índex// editorial//€¦ · actius i formar part d activitats per a tots els gustos, ens motiva;...

núm. 8www.spcsocial.org/club-social

Ments Obertes2 Ments Obertes 3

Benvolguts/des, Ens agradaria compartir aquests moments tan divertits i entretinguts amb vosaltres al Club Social Ments Obertes Sants-Montju• c, per fer cuina sana i saludable, musicoterˆ pia, cinef˜ rum i sortides al cinema, discoteca, ˆ pats dÕ estiu i Nadal, teatre, curtmetratges, tir amb arc, sensibilitzaci— contra lÕ estigma, t• cniques per lligar o con• ixer gent, country... amb talleristes puntuals o nois i noies de prˆ ctiques, a mŽ s de lÕ equip t• cnic. Els nois i noies de prˆ ctiques universitˆ ries ens ajuden a fer les tasques al club, acompanyament en les sortides externes, ens fan passar moments agradables i divertits. Quants mŽ s siguem, més riurem! Ens ensenyen moltes coses, d’aficions i professionalment.

Per a nosaltres, el club Ž s part de la nostra vida, ens enriqueix la ment i les persones. Ens fa con• ixer nous amics i amigues, passar-ho bŽ junts, gestionar lÕ oci de manera saludable... El sentim com la nostra segona casa; Ž s una Ògran fam’liaÓ unida que ens ensenya i ensenyem constantment. El fet dÕ estar actius i formar part dÕ activitats per a tots els gustos, ens motiva; sobretot, per estar en grup, ja que es crea un clima diferent i una harmonia especial que ens uneix mŽ s. Encara que tinguem un mal dia, quan entrarem al club canviem el Ò xip Ò i sortim molt contents.

Volem arribar a tots; aquest Ž s el nostre inter• s perqu• formeu part de la comunitat, a travŽ s del club social. No Ž s una obligaci— venir cada tarda o dia de sortida; nomŽ s a all˜ que ens interessi. Aquesta flexibilitat també fa que ens agradi molt més. Val la pena conèixer gent nova, perquè aprens coses noves i experi• ncies diverses com les del Caf• Obert. No ens d— na temps a avorrir-nos, hi ha tantes coses per fer... i persones que con• ixer, com els de lÕ Associaci— de la Vinya, amb els quals hem compartit activitats com les del Dia de Sant Jordi i festes diverses realitzades en la comunitat de la Zona Franca.

Els que vulguin venir a con• ixer mŽ s del Club, esteu convidats a venir al Caf• Obert, que Ž s una activitat oberta, igual que les classes de cuina que hem fet al maig i juny amb la professora de lÕ Escola de Gastronomia Activa, Mariane Cavalca.

Informeu-vos a travŽ s dels vostres CSMA«s, CPI«s,... i truqueu-nos o visiteu-nos, no us en penedireu. Us esperem amb moltes ganes i recordeu que, quants mŽ s millor, ens riurem molt i ho passarem dÕ all˜ mŽ s bŽ .

Oscar García i David HerreroSocis del Club

P03 Editorial P04 Situaciones de riesgoP05 ¿La Mili para mujeres?P06 Tai ChiP07 Rafael de LeónP08 CinefòrumP14 Poesia

P16 Cafè ObertP20 Viatge a RomaP22 Monkey IslandP23 Navidad y tradiciónP24 Chistes y refranesP26 La Contra

editorial//índex//

Revista núm. 8 Publicació semestral · © Sant Pere Claver - Fundació Serveis Socials 2014

Edita: Club Social Ments Obertes Sants-Montju• c á Sant Pere Claver - Fundaci— Serveis SocialsC. Mare de DŽ u del Port, 344-346 á 08038 Barcelona á Tel. 93 431 71 62 | [email protected]

Disseny: pipiripi.es

Cap part dÕ aquest publicaci— , incloent-hi el disseny de la portada, no pot Ž sser reprodu• da, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitjˆ , sense la pr• via autoritzaci— dels autors.


situaciones de riesgo// ¿la mili para mujeres?//

Si volvemos 50 años atrás, a una época donde las mujeres vivieron la experiencia obligatoria de una especie de “mili” hasta la primavera de 1977, que se llamaba el “Servicio Social” y lo dirigía la Sección Femenina, nos daríamos cuenta de que en los primeros años se consolidó su papel institucional, al serles encomendado el Auxilio Social y, sobretodo, el control exclusivo de la formación femenina, centrada principalmente en la instrucción de las jóvenes para ser buenas patriotas, buenas cristianas y buenas esposas.Desde el Club Social, nos planteamos si la mujer actual tuviera que realizar dichas acciones para prepararse como buenas madres, esposas, cristianas y patriotas, la revuelta que generaría. ¿Sería una obligación moral de toda mujer el hacerlo o estaría de manera opcional?, ¿se les estaría presionando a que tuvieran un hombre a su lado, para tener un hijo? Y a los hombres, ¿tener

una mujer a su lado para formar una familia que tal vez no es la estándar?, ¿se le estaría prohibiendo la inseminación artificial y adopción para ser madres solteras, así como las ayudas que recibían para fomentar el proceso? ¿Se les darían ayudas a los padres solteros que se ocupan de sus hijos? ¿Nos impondrían una sola religión y una manera de pensar?... Son interrogantes que nos hacemos en el hipotético caso de que esto se planteara en un futuro inviable.

