museus de castellÓ pla museolÒgic …aquestes peces s’han marcat a l’inventari i cal...

PLAMUSEOLÒGIC

MUNICIPAL CASTELLÓ2017-2018

Ajuntamentde Castelló de la Plana

MUSEUSDE CASTELLÓ

Ana Meseguer BranchatConservació i gestió del patrimoni

Museologia

2

M PLA MUSEOLÒGIC

MUNICIPAL 2017-2018CASTELLÓ

Índex

Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

I. ANÀLISI I AVALUACIÓ

1. Recursos patrimonials municipals 1 .1 . Col·lecció museogràfica permanent Carrer Cavallers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81 .2 . Béns mobles municipals etnològics dispersos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 101 .3 . Béns mobles municipals artístics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111 .4 . Museu de la Mar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12

1 .4 .1 . Dades generals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 121 .4 .2 . La col·lecció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 121 .4 .3 . Equipaments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 121 .4 .4 . L’edifici: programa funcional . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 131 .4 .5 . Deterioraments de l’edifici . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 131 .4 .6 . Avaluació de l’exposició . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 131 .4 .7 . Proposta d’intervenció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 141 .4 .8 . Altres recomanacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 141 .4 .9 . La gestió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

1 .5 . Castell Vell: Centre d’interpretació1 .5 .1 . Antecedents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 161 .5 .2 . Estat actual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 161 .5 .3 . Posada en valor del monument . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

1 .5 .3 .1 . Recorregut didàctic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 171 .5 .3 .2 . El Centre d’Interpretació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 171 .5 .3 .3 . Continguts del Centre d’Interpretació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

1 .5 .4 . Proposta d’intervenció1 .5 .4 .1 . Treballs a realitzar respecte l’exposició . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 191 .5 .4 .2 . Guia didàctica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19

1 .5 .5 . Fitxa Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 201 .6 . Vil·la Romana en el camí de Vinamargo

1 .6 .1 . Antecedents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 221 .6 .2 . Proposta museogràfica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 231 .6 .3 . Recursos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 241 .6 .4 . Altres propostes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24

1 .7 . Refugi antiaeri . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25Preguió de l’exposició permanent del Refugi Antiaeri . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26

1 .8 . El Fadrí1 .8 .1 . Història . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 271 .8 .2 . Intervenció de la Conselleria de Cultura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 271 .8 .3 . Dades generals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 281 .8 .4 . Recomanacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 291 .8 .5 . Fitxa Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29

1 .9 . Torre dels Alçaments - Torre Sant Pere . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 311 .9 .1 . Estat actual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 311 .9 .2 . Dades generals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 311 .9 .3 . Recomanacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32

3

M PLA MUSEOLÒGIC


1 .9 .4 . Proposta bàsica d’intervenció urgent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 321 .10 . Muralla liberal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37

1 .10 .1 . Estat actual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 371 .10 .2 . Proposta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 371 .10 .3 . Fitxa Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38

1 .11 . El Molí Mitjà o Segon Molí de Castelló . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 391 .11 .1 . Història . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 391 .11 .2 . Projecte de rehabilitaió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 431 .11 .3 . Estat actual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 441 .11 .4 . Proposta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 441 .11 .5 . Altres recursos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 451 .11 .6 . Fitxa Inventari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46

1 .12 . Ermites del Caminàs 1 .12 .1 . Proposta d’actuació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 481 .12 .2 . Ermites de l’itinerari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 481 .12 .3 . Contingut dels panells senyalitzadors de l’itinerari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 481 .12 .4 . Visites . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 491 .12 .5 . Fitxes de l’Inventari General del Patrimoni Valencià

Ermita de Sant Fancesc de la Font . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49Ermita de Sant Isidre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50Ermita de Sant Jaume de Fadrell . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51Ermita de Sant Josep del Censal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52Ermita de Sant Roque de Canet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53Església de Sant Nicolau de Bari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54

1 .13 . Itineraris urbans: muralla medieval/ Itinerari Castelló Republicà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 551 .14 . Parc Ribalta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56

1 .14 .1 . Valors històrics i patrimonials del parc de Ribalta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 561 .14 .2 . Fitxa Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61

1 .15 . Itinerari urbà: arquitectura modernista . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63

2. Seu central Museu de la Ciutat: avaluació d’edificis2 .1 . Avaluació d’edificis municipals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 642 .2 . Avaluació de la Casa Matutano . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65

II. PROGRAMA

3. Programa institucional3 .1 . Concepte Museu de la Ciutat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 673 .2 . Objectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 693 .3 . Denominació i acrònim . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 713 .4 . Esquema general . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 723 .5 . Públic objectiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 743 .6 . Imatge gràfica corporativa del Museu de la Ciutat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 743 .7 . Programa funcional de la seu central del Museu de la Ciutat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 753 .8 . Reconeixement oficial Museu de la Ciutat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75

4. Les col·leccions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 784 .1 . Inventari i catalogació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 784 .2 . Adquisició, donació, dipòsit i préstec: Increment de la col·lecció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79

4

M PLA MUSEOLÒGIC


4 .3 . Condicions de conservació4 .3 .1 . Conservació activa i preventiva . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 804 .3 .2 . Condicions ambientals òptimes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80

4 .4 . Restauració . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 824 .5 . Magatzem-Taller de restauració . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82

4 .5 .1 . Magatzem visitable, intern o extern . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 834 .5 .2 . Taller de restauració . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 834 .5 .3 . Característiques del magatzem-taller de restauració . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 844 .5 .4 . L’elecció de l’espai . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 854 .5 .5 . Les instal·lacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 864 .5 .6 . Il·luminació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 864 .5 .7 . Seguretat i accés . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 864 .5 .8 . Mobiliari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 874 .5 .9 . Sistema d’etiquetatge de peces . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 874 .5 .10 . Espais per al tractament i conservació de les col·leccions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 884 .5 .11 . Compartimentació del magatzem . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88

5. Fototeca-fonoteca-filmoteca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 915 .1 . Objectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 915 .2 . Fototeca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 925 .3 . Filmoteca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 925 .4 . Fonoteca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93

