nÚmero 159 gener de 2012 - enginyersbcn.cat€¦ · ball. per tant, no podem ni hem de...

TheknosC O L · L E G I D ’ E N G I N Y E R S T È C N I C S I N D U S T R I A L S D E B A R C E L O N AN

ÚMER

O 1

59G

EN

ER

DE

20

12

Entrevista: Àngel Castiñeira, director del departament de Ciències Socials d’ESADERetrat Professional: Josep M. MiliánEmpresa: Rostidor Eurast

enginyeria

Les fonts

de Montjuïc,

artística

Theknos 159.qxp 16/1/12 11:15 Página 1

Fa poc hem deixat enrere unany amb una greu crisi mun-dial. Un any que, sobretotdes del punt de vista econò-mic, ens ha dut ensurts iforça maldecaps. Malgrat tot,cal i hem de ser optimistes itenir ben present que, comestà comprovat, la societataprèn dels propis errors, elssupera i s’enforteix. Pels quecreguin que això és unafal·làcia, només han de pen-sar i recordar com érem i comvivíem fa poc més de 50 anys.Els avantatges i les comodi-tats de què disposa la societatactual són molt superiorsals d’aleshores. Evidentment,aquest estat, que s’ha deno-minat del benestar, no ensl’han regalat ni ha caigut delcel, sinó que s’ha aconseguita força de lluita, esforç i tre-ball. Per tant, no podem nihem de malbaratar-lo.

La nostra actitud ha deser positivista, escampar boi-res i malsons, treballar sensedefallir i, tot reinventant-nos,continuar endavant. No po-dem arrambar-nos al voral i

deixar passar els que tenen elcoratge de superar-se i es-forçar-se per anar endavant.Durant aquest any hi hahagut certa disbauxa que ensha perjudicat i que, per culpad’alguns eixelebrats, estempatint atesa la seva irrespon-sabilitat. Doncs, ara, tocareconèixer-ho per poder re-gular-ho de forma seriosa irigorosa, i esmenar totsaquests errors.

Fa pocs dies, al CETIBvàrem aprovar el pressupostper al 2012 amb un 98 % afavor dels assistents. Elpressupost, com estem fentaquests últims temps, és decontenció i d’austeritat, so-bretot pel que fa als aspectesmés complementaris, i técom a objectiu mantenir —i

si cal incrementar— els ser-veis més necessaris, tant perals col·legiats i col·legiadescom per a la professió. Alho-ra, volem reinventar-nos ambnoves formes i sistemes definançament, com ara, entred’altres, l’acreditació dels nos-tres professionals, els certifi-cats d’idoneïtat tècnica, elcoworking, etc.

Així doncs, adaptant lesmesures que pertoquen alsnous temps, la nostra institu-ció podrà seguir endavant,sense cap mena de dubte. Elrigor i el control que s’ha dutdurant aquests últims tempsi que seguirem duent, con-juntament amb una econo-mia sanejada, ens ha de per-metre mirar cap al futur ambil·lusió i força tranquil·litat.�

3

El CETIB encarael 2012 amb confiança

Joan Ribó I Degà[email protected]

OBSERVATORI

“El CETIB ha aprovat unpressupost auster, amb la previsió però d’incrementarserveis i reinventar-nos”

“L’estat del benestar s’haaconseguit a força de lluita,esforç i treball. No podem nihem de malbaratar-lo”


06OPINIÓTres misteris, tres

07EN SEGONSQuan la llum és màgica

26ENTREVISTA

Desempallegar-se del pla estrictamenteconomicista no és fàcil en un moment decrisi com l’actual. Però sempre val la penaobservar les coses des d’una òpticadiferent. L’òptica dels valors, per exemple.

Consell editorial: Jèssica Casulà, Jordi Català, Miquel Darnés, Montse Grau, Marta Martí, Agustí Morera, Joan Ribó. Assessor de comunicació: Miquel Darnés.Coordinació i realització editorial: Ara Llibres, s.c.c.l., www.arallibres.cat. Col·laboracions en aquest número: Joaquim Adell, Departament de Fitnessdel Grup Dir, Jèssica Casulà, Jordi Garriga, Jordi Goula, Manel Haro, Delvis Luis, Oriol Lladó, Mercé Montblanch, Mayte Pamada, Sofia Prim, Albert Punsola, David Roman,Miguel Ángel Sanchez, Josep Maria Sarri, Servei d’Assessorament Jurídic del CETIB, Servei d’Orientació Tècnica del CETIB. Imatges: Arxiu del CETIB, Canetti fotografia,Xavier Corbella, Localpres, Oriol Nin, Marc Javierre, Artur Ribera, Shutterstock. Disseny original: Estudi Freixes. Publicitat: Àrea comercial (Ricard Piqué) Bailén, 68- 08009 Barcelona, [email protected] Tel.: 932 725 430. Impressió i enquadernació: Sprint Copy, SL. Edita: Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona,Consell de Cent, 365 - 08009 Barcelona, Tel.: 934 961 420 Fax: 932 152 081, [email protected] DL: B-35390-67 ISBN: 1137-0017 © CETIB

Els criteris exposats en els articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió del Col.legi. Així mateix, els anunciants són els únics responsables delcompliment, de la qualitat dels serveis que presten i de la veracitat de la informació facilitada. El CETIB no té cap responsabilitat davant els lectors de la publicació. Queda expressament prohibida lareproducció dels continguts de la revista a través de recopilacions d’articles periodístics, d’acord amb l’article 32.1 de la Llei 23/2006, text refós de la Llei de propietat intel·lectual. En cas que estiguéssiuinteressat en una autorització per reproduir, distribuir, comunicar, emmagatzemar o utilitzar en qualsevol forma, adreceu la vostra petició a [email protected]. Aquesta publicació utilitza paper estucatecològic (PEFC) de 100 grams i de 170 grams per a la coberta.

08INFORMACIÓ COL·LEGIAL

15RETRATPROFESSIONALJosep M. Milián

24ENGINYERS 2.0Apple vs. Google:interrogants i reflexionssobre un xoc de marques

36INFORMACIÓ PROFESSIONAL

30ARTICLETÈCNICLa producció d’aiguacalenta i freda

41INNOVACIÓL’enllumenat públic

42EMPRESARostidor Eurast

45SALUT I MÉSUn pla per a cada edat

46ESTIGUESAL DIA

16SOSTENIBILITATLa bomba silenciosaEl núvol contra canvi climàticEl mercuri

Àngel Castiñeira,director del Departament deCiències Socials d’ESADE

14COMISSIÓDEL MES

La desgravació fiscal de vehiclesInformació Professional, pàgina 36

40PREGUNTESFREQÜENTS

El Col·legi aprova el pressupost per al 2012Informació Col·legial, pàgina 8

MA

RC

JA

VIE

RR

E


Els carrers, millor amb llums méseficients, segons el 63 % dels enquestats

TOTAL VOTS: 52

Opineu a www.cetib.cat.

L’ENQUESTA DEL WEB

Dilluns 06 de febrerHabilitats directives.Lideratge i direcció de personesCurs impartit per ponents de l’empresa NAU Desenvolupament

professional. Aquest mòdul forma part del curs Habilitats directives

(els assistents poden cursar-lo parcialment o íntegrament).

S’impartirà el dia 6 de febrer, de 17 a 20 h, al Tecnoespai del

CETIB.

Dijous 09 de febrerLideratge i competició.Els “altres” recursos humansProposada per la Comissió de Vinculats a Empresa, aquesta con-

ferència ensenyarà tècniques efectives i habilitats pràctiques que

aportin avantatges competitives en aquesta “batalla” del dia a

dia. Impartida per Manel Guardiola, responsable de RRHH de

l'empresa SECOT, tindrà lloc el proper 9 de febrer de 2012, a les

19 h al Tecnoespai.

Dimarts 14 de febrerCurs d’Autodesk InventorCurs de 42 hores lectives impartit per professors de l’empresa

Bitmap formació. Tindrà lloc els dies 14, 16, 21, 23 i 28 de febrer i

1, 6, 8, 13, 15, 20, 22, 27 i 29 de març de 2012, de 17 a 20 h, al

Tecnoespai del CETIB.

Dijous 16 de febrerCurs d’energia solar tèrmicaL’objectiu del curs és formar tècnics en la comprensió del

funcionament de sistemes solars tèrmics, principalment en edificis

plurifamiliars. Impartit per ponents de l’empresa ambSol, té lloc els

dies 16, 21, 23 i 28 de febrer i 1, 6 i 8 de març de 2012, de 17 a

21 h, al Tecnoespai del CETIB.

18EN PORTADA

Per què penseu que ens calen unes smartgrids (xarxes elèctriques intel·ligents)?

63 % Depèn. Una bona il·luminació no es basa a incrementar la potència sinó a millorarl’eficiència de l’enllumenat.

27 % En general estan massa il·luminades,i produeixen un excés de contaminaciólumínica en no incorporar innovacionsintel·ligents.

10 % Hi ha massa poca llum, cosa que creasensació d’inseguretat.

La pregunta del mes

AGENDA FEBRER 2012Les fonts de Montjuïc,

enginyeria artística

Ornamental i monumental, el joc d’aigua i llumde la Font Màgica posa en marxa periòdicamentuna part de la història de Barcelona. Una obrad’enginyeria al servei de l’art, creació d’unenginyer singular.

Creieu que les ciutats catalanes estan prou ben il·luminades?


La Cimera Europea de de-sembre, la de l’adéu de GranBretanya, va deixar encaramés mal gust de boca. Lasensació de l’enèsim fracàsen posar ordre a la situacióde l’eurozona deixava sensesentit el to optimista de lesnotes oficials. Fa tres anysque vivim aquesta broma isembla mentida com s’hapogut complicar tant i coms’ha fet tan poc i malament.Estem absolutament abduïtsper la retòrica neoliberal,aquella que feia servir tanbé la Margaret Thatcher:quan algú li retreia algunabarbaritat, li contestava sen-se raonar amb la famosaTINA (“There is not alterna-tive”). I tant que n’hi ha,però avui la seva alumnaavantatjada no en vol nisentir parlar.

De tot plegat, hi ha trescoses que s’estan fent que nopuc entendre. La primera ésl’obligació d’integrar l’auste-ritat pública a la Constitució ique només se centri el proble-ma en el dèficit públic. Ve-gem, per exemple, el casespanyol. El deute total delpaís és del 400 % del produc-te interior brut (PIB). Bé, d’a-questa xifra, el 63 % corres-pon a bancs i empreses; el21 %, a les famílies, i el 16 %,a les administracions públi-ques. On és el problema real?Sense cap dubte: en el deute

de bancs i empreses. Algúcreu que amb retallades dedespesa pública generaremla capacitat de retornar lamilionada que deu el sectorprivat? I compte!, cal pensaramb els avals que l’Estat hadonat als bancs per garantirpart del seu deute… Val lapena recordar que, segons elBanc Internacional de Paga-ments, els bancs alemanystenen el 22 % del nostredeute extern net; els bancsfrancesos, el 20 %; els delsEUA, un 17 %, i els de laGran Bretanya, un 14 %. Ara

s’entén una mica més elreguitzell de trucades delsdirigents d’aquests països eljuliol del 2010. Trucaven depart dels seus bancs, potser?Manen més que els polítics?...

La segona cosa que noentenc és el tractament reve-rencial a la banca. Si conve-nim que és a l’arrel del pro-blema per la seva actitudtemerària, amb el suport delsilenci culpable dels bancssupervisors, per què se’ls haajudat sense exigir-los capmena de responsabilitat? Ésobvi que hem perdut un6

Tres misteris, tres

OPINIÓJordi Goula I [email protected]

OR

IOL

NIN

THEKNOS 159 GENER DE 2012


moment irrepetible per ferentrar en raó el sistemafinancer: “si no hi ha canvi ius aveniu a un control rigo-rós, no hi ha ajuts”, així defàcil era… sobre el paper. I ala cimera?, res de res…

Si el tema de fons és comtornarem els diners, el pro-blema urgent és com pararl’especulació que enfonsa elsdeutes sobirans, arrossega atothom qui vulgui finançar-se i encareix encara més elsdiners a tornar. La negativade Merkel que el Banc Cen-tral Europeu (BCE) puguicomprar deute al mercat peratacar els especuladors sem-bla kafkiana. Què pretén?No ho fan els anglesos, elsamericans i els suïssos? Defet, no caldria ni que esgastés diners. Simplementanunciant que no deixariapassar d’un topall determi-nat el deute d’aquest i aquellpaís i que, si hi arribava, encompraria la quantitat quefos, n’hi hauria prou. No-més amb el plantejament,l’especulació ja s’ho pensa-ria dues vegades i els nivellsde la prima de risc tornarienal punt que els toca, moltper sota de l’actual. Seria unprimer pas obligat, una me-sura dissuasiva fàcil d’ins-trumentar, barata i total-ment efectiva. Per què no esvol aplicar? Vet aquí el meutercer misteri…�

7

Quan la llumés màgica

EN SEGONS

En arribar el capvespre al’entrada del passatge Sert,entre els carrers de Trafal-gar i Sant Pere Més Alt deBarcelona, dos fanals asso-ciats amb un detector depresència s’encenen al pasdels vianants que s’hi acos-ten per travessar-lo. Totentrant al passatge amb lameva néta Júlia, de 5 anys,li dic: “anem a fer màgia”.Llavors movem els braços iels llums s’encenen. Totseguit ella diu: “Avi, quinamàgia més xula” i, evident-ment, jo encara no li desvet-llo el misteri.

Possiblement, al projec-tar la Font Màgica, l’engi-nyer Carles Buigas ja conei-xia el fet que la llum, quanpenetra a través del nostresfotoreceptors, segueix doscamins: el visual i el biolò-gic; el primer ens permetveure, el segon va mes enllài afecta el món emocional,de manera que la llum i lail·luminació permeten unaaproximació perceptiva,sensitiva i emotiva.

Si a aquest fet li afegimcolor, aigua i, posterior-ment amb el temps, música,tenim tots els factors perarribar al moll de l’os de lespersones i estimular-les

emocionalment. La font i laseva llum no és nomésmàgica, és poètica, exquisi-da, simbòlica, majestuosa,misteriosa i eficient. Al lli-bre Evocaciones-Barcelona,Sevilla y las Exposiciones esdiu, i cito textualment, de laFont Màgica: “Hauran derenunciar potser els poetesa expressar la bellesa is’haurà d’encarregar aques-ta tasca als enginyers?Aneu a saber”.

Però l’enginy d’en Bui-gas va anar més enllà de lapoesia. Al passeig MariaCristina, com és conegut,hi ha uns brolladors ambil·luminació incorporada aambdós costats que tan-quen la composició de llum iaigua de l’avinguda. Doncsbé, Buigas va fer fabricarles bombetes d’aquests bro-lladors amb la rosca a l’inre-vés, de manera que quan“los amigos de lo ajeno”volien endur-se algunabombeta, el que feien eraenroscar-la encara més.

Potser cap exemple hau-ria estat més adient que elde la Font Màgica i del seuautor, Carles Buigas, perencetar l’any de l’Enllume-nat Eficient que promou elCETIB per a aquest 2012.�

Algú creu queamb retalladespodrem tornarel deute delsbancs?

Joaquim AdellComissió d’Energia del CETIBCol·legiat núm. 3.564


Malgrat el decrement conti-nuat dels ingressos pervisats arran de l’entrada envigor del RD 1000/2010 so-bre visat obligatori i accen-tuat per la crisi econòmica,al qual el Col·legi ha fetfront durant tot el 2011 tre-ballant per potenciar laresta d’ingressos amb què

compta, se segueixen man-tenint tots els serveis queactualment ofereix el Col·le-gi. El degà, Joan Ribó, vafer un repàs dels projectesmés importants duts a ter-me durant aquest any aixícom de les millores desenvo-lupades en els serveis col·le-gials.

