gen. 16 NEUROCIÈNCIA COGNITIVA APLICADA A L’APRENENTATGE

Logopèdia - Psicologia - Psicopedagogia - Neuropsicologia - Neuropediatria núm. 13

BARCELONA MATARÓ VILAFRANCA

trivium.cat el butlletí de paper

TRIVIUM Torrent de l’Olla, 204-206

08012 BARCELONA Tel.: 93 217 48 38

www.trivium.cat

Edició: TriviumDirecció: Mireia Sala i Carme Huguet

Redactors: Anna Bayo i Edgar Gonzàlez Correcció: Llengua de focDisseny: Edgar Gonzàlez

Racó científic: Marta ReinosoRacó de la veu: Elisabet Canals

Il·lustracions: Edgar GonzàlezImpressió: Gabinet Trivium S.L.

Col·laboradors de redacció: Carme Huguet, Mireia Sala i Mateo Gonzàlez

el butlletí de paper

núm. 13gener 2016

3

facebook.com/Institut-Trivium

twitter.com/InstitutTrivium

Editorial

gener

Ens trobem a l’alba d’un any nou i, com sempre, estem disposats a complir tots els grans propòsits que hem rumiat durant aquestes festes. Som partidaris d’assolir-los pas a pas, aconseguint dia a dia petites fites. Aquestes superacions diàries mirades amb perspectiva ens semblaran grans resultats. Posar-nos reptes molt difícils no ens ajudarà i arrossegarem frustració. Per altra banda, objectius molt fàcils ens portarien a l’autocomplaença. Busquem l’equilibri. D’aquí a un any haurem evolucionat i podrem valorar el nostre progrés. Per tant, no ens capfiquem amb el fet de si ho estem acon-seguint o no, ja farem retrospectiva al desembre vinent. I repetim: petites passes però fermes.

Per començar us proposem un objectiu: gaudir del nostre butlletí de gener. Us hem preparat un article sobre el procés creatiu en l’art. A La motxilla dels pares podeu llegir un article sobre com carregar-nos de paciència. Al Racó Científic hem aprofundit en l’educació emocional i social en alumnes amb altes capacitats, i com a apunt final, al Racó de la Veu, parlem de pòlips vocals.

Seguiu-nos a:

Edito

rial

4

Agenda

6 febrer: Curs: “Trastorn específic del llenguatge (TEL)”

Organitza: Col·legi de Psicòlegs de Catalunya6

gener

25-26 febrer: Jornades IDIC

Organitza: Federación AICE2526-27 febrer: V Jornades repensem l’escola. “El conflicte com a oportunitat. L’escola, espai de trobada”Organitza: Moviment de Renovació Pedagògica de Girona2627 febrer: “Intel·ligència/Educació Emocional: El joc de viure, el joc d’emocionar-se: capa-citats, competències i cor” Organitza: Integratek27

Agenda

5

Racó científic

Els nens/es i joves amb altes capacitats presenten una estructura cognitiva altament competent i mos-tren una elevada capacitat de raonament lògic, creativitat i enginy, així com una bona capacitat d’aten-ció, percepció i memòria i facilitat per a l’aprenentatge. A la vegada, són infants que acostumen a ser perfeccionistes i autoexigents, sensibles i amb tendència a l’aïllament. Presenten una clara asincronia entre el desenvolupament intel·lectual i el desenvolupament emocional i social, fet que pot generar un malestar acusat o dificultats de relació.Per intentar aportar una mica de llum sobre aquesta qüestió, l’equip d’investigació liderat per Gómez-Pé-rez, de la Universitat de Granada, ha avaluat els efectes d’un programa d’entrenament en habilitats in-terpersonals en aquesta població. En l’estudi van participar 40 menors superdotats (25 nens i 15 nenes) pertanyents a diverses associacions de famílies de superdotats i talentosos d’Andalusia, i amb edats compreses entre els 7 i els 13 anys. El seu nivell d’intel·ligència, mesurat amb l’escala d’intel·ligència