6. Ordenació i valorització del patrimoni històric municipal a través de la senyalització 6 .1 . Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 946 .2 . Senyalització històrica: proposta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 946 .3 . Objectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 956 .4 . Panells autoportants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 96

7. Programa de gestió7 .1 . Naturalesa jurídica del Mucc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 987 .2 . Organigrama: staff . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 997 .3 . La gestió i la qualitat dels serveis

7 .3 .1 . Norma UNE 302002 «Q» Museus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1007 .3 .2 . Política i objectius de qualitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1017 .3 .3 . Nivell de satisfacció dels visitants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1017 .3 .4 . Normes de visita . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1017 .3 .5 . Protecció de dades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1027 .3 .6 . Protocol de seguretat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1027 .3 .7 . Protocol de queixes i reclamacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1027 .3 .8 . Protocols de manteniment i neteja . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1027 .3 .9 . Protocol de comunicació interna . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1027 .3 .10 . Protocol d’accessibilitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1037 .3 .11 . Protocol d’informació i comunicació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 103

7 .4 . Condicions d’accés: Calendari / horari/ entrades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1037 .4 .1 . Proposta inicial d’horaris, personal, visites guiades i condicions d’accés . . . . . . . . . . . . . . . . . 1057 .4 .2 . Proposta d’horaris, personal, visites guiades i condicions d’accés per a nous recursos culturals (a partir de 2019) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1067 .4 .3 . Proposta d’horaris, personal, visites guiades i condicions d’accés per a nous recursos culturals (a partir de 2020) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1077 .4 .4 . Tarifes recomanades Museu de la Ciutat de Castelló . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 107

5

M PLA MUSEOLÒGIC


7 .5 . Finançament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1087 .5 .1 Finançament públic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1087 .5 .2 . Altres fonts de finançament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 109

8. Programa d’activitats culturals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1118 .1 . Publicacions i difusió cultural . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1118 .2 . Conferències, col·loquis, congressos i seminaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1128 .3 . Tallers didàctics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1128 .4 . Exposicions temporals i itinerants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1138 .5 . Cursos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1148 .6 . Visites guiades i itineraris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1148 .7 . Disseny programa anual d’activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 115

9. Programa de difusió i comunicació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1169 .1 . Comunicació funcional i multilingüisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1169 .2 . Difusió de la recerca i cultura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1179 .3 . Promoció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1179 .4 . Marxandatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1189 .5 . Web del Mucc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 119

10. Creació nous recursos culturals del Mucc 10 .1 . Criteris generals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12010 .2 . Disseny gràfic expositiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12110 .3 . Criteris textos i disseny gràfic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12210 .4 . Execució projectes Mucc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 123

11. Estimació de costos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 124

ANNEX I

1 . Imatge gràfica2 . Senyalització itinerari muralla medieval3 . Senyalització itinerari Castelló republicà4 . Senyalització itinerari ermites de Castelló5 . Senyalització itinerari Castell Vell

ANNEX II

6 . Projecte senyalització històrica del Mucc7 . Projecte museogràfic C .I . Castell Vell8 . Projecte museogràfic refugi antiaeri9 . Avantprojecte museogràfic C .I . Caminàs10 . Avantprojecte museogràfic Vil·la romana de Vinamargo11 . Proposta Programa funcional Casa Matutano (Seu central Mucc)

6

M PLA MUSEOLÒGIC


Introducció

El Pla Museològic Municipal sorgeix de la necessitat per part de l’Ajuntament de Castelló de posar ordre i valoritzar el patrimoni històric municipal . Des del mes de novembre de 2016 s’ha treballat en l’avaluació del patrimoni moble i immoble municipal, en l’actualització de l’inventari de béns artístics dispersos per edificis municipals i de béns etnològics de la col·lecció museogràfica del carrer Cavallers (METCAS) .

Posteriorment a aquesta primera fase d’avaluació es va realitzar una proposta per a la creació del Museu de la Ciutat de Castelló, que es materialitza en aquest document, que recull l’avaluació prèvia i el concepte i filosofia del Mucc (Museu de la Ciutat de Castelló), gestió, col·leccions . . .

Paral·lelament, i sense perdre de vista la filosofia, concepte i objectius del Mucc, s’han redactat avantprojectes museogràfics i projectes d’execució de diferents recursos culturals integrats en el Mucc com són els itineraris culturals sobre Castelló Republicà, la Muralla Medieval i el Castell Vell, a més de les seus: Refugi Antiaeri de la plaça Tetuan, Centre d’Interpretació Castell Vell, Centre d’Interpretació del Caminàs, la vil·la Romana de Vinamargo . . .

7

M PLA MUSEOLÒGIC


I. ANÀLISI I AVALUACIÓ

8

M PLA MUSEOLÒGIC


1. Recursos patrimonials municipals

1.1. COL·LECCIÓ MUSEOGRÀFICA PERMANENT CARRER CAVALLERS

La col·lecció museogràfica municipal permanent del carrer Cavallers, instal·lada ac-tualment en la Casa Matutano, està formada per 2.293 peces, repartides en diferents espais de l’edifici, així com en els magatzems de la planta baixa i de la planta quarta (escales-terrat).La col·lecció està formada per:• 2.293 peces• Exposat i inventariat: 1.603 peces (GV-MUSEIA-2017).• Emmagatzemats1 i no inventariats: 690 peces aproximadament.

Estat de conservacióS’han detectat en la col·lecció museogràfica permanent diferents problemes, tant en peces exposades2 com emmagatzemades:• Corcs en algunes peces de fusta. Aquestes peces s’han marcat a l’inventari i cal treure-les de l’espai de l’exposició i tractar-les urgentment.

• Fongs en peces de fibres naturals, a causa de la humitat.• Peces que han estat a l’aire lliure durant un llarg període de temps (als balcons del pati, terrat i pati) i que s’han deteriorat. La fusta i ferro necessita tractament. Aques-tes peces s’han traslladat a l’interior de l’edifici.

• Peces de pell deteriorades que cal tractar i apartar-les de l’exposició directa al sol.• Teixits deteriorats: part dels teixits exposats en la planta tercera, sala menjador-ne-teja i sala dormitori necessiten neteja i en alguns casos reparació, a més de millorar les condicions d’exposició.

