N I C O L A U D O L S M A X W H E E L E R

EL CONSONANTISME FINAL DEL MALLORQUIacuteI EL

laquoLLICENCIAMENT DOBERTURESraquo

0 En aquest article proposam una nova interpretado de lestructura sillaacutebica de la Coda en mallorquiacute Intentam avancar peiacute camiacute que aplica un model de principis i paraacutemetres a la fonologia catalana i general (vegeu Palmada 1991 Dols 1993a)

1 Comencam per adduir alguns fets baacutesics del sil-labisme mallorquiacute prou di ferent del caacutetala continental peiacute que fa a les consonants Parlarem dObertures (Onsets) Rimes Nuclis i Codes sense comprometrens aquiacute sobre si aquests termes son proacutepiament primitius

Una Coda no final pot correspondre a no mes duna consonant

(1) entra dubte [duttal textual [testual] oberta instrument [isfcrumentiacute blanca poble vetlar [valla]

Caplletra 19 (Tardoii 995) pp 51-63

NICOLAU DOLS MAX WHEELER

Aixoacute reflecteix el principi basic de la Rima catalana (Wheeler 198782) que podem reformular en els termes segiients (2)

(2) Un arbre de la categoriacutea Rima (R) domina un maxim de dues branques iexclesquerra obligatoria (Nucli) i la dreta facultativa (Coda)

Per principis de la Gramaacutetica Universal (GU) senteacuten que si no sespecifica altrament un Nucli ha de dominar una vocal

2 La siacutel-laba final catalana pot eacutesser aparentment molt mes complicada A mes de les sil-labes que acaben en una consonant (3a) nhi ha amb dues consonants (3b) i tres consonants (3c 3d)

(3) a cap b tant gat test trec corb eos sole segon camp pal dorm

c carns d mescl poros entr dises mostr corbs sembr dorms vinel

De les formes amb tres consonants finaacuteis les de (3c) son del caacutetala continental i les de (3d) nomeacutes del balear (son formes de la primera persona del present dindicatiu) Com veurem la pronuncia habitual mallorquiacutena de formes com les de (3c) admet nomeacutes dues consonants fcans] [pors] [dits] (ltmdashdis+sf) [kors] [dons]

3 Les Codes feixugues finaacuteis com ara les de (3b-d) i formes semblants en altres llenguumles han rebut en la Fonologiacutea Generativa diverses menes danaacutelisi (Kenstowicz 1994 260-261) Per exemple Wheeler (1987) seguint el model proposat per Harris (1983) per al castellaacute formula una segona i una tercera regla de Rimes que poden api icar-se ciacuteclicament incorporant a la Rima senzilla una consonant determinada a cada aplicacioacute Aquesta proposta teacute 1 incon venient dadmetre en principi massa Codes de fet no constatades i no explica per queacute certes Codes com ara -rm -lk son nomeacutes finaacuteis i no mediaacuteis Altres propostes desenvolupen el concepte dextrasillabicitat Un ele-ment extrasil-laacutebic es permet solament al cantoacute dun domini prosoacutedic -mot sintagma fonoloacutegic etc- s incorpora segons algunes teories no a la siacuteHaba final mateixa sino al domini prosoacutedic corresponent Segons daltres teories no sincorpora pas sino que

52

El consonantisme final del mallorquiacute i el laquoluumlcenciament doberturesraquo

romaacuten deslligat de lesquelet prosodia Un defecte greu de la teoriacutea extrasil-laacutebica eacutes que eacutes molt poc explicativa no arriba gaire mes enllaacute duna denominado del fenomen mateix Eacutes incapac de donar compte de fets com que les Codes de (3c) i no les de (3d) sadmeten en el caacutetala continental mentre que en el mallorquiacute eacutes al reveacutes Tampoc no ens diu per queacute lextrasillabicitat eacutes liacutecita en jo entr fontr] i no en yo entr primer [am prime] Un tercer model (Kaye 1990 Burzio 1988) al qual sassembla mes alioacute que nosaltres proposarem incorpora lelement extrasil-labic com 1Obertura duna siacutel-laba amb el Nucli buit

En aquest article donam per suposat el principi (2) vaacutelid per a tota llengua que admet sil-labes de la forma C VC Ens proposam donar compte de les Codes feixugues del mallorquiacute amb el miacutenim de principis o regles addicionals

(1) Tornarem mes avail (seccioacute 8) sobre la quumlestiaacute de quishynes consonants exactament son les que se suprimeixen

(2) Stmy Erasure en angleacutes

4 Examinem mes detalladament els contextos (4) en els quals pot apareacuteixer una Coda feixuga El signe II representa el liacutemit dun Sintagma Fonoloacutegic

(4) a VC(C(C))II molt [molt] sant [sant] camp [camp] corb [korp] calb fcalp] mostr [mostr]

b VC(C(C))+V molta [molta] santa [santa] campament [csmpsment] coacuterbid [kor]5it] calba [calJJa] mostrar [mostra]

c VC(C(C))V- molt antic [moltsntic] sant Antoni [sgntsntoni] camp obert ^campufief t] corb ensinistrat ^korpansinistral] calb enfadat [calpamfsoat] mostr un model ^mostruminoSel]

d VCC- molt difiacutecil [moldifisil] sant Cosme [ssnkorma] camp tancat [cant3ncat] corb negre ^kornoyroj calb total ^caltotal] mostr models [mozmodels]

A (4) veim que les consonants duna Coda feixuga es pronuncien en posicioacute davant de pausa (4a) i davant duna vocal sigui dun morfema de la mateixa paraula (4b) o beacute duna paraula seguumlent (4c) Davant duna consonant seguumlent (4d) se suprimeixen totes les consonants finaacuteis excepte la primera1 (No ens ocupam aquiacute de les assimilacions forga radicaacuteis que experimenta una consonant de Coda davant duna altra consonant sobre aixoacute vegeu Dols 1993a)

Les pronuncies de (4b-d) son les que deriven naturalment duna sil-labificacioacute estaacutendard de la sequumleacutenciadeposicions segmentaacuteis Se sil-labifica dones moltttantic mostrttun model etc A molt difiacutecil mostr models etc en (4d) sincorpora nomeacutes una consonant a la primera Rima peiacute principi (2) La seguumlent posicioacute dObertura estaacute ja ocupada Les consonants restants no podent-se incorporar sesborren peiacute principi anomenat Condicioacute desborrament Els elements no llicenciats son elidits (Palmada 1991 15) Segons algunes propostes els elements no llicenciats senzillament no es pronuncien perqueacute no pertanyen a cap domini prosoacutedic en el nostre cas pero eacutes mes escaient de proposar un proceacutes desborrament per tal que es puguin escampar els trets de Punt dArticulado (PA) per exemple des d una Obertura a una nasal precedent que romaacuten en posicioacute de Coda com en camp tancat [ cantancat]

NICOLAU DOLS MAX WHEELER

Aixoacute reflecteix el principi basic de la Rima catalana (Wheeler 198782) que podem reformular en els termes segiients (2)

(2) Un arbre de la categoriacutea Rima (R) domina un maxim de dues branques iexclesquerra obligatoria (Nucli) i la dreta facultativa (Coda)

Per principis de la Gramaacutetica Universal (GU) senteacuten que si no sespecifica altrament un Nucli ha de dominar una vocal

2 La siacutel-laba final catalana pot eacutesser aparentment molt mes complicada A mes de les sil-labes que acaben en una consonant (3a) nhi ha amb dues consonants (3b) i tres consonants (3c 3d)

(3) a cap b tant gat test trec corb eos sole segon camp pal dorm

c carns d mescl poros entr dises mostr corbs sembr dorms vinel

De les formes amb tres consonants finaacuteis les de (3c) son del caacutetala continental i les de (3d) nomeacutes del balear (son formes de la primera persona del present dindicatiu) Com veurem la pronuncia habitual mallorquiacutena de formes com les de (3c) admet nomeacutes dues consonants fcans] [pors] [dits] (ltmdashdis+sf) [kors] [dons]

3 Les Codes feixugues finaacuteis com ara les de (3b-d) i formes semblants en altres llenguumles han rebut en la Fonologiacutea Generativa diverses menes danaacutelisi (Kenstowicz 1994 260-261) Per exemple Wheeler (1987) seguint el model proposat per Harris (1983) per al castellaacute formula una segona i una tercera regla de Rimes que poden api icar-se ciacuteclicament incorporant a la Rima senzilla una consonant determinada a cada aplicacioacute Aquesta proposta teacute 1 incon venient dadmetre en principi massa Codes de fet no constatades i no explica per queacute certes Codes com ara -rm -lk son nomeacutes finaacuteis i no mediaacuteis Altres propostes desenvolupen el concepte dextrasillabicitat Un ele-ment extrasil-laacutebic es permet solament al cantoacute dun domini prosoacutedic -mot sintagma fonoloacutegic etc- s incorpora segons algunes teories no a la siacuteHaba final mateixa sino al domini prosoacutedic corresponent Segons daltres teories no sincorpora pas sino que

