Dissabte 5de novembre del 2016

www. segre.com

número 12.490 · Any XXXv

és notícia ❘ 3

Tarragona i Girona || Salut té sis centres en la primera i tres en la segona

Puja la demanda || A Ponent creix un 5% anual i ja atén 25 consultes al dia

Malalties || Patologies de columna o genoll, artrosi i altres d’origen nerviós

Espera de 6 mesos per a la clínica del dolor de l’Arnau, l’única pública de Lleida

Allau de protestes per la detenció de l’alcaldessa de BergaFriccions entre la CUP i el Govern de Junts pel Sí pel paper dels Mossos

panorama ❘ 26-27

Sisena setmana de caigudes en el preu de la carn de porcHa baixat més de 18 cèntims per cada quilo en tan sols un mes i mig

economia ❘ 31comarques ❘ 15

A.ricou

Herois ciutadans salven una vidaD’heroica podria qualificar-se l’actuació de diversos lleida-tans que ahir van evitar que una jove de 28 anys caigués al

buit des del pont de Príncep de Viana. Un empleat de SEGRE va ser el primer a detectar la seua presència i posteriorment

un motorista i un grup de sa-nitaris que passaven per allà no van dubtar a enfilar-se al viaducte i impedir que caigués.

lleida ❘ 10

lleonArd delshAms

La Generalitat mediarà final-ment en el conflicte per les fac-tures elèctriques a la Torre de Capdella, on Endesa va iniciar dimecres els talls de llum per impagaments a veïns que rebut-gen les factures que els gira.

comarques ❘ 12

La Generalitat mediarà per solucionar el conflicte de la llum a la Vall FoscaA petició del consistori, que veu els rebuts erronis

el foc de lA GuinGuetA s’eXtinGeiX

1,30 €

esports | pàg. 34l’Actel lleida venç el Prat 67-65 amb un nevels estel·lar i continua líder

Suplement

Esport Basetotes les categories de l’esport base i escolar de les comarques de lleida.

Isavarre amb les flames al fons, hores abans que la pluja les apagués.

Sanitaris i veïns salven la vida d’aquesta jove.

3Segre Dissabte, 5 de novembre del 2016 éS NOTíCIA

La llista d’espera mitjana per a primeres visites a la Clínica del Dolor de l’Arnau de Vilanova, l’única pública de la província, és de quatre a sis mesos. El nombre de pacients creix un 5% anual, impulsat per l’envelliment de la població. Per això, ha impulsat un projecte d’obertura de consultes en altres poblacions per facilitar-hi l’accés.

Esperes de 4 a 6 mesos a la Clínica del Dolor pel gran augment de pacientsLa de l’Arnau és l’única pública de Lleida, quan Tarragona en té sis i Girona, tres

sanitat serveis

laura ribeS❘ lleiDa ❘ L’espera mitjana dels lleidatans per a una primera visita a la Clínica del Dolor de l’Arnau de Vilanova, l’única pública de tota la província, és de quatre a sis mesos, i per a segones visites, de nou mesos a un any. I és que els pacients que pateixen algun tipus de ma-laltia crònica, aquella que dura més de tres mesos, han anat en augment en els últims anys, so-bretot per un envelliment de la població, un increment de les intervencions quirúrgiques (el que motiva més complicacions postquirúrgiques) i un estil de vida més estressant.

Els dolors musculoesquelè-tics com l’artrosi, de columna o de genoll, així com d’origen nerviós (també coneguts com a neuropàtics) són els més fre-qüents que tracten a la Clínica del Dolor.

Creixement de la demanda“La demanda de consultes pel

dolor crònic ha experimentat un creixement progressiu des del 2010, a raó d’un augment anual del 5 per cent. Actualment visi-tem uns 25 pacients al dia i ate-nem cinc consultes telefòniques. Els cinc anestesiòlegs de l’equip tenim moltíssima feina”, explica el doctor Antonio Montero, cap d’Anestesiologia, Reanimació i Clínica del Dolor de l’hospital. Assegura que malgrat que els temps d’espera per a consultes són similars a altres clíniques espanyoles, el greuge territorial que pateix Lleida no ajuda. “No és comprensible que Tarragona compti amb una Clínica del Do-lor a l’hospital Joan XXIII i cinc més a la província i Girona, una al Josep Trueta i dos més a Salt i Figueres”, argumenta.

Descentralització en marxaPer això, i amb l’objectiu de

pal·liar les llargues llistes d’es-pera, la delegació territorial de Salut, juntament amb els pro-fessionals de l’hospital Arnau han començat a implantar un projecte de descentralització de la unitat del Dolor. Consisteix a obrir de forma puntual consul-tes per a aquestes malalties en altres poblacions.