MILLORA DELS SERVEISDurant el 2011 s’han posat enmarxa els primers cursosimpartits amb metodologia enlínia, que han tingut un totalde 118 alumnes. També a par-tir d’aquell any es disposa d’u-na nova aula en un espai habi-litat a la 3a planta de la seucol·legial i que té capacitat pera 24 persones. En la línia demillores, també s’ofereix alscol·legiats l’accés a la xarxaWi-Fi disponible a totes lesseus col·legials. Així mateix,com a servei addicional, s’handut a terme les primeres con-ferències impartides amb vide-ostreaming de manera que elscol·legiats han pogut seguir-les opcionalment via Internet ien temps real.

CE

TIB

INFORMACIÓ COL·LEGIAL

El Col·legi aprova el pressupost per al 2012

El CETIB hapogut fer fronta la davalladad’ingressosdurant l’any2011 i mante-nir els serveisals col·legiats.El degà, JoanRibó, va pre-sentar, durantla JuntaGeneralOrdinària, lesmillores incor-poradesaquest any.

u

8

Amb gairebé un 98 % dels vots a favor, es va aprovar elpressupost del 2012 en la Junta General Ordinària que esva celebrar el 22 de desembre. No va haver-hi abstencions.Per a l’any vinent, es preveu una reducció dels ingressosdel 8,4 % respecte al pressupost de l’any anterior, on lapartida de visats és la que sofreix la davallada més impor-tant (gairebé un 22 %).



9

Joan Ribó també va parlarde la funció que desenvolupael Col·legi per representar idefensar la professió. Enaquest sentit, han estat claules relacions institucionalsdel Col·legi amb les adminis-tracions, universitats i enti-tats sectorials de l’àmbit del’enginyeria tècnica. Entreelles cal esmentar les visitesal secretari general d’empre-sa i ocupació, la comparei-xença al Parlament represen-tant el Consell de Col·legis deCatalunya, la Taula de l’En-ginyeria Tècnica Catalana oels convenis que s’han signatper la retitulació del grauamb l’EUSS, la Universitat deNebrija, la Universitat de Vico amb l’Ajuntament de Barce-lona per tramitar l’Informed’idoneïtat tècnica.

PLA D’ACCIONS 2012De la mateixa manera, JoanRibó va explicar els projectesprevistos per a l’any vinent.En l’àmbit del suport alscompanys a l’atur, s’aug-menten les partides pressu-postàries vinculades al Ser-vei de Selecció Professional.També en aquesta mateixalínia, el 2012 s’implemen-tarà una nova plataformadel servei de Borsa de Treballque permetrà una millor imés eficient gestió de currí-culums i candidatures delscol·legiats. També hi ha pre-vista la realització d’unaenquesta de satisfacció d’ex-pectatives als col·legiats perconèixer el grau d’interès ivaloració dels serveis actualsaixí com d’altres projectesdel Col·legi. Entre aquestsprojectes, el degà va parlardel coworking, ja que s’estàtreballant per habilitar els

espais de l’Ateneu Industriali condicionar-los per a aquestnou servei. El coworkingestà pensat especialment pera aquells col·legiats que tre-ballen com a autònoms otenen petites empreses ivolen disposar d’un espai detreball compartit amb altresprofessionals i una sèrie deserveis bàsics. Un altra parti-da significativa del pressu-post és la corresponent a lacampanya de màrquetinganual, que se centra en tresgrans àmbits d’actuació: pro-mocionar la professió mit-jançant la Guia de professio-nals (fer-la més operativa iaccessible als usuaris), ferdifusió externa dels serveiscol·legials (formació, lloguerd’espais, manuals tècnics...) ila campanya de captació denous col·legiats que ja haendegat el Col·legi (adreçadaals mateixos col·legiats querecomanin col·legiar-se a unETI que no ho està, als estu-diants de les escoles d’engi-nyeria tècnica industrial i alsETI no col·legiats).

En l’aspecte de comunicacióamb els col·legiats, Joan Ribóva explicar les noves seccionsque, a partir del gener, oferiràla revista Theknos amb l’objec-tiu de millorar la comunicacióamb els col·legiats (vegeu-neels detalls a la pàgina 10).

Lluís Latorre, tresorer delCol·legi, va continuar fent unrepàs de les principals parti-des pressupostàries per al2012, i va obrir a continuacióel torn de preguntes en què esvan aclarir els dubtes plante-jats pels assistents.

SORTEIG DE LA COMISSIÓDE REVISIÓ DE COMPTESUn cop aprovat el pressu-post amb els vots a favor del98 % dels col·legiats assis-tents, es va procedir a rea-litzar el sorteig per escollirels dos col·legiats que for-maran part de la comissióde Revisió de Comptes. Elspropers dies es comunicaràel nom dels col·legiats queconstituiran aquesta comis-sió, ja que és necessària laseva acceptació explícita.�


CE

TIB

El pressupost per al 2012, any enquè el CETIB potenciarà nousserveis vinculats amb la creaciód’ocupació, es va aprovar amb un98 % de vots favorables.

t



10

El Consell Editorial del Thek-nos, amb l’ànim de milloraruna de les principals eines decomunicació amb els col·le-giats, ha cregut oportú im-plementar una sèrie de canvisamb la voluntat que esdevin-guin millores per garantir laqualitat de la informació quemensualment es publica. Així,mantenint una estructura deseccions com fins ara, s’apostaper incorporar nous temesd’interès per als col·legiats ilectors del Theknos, i per man-tenir un equilibri entre contin-gut tècnic i d’interès general.Així doncs, s’han creat novesseccions com l’Estigues al dia,amb recomanacions de biblio-grafia, bibliografia web, esde-veniments d’interès o estudispublicats; la secció Engi-nyers 2.0, amb recomanacionssobre ús i tendències enginystecnològics i nous mitjans digi-tals, o l’Apunt tècnic, indepen-dent de l’article tècnic de larevista i que recollirà un apuntespecífic com una infografia, ungràfic o un càlcul, per exemple.

A més, s’ha decidit modifi-car els continguts d’altres sec-

cions ja existents, com és el casde l’Empresa, que passarà atenir més importància, però esplanteja ara com una fusióentre les seccions de Cultura id’Empresa, en què s’alterna-ran articles d’empreses capda-vanteres que destaquen per laseva activitat innovadora, ambarticles de companyies quemantenen un rerefons histò-ric. L’article de Salut tambécanvia el contingut i es propo-sa obrir la secció a altrescol·laboradors, ampliant el

contingut a aspectes com nu-trició o benestar.

PETITS CANVIS GRÀFICSA més dels canvis de contin-guts, des de fa alguns núme-ros s’han anat incorporant imodificant petits elementsgràfics que, tot i que sovint nosón apreciats pel lector, apor-ten una millor lectura i com-prensió. Així, amb nous colorsentre seccions, que ajuden adiferenciar millor les temàti-ques, o amb destacats i requa-dres, per a una millor com-prensió, es vol facilitar unalectura més amena.�

La revista Theknos aposta per una publicació més tècnica i propera

La revista del CETIB comença l’any 2012 amb algunscanvis: es renoven continguts i s’incorporen nous temesi seccions. Amb una mateixa estructura de fons, es bus-ca un equilibri entre contingut tècnic i contingut d’in-terès general i s’aposta per una publicació més propera itècnica alhora.


Enginyers 2.0,la nova seccióde tendènciestecnològiques,s’alternaràamb consellsd’emprenedo-ria i manage-ment.

u

Us encoratgem a enviar-nos la vostra opinió i suggerències sobre la revista Theknos [email protected]. La vostraopinió ens ajudarà a millorar.


11

L’auditoria que anualmentavalua les certificacions delCol·legi segons les normesISO 9001 i 14001 ha estatsuperada satisfactòriament,amb la detecció únicamentd’una no conformitat menorcorresponent a les accionscorrectives de les auditoriesinternes. Per contra a aques-ta no-conformitat, l’auditoriadetalla un seguit de puntsforts, entre els quals desta-quen els següents:

— el compromís del CETIBamb el medi ambient i lesconferències de sensibi-lització periòdiques;

— l’elaboració d’accions iactivitats entorn de l’anyde la mobilitat elèctrica2011, com ara la publica-ció del llibre del vehicleelèctric o la Jornada de laMoto Elèctrica;

— l’evolució tecnològica atotes les seus del CETIB;

— les accions implantadesper captar nous col·le-giats amb campanyes pe-riòdiques, com l’actual:“Vuit de cada deu col·le-

giats recomanen col·le-giar-se”;

— l’estudi de desenvolupa-ment d’acreditació de pro-ducte i persones.

UN TREBALL D’EQUIPPer poder fer tota aquesta fei-na és necessària una implica-ció considerable de tota lacorporació: des de la Junta deGovern fins a la direcció, pas-sant pels empleats, els pro-veïdors i els col·laboradorsexterns. El sistema està des-envolupat des del Col·legi,anualment es defineixen elsobjectius del CETIB i men-sualment se’n fa el segui-ment en les reunions delComitè de Qualitat, MediAmbient i Riscos Laborals.Aquest comitè està formatper representants de la juntade govern i els responsablesdels processos del CETIB.Actualment el CETIB té certi-ficades totes les seves ins-tal·lacions: la seu central aConsell de Cent, 365; l’Ate-neu Industrial a passeig deGràcia, 50, 5è pis, i el Tecno-espai del carrer Bailèn, 68.�

El Col·legi renova les seves certificacions

El CETIB ha superat, un any més, l’auditoria externa realit-zada per la certificadora Applus. S’ha fet el seguiment delsistema de gestió de la qualitat dels serveis i la políticamediambiental segons les normes ISO 9001 i 14001. Jafa deu anys que el CETIB avalua la certificació dels seusprocessos i sistemes.

Esquemadel SIG

El CETIB està organitzatper processos queinclouen els òrganscol·legials, serveis idepartaments. Té implan-tat des de l’any 2001 unsistema integrat de ges-tió (SIG) que inclou lagestió de la qualitat, elmedi ambient i la preven-ció de riscos laborals. Pio-ner dintre del món delscol·legis professionals, elCETIB va certificar el seusistema de gestiómediambiental segons lanorma ISO 14001 l’any2001 i posteriormentl’any 2004 es va certificarel sistema de gestió de laqualitat segons la normaISO 9001 dels processosconsiderats estratègics.Una altra de les raons perimplantar i mantenir elSIG és la vocació de serveials col·legiats i a la socie-tat en general.



12


El logotip de l’Any de l’Enllu-menat Eficient es va realitzara partir de les següents consi-deracions: per una banda, esvolia fugir de la imatge tòpicai típica de bombetes o de llu-minàries i, per l’altra, es pre-tenia il·lustrar el concepte d’e-ficiència lumínica de formaconceptual i figurativa. Es vaoptar per una representaciógràfica basada en les corbesisolux de les lluminàries, en laqual anés associada una gam-ma cromàtica relacionada

amb diferents tipus d’il·lumi-nacions. Els colors predomi-nants són el blau i el verd,com a màxims exponents delscolors freds, ja que els colorscàlids són els que generen leslàmpades de menor rendi-ment lumínic, com la incan-

descència. A través dels nos-tres canals habituals us ani-rem informant puntualmentde les activitats (cursos, jor-nades, conferències, manuals...)programades en el marc del’any de l’Enllumenat Efi-cient.�

Any de l’Enllumenat Eficient 2012

El passat 21 de novembre es va celebrar, ala seu del CETIB, la sessió informativaProjectes d’obres. Informe idoneïtat tècni-ca de Barcelona, impartida per JordiCañas, enginyer tècnic industrial, i DavidJiménez, enginyer tècnic del departamentde la Secretaria Tècnica del Col·legi. En lapresentació es va exposar el procedimentcomplet d’obtenció de l’Informe d’idoneïtattècnica, la seva tramitació telemàticacorresponent i la pauta per presentar totsels documents correctament fins a arribara un procediment exitós.

Gràcies al gran nombre de col·legiatsinteressats a assistir a la conferència, esva donar la possibilitat de visualitzar-la envideostreaming. Aquesta mateixa con-ferència està disponible, ara, a l’apartat devídeos del web del CETIB i al canal de You-tube del Col·legi enginyersbcn.

Així mateix, en el Theknos, 158 de no-vembre-desembre, es va publicar un articletècnic sobre l’Informe d’idoneïtat tècnica deBarcelona en què s’explicava, pas a pas, la tra-mitació de la sol·licitud de llicències d’obresper via telemàtica. De la mateixa manera, al’apartat “IIT, Visat i RVD” dins de serveis pera col·legiats del web del CETIB, es pot trobaruna extensa explicació detallada del procés.�

Informe d’idoneïtat tècnica


SI T’HO VAS PERDRE...

La conferènciaes pot consul-tar al canal deYoutube delCol·legi engi-nyersbcn.

u


El Col·legi d’Enginyers Tèc-nics Industrials de Barcelo-na signa diversos convenisamb institucions i entitatsdiverses per tal d’aconseguirserveis i prestacions prefe-rents per als col·legiats. L’ar-ticle recull tres acords ambempreses de diversos sectorsi les ofertes que han plante-jat per a l’any 2012 per alcol·lectiu.

CIRCUTOR

Circutor —empresa catala-na de disseny, fabricació icomercialització d’equipsde protecció elèctrica in-dustrial, control i mesurade l’energia elèctrica i com-pensació de l’energia reac-tiva— ofereix als col·le-giats:

— 5 % de descompte addi-cional en la compra delsproductes de l’empresa.

— Gratuïtat en els cursosde formació que organit-zi i imparteixi Circutor ales seves instal·lacions.

— Enviament gratuït de re-vistes, catàlegs i nove-tats.

A més, Circutor ofereixassessorament tècnic gra-tuït a través del telèfon902 565 230 o de l’adreçaelectrònica [email protected].

LAMP

LAMP —empresa d’il·lumi-nació tècnica arquitectònica,experta a assessorar i disse-nyar solucions eficients ques’adapten a qualsevol projec-te arquitectònic— ofereix atots els col·legiats del CETIBunes condicions preferentsen el servei de projectes,seguiment dels projectesamb visites a l’obra, recoma-nació tècnica dels seus pro-ductes (amb capacitat de per-sonalització), assessoramentamb el seu programa de càl-cul luminotècnic, facilitacióde corbes fotomètriques ambformat IES o EULUMDAT (encas d’utilització d’un altreprograma de càlcul que nosigui el de LAMP), facilitacióde llibreries CAD 2D de lesseves llumeneres, assessora-ment en la regulació i els sis-temes de control de la llum ilínia directa amb el departa-ment tècnic i de projectes.

SPRINTCOPY

Sprintcopy és una empresad’arts gràfiques que ofereix atots els col·legiats un 10 % dedescompte en tots els seus

serveis. Amb taller d’im-premta propi (impresos co-mercials, publicacions, pa-pereria, etc.), taller gràfic(digital, autoedició d’origi-nals, disseny gràfic, retocfotogràfic digital...) i tallerde copisteria (digital, re-prografia digital, enqua-dernacions i manipulació,fotocòpies, etc.), Sprintcopyofereix, a més, la recollida illiurament a domicili d’en-càrrecs superiors a 200 euros.Més informació www.sprint-copy.com, al 934 46 39 00 oa [email protected].