52

El consonantisme final del mallorquiacute i el laquoluumlcenciament doberturesraquo

romaacuten deslligat de lesquelet prosodia Un defecte greu de la teoriacutea extrasil-laacutebica eacutes que eacutes molt poc explicativa no arriba gaire mes enllaacute duna denominado del fenomen mateix Eacutes incapac de donar compte de fets com que les Codes de (3c) i no les de (3d) sadmeten en el caacutetala continental mentre que en el mallorquiacute eacutes al reveacutes Tampoc no ens diu per queacute lextrasillabicitat eacutes liacutecita en jo entr fontr] i no en yo entr primer [am prime] Un tercer model (Kaye 1990 Burzio 1988) al qual sassembla mes alioacute que nosaltres proposarem incorpora lelement extrasil-labic com 1Obertura duna siacutel-laba amb el Nucli buit

En aquest article donam per suposat el principi (2) vaacutelid per a tota llengua que admet sil-labes de la forma C VC Ens proposam donar compte de les Codes feixugues del mallorquiacute amb el miacutenim de principis o regles addicionals

(1) Tornarem mes avail (seccioacute 8) sobre la quumlestiaacute de quishynes consonants exactament son les que se suprimeixen

(2) Stmy Erasure en angleacutes

4 Examinem mes detalladament els contextos (4) en els quals pot apareacuteixer una Coda feixuga El signe II representa el liacutemit dun Sintagma Fonoloacutegic

(4) a VC(C(C))II molt [molt] sant [sant] camp [camp] corb [korp] calb fcalp] mostr [mostr]

b VC(C(C))+V molta [molta] santa [santa] campament [csmpsment] coacuterbid [kor]5it] calba [calJJa] mostrar [mostra]

c VC(C(C))V- molt antic [moltsntic] sant Antoni [sgntsntoni] camp obert ^campufief t] corb ensinistrat ^korpansinistral] calb enfadat [calpamfsoat] mostr un model ^mostruminoSel]

d VCC- molt difiacutecil [moldifisil] sant Cosme [ssnkorma] camp tancat [cant3ncat] corb negre ^kornoyroj calb total ^caltotal] mostr models [mozmodels]

A (4) veim que les consonants duna Coda feixuga es pronuncien en posicioacute davant de pausa (4a) i davant duna vocal sigui dun morfema de la mateixa paraula (4b) o beacute duna paraula seguumlent (4c) Davant duna consonant seguumlent (4d) se suprimeixen totes les consonants finaacuteis excepte la primera1 (No ens ocupam aquiacute de les assimilacions forga radicaacuteis que experimenta una consonant de Coda davant duna altra consonant sobre aixoacute vegeu Dols 1993a)

Les pronuncies de (4b-d) son les que deriven naturalment duna sil-labificacioacute estaacutendard de la sequumleacutenciadeposicions segmentaacuteis Se sil-labifica dones moltttantic mostrttun model etc A molt difiacutecil mostr models etc en (4d) sincorpora nomeacutes una consonant a la primera Rima peiacute principi (2) La seguumlent posicioacute dObertura estaacute ja ocupada Les consonants restants no podent-se incorporar sesborren peiacute principi anomenat Condicioacute desborrament Els elements no llicenciats son elidits (Palmada 1991 15) Segons algunes propostes els elements no llicenciats senzillament no es pronuncien perqueacute no pertanyen a cap domini prosoacutedic en el nostre cas pero eacutes mes escaient de proposar un proceacutes desborrament per tal que es puguin escampar els trets de Punt dArticulado (PA) per exemple des d una Obertura a una nasal precedent que romaacuten en posicioacute de Coda com en camp tancat [ cantancat]

El consonantisme final del mallorquiacute i el laquoluumlcenciament doberturesraquo

romaacuten deslligat de lesquelet prosodia Un defecte greu de la teoriacutea extrasil-laacutebica eacutes que eacutes molt poc explicativa no arriba gaire mes enllaacute duna denominado del fenomen mateix Eacutes incapac de donar compte de fets com que les Codes de (3c) i no les de (3d) sadmeten en el caacutetala continental mentre que en el mallorquiacute eacutes al reveacutes Tampoc no ens diu per queacute lextrasillabicitat eacutes liacutecita en jo entr fontr] i no en yo entr primer [am prime] Un tercer model (Kaye 1990 Burzio 1988) al qual sassembla mes alioacute que nosaltres proposarem incorpora lelement extrasil-labic com 1Obertura duna siacutel-laba amb el Nucli buit

En aquest article donam per suposat el principi (2) vaacutelid per a tota llengua que admet sil-labes de la forma C VC Ens proposam donar compte de les Codes feixugues del mallorquiacute amb el miacutenim de principis o regles addicionals

(1) Tornarem mes avail (seccioacute 8) sobre la quumlestiaacute de quishynes consonants exactament son les que se suprimeixen

(2) Stmy Erasure en angleacutes

4 Examinem mes detalladament els contextos (4) en els quals pot apareacuteixer una Coda feixuga El signe II representa el liacutemit dun Sintagma Fonoloacutegic

(4) a VC(C(C))II molt [molt] sant [sant] camp [camp] corb [korp] calb fcalp] mostr [mostr]

b VC(C(C))+V molta [molta] santa [santa] campament [csmpsment] coacuterbid [kor]5it] calba [calJJa] mostrar [mostra]

c VC(C(C))V- molt antic [moltsntic] sant Antoni [sgntsntoni] camp obert ^campufief t] corb ensinistrat ^korpansinistral] calb enfadat [calpamfsoat] mostr un model ^mostruminoSel]

d VCC- molt difiacutecil [moldifisil] sant Cosme [ssnkorma] camp tancat [cant3ncat] corb negre ^kornoyroj calb total ^caltotal] mostr models [mozmodels]

A (4) veim que les consonants duna Coda feixuga es pronuncien en posicioacute davant de pausa (4a) i davant duna vocal sigui dun morfema de la mateixa paraula (4b) o beacute duna paraula seguumlent (4c) Davant duna consonant seguumlent (4d) se suprimeixen totes les consonants finaacuteis excepte la primera1 (No ens ocupam aquiacute de les assimilacions forga radicaacuteis que experimenta una consonant de Coda davant duna altra consonant sobre aixoacute vegeu Dols 1993a)

Les pronuncies de (4b-d) son les que deriven naturalment duna sil-labificacioacute estaacutendard de la sequumleacutenciadeposicions segmentaacuteis Se sil-labifica dones moltttantic mostrttun model etc A molt difiacutecil mostr models etc en (4d) sincorpora nomeacutes una consonant a la primera Rima peiacute principi (2) La seguumlent posicioacute dObertura estaacute ja ocupada Les consonants restants no podent-se incorporar sesborren peiacute principi anomenat Condicioacute desborrament Els elements no llicenciats son elidits (Palmada 1991 15) Segons algunes propostes els elements no llicenciats senzillament no es pronuncien perqueacute no pertanyen a cap domini prosoacutedic en el nostre cas pero eacutes mes escaient de proposar un proceacutes desborrament per tal que es puguin escampar els trets de Punt dArticulado (PA) per exemple des d una Obertura a una nasal precedent que romaacuten en posicioacute de Coda com en camp tancat [ cantancat]

NICOLAU DOLS MAX WHEELER

Queacute hem de fer pero per sil-labificar els grups de consonants que estaacuten davant de pausa o mes ben dit que terminen un sintagma fonoloacutegic (4a) En primer Uoc obsershyvan que en mallorquiacute els grups de dues o tres consonants pronunciades son aquells i nomeacutes aquells que corresponen a una Coda uniconsonaacutentica seguida duna Obertura potencial duna o dues consonants Es per aquesta rao que el tipus triconsonantic (3d 5a) eacutes admeacutes en mallorquiacute mentre que el tipus triconsonantic (3c5b) no ho eacutes

(5) CO 11

entr

C 0

pores

0

CO N mescl

C O

camps

0

CO

encercl

C O

discs

0

Aixoacute eacutes per a nosalLres no eacutes casual que les consonants finaacuteis seguumlents a la primera que son admissibles en mallorquiacute siguin precisaraent les que corresponen a Obertures possibles