Així doncs, per exemple, un anestesiòleg de l’Arnau es des-plaça una vegada al mes al CAP de Mollerussa per passar-hi con-sulta. “El primer dia van aten-dre 22 persones”, explica Mon-tero. El proper 21 de novembre

una doctora passant consulta a la Clínica del Dolor de l’arnau aquesta setmana.

antonio Montero.

lleonarD Delshams

lleonarD Delshams

“Confio que puguem obrir una consulta al Santa Maria”n La Clínica del Dolor de l’Arnau de Vilanova va ser impulsada el 1991 pel doctor Antonio Mon-tero, que també va posar en marxa la dels hospitals de Can Ruti de Badalona i de Bellvitge. Explica que al principi les consultes no eren diàries, una circums-tància que va canviar el 2006.

Així mateix, ara es troba immers en el pla de descentralització de con-sultes del dolor pel terri-tori, un projecte pioner a Espanya, i es mostra con-fiat que es pugui posar en marxa una altra consulta, almenys tres dies a la set-mana, a l’hospital Santa Maria de Lleida. “Les sinergies són molt bones i serviria per desconges-tionar les nostres llistes d’espera”, assegura.

leS ClauS

Clínica del Dolor. La de l’Arnau de Vilanova és l’única Clínica del Dolor pública de la província. Hi treballen cinc anestesiòlegs i una infermera i atenen pacients amb dolors crònics, i els mus-culoesquelètics com l’artrosi i els neuropàtics (d’origen nerviós) són els més freqüents. En can-vi, Tarragona compta amb sis unitats del dolor i Girona, amb tres.

Ràtio de pacients. Els professionals cada dia visiten uns 25 pacients i atenen cinc consultes telefòniques.

Consultes a altres poblacions. Per reduir les llistes d’espera de la Unitat del Dolor de l’Arnau, s’implementa un pla pioner per obrir consultes a altres localitats. Una vegada al mes, un anestesi-òleg d’hospital es desplaça a Mollerussa i ben aviat ho farà també a Tremp.

Abordatge multidisciplinari. També és clau filtrar les derivacions a la Clínica del Dolor, po-tenciant les consultes i les sinergies entre profes-sionals d’Atenció Primària, Traumatologia, Neu-rologia, Reumatologia i Anestesiologia.

n Els pacients afectats pel virus de la sida (VIH) que mostren bona resposta al tractament que reben tenen una esperan-ça de vida similar a la de les persones que no la tenen, si bé és cert que pateixen altres problemes de salut crònics as-sociats. Aquesta és una de les conclusions de les onze comu-nicacions orals d’investigacions que es van presentar ahir en la jornada Iniciatives, Innovació i Recerca organitzada per Ges-tió de Serveis Sanitaris (GSS) i celebrada a l’hospital Santa Maria.

La ponència la va impartir el

doctor Pere Domingo, cap del servei de Malalties Infeccioses del Santa Maria.

Per la seua part, la docto-ra Margarita Puigdevall, di-rectora de Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions del Santa Maria, va explicar els resul-tats del nou model d’organit-zació transversal que fa poc més d’un any que apliquen en el seu servei. “Ens reunim cada matí professionals de totes les àrees per repassar l’activitat i pacients. Això ha permès que els pacients que arriben a Ur-gències de Salut Mental siguin realment casos urgents”, va in-

dicar. Així doncs, el 31% dels ingressos de malalts mentals són programats, gràcies a les valoracions prèvies dels psi-quiatres que treballen en els 10 centres de salut mental d’adults de la província. La comissió d’investigació del GSS ha rea-litzat un 20% més de projectes que el 2015.

Augmenta l’esperança de vida dels pacients amb el VIHtambé s’obrirà, seguint aquesta mateixa metodologia, una con-sulta a l’Hospital del Pallars de Tremp i, al gener, un anestesi-òleg format a l’Arnau visitarà els pacients amb dolors crònics a la Fundació Sant Hospital de la Seu d’Urgell.

“La idea és evitar trasllats innecessaris de pacients amb condicions físiques precàries del Pirineu a Lleida i, a la vega-da, pal·liar les llistes d’espera”, explica Montero. No obstant, subratlla que la situació ideal seria comptar amb dos consul-tes fixes a l’Arnau (ara només n’hi ha dos alguns dies) i poder oferir consultes, almenys dos dies a la setmana, a l’hospital Santa Maria.