Per: Marta Reinoso

educació emocional i social

en alumnes amb altes capacitats

Racó

cien

tífic

6

de Wechsler per a nens (WISC-IV), oscil·lava entre els 127 i els 154 punts de quocient intel·lectual (QI). Es van crear dos grups: un grup de tractament integrat per 19 subjectes (12 nens i 7 nenes) i un grup control de 21 subjectes (13 nens i 8 nenes). Els menors amb un trastorn o problema clínic associat van ser exclosos de l’estudi.El programa constava de deu sessions en les quals es tractaven els següents objectius: entrenament en habilitats de comunicació, identificació de situacions interpersonals problemàtiques, percepció de sen-timents propis i aliens, generació de solucions i alternatives, avaluació de conseqüències, planificació i decisió, detecció d’obstacles i habilitat per respondre al fracàs. Es van emprar mesures d’autoinforme i heteroinforme (pares), abans i després del tractament, per avaluar el potencial d’aprenentatge, les habi-litats socials, les habilitats de solució de problemes interpersonals i la conducta adaptativa.Els resultats obtinguts mostren l’existència de diferències significatives en les mesures del grup de trac-tament després de l’aplicació del programa, especialment pel que respecta a les habilitats de resolució de problemes. També es detecten diferències significatives entre el grup experimental i el grup control en les mesures posttractament a favor del primer. D’altra banda, i contràriament al que s’esperava, no s’aprecien diferències significatives en les puntuacions (ni inicials, ni finals) en funció del sexe. Aquest resultat es contradiu amb altres estudis que mostren que les nenes/dones tenen més habilitats socials que els nens/homes.En conclusió, la recerca presentada demostra que les habilitats interpersonals dels infants superdotats són educables i es poden desenvolupar. D’això es desprèn la importància d’implementar programes d’entrenament en habilitats socials i gestió de conflictes per a aquest col·lectiu. Alguns treballs indi-quen que durant l’adolescència augmenten els problemes interpersonals, emocionals i d’adaptació, així com els sentiments de diferència que apareixen durant la infància. Per això, resulta recomanable que aquests programes es facin extensius a altres franges d’edat, especialment entre els joves, i incorporin mesures de seguiment que afavoreixin la generalització dels resultats a través del temps i dels diferents contextos.

Article de referènciaGómez-Pérez, M., Mata-Sierra, S., García-Martín, M., Calero-García, M., Molinero-Caparrós, C. i Bone-te-Román, S. (2014). “Valoración de un programa de habilidades interpersonales en niños superdota-dos”. Revista Latinoamericana de Psicología, 14(1), 59-69.

Racó científic

7

Entrevista als professionals

Aquest mes entrevistem: Raquel Rubio

Logopeda de Trivium Sant Gervasi

Formació i trajectòria professionalVaig estudiar logopèdia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de sempre m’ha interessat tot allò relacionat amb el llenguatge i l’ensenyament. Al 2010 vaig començar a treballar a Trivium, on he pogut adquirir experiència i enriquir-me gràcies a la professionalitat dels meus companys. Buscant una millor comprensió de les dificultats de cada nen, vaig estudiar un postgrau especialitzat en TDAH, trastorns d’aprenentatge i de conducta a la Fundació Adana. També m’atrau molt l’àmbit sanitari i el llenguatge a nivell neurològic, i per això vaig fer un màster en Neurologopèdia a l’Hospital de Sant Pau. Comple-mentant la feina que faig a Trivium, als matins treballo en una escola, on tinc l’oportunitat de veure un gran ventall de casos diferents i fer les rehabilitacions logopèdiques. També faig tractaments a adults amb malalties neurològiques.

Entre

vista

8

Què és per a tu Trivium? Trivium és l’espai que m’ha permès créixer professionalment. Envoltada de bons companys, a Trivium gaudeixo fent una feina que m’apassiona.