5 El punt baacutesic del que proposam eacutes que la consonant final de camp o les dues finaacuteis de mescl sassemblen a Obertures precisament perqueacute son Obertures En caacutetala -i en aquest aspecte el mallorquiacute no difereix de la resta deis dialecteacutes catalans- una Obertura consta duna consonant qualsevol o duna obstruent no sibilant mes una liacutequida (Wheeler 1987 80) Aquumlestes menes dObertura son moltfrequumlents tipoloacutegicamcnt de feiacute son les uacuteniques que admet la Government Phonology (vegeu Kaye Lowenstamm amp Vergnaud 1990) Universalment una Obertura sil-laacutebica eacutes llicenciada per un Nucli Nosaltres proposam aquiacute que una Obertura pot eacutesser llicenciada tambeacute peiacute cantoacute drel de certs dominis prosoacutedics El llicenciament dObertures a traveacutes de dominis prosoacutedics seria un aspecte parametritzat de la GU El paraacutemetre no marcat (de defecte) seria que cap domini prosoacutedic no llicencia una Obertura (sino nomeacutes un Nucli sil-laacutebic)

En moltes llenguumles que tentildeen Codes feixugues com ara langleacutes laacuterab el poloneacutes o el galles podem veure una Coda quaiacutescvol seguida duna Obertura llicenciada peiacute domini Paraula Fonoloacutegica Per exemple en aacuterab (Kenstowicz 1994 274) una siacuteHaba final -CVC compta a efectes accentuals com una siacutel-laba lleugera -igual que una sil-laba CV interior En gal-leacutes (Morris-Jones 1921) una sil bull laba (toacutenica) final -(C)VC teacute una vocal llarga igual que una siacutel-laba -(C)V final o interior Nomeacutes una sfl-laba final -(C)VCC teacute la vocal breu igual que una siacutel-laba -(C)VC- interior Si la consonant final constituiacutes una Obertura llicenciada peiacute domini prosoacutedic Paraula Fonoloacutegica en cada un daquests casos ens permetriacuteem una unificado deis priacutencipis de la distribucioacute sil-laacutebica de laccent o de la quantitat vocaacutelica

54

El consonantisme final del mallorquiacute i el laquollicenciament doberturesraquo

El germen de la riostra proposta el trobam en unes paraules de Gussmann (199238-39) sobre lestructura siMaacutebica del poloneacutes lot grup consonaacutentic final de paraula hauria de ser reductiblc a una feonsonant] que representa la Rima i una Obertura complexa que ha estat dessillabificada com a consequumleacutencia de lesborramcnt duna vocal Observam que tots cls idiomes esmentats suara aixiacute com el caacutetala han conegut el proceacutes historie desborrament de la vocal (el nucli) de les sil-labes finaacuteis aacutetones

Com hem dit anteriorment Burzio (1988 [citatper Kenstowicz 1994 260]) i Kaye (1990) han proposat teories semblants a la nostra en tant que una o mes consonants finaacuteisextrasil-laacutebiqucsrepresentenrOberturadunasfl-labaambVocalnul-la (Burzio) o Nucli buit (Kaye) Ara beacute en el cas del caacutetala una tal estructura eacutes fonamentalment la que ha estat proposada (pex a Mascareacute 1987) per desencadenar lepeacutentesi vocaacutelica en casos com els de (6)

(6) ampl ampl mdashgt fampla] segl segl mdashgt [seggla] aspr aspr mdashgt faspro] Ikoccl korr mdashgt [ko(r)ra]

(3) Quanparlamdoclusives sordes i sonores en les Codes feixugues ens referim fonamenshytalment al fet que shi mameacute un coniacuterast subjacent Encara que aquumlestes oclusives no presenten a les proves que hem realitzal barshyra de sonoritat les que son sonoshyres subjaecntment i van precedi-des de nasal es producixen amb un periacuteode d oclusioacute sensiblement mes curt que no els seus correlats sords o en altres posicions Per exemple en alguns espectrogra-mes (cls qnals per cert no son el resultat de cap mostreig estadiacutes-tic) cilindr presenta una oclusioacute de 00201 segons mentre que concentr (del mateix parlant) preshysenta una oclusioacute d 10537 segons (Ikidr la presenta de 01142 seshygons) Les altres proves que hem fet (amb quatre o cinc parlants mes) assenyalen la matcixa tenshydencia

Si acceptaacutessim que fos uacutenicament un element de la categoriacutea sntilde-laba (a) (tot i amb Nucli buit) el que llicenciaacutes una Obertura trobariacuteem forja difiacutecil de distingir entre els idiomes en queacute les consonants subjacents no incorporades inicialment se sillabifiquen mitjaneant lepeacutentesi (com el caacutetala continental loccitaacute o el castellaacute) i aquells en queacute les consonants no incorporades inicialment apareixen com a Codes complexes superficials com langleacutes o el franceacutes contemporani En el nostre cas dones proposam que alioacute que eacutes Uicenciat peiacute cantoacute dun domini prosoacutedic en les llenguumles que no practiquen lepeacutentesi eacutes senzillament una Obertura no incorporada a cap categoriacutea prosoacutedica de nivell superior

6 Hi ha un altre fenomen de la pronuncia mallorquiacutena no remarcada que sapiguem fins ara que ve a donar suport a la teoria que proposam Es ben conegut que el caacutetala neutralitza la sonoritat en les obstruents finaacuteis o mes generalment en les Codes

(7) sorda ~ sord [sorf] cuacutebic - cub [kup] llevar - jo llcf [XefJ

Ara beacute la riquesa de grups finaacuteis oferta per les formes mallorquines de la primera persona del singular del present dindicatiu demostra que aixoacute teacute algunes excepcions aparents (8)3 No eacutes cert pero que la neutralitzacioacute falli en totes les formes verbals terminades en -Cr o -Cl ja que trobam les formes de (8b)

55

NICOLAU DOLS MAX WHEELER

sorda empr [-pr] compr [-pjf] concentr [-tr] urapl [-pl] vinel [-kl] entr [-U]

arregl [-kl] lladr [-tiacute] alegr [-kf] obr [pr] fibl [ pl]

sonora sembr [-br] escombr [-br] emmangr [-gr] cilindr L-dr] sembl l-blj ungiacute [-gl]

Notau que a (8b) lobstruent que eacutes sonora (i aproximant) en al tres formes del paradigma daquests verbs esdeveacute sorda tal com una senzilla obstruent final en trob [p] cag [c] ned [t] etc Lexplicado neacutes la seguumlent

En una primera associacioacute de segments a lestructura siMaacutebica (al nivell deis morfemes) nomeacutes sincorporen els elements llicenciats per un Nucli vocaacutelic eacutes a dir primer 1Obertura (si nhi ha) i despreacutes una Coda (uniacuteconsonaacutentica si nhi ha) En iiacutenies generaacuteis aquesta proposta eacutes la de Mascareacute (1987) i de Palmada (1991) i correspon a la sil-labificacioacute no marcada Core Syllabification Principie) de la GU en la teoriacutea de Clements (1990 289 299-300)

En caacutetala una obstruent en posicioacute de Coda final de paraula no pot demostrar contrast de sonoritat aixoacute eacutes de seguida que sassocia una obstruent a la posicioacute Coda de mes a la dreta cal desassociar-ne qualsevol especificado subjacent de sonoritat En aquesta posicioacute la sonoritatd una obstruent vedonada peiacute contextfonoloacutegic(sescampa de la posicioacute a la dreta) o teacute el valor de defecte

Despreacutes quan el cantoacute d un domini prosodic llicencia la incorporacioacute de consonants flotants en una Obertura lObertura les agafa Aixiacute dones a (8b) lobstruent no estrident sonora subj acent es dessonoritza perqueacute s ha associat a una Coda final tal com passa amb trob cag o ned A (8a) les obstruents del grup final no es dessonoritzen perqueacute no shan associat en cap moment a una Coda

7 Lexplicacioacute que acabam de donar tot i orientadora peca per simplificar massa tant la sil-labificacioacute com el proceacutes de dessonoritzacioacute Desenvolupem dones primer la manera en queacute entenem laplicacioacute de la sil-labificacioacute en el caacutetala mallorquiacute (vegeu Dols 1993b)

71 La primera sil-labificacioacute (preciacuteclica) comenca agrupant els segments dun morfema leacutexic Primer es Higa cada element vocaacutelic a un node N(ucli) de larbre sillaacutebic (feim cas omiacutes aquiacute deis diftongs) Despreacutes partint del Nucli sincorpora lObertura agafant elements en direccioacute dieta-esquerra i sincorpora la Coda agafant

56

El consonantisrne final del mallorquiacute i el laquollicenciament doberturesraquo