Lo que está claro es que todo ello no podría seguir progresando si no se ofrecen posibilidades y ayudas a los jóvenes de manera igualitaria, para formarse y encontrar empleo, que las ayuden.Como reflexión general hay una gran discriminación en contra de las mujeres.

David H.

“Las situaciones que suponen un riesgo para la salud pública se encuentran “en el ámbito de las enfermedades no transmisibles: La sospecha diagnóstica o el padecer trastorno mental, puede poner en riesgo la salud pública. Las enfermedades incluidas se especifican a continuación (Códigos CIE 10): Esquizofrenia (F20), Trastornos delirantes persistentes (F22), Trastorno bipolar (F31), Trastorno depresivo recurrente (F33), Trastorno obsesivo compulsivo (F42)”.”

Borrador de la Dirección General de Salud Pública, Calidad e Innovación. Intervención Sanitaria en Situaciones de riesgo

para la Salud Pública, de noviembre de 2013

Conclusiones del debate generado por esta noticia, que estuvo dinamizado por Inma Vilchez: Hay que mencionar que esto esta revisado por los Coordinadores de la Estrategia Nacional de Salud Mental.

Leer esto nos hace sentir mal, porque no somos un peligro para nadie estando bien tratados y asistidos. Son peores los que cometen actos incívicos en general, como ladrones, asesinos y violadores, que están “sanos” mentalmente. Hay ejemplos a lo largo de la historia que demuestran los logros que pueden conseguir las personas con problemas de salud mental.

Lo que consiguen con artículos como éste, es que se discrimine más a este colectivo y lo que quieren es aislarnos de la sociedad en centros, humillarnos y faltarnos al respeto como personas, privándonos de nuestros derechos y obligaciones como ciudadanos.

Espacios como los clubs sociales, hacen posible las relaciones sociales en la comunidad a través de una buena gestión del ocio y el tiempo libre, con actividades llamativas y entretenidas como salidas culturales, viajes, cine, teatro, juegos de mesa, asambleas, comisiones de actividades organizadas por los propios socios, la elaboración de la revista, nuestro propio carnet del club…

David H.

INTERVENCIÓN SANITARIA EN SITUACIONES DE RIESGO PARA LA SALUD PÚBLICA ¿LAS ESPAÑOLAS DEBERÍAN HACER LA MILI?


El Tai-txi i el txi-kung s— n dues arts marcials internes milálenˆ ries. Els xinesos el practiquen nomŽ s aixecar-se, una hora abans de comen•a r la seva rutina.

El Tai-txi serveix per relaxar-se, meditar i connectar la ment i el cos, en un equilibri que elimina els pensaments negatius i sobrecˆ rregues articulars. Aquest art marcial de defensa personal Ž s un cos a cos, ja sigui armada o desarmada. Aquests atacs serveixen per bloquejar i atacar en punts estrat• gics dÕ acupuntura, els meridians, les xacres feng-shui i el cos en general. Els seus atacs semblen una dansa de moviments lents i fluids, activant tot el cos en concentració per

bloquejar lÕ atac de lÕ adversari i esfondraÕ l. A la Xina sÕ utilitza com a esport de competici— , encara que en la resta del m— n Ž s escˆ s. Aqu’, cal dir que no tŽ una prˆ ctica violenta de lluita al carrer, sent totalment pacífic.

En el chi-kung, a difer• ncia del tai-txi, sÕ utilitza mŽ s la ment que el cos. Perqu• us feu una idea, Ž s similar al ioga. ƒ s el primer que caldria fer abans de treballar la resta de les arts. Estˆ basat en el control de la respiraci— , ajudant a eliminar tensions i estr• s i aportant vitalitat i salut. Serveix per desbloquejar les energies (llum) que es troben en el nostre interior.

Juan Carlos P.

TAI CHI//EL TAI-CHI I EL CHI-KUNG COM ESPORT

rafael de león//

PROFECÍA(É)

À A d— nde vas tan deprisasin desirme ni Á con Di— !?

Me puedes mir‡ de frente,que estoy enterao de t— .

Me lo contaron ayerlas lenguas de doble filo,

que te casaste hase un mŽy me quedŽ tan tranquilo.

Otro cualquiera en mi caso,se hubiera echao a llor‡ ,

yo, crus‡ ndome de brasosdije que me daba igu‡ .

Y n‡ de pegarme un tironi liarme a mardisiones

ni apedrear con suspiroslos vidrios de tus barcones.

À Que tÕ has casao? Á Buena suerte!Vive sien a– os contentay a la hora de la muerte,

Dios no te lo tenga en cuenta.Que si al pie de los artares

mi nombre se te borr— ,por la gloria de mi mareque no te guardo rencor.Porque sin sŽ tu mar’o,

ni tu novio, ni tu amante,yo fui quien m‡ s tÕ ha quer’o,

con eso tengo bastante.(É)

¿ME DA USTÉ CANDELA?

