D Cine, queprojectarà El seu germà, de PatriceChéreau, en versió original. L’InstitutFrancés es troba al carrer Moro Zeit 6.Les activitats són gratuïtes.

ITESC ACTIVITATS

Johannes Brahms, iClaude Debussy

REDACCIÓ

La Universitat de València ator-garà la seua Medalla al profes-sor Gonzalo Anaya. L’ a c t etindrà lloc demà divendres, dia13 de febrer, al Paranimf de l’e-difici històric del carrer de laNau a partir de les 11:30 hores.La sessió també servirà per ainvestir els nous doctors del cursacadèmic 2002/2003.

El catedràtic de Sociologia dela Universitat de València ErnestGarcia serà l’encarregat d’ex-plicar la trajectòria i els mèritsde Gonzalo Anaya. Després esprocedirà al lliurament de laMedalla i a continuació serà eltorn del guardonat.

Gonzalo Anaya Santos va nài-xer a Burgos el 1915. Son pareera un comerciant, que va empo-bri-se arran de la crisi del 29. Vaingressar a l’Escola de Magisteride Burgos, on es graduà de mes-tre de primer ensenyament el1933. En els cursos organitzatsper la República va obtindre eltítol de Mestre Nacional i pocdesprés de complir els díhuitanys, el 14 de febrer, va sernomenat mestre interí. Un diadesprés va prendre possessió dela plaça per a exercir a Cayuela( B u rgos). A Gonzalo A n a y asempre li ha agradat autodefi-n i r-se com “un mestre de laRepública”.

Va participar en les activitatsde la Federació de Tr e b a l l a d o r sde l’Ensenyament (FETE) de la

Unió General de Tr e b a l l a d o r s(UGT). Per la seua vinculaciósindical, després de la guerracivil va rebre una sanció de laComissió Depuradora franquistai va ser confinat a Cañizar deAmaya (Burgos), on va residirfins a finals del 1942.

Va aprofitar el període de con-finament per a estudiar els doscursos comuns de la llicencia-

tura de Filosofia i Lletres a laUniversitat de Saragossa (1939-1940) i els dos de l’especialitatde Filosofia a la Universitat deMadrid (1940-1942). En setem-bre del 1942 va obtindre la lli-cenciatura, la qual li va perme-tre abandonar el seu confina-ment i traslladar-se a Almadén(Ciudad Real).

Entre 1948 i 1950 va exercir

de professor a València (ciutatque havia conegut el 1932), iva exercir a l’Institut LluísVives com a professor interí deGrec. El 1953 va guanyar lacàtedra de Filosofia de l’Escolade Magisteri de Santiago deCompostel·la i un any desprésfou nomenat catedràtic deFilosofia de l’Institut FemeníRosalía de Castro de la capital

gallega. El 1961 és diplomat enPsicologia i Psicotècnia per laUniversitat de Madrid i el 22de maig del 1967 és doctoraten Filosofia per la Universitatde Madrid, amb una tesi sobreL’essència del cinema. Te o r i ade les estru c t u re s.

Durant la segona estada aGalícia publica diverses obres,com ara: La depresión culturalgallega (Vigo, 1970); El COU,análisis de una experiencia(Santiago de Compostel·la,1973); Luis Bello. Viaje por laescuela de Galicia (la Corunya,1973).

El 1973 obté la càtedra deFilosofia de l’Escola deMagisteri de València i desprésde la reforma promulgada perla LRU s’integra al Departa-ment de Sociologia iAntropologia Social.

El 1985 és nomenat catedrà-tic emèrit de la Universitat deValència. Entre les obres publi-cades en la seua etapa valen-ciana es pot fer esment de: U n aruptura en la enseñanza ( F.Torres ed., València, 1976) iQué otra escuela ( A k a l ,Madrid, 1979).

Ha representat el MEC enreunions internacionals del’OCDE-CERI i ha col·laboraten les investigacions del’INCIE.

Des de la seua constitucióforma part del Consell EscolarValencià, com a membre dereconegut prestigi representantde la Universitat de València.

L’any 2000 rebé la Medallade Plata al Mèrit en el Tr e b a l l .També ha rebut nombroses dis-tincions. Un centre de secundà-ria del poble de Xirivella du elseu nom des del 1993, així coml’Escola d’Estiu del Movimentde Renovació Pedagògica.