(4) En vista de les formes de la primera persona del present dindicatiu cxcmplificades a (3d) cal admetre que a diferencia del caacutetala continental el mallorquiacute no teacute un proceacutes fonologiacutea depeacutentesi final O des del punt de vista dia-croacutenic lha tengut pero lha per-dnt El maacutexim que en podem dir eacutes que en el mallorquiacute hi ha un proceacutes depeacutentesi morfblogitzat Uumlmitat a iexcles categories no verbals i verbals no finites No eacutes del tot exacte dir (Dols 1993) que lepen-tesi estaacute bloquejada peiacute morfema zero de la primera persona del present dindicatiu Almcnys en el mallorquiacute tradicional lepeacutentesi en el context -Cr1- no saplica a cap de les formes verbals finites umpl ell(a) omple corr ell(a) corre Alcoveramp Moliacute (1929-33) donen lkoraj nomeacutes per a Esporles Palma i al costat de [kor] per a Soacuteller i semblant-ment per a la segona persona amb una presencia una mica mes eleshyvada de [koras] Per al verb abrir el mallorquiacute desconeix les formes obres i obre alia on no es diu ohris i obri es diu nh(r)ltiexcl i ohr Quant a les formes nominaacuteis po-

bull ble temple aspre comte sogre etc hi podriacuteem veure una de dues possibilitats hi hauria una vocal final a epenteacutetica proveiacuteda per una regla morfbfonoloacutegica o beacute hi hauria el morfema +a de geshynere masculiacute que veim tambeacute en mode vague etc

elemenls en direccioacute esquerra-dreta eacutes a dir es van incorporant elements marginaacuteis partint del Nucli central Dacord amb Palmada (1991 225-230) YOnset Principie (Principi dOberlures) de laGU imposa sempre la siMabificacioacute VCV mdashgt VCV Amb una sequumleacutencia VCCV pero YOnset Principie de la GU permet tant VCCV Onset Maximization com VCCV Onset Satisfactioriacute La tria entre els dos tractaments eacutes parameacutetrica En caacutetala els dos tractaments sapliquen a nivells diferents Lestrategia que saplica primer sobre els morfemes lexics subjacents eacutes Onset Maximization (Com que es tracta delements no sil-labificats anteriorment Onset Maximization seria Testrateacutegia de detecte) Ho il-lustram amb els casos de b bl i br ja que son les sequumleacutencies doclusiva mes liacutequida les que demanen un tractament diferent a segons quin nivell A (9) marcam solament el lligament dObertures i Codes al nivell prefonoloacutegic de radicaacuteis lexics

(9) OC I I

Aacuteob M

llop

O C I I

HoK

lloba

OOO 1 K dsjsbla

deixeble

O C i I

pobleacute

OC I I poblv

pobl

OC

S9mblv

sembl

o c l abrig

C 1

obrF

C 1

obrv

OC 1 1 sambr

abric obra obr sembr

72 Posteriorment al nivell del domini prosoacutedic Mot la siMabificacioacute torna a aplicar-se sobre una sequumleacutencia de morfemes o elements epenteacutetics4 En aquest nivell pero la variantde 1 Onset Principie eacutes lad Onset Satisfaction (SatisfaccioacutedObertures) ara la sil-labificacioacute Higa elements no incorporaacuteis i desassocia el miacutenim delements ja incorporats per tal de satisfer 1 Onset Principie Exemplificam (10) amb les mateixes paraules que a (9) indicant amb negretes els elements que han canviat de categoria sil-laacutebica Generalment una Obertura se satisfaacute amb una consonant la qual es desassociaraacute duna Rima si cal Excepcionalment pero en caacutetala una kl bategant no satisfaacute una Obertura Es massa feble per constituir una bona Obertura com ho son tambeacute en el caacutetala tradicional les semivocals ll i w Quan hi ha una kl per sil-labificar sagafaraacute una altra consonant (una obstruent no sibilant) si eacutes present perqueacute es constituesca una Obertura liacutecita Eacutes a dir quan hi ha una lil una Obertura Satisfeta eacutes equivalent a una Obertura Maacutexima Si no hi ha cap altra consonant que permeti construir una bona Obertura la Icl forma una Obertura dolenta si eacutes precedida duna (semi)vocal (pura [pura] aire fajra] es toma [r] vibrant si eacutes precedida duna altra mena de consonant (honra fonrs] folro [folro]) Subsequumlent-ment en aquest nivell de la fonologia del Mot sapliquen els processos de geminado (Mascareacute 1987 Lloret 1992) i distribucioacute de valors del tret [continu] (a mes daltres processos que no interessen aquiacute)

El consonantisrne final del mallorquiacute i el laquollicenciament doberturesraquo

(4) En vista de les formes de la primera persona del present dindicatiu cxcmplificades a (3d) cal admetre que a diferencia del caacutetala continental el mallorquiacute no teacute un proceacutes fonologiacutea depeacutentesi final O des del punt de vista dia-croacutenic lha tengut pero lha per-dnt El maacutexim que en podem dir eacutes que en el mallorquiacute hi ha un proceacutes depeacutentesi morfblogitzat Uumlmitat a iexcles categories no verbals i verbals no finites No eacutes del tot exacte dir (Dols 1993) que lepen-tesi estaacute bloquejada peiacute morfema zero de la primera persona del present dindicatiu Almcnys en el mallorquiacute tradicional lepeacutentesi en el context -Cr1- no saplica a cap de les formes verbals finites umpl ell(a) omple corr ell(a) corre Alcoveramp Moliacute (1929-33) donen lkoraj nomeacutes per a Esporles Palma i al costat de [kor] per a Soacuteller i semblant-ment per a la segona persona amb una presencia una mica mes eleshyvada de [koras] Per al verb abrir el mallorquiacute desconeix les formes obres i obre alia on no es diu ohris i obri es diu nh(r)ltiexcl i ohr Quant a les formes nominaacuteis po-

bull ble temple aspre comte sogre etc hi podriacuteem veure una de dues possibilitats hi hauria una vocal final a epenteacutetica proveiacuteda per una regla morfbfonoloacutegica o beacute hi hauria el morfema +a de geshynere masculiacute que veim tambeacute en mode vague etc

elemenls en direccioacute esquerra-dreta eacutes a dir es van incorporant elements marginaacuteis partint del Nucli central Dacord amb Palmada (1991 225-230) YOnset Principie (Principi dOberlures) de laGU imposa sempre la siMabificacioacute VCV mdashgt VCV Amb una sequumleacutencia VCCV pero YOnset Principie de la GU permet tant VCCV Onset Maximization com VCCV Onset Satisfactioriacute La tria entre els dos tractaments eacutes parameacutetrica En caacutetala els dos tractaments sapliquen a nivells diferents Lestrategia que saplica primer sobre els morfemes lexics subjacents eacutes Onset Maximization (Com que es tracta delements no sil-labificats anteriorment Onset Maximization seria Testrateacutegia de detecte) Ho il-lustram amb els casos de b bl i br ja que son les sequumleacutencies doclusiva mes liacutequida les que demanen un tractament diferent a segons quin nivell A (9) marcam solament el lligament dObertures i Codes al nivell prefonoloacutegic de radicaacuteis lexics

(9) OC I I

Aacuteob M

llop

O C I I

HoK

lloba

OOO 1 K dsjsbla

deixeble

O C i I

pobleacute

OC I I poblv

pobl

OC

S9mblv

sembl

o c l abrig

C 1

obrF

C 1

obrv

OC 1 1 sambr

abric obra obr sembr

72 Posteriorment al nivell del domini prosoacutedic Mot la siMabificacioacute torna a aplicar-se sobre una sequumleacutencia de morfemes o elements epenteacutetics4 En aquest nivell pero la variantde 1 Onset Principie eacutes lad Onset Satisfaction (SatisfaccioacutedObertures) ara la sil-labificacioacute Higa elements no incorporaacuteis i desassocia el miacutenim delements ja incorporats per tal de satisfer 1 Onset Principie Exemplificam (10) amb les mateixes paraules que a (9) indicant amb negretes els elements que han canviat de categoria sil-laacutebica Generalment una Obertura se satisfaacute amb una consonant la qual es desassociaraacute duna Rima si cal Excepcionalment pero en caacutetala una kl bategant no satisfaacute una Obertura Es massa feble per constituir una bona Obertura com ho son tambeacute en el caacutetala tradicional les semivocals ll i w Quan hi ha una kl per sil-labificar sagafaraacute una altra consonant (una obstruent no sibilant) si eacutes present perqueacute es constituesca una Obertura liacutecita Eacutes a dir quan hi ha una lil una Obertura Satisfeta eacutes equivalent a una Obertura Maacutexima Si no hi ha cap altra consonant que permeti construir una bona Obertura la Icl forma una Obertura dolenta si eacutes precedida duna (semi)vocal (pura [pura] aire fajra] es toma [r] vibrant si eacutes precedida duna altra mena de consonant (honra fonrs] folro [folro]) Subsequumlent-ment en aquest nivell de la fonologia del Mot sapliquen els processos de geminado (Mascareacute 1987 Lloret 1992) i distribucioacute de valors del tret [continu] (a mes daltres processos que no interessen aquiacute)