Perdone ustŽ , caballero.À Quiere ustŽ darme candela?

Mil grasias... er faroleroque ensiende esta callejuela

parese que sÕ ha dorm’o...no es sitio muy de mi gusto...

tan solo... tan escond’o...como pa llevarse un susto.Claro que, pa dos valientes

que sargan desafiaos,Ž ste es un sitio imponente...

y pa los enamoraos,cuando la luz se retira

y viene ya anocheciendoy Ž l va disiendo mentirasy ella se las va creyendo.Á QuŽ casualid‡ , se– ores!

a ustŽ lo conozco yo.À UstŽ no se llama Floresy vive en Amor de Dio?

À D— nde le he visto yo a ustŽ ?Tal vez en la barber’a

o en la Puerta de JerŽ ,o en una fotograf’a,

sobre un marco mu bonitode peluche carmes’...

y escrito: Òa mi Rosarito,de su nene Pedro Lu’ Ó .

(É)Manuel Fernández

Rafael de Le— n destac— como autor de letras para copla, se hizo famoso por haber formando parte del tr’o Quintero, Le— n y Quiroga. Es adem‡ s el autor de algunas de las m‡ s cŽ lebres canciones populares espa– olas del siglo XX, como Tatuaje, Ojos verdes, A ciegas, A la lima y al lim— n, Á Ay pena, penita, pena! o Mar’a de la O.

Aqu’ os dejamos fragmentos de algunas de sus obras:


CINEFÒRUM//

LOS FANTASMAS ATACAN AL JEFEPelál’cula americana de com• dia i fantˆ stica que no es troba a la sˆ tira dÕ Ç Un conte de NadalÈ , de Charles Dickens. La desbordant alegria de les festes nadalenques fa que Frank Cross pateixi alálucinacions fantasmag˜ riques. Cross, que ha fet una carrera mete˜ rica des del lloc mŽ s modest del departament dÕ enviaments dÕ una cadena de TV fins a aconseguir la presidència, és garrepa, desagradable, ingrat, implacable i amb un cruel sentit de lÕ humor. Abans que la nit de Nadal acabi, rebrˆ la visita dÕ un desconcertant taxista novaiorqu• s del passat, una estrafolˆ ria fada del present, i un sˆ dic missatger del futur. La gent del Club passa el Nadal amb la fam’lia i amb els amics.

La programaci— nadalenca de televisi— li agrada a la gent del Club perqu• fan totes les coses bones de lÕ any; per˜ abans era millor, perqu• estava Ç Martes y TreceÈ . A mi no mÕ agrada la programaci— nadalenca ni la de tot lÕ any. Els programes de Nadal sempre han estat cutres.

Els fantasmes no existeixen; per˜ al Nadal s’ existeixen, sobretot al Cap dÕ Any. Tothom tŽ els seus propis fantasmes a la seva ment.

David H., Pablo N., Ana, Ángel M., Maribel N., Dani S., Inma V.

COCOON Pelál’cula amb dos ñ scars: per millor actor secundari (Don Ameche) i efectes visuals. Amb un g• nere molt variat en els camps de ci• ncia ficció, drama, fantàstic i comèdia, que us deixarà sorpresos a tots.

La pelál’cula tracta dÕ un grup dÕ ancians que viuen en una resid• ncia i descobreixen la font de lÕ eterna joventut. LÕ œ nic problema Ž s que el lloc mˆ gic pertany a un grup dÕ extraterrestres i desconeixen si les seves intencions s— n amigables.

TŽ un espl• ndid repartiment i encertades dosis de sentimentalisme que fan dÕ aquest drama fantˆ stic un gran • xit de taquilla. Els del club pensen que hi ha vida inteláligent fora de la Terra, creuen que la vida extraterrestre pot ser de diferents maneres, que tenen relacions sentimentals i plaents, per˜ no sempre ha de ser com la que coneixem nosaltres, sin— que han de tenir moltes maneres de reproduir; com per exemple, per espores, mam’fers, per ous, polálinitzaci— , a travŽ s de la transmissi— dÕ energies o per fecundaci— externa, com la dels peixos i com en la pelál’cula que la noia transmet una energia vermella al noi.

No creuen que quan siguin grans seran com els ancians de la pelál’cula, tan actius, per les xacres de lÕ edat; per˜ si ens cuidem una mica i sÕ estˆ actiu, podem semblar a la gent gran protagonistes.

El que s’ tenim clar Ž s que no ens agradaria viure eternament, ja que seria molt avorrit; per˜ , no obstant aix˜ , a alguns s’ que els agradaria viure tant de temps, altres opinen que prefereixen viure com a l’mit 300 o 400 anys sense malalties greus i amb un estat juvenil f’sic i mentalment.