La jornada, a Lleida tv

Vegeu el vídeo al mòbil amb el codi.

12 Segre Dissabte, 5 de novembre del 2016

comarqueswww.segre.com/comarques

Helicòpter per recuperarl’església d’Orrit, a Tremp

p. 13Balaguer reposa llambordes irajoles abans de la festa major

p. 16

r. ramírez❘ lleiDa ❘ La Generalitat mediarà en el conflicte per les factures elèctriques a la Torre de Capde-lla, on Endesa va iniciar dime-cres talls de llum però l’ajunta-ment i els veïns els van frenar (vegeu SEGRE d’ahir). Així ho van explicar ahir fonts del departament d’Empresa, que van indicar que examinaran el cas a petició del consistori que, igual com nombrosos veïns de la Vall Fosca, rebutja uns rebuts que creuen erronis. Per la seua banda, Endesa manté la seua posició i no renuncia als talls. Considera que el litigi als tribu-nals va acabar al febrer amb la sentència del TSJC al seu favor i que, des d’aleshores, no hi ha hagut acord.

Fonts de la conselleria van recordar que el Govern té com-petències en la resolució de conflictes sobre factures elèc-triques, malgrat que van indi-car que no poden posicionar-se encara sobre el cas de la Torre de Capdella. És un fet sense pre-cedents per a l’administració ca-talana, que haurà d’examinar la documentació que l’ajuntament i la companyia puguin aportar abans de pronunciar-se. Aquest litigi té a més un vessant fiscal, sobre l’aplicació de l’IVA als rebuts.

Després del tall de llum a l’ha-bitatge i la granja d’una parella dimecres, no hi va haver ahir noves temptatives de deixar sense subministrament els altres deu abonats als quals Endesa havia donat deu dies de termini per liquidar factures per valor de més de 10.000 euros. Són els abonats que van rebre a l’octu-bre cartes de constrenyiment, juntament amb una altra que insta el consistori a pagar els rebuts de la llum en un termini d’un mes (que encara no ha ex-pirat). Tanmateix, són molts els que han rebutjat pagar durant anys factures que consideren incorrectes, i la companyia xi-fra el deute al municipi en 1,4 milions.

El conflicte és l’aplicació de l’IVA als rebuts de la llum de la Torre de Capdella. En vir-tut d’un acord del 1927 per la construcció de la central de Capdella, Endesa cobra 0,0021 cèntims per kilowatt hora. No obstant, no aplica l’IVA sobre aquesta quantitat sinó sobre la tarifa d’últim recurs, per la qual cosa l’import d’aquest impost és superior al del mateix consum.

L’única casa on van tallar la llum dimecres rebia ahir electricitat d’un generador.

el camió grua de la subcontractada d’endesa dimecres a espui.

òscar mirón

energia litigi

El Govern mediarà per solucionar el conflicte pels rebuts i talls de llum a la Vall FoscaA petició de l’ajuntament, que insisteix a rebutjar les quantitats al considerar-les errònies || Endesa manté la seua posició i afirma que no hi va haver acord en vuit mesos després de la sentència a favor seu

La Pobla de Segur, amb l’IVA en litigi però sense deutes amb la companyia

Acords per la construcció de centrals, en escac dècades després

La Torre de Capdella no és l’únic municipi del Pirineu lleidatà on ajuntament i companyia elèctrica han mantingut litigis per les factures de la llum. La Po-bla de Segur s’acull també a un antic acord pel qual reben subministrament elèctric a un preu infe-rior al de les tarifes actu-als, i igual que a la Vall Fosca, discrepen pel que fa a l’aplicació de l’IVA als rebuts i també els ha recorregut. Tanmateix, el consistori de la Pobla de Segur abona les factures malgrat considerar-les in-correctes, amb la intenció de reclamar que els reem-borsin la diferència si la justícia resol a favor seu. En el cas de Llimiana, el litigi es va saldar amb un acord entre aquestes dos parts.

Ajuntaments del Pirineu i companyies elèctriques van firmar a la primera meitat del segle XX acords que van fer possible la construcció de centrals hidroelèctriques. A canvi de l’ocupació de terrenys o la renúncia a concessions d’aigua, van pactar com-pensacions en forma de subministrament elèctric, diferents en cada cas. Ai-xí, la Torre de Capdella va obtenir un preu ínfim per kilowatt hora, mentre que altres localitats com Tírvia van rebre quotes de kilowatts hora gratuïts. Des d’aleshores, la crea-ció de tributs com l’IVA, les reformes elèctriques de l’Estat i la normativa europea han xocat amb aquests acords i han oca-sionat litigis sobre la seua aplicació.