NICOLAU DOLS MAX WHEELER

(10) oc iquest0bM

IacuteOp

OO 1 1 Aob+aF

XojSs

OOO 1 N

daJabiacutea

da Jo ]3b

0 C N 1

abrig

OCO 1 11 p3blsM

pobblo

O

Dbr +oF

OC i i

poblv

C

obrv

OC i i

somblv

OC 1 1 sombr

aprik opro

A (10) no posam transcripcioacute per a pobl sembl obr sembr)a que al nivell del Mot aquumlestes paraulcs encara manifesten consonants no incorporarles a 1estructura sil-labica

73 Al nivell (postciacuteclicpostleacutexic) de la fonologia de la frase toma a aplicar-se la sil-labificacioacute utilitzant el principi aacuteOnset Satisfaction Es aquiacute que el cantoacute dret del domini Sintagma Fonoloacutegic Oicencia una Obertura En aquest nivell (11) veim tambeacute els resultaacuteis de Stray Erasure (elisio delcmcnts no incorporats) escampament del Punt dArticulacioacute (PA) i escampament de sonoritat

(11) pobl pobl un paiacutes pobl pobl un paiz

SF SF

OCO i i pop-1

obr

OCO CO O I I I I i 1

popl umpais

obr una botiga obr uno butigo

SF

O f

opr

O iacute

opr

O OOO I i I I

uno patiyo

pobl palios pobl paiz+oz

SF

OC O O O I I I I I popl paizos

0

obr botigues obr butiga+z

SF

c OOO O 1 l i l i

obr butiyos

sembl sambl

SF

OCO

1 1 sambl

sembr sombr

SF

OCO N

sombr

0

El valor del tret [sonor] sescampa duna consonant en posicioacute dObertura a una consonant preceden no espeei Cicada per a aquest tret (sera una obstruent no especifishycada per a la sonoritat despreacutes de la neutralitzacioacute de sonoritat en les obstruents en posicioacute de Coda) A falta d escampament de sonoritat el valor de defecte per a sibilants finaacuteis eacutes f+sonor] davant de vocals el valor de defecte per a la resta de les obstruents en posicioacute de Coda final de paraula eacutes [-sonor]

58

El consonantisme final del mallorquiacute i el laquoluumlcenciamenl doberturesraquo

(5) Una consequumlcncia no advertida (i no volguda) de la teoriacutea Mascaroacute-Lloret eacutes que deshyriva una oclusiva sonora no gemishynada en paraules amb radical ter-minant en I precedida doclusishyva sorda xucla j ukl+s mdashgt [jugls] La Ikl se sonoriza en posicio de Rima davant de conso-nant sonora exactament de la ma-teixa manera que trec 1 aire dona [ireglajra] (Mascaraacute 1987 169) Estableix dones un contrast enshytre per exemple nucli nukli mdashgt [nukli] amb kl intramorfeacutemic i xucli Afukl+i mdashgt [Jugli] Cal adshyvertir tambeacute un altre problema per a la teoriacutea Mascaroacute-Lloret sobre la geminado Per a ells la gemishynado (superficial) eacutes un fenomen condicionat peiacute context cantoacute dret dun morfema Pertant tenimen el caacutetala continental pobleacute pbl lpDbbiacutea] pero biblia bibli+a lbifJlia] Ara per al mallorquiacute que pronuncia [bibblial o beacute aquesta condicioacute no serveix o biblia ha de tentildeir una altra anaacutelisi morfoloacuteshygica que no la de la mateixa pa-raula en el caacutetala continental

74 Si seguiacutessim la proposta de Mascado (1987) assumida per Lloret (1992) i laplicassim directament al mallorquiacute tindrfem unes derivacions incorrectes Per a Mascareacute i Lloret la geminacioacute eacutes un fenomen molt general Saplica a totes les consonants sonores en posicioacute de Rima i proporciona el context apropiat entre altres efectes per a lescampament del tret [continu] Els seus efectes directes de geminacioacute foneacutetica pero apareixen a la superficie nomeacutes en contextos limitats on elpatroacute sil-laacutebic els permet aixo eacutes en certes posicions interiors pobleacute [pobbls] mitja [middja] etc Ates que en mallorquiacute a diferencia del caacutetala continental una geminada o una sequumleacutencia delements que duen el tret [-continu] eacutes admissible en un grup consonantic final (eg dubt fdut] tora [ton] sembl Pssmbl] sembr [sambr]) la teoria Mascaroacute-Lloret ens donariacutea jo pobl [pobbl] o [poppl]jo obr [obbr] o [oppr] en lloc de [popiacute] i [opr] respectivament5 Podriacuteem salvar el cas imposantper al mallorquiacute un ordre (extriacutensec) distint sobre els processos de geminacioacute escampament de [continu] i dessonoritzacioacute en posicioacute final Es a dir (1) dessonoritzacioacute ([pobl] mdashgt [popl] [obr] mdashgt [opr] i (2) geminacioacute de sonores en la Rima i escampament de [continu] Pero seria millor del punt de mira teoacuteric intentar devitar la imposicioacute dun ordre extriacutensec sobre els processos de fonologiacutea estricta (no morfofonoloacutegics) Ens sembla que la geminacioacute (interna) i la dessonoritzacioacute (final) podrien eacutesser interpretades com aspectes del mateix fenomen un Lensament o tibament dobstruents en posicioacute de Coda (superficial) cosa que veim tambeacute en la coneguda alternanca [-3-] [-tj] (boja I boig) En la derivacioacute deis exemples (11) dones han operat els processos de geminacioacute dessonoritzacioacute i escampament de [continu] (a les obstruents sonores no geminades)

Quant a la sonoritat del grup final en pobl obr umpl compr etc notam que despreacutes duna oclusiva sorda (sorda per defecte en la Rima final en pobl obr sorda subjacent en Obertura en umpl compr) la liacutequida en posicioacute final de frase tambeacute eacutes sorda per un principi de la GU segons la qual despreacutes de terminar-se la vibrado de la glotis no pot tornar a iniciar-se si no hi segueix un altre Nucli sil-laacutebic Les seqiieacutencies de(12)soacutenimpossiblesfoneacuteticament(Clements 1990) Cal notartambeacutequefoneacuteticament tota I el final catalana eacutes sorda (Recasens 1991 328)

(12) C C I

[-sonor J L+sonor]

c c c I I I

[-sonor] [+sonor] [sonor]

Es veuraacuteque a (11) laplicacioacute deis principis de sil-labificacioacute que anamdesenrotllant dona un resultat diferent en el cas de -bl (pobl) del rcsultat en el cas de -br (obr) En el primer cas el llicenciament dObertures i VOnset Satisfaction incorpora nomeacutes la l a lestructura sil-laacutebica En el segon cas VOnset Satisfaction agafa no solament la I el sino tambeacute reassocia lelement anterior donant una pronunciado LsprJ

El consonantisme final del mallorquiacute i el laquoluumlcenciamenl doberturesraquo

(5) Una consequumlcncia no advertida (i no volguda) de la teoriacutea Mascaroacute-Lloret eacutes que deshyriva una oclusiva sonora no gemishynada en paraules amb radical ter-minant en I precedida doclusishyva sorda xucla j ukl+s mdashgt [jugls] La Ikl se sonoriza en posicio de Rima davant de conso-nant sonora exactament de la ma-teixa manera que trec 1 aire dona [ireglajra] (Mascaraacute 1987 169) Estableix dones un contrast enshytre per exemple nucli nukli mdashgt [nukli] amb kl intramorfeacutemic i xucli Afukl+i mdashgt [Jugli] Cal adshyvertir tambeacute un altre problema per a la teoriacutea Mascaroacute-Lloret sobre la geminado Per a ells la gemishynado (superficial) eacutes un fenomen condicionat peiacute context cantoacute dret dun morfema Pertant tenimen el caacutetala continental pobleacute pbl lpDbbiacutea] pero biblia bibli+a lbifJlia] Ara per al mallorquiacute que pronuncia [bibblial o beacute aquesta condicioacute no serveix o biblia ha de tentildeir una altra anaacutelisi morfoloacuteshygica que no la de la mateixa pa-raula en el caacutetala continental