Juan C., Ana, David H., Ricardo G., Dani S., Inma


LOS VINGUEROS

Pel·lícula espanyola de gènere comèdia i de joc, on Amadeo és un mediocre empleat de banca, que mai arribarà a aquest tranquil nivell econòmic amb el que tothom somia. Tampoc Fermín té molt segur el seu futur; cobra l’atur i fa nyaps venent llibres i fent contractes d’enterraments pagats a terminis. Per diferents raons arriben a la conclusió que el bingo pot arribar a ser la solució dels seus mals, després de conèixer-se tots dos personatges a la cua d’entrada a un bingo. Uneixen els seus esforços, però ni tan sols així aconsegueixen treure diners al joc. Però ja estan atrapats pel vici. I segueixen jugant, encara que per això hagin de recórrer a tota mena de trucs per aconseguir els diners necessaris...

Els del club tenim clar que no ens hem de refiar de la sort. Com diu Exceso: “Treballar és la manera fàcil de guanyar diners”.

Igual, pensem que qui més guanya és l’Església, perquè els diners que guanyen gràcies al sant se’ls queden en comptes de donar-los als més necessitats.

No compta amb una gran varietat musical, només posen la mateixa cançó en els moments claus, quan els toca alguna cosa bona.

Una escena graciosa és quan els protagonistes es vesteixen de dones per entrar al bingo, perquè li deuen diners a la mafiosa i ho fan perquè els reconeguin. El moment acupuntura, és molt bo també.

En general, és una pel·lícula entretinguda, d’humor i que val la pena veure.

Tenen també una gran actuació dels protagonistes, el que fa de transsexual per a la nostra opinió és el que pitjor ho interpreta.

Els bingos d’ara valen barat menjar, et regalen coses, l’entrada és gratuïta mostrant el DNI , les nits que està ple fan un superbingo a tot Catalunya. Alguna vegada, s’ha jugat i t’agrada, perquè t’emociones amb la gent, però en general no és aconsellable. Com comenta el capellà de la pel·lícula: “Cuando te toca bingo hay que irse, para no perderlo” (“Quan et toca bingo cal anar, per no perdre’l”). Però dóna curiositat .

Oscar G., Maibel N., Dani S., Cristina H., Inma V.

LA MUERTE OS SIENTA TAN BIENPel·lícula americana de gènere de comèdia, terror i fantàstic que ens transporta a la vida de l’actriu Madeline Ashton, que li roba el promès, el cirurgià plàstic Ernest Menville, a la seva amiga Helen i es casa amb ell. Set anys després, Madeline només viu per i per al seu físic. Helen té sobrepès i depressió, i Ernest és un borratxo i maquilla cadàvers. Passen altres set anys. Helen ha escrit un llibre i, per a sorpresa i horror de Madeline, està prima i guapa, pel que l’actriu tem que intenti robar-li a Ernest; així que va a una moderna bruixa que li proporciona un elixir que li fa recuperar la joventut però que té altres efectes... Els del club opinen que no hi ha vida després de la mort; però que sí els agradaria que hi hagués algun tipus de vida, perquè som energia i l’energia no es destrueix ni es crea, es transforma. Alguns pensen que si la vida fos més fàcil i diferent, sí que els agradaria viure eternament o viure el que hagis de viure i viure-la com tu vulguis; però no malament.

N’hi ha que pensen que la idea que hi ha d’una vida darrere la mort, és una creació de les persones per por de la idea de la mort. La mort és bonica perquè els morts no tornen a explicar-ho. La idea de joventut seria bonica, perquè estaria bé trobar-se bé, estar àgil, no dependre de ningú, ser independent ... per al que un vulgui.

En la professió de funerari/a necessites activar

molt el cos, en el sentit que s’ha de tractar amb persones mortes i que de vegades no estan en un estat bo com per treballar amb elles. Sobretot, si es tracta de persones que han tingut un accident de trànsit o una altra situació que les ha deixat amb més mal aspecte que de normal. Aquesta professió pensem que, a més a més, està infravalorada i mal vista. A la societat li resulta més fàcil acceptar els maquilladors de persones que estan vives, que no pas als maquillador dels que estan morts. De tota manera és una professió digna i algú ha de fer-la..

Pablo N., Ana, Ángel M., David H., Inma V., Dani


sopa de ganso

Marx realitza uns dels seus últims 5 films per Paramount. En aquest cas escull el gènere de comèdia i per introduir l’acció d’aquesta pel·lícula se situa en un país imaginari centreeuropeu, Freedonia, veí de Sylvania. La manca de recursos mou el Consell a demanar a la adinedara vídua Glòria Teasdale un préstec de 20 milions de dòlars, que ella accepta concedir si es nomena president del país a Rufus T. Firefly, de qui està enamorada. El malvat Trentino, ambaixador i president de Sylvania, planeja annexionar Freedonia. Envia dos espies, Chicolini i Pinky, per obtenir informació que desprestigiï Firefly, i a la bella Vera Marcal, perquè li sedueixi i el privi del favor de Glòria.