Quina és la teva tasca dins de Trivium? Faig reeducacions logopèdiques a nens amb trastorns d’aprenentatge, de llenguatge i de parla. Trobo tan important la reeducació directa amb l’infant com una bona col·laboració amb l’escola que permeti intercanviar punts de vista i fer un seguiment acurat de l’evolució del nen. També penso que l’assessora-ment a famílies que en un moment donat poden necessitar orientacions és un aspecte primordial que forma part de la reeducació.

Com et planteges les sessions de reeducació? Quines metodologies i materials utilitzes?Considero que una sessió de reeducació és un moment dedicat en exclusiva al nen. Després d’una jornada escolar moltes vegades difícil —els nens que tenim presenten dificultats que normalment els suposen un esforç considerable a l’escola i moltes vegades un gran neguit intern—, una bona sessió és on l’infant pot trobar la seva estona i el seu entorn de confort. En primer lloc, s’ha de trobar còmode i segur per, de mica en mica, anar agafant la confiança i la seguretat que requereix adquirir nous apre-nentatges. Aprenem per motivació, i la motivació apareix quan ens adonem que podem assolir les fites que ens anem proposant. Una bona reeducació funciona quan el nen marxa amb la motxilla plena de petits èxits. L’investigador en neurociència Francisco Mora assegura que “sense emoció no hi ha curiosi-tat, no hi ha atenció, no hi ha aprenentatge, no hi ha memòria”. En el procés d’aprenentatge l’emoció és essencial, ja que només aprenem allò que estimem, que ens diu alguna cosa nova, que és significatiu per a cada nen. Procuro preparar les meves sessions tenint aquesta veritat present. En consonància, acostumo a donar molt de protagonisme al joc, sense treure importància a l’esforç.

Podries explicar quines són les aplicacions pràctiques de la neurologopèdia?La neurologopèdia va dirigida a persones que han patit alguna lesió o malaltia cerebral. Fer el màster d’especialització m’ha ajudat a aprofundir en l’exploració i la rehabilitació dels diferents trastorns del llenguatge, de la parla o de la deglució originats per causes neurològiques. Es fan plans d’intervenció logopèdica i s’apliquen tècniques específiques de rehabilitació. També ajuden molt les sessions clíni-ques d’avaluació, d’elaboració d’informes i de seguiment de l’evolució de cada pacient. Es treballen les diferents àrees de les funcions cerebrals superiors, com són el llenguatge, la memòria, l’aprenentatge o l’atenció. Penso que m’he enriquit molt d’aquests estudis tenint en compte que aquestes funcions són les que cal tenir en compte en qualsevol reeducació logopèdica.

Entrevista

9

Si no et dediquessis a aquest àmbit, a què et dedicaries? Sempre m’ha agradat l’àmbit hospitalari, vaig donar moltes voltes a la infermeria però també m’apas-siona el teatre. M’ha faltat valentia però sempre hi som a temps, oi? Admiro la professió de pallasso, i casualment la meva de vegades s’hi assembla.

Preguntes breus

Quines són les paraules que més utilitzes? Quin crack!Ànims, campió!Ostres, ja és l’hora?!

Quin talent t’agradaria tenir? Creativitat i moooolta memòria.

Quin és el teu passatemps preferit? Gaudir de la meva família i llegir prenent un cafè.

El meu consell: No tinguis mai por de demanar consells.

Els meus escriptors favorits: En tinc molts: Arturo Pérez-Reverte, Carlos Ruiz Zafón, Amin Maalouf, Anna Gavalda...

Recomana’ns un llibre: L’home que va confondre la seva dona amb un barret, d’Oliver Sacks.

Quins són els teus herois a la vida real?La meva àvia i sant Felip Neri.