74 Si seguiacutessim la proposta de Mascado (1987) assumida per Lloret (1992) i laplicassim directament al mallorquiacute tindrfem unes derivacions incorrectes Per a Mascareacute i Lloret la geminacioacute eacutes un fenomen molt general Saplica a totes les consonants sonores en posicioacute de Rima i proporciona el context apropiat entre altres efectes per a lescampament del tret [continu] Els seus efectes directes de geminacioacute foneacutetica pero apareixen a la superficie nomeacutes en contextos limitats on elpatroacute sil-laacutebic els permet aixo eacutes en certes posicions interiors pobleacute [pobbls] mitja [middja] etc Ates que en mallorquiacute a diferencia del caacutetala continental una geminada o una sequumleacutencia delements que duen el tret [-continu] eacutes admissible en un grup consonantic final (eg dubt fdut] tora [ton] sembl Pssmbl] sembr [sambr]) la teoria Mascaroacute-Lloret ens donariacutea jo pobl [pobbl] o [poppl]jo obr [obbr] o [oppr] en lloc de [popiacute] i [opr] respectivament5 Podriacuteem salvar el cas imposantper al mallorquiacute un ordre (extriacutensec) distint sobre els processos de geminacioacute escampament de [continu] i dessonoritzacioacute en posicioacute final Es a dir (1) dessonoritzacioacute ([pobl] mdashgt [popl] [obr] mdashgt [opr] i (2) geminacioacute de sonores en la Rima i escampament de [continu] Pero seria millor del punt de mira teoacuteric intentar devitar la imposicioacute dun ordre extriacutensec sobre els processos de fonologiacutea estricta (no morfofonoloacutegics) Ens sembla que la geminacioacute (interna) i la dessonoritzacioacute (final) podrien eacutesser interpretades com aspectes del mateix fenomen un Lensament o tibament dobstruents en posicioacute de Coda (superficial) cosa que veim tambeacute en la coneguda alternanca [-3-] [-tj] (boja I boig) En la derivacioacute deis exemples (11) dones han operat els processos de geminacioacute dessonoritzacioacute i escampament de [continu] (a les obstruents sonores no geminades)

Quant a la sonoritat del grup final en pobl obr umpl compr etc notam que despreacutes duna oclusiva sorda (sorda per defecte en la Rima final en pobl obr sorda subjacent en Obertura en umpl compr) la liacutequida en posicioacute final de frase tambeacute eacutes sorda per un principi de la GU segons la qual despreacutes de terminar-se la vibrado de la glotis no pot tornar a iniciar-se si no hi segueix un altre Nucli sil-laacutebic Les seqiieacutencies de(12)soacutenimpossiblesfoneacuteticament(Clements 1990) Cal notartambeacutequefoneacuteticament tota I el final catalana eacutes sorda (Recasens 1991 328)

(12) C C I

[-sonor J L+sonor]

c c c I I I

[-sonor] [+sonor] [sonor]

Es veuraacuteque a (11) laplicacioacute deis principis de sil-labificacioacute que anamdesenrotllant dona un resultat diferent en el cas de -bl (pobl) del rcsultat en el cas de -br (obr) En el primer cas el llicenciament dObertures i VOnset Satisfaction incorpora nomeacutes la l a lestructura sil-laacutebica En el segon cas VOnset Satisfaction agafa no solament la I el sino tambeacute reassocia lelement anterior donant una pronunciado LsprJ

NICOLAU DOLS MAX WHEELER

8 Fins ara hem suposat que lassociacioacute de segments a posicions sil-laacutebiques eacutes simplement lineal partint de la vocal associada al Nucli I eacutes aixiacute en la majoria deis casos Excepcionalment segons sembla una nasal interconsonaacutentica no queda desas-sociada de lesquelet sil-laacutebic (13b) Ans se suprimeix una consonant anterior per tal que es pugui construir una Rima liacutecita (13c)

(13) a CO

carnll

b C O C O I I I I

carnsll carn pudenta I I

0 0 c CO CO

II I I cainsll carn pudenta

I I 0 0

Semblantment trobampera [-cn]pern rovellat [-nr-] entusiasm [-zm] o [-rm] entusiasm sempre [-ns-] entusiasm poc [-mp-] dorme [darjk] dorms [dms] al costat de dorm [dorm] Aquesta excepcionalitat creim no eacutes tal si examinam el fenomen en el context de la variado sociolinguumliacutestica Al costat de les pronuncies carn [carn] torn [tom] existeixen les variants assimilades [can] [ton] (Dols 1993a 94-95) de les quals podriacuteem derivar regularment carns [cans] etc sense cap dificultat (a traveacutes de cann+s etc) Suposam que el proceacutes que ara es manifesta variable nomeacutes en la pronuncia prevocaacutelica o prepausal ha passat a eacutesser categoacuteric en la resta deis contextos fonoloacutegics Aixiacute mentre la pronuncia carn [can] etc eacutes optativa carns [cans] etc eacutes obligatoria Dentre les liquides lassimilacioacute afectanomeacutes la Id Quan la consonant prenasal eacutes una lateral es manteacute aquesta i cau la nasal segons el principi general calm persones calm nins calm raacutepidament amb supressioacute de la Iml

Un cas semblant de variado sociolinguumliacutestica menys desenrotllada eacutes el seguumlent En grups finaacuteis de s mes oclusiva (bosc rasp gust etc) al costat de pronuncies preconsonaacutentiques regulars amb roclusivamitjana esborrada (bosc cremat [^Dskramat] rasp pintura ^raspintura] gust dolent ^guzSolent] hi ha pronuncies mes vulgars amb supressioacute aparentdelas [iexclbakkramat] [^appintura] ^guddolent] (Dols 1993a 91) Veim aquiacute tambeacute lefecte duna assimilacioacute socialment variable en el context (preconsonaacutentic) mes propici a aquesta mena dassimilacions seguida de 1elisio regular de la consonantmitjana -skkr-mdashgt [-kkkr-1 mdashraquo[-kkr-] etc Aquiacute lassimilacioacute no ha afectat (encara) el context prevocaacutelic o prepausal

60

El consonanlisme final del mallorquiacute i el laquollicenciament doberturesraquo

9 Una consequumleacutencia de la nostra proposta tenint en compte la preferencia universal per la sil-labificacioacute VCV sobre VCV (Onset Principie) eacutes que no eacutes nomeacutes una consonantZoiacuteaniacute la que sassocia a una Obertura llicenciada per un domini prosoacutedic sino senzillament una consonant qualsevol segons el proceacutes dOnset Satisfaction esmentat mes amunt Aixiacute dones tal com sil-labificam al nivell del sintagma fonoloacutegic cap altre nin amable ca[z] uacutenic siHabificam (14) en posicioacute final associant a 1Obertura i no a la Coda una consonant en posicioacute davant de pausa (final de Sintagma Fonoloacutegic)

(14) O I

capll

O I

ninll

O

casll

Aquesta anaacutelisi que es deriva automaacuteticament deis principis que hem adduit permet una certa simplificacioacute en la formulacioacute dalguns processos fonoloacutegics del mallorquiacute Per exemple podem dir que el node PA (Punt d Articulado) es desassocia totalment o parcial segons els casos de qualsevol consonant que quedi en posicioacute de Coda pero no en les que han estat transferides a una Obertura (La sonoritat pero a partir del nivell del domini prosoacutedic Mot (seccioacute 72 mes amunt) es desassocia immediatament quan una obstruent es troba en posicioacute Coda abans duna transferencia eventual a una Obertura) La nasal palatal ji es realitza com a tal en posicioacute Obertura (any anterior any) pero se sequumlencia [jn]6 en posicioacute Coda (any vinent [iexclajrrjvinent] anys [ajns]) Les obstruents prepalatals tj d1^ J 3 es reaiitzen com a tais en posicioacute dObertura (vaig entrar [vadgantra]) i safebleixen en forma de la semivocal palatal [j] en posicioacute Coda vaig veure [vajvawre]) La [r] vibrant aparerx (en mallorquiacute) nomeacutes en posicioacute Obertura reiacute Enric i tambeacutexerr (jo) xerro corr corre que fan contrast amb pur i mor (Ijzccl mdashgt feiacutec mdashgt jscr per Onset Satisfaction mdashgt [Jer] en posicioacute prevocaacutelica o final de Sintagma Fonoloacutegic)

(6) Sobre aquest fenomen (Compensatory Diphiacutehongiza-lion) vegeu Mascareacute (1986) i Dols (1993a) Ens incliuumlam ara a creure que en lloc duna difton-gacioacute estricta (dues matrius autosegmentals associades a una posicioacute de Nucli) tenim aquiacute dues matrius associades a una posicioacute (consonantica) de Coda igual que passa amb una africada