• Peces de fusta resseques: la fusta de moltes peces està molt resseca i bruta i és necessari netejar i tractar-la.

• En general les peces necessiten una neteja correcta.

1 S’ha realitzat l’inventari de les peces de la planta baixa, primera, segona i tercera. Falten inventariar les peces del magatzem en la quarta planta-escales i algunes sales de la planta baixa, ja que les condicions en les quals es troben no permeten accedir amb seguretat a les peces. Aquestes peces hauran de ser transportades al ma-gatzem del Museu de la Ciutat per poder realitzar l’inventari.

2 Les peces exposades i deteriorades hauran de ser tractades al taller de restauració.

9

M PLA MUSEOLÒGIC


Les condicions d’emmagatzematge i accés no són adequades pel que és prioritari traslladar aquestes peces a un magatzem-taller de restauració condicionat.Les peces s’han inventariat utilitzant el sistema de gestió museogràfica GV-MUSEIA desenvolupat per a la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport (Direcció General de Cultura i Patrimoni).

10

M PLA MUSEOLÒGIC


1.2. BÉNS MOBLES MUNICIPALS ETNOLÒGICS DISPERSOS

En diferents edificis municipals s’han localitzat peces de caràcter etnològic no inven-tariades en l’actualitat, però que s’incorporaran a l’inventari municipal. S'estima que existeixen peces d'interés en els següents llocs:

Ubicació PecesErmita de Sant Josep Col·lecció d’eines de fusterAjuntament de Castelló Maces (macers), Estandard «Hermandad

Sindical de Labradores».Centre cultural la Marina Arts de pescaCasa de cultura Joc de químicaMagatzem Municipal Vestits cabuts, ...Cambra agrària Mapa partides i séquies, vara del sequier

o «mosso».Ermita de Fadrell Mapes, estandards, maquetes, ...Magatzem Gaiates (Matadero) 6 gegants, 8 cavallets, 8 nanos (actuals),

¿8 cavallets vímet?

11

M PLA MUSEOLÒGIC


1.3. BÉNS MOBLES MUNICIPALS ARTÍSTICS

El conjunt de béns mobles artístics municipals (pintura, escultura, fotografia...) està format per 1.197 peces inventariades per Enric Flors (2017). En l’inventari en total hi ha 1.210 obres introduïdes a la base de dades, de les quals 1.197 són de titularitat mu-nicipal; de la resta, huit són de la Diputació, dues són de la Fundació Caixa Castelló i una de la Societat Castellonenca de Cultura.3

Dels 47 edificis municipals revisats, 40 tenen obres exposades i/o emmagatzema-des. El resultat d’aquest inventari del patrimoni moble artístic municipal és:– Béns mobles inventariats i exposats: 924.– Béns mobles inventariats i emmagatzemats: 273, aproximadament.

Hi haurà que tenir en compte que anualment la col·lecció artística creix a causa dels concursos d’art convocats per l’Ajuntament.

3 Encara que estes peces no són de titularitat municipal, com estan ubicades en edificis municipals, l’Ajuntament de Castelló és responsable de la seua seguretat i correcta conservació.

12

M PLA MUSEOLÒGIC


1.4. MUSEU DE LA MAR

Situat a l’antic safareig del Grau, ofereix una exposició permanent sobre els usos i els costums de la mar del Grau, amb una col·lecció de 274 peces (col·lecció privada) entre equips de navegació, mapes, estris de pesca, embarcacions i maquetes.

1.4.1. Dades generals4

• Data d’inauguració: 28 de gener de 2010.• Obert: 34,5 hores/setmanals. Horari: De dimarts a dissabte de 10 a 13,30 h i de 15,30 a 18,30 h. Diumenges i festius de 11 a 13 h. Setembre tancat per vacances.• Personal municipal: 1 bidell 1 persona neteja • Visitants anuals: 1.958 (recompte de l’any 2016).• Servei de visites guiades: es concerten telefònicament. Les visites guiades són rea-litzades per un guia voluntari, Pascual Martí Forner (jubilat).

• Neteja i reparacions: la neteja es realitza diàriament pel matí, duració aproximada-ment un hora/diària. Per reparacions cal contactar amb el Secretari de districte i/o el Responsable de les instal·lacions municipals.

1.4.2. La col·leccióEstà formada per 274 peces. Les peces exposades pertanyen a l’Associació Cultural «Mar i Vent», contacte: Pascual Martí i Agustin Querol.

1.4.3. EquipamentsL’edifici disposa dels següents equipaments:

Seguretat NO Calefacció SIDetectors de fums NO WC adaptat NOExtintors SI Telèfon SIAire condicionat SI Ordinador NO

Il·luminació per carrils electrificats i focus. El manteniment de la il·luminació el realit-za l’empresa COVOP. Canvis de bombetes, etc.

4 Dades replegades gener 2017.

13

M PLA MUSEOLÒGIC


1.4.4. L’edifici: programa funcional1 espai bidell.2 WC’s (no adaptats).1 espai neteja.Sala d’exposicions.2 portes antipànic: 1 d’accés / 1 eixida d’emergència.Pati exterior amb exposició d’algunes peces. El pati és tancat i disposa d’una porta metàl·lica.Rampes d’accés.

1.4.5. Deterioraments de l’edificiBombetes foses.Repintar tancat del pati i porta: oxidat.Pom porta WC: funciona malament.Paret en indicis d’humitats (zona accés: interior edifici)Repintar façana de l’edifici.