Entre

vista

10

Reflexió

Durant molt temps, l’art ha estat relacionat directament amb la idea de bellesa i de donar plaer als sentits. En les darreres dècades, però, aquesta motivació ha conviscut amb un creixent interès per donar resposta a esquemes socials i a realitats individuals diverses. L’art té un component subjectiu; per tant, el seu concepte és de difícil consens.Fent un recorregut per les manifestacions artístiques al llarg de la història podem apreciar una àmplia gamma d’estils i de disciplines artístiques. Tots ells ofereixen quelcom diferent però tenen un denominador comú indubtable: el procés creatiu.La primera imatge que em ve al cap davant la paraula procés és una línia amb un principi i un fi molt ben delimitats, com qui traça el camí de la casa a la font en un mapa. Tanmateix, quan penso en la paraula procés en el camp de l’aprenentatge o en altres aspectes psicològics em ve la imatge d’una espiral. Construïm el nostre dia a dia en base als nostres pensaments, emocions i accions. Cadascuna d’aquestes dimensions té una entitat pròpia però està interrelacionada constantment amb les altres. Al mateix temps, aquestes dimensions de caràcter personal són projectades en l’entorn, en contextos diversos i amb les rela-cions amb els altres. Projectem en l’entorn i ens en nodrim.

Per: Gemma Tejedor

dibuixant el cercle

el procés creatiu en l 'art

Reflexió

11

Seguint aquest plantejament circular, el procés creatiu tant pot néixer des d’un pensament com des d’una emoció o d’una acció. En tot cas, es retroalimenten. Heus aquí el component subjectiu de l’art, que ens evoca a qüestionar-nos què és art. És polèmic, però sens dubte l’art és procés creatiu.Hi ha una forma de pensament que ens pot ajudar a conèixer aquest procés. Es tracta del pensament diver-gent, altrament anomenat pensament lateral o creatiu. Aquest concepte planteja fer servir la ment buscant diverses alternatives als conflictes i ampliant les possibilitats de solució davant dels problemes, com qui fa una pluja d’idees sense censura. El pensament divergent és aplicable a molts camps, no tan sols a l’artístic, però aquest il·lustra molt bé el procés creatiu fins a arribar a un resultat. No obstant això, no sé veure aquest camí cap a la creativitat excloent el pensament convergent o lineal, que ens ajuda a ordenar, discriminar, avaluar i seleccionar entre alternatives. La riquesa del procés creatiu rau en aquest joc d’equilibris entre aquestes dues maneres de pensar. L’activitat creativa del cervell és de gran interès per als neurocientífics per la seva estimulació de caràcter inte-gral. Si bé no alhora, el procés creatiu acaba recorrent i estimulant els dos hemisferis del cervell, creant milions d’associacions neurals que prenen forma cognitiva, emocional, conscient o inconscient. Aquest procés queda en mans de la genètica, però també de les aptituds i de les actituds que un pot aprendre i entrenar en el dia a dia. Si aquesta activitat es veu motoritzada per un estímul potent com pot ser l’art, pren encara més intensitat.Fixem-nos en el cas de la música, i més concretament en la tasca d’improvisar. Aquesta necessita el joc d’equi-libris entre les dues formes de pensar anteriorment explicades. Per tal d’improvisar o interpretar de manera espontània cal estar atent al ritme i a la melodia de la música i, aleshores, saber discriminar elements i coordi-nar-los amb el mateix dibuix musical. Per dur a terme aquesta tasca cal preparació i entrenament. D’una banda es busca deixar fluir lliurement fora del patró de la composició, però de l’altra cal posar en funcionament els recursos musicals de manera selectiva, procurant que sigui melòdic o que tingui una coherència estètica.Aquesta sincronia d’habilitats en la improvisació musical mostra la confluència de pensament divergent i pen-sament convergent en el procés creatiu.Un estudi recent, The neuroscience of musical improvisation, de Roger. E. Beaty, detecta que els cervells dels músics de jazz i els músics de clàssica s’activen de diferent manera mentre improvisen, atès que fan servir estra-tègies de procés creatiu diferents. Els músics de jazz fan servir més el pensament divergent, creatiu i espontani, i els músics de clàssica, en canvi, improvisen amb més control del pensament, utilitzant més els coneixements previs.Quantes vegades hem quedats bocabadats mirant un quadre, hem sentit la pell de gallina en un concert o ens hem trasbalsat davant d’un gir sobtat en una obra de teatre? Apreciem i gaudim del resultat d’un procés crea-tiu. Quantes vegades també tenim al davant alumnes, familiars, amics o companys de feina en procés creatiu i en podem gaudir i ser-ne partícips. Tenim la sort de viure el procés i el resultat.