REGAL

REGAL, Canal Directe deLiberty Seguros, ofereix atots els col·legiats i familiarsdirectes que convisquin almateix domicili (cònjuges,fills i pares), un 7 % de des-compte addicional al preu demercat, en les assegurancesd’Auto, Moto, Llar i Vida.Aquest descompte s’aplica ala primera contractació i enles posteriors renovacions.Tots els col·legiats podenrebre servei personalitzat alstelèfons 93 489 06 77 (feinersde 8 a 22 h) i 902 444 707 (fei-ners de 8 a 22 h i dissabtes de9 a 14 h) o enviant un correuelectrònic amb el nom, telèfoni CETIB a [email protected].�

Convenis i serveis per als col·legiats del CETIB

13



INTERNACIONALITZACIÓ DE L’EMPRESA CATALANAComissió de Vinculats a l’Empresa

Celebrada l’1 de desembre per RamonCamí, gerent de l’Àrea d’Assessorament iTransferència Tecnològica InternacionalACC1Ó de la Generalitat de Catalunya, laconferència va tractar els següentspunts: iniciació a la internacionalització,primera exportació, inversió directa al’expositor, contractació pública interna-cional, programa NEX-PIPE i implanta-ció de les empreses als mercats.

LA NO-QUALITAT DE L’HABITATGEComissió de Qualitat

Salvador Termes, expert en qualitat immo-biliària, i Enric Molina, expert en solu-cions de postvenda, van conduir el passat13 de desembre aquesta sessió que, junta-ment amb la conferència “La qualitat del’habitatge. Situació del sector i codi tècnicde l’edificació”, van estar dedicades a l’ha-bitatge i van tractar temes com la situaciódel sector o les patologies habituals delshabitatges.

BENEFICIS D’INSTAL·LAR DOMÒTICAEN HABITATGES I EDIFICISComissió Comissió de Medi Ambient,Energia i Seguretat

Com ens pot ajudar la domòtica? MarisolFernández, directora de l’Associació Es-panyola de Domòtica, va analitzar els benefi-cis de la domòtica, la normativa vigent i lasituació del sector en una conferència realit-zada al Col·legi el 10 de novembre passat.

COL·LOQUI SOBRE EL COL·LEGI I LA PROFESSIÓ AMB JOAN RIBÓComissió de Cultura i Esports

Joan Ribó, degà del CETIB, va ser el segonconvidat de la sèrie de col·loquis que esrealitzen dins les reunions de la Comissióde Cultura i Esports. En aquest cas, Ribóva parlar sobre el Col·legi i sobre l’engi-nyeria tècnica industrial.�

Comissió d’Ajuts Socials

COMISSIONS

Asseguts,d’esquerra adreta: JoanGarreta(secretari),Francesc Fer-nández Simó(president) iManel Fernán-dez (vocal).De peu dret,d’esquerra adreta: Fran-cesc Espadero(vicepresi-dent), JosepM. Segarra(vocal) iMiquel Gracia(vocal).

u

14

Des d’aquestes línies, el Col·legi vol agrair a totes lescomissions la feina feta durant l’any 2011. Any rereany, cal reconèixer la important tasca que duen aterme les comissions de treball: des d’ocupar-se deles problemàtiques que envolten l’exercici de la pro-fessió (comissions professionals), passant pel treballd’aspectes relacionats amb qüestions tècniques ilegals que conformen la nostra professió (comissionstècniques) fins a les comissions socials com a punt detrobada i relació del col·lectiu. Amb la seva dedicaciói esforç diaris, esdevenen una peça clau en l’objectiude contribuir a l’èxit dels projectes professionals detots els companys. Moltes gràcies!

La Comissió d’Ajuts Socials es reuneix un copal mes per analitzar els expedients rebuts.Aquest any han fet deu reunions ordinàries,una cada mes —excepte juliol i agost— i tresd’extraordinàries, per resoldre les sol·licitudsrebudes. Enguany, s’han presentat tres expe-dients nous, dels quals dos han estat acceptats is’ha atorgat un ajut.

Tots els col·legiats poden ser destinatarisd’un ajut, si exposen la seva situació a la Comis-sió. També ho poden sol·licitar els cònjuges i elsfamiliars de primer grau de col·legiats, sempreque aquests últims tinguin una antiguitatmínima de dos anys al Col·legi. La Comissióposa especial èmfasi a recordar que es tractad’un procés confidencial de principi a fi.�


ACTIVITATS


RETRAT PROFESSIONAL

L’experiència de Josep Maria Milián (1941)indica que la feina ben feta necessàriament hade donar resultats en el futur. Això almenysés el que s’observa en la seva trajectòria. For-mat com a pèrit industrial elèctric, comença atreballar l’any 1966 a Roca, dintre del depar-tament d’aire condicionat, com a responsablede comandes tècniques, d’on assegura que“aquella experiència va ser com un màster,perquè, entre altres coses, treballàvem ambYork, un fabricant americà”. Tant va apren-dre, que només van passar nou mesos perquèla competència de Roca, Carrier, el fitxés(Milián assegura que llavors a Espanyanomés existien aquestes dues companyiesdintre del sector).

A Carrier, però, la seva etapa no va sergaire llarga, ja que l’any 1969 el Col·legi d’Ar-quitectes de Barcelona el va contractar perassessorar els arquitectes en instal·lacionsd’aire, on va romandre fins al 1983, any decrisi en el sector de la construcció que va fer

que s’establís com a professional autònom. Sisanys més tard, va fundar Milián Associats,empresa en la qual ha treballat en lainstal·lació d’aire de CosmoCaixa, el nou hos-pital de la Santa Creu i Santa Pau i el PalauSant Jordi, entre d’altres. En aquest darrerespai, Milián va poder veure com el seu treballhavia estat eficient després de la inauguració,l’any 1990, amb concert de Pavarotti inclòs.Tant eficient, que l’arquitecte del Palau SantJordi, el japonès Arata Isozaki, el va fitxar perals seus projectes. “Després dels Jocs Olím-pics de Barcelona, el 1992, vam veure que a lafeina no teníem cap encàrrec, perquè ens vamtrobar amb una altra crisi, però afortunada-ment les referències que els arquitectes teniende nosaltres, com Isozaki, va fer que ens tru-quessin”. I d’ençà d’aquesta fita, Milián no hadeixat d’engrandir la seva trajectòria ambprojectes com l’estació de Sants o dos palausde congressos a les Canàries (Maspalomas iTenerife), per citar-ne un parell.�

MANEL HARO I Text CANETTI FOTOGRAFIA I Foto

Quan Pavarotti va deixar de suarJosep Maria Milián,president de Milián Associats

ENGINYERS VERSÀTILS

A Josep Maria Milián, millor professional de l’any 2011 pel CETIB,li agrada viatjar per aprendre més: “és fonamental obrir el ventallprofessional per observar com treballen altres sectors i a altresindrets per fer millor la teva feina”. I aquest és un consell quedóna als joves enginyers: “no han de dubtar a obrir-se professio-nalment, està bé especialitzar-se, però sempre tenint en comptealtres disciplines: un enginyer tindrà millors coneixements si, amés, sap alguna cosa d’arquitectura i de construcció”. 15


Josep MariaMilián i eldegà JoanRibó en l’actede lliuramentdels premisCETIB 2011.o


16

Fa un temps, l’opinió públicamundial es va veure sorpresapel descobriment d’una novailla de proporcions geganti-nes al nord del Pacífic forma-da per residus plàstics. En elseu darrer anuari ambiental,Nacions Unides ha alertatd’una nova amenaça relacio-nada amb aquesta gran famí-lia de materials: els micro-plàstics. Es tracta de peces de

cinc mil·límetres de llarg omenys que provenen o de res-tes industrials o bé són elresultat de peces més gransque s’han trencat per l’acciódel sol i les onades.

Existeix evidència científi-ca que els albatros poden con-fondre un plàstic de colorvermell amb un calamar ique les tortugues marinespoden creure que una bossa

de plàstic és una medusa. Elsplàstics en general ja supo-sen un gran problema enaquest sentit, però els micro-plàstics afegeixen un perilladdicional perquè són inge-rits amb molta més facilitatper un gran nombre d’espè-cies. Evidentment, els recep-tors finals dels possibles ele-ments tòxics que hagin anata parar a la fauna marina

La presència massiva de plàstics i microplàstics als oceans representa una gran perill pera la biodiversitat i per a la salut humana. Aquests materials, en expansió, triguen mésd’un segle a degradar-se i acaben sent ingerits per un gran nombre d’espècies. Un ele-ment clau és el reciclatge però no tots els països estan igual de conscienciats.

La bomba silenciosaAlerta per la pol·lució marina

ALBERT PUNSOLA I [email protected]

SOSTENIBILITAT

A mesura que avança l’actual dècada cada cop més empresesaposten pel cloud computing o, com es coneix en català, pelnúvol. Aquesta opció es defensa habitualment amb argumentspragmàtics i de reducció de costos. Ara un estudi centrat encompanyies de telecomunicacions de França i del Regne Unit hiha afegit un nou argument: migrar les dades cap al núvol potfer que cada empresa redueixi un 50 % les seves emissions enl’horitzó 2020. Aquesta reducció seria la conseqüència directade l’estalvi energètic de no haver de tenir i mantenir servidorspropis. Aquest factor situaria les companyies en una posiciómés competitiva en el mercat en general i particularment en elmercat d’emissions. Cal no oblidar, però, que el cloud compu-ting té també detractors que al·leguen possibles problemes deseguretat i de privacitat de les dades.� S

HU

TT

ER

ST

OC

K

El núvol contra canvi climàtic


17

som nosaltres, en la nostraqualitat de consumidors.

EL MAR COM A ABOCADORMars i oceans reben unaquantitat de pol·lució impor-tant composta per contami-nants orgànics persistents,metalls pesants, residus in-dustrials i nuclears, entred’altres. Aquesta contamina-ció ve de terra endins, a tra-vés dels mateixos rius, delsabocaments fets des de la cos-ta i, en bona mesura, des delsvaixells. Hi ha un marc jurí-dic ben establert per regularles males pràctiques de lanavegació. Des del 1959,existeix l’Organització Marí-tima Internacional, que secentra en aspectes de segure-tat. I, des del punt de vistaambiental, hi ha el ConveniMARPOL, signat el 1973, perprevenir la contaminació pro-vinent dels vaixells. Tot i així,cal reforçar la vigilància i elcompromís de les flotes, aixícom desenvolupar millors

eines per monitoritzar especí-ficament els plàstics.

D’altra banda, és un fetque el consum de plàstic vaen augment arreu del plane-ta. En el món desenvolupat(Nord-amèrica i Europa), ca-da persona utilitza uns 100kg de materials plàstics al’any i s’espera que aquestaxifra pugui arribar a 140 kgel 2015 si segueix la tendèn-cia actual. El ritme de creixe-ment de consum de plàstics’està accelerant encara més

ràpid als països en desenvo-lupament. Un dels elementsclau per evitar la contamina-ció en general i, en particularla marina, és la capacitat delspaïsos per recuperar i reci-clar el plàstic gastat de mane-ra que no s’acabi llençantsense control. A Europa elspercentatges de reciclatgevan d’un mínim del 25 % a unmàxim del 80 % en els païsosmés conscienciats, però elreferent europeu no és la nor-ma a escala mundial.�

RECURSOS

El mercuri és un metall, l’ús del qual estàdocumentat des de l’antiguitat i d’aleshoresençà ha estat present en diverses aplica-cions: des d’ornamentació a material per adaguerreotips —el precedent de la modernafotografia. Actualment és imprescindibleen medicina, en la fabricació de productesquímics i elèctrics —com endolls i inte-rruptors—, en processos electroquímics enlaboratoris, il·luminació, etc.

A temperatura ambient el mercuri téforma líquida però si la temperatura aug-menta per damunt dels 40 graus generavapors tòxics i corrosius que són extrema-

ment irritants per a la pell, els ulls i les viesrespiratòries. Per aquesta raó s’ha de trans-portar i manipular en les màximes condi-cions de seguretat. Si el mercuri arriba alsistema nerviós i als òrgans interns ocasio-na ràpidament malestar i danys de totamena que poden ser greus quan les dosissón elevades. En les exposicions a més peti-tes dosis, produïdes repetidament enambients de treball, s’ha observat que a lallarga pot produir tremolors, nerviosisme,alteracions cognitives i insomni, és a dir, unseguit d’efectes que potencien els riscoslaborals.�

El mercuri

SH

UT

TE

RS

TO

CK

Les bosses de plàsticacaben sentingerides perespèciesmarines comles tortugues,que lesconfonen ambmeduses.o

Els plàstics arriben des de terra endins —pels rius—, des de la costa o des dels vaixells


EN PORTADA


EEls Jocs Olímpics i el Fòrumde les cultures han transfor-mat la Barcelona contempo-rània. Però fer servir esde-veniments d’abast internacionalper fer evolucionar la ciutatés una idea assajada moltabans. En tenim el primerexemple en l’Exposició Uni-versal de 1888, en la quals’urbanitzaren la Ciutadellai els seus voltants. El balançva ser molt positiu per a laciutat, especialment en elsaspectes comercial i de pro-

moció exterior i, anys des-prés, a principi del segle XX,sorgí un moviment partida-ri de celebrar una novaexposició universal que ser-vís altre cop com un apara-dor de Barcelona al món.Presa la decisió de tirarendavant el projecte (quetenia en l’arquitecte i políticJosep Puig i Cadafalch elprincipal impulsor), l’em-plaçament escollit va serla muntanya de Montjuïc.Convertida en un conjuntd’horts, barraques i pedre-res abandonades, la mun-tanya estava sotmesa a for-tes pressions immobiliàries,i dur-hi l’exposició era unaoportunitat per conservar-la, tal com preveia el PlaCerdà, com un gran parc.

UN PROJECTEACCIDENTATEmprar l’abrupte Montjuïcen comptes de buscar unemplaçament planer, com eratradicional en els recintesfirals, era una aposta arrisca-da. El mateix Puig i Cada-falch dissenyà la primeraproposta d’ordenació de lamuntanya, un projecte queconcentrava les construc-cions en tres àrees: la partbaixa de la muntanya, lapart oest i la secció maríti-ma. Amb l’horitzó posat en el1917, tres equips treballarenen el projecte de cadascunade les zones i les obres esposaren en marxa, però laPrimera Guerra Mundialsuposà el primer d’una sèried’entrebancs i ajornaments


DAVID ROMAN I Text XAVI CORBELLA I Fotos

enginyeria

Les fonts

de Montjuïc,


L’aiguallum fou una novetat el1929 i, convertit en un clàssic,continua tenyint de color l’EixMaria Cristina. o

artísticaOrnamental i monumental, el joc d’aigua i llum de la FontMàgica posa en marxa periòdicament una part de la història de Barcelona. Una obra d’enginyeria al servei de l’art, creaciód’un enginyer singular.

que van fer que s’arribés al1923 amb cert desordre iamb treballs en diferentsestats d’execució. El cop d’es-tat de Primo de Rivera fa atu-rar el projecte fins al 1925,moment en què una novadirecció reprèn les obresaprofitant part del projecteoriginal de 1917. En aquestmoment, entra en joc l’engi-nyer Carles Buigas, a quiencarreguen desenvoluparles idees originals de Fores-tier (amb qui Buigas ja haviacol·laborat anteriorment) perconvertir l’avinguda princi-pal de l’Exposició en un es-clat de llum. Buigas acceptàel repte, que implicava om-plir la gran esplanada en laqual fins al 1924 lluïen lescolumnes jòniques de Puig i

Cadafalch, enderrocades perPrimo de Rivera per conside-rar-les un símbol explícit decatalanitat.