L’humor es basa en la incoherència dels personatges, excel·lents gags verbals i visuals, la caracterització dels protagonistes, situacions absurdes i surrealistes. L’obra inclou frases

enginyoses: “¿A quién vas a creer, a mí o a tus propios ojos?”, “No permitiré injusticias ni juego sucio, pero si se pilla a alguien practicando la corrupción sin que yo reciba una comisión, le pondremos contra la pared y daremos órdenes de disparar”, “Si nos encuentran, estamos perdidos” (“A qui vas a creure, a mi o als teus propis ulls?”, “No permetré injustícies ni joc brut, però si s’enxampa algú practicant la corrupció sense que jo rebi una comissió, el posarem contra la paret i donarem ordres de disparar”, “Si ens troben, estem perduts”). Conté paròdies sorprenents: la dels musicals de l’època i les imitacions. Són excel·lents les escenes del joc de barrets, el lloc de venda de llimonada, el mirall inexistent, la festa de benvinguda del president, el cant, ball i salts dels diputats després de la declaració de guerra i la batalla final.

La música està present en els moments culminants.

Considerada per molts com la millor pel·lícula dels Marx, explica amb mestria i bon humor que l’absurd no està en la pel·lícula, sinó en la realitat.

Als del Club no els agradaria ser president d’un govern, perquè opinen que no saben manar; menys al Dani, que sí que li agradaria i sobretot ser el president del país de Freedonia.

El primer que farien, seria una llei d’educació que no es pugui enderrocar en 10 anys i fos gratuïta per a tots; o posarien lleis absurdes i forassenyades que prohibissin mastegar xiclet pel carrer o posar la sanitat gratuïta per a tots menys per a aquells que cobren més de

30.000 € a l’any; posaríem dentista gratis a la seguretat social... A més faríem un tractat de pau, perquè en la guerra no hi ha guanyadors i perdedors, sinó desastres per ambdues parts. Demanaríem l’annexió de Gibraltar per la força, l’annexió de Portugal diplomàticament i Andorra per un matrimoni estratègic. També trauríem els Ministeris d’Educació, Sanitat i tots aquells amb competències transferides a les comunitats autònomes.

Tot això és ficció basada en l’ humor de la pel·lícula “Sopa de Ganso”.

Àngel M., Ricardo G., David H., Ana, David H., Dani S., Inma V.

valor de ley Pel·lícula de gènere western i aventures que ens apropa a l’assassinat del pare de la protagonista, Mattie Ross, una noia de catorze anys fermament decidida a fer justícia, que contracta els serveis del veterà agent del Govern Rooster Cogburn, borratxo i excel·lent pistoler. Així, tots dos es posen en camí i entren en territori indi per caçar Tom Chaney en companyia de La Boeuf, un Ranger de Texas que busca el fugitiu per l’assassinat d’un senador...

Els del Club diuen que ajudarien a la noia a venjar la mort del seu pare. Alguns diuen que l’ajudarien enverinant i fent patir el fugitiu amb la ferida oberta o, si tinguessin un rifle com el del Ranger de Texas, l’ajudarien només a acampar i a venjar-se.

En general, la gent del Club estaria fora i dins de la llei. Uns només estarien totalment fora d’ella, per lluitar contra les injustícies. Altres opinen que estarien dins per la possible “seguretat”, llevat que haguessin de salvar la seva família o la seva pròpia vida. Jo també estaria dins de la llei, pel mateix que els meus companys.

Però no prendrien el paper del borratxo, com el protagonista, perquè a alguns els senta molt malament l’alcohol i perquè no ho veuen seriós per combatre les injustícies; encara que a altres sí que els agradaria, però només buscant el punt alegre amb la beguda i estarien dormint la mona en una hamaca. Altres comenten que només beuen alguna cosa en dates puntuals com Nadal, Cap d’Any...

Ricardo G., Oscar G., Ángel M., Maribel N., David H., Cristina H., Tina B., Dani S., Inma V., Pablo N.


poesia//

Memorias de un viejo poetaUn d’a sal’ de casa

y me encontrŽ en la callea un se– or mayor

que ten’a el pelo canoso,y una barba bien cuidaba.Amigo m’o, un gran poetadesde hace mucho tiempo.

Ya no usa la plumaque le regal— su hijo

hace 30 a– os.Ayer me contaba

que se pondr’a la ropa de invierno.Hoy lleva su boina

tipo vasco, con su rabilloen el centro, toda negra.Mirando, me dej— un libroque public— hace tiempo.Unas poes’as tan bonitas

que de ilusi— n lloraba.Nos sent‡ bamos los dos

en un banco cerca de casa.Poco a poco nos conoc’amos m‡ s.

Ahora se dedica a sus macetasde cactus, de variedades.

Aœ n me queda tiempoy mi amigo el viejo poeta

no para de agradarsu compa– ’a en los d’as de tardor,

Mientras ca’an las hojas de los roblesen el parque m‡ s cercano,

donde jugaban a petanca otros veteranos.

J.B.D.B. 04/12/2013

la amiga hormigaEl despuntaba

En un bello aura,De poco en poco,

Sal’a el sol.La hormiga y sus compa– eras

Recog’an el trigoQue quedaba despuŽ s de cosechar.