10 En conclusioacute mitjancant la idea (que compartim amb Clements 1990) que 1 agrupament de segments acategories sil-laacutebiques no ha de correspondre necessaacuteriament asiacutel-labes superficials aconseguimunasimplificacioacuteimporlanten lanaacutelisi delestructura sil-laacutebica mallorquiacutena Una siacutel-laba consta dun Nucli (vocaacutelic) al qual es pot adjuntar una Obertura composta d una consonant o duna obstruent no sibilant mes una liacutequida (Obertura no marcada en la GU) i una Coda composta duna consonant (Coda tambeacute no marcada) No hi ha cap altra mena de siacutel-laba Qualsevol sequumlencia foneacutetica es composta de sil-labes o de sil-labes mes una Obertura final El lligament de segments a posicions prosoacutediques eacutes continu o ciacuteclie pero no exhaustiu fins al nivell del Sintagma Fonoloacutegic Per raons expositives hem parlat de dos tractaments distints del proceacutes de sil-labificacioacute Onset Maximization i Onset Satisfaction pero la diferencia depeacuten directament i automaacutetica del material per sil-labificar sequumleacutencies delements no

61

NICOLAU DOLS MAX WHEELER

agrupaacuteis en el cas d Onset Maximization sequumleacutencies d elements (parcialment) agrupats en el cas dOnset Satisfaction evitant al maacutexim la reassociacioacute delements Aquesta interpretado de 1estructura sil-laacutebica mallorquiacutena permet una anaacutelisi forca senzilla de la distribucioacute de certs altres fenomens fonoloacutegics

NICOLAU DOLS

Universitat de les Ules Balears MAX WHEELER

University of Sussex Anglaterra

REFEREacuteNCIES BIBLIOGRAacuteFIQUES

ALCOVER A M amp F de B MOLL (1929-33) laquoLa flexioacute verbal enels dialectes catalansraquo Anuari de VOficina Romaacutenica de Linguumliacutestica i Literatura 2 1929 pp 73-184 3 1930 pp 73-168 4 1931 [1932] pp 9-104 5 1932 [1933] pp 9-72

BuRzro L (1988) laquoEnglish stressraquo dins Bcrtinctto P M amp M Loporcaro eds Certamen Phonologicum Papers from the 1987 Cortona Phonology Meeting Torino Rosenberg amp SeOier pp 63-76

CLEMENTS G N (1990) laquoThe role of the sonority cycle in core syllabificalionraquo dins Kingston J amp M Beckman eds Papers in laboratory phonology I Between the grammarandphysics ofspeech Cambridge Cambridge University Press pp 283-333

DOLSN A (1993a) The predicliveformalizationofconsonantalcontactsinMajorcan Catalaacuten (Empirical and theoretical bases) Tesina MPhil Department of Hispanic Studies Sheffield University of Sheffield

mdash (1993b) laquoLa silabificacioacuten del catalaacuten en Mallorcaraquo Hispanorama 65 pp 22-26 GOLDSMITH J A (1990) Autosegmental and meacutetrica phonology Oxford Blackwell GUSSMANN E (1992) laquoResyllabification and delinking the case of Polish voicingraquo

Linguislic Inquiry 23 pp 29-55 HARRIS J W (1983) Syllable strueture andstress inSpanish Cambridge Massachusetts

MIT Press KAYE J (1990) laquoCoda licensingraquo Phonology 7 pp 301-330 KAYE J LOWENSTAMM 1 amp J-R VKRCNAUO (1990) laquoConstituent strueture and

government in phonologyraquo Phonology 7 pp 193-231 KENSTOWLCZ M (1994) Phonology in Generative Grammar Oxford Blackwell LLORET M R (1992) laquoLes africades i la representado no-lineal estructures de

contornraquo Els Marges 46 pp 47-63 MASCAROacute J (1986) laquoCompensatory diphthongization in Majorcan Catalaacutenraquo dins

Wetzels L amp E Sezer eds Studies in compensatory lengthening Dordrecht Foris pp 133-146

62

El consonanlisme final del mallorquiacute i el laquoluumlcenciament doberturesraquo

MASCAROacute J (1987) laquoSyllable-final processes in Catalaacutenraquo dins Neidle C amp R Nuacutentildeez Cedentildeo eds Studies in Romance languages Dordrecht Foris pp 163-180

MORRIS-JONES J (1921) An elementary Welsh grammar Part I Phonology and accidence Oxford Clarcndon

PALMADA B (1991) La fonologiacutea catalana i els principis actius Tesi doctoral Bellaterra Universitat Autoacutenoma de Barcelona

RECASENS D (1991) Foneacutetica descriptiva del caacutetala Barcelona IEC RUBACH J amp G Boou (1990) laquoSyllable structure assignment in Polishraquo Phonology 7

pp 121-158 WHEELER M W (1987) laquoLestructura fonoloacutegica de la siacutellaba i del mot en caacutetalaraquo

Estudis de Llengua i Literatura Catalanes 14 (Miscel-laacutenia Antoni M Badia i Margarit 6) Barcelona Publicacions de lAbadia de Montserrat pp 79-108

63

El consonanlisme final del mallorquiacute i el laquollicenciament doberturesraquo

9 Una consequumleacutencia de la nostra proposta tenint en compte la preferencia universal per la sil-labificacioacute VCV sobre VCV (Onset Principie) eacutes que no eacutes nomeacutes una consonantZoiacuteaniacute la que sassocia a una Obertura llicenciada per un domini prosoacutedic sino senzillament una consonant qualsevol segons el proceacutes dOnset Satisfaction esmentat mes amunt Aixiacute dones tal com sil-labificam al nivell del sintagma fonoloacutegic cap altre nin amable ca[z] uacutenic siHabificam (14) en posicioacute final associant a 1Obertura i no a la Coda una consonant en posicioacute davant de pausa (final de Sintagma Fonoloacutegic)

(14) O I

capll

O I

ninll

O

casll

Aquesta anaacutelisi que es deriva automaacuteticament deis principis que hem adduit permet una certa simplificacioacute en la formulacioacute dalguns processos fonoloacutegics del mallorquiacute Per exemple podem dir que el node PA (Punt d Articulado) es desassocia totalment o parcial segons els casos de qualsevol consonant que quedi en posicioacute de Coda pero no en les que han estat transferides a una Obertura (La sonoritat pero a partir del nivell del domini prosoacutedic Mot (seccioacute 72 mes amunt) es desassocia immediatament quan una obstruent es troba en posicioacute Coda abans duna transferencia eventual a una Obertura) La nasal palatal ji es realitza com a tal en posicioacute Obertura (any anterior any) pero se sequumlencia [jn]6 en posicioacute Coda (any vinent [iexclajrrjvinent] anys [ajns]) Les obstruents prepalatals tj d1^ J 3 es reaiitzen com a tais en posicioacute dObertura (vaig entrar [vadgantra]) i safebleixen en forma de la semivocal palatal [j] en posicioacute Coda vaig veure [vajvawre]) La [r] vibrant aparerx (en mallorquiacute) nomeacutes en posicioacute Obertura reiacute Enric i tambeacutexerr (jo) xerro corr corre que fan contrast amb pur i mor (Ijzccl mdashgt feiacutec mdashgt jscr per Onset Satisfaction mdashgt [Jer] en posicioacute prevocaacutelica o final de Sintagma Fonoloacutegic)

(6) Sobre aquest fenomen (Compensatory Diphiacutehongiza-lion) vegeu Mascareacute (1986) i Dols (1993a) Ens incliuumlam ara a creure que en lloc duna difton-gacioacute estricta (dues matrius autosegmentals associades a una posicioacute de Nucli) tenim aquiacute dues matrius associades a una posicioacute (consonantica) de Coda igual que passa amb una africada

10 En conclusioacute mitjancant la idea (que compartim amb Clements 1990) que 1 agrupament de segments acategories sil-laacutebiques no ha de correspondre necessaacuteriament asiacutel-labes superficials aconseguimunasimplificacioacuteimporlanten lanaacutelisi delestructura sil-laacutebica mallorquiacutena Una siacutel-laba consta dun Nucli (vocaacutelic) al qual es pot adjuntar una Obertura composta d una consonant o duna obstruent no sibilant mes una liacutequida (Obertura no marcada en la GU) i una Coda composta duna consonant (Coda tambeacute no marcada) No hi ha cap altra mena de siacutel-laba Qualsevol sequumlencia foneacutetica es composta de sil-labes o de sil-labes mes una Obertura final El lligament de segments a posicions prosoacutediques eacutes continu o ciacuteclie pero no exhaustiu fins al nivell del Sintagma Fonoloacutegic Per raons expositives hem parlat de dos tractaments distints del proceacutes de sil-labificacioacute Onset Maximization i Onset Satisfaction pero la diferencia depeacuten directament i automaacutetica del material per sil-labificar sequumleacutencies delements no

61

NICOLAU DOLS MAX WHEELER

agrupaacuteis en el cas d Onset Maximization sequumleacutencies d elements (parcialment) agrupats en el cas dOnset Satisfaction evitant al maacutexim la reassociacioacute delements Aquesta interpretado de 1estructura sil-laacutebica mallorquiacutena permet una anaacutelisi forca senzilla de la distribucioacute de certs altres fenomens fonoloacutegics