Recomanació:JULIA CAMERON. El camino del artista, para padres. Un llibre que apropa idees per potenciar la creativitat d’infants i adolescents.

Refle

xió

12

Racó de la veu

Ja han passat les vacances de Nadal, són molts dies d’excessos, amb molta gent a casa durant els quals es parla molt i més fort de l’habitual, es beu i es crida i les emocions de l’entorn s’accentuen. Els abusos vocals que fem en aquests dies i durant la resta de l’any poden provocar una lesió que ens trobem a la pràctica logopèdica de forma habitual: els pòlips laringis.

No és una lesió causada al llarg del temps, com altres tipus de patologies laríngies, sinó causada en un moment concret, puntual, quan, després d’un sobreesforç vocal relacionat amb una gran pressió sub-glòtica i una activitat valvular important es debilita la mucosa i es lesiona. Diguem que un sol crit ja ens pot portar a generar un pòlip si les característiques laríngies no són les adequades.

Per: Elisabet Canals

pòlips laringis

Racó de la veu

13

El pòlip acostuma a ser unilateral, a vegades associat a altres lesions congènites o contralaterals, i ens provoca una veu de timbre raspós, bufat i contret, en major o menor mesura segons la mida de la lesió. Són veus agreujades, que no funcionen bé en els registres aguts, en veus cantades ni a baixes intensi-tats.

Activitats esportives que requereixen fer molta força, així com l’ús d’instruments musicals de vent que requereixen molta activitat valvular també poden ser l’origen d’un pòlip.

És una patologia que es dóna més en homes que en dones i pot ser de diversos tipus, serós o angio-matós, amb diferents bases i també amb diferents mides. Tot plegat definirà el grau de la disfonia i el seu handicap.

Es presenta com una inflamació més o menys arrodonida a la vora lliure o a la superfície de la corda vocal.

Com que és una lesió que apareix de cop, no hi trobem associats grans mals hàbits de sobreesforç. S’observa simplement hipertonicitat general i alteració dels temps fonatoris en un intent de compensar el cos estrany que s’ha instal·lat i poder seguir fent ús de la veu.

Aquest tipus de lesió no remet amb reeducació. La seva solució és quirúrgica i requereix tractament logopèdic abans i després de passar pel quiròfan per garantir l’èxit del procés.

Per evitar noves lesions cal ajudar a entendre els factors que ens han portat a l’aparició del pòlip i mini-mitzar les conductes poc saludables que dificulten una bona producció vocal.Gaudim de les festes, del riure, del crit i de l’emoció, però sempre sent conscients dels límits, d’allò que ens és saludable i del que val més evitar.

Racó

de l

a veu

14

La motxilla dels pares

Per: Anna Bayo

Diuen que la paciència és una virtut, una actitud per mantenir els nervis a ratlla mentre esperem o su-portem una situació poc agradable. Sovint està vinculada al fet de complir objectius i ens ajuda en les nostres relacions, les personals, les familiars i també les laborals.

És cert també allò que diuen: sempre tendim a “esgotar” la paciència amb aquells amb qui tenim una relació més estreta, de més confiança. L’estrès, el dia a dia, els nervis de la feina, les logístiques compli-cades, etc., ens poden portar a arribar a casa alterats i cansats, i així és molt més fàcil explotar amb la família, i més concretament amb els fills.

Segurament els nens tenen un dia molt diferent del nostre, els passen coses a l’escola o reclamen el nostre temps i dedicació. Hi ha mil detalls que poden portar els adults a perdre els nervis amb els fills.