Un peque– o mont— n de arenaEn forma de volc‡ n,

Ella era regordita con sus antenas,Andaba de un lado a otro,

Para que en invierno puedan comer.SabŽ is el cuento de la hormiga

Y la cigarra,La reina m‡ s cuidada del mundo,

Mi amiga la hormiga con susCompa– eras, no paran de trabajar

At— nito me quedo maravilladoComo una amiga tan peque– a

Tra’a un grano de trigo.Hoy me siento m‡ s contento

M‡ s contento, porque hace solY mi amiga ya esta saliendo

Hoy es otro d’a m‡ s.

J.B.D.B. 04/12/2013

Las olas del marNac’ de d’a,

el Sol me calentaba.Mi padre fue viento,mi madre las nubes.Mi cabello se mec’a

al tiempo que soplabami padre con su boca.El agua de las nubes

alegraba a mi garganta.En la arena de la playa

me criŽ de peque– o.Ahora soy grande y me llaman ola.Depende del d’a,

estoy m‡ s tremenda,con mareas fuertes.

Todos los d’asveo a mi padrey a mi madre.

Los maestros pesquerosrecogen sus frutosy empieza a llover.

Todos recogen los pececitos.

Ya es de nochey me pongo a pensar

en lo dif’cil que es la arena del mar.Ola va ola viene.

Te dejo amigo m’o,que vienen las tortugas a desovar

y estoy preparada para el temporal.

J.B.D.B. 04/12/2013


POESÍA POPULAR

Gustavo Adolfo Bécquer

Volverán las oscuras golondrinas en tu balcón sus nidos a colgar

y aquellas que aprendan nuestro nombre no volverán.

¿Qué es poesía?, dices mientras clavasen mi pupila tu pupila azul.

¿Qué es poesía? ¿Y tú me lo preguntas?Poesía... eres tú.

Antonio Machado

Caminante, no hay camino,se hace camino al andar.

Al andar se hace el camino,y al volver la vista atrás

se ve la senda que nuncase ha de volver a pisar.

Hermanos Álvarez Quintero

No es sitio muy de mi gusto,tan solitario y tan escondido.

Claro, que para dos valientes que somos usted y yo,y para los enamorados,

que él va diciendo mentiras, y ella se las va creyendo.

Mire usted qué casualidad!Usted no se llama Juan y vive en amor de Dios?

Frase de la historia de España

Palabras hacia Boadil el Chico, que perdió la conquista de Granada porque amaba mucho esa ciudad. Y la

madre le dijo:

“Llora como mujer, lo que no has sabido defender como hombre”.

Domingo A. y Manuel F.


Con diez cañones por banda,viento en popa, a toda vela,no corta el mar, sino vuela

un velero bergantín.Bajel pirata que llaman,

por su bravura, el Temido,en todo mar conocidodel uno al otro confín.

La luna en el mar ríela,en la lona gime el viento,

y alza en blando movimientoolas de plata y azul;

y va el capitán pirata,cantando alegre en la popa,

Asia a un lado, al otro Europa,y allá a su frente Estambul:

Navega, velero mío,sin temor,

que ni enemigo navíoni tormenta, ni bonanza

tu rumbo a torcer alcanza,ni a sujetar tu valor.

Veinte presashemos hechoa despechodel inglés,

y han rendidosus pendonescien naciones

a mis pies.

Que es mi barco mi tesoro,que es mi dios la libertad,

mi ley, la fuerza y el viento,mi única patria, la mar.

Allá muevan feroz guerraciegos reyes

por un palmo más de tierra;

que yo aquí tengo por míocuanto abarca el mar bravío,a quien nadie impuso leyes.

Y no hay playa,sea cualquiera,

ni banderade esplendor, que no sienta

mi derechoy dé pechoa mi valor.



A la voz de «¡barco viene!»es de ver

cómo vira y se previenea todo trapo a escapar;

que yo soy el rey del mar,y mi furia es de temer.

En las presasyo dividolo cogidopor igual;

sólo quieropor riquezala bellezasin rival.



¡Sentenciado estoy a muerte!Yo me río;

no me abandone la suerte,

És una poesia que és molt antiga i m’agrada molt perquè la recitava la mainadera de la pel·lícula “La guerra del Pare“, una pel·lícula espanyola de gènere de comèdia, on els anys han passat, i la guerra civil que va guanyar don Pablo és per als seus fills tan sols “La guerra de papà”. El seu fill Quico, de quatre anys, farà tota mena d’entremaliadures per no perdre l’atenció dels seus pares, ara que ha nascut un nou plançó. En definitiva, aquesta és la història d’una família acomodada, vista a través dels ulls innocents d’un nen de quatre anys, que acaba de ser “destronat” per la seva

nova germana de vuit mesos. Són problemes quotidians: la mare; un pare autoritari que “va fer una guerra” que

no vol oblidar; tres germans grans que comencen a despertar a la vida; i un més de set anys,

que al costat del Quico, el protagonista de la història, inventa constantment

entremaliadures. I naturalment, la criada ... i el nuvi destinat com a soldat botiga,

i la veïna de davant...

La pel·lícula té uns actors molt bons. Aquesta poesia els l’explicava la mainadera per entretenir els nens. Ella estava enamorada d’un soldat, és molt

bonic.