REDACCIÓ

L’exposició Homenajes y re -t r a t o s reuneix un conjunt decinquanta olis i dibuixos rea-litzats des del 1994 en elsquals Damián Flores ret ho-menatge a alguns dels escrip-tors i artistes –Edward

Hopper, De Chirico, Morandi,Luis Cernuda, Josep Pla,Pessoa o Satie, entre altres–que han orientat i inspirat elseu treball com a pintor. Ambel títol de Retrats es presentauna obra inèdita de caràcterintrospectiu en la qual el pin-tor evoca escenes de la seua

infància i del seu entorn fami-liar. La mostra, que s’inaugu-ra el pròxim 20 de febrer ique podrà visitar-se fins a fi-nals de març, està acompa-

nyada d’un catàleg amb tex-tos de Juan Manuel Bonet, ac-tual director del MuseuNacional Centre d’Art ReinaSofia i exdirector de l’IVAM;

de Salvador A l b i ñ a n a ,professor d’HistòriaModerna i director delRector Peset; així comdel mateix autor.

Damián Flores va nài-xer a A c e b u c h e(Badajoz) el 1963, si bégran part de la seuainfància va transcórrer aBelalcázar, Còrdova, feta què s’al·ludeix enaquesta mostra. Va estu-diar l’especiali tat degravat a la UniversitatComplutense, obtenintel grau de llicenciat el1987. El 1996 va residira Roma com a becari del’Acadèmia Espanyola.Actualment, viu i treba-

lla a Madrid. Considerat unpintor literari, la seua obras’emmarca en una nova figu-ració que alguns etiqueten demetafísica.

La pintura literària deDamián Flores, alRector Peset

La institució premia una vida dedicada a l’ensenyament i la pedagogiaRECONEIXEMENT

Medalla de la Universitat pera Gonzalo Anaya

12 FEBRER 20041 1 NÚM. 196

Gonzalo Anaya. FOTO: M. LORENZO

Retrat del pintor Edward Hopper, del catàleg de Damián Flore s .

La Sala de la Muralla del Col·legi Major Pesetde la Universitat de València acull, a partir delpròxim 20 de febrer, una exposició de DamiánFlores, pintor adscrit a la nova figuració.

1 2 F E B R E R 2 0 0 41 2 NÚM. 196 Ú LT IM A

R E D A C C I Ó

edifici de la Nau de la Universitatde València és una de les seus de la

Quinzena de l’Audiovisual Valencià. Estracta d’una iniciativa emmarcada dins delsVI Premis Tirant, que organitza el ClubDiario Levante i l’Aiffa (Agènciad’Informació, Formació i Foment del’Audiovisual Valencià). La Universitatacull diverses categories de la SeccióOficial: Doblatge al Valencià, Sèries iDocumentals. Els Premis Tirant han fethistòria en arribar a les 170 produccions iles 240 projeccions. Fins al dia 20 de febrerhi haurà passes a la Nau.

La programació a la Nau va començardilluns dia 9 de febrer amb la projecció dePlaneta Blau i Eva en blanc i negre, amb-dues incloses en la secció oficial, en la cate-goria de produccions de doblatge al valen-cià. A continuació s’hi van exhibir duessèries: Alto Tajo, labor de un gran río, diri-git per Salvador Castillejos, i Av e n t u r a ’t,dedicat als esports d’aventura, a càrrec deVicente Puertes Marzal. Per a tancar la jor-nada es va projectar el documental dirigitper José María Sanz Bernabé A l p a m a y o2 0 0 3, realitzat a la serralada Blanca del Perúdurant l’aproximació i escalada al nevatAlpamayo, de 5.948 metres d’altitud.

Els guardons de la Quinzena de

l’Audiovisual Valenciá s’articulen en lessegüents categories: Llargmetratge, T VMovie, Curtmetratge, Sèrie, Documental,Videoclip, Anunci Publicitari, Direcció,Guió, Direcció Artística, Música Original,Actor Protagonista, Muntatge, Fotografia,Maquillatge, Guió i Intèrpret de Doblatgeen Va l e n c i à .

Dimarts va arribar el torn de La Mari, deJesús Garay, una coproducció de Te l e v i s i óValenciana. La Mari, amb Ana Fernándezi Ramón Madaula, relata el drama quesuposa per a una dona jove deixar-ho tot iemigrar a la recerca de més fortuna a unpaís on hi ha una altra cultura i un altreidioma. També el dimarts es va projectarMa mare és..., que reuneix tretze reportat-ges dirigits al públic infantil, on es parladels oficis de les mares a partir del diver-tit relat dels fills.

Finalment, A savia galega, d’AntoniaM o n t a n e r, va reflectir el drama de l’enfon-sament del P restige i les terribles conse-qüències que va provocar el desastre. Eldocumental mostra la lluita de les maris-cadores gallegues pels seus drets.