L’endemà

espui

Un generador a la casa on van tallar la llumn Un grup electrogen ins-tal·lat per l’ajuntament subministra energia des d’ahir a l’habitatge de la parella d’Espui a la qual operaris d’una empresa subcontractada per En-desa van tallar la llum aquest dimecres passat. Es tracta d’una solució provi-sional mentre el consistori busca la manera de resol-dre-ho amb la Generali-tat en una reunió dimarts vinent. D’altra banda, els habitants dels diferents nuclis han rebut avís de trucar a l’ajuntament si un nou equip torna al municipi per reprendre els talls que no va poder portar a terme a causa de l’oposició dels regidors i dels veïns.

13comarquesSegre Dissabte, 5 de novembre del 2016

Helicòpter per recuperar l’església d’Orrit, a TrempEl difícil accés al temple va obligar a utilitzar-lo per portar el material || Primer pas per a la rehabilitació de l’edifici romànic

patrimoni recuperació

redacció❘ tremp ❘ Els treballs per restau-rar l’església romànica de Sant Pere d’Orrit van necessitar ahir un helicòpter per portar els materials de construcció fins a una zona inaccessible per a camions. L’aparell va haver de fer onze viatges per traslladar les nou tones de materials ne-cessaris per a la rehabilitació d’aquest edifici d’estil romànic.

L’església de Sant Pere d’Or-rit es troba molt deteriorada des de fa temps. Les aportaci-ons de diferents administraci-ons han permès iniciar per fi la restauració de l’exterior, en dos etapes que s’executaran de forma simultània. L’ajun-tament de Tremp du a terme aquesta obra, amb un pressu-post que ascendeix a 30.000 euros. D’aquesta suma, 20.000 procedeixen de subvencions de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI), i la conselleria de Cultu-ra de la Generalitat aporta els 10.000 restants.

El consistori va indicar que, durant aquesta tardor, es reti-rarà la runa que hi ha al voltant de l’edifici, es netejarà l’exte-rior i es repararà el terra de la nau. A continuació, està pre-vist reconstruir la coberta de l’edifici i reparar les esquerdes. Els treballs acabaran amb la instal·lació d’una nova porta i mesures per protegir el conjunt de l’immoble.

La història del temple està estretament lligada a la del cas-

tell. Aquesta construcció va pertànyer inicialment a Alaó, però al voltant de l’any 1100 el comte Pere Ramon del Pallars Jussà, amb els seus germans Arnau i Bernat, la van entregar al monestir de Santa Maria de Mur, on van construir el panteó familiar.

Es tracta d’un edifici d’una nau coberta amb volta de canó semicircular, amb tres arcs al llarg de la nau. A l’oest es troba l’absis semicircular, unit a la

nau per un arc presbiteral. Té arcs llombards a la capçalera. La part baixa del campanar, que s’obre a l’església, va ser habilitada com a capella.

Per la seua banda, l’arqui-tecte municipal, Jordi Pujal, va destacar en declaracions a TV3 que l’estil d’aquesta església del segle XI és “únic al nord de Catalunya” i va apuntar que en aquesta zona es van trobar els escrits més antics en llengua catalana.

L’helicòpter que ahir va portar el material per restaurar el temple.

a.t.

LLengua cataLanaa la zona d’Orrit es van trobar els escrits més antics en llengua catalana

tanca un mes una via de la Segarra per obres en dos ponts

carreteres actuacions

Segre tàrrega❘ leS OlugeS ❘ La reparació de dos ponts, un entre Sant Guim de Freixenet i les Oluges i un altre entre Sant Antolí i Vilanova i Rubinat, obligaran a tallar la carre-tera LV-1003 durant un mes a partir de dilluns que ve. L’empresa Serboniu execu-tarà aquestes obres, i el cost, d’uns 110.000 euros, el sufra-ga la Diputació.

Al terme municipal de les Oluges se substituirà l’actual pont sobre la riera de Ver-gós, afluent del riu Sió, i que va quedar danyat a causa de la riuada de fa un any. Se-gons fonts de la Diputació, “el pont va quedar afectat, i en cas d’una nova avinguda d’aigua, podríem tenir pro-blemes”. El substituiran per un altre de prefabricat de sis metres d’ample i 1,75 me-tres d’alt. Aquest pont, que costarà uns 50.000 euros, es troba sota l’encreuament de l’Eix Transversal i uneix les

localitats de les Oluges i Sant Guim de Freixenet.