LA FONT MÀGICABuigas presentà el seu pro-jecte el 18 de juny de 1928.Comprenia els elements bà-

sics ornamentals del que esdenominà Eix Maria Cristi-na, en el qual destacavenquatre cascades artificials enla part alta, una innovadora imonumental font lluminosa idues fileres d’obeliscs de llumen el passeig inferior. Totdetallat en un complet estudi

La Font Màgica, en xifres

Capacitat total (3 vasos): 2.950.000 litresCabal total d’aigua en circulació: 2.600 l/sPressió màxima: 5,4 kg/cm2 (més de 50 m d’altura d’aigua).Nre. de toveres de sortida d’aigua: 3.620Nre. de jocs d’aigua: 29Nre. de vàlvules hidràuliques: 109Motors elèctrics en funcionament: 134Potència total: 1.567 CVLlampares d’il·luminació: 4.760Potència en il·luminació: 995 kWPotència de l’equip de so: 7.500 W RMSLongitud de canonades d’aigua: 1,5 km (aprox.)


20

Algunes còpies dels plànols delprojecte original es conserven al’Arxiu Municipal Contemporanide Barcelona.

tEN PORTADA

que comprenia 460 plànols i70 dibuixos, que va sorpren-dre i, fins i tot, va ser titllat debogeria per alguns dels assis-tents a la presentació. Un copaprovada, aquesta gran obrad’enginyeria (i d’enginy) es vamaterialitzar en menys d’unany i van treballar-hi unes3.000 persones.

Buigas dissenyà la FontMàgica, element central delprojecte, estructurada en tresvasos concèntrics: l’inferior,el·líptic i de seixanta-cincmetres de diàmetre màxim, idos de concèntrics en l’inte-rior. A mig camí entre l’engin-yeria i l’art, l’obra de Buigastractà la llum i l’aigua d’una

forma inèdita, amb un siste-ma d’il·luminació situat enl’interior de la font que feiaresplendir l’aigua, una tècni-ca que batejà com aiguallum.Un sofisticat sistema debombes, vàlvules, toveres imecanismes hidràulics dona-va vida a la font, els brolla-dors de la qual rajaren oficial-ment per primera vegada el19 de maig de 1929. Des dellavors, malgrat períodes dila-tats d’inactivitat, s’ha conver-tit en una de les icones indis-cutibles de la ciutat.

El pas dels anys, el des-gast i avatars diversos hanobligat a fer diverses actua-cions sobre la Font Màgica,

per tal de garantir-ne un fun-cionament correcte i segur.

MÚLTIPLEMENT RESTAURADALa guerra, el desús i el pillat-ge van malmetre-la, fet queva fer necessària una prime-ra restauració el 1954. Diri-gida pel mateix Buigas,suposà la reparació dels ele-ments danyats, la restituciódels desapareguts i el reforçde les canonades del segonnivell amb una coberta deformigó armat. Les mancan-ces de la postguerra i l’escas-setat de recursos obligaren aemprar els materials disponi-bles en l’Espanya autàrquica

Carles Buigas, un visionari de la llum i el color

Fill de l’arquitecte Gaietà Buigas i Monravà(autor del monument a Colom), Carles Bui-gas i Sans nasqué a Barcelona el 18 de generde 1898. Ingressà a l’Escola d’Enginyeria In-dustrial el 1916. Abandonà els estudis permotius laborals, i posteriorment reempren-gué la seva formació i aconseguí el diplomad’enginyer electricista a l’École de Génie Civilde París. El 1922 dissenyà el primer projecteamb salts d’aigua lluminosos, les fonts delPalau Reial de Pedralbes (actualment desapa-regudes). La Font Màgica de Montjuïc donàuna empenta definitiva a la carrera del joveBuigas, coautor del telefèric de Montjuïc, aqui l’esclat de la Guerra Civil sorprengué tre-ballant a París, ciutat on restà fins al 1942 ides d’on rebé encàrrecs d’arreu del món.Enginyer i artista, especialista en la tècnica

que creà i batejà com aiguallum, Buigas nova ser tan sols pioner a unir tecnologia i art:fou autor d’articles periodístics i novel·les deciència-ficció, i un creador incansable de pro-jectes imaginatius i ambiciosos, la majoriadels quals no van arribar a materialitzar-se.Entre tots destaquen La Nau Lluminosa(una representació flotant d’Espanya en for-ma de vaixell, declarat projecte d’interèsnacional el 1932) i el Teatre Integral, ungran teatre a l’aire lliure amb escenari aquà-tic, projectat fins a l’últim detall i descrit pelmateix Buigas com “la més alta i depuradamanifestació de l’art de l’aiguallum.”

Buigas passà els darrers anys de la sevavida a Cerdanyola, ciutat d’estiueig de laseva família, i va morir el 27 d’agost de1979 a Barcelona.�



dels 50, que en alguns casosdistaven força de ser els ide-als. El sistema d’accionamenthidràulic original, enginyóstot i que de resposta lenta ipoc precisa, es mantinguéoperatiu.

La segona actuació im-portant sobre la font esdugué a terme el 1973, i afe-gí un tercer element a l’es-pectacle de llum i aigua: elso, mitjançant altaveus si-tuats en la mateixa font. L’e-lectrònica arribà a l’especta-cle, que passà a controlar-sea distància des d’un noupupitre de comandamentsanalògic, i les vàlvules passa-ren a accionar-se per coman-daments electropneumàtics,únic sistema que garantia larapidesa i precisió que reque-ria la coordinació de les coreo-grafies amb el so.

L’Eix Maria Cristina enconjunt acusava el pas deltemps, i un nou esdeveni-ment d’ordre internacional(les Olimpíades de 1992) varenovar el protagonisme dela instal·lació, que haguéde posar-se al dia. Durantquatre mesos d’intens treballes van restaurar les quatrecascades i es van fer lesactuacions imprescindiblesper garantir el funcionamentde la font que, tot i necessitaruna restauració en profun-ditat, va aguantar l’intenstreball en sessions de matí,tarda i nit durant tots elsJocs. En la inauguració delsJocs Paralímpics, el 10 desetembre de 1992, un trenca-ment en un dels passamursdel vas central va evidenciarel mal estat de la instal·lació iobligà a buidar la font i a ferun punt i seguit a l’especta-cle.

Es redactà un projecte derestauració integral, men-tre es feien una sèrie d’ac-tuacions d’urgència perquèfuncionés de forma seguraen els períodes estivals. El1995 es començaren lesobres de rehabilitació inte-gral, que van fer recuperarl’esplendor a la font i queafectaven l’obra civil, lahidràulica, la il·luminació,l’electricitat de mitja i baixatensió i el control. La con-signa de la rehabilitació vaser mantenir la filosofia i

esperit del projecte original,ja que la font està protegidaamb nivell BCIL (Bé cultu-ral d’interès local). Tots elscomponents que podien re-parar-se i continuar opera-tius es van rehabilitar, i elssubstituïts amb prou valorhistòric o tècnic van conser-var-se. Després de tres anysde treballs i amb un cost de700 milions de pessetes(sufragats en part amb l’a-jut d’empreses patrocinado-res), la font es tornà a posaren marxa.

21

Detall d’una de les motobombes, del’antic quadre de comandaments de baixa tensió i del pupitre decontrol que permeté incorporar so a l’espectacle.

t



AVUI, COM FA VUITANTA ANYSLa Font Màgica segueix sor-prenent petits i grans ambun esplèndid espectacle d’ai-gua, llum i música. Desprésde vuit dècades, ja no comptaamb el factor sorpresa, peròla bellesa original es mantéintacta, gràcies al respecteque totes les actuacions hantingut pel projecte de Buigas,que ofereix l’espectacle desempre amb una major efi-ciència en recursos humans,energètics i hídrics. Les tove-res situades al vas superior ode força s’encarreguen d’exe-cutar els sis jocs d’aigua cen-trals, i les del vas intermedisón responsables d’uns altres

tretze. Alguns d’aquests jocstenen diverses posicions, enfunció de la posició de lestoveres, en molts casosmòbils i amb mecanismesque permeten aconseguirdiferents tipus de raig: uni-forme, polvoritzat, orientableo rotatori. El llac inferior ésbàsicament ornamental i desuport, i disposa de vint bro-lladors responsables delscinc jocs d’aigua perifèrics.De la versatilitat de l’apartathidràulic i les diferents com-binacions de colors que per-met la il·luminació en resultauna quantitat de composi-cions d’aigua i llum gairebéinfinita, prop de set milionsde possibilitats.

L’espectacle d’estètica puraexhibit a la superfície té elcontrapunt en la part soter-rada de la font: un petitmuseu tecnològic que combi-na un ampli ventall de tecno-logies actuals i pretèrites,tant hidràulica, elèctrica comde control.

LA CARA OCULTADE LA FONT El cor de la font està formatper quatre poderosos con-junts motor-bomba de 265 CV,encarregats d’alimentar elsvasos centrals, mentre unabomba de 160 CV dóna pres-sió als 20 sortidors perifè-rics. Les xifres fan respecte:un cabal total de 2.600 l/s, iuna pressió màxima de tre-ball que podria arribar a 5,4kg/cm2 si es connectessin ensèrie dues de les bombesprincipals, pressió que per-metria alçar el raig centralde la font fins a més de 50 m.

També sota terra rau elprincipal secret de l’aigua-llum: la il·luminació de lafont, tan enginyosa com sen-zilla, utilitza unes bateries defocus que fan resplendirl’aigua a través d’unes cla-raboies obertes en la partinferior dels vasos interme-di i central. Els colors blanc,groc, blau, vermell, morat iturquesa s’aconsegueixencombinant filtres de colorsmuntats en prismes giratorismotoritzats, responsables deles suaus transicions d’uncolor a l’altre. L’afany demantenir l’esperit del projec-te original fa que el 2012 lesprestacions visuals siguinles mateixes que les de lafont de 1929, i això és més unavantatge que un inconve-nient: les limitacions de la

22

Filtres giratoris utilitzats pertenyir de color els jocs d’aigua,amb la bateria de focus enl’interior.

uEN PORTADA

Espectacles 2.0

Un cop més les noves tecnologies demostren ser un com-plement per a instal·lacions dissenyades fa molts anys.Des de setembre de 2011, un programa informàtic permetcrear els espectacles de la Font Màgica de forma virtual.El programa disposa d’un algoritme que analitza la músi-ca i proposa una coreografia (combinant jocs d’aigua illums), fet que permet fer-se una idea aproximada de l’es-pectacle resultant, visualitzat en un simulador, amb laqual cosa s’estalvia temps i energia en el procés de creacióde nous espectacles.�



hidràulica i la mecànica delsanys vint confereixen a laFont Màgica una majestuosi-tat i parsimònies característi-ques i molt apreciades.

SOTA CONTROLBuigas dissenyà un disposi-tiu per controlar la font queemprava un cilindre giratorien el qual una sèrie de regis-tres generaven les ordreselectromecàniques que s’en-viaven al conjunt de bombes,vàlvules i elements d’il·lumi-nació, un sistema que recor-dava el funcionament d’unapianola. El sistema no arribàa funcionar mai correcta-ment, i la font es dirigiamanualment des d’un pupi-tre situat al primer pis de LaPèrgola. Eren necessaris dosoperaris (un per a l’aigua il’altre per a la llum), queaccionaven els polsadorsseguint una mena de parti-tures definides per Buigas iel seu equip. Amb la inclusiódel so i l’electrònica a l’espec-tacle, el control passà a rea-litzar-se mitjançant un noupupitre que permetia gestio-

nar simultàniament la ban-da sonora i el conjunt de lafont. Després de la restaura-ció integral dels anys 90,s’empra un modern sistemadigital, i una sola personapot controlar la font, treba-llant en coordinació amb elsquatre operaris que vigilenque la maquinària funcioniamb normalitat durant lesrepresentacions.

Molt poc personal si escompara amb el nombre d’es-pectadors, que ha augmentatamb la consolidació de Barce-lona com a pol d’atracció turís-tica: fins a 30.000 persones esrefresquen els calorosos cap-vespres estivals amb una esti-mulant ració d’aiguallum.

Gràcies a Josep M. Borrego,Luís Alcalà i Albert Camps.�

23

OTB, enginyeria de l’aiguallum

Buigas i els seus col·laboradors fundaren, el 1954, l’OficinaTècnica Buigas, una enginyeria dedicada al disseny defonts i il·luminació. Passats més de seixanta anys, OTBcontinua activa, amb un sòlid bagatge en la seva especiali-tat, i recentment integrada en l’estructura d’EMTE Servi-ces SAU. Disposa dels recursos humans i tècnics per aldesenvolupament de tot tipus de projectes d’il·luminacióornamental, aplica tecnologies de darrera generació i crite-ris de sostenibilitat mediambiental i eficiència energètica.Mantenint l’esperit de Carles Buigas, l’equip interdiscipli-nari d’OTB ha dut l’art de l’aiguallum arreu del món. Lapàgina web de la companyia (www.otb.es) permet conèixerde prop la vasta producció d’aquesta singular enginyeriacatalana.�



Quan va sortir l’iPad al mer-cat, l’influent periodista delNew York Times DavidPogue va escriure duescolumnes sobre el producte.Una cantant-ne les virtuts,l’altra assenyalant-ne lesfebleses. Els anti-Apple vanacusar Pogue d’estar com-prat per Jobs, i els pro-Applevan denunciar que Poguetreballava a compte de Goo-gle. És possible parlar deGoogle o Apple sense tenir lasensació que ets en un campde futbol? A Pogue li van xiu-lar les orelles de valent i, fet ifet, molts de nosaltres enshem vist obligats a decidir siérem de l’un o de l’altre.Aquestes adhesions totalssón símptoma de l’èxit, peròtambé de la cursa per asso-ciar una marca amb un estil

de vida. Apple ha excel·lit enaquesta estratègia, però ja noen té el monopoli.

Apple versus Google.Però... per què no Google ver-sus Facebook? O Apple ver-sus Sony o versus Amazon?Els mitjans cerquen titularspotents i l’aposta pel joc decontraris conjura un drama-tisme ben llaminer. Recor-dem-ne dues d’històriques, lad’Apple versus IBM, dels vui-tanta, i la que ben aviat li vaagafar el relleu, la d’Applecontra Microsoft. Aquestamena de comparatives sónmés atractives que una anàli-si de fons. El cas és que niIBM, ni Apple, ni tan solsMicrosoft, són les compa-nyies que eren fa 10 o 20anys. Avui una empresadepèn sobretot de la seva

habilitat per ser necessàriaen el difús pla de les expecta-tives. Un producte es ven per-què és útil i eficient, peròtambé per un plus valuosís-sim vinculat amb la identitat.Una empresa és també laseva capacitat de tenir socistecnològics i de mantenir lacomplicitat amb els quiinventaran o perfeccionaranels serveis que dotaran devalor aparells i programaris.En tot cas, què podem dird’Apple i Google?

APPLE, L’ENFOCAMENTVERTICALApple s’ha distingit per uniren l’oferta el hard i el soft,l’aparell físic i el programarique el fa anar. És per això quepot presumir de disseny id’una experiència d’ús moltmés fluïda i menys subjecta aincidències. Apple, a més, hasabut llegir bé alguns signesdels temps: el de la mobilitat,per exemple. El seu sistemaoperatiu mòbil ha acabatinfluenciant el sistema ope-ratiu de taula fins a fusionar-se en un híbrid sorprenenten la darrera mutació de

24


ENGINYERS 2.0

Apple vs. Google: interrogantsi reflexions sobre un xoc de marques

Les companyies tecnològiques tenen èxit segons la sevacapacitat de seducció a un usuari que cerca un plus d’i-dentificació i la seva habilitat de moure’s en un ecosistemacanviant i molt accelerat. Google i Apple representen duescultures d’empresa molt diferents, però altres actors recla-men també un paper protagonista, de Facebook a Amazon.