NICOLAU DOLS

Universitat de les Ules Balears MAX WHEELER

University of Sussex Anglaterra

REFEREacuteNCIES BIBLIOGRAacuteFIQUES

ALCOVER A M amp F de B MOLL (1929-33) laquoLa flexioacute verbal enels dialectes catalansraquo Anuari de VOficina Romaacutenica de Linguumliacutestica i Literatura 2 1929 pp 73-184 3 1930 pp 73-168 4 1931 [1932] pp 9-104 5 1932 [1933] pp 9-72

BuRzro L (1988) laquoEnglish stressraquo dins Bcrtinctto P M amp M Loporcaro eds Certamen Phonologicum Papers from the 1987 Cortona Phonology Meeting Torino Rosenberg amp SeOier pp 63-76

CLEMENTS G N (1990) laquoThe role of the sonority cycle in core syllabificalionraquo dins Kingston J amp M Beckman eds Papers in laboratory phonology I Between the grammarandphysics ofspeech Cambridge Cambridge University Press pp 283-333

DOLSN A (1993a) The predicliveformalizationofconsonantalcontactsinMajorcan Catalaacuten (Empirical and theoretical bases) Tesina MPhil Department of Hispanic Studies Sheffield University of Sheffield

mdash (1993b) laquoLa silabificacioacuten del catalaacuten en Mallorcaraquo Hispanorama 65 pp 22-26 GOLDSMITH J A (1990) Autosegmental and meacutetrica phonology Oxford Blackwell GUSSMANN E (1992) laquoResyllabification and delinking the case of Polish voicingraquo

Linguislic Inquiry 23 pp 29-55 HARRIS J W (1983) Syllable strueture andstress inSpanish Cambridge Massachusetts

MIT Press KAYE J (1990) laquoCoda licensingraquo Phonology 7 pp 301-330 KAYE J LOWENSTAMM 1 amp J-R VKRCNAUO (1990) laquoConstituent strueture and

government in phonologyraquo Phonology 7 pp 193-231 KENSTOWLCZ M (1994) Phonology in Generative Grammar Oxford Blackwell LLORET M R (1992) laquoLes africades i la representado no-lineal estructures de

contornraquo Els Marges 46 pp 47-63 MASCAROacute J (1986) laquoCompensatory diphthongization in Majorcan Catalaacutenraquo dins

Wetzels L amp E Sezer eds Studies in compensatory lengthening Dordrecht Foris pp 133-146

62

El consonanlisme final del mallorquiacute i el laquoluumlcenciament doberturesraquo

MASCAROacute J (1987) laquoSyllable-final processes in Catalaacutenraquo dins Neidle C amp R Nuacutentildeez Cedentildeo eds Studies in Romance languages Dordrecht Foris pp 163-180

MORRIS-JONES J (1921) An elementary Welsh grammar Part I Phonology and accidence Oxford Clarcndon

PALMADA B (1991) La fonologiacutea catalana i els principis actius Tesi doctoral Bellaterra Universitat Autoacutenoma de Barcelona

RECASENS D (1991) Foneacutetica descriptiva del caacutetala Barcelona IEC RUBACH J amp G Boou (1990) laquoSyllable structure assignment in Polishraquo Phonology 7

pp 121-158 WHEELER M W (1987) laquoLestructura fonoloacutegica de la siacutellaba i del mot en caacutetalaraquo

Estudis de Llengua i Literatura Catalanes 14 (Miscel-laacutenia Antoni M Badia i Margarit 6) Barcelona Publicacions de lAbadia de Montserrat pp 79-108

63

NICOLAU DOLS MAX WHEELER

agrupaacuteis en el cas d Onset Maximization sequumleacutencies d elements (parcialment) agrupats en el cas dOnset Satisfaction evitant al maacutexim la reassociacioacute delements Aquesta interpretado de 1estructura sil-laacutebica mallorquiacutena permet una anaacutelisi forca senzilla de la distribucioacute de certs altres fenomens fonoloacutegics

NICOLAU DOLS

Universitat de les Ules Balears MAX WHEELER

University of Sussex Anglaterra

REFEREacuteNCIES BIBLIOGRAacuteFIQUES

ALCOVER A M amp F de B MOLL (1929-33) laquoLa flexioacute verbal enels dialectes catalansraquo Anuari de VOficina Romaacutenica de Linguumliacutestica i Literatura 2 1929 pp 73-184 3 1930 pp 73-168 4 1931 [1932] pp 9-104 5 1932 [1933] pp 9-72

BuRzro L (1988) laquoEnglish stressraquo dins Bcrtinctto P M amp M Loporcaro eds Certamen Phonologicum Papers from the 1987 Cortona Phonology Meeting Torino Rosenberg amp SeOier pp 63-76

CLEMENTS G N (1990) laquoThe role of the sonority cycle in core syllabificalionraquo dins Kingston J amp M Beckman eds Papers in laboratory phonology I Between the grammarandphysics ofspeech Cambridge Cambridge University Press pp 283-333

DOLSN A (1993a) The predicliveformalizationofconsonantalcontactsinMajorcan Catalaacuten (Empirical and theoretical bases) Tesina MPhil Department of Hispanic Studies Sheffield University of Sheffield

mdash (1993b) laquoLa silabificacioacuten del catalaacuten en Mallorcaraquo Hispanorama 65 pp 22-26 GOLDSMITH J A (1990) Autosegmental and meacutetrica phonology Oxford Blackwell GUSSMANN E (1992) laquoResyllabification and delinking the case of Polish voicingraquo

Linguislic Inquiry 23 pp 29-55 HARRIS J W (1983) Syllable strueture andstress inSpanish Cambridge Massachusetts

MIT Press KAYE J (1990) laquoCoda licensingraquo Phonology 7 pp 301-330 KAYE J LOWENSTAMM 1 amp J-R VKRCNAUO (1990) laquoConstituent strueture and

government in phonologyraquo Phonology 7 pp 193-231 KENSTOWLCZ M (1994) Phonology in Generative Grammar Oxford Blackwell LLORET M R (1992) laquoLes africades i la representado no-lineal estructures de

contornraquo Els Marges 46 pp 47-63 MASCAROacute J (1986) laquoCompensatory diphthongization in Majorcan Catalaacutenraquo dins

Wetzels L amp E Sezer eds Studies in compensatory lengthening Dordrecht Foris pp 133-146

62

El consonanlisme final del mallorquiacute i el laquoluumlcenciament doberturesraquo

MASCAROacute J (1987) laquoSyllable-final processes in Catalaacutenraquo dins Neidle C amp R Nuacutentildeez Cedentildeo eds Studies in Romance languages Dordrecht Foris pp 163-180

MORRIS-JONES J (1921) An elementary Welsh grammar Part I Phonology and accidence Oxford Clarcndon

PALMADA B (1991) La fonologiacutea catalana i els principis actius Tesi doctoral Bellaterra Universitat Autoacutenoma de Barcelona

RECASENS D (1991) Foneacutetica descriptiva del caacutetala Barcelona IEC RUBACH J amp G Boou (1990) laquoSyllable structure assignment in Polishraquo Phonology 7

pp 121-158 WHEELER M W (1987) laquoLestructura fonoloacutegica de la siacutellaba i del mot en caacutetalaraquo

Estudis de Llengua i Literatura Catalanes 14 (Miscel-laacutenia Antoni M Badia i Margarit 6) Barcelona Publicacions de lAbadia de Montserrat pp 79-108

63

El consonanlisme final del mallorquiacute i el laquoluumlcenciament doberturesraquo

MASCAROacute J (1987) laquoSyllable-final processes in Catalaacutenraquo dins Neidle C amp R Nuacutentildeez Cedentildeo eds Studies in Romance languages Dordrecht Foris pp 163-180

MORRIS-JONES J (1921) An elementary Welsh grammar Part I Phonology and accidence Oxford Clarcndon

PALMADA B (1991) La fonologiacutea catalana i els principis actius Tesi doctoral Bellaterra Universitat Autoacutenoma de Barcelona

RECASENS D (1991) Foneacutetica descriptiva del caacutetala Barcelona IEC RUBACH J amp G Boou (1990) laquoSyllable structure assignment in Polishraquo Phonology 7

pp 121-158 WHEELER M W (1987) laquoLestructura fonoloacutegica de la siacutellaba i del mot en caacutetalaraquo

Estudis de Llengua i Literatura Catalanes 14 (Miscel-laacutenia Antoni M Badia i Margarit 6) Barcelona Publicacions de lAbadia de Montserrat pp 79-108

63