1.4.6. Avaluació de l’exposicióUna exposició ha de tintre un discurs temàtic organitzat que es recolze en peces relacionades amb el tema que ajuden a la seua contextualització i comprensió. L’orga-nització pot ser temàtica, per exemple en el cas del Museu de la Mar podria ser: arts de pesca utilitzades en la ciutat, construcció del port, la pesca en la marjal, la venda de peix en la llotja, tipus de peixos, la construcció d’embarcacions, tipus d’embarcaci-ons… A més tota exposició ha de tindre una coherència tant en la forma d’exposar les peces com en els recursos utilitzats, com cartel·les, panells…L’exposició del Museu de la Mar està en prou bon estat i té un ambient agradable. La utilització de peces penjades del sostre li dóna molt de dinamisme i crea un ambient modern. Tant el mobiliari com les peces es troben en bones condicions, encara que cal assenyalar que el discurs és desordenat i sense lògica, i hi ha una falta d’informa-ció important que dificulta la lectura del visitant, principalment en visites autoguiades lliures. Únicament disposa de dos panells explicatius, «la pesca» i «El futur», situats de forma arbitrària afavorint la percepció de desordre. També la situació de vitrines és arbitrària, trobant arts de pesca, al costat de maquetes de vaixells, mol·luscs, eines, etc, sense un orde temàtic.El mobiliari del museu està format per peanyes, vitrines de metacrilat i panells. Es tracta d’un mobiliari que per les seues característiques, materials i qualitat, és més adequat per exposicions temporals que per mostres permanents. La utilització de di-ferents colors en el mobiliari sol ser un recurs, un codi, que ajuda a la separació temà-tica i visual però en aquest cas sembla que únicament respon a qüestions estètiques.

14

M PLA MUSEOLÒGIC


S’ha detectat la incorrecta exposició d’alguns elements com:• En vitrines:Plànol de gran format, apegat amb cinta adhesiva de paper.Plànol de gran format que sobresurt de la vitrina (perill de deteriorament).Material divers mesclat sense sentit o coherència temàtica.Peces dins de vitrines que no es poden contemplar perquè hi ha peces a l’exterior que no permeten al visitant aproximar-se a la vitrina.Les peces de la vitrina de ferramentes de calafatar tenen una etiqueta d’inventari de color blau penjada, l'excés d'etiquetes dificulta la contemplació de les peces.Vitrines amb xicotets insectes morts a l’interior: necessari netejar.

• En panells:Panells prefabricats amb reproduccions de fotografies de mala qualitat.Panells emmarcats amb plànols de mala qualitat.Panells bilingües (castellà/valencià): «La pesca», hi ha faltes d’ortografia, el text infe-rior en valencià no es pot llegir perquè una vitrina tapa part del text.«El futur», la seua ubicació i disposició, penjat a gran altura, dificulta la lectura.

• En cartel·les:Les cartel·les explicatives que acompanyen a les peces tenen diferents formats i cri-teris. Trobem unes cartel·les amb el logotip del museu que són les originals realitza-des en cartó ploma, ben redactades i bilingües, i d’altra banda altres cartel·les unes en castellà, altres en valencià, amb imatge diferent (folis impresos), moltes vegades pegades a les peces amb cinta adhesiva. En totes elles s’indica el nom del propie-tari de la peça, pràctica actualment en desús als museus. És preferible instal·lar un panell de crèdits en el qual s’agrupen els noms de tots els propietaris de les peces.

1.4.7. Proposta d’intervencióEs proposa re-dissenyar l’exposició amb criteris temàtics i realitzar una mostra cohe-rent i amb sentit, en un discurs clar i definit:• Reordenant les peces i el mobiliari d’acord amb el discurs.• Eliminant el material sense coherència amb el discurs.• Dissenyar i produir nous panells explicatius i instal·lar-los segons temàtiques.• Incloure un audiovisual (i equip audiovisual) amb testimonis de mariners del Grau. • Refer les cartel·les explicatives, de dins i fora de les vitrines, i millorar la il·luminació instal·lant més focus.

Una proposta més ambiciosa suposaria traslladar el museu a un espai dins del port, redissenyar enterament la mostra, inclòs el mobiliari, així com la identitat gràfica.

1.4.8. Altres recomanacionsEs recomana la instal·lació de sistemes de seguretat: alarma i càmeres de seguretat, a més de l’adaptació d’un WC per a fer-lo accessible.

15

M PLA MUSEOLÒGIC


El Museu de la Mar hauria de proporcionar informació sobre altres recursos turístics i culturals de Castelló per fer difusió, disposant de plànols i fullets.Altres elements a implementar en un futur i que suposarien una millora en els serveis del museu seria la realització de:• Àudio guia en idiomes.• Guia didàctica: primària / ESO.

1.4.9. La gestióRespecte a la gestió del Museu de la Mar, entraria a formar part del Museu de la Ciutat com una de les subseus, utilitzant els recursos de difusió conjunts, organitzant activitats lúdiques i didàctiques...Respecte a les peces exposades, de propietat privada, es recomanaria gestionar amb l’Associació Cultural «Mar i Vent» la donació de la col·lecció al Museu de la Ciutat de Castelló perquè entren a formar part de la col·lecció de l’Entitat i estiguen a càrrec del seu servici de conservació i restauració.