Al municipi de Ribera d’Ondara, se substituirà la llosa del pont entre els nu-clis de Sant Antolí i Vilano-va i Rubinat. Fonts de l’ens provincial van afirmar que “l’actual està bastant degra-dada per l’antiguitat, perquè

ha patit molta càrrega i per les avingudes”. La remodela-ció costarà aproximadament 60.000 euros.

Com a itineraris alterna-tius mentre durin les obres, la Diputació proposa fins al dia 5 de desembre l’LV-1005 per Estaràs i l’autovia A-2 per Cervera.

riuadeSels treballs pretenen garantir la seguretat en dos passos danyats per les riuades del 2015

Un robatori de cable deixa sense telèfon pobles de la Segarra

Els comerços donaran per Nadal capses amb regals

comunicacions agramunt

❘ elS planS De Sió ❘ El robatori de més de 600 metres de cable de coure ha deixat dos dies sense telefonia ni internet tres-cents usuaris dels Plans de Sió, a les Pa-llargues, Sisteró, Pelagalls, Mont-roig i Ratera. El furt es va produir dimecres a la nit i fins ahir a la tarda no s’havia pogut restablir el servei, informa Segre Tàrrega.

❘ agramunt ❘ L’ajuntament i els comerços d’Agramunt van presentar ahir la cam-panya comercial de Nadal, que pretén regalar 1.700 capses màgiques entre els clients i repartir vint pre-mis de productes o serveis patrocinats pels mateixos establiments, que aparei-xeran de forma aleatòria a l’interior de les esmentades capses.

27panoramaSegre Dissabte, 5 de novembre del 2016 catalunya

■política sobiranisme

ajuntament De tremp ajuntament De puigverD De lleiDa segre tàrrega

Estelades ■ Els ajuntaments de Tremp, Puigverd de Lleida i Bellpuig es van sumar ahir a les mostres de suport a l’alcaldessa de Berga, Montse Venturós, i van decidir penjar estelades a les façanes i balcons del consistori. Altres ajuntaments catalans

també van decidir penjar les banderes independentistes, com és el cas de Caldes de Montbui, Riudaura, Cerdanyola, Martorelles, Sarrià de Ter, Verges, Masnou, Campins i Teià, entre d’altres.

ajuntament De juneDa

segre

lleonarD Delshams

Cup

Acte per Venturós a l’ajuntament de Juneda.

Acte de protesta a Mollerussa.

Un centenar de persones es van concentrar davant de la Paeria de Lleida ahir en defensa de l’alcaldessa de Berga, Montse Venturós.

Unes quinze persones van donar suport a l’alcaldessa a Bellpuig.

Convocatòria a Tàrrega en solidaritat amb Venturós.

Actes a Ponent contra l’“atac a la llibertat d’expressió”Ros exigeix a la cuP que retiri l’estelada

❘ lleiDa ❘ Un centenar de persones es va concentrar ahir a la pla-ça de la Paeria convocats per la CUP per donar suport a l’alcal-dessa de Berga, Montse Ventu-rós, en un acte que va comptar a més amb la presència dels di-putats per Lleida Mireia Boya (CUP) i Toni Postius (PDECat). Actes similars de suport es van dur a terme en altres munici-pis al llarg del dia, com Juneda, Sort, les Borges Blanques, Tàr-rega i Mollerussa.

El president del grup de la Crida-CUP, Francesc Gabar-rell, va mostrar el “suport total a Venturós i a tots els càrrecs electes” que defensen la inde-pendència, la República i “la llibertat d’expressió”. Gabar-

rell va acusar l’Estat de “judi-cialitzar la política” i va recla-mar a Interior que no utilitzi els Mossos com a “braç executor de resolucions antidemocràtiques”. Va demanar també a la Genera-litat que “ha d’assumir la deso-bediència amb valentia i decisió perquè la ruptura amb l’Estat és aquí”. Per la seua part, l’alcalde Àngel Ros va apuntar que “un responsable públic ha de com-plir la llei” i que “el Govern ha abusat de la falta de diàleg”. Ros va requerir també per escrit a la Crida-CUP que retiri l’este-lada penjada fora del despatx que ocupa el grup a la Paeria. Gabarrell li va respondre que “allà es quedarà tot el cap de setmana”. En una ocasió ante-rior, la bandera va acabar sent retirada amb un carretó plega-ble. A tota la província, hi ha 43 causes obertes contra municipis i institucions supramunicipals pel sobiranisme.

43 CAUSeS A LLeidAa lleida hi ha 43 causes obertes contra municipis i consells comarcals per temes sobiranistes