El seu contingut mariner és el que més m’agrada, amb un text que explica

moltes coses, a més de les seves paraules tan curioses com la de “Estaba

la mar en calma chicha” (“hi havia la mar en calma chicha”), que vol dir que estava en

calma, sense onades.

Manuel F. e Inma V.

y al mismo que me condena,colgaré de alguna entena,quizá en su propio navío.

Y si caigo,¿qué es la vida?

Por perdidaya la di,

cuando el yugodel esclavo,

como un bravo,sacudí.



Son mi música mejoraquilones,

el estrépito y temblorde los cables sacudidos,

del negro mar los bramidosy el rugir de mis cañones.

Y del truenoal son violento,

y del vientoal rebramar,

yo me duermososegado,arrullado

por el mar.

Que es mi barco mi tesoro,que es mi dios la libertad,mi ley, la fuerza y el viento,

mi única patria, la mar.

José Espronceda, 1840

la canción del pirata


ƒ s la capital dÕ Itˆ lia i un dels llocs mŽ s poblats dÕ Itˆ lia. Sent la 4a. ciutat

mŽ s poblada dÕ Europa, es coneix com la ciutat eterna, el cor dÕ una de les civilitzacions mŽ s antigues i importants que ha existit.

TŽ molta arquitectura religiosa: el pante— , la casa de la vestals, el vaticˆ i lÕ arxibas’lica de Sant Joan de Letran; s— n exemples de la seva importˆ ncia cultural, social i art’stica. Et pots trobar amb quatre bas’liques; el passeig de les set esglŽ sies, que té molta construcció funerària; molts edificis civils per visitar, com el Coliseu o la Fontana de Trevi;

edificis militars per veure, com el Pont de Sant Angello, i desprŽ s hi ha la pirˆ mide Cestial i la Porta de Sant Pau.

Si hi aneu al febrer, us trobareu amb els Festivals de Carnaval, amb la gent pintada i disfressada.ƒ s dels primers llocs on es practicaren esports

ol’mpics; el que mŽ s li agrada als romans Ž s lÕ esport: el futbol, el rugbi i el bˆ squet.

Si vols tastar plats culinaris importants, prova la pasta, lÕ arr˜ s, els pans, la pizza, el gelat, la pannacota i el plat napolitˆ ...

viatge a ROMA//

Francesc V., María T., Àngel M. i David H.


Hoy voy a hablar de un videojuego antiguo que se llama Monkey Island es una aventura grafica Antigua de la Ž poca dorada de las aventuras.

Trata sobre un jovencito que quiere ser pirata y llega a una isla en medio del caribe que se llama Melee Island y se dirige al bar SCUMM y habla con los jefes de los piratas y le dicen que la cosa esta muy mal por el pirata fantasma Lechuck que todo barco que sale al mar se lo carga y mata a los piratas, pero le dicen los jefes que para ser pirata hay que superar tres pruebas, el robo de cosas, tiene que robar el ’dolo de la gobernadora Marley que esta en su mansi— n,La bœ squeda de tesoros que tiene que encontrar un tesoro en la isla Melee, y la lucha de insultos que tiene que hacer que rimen los insultos practicando con los piratas de la isla, tienes que ganar al Sword Master despuŽ s cuando ganas las tres pruebas secuestran a la gobernadora Marley el pirata Lechuck y la cosa se complica hay que ir a recatarla y para eso hay que hacerse con una tripulaci— n y un barco pero como no tiene dinero habr‡ que pedir un prŽ stamo cuando consigamos viajar en barco hay que viajar a la isla de Monkey Island haciendo un potaje echando un mont— n de objetos en la olla de la cocina del barco y nos desmayaremos por el olor del potaje y cuando nos despertemos tendremos la isla enfrente del barco y para llegar a la isla habr‡ que utilizar el canon del barco, luego pasaremos multitud de aventuras en la isla de los monos y llegaremos al final que no os pienso contar.

El sistema de manejo de el juego es el SCUMM en castellano Utilidad de creaci— n de guiones para Maniac mansi— n la primera aventura que salio con el SCUMM © de Lucas Arts por eso la broma del bar SCUMM, el juego se maneja con el rat— n seleccionando verbos por ejemplo abrir, cerrar, empujar, tirar, hablar, coger etc., es muy f‡ cil, los gráficos del juego son muy buenos para la época del juego con tonos azul oscuro para la isla Melee que representa que es de noche, la mœ sica del juego es fant‡ stica creando diferentes ambientes y los efectos de sonido sin embargo son escasos la jugabilidad del juego es buena, si tuviera que puntuarlo le dar’a un 9 de 10 puntos y con esto me despido y espero que disfrutŽ is jug‡ ndolo tanto como yo.

David H.

monkey island//

Les festes nadalenques i propòsits d’any nou

El dia de Nadal el vaig passar a casa del meu cunyat i, lÕ Any Nou, amb la meva germana i la meva neboda; en ambdues festivitats prenem xampany i vam cometre alguns excessos pel que fa al menjar.