16

M PLA MUSEOLÒGIC


1.5. CASTELL VELL: CENTRE D’INTERPRETACIÓ

1.5.1. Antecedents En el turó de la Magdalena es troba aquest castell, origen de la ciutat actual, i l’ermita de la Magdalena. Es tracta d’un lloc d’ocupació des del neolític. Les restes del castell són d’origen islàmic, datant-se els seus orígens en els segles X o XI. Va haver de ser tributari d’El Cid, passant en el segle XII als almoràvits, sent reconquistat en 1233. El trasllat de la població al pla va ser autoritzat pel rei Jaume I en 1251 al seu lloctinent Ximén Pérez d’Arenós, fundant-se la ciutat en 1252.El Castell Vell va tenir molt probablement certa autoritat administrativa sobre el seu entorn més immediat, al costat d’altres sistemes defensius costaners. El castell es disposa de forma escalonada adaptant-se a la forma del turó. Es compon de tres re-cintes fortificats: el superior és l’Alcassaba, on es conserven restes de muralles amb tres torres semicirculars i uns quants aljubs. L’Albacar, d’unes dimensions majors, és la zona intermèdia. Té altres tres torres, i en ell es troba l’ermita de la Magdalena i un tercer recinte que correspon al poblat o raval. La fàbrica és de tàpia i maçoneria a la manera de les tècniques de construcció àrabs. Va tindre poques intervencions cristianes.L’ermita esta excavada en la roca. En el segle XV (1455) es va construir el pòrtic, en 1456 la capella, i a finals del mateix segle es va dur a terme l’estable. Ja en el segle XVII es van realitzar la cuina i l’aljub. En 1758 el mestre Vicente Pellicer li va donar la configuració actual d’ermita hostatgeria i torre adossada. Es tracta d’un edifici format per dos naus paral·leles dividides per una arcada que baixa en la part central sobre dos columnes i en els extrems en dos pilastres. En un mur interior hi ha unes pintures murals, que alguns autors daten en el segle XIV. L’ermita esta coberta per una volta de mig canó.A l’exterior presenta un pòrtic d’entrada amb un arc rebaixat, en el que es troba la portada d’accés; es tracta d’un arc de mig punt amb dovelles regulars. Des del pòrtic s’accedix a l’hostatgeria en què hi ha un pati a manera de vestíbul, pel que es passa a una sala que precedix a la cuina; per l’altre costat hi ha una sala que té tres balcons exteriors i un interior obert al temple.Des de l’any 2000 fins a l’actualitat, des de la Conselleria s’han dut a terme cinc fases de restauració del Castell Vell de Castelló i est ha anat recuperant part de la imatge que va tenir històricament com a representant de l’arquitectura militar islàmi-ca del municipi fins a l’arribada de Jaume I en el segle XIII.

1.5.2. Estat actualEl Castell Vell i l’Ermitori de la Magdalena, de propietat municipal, estan catalogats com Bé d’Interés Cultural i figuren inscrits en el patrimoni Nacional i en el patrimoni Cultural de la Generalitat Valenciana.

17

M PLA MUSEOLÒGIC


Les obres que ara s’executen s’emmarquen en el desenvolupament del Pla Di-rector del Castell Vell i Ermitori de la Magdalena aprovat en el seu moment per l’Ajuntament de Castelló.Actualment s’estan duent a terme treballs de millora de la seguretat de les zones que es van a restaurar per a ser visitades consistents en l’aixecament d’ampits i/o murs, el recreixement de murs de tancament dels recintes i el tancament de diverses zones per les quals actualment s’accedeix sense control. També es procedirà a traure a la llum les restes arqueològiques de l’alcassaba, zona que es presumeix subministrarà valuosa informació i incrementarà l’interès històric del monument.Aquesta construcció disposa d’accés de vehicles des de la carretera CV-147 que comunica la N-340 amb el paratge del Desert dels Palmells.Visita (actualment): accés lliure. Visites concertades (tel. +34 964 35 51 00).

1.5.3. Posada en valor del monumentEs pretén posar en valor el monument mitjançant la creació d’itineraris didàctics i la construcció d’un centre d’interpretació amb les dotacions necessàries per a facilitar l’arribada de visitants.

1.5.3.1. Recorregut didàcticConstrucció d’un itinerari didàctic, delimitat amb mitjans poc invasius, aprofitant de manera puntual l’anteriorment existent, que data de principis de segle, amb disposi-ció de panells explicatius per a afavorir la comprensió del monument.El disseny dels panells expositius així com els seus continguts hauran d’adequar-se a les directrius de contingut i estil definides en el Pla Museològic Municipal ja que tot el conjunt forma part del Museu de la Ciutat i ha de tenir coherència.

1.5.3.2. El Centre d’InterpretacióConstrucció d’un Centre d’Interpretació i acolliment de les visites als peus del com-plex, d’acord amb el Pla Director. La seua superfície construïda total serà d’aproxima-dament 155 metres quadrats, amb el següent programa funcional orientatiu: –Sala d’Interpretació. –Magatzem–Sala d’Audiovisuals –WC’s–Recepció –Porxo

1.5.3.3. Continguts del Centre d’InterpretacióEls continguts que s’instal·laran al Centre d’interpretació estaran formats per panells expositius i un audiovisual sobre la restauració del Castell Vell que la Conselleria d’Educació, Recerca, Cultura i Esport va realitzar amb motiu de la mostra «El Castell

18

M PLA MUSEOLÒGIC


Vell de Castelló: recuperant el patrimoni, reconstruint la història» (15-3/30-4-2016, Museu de Belles Arts de Castelló).L’exposició, on es van exhibir troballes, plans i diferents béns materials relacionats amb la restauració de la fortalesa, es va complementar amb rutes guiades i un cicle de conferències sobre les tècniques constructives empleades, el simbolisme del cas-tell i l’aprofitament didàctic de l’edifici.Al mes d’abril es va sol·licitar al Cap del Servei Territorial de Cultura i Esports, Cristià Linares Bayo, la cessió dels materials de l’exposició i l’audiovisual. Fruit d’aquest acord el Servei Territorial de Cultura i Esports ens ha facilitat fotogra-fies de gran qualitat realitzades amb dron, per a la seua utilització tant en l’exposició com en el material de difusió, així com els arxius originals dels panells de la mostra (8 panells de 84x60 cm, impressió digital sobre cartró ploma) per a la reproducció total o parcial del seu contingut, incloent el dret de modificació i millora dels continguts.Condicions per a la cessió de l’exposició:– En els crèdits de l’exposició haurà d’indicar-se que es tracta d’una exposició de la

Conselleria de Cultura.– La Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Castelló haurà de sol·licitar per escrit

l’exposició al Cap del Servei Territorial de Cultura i Esports.

19

M PLA MUSEOLÒGIC


1.5.4. Proposta d’intervenció1.5.4.1. Treballs a realitzar respecte l’exposicióL’objectiu és que la mostra del Centre d’Interpretació presente d’una forma didàctica i lúdica la història del Castell Vell i de l’Ermitori de la Magdalena, per a la qual cosa, s’estudiarà la mostra original i l’audiovisual per avaluar si és necessari complemen-tar el contigut amb recursos expositius que milloren la comprensió i la interpretació de les estructures arqueològiques, com per exemple, maquetes, reconstruccions 3D... També s’haurà de concretar si s’exposaran restes arqueològiques originals o si caldrà realitzar reproduccions, reconstrucció d’una porció de mur de tàpia,5 etc. • Estudi d’instal·lació de la mostra l’edifici del Centre d’Interpretació: distribució, re-corregut, vitrines, maqueta, etc.