ORIOL LLADÓ I www.oriolllado.cat


l’iOS. El plorat Steve Jobs hagovernat l’empresa mirantde cara els canvis culturals:va apostar amb clarividènciaper l’iTunes. La gran botigadigital ha transformat laindústria de la música, i araés un model sòlid en la carre-ra per definir com consumi-rem cultura i informació.“Moltes vegades la gent nosap el que necessita fins queels ho mostres”, va dir Jobs el1998. L’Apple post-Jobs entindrà prou amb un directorgeneral convencional?

GOOGLE, LA MIRADAHORITZONTALGoogle vol ser a molts llocs,ja que necessita donar sorti-da al model de negoci basaten els “ads”, els lucratiuspetits anuncis que s’escolen

en la nostra navegació. L’es-tratègia, més horitzontal quela d’Apple, funciona; el siste-ma operatiu per a mòbils An-droid ha sobrepassat l’iOS enel mercat. Google es basaen les mètriques i els núme-ros; la gestió de la informa-ció, vaja. La companyia neixdel programari, amb un cer-cador que no és el primer,però sí el més eficient, i ambuna intel·ligent modèstia ini-cial, ha anat avançant a poc apoc: navegador, un progra-mari per a mòbils, aplica-cions diverses… Google res-pon a un model de negocimolt més “modern”, perintangible, que no pas Apple,que és una empresa més clàs-sica —ven coses— per bé qued’una gran singularitat iinnovació.

Les diferències actuals en-tre Google i Apple es basen mésen el recel que en la visceralitat.Cal recordar que van ser alia-des fins no fa tant. Apple feiaservir les aplicacions de Googlei els donava marge en el seu sis-tema operatiu. Aquesta interes-sada història d’amor va acabar,previsiblement, quan Google vadecidir llançar el seu propi sis-tema operatiu per a mòbils isospesar la compra d’una com-panyia de maquinari. D’amicsa competència en tres titularsde premsa. I en tres titulars depremsa, l’actual confrontaciópot tornar a canviar.�

25

Dominar els “mercats” i co-brar peatge. Android i iOS, elssistemes operatius per a mòbilde les dues companyies tenen“mercats”, els espais on elsusuaris es poden descarregaraplicacions (un programa queet permet llegir la premsa, ferla llista de la compra, retocarfotografies o un joc). Apple iGoogle cobren peatge peraquestes “app” que fan guan-yar valor als seus aparells, ala vegada que els reportengrans beneficis (en especial ala companyia de Cupertino).És una línia important denegoci en la qual convé serper cobrar directament lacomissió.

El canvi de pantalles. De l’opti-mització dels cercadors a l’op-

timització de les xarxes so-cials. “Estem aprenent a bus-car d’una altra manera” (ex-pressió de Sílvia Cobo), no através dels cercadors sinóa través de les persones (a lesnostres xarxes) i objectes so-cials (app). La pantalla delssmartphones es va convertinten la finestra potencial d’en-trada a mil i un continguts.En aquest context, s’had’entendre l’aposta de Goo-gle+: una manera de reinven-tar i endreçar els productes deGoogle en aquest nou context.Apple no sembla tenir unaestratègia massa definida enel camp de les xarxes socials i,en canvi, aposta per incorpo-rar Twitter de forma nadiua enmoltes aplicacions pròpies iper una política de continguts

al núvol que caldrà veure siaconsegueix consolidar. Elsrumors, en la gestió dels qualsApple excel·lia, apunten a unaaposta per la televisió, reani-mats a partir de la biografia deJobs.

La guerra de les patents. Undels camps de batalla actualsentre les empreses vinculadesa les tecnologies de la informa-ció té a veure amb les patents.La lluita per imposar-se en elmercat té un capítol previ ambla paralització de productes,una mena de terror tecnològic,fent servir una descripció d’Ig-nacio del Castillo, periodistade l’Expansión, al qual s’hanapuntat tots, per bé que perara amb resultats més aviatdiscutibles.�

Claus per entendre el sector tecnològic avui


Més informació:www.delicious.com/oriolllado/web2.0+googlewww.delicious.com/oriolllado/web2.0+apple


F27

“ENTREVISTA

Desempallegar-se del pla estrictament economicista no és fàcil en un moment de

crisi com l’actual. Però sempre val la pena observar les coses des d’una òptica

diferent. L’òptica dels valors, per exemple. Perquè, més enllà de la fallida

financera, què ha generat aquesta crisi que ja sembla evident que canviarà les

coses per sempre més? Per buscar respostes a aquesta qüestió, parlem amb Àngel

Castiñeira, doctor en Filosofia i llicenciat en Ciències de l’Educació. Director de la

càtedra Lideratges i Governança del Departament de Ciències Socials d’ESADE,

també és director de l’Observatori de Valors de la Fundació Lluís Carulla.

JORDI GARRIGA MAS I Text MARC JAVIERRE I Fotografies

La democràcia,

Àngel Castiñeira, director del Departament de Ciències Socials d’ESADE

mètode,està en

Fins a quin punt la crisieconòmica i financera actualés el reflex de la pèrdua devalors, com l’ètica i l’esforç,en la societat?

Efectivament, darrere aques-ta crisi existeix una qüestióde valors, i això ara és cadadia més palès. Si ens centremen Europa, per exemple, ésclar que el futur de la UnióEuropea dependrà dels va-lors. No és perquè sí que Ale-manya, Finlàndia i Holanda,tres països luterans, estiguinposant per davant de tot elsvalors d’austeritat, serietat irigor. De fet, Merkel és filla

de pastor i pastora luterans, iaixò explica bastants coses.Aquests països han vist comaltres països s’han dedicat atocar el violí en lloc de fer elsdeures, i per això ara imposenmesures d’austeritat i rigorexemplars. Per tant, tenim unconflicte de valors en com s’a-compleixen les regles. Mentres-tant, a Espanya el problema ésde crèdit, però no de crèditeconòmic, sinó de crèdit moral.

com a

‘‘escac


La meva qüestió anava mésen la direcció de si en el fonsla crisi actual no és culpa decadascú de nosaltres com aactors del sistema...?Tots hem estirat més el braçque la màniga, tant pel que faa les famílies com a les em-preses i l’administració. Unbon exemple és quan fa unparell d’anys la directora dela meva entitat financera empreguntava si em volia com-prar un Porsche Cayenne. Joli vaig dir que no, però com ésque em feia aquesta oferta? Iés que resulta que a Barcelo-na, només a Barcelona, hi hauns dos-cents cotxes comaquest embargats. Com potser!? De fet, la meva respostava ser “no et compraré el cot-xe, però et compraria la llistade persones embargades”.Aquesta llista ens ajudariamolt a entendre la crisi.

I, la mateixa crisi pot pro-vocar un tomb i tornar aaquests valors?Sí, segur, ja és així, però eldubte que tinc és si es tractad’un retorn reactiu o per con-vicció. Per als qui creuen queaixò és passatger, la respostaés reactiva i, per tant, pocprofunda. El repte que tenimcom a país és que per primeravegada tenim una generació,la dels qui ara tenen uns vintanys, que no ha conegut capcrisi i que ha viscut des desempre tenint-ho tot i enabundància, de manera quedifícilment disposa de recur-sos axiològics per fer front alque ve. El problema dels jovesde la societat de consum ésque no tenen capacitat perrestringir la resposta aldesig. El problema de fonsd’aquesta crisi és aquesta

gent jove. Reconduir tot aixòno és un repte fàcil.

I què me’n diu de la política?Ha faltat voluntat i lideratgepolítics davant la força delsanomenats mercats?Sí, és evident que això va perbarris. No em queda cap dubteque el desastre del PSOE i deZapatero ha estat per faltade lideratge i voluntat d’actua-ció. Fins que no ho van impo-sar des de fora, no es va fer res.

I a escala global, ha faltat li-deratge polític? Tornant a Zapatero, en unmoment donat va dir: “jo nohe canviat, han canviat lescircumstàncies”. Doncs, malfet, dic jo. Això resumeix el

que estem veient en l’àmbitmundial i, més concretament,a escala europea. El problemaés que la Unió Europea es vaconstruir amb l’expressa ideade posar líders antilíders.

Per què?Els primers ministres euro-peus volen i dolen. Volen Eu-ropa, però no volen perdresobirania. Això, en època devaques grasses era tolerable.Funcionàvem amb pilot auto-màtic. Però en el moment enquè va esclatar la crisi, va fal-tar lideratge, i ara ha estat uncampi qui pugui. I el millorexemple és Cameron. Els pro-blemes globals s’han de solu-cionar amb mecanismes glo-bals, però això ara no hi és.

28

“A Europa tenim un conflicte de valors encom s’acompleixen les regles. Mentrestant, a Espanya el problema és de crèdit, però node crèdit econòmic, sinó de crèdit moral”

ENTREVISTA


En general, cal una aposta més clara per l’economia productiva?Sí, segur, així com als professionals que aportenvalor. Un bon exemple són els enginyers. Sabemque els enginyers catalans estan molt ben valoratsarreu del món, i això cal potenciar-ho. Ara veiemcom Angela Merkel ens diu que estarà encantadade contractar-ne…, però compte que això té tram-pa. Els bons professionals s’han de quedar aquí.

LA PREGUNTA DEL DEGÀ


Hi ha massa mediocritat polí-tica?Diguem que això també vaper barris…

Pel que ha passat a Grècia iItàlia? Aquesta crisi està po-sant en escac la democràciaal món occidental?La veritat és que si ens cen-trem en el cas d’Itàlia, veiemque hi ha el perill que lasocietat civil i les entitats esdespengin clarament de lapolítica. Com dos mons l’unal marge de l’altre. Si aixòafectés tota la Unió Europea,seria un desastre. I si afectésCatalunya, que no té ni estatpropi, encara pitjor. Sensesintonia entre les estructu-res polítiques i la societatcivil, seria fatal. Jo tinc l’ex-pectativa que a Europa hi haprou maduresa… En tot cas,tal com deia el magnat de lesinversions Soros “així comels ciutadans voten cadaquatre anys, els mercatsvoten cada dia”. Això sí queposa contra les cordes unamanera d’entendre la de-mocràcia. El cert és que laglobalització dels mercatsposa en una situació moltmés còmoda règims autocrà-tics, com el xinès, ja que nohan de justificar cap de lesseves actuacions als ciuta-dans.

La democràcia ja no és vàlida,doncs?Sé que el que dic és provoca-dor, però la veritat és que perprimera vegada, la democrà-cia té un problema amb laglobalització. És un problemad’eficiència en termes de deci-sió i execució. Ara estemveient el que jo anomeno laSíndrome de Neró.

Expliqui’s…Quan s’està cremant Roma,Neró puja a un turó perobservar el panorama ambuns quants generals per deci-dir com actuar. Allà discutei-xen i discuteixen què cal ferfins que, quan volen actuar,Roma ja s’ha cremat.

Així, s’hauria de repensar elsistema democràtic?És difícil conjugar legitimitatdemocràtica i eficiència. Hemde buscar un sistema que hoconjugui, però de moment laUnió Europea no l’ha trobat.Per tant, la democràcia, coma mètode, està en escac.

En termes generals, què és elque més el preocupa de lasituació econòmica mundial?No puc desprendre’m de lameva condició de pare. Evi-

dentment, el que més em pre-ocupa és quin futur deixarema les futures generacions. Perprimera vegada tenim la sen-sació que l’ascensor social nonomés no puja sinó que bai-xa, i en molts àmbits: econò-mic, social, financer i, no hooblidem, mediambiental. Perun costat em preocupa la jus-tícia intergeneracional i, perun altre, estem veient queEuropa, o es refà o anem capal residualisme.

I què cal fer?Hem de potenciar el valor deresiliència, és a dir, aprendrea fer front a l’adversitat, iaixò només ho aconseguiremmitjançant uns valors sòlids,que no rígids. També caldràpassar comptes amb algunsconceptes pedagògics. Forjarcaràcter és picar ferro.�

29

Quin és, segons el seu parer, el gran repte en la recercacientífica i tecnològica del segle XXI?Jo el que puc afirmar és que no hi ha país petit com Cata-lunya o mitjà, com Espanya, que pugui sobreviure si noaposta pel desenvolupament de la innovació. Més que unrepte en un nivell o àrea tecnològica, podríem dir que elrepte és la innovació en si mateixa.

Quin és el personatge de la ciència i la tècnica que conside-ra més inspirador?Steve Jobbs. Ha estat una mena d’aprenent de bruixot de latècnica. L’univers Apple marca un abans i un després. Hamodificat la nostra manera de viure.

Quin és l’avenç tècnic que segons vostè ha fet progressar lahumanitat?Parlaré del meu gremi…, i diré que l’invent més importantha estat el llibre i la galàxia Gutenberg, perquè va implicarla difusió del coneixement, sense el qual no hi hauria hagutrevolució social, ni científica, ni tot el que ha vingut desprésd’aquest avenç.�

Qüestionari


“Per primera vegada, la democràcia té un problema amb la globalització. Ésdifícil conjugar legitimitat democràtica ieficiència”


ARTICLE TÈCNIC

30

L’escalfament global del pla-neta és una realitat a la qualtots hem de fer front. Elsgoverns impulsen la utilitza-ció d’energies sostenibles i laconstrucció d’habitatges ambla màxima eficiència energè-tica per reduir les emissionsde CO2.

L’única manera de reduirl’impacte mediambiental i lesemissions de CO2 és moderantel nostre consum energèticamb sistemes eficients. El sis-tema ECODAN només consu-meix energia elèctrica, fet quesignifica menys CO2.

LA BOMBA DE CALOR,FONT ENERGÈTICA RENDIBLE I DE LLARGADURADAEl fort augment en el preudels combustibles fòssils delsúltims anys ha encarit l’ener-gia utilitzada en les nostresllars, sobretot en aquells queutilitzaven sistemes de cale-facció tradicionals com ara lacaldera.

L’ús de tecnologies inno-vadores a la llar és cada diamés necessari. És per aixòque Mitsubishi Electric ofe-reix equips punters que aju-den a economitzar els costosenergètics domèstics, sobre-tot quan les reserves de com-bustibles fòssils són cada diamés escasses.

EFICIÈNCIA TRADUÏDAEN MENOR CONSUMENERGÈTICL’eficiència energètica esvalora amb el coeficient d’efi-ciència energètica (COP) i ésla relació entre l’energia eme-sa i l’energia consumida.

La tecnologia bomba decalor ECODAN de MitsubishiElectric ofereix un COP defins a 4, fet que significa queper produir 4 kW d’energiatèrmica es consumeix només1 kW d’energia elèctrica. Percontra, les calderes conven-cionals, només produeixen1 kW de calor amb 1 kW d’e-nergia.

IMPLANTACIÓ A EUROPAMalgrat que la utilització debombes de calor per generaraigua calenta va irrompreamb força en el mercat euro-peu aproximadament fa cincanys, el seu ús per a calefac-ció ja era freqüent a la partcentral i nòrdica d’Europa,tret que en la majoria decasos s’acostumava a utilit-zar la geotèrmia com a fontde calor.