La cavalcada de la vig’lia de Reis va estar molt animada; anˆ vem acompanyats per les parelles, la fam’lia i els amics. Fa ilálusi— veure la cavalcada perqu• els Reis Mags dÕ Orient transmeten mˆ gia a petits i grans.

En el dia de Reis vaig recollir molts caramels;

a mŽ s, ens han portat regals i, a la meva mare, una col˜ nia, roba, tecnologia, llibres, articles de rebosteria, videoconsoles, cal• at, jaquetes, m˜ bils, carregadors, mans lliures, targetes de mem˜ ria, pelál’cules, minerals i molts dol• os.

Dins dels prop˜ sits per al 2014, hem decidit: felicitat per a la nostra parella i per a la fam’lia, salut, seguir amb el nostre treball o trobar-lo, que aprovin els alumnes de prˆ ctiques del Club, augmentar la fam’lia, baixar els quilets de mŽ s i, si hi ha sort, que ens toqui la loteria.

Domingo A. y Maribel N.

Navidad y Tradición//


“Un señor entra en una farmacia y le pide al farmacéutico:

Señor: Dame ácido acetilsalicílico.Farmacéutico: Usted lo que quiere es una aspirina.

Señor: Es que no me acordaba del nombre.”

---------------------------

“Un niño le dice a su padre:Niño: ¡Papá, papá! Los niños me dicen que tengo

la cabeza muy grande.Padre: ¿Y tú por qué no le pegas?

Niño: No puedo se meten por las calles estrechas.”

---------------------------

“Un niño que era muy feo, va al zoológico con los padres y le dice el mono que estaba dentro de la

jaula: Dame las señas y el domicilio de tu abogado que te ha sacado aquí.”

---------------------------

“Dicen que los de Lepe ponen el TV encima de un cerro para ver las estrellas.”

“¿Sabes cómo arreglan los de Lepe la TV? A golpes.”

---------------------------

“Una señora le puso a su perro el nombre de Mis Tetas.

Se pierde y la dueña, al buscarlo, se encuentra a un señor y le dice:

Dueña: Ha visto usted a Mis Tetas.Señor: No, pero me gustaría verlas.”

---------------------------

“Hay un cliente que le dice al camarero:Cliente: Una copita de coñac ¡Chati!, y le pone

ojos y morritos.

El camarero le pone una copa de gasolina.El cliente se la termina.

Camarero: Te pongo otra.Cliente: No hijo, que voy aquí cerquita.”

“Tejero dice: que nadie se mueva, ¡quietos!Carrillo se ha movido, eso es de compañeros.

Tejero que está con la pistola en la mano, dice: Te enterraré pronto.”

---------------------------

“¿Por qué los gallegos miran al cielo cuando relampaguea?

Porque se piensan que les están tomando fotos.”

- Tú sigue hablando así del portátil y a ver a quién se lo vendes...”

“¿Cuál es el pez que cierra puertas?El peztillo.”

---------------------------

“- Me gusta una chica de clase...¿Cuánto cuesta casarse, papá?

- No lo sé, hijo, todavía lo estoy pagando...”

---------------------------

“Oye, ¡Patchi!, ¡que me he enterado de que tu hija está con gonorrea!

- No me importa con quien esté... ¡mientras sea vasco...!”

Maribel N. y Manuel F.

“Se encuentran dos amigos:

- Oye, tengo un portátil buenísimo, va muy rápido, esta nuevo y le dura la batería muchísimo... Pero es que no lo uso,

te lo vendo...

- Venga, ¡te lo compro!A los quince días se vuelven a encontrar:

- Oye, pero el portátil que me vendiste va fatal, se apaga solo, la pantalla tiene manchas...

chistes y refranes//

Ments Obertes26

Road movies a la biblioteca Francesc Candel Sabeu què és una road movie?

És una pel·lícula de carretera i molt més. A les road movies, els personatges viatgen físicament, però també psíquicament. El mateix viatge, i el fet de deixar la seva casa habitual i els seus éssers més propers, els obliga a prendre decisions noves, a improvisar, a adequar-se a les circumstàncies, a madurar i a descobrir coses del seu interior que desconeixien.

Si voleu viatjar amb nosaltres, heu de saber que a la Biblioteca s’ofereix un cicle de cinema amb les millors road movies que cada any seleccionem per a vosaltres. L’activitat consisteix en el visionat de la pel·lícula i el posterior col·loqui conduït pel prestigiós crític de cinema Pere Vall, redactor en cap de la revista Fotogramas.

El cicle s’inicia el mes d’octubre i finalitza el juny. Les projeccions es fan el primer dimarts laborable de mes i comencen a les 19h. L’entrada és lliure i gratuïta.Per si us quedeu amb les ganes de veure’n més, a la Biblioteca us oferim un ampli ventall de pel·lícules d’aquest gènere. El personal de la Biblioteca estarà a la vostra disposició per a qualsevol consulta que tingueu.

Us hi esperem!!!!

Equip de la Biblioteca Francesc Candel.

LA CONTRA//

índex// editorial//€¦ · actius i formar part d activitats per a tots els gustos, ens motiva;...

Documents