• Reconstruccions 3D: podrien permetre veure com era el Castell Vell en les diferents fases de poblament. Les reconstruccions virtuals de jaciments arqueològics s’han convertit en els últims anys en un recurs didàctic i de divulgació del nostre patrimo-ni de primer ordre. Es tracta d’una eina que ha demostrat ser molt efectiva per a la comprensió de les restes del passat i el seu context geogràfic i històric.

• Maquetes.• Àudio guia.

1.5.4.2. Guia didàcticaEn les «Jornades de Posada en Valor del Castell Vell de Castelló» (març-abril, 2016)6, es va realitzar una proposta d’unitat didàctica per a escolars sobre l’històric conjunt arquitectònic (veure les conferències «Aportacions didàctiques del Castell Vell en el camp de les ciències socials» a càrrec de Josep Miralles i «Una proposta d’unitat di-dàctica per a escolars sobre el Castell Vell» de Sergi Selma) que seria de gran interès realitzar per a complementar el conjunt d’actuacions.

5 En l’exposició al Museu de Belles Arts, els alumnes de la UJI de l’assignatura «Construcció I. Fonaments», sota la direcció del professor Fermín Font Mesquita, van construir una porció de mur de tàpia en el propi Museu durant el programa de pràctiques de l’assignatura.

6 Organitzades pel Servei Territorial de Cultura i Esport de Castelló en col·laboració amb la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Castelló.

20

M PLA MUSEOLÒGIC


1.5.5. Fitxa Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià

Castell Vell y Ermitorio de la MagdalenaSecció 1a. Béns d’interés cultural

Codi: 12.05.040-020Denominació: Castell Vell y Ermitorio de la Magdalena.Altra denominació: Fadrell, dels Moros, de la Magdalena, de Sas.Municipi: Castelló de la PlanaComarca: la Plana AltaProvíncia: CastellóLocalització: Cerro de la MagdalenaÈpoca: s. XI, s. XII, s. XIII; s. XV ermita.Ús primitiu: defensivoEstil: arquitectura islámica - arquitectura medieval.Tipologia: edificis - edificis militars - castells.

Dades jurídiquesSecció: primeraClasificació: bienes inmuebles 1ªCategoria: monumentoEstat: declaración genéricaAnotació Ministeri: R-I-51-0009255Fecha anotación: 15/11/96Tipus de delimitació: Delimitado - Delimitación Jurídica Provisional - Incoación de Entorno. Publicacions DOGV: resolució entorn de protecció.

Dades entornData resolució: 20/10/97Data publicació: 10/11/97

Descripción Castell Vell y Ermitorio de la MagdalenaEn el cerro de la Magdalena se encuentra este castillo, origen de la ciudad actual, y la er-mita de la Magdalena.

Se trata de un lugar de ocupación desde el neolítico. Los restos del castillo son de origen islámico, datando sus orígenes en los siglos X u XI. Debió ser tributario de El Cid, pasando en el siglo XII a los almorávides, siendo reconquistado en 1233. El traslado de la población al llano fue autorizado por el rey Jaime I en 1251 a su lugarteniente Ximén Pérez d'Arenós, fundándose la ciudad en 1252.

El castillo se dispone de forma escalonada adaptándose a la forma del cerro.La fábrica es de tapial y mampostería al modo de las técnicas de construcción árabes.

Tuvo pocas intervenciones cristianas.Se compone de tres recintos. El superior es la Alcazaba, donde se conservan restos de

murallas con tres torres semicirculares y varios aljibes. El Albacar, de unas dimensiones mayores, es la zona intermedia. Tiene otras tres torres, y en él se encuentra la ermita de la Magdalena.

(segueix en pàgina següent)

21

M PLA MUSEOLÒGIC


(ve de pàgina anterior)La ermita esta excavada en la roca. En el siglo XV (1455) se construyó el pórtico, en

1456 la capilla, y a finales del mismo siglo se llevó a cabo el establo. Ya en el siglo XVII se realizaron la cocina y en aljibe. En 1758 el maestro Vicente Pellicer le dio la configuración actual de ermita hospedería y torre adosada.

Se trata de un edificio formado por dos naves paralelas divididas, por una arquería que apea en la parte central sobre dos columnas y en los extremos en dos pilastras. En un muro interior existen unas pinturas murales, que algunos autores fechan en el siglo XIV. La ermita esta cubierta por una bóveda de medio cañón.Al exterior presenta un pórtico de entrada con un arco rebajado. En el que se encuentra la portada de acceso, se trata de un arco de medio punto con dovelas regulares. Desde el pórtico se accede a la hospedería en la que hay un patio a modo de zaguán, por el que se pasa a una sala que precede a la cocina; por el otro lado hay una sala que tiene tres bal-cones exteriores y uno interior abierto al templo.