Gràcies a una millora tec-nològica i a l’aparició d’uni-tats aerotèrmiques capacesde funcionar amb temperatu-res exteriors de fins a -25 ºC(com les basades en tecnolo-gia Zubadan, de MitsubishiElectric) i a la vegada millorgestió dels cicles de desge-brament, l’ús de l’aire com afont de calor s’ha convertit,en la majoria dels casos, enuna opció més competitivaque la geotèrmia, tant pelmenor cost d’instal·lació (norequereix ni excavacions niperforacions per als inter-

Amb coeficients de rendiment (COP) propers a 4, l’ús de sistemes basats en bomba decalor s’ha convertit en una alternativa real als sistemes convencionals de producciód’aigua calenta i en el complement perfecte per reduir la dependència del subministra-ment de gas. Donen resposta així a la preocupació creixent pel medi ambient.

DELVIS LUIS i MIGUEL ÁNGEL SANCHEZ I Mitsubishi Electric

Sistemes d’alta eficiènciaLa producció d’aigua calenta i freda



canviadors aigua-terra, no-més col·locar la unitat exte-rior) com pels índexs de ren-diment, majors i més establesdurant l’any.

Un altre dels factors queha fomentat la progressivaimplantació d’aquests siste-mes és de caràcter geopolític:després del tall en el subminis-trament del gas que Europa vapatir l’hivern del 2009 i ambl’actual inestabilitat en moltsdels països del Magreb (peron passen els principalsgasoductes que donen abasta la península Ibèrica), cadavegada són més els que deci-deixen substituir o comple-mentar els seus sistemes con-vencionals de calefacció ambbombes de calor.

LA BOMBA DE CALORENFRONT ALS SISTEMESCONVENCIONALSComparades amb les calderesde combustió, les de conden-sació i les d’efecte Joule, elprincipal avantatge de labomba de calor és, indiscuti-blement, l’elevat rendimentenergètic que subministra.

TIPUS DE SISTEMES AIR TO WATEREl centre dels sistemes Air toWater (ATW, com es coneixhabitualment les bombes decalor aerotèrmiques per a laproducció d’aigua calenta ofreda es troba en l’intercan-viador tèrmic refrigerant/ai-gua. Pels seus excel·lentsnivells de rendiment, aquesttipus d’intercanviadors acos-tumen a ser de plaques.

En funció de la ubicaciód’aquest intercanviador, enel mercat es poden trobardos tipus de sistemes: elscompactes (amb l’intercan-

viador integrat a la unitatexterior) i els split (amb l’in-tercanviador fora de la uni-tat exterior).

Els sistemes compactesacostumen a disposar d’unsistema frigorífic tancat (imoltes vegades basat engas refrigerant R407C) iles úniques connexions queofereixen són hidràuliquesroscades, amb la qual cosano és necessari cap tipus desoldadura i la instal·lacióla poden fer lampistes opersonal no familiaritzatamb sistemes d’aire condi-cionat.

ARTICLE TÈCNIC

31

Sistemes convencionals per produir aigua calenta i freda


COMBUSTIÓ

Cop aproximat -0.75Emet CO2, NOx i altres

gasos nocius.Poca flexibilitat d’instal·lació.

Cop aproximat -1.1Només consumeix gas natural,

emissions menys nocives.Poca flexibilitat d’instal·lació.Necessita subministrament

de gas i elèctric.

Cop aproximat -1Emissions de CO2 deslocalitzades.

Molta flexibilitat d’instal·lació.Només necessita subministrament

elèctric.

CONDENSACIÓ ELÈCTRICA

Retorn

SortidaGas

Gasos decombustió

Cremador

Gasnatural

Anada

Retorn

Desguàs de condensats

Sortida de gasos cremats

Aire

Gotd’expansió

Resistències

Intercanviadorde calor

Aïllament

Purgador d’aireBombaSensor de pressió

Vàlvula deseguretat

HYDROBLOCX

Retorn flux HW

SISTEMA COMPACTE SISTEMA SPLIT

Bombes de calor aerotèrmiques

Connexions hidràuliques

Connexions frigorífiques

Intercanviadorde plaques

UNITAT COMPACTA UNITAT SPLIT

HYDROBOX(C)HYDROBOX(S)

Intercanviadorde plaques


El principal desavantat-ge d’aquests sistemes és elrisc de congelació de lescanonades ubicades a l’exte-rior, per la qual cosa cal unacirculació contínua de l’ai-gua del circuit i tractar-laamb anticongelant o bé uti-litzar aigua glicolada.

Per la seva banda, els sis-temes split no tenen aquestalimitació, ja que el gas refri-gerant té unes temperaturesde congelació molt més bai-xes que les de l’aigua; encanvi, la seva instal·lació re-quereix la intervenció de per-sonal qualificat. Aquesta op-ció, però, pot resultar moltatractiva per a aplicacionsespecials, ja que és possibleefectuar l’intercanvi refrige-rant/aigua allà on sigui ne-cessari i, per tant, reduir l’ex-tensió i la complexitat delcircuit hidràulic.

Hi ha dos tipus de siste-mes split: els sistemes 1x1 iels sistemes multisplit mit-jançant cabal variable derefrigerant (VRF). Els siste-mes multisplit ens ofereixenla possibilitat d’obtenir rendi-ments energètics molt méselevats que els sistemes 1x1,gràcies a la recuperació decalor: és possible utilitzar lacalor extreta mitjançant lesunitats d’aire condicionat perescalfar l’aigua en lloc detirar-la a l’exterior.

CONCLUSIONSLa bomba de calor aerotèrmicaés una solució ideal i sostenibleper produir aigua calenta i fre-da per a les aplicacions mésdiverses, i disposa de la flexibi-litat suficient per funcionarautònomament o per comple-mentar i optimitzar sistemes jainstal·lats.�

32

ARTICLE TÈCNIC

Taules de càlcul ràpid de la secció d’un cable en les deri-vacions individuals (DI) en baixa tensió

Taula ràpida per a la DI en habitatges de potència = 5750 W

Taula ràpida de DI per a habitatges amb electrificació elevada de 9200 W

Font: Manual tècnic del CETIB Instal·lacions Elèctriques de Baixa Tensió. Autor: José A. Piqueras, enginyer tècnic elèctric per l’EUETIB.

L’apunt


Producció d’aigua calenta mitjançantun sistema multisplit amb recuperació de calor

Exterior Sala de màquines Interior

Unitat exterior R2 PWFY-P100VM-E-BU

BC controler

Tanc

Unitat interior

Secció de cable d’unaderivació individual

(DI)

Distància màximade la DI per a habitatge de5750 W amb comptadorsparcialment concentrats

Electrificació bàsica

Distància màximade la DI per a habitatge de5750 W amb comptadors

concentratsElectrificació bàsica

Secció de cable d’unaderivació individual

(DI)

Distància màximade la DI per a habitatge de9200 W amb comptadorsparcialment concentrats

Electrificació elevada

Distància màximade la DI per a habitatge de9200 W amb comptadors

concentratsElectrificació elevada

6 mm2 (1) 0-13 m 0-6 m

10 mm2 13-23 m 6-11 m

16 mm2 23-37 m 11-18 m

25 mm2 37-58 m 18-29 m

35 mm2 58-82 m 29-41 m

50 mm2 82-117 m 41-58 m

70 mm2 117-164 m 58-82 m

10 mm2 0-13 m 0-6 m

16 mm2 13-22 m 6-11 m

25 mm2 22-36 m 11-18 m

35 mm2 36-51 m 18-25 m

50 mm2 51-73 m 25-36 m

70 mm2 73-102 m 36-51 m


Durant la jornada es va pre-sentar SGS com a nou orga-nisme de control autoritzat(OCA) per la Generalitat deCatalunya per realitzar tottipus d’inspeccions i tramita-cions relacionades amb se-guretat industrial. L’autorit-zació ha estat per a tots elscamps reglamentaris: apa-rells elevadors, equips apressió, instal·lacions d’em-magatzematge de productesquímics, instal·lacions con-tra incendis, instal·lacions iaparells per a combustiblesgasosos, instal·lacions frigo-rífiques, instal·lacions petro-líferes, instal·lacions tèrmi-ques en edificis i instal·lacionselèctriques.

Quant al medi ambient re-glamentari, es van presentarels serveis com a entitat am-biental de control per a lestipologies de comercial-ser-veis, recreatives, industrials,gestor de residus i mineres.Pel que fa al contingut del’explicació ambiental, es vatractar de l’entrada en vigorde la instrucció per a l’aplica-ció de l’OMAIIAA a Barcelo-na, on gran part de les activi-tats classificades en l’annexIII.1 passen a l’annex III.2, laqual cosa comporta la revisiódels projectes tècnics i controlin situ. Es va tractar de lamodificació de l’Ordenança delmedi ambient de Barcelonaper adequar-la a la legislacióvigent estatal i autonòmica.

Durant la jornada esparlà dels assajos no des-tructius, ja que en l’entornde l’assegurament de la qua-litat, hi tenen molt a dir: elsassajos superficials perme-ten la detecció de defectesoberts a la superfície aprofi-tant propietats físiques co-negudes, com la tensió su-perficial dels líquids i leslínies de força dels campsmagnètics. La radiografiaindustrial i els ultrasonspermeten l’estudi de tot elvolum inspeccionat. La con-clusió sobre els diferentsmètodes és que combinant-los adequadament permetenmaximitzar la probability ofdetection.

Finalment, es van recor-dar les principals tècniquesd’identificació de perillsfonamentals per garantir la

seguretat de les instal·la-cions i dels usuaris en pro-jectes complexos en elsquals el respecte dels dife-rents reglaments, corrobo-rat per les corresponentsinspeccions reglamentàries,no eximeix d’analitzar deta-lladament possibles fallidesmecàniques, d’instrumenta-ció, d’explotació o de mante-niment.

Fundat al 1878, el GrupSGS és l’organització mésgran del món en el camp dela inspecció, assaigs, anàlisii certificació. �

PUBLIREPORTATGE

Jornada d’SGS al CETIB sobre la seguretat:font de creació de llocs de treball

SGS vapresentar la cartera deserveis com a nouorganisme de controlautoritzat dela Generalitata la salad’actes delCETIB.o

CE

TIB

Més informació a: [email protected].: 933 203 655


33


Chaffoteaux aposta per solu-cions d’avantguarda en efi-ciència energètica mitjançantenergia solar tèrmica i calde-res de condensació.

Chaffoteaux, marca francesacentenària especialista encalefacció i aigua calentasanitària, aposta per les ener-gies renovables i els equipsgeneradors de calor d’alta efi-ciència. Prova d’això és l’estu-di i seguiment de la instal·la-ció d’energia solar tèrmica delprimer centre geriàtric de lapoblació càntabra de Liencres.

Amb una superfície totalconstruïda de 7.536 m2, dis-tribuïda en quatre plantes,el centre residencial La Glo-ria té una capacitat per a144 persones. Disposa de 72habitacions individuals i 36

de dobles, totes equipadesamb bany complet i calefac-ció individual, a més d’unasala de rehabilitació, buga-deria, dues infermeries, sa-la polivalent, gimnàs i tana-tori.

SOLUCIÓ PER ACSDuta a terme per FrancisoPruneda, la instal·lació cons-ta de 30 col·lectors Zelios 2.5i dos acumuladors O’BioAbondance de 2.500 litres decapacitat per a l’aportaciósolar dels 7.920 litres diarisprevistos de consum d’ACS.

Solar tèrmica Chaffoteaux al centre residencial La Gloria, Liencres (Cantàbria)

Terrassa a peu decarrer ambcol·lectorsChaffoteauxmodel Sys 2.5.

u


34

La residènciaaprofita laterrassa per acaptar energiasolar


El material el va subminis-trar l’empresa distribuïdoraEprocal (soci del Grup Finis-terre Central).

Els col·lectors, instal·latsen bateries de 5 i connectadesentre elles mitjançant retorninvertit, estan ubicats en unaterrassa adjacent a la re-sidència amb una orientació iinclinació òptimes per el mà-xim aprofitament de la ins-tal·lació d’energia solar. Elscol·lectors Zelios de Chaffote-aux, amb certificat solar Key-mar, tenen una superfície decaptaci’o de 2,39 m2 i solda-dura contínua per ultrasons.Els acumuladors per aiguacalenta sanitària O’Bio Abon-dance, amb acumulador hi-dràulic d’acer amb tractamentd’esmalt de titani a 850 ºC,estan protegits amb tecnolo-gia Protech de corrent de bai-xa intensitat.

SUPORT PER A ACS I PRO-DUCCIÓ DE CALEFACCIÓAMB CALDERES DE CON-DENSACIÓLa demanda tèrmica de l’edi-fici per donar suport per al’ACS i per a la calefacció ésde 375 kW. S’han instal·lat 4calderes de condensació encascada model Talia GreenSystem Chaffoteaux de 100kW,amb tots els accessoris hi-dràulics i de regulació, queaporten una potencia total de392,8kW. El seu alt nivell de

modulació, juntament ambels seus alts rendiments (finsa 109,3 % sobre el PCI), facili-tat de muntatge i les sevesreduïdes dimensions, les fanideals per a instal·lacionsamb contínues i elevadesdemandes energètiques.

Per al suport d’ACS s’haninstal·lat dos acumuladorsO’Bio Abondance de 2.500litres de capacitat. L’aporta-

ció energètica necessària pera escalfar-se es realitza mit-jançant les 4 calderes de con-densació instal·lades encascada que, mitjançant laregulació amb la centraletaE8, garanteix el màxim con-fort de producció d’ACS i decalefacció, i ofereix la possibi-litat d’adaptar el funciona-ment de les calderes a lesnecessitats reals de l’edifici.�


PUBLIREPORTATGE

Sala demàquinesamb acumuladorsObi Abondance.o

Sala demàquinesamb 4 calde-res en casca-da, modelTalia GreenSystem 100HP.o

35

Els equipscobreixen lademandatèrmica del’edifici



DESGRAVACIÓ EN L’IVATant si es lloga un vehiclecom si es compra, la deduc-ció admesa per la normati-va actual està vinculada al’afectació directa i exclusi-va del vehicle a l’activitatempresarial o professional.En conseqüència, no és pos-sible deduir quotes d’IVAd’un vehicle que s’usa per aactivitats particulars.

En el cas específic delsvehicles, la Llei de l’IVA esta-bleix que aquesta afectació es

presumirà del 50 %, de mane-ra que la deducció de les quo-tes d’IVA només es podrà apli-car en aquest percentatge.

La llei sí que disposa d’u-na presumpció del 100 % pera determinats casos (vehiclesde transport, serveis de vigi-lància, ensenyament de con-ductors o pilots o vehicles derepresentants i agents co-mercials).

Al marge d’això, si el con-tribuent pot demostrar ungrau d’afectació superior al

50 %, se’l podrà desgravar.És important constituir laprova amb anterioritat a lapossible revisió de l’Adminis-tració Tributària.

DESGRAVACIÓ ENL’IRPF/IMPOST SOBRESOCIETATSEls requisits per gaudir de ladesgravació en aquests im-postos s’assimilen als expo-sats per al cas de l’IVA: afec-tació directa i exclusiva delvehicle a l’activitat empresa-rial o professional. Ara bé,així com en la normativa del’IVA existeix una presump-ció d’afectació i, per tant, per-met la no-exclusivitat al’activitat, a l’impost del socie-tats/IRPF aquesta presump-ció no existeix; per tantnomés es gaudirà de desgra-vació si l’afectació del vehicleés al 100 %.

Si es té dret a la desgrava-ció per complir el requisitd’afectació directa i exclusi-va, la manera de desgravar-ho en l’Impost anirà en fun-ció de si és de compra o delloguer.