CARREGUEM NOS DE PACIÈNCIA

La motxilla dels pares

15

Com totes les aptituds, la paciència es pot desenvolupar i entrenar per tal de tenir-la més controlada en situacions de crispació. Us deixem unes quantes reflexions que us poden ajudar a carregar-vos de paciència:

Primer de tot, hem de tenir clar que no tot es pot controlar; al llarg del dia ens podem sentir frustrats per situacions que no depenen de nosaltres. Així doncs, no val la pena malgastar ener-gia a “enfadar-nos” i a “desenfadar-nos” per coses que estan fora del nostre abast.

-Tots tenim el nostre temps i el nostre ritme. Segurament, els nens entenen i processen les coses amb un ritme diferent del dels adults. A més a més, cal tenir present que no fan les coses, o no les finalitzen, de la mateixa manera que ho faries tu (probablement no paren la taula igual, potser no deixen tan ben fet el llit o triguen més estona a dutxar-se o a vestir-se). És important ser constant en les nostres demandes i apreciar el seu esforç.

Vés més a poc a poc: no t’exigeixis a tu ni als altres moltes coses en poc temps. És millor lluitar per un objectiu en fites curtes; així, si cal, es pot redirigir.

Cal respectar els temps de descans, el dels adults i el dels infants. Sovint, el pessimisme i la falta de paciència estan relacionats amb la fatiga o la manca de son. Seria bo marcar unes hores de tranquil·litat, d’anar a dormir i descansar.

Hem de tenir en compte que els nens fan coses de nens: volen cridar l’atenció, no raonen igual que els adults i sol·liciten i demanen temps amb els pares. El fet de ser conscients que tenen necessitats diferents de les nostres (potser jo necessito descansar però el meu fill necessita temps per jugar amb mi) ens pot ajudar a canviar la perspectiva de la situació.

També podem utilitzar el sentit de l’humor. Prendre’s els problemes quotidians amb humor pot fer que siguem més optimistes i positius. De ben segur que no tot el que ens passa és una catàstrofe i es pot solucionar. Utilitzar bromes fa que traiem pes i importància a situacions que en un altre moment podrien ser més crítiques o susceptibles de generar petites crisis. Segur que si comparteixes els problemes amb amics o companys de feina trobareu similituds que us faran somriure i us ajudaran a relativitzar.

Tot i que sembla una tasca complicada i quasi impossible proposar-se no perdre la calma, pensar en aquests detalls pot ajudar-nos a salvar més d’una situació familiar caòtica. A camí llarg, passos curts.

La m

otxil

la de

ls pa

res

16

App del mes

App del mes

Apaga ya esa tabletPreocupats perquè la tablet no estimula la imaginació dels nostres fills?

La proposta que us presentem aquest mes és molt diferent de les apps presentades anteriorment. En aquesta app els nens jugaran utilitzant la tablet com a suport per interactuar amb el món que els envolta.

L’app arrenca proposant escollir entre quatre escenaris on els nens ha-bitualment utilitzen la tablet: el cotxe, la casa, el restaurant o el carrer. Un cop triat el lloc, aniran apareixent propostes esbojarrades, divertides i originals perquè els nens posin en pràctica la seva creativitat, imaginació, observació i construcció narrativa que porten al seu interior.

TRIVIUM SANT GERVASI Av. República Argentina, 248, 1r 3a

08023 BARCELONA Tel.: 93 211 79 13

TRIVIUM VILA OLÍMPICA Pl. Tirant lo Blanc, 5, baixos 2a

08005 BARCELONA Tel.: 93 221 85 30

TRIVIUM PENEDÈS Pl. Jaume I, 24, 1r

08720 VILAFRANCA DEL PENEDÈS Tel.: 93 817 56 53

TRIVIUM GRÀCIA (seu central) Torrent de l’Olla, 204-206

08012 BARCELONA Tel.: 93 217 48 38

TRIVIUM MARESME C/ Montserrat, 60, 1r B

08302 MATARÓ Tel.: 93 796 09 15

www.trivium.cat info@trivium.cat

Un espai, 5 centres