22

M PLA MUSEOLÒGIC


1.6. VIL·LA ROMANA EN EL CAMÍ DE VINAMARGO

1.6.1. AntecedentsEsta vil·la romana es va descobrir durant la desviació i cobriment del barranc de Fra-ga realitzades, entre els anys 2009 i 2010. Les actuacions d’urgència que es van rea-litzar en aquell moment van consistir en la consolidació dels murs i el tancament del perímetre del jaciment arqueològic que té una superfície de 2.775 m2.Actualment l’Ajuntament de Castelló ha iniciat el «Projecte de Consolidació de la Vil·la Romana en el Camí de Vinamargo de Castelló de la Plana» una actuació que consolidarà les estructures de la part de la vil·la romana coneguda, ja que es conside-ra que el jaciment ocupa una zona més extensa de terrenys. El objectiu principal és la conservació d’aquest patrimoni, l’únic vestigi romà conegut de la localitat, a més de posar en valor aquest recurs cultural i turístic mitjançant la creació d’un itinerari7 per la vil·la romana.Aquesta actuació es va iniciar a finals de febrer i tindrà una duració d’onze setmanes aproximadament. L’empresa adjudicatària que executa el projecte és Cyrespa Arqui-tectónico S.L.Tal com senyala el projecte: «Es pot entendre que per a la proposta possible de con-servació de les estructures excavades li calen diverses tasques prèvies de recupera-ció, com ara continuar l’excavació, recréixer murs per fer més entenedora la pròpia vil·la, organitzar itineraris de visita, la construcció -probable- d’un centre d’interpre-tació, urbanitzar els voltants per poder acollir visitants, publicitar, publicar i difondre l’existència de la vil·la romana, exposar i explicar les troballes..., tot amb l’objectiu d’apropar el patrimoni a la ciutadania i introduir el respecte i la necessitat per con-servar-lo i estimar-lo. Però ara només es tracta de consolidar les estructures amb un mínim de treballs constructius que puguen fer visitable i entenedora la vil·la romana, fins i tot aprofitant, si és el cas, els recursos existents com ara la vorera que limita la finca amb el camí de Vinamargo, com l’itinerari de visita.»Els arqueòlegs directors de les excavacions, Joaquín Alfonso i Ana Miguélez, feien constar en el seu informe: «Seria interessant que es duguera a terme l’excavació total del jaciment, a més de la seua protecció (ja s’ha procedit al seu tancament), i sobretot la consolidació de les diferents estructures, ja que si no és així, a causa de les tècni-ques constructives utilitzades, aquestes corren un greu perill de desaparició. Com hem indicat anteriorment, la vil·la romana del camí de Vinamargo és, fins al moment, el jaciment romà amb major superfície excavada de la província, i l’únic conservat en el terme de Castelló, per la qual cosa preservar-lo és fonamental. El fet que es con-

7 Tant els continguts dels panells com els mateixos panells expositius que s’instal·laran en l’itinerari de la vil·la romana hauran de consensuar-se i tenir coherència amb els plantejats per al Museu de la Ciutat. La imatge en conjunt haurà de ser moderna, neta, elegant i seguir els criteris tipogràfics que la imatge gràfica del Museu marque.

23

M PLA MUSEOLÒGIC


serve la seua planta quasi completa, i la seua proximitat a la ciutat de Castelló de la Plana, ofereixen a més una oportunitat única per aprofitar aquesta troballa de forma didàctica, així com per ampliar l’oferta turística de la ciutat. Finalment, el descobri-ment i excavació d’aquest jaciment no servirien de res sense la difusió de les troba-lles. Per tant, la finalitat última de tots aquests treballs és donar a conéixer aquest jaciment entre la població de Castelló i província. Tan important és la investigació i la conservació com la difusió de les troballes, i sense aquesta difusió, la resta dels tre-balls desenrotllats, no té sentit.» (Text citat de Joaquín Alfonso i Ana Miguélez. 2012)

1.6.2. Proposta museogràficaLa gestió d’aquest patrimoni implica la seua conservació però també l’accessibilitat física i intel·lectual i de sensibilització. Per tant la difusió d’aquest patrimoni tindrà un triple objectiu: • La conscienciació de la seua fragilitat, de la seua pertinència a la societat i de la im-portància de la seua pervivència per a futures generacions.

•La transmissió de coneixements.• Fer accessible el jaciment al públic en el seu context, fent un ús lúdic, que ens per-met gaudir d’ell.

En la Vil·la romana el patrimoni es presenta in situ, pel que caldrà utilitzar els me-canismes interpretatius adients per a ressaltar els trets més significatius de cada element. La posada en valor del recurs, en el seu propi context, exigirà diferents ti-pus d’intervenció: condicionament de l’entorn, senyalització, informació interpretativa adaptada a tots els segments de públic, intervencions de preservació, etc.

24

M PLA MUSEOLÒGIC


La interpretació in situ i difusió dels jaciments arqueològics presenta problemàtiques particulars, tal vegada la principal és la dificultat per a gran part dels visitants d’ima-ginar i interpretar les estructures que queden a la vista, per açò, a més dels recur-sos interpretatius convencionals (textos, mapes, gràfics, fotografies) serà important avaluar la utilització de recursos més ambiciosos per a la recreació o reconstrucció històrica que facilite la comprensió de les restes arqueològiques com a audiovisuals, muntatges expositius, recreacions o realitat virtual.El projecte museogràfic per a la interpretació de la Vil·la Romana de Vinamargo, es-tarà format per:• Edifici Centre d’Interpretació: exposició amb panells, maqueta, audiovisual...• Itinerari interpretatiu amb panells i àudio guia.• Zona de descans exterior.

1.6.3. Recursos• Centre d’Interpretació. La construcció d’un Centre d’Interpretació que funcione com a punt de recepció dels visitants i on es puguen exposar els elements museo-gràfics necessaris per a la interpretació d’aquest patrimoni i com a punt d’inici de la visita, instal·lat al costat mateix de la Vil·la romana, serà un important element per a conformar el jaciment com un recurs turístic-cultural molt complet.

• Reconstruccions 3D. La reconstrucció virtual de jaciments arqueològics s’ha con-vertit en els últims anys en un recurs didàctic i de divulgació del patrimoni de primer ordre. Es una eina que ha demostrat ser molt efectiva per a la comprensió de restes molt degradades i el seu context geogràfic i històric, en aquest cas permetrien veure com era la vil·la romana.

•Maquetes • Àrea de descans. Es recomana crear un àrea de descans perquè els visitants pu-guen seure i descansar, gaudir del paisatge, etc.

1.6.4. Altres propostesEn següents fases serà molt interessant, per completar el recurs, la creació de:• Guies didàctiques• Visites guiades/dramatitzades.