En la compra d’un vehi-cle, la desgravació fiscalcorrespondrà a l’aplicaciódels coeficients d’amortitza-ció que estan estipulats encada normativa. En el cas depersones físiques, s’han d’a-plicar les taules d’amortitza-ció per estimació directa sim-plificada i, en el cas d’entitats

INFORMACIÓ PROFESSIONAL

36

La desgravació fiscal de vehiclesUn article per conèixer les conseqüències fiscalsque es deriven de la decisió d’adquirir o llogar un vehicle

MERCÈ MONTBLANCH I MAYTE FAMADAS I Integral Affectio Group

En el sistema tributari espanyol, la desgravació fiscal devehicles se centra bàsicament en dos àmbits: per una ban-da, en l’IVA i, per l’altra, en l’IRPF si es tracta d’una personafísica, o bé en l’Impost sobre societats, en el cas d’unaentitat amb personalitat jurídica.

SH

UT

TE

RS

TO

CK


amb personalitat jurídica, lestaules de l’Impost sobre so-cietats.

Si considerem el criterid’amortització lineal, en elcas de tributació en estimaciódirecta simplificada, el coefi-cient és del 16 % anual, men-tre que en societats és tambédel 16 %, malgrat que hi hala possibilitat d’aplicar untipus superior depenent deltipus d’activitat i, per tant, dela intensitat estimada de lautilització del vehicle.

Cal afegir que, tant perals vehicles usats, com en elcas de les empreses de reduï-da dimensió (xifra de negocisinferior a 10 milions d’eu-ros), es pot multiplicar fins a2 el coeficient lineal d’amor-tització, amb la qual cosa espermet accelerar en aquestscasos la desgravació.

Per a l’exercici 2011 i pera les adquisicions realitzadesdes del 4 de desembre de2010 es podran amortitzarlliurement (aplicant-hi fins itot el 100 % el primer any).

En canvi, quan es lloga unvehicle, la desgravació fiscalrecau en la despesa que efecti-vament es realitza, de maneraque serà completament des-gravable la quota periòdicasatisfeta. Tanmateix, en el casd’utilització d’un vehicle a tra-vés d’un contracte de leasing,

l’amortització deduïble podràarribar a ser la corresponenta la multiplicació del coefi-cient d’amortització lineal per2 (en general) o per 3 (en lesempreses de reduïda dimen-sió), sempre que l’importresultant sigui igual o infe-rior a la part corresponent ala recuperació del cost delvehicle fixada a les quotesperiòdiques d’aquests con-tractes. La seva càrrega fi-nancera serà sempre deduï-ble.�

Els autònoms poden desgravar un 50 % de les quotes d’IVA pelsvehicles que utilitzin per aactivitats professionals, tant sisón de lloguer com de compra.

37

El CETIB engega al febrer unnou curs d’energia solar tèr-mica. El curs té com a objec-tiu formar tècnics en la com-prensió del funcionament desistemes solars tèrmics, prin-cipalment en edificis pluri-familiars. Els participantsconeixeran la normativa d’o-bligat compliment en aquestssistemes, aprendran a redac-tar un projecte d’energiasolar tèrmica i a realitzaraltres tasques vinculades ales instal·lacions d’energiasolar tèrmica, com ara els cri-teris de manteniment o la

realització d’auditories percomprovar-ne el bon funcio-nament.

El programa, que té unaorientació clarament pràctica,no se centra únicament en eldimensionament i càlcul d’u-na instal·lació, sinó que pre-tén que els participants refor-cin els conceptes veient laseva aplicació real mitjançantuna visita a una promocióamb sistema d’energia solartèrmica.

El curs, de 28 hores dedurada, s’inicia el proper 16de febrer.�

Curs d’energia solar tèrmica

SH

UT

TE

RS

TO

CK

Més informació i inscripcions: www.cetib.cat/agenda



Les transformacions tecnolò-giques i vertiginoses que haviscut el món en les últimesdècades al voltant de l’e-lectrònica, microelectrònica,telecomunicacions i informà-tica, estan donant pas a larevolució següent al voltantde l’energia. Vivim en un mónon les necessitats energèti-ques augmenten sistemàtica-ment i es relaciona el benestard’un país amb el consumenergètic.

El desenvolupament in-dustrial de la nostra societatha estat possible gràcies a lagarantia d’accés a l’energia ia la capacitat de transformar-la. Però actualment el seuaccés ha deixat de ser abun-dant i suficient i hem hagutde diversificar les fonts d’unaenergia cada vegada méscara. Les transformacionsenergètiques incideixen en elconjunt dels processos pro-ductius o de consum en línia

amb la influència de l’energiaen l’economia de mercat,que la considera un bé a ges-tionar. És inherent a qualse-vol projecte d’enginyeriadesenvolupar les eines d’opti-mització de les transforma-cions a partir d’una energiaintel·ligent: com fer més ambmenys. Així mateix, els efec-tes no desitjats de les trans-formacions afecten de mane-

ra preocupant el medi am-bient, per la qual cosa els en-ginyers en energia han d’es-tar formats en aquest aspecte.

FORMACIÓ A L’EUETIBEl grau de l’Energia del’EUETIB forma professio-nals amb una visió globalsobre recursos energètics,estalvi, transport o emma-gatzematge d’energia, aixícom els elements que confor-men el mercat energètic. Laformació integral dels titu-lats els permetrà treballarcom a auditors energèticsper a particulars, empreses iinstitucions que necessitinimplantar polítiques energè-tiques racionals i sostenibles.

Els estudis tenen unadurada de quatre anys: en elprimer i segon cursos esdóna una formació bàsica ide coneixement de la brancaindustrial, en el tercer estracten aquelles matèries quepermeten donar una visióintegral de l’energia —desdel recurs natural fins almercat energètic, passantper la transformació, genera-ció, distribució o emmagatze-matge— i en el quart curss’aprofundeix les matèriestractades. Els estudiants te-nen l’opció de realitzar unaestada en centres europeusmentre cursen el grau i, uncop finalitzat, continuar laformació en el màster d’Ener-gia de la UPC.�

INFORMACIÓ PROFESSIONAL

38

Grau en Enginyeria de l’Energia, una nova titulació de futur

El grau enEnginyeria del’Energia ofe-reix una visióglobal sobretots els aspec-tes que con-formen elmercatenergètic,entre altreselements.

u

JOSEP LÓPEZ LÓPEZ I Director de l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial

L’adaptació dels estudis universitaris a l’Espai Europeud’Educació Superior ha servit per reflexionar sobre lesnoves titulacions de grau que s’haurien d’impartir perdonar un servei útil a la societat. En estudiar les necessitatstecnològiques actuals, l’Escola Universitària d’EnginyeriaTècnica Industrial de Barcelona (EUETIB) va decidir impartiruna nova titulació: el grau en Enginyeria de l’Energia. Sorti-ran els primers titulats a la fi del curs 2012-2013.

SH

UT

TE

RS

TO

CK



Enguany, el focus de l’infor-me de l’Observatori del Rischan estat les infraestructu-res crítiques, generadoresd’efectes col·laterals i re-ceptores de riscos. Tots elsautors remarquen la impor-tància de les infraestructu-res, tant en el terreny econò-mic com en el social.

Sota el títol Infraestructures,territori i seguretat: vinclesestratègics, l’informe editatper l’Institut d’Estudis de laSeguretat (IDES) es va pre-sentar a l’Auditori PompeuFabra del Col·legi d’Engi-nyers Industrials de Catalu-nya el passat 22 de novem-bre. Com en els darrers 11anys, l’informe manté lavoluntat d’observar, mesurar,analitzar i prospectar el con-junt de riscos que acompan-yen el desenvolupament deCatalunya.

Aquest any, les infraes-tructures crítiques han estatel tema central de l’estudi, onels experts analitzen temescom el bon nivell de la xarxaviària espanyola en relacióamb l’europea, la pèrdua depes de la indústria nuclearen el vell continent o com lacrisi està afectant les novesinfraestructures. En aquestdarrer punt, es remarca lanecessitat de prioritzar lesinfraestructures de majorrendibilitat que ajudin aafrontar la situació actual,

sense que la limitació econò-mica de les inversions afectiles noves infraestructures.

A l’acte van ser-hi pre-sents Joan Ribó, degà delCETIB i president de l’IDES,i Joan Vallvé, degà del CO-EIC i vicepresident de l’I-DES, que van destacar laimportància de tractar temescabdals per a la societat cata-lana com els que analitzaanualment l’Observatori delRisc. També ho va fer RicardFont, director de Trans-ports i Mobilitat, que, a més,va remarcar la importànciade no fer més infraestructu-res, sinó millors.

Imma Ros, coordinadorade l’Observatori del Risc, vapresentar breument cada undels estudis de l’informe, i vadeixar per a Josep MariaRovira, Manel Villalante i

Pere Torres, tres dels autorspresents, l’explicació delsseus capítols.

En aquesta edició, s’haincorporat un resum de l’in-forme en castellà i en anglès,ja que es considera que elscontinguts són extrapola-bles.

Finalment, i seguint ambla tendència dels darrersinformes, l’Observatori delRisc inclou el Semàfordel Risc, que sintetitza al-guns dels indicadors delrisc que els experts de l’Ob-servatori han elaborat anyrere any.�

L’atenció a les infraestructures crítiquescentra l’Observatori del Risc 2011

CE

TIB

Presentacióde l’informe.El degà delCETIB, JoanRibó, i el degàdel COEIC,Joan Vallvé,van participara l’acte enqualitat depresident ivicepresidentde l’IDES, res-pectivament.o


39

Més informació a: www.seguretat.org/ides/ca.html


40


?Quan un tècnic fa un projec-te d’obres majors o menors, od’activitats d’un local d’unedifici existent ha de tenir encompte la normativa d’aplica-ció vigent en relació amb l’ac-cessibilitat de les persones.Un dels problemes que espresenten actualment és qui-na normativa d’accessibilitatcal aplicar, per exemple, pera l’activitat de bar restau-rant, que es considera unlocal de concurrència públi-ca. En l’actualitat la normati-va d’aplicació vigent és elCodi tècnic de l’edificació i enconcret el seu documentbàsic DB-SUA, que és unanormativa d’àmbit estatal; alhora, la normativa catalanaactual, que està regida per laLlei 20/1991, de promoció del’accessibilitat i de supressióde barreres arquitectòni-ques, de 25 de novembre imodificada pel Decret legisla-tiu 6/1994, de 13 de juliol, elqual disposa que el Governde la Generalitat ha d’apro-var un codi d’accessibilitat

que refongui totes les nor-mes dictades en la matèria ifaculta el mateix Govern perefectuar el desplegament re-glamentari i el Decret 1135/1995, de 24 de març, de des-plegament de la Llei 20/1991(accessibilitat, supressió debarreres arquitectòniques, icodi d’accessibilitat), fa que elprojectista no sàpiga quinanormativa ha d’aplicar, si lacatalana menys restrictiva ol’estatal més restrictiva ensegons quins casos.

MÉS DELICAT, EN LOCALS EXISTENTSSi el local és de nova cons-trucció és totalment clar ques’ha d’aplicar el DB-SUA, lanormativa d’àmbit estatal.Però, si es tracta de localsexistents, el tema és més deli-cat i es complica força, ja ques’ha d’intentar aplicar el DB-SUA però tenint en compte lasituació real de cada local oedifici. Posem l’exemple d’u-na cambra higiènica sanità-ria que ha de ser accessible,

atès el DB-SUA. En conversesde la Taula d’Accessibilitatde Catalunya, constituïda alCETIB el 30 de novembre de2011, i de la TASCOM de Bar-celona, Administració i col·le-gis professionals van acordarsobre aquest exemple de cam-bra higiènica que, a banda deprocurar, evidentement, quel’itinerari sigui accessible eli-minant graons i fent rampesamb els pendents reglamenta-ris (si estructuralment l’edi-fici ho permet), la cambra hi-giènica també ha de seradaptada, amb la condició quefins que no surti la nova lleicatalana d’accessibilitat, espermet que els requisits mí-nims accessibles d’aquestacambra adaptada siguin teniruna porta d’accés de 80 cm,un radi de gir interior en quèpugui girar la cadira i commés proper a 1,2 m millor ique es pugui accedir a la tas-sa de l’inodor (WC) només peruna banda amb una distànciade 80 cm, com diu el Decret135/1995.�

Quina normativad’accessibilitat s’ha d’aplicarper a la reforma d’un local ja existent?

Trobareu les consultes més freqüents que rep el Servei d’Orientació Tècnica del CETIB a www.cetib.cat.

PREGUNTES FREQÜENTS


41

La societat demana carrersamb més llum per qüestionseconòmiques —estímul delnegoci— i de seguretat viàriai per a les persones. I, almateix temps, els municipises troben confrontats a unasituació en què cal establiruna vigilància fèrria sobreles despeses, fins i tot les deserveis essencials. En aquestcontext, neix l’interès de moltsmunicipis catalans per adop-tar sistemes innovadors degestió de l’enllumenat públicque permetin donar satisfac-ció a les dues necessitatsesmentades, sense cap contra-dicció. Sant Cugat del Vallèsha posat en marxa un experi-ment pilot de gran interès enaquesta línia. Es tracta delprimer carrer intel·ligent inte-gral de Catalunya que, através d’una sensoritzaciócompleta, permet gestionarserveis com la recollida d’es-combraries, el reciclatge, lamobilitat i la il·luminació. Pelque fa a aquest darrer aspec-te, el carrer s’il·lumina en fun-ció de la franja horària i el pas

de vianants, ja que en leshores nocturnes la llum s’apa-ga i s’encén només quan hihagi vianants.

A la resta d’Europa ja faanys que la sostenibilitat enl’enllumenat públic a travésde l’eficiència s’ha convertiten una prioritat, com hodemostra el projecte E-Street-Intelligent Road and StreetLighting in Europe, que esva desenvolupar del 2006 al2008. En aquest període esvan instal·lar sistemes de

gestió intel·ligent a 20.000punts de llum i algunes com-panyies van aportar sistemesque permeten un estalvi defins a un 70 %. Tot i que latecnologia ha avançat desd’aleshores, l’informe finaldel projecte —consultable ala xarxa amb l’entrada Pro-ject Report E-Street— és degran interès perquè aprofun-deix en les eines legislatives,administratives i de finança-ment relacionades amb aquesttema.�

INNOVACIÓ

L’Smart City Expo World Congress, celebrat el passat novembre a Barcelona, va servir pervisualitzar per on passa el futur immediat de la gestió de les ciutats. La sensorització del’espai públic es va revelar com una eina de primera magnitud en aconseguir una gestiómés eficient dels recursos i, en particular, de l’energia que es fa servir en il·luminació.

L’enllumenat públicGestió més eficient de la llum

ALBERT PUNSOLA I Text

AR

TU

R R

IBE

RA

/TO

TS

AN

TC

UG

AT.C

AT

LO

CA

LP

RE

S

Els fanals del primercarrerintel·ligentcatalà noméss’encenenquan algú hi passa persota.o


?Theknos 159.qxp 16/1/12 11:22 Página 41

Punta de llança del negocidels plats precuinats des de famig segle, el pollastre a l’astbasa l’èxit en tres factors. Pri-mer, gastronòmic: les virtutsorganolèptiques de la volate-ria rostida són àmpliamentreconegudes. Segon, econò-mic: el rostit dóna molt valorafegit a la matèria primera encru. Tercer (i més important),social: el consumidor aconse-gueix un estalvi de temps abaix cost que sol invertir enlleure.