Els directors dels Premis Tirant a laIndústria Audiovisual Valenciana, José LuisGaliana –coordinador del Club DiarioLevante–, Francesc Fenollosa –responsa-ble de l’Aiffa– i Fernando Franco –direc-tor tècnic del festival– van destacar en lapresentació el gran increment de participa-ció en aquesta sisena edició, que demostra“el gran moment de la indústria audiovi-sual valenciana”. Segons Galiana, la sisenaedició dels Premis Tirant és “històrica”.

La Quinzena de l’Audiovisual Va l e n c i àse celebra en set seus de València i A l a c a n t .El gros de la programació es pot veure alClub Diario Levante, situat a lesinstal·lacions del diari L e v a n t e - E M V. Ta m b ésón seus: l’IVAC-La Filmoteca, l’IVA M ,la SGAE-Fundació Autor i els CinemesBabel-Albatros, a més de l’Aula Magna dela Universitat de València. A Alacant, elsTirant es programen al Club Información.

Entre les novetats d’aquest any destacael I Festival d’Ultramar Tirant-Guarnicê deCinema, un agermanament entre festivalsque compta amb la presència de cinc impor-tants directors de cinema brasiler i del supe-rintendent de l’Agéncia Nacional doCinema do Brasil, Alberto Flasksman.

Una altra novetat és la convocatòria delI Concurs d’Idees Televisives iCinematogràfiques Tirant d’Arg u m e n t s ,que busca estimular l’escriptura per a audio-visuals. A més, el festival ha editat un catà-leg de 150 pàgines que reuneix tota la sec-ció oficial més els cicles. Entre les pel·lícu-les que es poden veure en els cicles delsTirant 2004 hi ha cinc premis Goya, entreelles Te doy mis ojos.

L’actual edició dels Premis Tirant rethomenatge al productor valencià JosepAntoni Pérez Giner amb la projecció de trespel·lícules seues, com també a GermánM o n t a n e r, l’actor recentment mort i que java meréixer el Premi Tirant del 1999.

E n g u a n y, per primera vegada, els Ti r a n tinclouen un zoòtrop, que ha estat dissenyatper Tomàs Gorria, responsable de la maque-tació de NOU DISE.

L’

Açò no para. Tots elsdies les pàgines delsperiòdics i les imatges

dels telenotícies s’omplin dedones maltractades o assassi-nades pels seus marits, elsseus nòvios, els seus com-panys de vida o de treball.Les xifres del dany són exas-perants i, no obstant això, larepetició seriada d’aquestdany no és prou per a incrus-tar-se en la consciència d’unasocietat com més va més in-visible davant de casos comaquests. Però encara n’hi hamés: quan aquesta societatparla, o alguns dels seuslíders solten la llengua, se’ttalla la respiració. Ja veuen aOriola: un regidor del PP estàacusat d’assetjament sexual auna dona que treballava a l’a-juntament i els carrers de laciutat s’omplin de manifes-tants cridant contra ella isolidaritzant-se amb el pre-sumpte delinqüent. I mésamunt Fraga Iribarne: la gentque defén l’amor lliure i l’a-vortament no té dret a quei-xar-se pel fet que un alcaldedel seu partit haja violentatsexualment una adolescent.Aquest és el món al revés:els qui decideixen el que estàbé o el que està malament enaquest país són els artistes dela doble moral, la hipocresiai el cinisme. I en el punt de laviolència contra les donesestem arribant a una situacióexasperant: a la casa, al car-rer, en el treball: en qualsevollloc hi ha cada minut unadona colpejada per un homeque, per a més humiliació,diu que la vol amb bogeria.Ja no caben més morats nimés tolls de sang en elsperiòdics i els telenotícies. Imalgrat això, els cossos quepateixen aquests morats iprovoquen els tolls de sanges pengen com a restes devaca en els ganxos d’eixesinfames carnisseries moralsque són els programes ano-menats del cor que inundentotes les televisions públi-ques i privades. Què podemfer davant d’aquest panoramadesolador que sembla no tin-dre final? No ho sé. Algunacosa, però, hem de fer per aparar aquesta reguera deviolència que governants im-presentables i falsos enamo-rats protagonitzen tots elsdies contra les dones ambuna rialla burlanera entre lesdents.

D o n e sAlfons Cervera

L’Aula Magna de la Nau, una de les seus de la Quinzena de l’Audiovisual Valencià

2

La sisena edició delsPremis Tirant de promocióde l’audiovisual valencià ha fet història enarribar a les 170 produccions i les 240 pro-jeccions

Els Ti r a n tvan a l’Aula

Fotogrames d’algunes de les pro-duccions que s’exhibiran a l’AulaMagna dins dels cicles programatsen els Premis Tirant a la Universitatde València. Dalt, imatge del guardóde la mostra.