Ignasi Miró Argelaga(Lleida, 1924) decidí dedicar-se a la fabricació i comercia-lització de rostidors de pollas-tres el 1957. Creà l’empresaEurast, que operava des d’unpis del carrer Roger de Florde Barcelona, amb la mínimainfraestructura i centrant laproducció en tallers externs.Des de llavors, milions depollastres s’han enastat en elsrostidors de la firma catala-na, en la balança fabril icomercial de la qual pesenmolt més els encerts que els

Les aromes producte d’una cocció ben condimentada i la pell torrada i cruixent són dosatributs imprescindibles d’un dels clàssics de la cuina dominical: el pollastre a l’ast. Escou enforcat i voltant lentament en el rostidor, aparell pioner en l’externalització de lestasques culinàries que Eurast fabrica des de 1957.

Rostidor EurastTècnica gastronòmica popular

D. ROMAN i X. CORBELLA I Enginyers tècnics industrials I http://eltecnigraf.wordpress.com

EMPRESA

GRUP MACFRINPolígon Industrial EURAST Ctra. C-35, km 53 08470 Sant Celoni. BarcelonaTel. 902 251 261 Fax 938 674 [email protected]

t

Showroom de Macfrin a laplanta de Cooking System deSant Celoni.Dedicada a l’equipamentper a hostale-ria, agrupa Eurast, Macfrin i MasBagà.

u

42

COOKING SYSTEMS, S.L.Grup industrial que dissenya, fabrica i distribueix equipament per ahostaleria sota les marques Macfrin, Eurast i Mas Bagà, amb oficinatècnica pròpia per al desenvolupament de projectes integrals delsector, i plantes a Sant Celoni i Fuenlabrada (Madrid).

Any de fundació: 1957Empleats: 58Productes: cuines, forns, planxes, rostidors, mobles calents, taulesfredes, armaris frigorífics, i tot tipus d’accessori i equipament per al’hostaleria. El rostidor d’Eurast segueix sent un dels referents delseu catàleg, després de la reforma del grup el 2003.



43

EMPRESA


Línia de muntatge dels rostidors degas, on es comprova el funcionament de tota la producció.

t

errors: sota la raó social Coo-king Systems, avui l’empresaes dedica a la fabricació i pro-jecte de tot tipus d’equipa-ment per a hostaleria amb lesmarques Eurast, Macfrin iMas Bagà. El rostidor se-gueix sent un dels referentsdel catàleg, tot i que indus-trialment ja no és el cor de laproducció d’una empresa queculminà una transformacióen profunditat el 2003, quanconcentrà l’activitat de les 5plantes llavors existents en lafàbrica de Sant Celoni, queactualment ocupa 27.000 m2.La reestructuració permetéaugmentar la productivitat,reduir els costos i racionalit-zar la gestió de les 3 mar-ques. La secció de planxiste-ria centrà el canvi del sistemaproductiu. Una inversió de 7milions d’euros era necessà-ria per assolir la versatilitaten la programació i la quali-

tat del producte, imprescindi-bles avui en dia, i que formenun magatzem intel·ligent,una talladora/punxonadoralàser i una plegadora CNC.Treballen a l’uníson per reta-llar, gravar, roscar, bordone-jar i plegar les peces queabasteixen les deu línies demuntatge de la factoria on esmunten les diferents famíliesde productes. La fàbrica notreballa sota comanda, i sem-pre disposa de l’estoc impres-cindible de semielaborats perservir qualsevol referènciadel catàleg en un temps mí-nim.

LA CIÈNCIA DEL POLLASTRE A L’ASTEl pollastre a l’ast requereixciència i experiència, iEurast, a més de 22 modelsde rostidor, ofereix tot tipusd’accessoris i, fins i tot, uncondiment especial de formu-lació secreta. Brilla amb llumpròpia el clàssic rostidor ver-tical on els pollastres s’orga-nitzen formant una matriualimentària de fins a vuit filesper vuit columnes. La volate-ria gira animada per un sen-zill i robust mecanisme accio-nat per un motor elèctric, unvis sens fi i una llarga cadena

FITXA TÈCNICA

Objecte: rostidor vertical Marca: EurastFabricant: Cooking Systems, SLData d’inici de producció: 1957Producció anual: 1.200 unitats

Ignasi Miró,ETI, directordels departa-ments comer-cial i de màr-queting.o


44

de rodets que transmet elmoviment a les espases. Anti-gament, es disposava d’ac-cionament manual per ma-novella, per evitar que elsfreqüents talls de corrent mal-metessin la producció. Total’estructura del rostidor és deplanxa d’acer inoxidable, i elmodel més luxós té la porta devidre corbat i permet unavisió gairebé panoràmica delque s’esdevé a l’escalf dels cre-madors ceràmics de butà.Existeix una versió amb pla-ques vitroceràmiques, mésfàcil de netejar, de menor difu-sió a causa de l’elevat consumi major lentitud en la cocció.

L’esvelt rostidor vertical faanys que té un dur competi-dor a casa. S’anomena rosti-dor planetari, en referència almecanisme que fa girar les

espases sobre si mateixesintegrades en un tamborrotatori. Aquesta nova gene-ració de rostidors és méspràctica en l’ús i la neteja, ienergèticament més eficientque el model tradicional, per-què manté l’escalfor en lacambra gràcies al recobri-ment intern refractari. Peròla qualitat obtinguda en lacocció no arriba a les ex-cel·lències del rostidor verti-cal, que assegura un torratcruixent, per ara imbatible.Per això, entre les novetatsd’Eurast per a la properacampanya hi ha un nou apa-rell que combina les virtutsdels dos sistemes, i que elsentesos vaticinen que acabaràimposant-se.

Cooking Systems és unaempresa familiar amb vocació

industrial. Ignasi Miró Pepió,fill del fundador, n’és el direc-tor gerent, i tres néts dirigei-xen els departaments tècnic(Esteve Miró, enginyer tèc-nic en disseny industrial),comercial i màrqueting (Ig-nasi Miró, enginyer tècnicmecànic), i organització in-terna (Xavier Miró, enginyertècnic electrònic). Les expor-tacions augmenten i actual-ment ronden el 60 % de laproducció, fet que permetcompensar la davallada en elconsum interior. La crisidóna ales als productes eco-nòmics i la demanda de rosti-dors viu un moment d’espe-cial bonança. L’estrella de lagastronomia popular semblaque lluirà molts anys, il·lumi-nada amb el llum groguencdels cremadors de gas.�

EMPRESA

Quan el màrqueting es deia publicitat

Autodidacte, inventor i emprenedor, Ignasi Miró Argela-ga demostrà ser un visionari en crear Eurast. El nom jaera tota una declaració d’intencions i apuntava a la lla-vors llunyana Europa com a objectiu d’una empresa ambvocació exportadora. L’estratègia comercial d’Eurast ésplena de cops d’efecte, especialment en els primers anys:el 1963 formà comercials i comerciants amb l’auca Anto-logía del pollo asado, que explicava el com i el perquè delpollastre a l’ast, alliçonant els usuaris dels rostidors ambconsells d’higiene i comercials. El 1964, a la Fira de Mos-tres de Barcelona, un rostidor Eurast batia un insòlitrècord, en coure gairebé 100 pollastres en mitja hora.Aquestes idees ara poden semblar ingènues, però llavorseren rabiosament actuals, màrqueting abans del màrque-ting. No sempre els invents del genial Miró foren un èxit.El 1974 dissenyà el Sibarita, un rostidor domèstic d’astvertical amb capacitat per a un sol pollastre. El mercat noacceptà un aparell que convertia novament en domèsticauna tasca que realitzaven els comerços de forma molteconòmica, i el Sibarita, tot i ser un producte enginyós,resultà un rotund fracàs comercial.�

El 1964 Eurast fabricà un rostidor amb capacitat per a 96 pollastres quees mostrà a la Fira de Mostres deBarcelona.

t



45

Fer exercici és essencial entotes les etapes de la vida,però cada edat té un plaespecífic d’entrenament.

Sèniors (18-50 anys)En aquesta etapa es podentreballar totes les capaci-tats, ja que es pot escollirl’activitat i la intensitatdesitjada segons l’estat deforma de cada persona. Elprograma ideal per a aques-ta franja d’edat consta d’untreball muscular i de tonifi-cació a la sala de condicio-

nament físic, cardiovascu-lar amb l’spinDiR.

Màsters (50-80 anys)En aquesta franja d’edat éshora de baixar la intensitat,però mai no hem de deixarde fer exercici físic. S’han debuscar una sèrie d’activitatsmés suaus i dinàmiques. Lesactivitats aquàtiques sónideals, així com també ho sónel Pilates, el mind body i elioga, que ajuden a arribar agran amb un estat de formaimmillorable.�

SALUT I MÉS

SH

UT

TE

RS

TO

CK

Tens com a bon propòsit d’any nou anar al gimnàs per fer exercici regularment? No deixisque aquest desig es quedi només en una intenció. Fer-ho realitat és possible seguint unpla d’exercicis adaptat a cada edat. L’article inclou deu mesures per incorporar-los al diaa dia i gaudir així de tots els beneficis de la pràctica regular de l’esport.

Un pla per a cada edatTrucs per fer exercici i ser constant

DEPARTAMENT DE FITNESS DEL GRUP DiR


Deu idees per ser constant

1. Definir els objectius. Et serà degran ajuda a l’hora de motivar-te dia adia i comprovar l’evolució.

2. Respectar l’horari. D’aquestamanera, convertiràs l’hora d’anar algimnàs en una cita ineludible.

3. Escollir activitats atractives. Lesactivitats dirigides, que t’agradin i etdiverteixin, són una opció molt bona pergaudir al màxim de l’exercici.

4. No tenir pressa. Una bona formafísica no s’aconsegueix d’un dia per l’al-tre, forma part d’un treball regular i con-tinuat en el temps.

5. Donar-se recompenses. És unaexcel·lent manera de reconèixer la bonafeina que fas al gimnàs i de motivar-teper continuar fent-la.

6. Entrenar amb un amic. Anar algimnàs amb un amic o amiga farà l’acti-vitat més amena i et dificultarà trobarexcuses per faltar-hi.

7. Utilitzar màquines amb TV. Eltemps et passarà volant.

8.Descansar per estar actiu.Si dormsunes set o vuit hores obtindràs un majorrendiment en totes les activitats.

9. Alimentar-se adequadament. Unaalimentació equilibrada et millorarà l’estatd’ànim i és essencial per tenir energia.

10. Tenir la guia d’un entrenadorpersonal. T’ajudarà a obtenir el majorrendiment dels exercicis.


CinemaJ. EDGARA partir del 27 de gener

Després d’interpretar Howard Hughes a Elaviador, Leonardo DiCaprio torna a la granpantalla convertit en Edgar Hoover, el fun-dador i cap durant dècades de l’FBI. Elveterà director nord-americà Clint Eastwo-od és el responsable d’aquest biopic quearriba amb certa polèmica. Durant els seuscinquanta anys de mandat, Hoover nonomés va perseguir el crim individual iorganitzat, sinó que va ser capdavanter dela “caça de bruixes” contra els elementsmés progressistes de la societat nord-americana.

LlibresSTEVE JOBSWalter IsaacsonLa Rosa dels Vents

L’única biografia au-toritzada del funda-dor d’Apple, SteveJobs, revela els seusaspectes més fasci-nants i foscos. L’autor el va entrevistar enmés de quaranta ocasions en els darrersdos anys, a més d’un centenar de perso-nes del seu entorn, familiars, amics, adver-saris i col·legues. Es tracta del retrat defini-tiu d’una de les icones indiscutibles delnostre temps.

TeatreEL MERCADER DE VENÈCIATeatre Nacional de CatalunyaDe l’1 de febrer al 25 de març

A El mercader de Venècia, com passa tansovint dins l’obra de William Shakespeare,res no és ben bé el que sembla a primeravista. Tot és tan complex i relatiu que enspriva de refugiar-nos en etiquetes i esque-matismes. El muntatge. que es podrà veurea la Sala Gran del Teatre Nacional deCatalunya, dirigit per Rafel Duran, estàmarcat conscientment pel panoramaactual i ens situa en un context de recessióeconòmica. Els actors Ramon Madaula iÀlex Casanovas encapçalen el repartiment.

ArreuMUSEU DE LA CIÈNCIA I DE LA TÈCNICA DE CATALUNYA (MNACTEC)Rambla d’Egara, 270. TerrassaDissabtes, diumenges i festius, de 10 a 14.30 h

Si us escapeu aTerrassa, val la pe-na visitar el Museude la Ciència i de laTècnica de Cata-lunya, situat a unafàbrica tèxtil d’estilmodernista construïda al 1909. El centre técom a objectiu general fomentar els co-neixements de la història de la ciència, dela tècnica i del procés d’industrialitzacióde Catalunya, com també els processosproductius a la societat.A més, a partir del24 de gener s’hi podrà veure una interes-sant mostra sobre la història dels ordina-dors.

ESPAI MACIÀPlaça Ramon Arqués, 5Les Borges BlanquesDe dt. a ds., de 10 a 14 i de 17 a 20 h Dg. i festius, de 10 a 14 h

Ja fa uns mesos que va obrir les portes ales Borges Blanques l’Espai Macià.Aquestmuseu de quatre plantes té com a objectiudifondre el llegat del que fou president dela Generalitat. El també enginyer militar vatenir un estret vincle amb la població alllarg de tota la seva vida. Si us hi acosteudel 20 al 22 de gener també podreu gaudirde la 49a Fira de les Garrigues i descobrirper què el municipi és conegut com lacapital de l’oli.

InternetMAPA INTERACTIU DEL PLAD’USOS DE CIUTAT VELLAwww.bcn.cat/ciutatvellaL’Ajuntament de Barcelona va aprovar elpassat mes de juliol el Pla especial d’esta-bliments de concurrència pública, hoteleriai altres activitats del Districte de CiutatVella, més conegut com a Pla d’usos. Perfacilitar-ne el coneixement, el consistori haposat en marxa al seu web un mapa inte-

ractiu on es poden consultar si les activitatseconòmiques incloses en el Pla d’usos espoden dur a terme en cadascuna de leszones en què està dividit el districte. És unaeina molt pràctica per conèixer quin tipusd’activitats es poden admetre, no admetreo admetre amb condicions.

ExposicionsCAMPS INVISIBLES.GEOGRAFIES DE LES ONESDE RÀDIOArts Santa MònicaLa Rambla, 7. BarcelonaFins al 4 de març. De dt. a dg., d’11 a 21 h

Tots escoltem la ràdio al llarg del dia, jasigui a casa, al cotxe o pel carrer. Campsinvisibles és una exposició que preténexplorar com les ones de ràdio han trans-format la nostra comprensió del món. Lamostra de l’Arts Santa Mònica us ajudarà avisibilitzar les radiacions electromagnèti-ques que típicament són consideradescom a invisibles.

RECICLATGECosmocaixa. Isaac Newton, 26. BarcelonaFins al 30 de gener. De dt. a dg., de 10 a 20 h

Reciclar, reutilitzar, reduir. Cada vegada totstenim més consciència de la importànciade les tres ‘R’ per conservar el planetadavant del canvi climàtic.Aquesta mostraexplica el procés de transformació de qua-tre tipus de residus domèstics (vidre, paper,envasos i matèria orgànica) i d’un residuindustrial (coure), amb l’objectiu de cons-cienciar sobre com en són, de valuosos,elspetits canvis en els hàbits.

46

ESTIGUES AL DIA



nÚmero 159 gener de 2012 - enginyersbcn.cat€¦ · ball. per tant, no podem ni hem de...

Documents