25

M PLA MUSEOLÒGIC


1.7. REFUGI ANTIAERI DE LA PLAÇA TETUAN

La posada en valor del refugi antiaeri de la plaça Tetuan és un projecte promogut per l’Ajuntament de Castelló. El projecte arquitectònic de rehabilitació ha sigut desenvo-lupat pel tècnic Miquel Gómez.Es tracta d’un refugi construït durant la Guerra Civil espanyola per a la protecció de la població civil dels nombrosos bombardejos que va patir la ciutat. El projecte, a part del seu vessant de conservació del patrimoni històric, pretén crear en el refugi un centre per a coneixer les vivències i experiències de la població civil durant la guerra, l’ús i funcionament dels refugis antiaeris a Castelló, la xarxa de refugis construïts a la ciutat i les seues característiques, els bombardejos, ..., amb l’objectiu de traslladar al visitant una visió d’aquell dramàtic moment històric. El recurs més preuat i sensible del Centre seran els testimonis, de gran valor històric, de persones que ho van viure i que es recolliran en un emocionant audiovisual.Per a la redacció del projecte museogràfic s’ha comptat amb la col·laboració del Grup per la Recerca de la Memòria històrica de Castelló que ha participat en la definició del guió de la mostra i en la documentació i localització de material gràfic i audiovisual imprescindible per als panells i l’audiovisual de l’exposició.

Un cop comencen les obres de rehabilitació i el refugi siga accessible, es realitzarà una visita d’avaluació de l’espai i es desenvoluparà el plantejament museogràfic final, ja que en aquests moments i sense veure les característiques reals del mateix les propostes són hipotètiques.D’acord amb la premissa anterior els elements que en el moment actual es plantegen per a la creació d’aquest producte turístic-cultural són els següents:• Espai online dins de la pàgina web del Museu de la Ciutat on s’ampliarà la informa-ció presentada en la mostra.

• Senyalització: punt d’accés/panell introductori exterior (Plaça Tetuan) en idiomes (valencià/castellà/anglés).

26

M PLA MUSEOLÒGIC


• Exposició: formada per panells, escenografia, maniquís i peces. Un audiovisual amb testimonis i documents fotogràfics (en idiomes) i àudio guia en idiomes.

• Material de difusió: cartell, fullet guía i targetó.

Preguió de l’exposició permanent del Refugi AntiaeriPreguió consensuat amb el Grup per la Recerca de la Memòria històrica de Castelló:– La guerra civil a Castelló (contextualització).– Els bombardejos de la ciutat: Cronologia dels bombardejos: plànols bombardejos Les víctimes dels bombardejos.– Els refugis: Plànol dels refugis a Castelló (Arxiu Municipal), 66x86 cm. La construcció dels refugis: plànols. La convivència al refugi: testimonis / reglament del Heraldo / Bandos.Per a l’audiovisual:– Testimonis orals i escrits.– Fotografies: imatges de context /fotografies bombardejos i efectes.– Pel·lícula «Defensores de la fe», fragment corresponent a Castelló.– Fotografies de l’Arxiu de la Diputació (Biblioteca Nacional) / Fons italià.

27

M PLA MUSEOLÒGIC


1.8. EL FADRÍ

1.8.1. HistòriaEstà situat a la plaça Major, al centre de la ciutat, al costat de la cocatedral de San-ta Maria. Les obres de construcció van començar en 1440. En 1457 va intervenir el mestre Saera construint, aproximadament, el primer cos. Després d’una llarga para-lització i diverses propostes en 1593 van intervenir i van finalitzar la torre Francesc Galiança de la Llanxa, Guillem del Rei, Pere Crosali, Marc Volsanys, Antoni i Joan Saura; segons les traces que havia presentat el portugués Damián Méndez en 1591.Es tracta d’una torre campanar exempta, de planta octogonal amb una alçària apro-ximada de 60 metres. Està dividida en quatres cossos, que a l’interior es correspo-nen amb la cambra del rellotge, la presó de l’eclesiàstic, la vivenda del campaner i la cambra de les campanes. Aquests quatre cossos interiors no es corresponen amb les línies de cornises exteriors. En la part superior hi ha un ampit decorat amb huit gàrgoles.La seua nuesa arquitectònica, la sobrietat decorativa, així com una certa aspror for-mal fan que la puguem incloure dins dels trets de l’estil desornamentat que des de finals del s. XVI caracteritzen l’arquitectura espanyola.La torre remata amb un capitell de 1735, rèplica de l’original destruït en 1656, és de planta triangular amb pilastres d’ordre toscà cobert amb teula blava, i està rematat amb un penell col·locat en 1860. A l’interior una escala de caragol amb intradós dis-continu permet accedir als distints pisos de la torre, les estades de la qual tenen co-berta voltada en pedra. L’accés a la torre es realitza a través d’una portada allindanada amb una fornícula en la part superior flanquejada per volutes, i un frontó triangular en la part superior. Sota els escuts del Regne de València i les Torres de Castelló, hi ha una inscripció en la llinda que fa referència a la construcció de la torre entre 1591 i 1604.El Fadrí està catalogat com a Bé d’Interés Cultural i figura inscrit en el patrimoni na-cional i en el patrimoni cultural de la Generalitat Valenciana.

1.8.2. Intervenció de la Conselleria de CulturaLa Conselleria de Cultura ha realitzat vàries actuacions a l’edifici:• Neteja i restauració de l’exterior de la torre.• Una primera adequació de l’interior de la torre.• Actuació en l’entorn pròxim i en l’entrada al peu de la torre.Així mateix va encarregar la redacció d’un avantprojecte museogràfic a Contrafortte (Eva Cuenco i Marcos Rosa), l’empresa que va realitzar els treballs de restauració del Campanar. L’actuació que planteja l’avantprojecte té com a objectiu apropar al visi-tant la història de Castelló des de l’època medieval fins als nostres dies, a través de la història de la torre.

28

M PLA MUSEOLÒGIC


L’avantprojecte propose les següents actuacions:• Restauració de peces a exposar.• Reproduccions de peces significatives per a la recreació de les sales.• Eliminació de barreres en l’entorn i entrada.• Estudis arqueològics i històrics d’elements de la torre.• Estudi del text del segle XVII d’època Moderna, pintures murals.• Realització d’una audioguia (text professional) que narre la història del Fadrí i els principals elements a destacar.

• Instal·lació d’il·luminació led escenogràfica.• Cartel·les identificatives de les sales.• Instal·lació d’alarmes.• Substitució de finestres.• Restauració de la porta militar.• Escenografies o recreacions en algunes sales.• Realització de panells, vitrinesLa valoració d’execució del projecte museogràfic que fa l’equip redactor (a la data de redacció del projecte) és de 215.000 euros, aproximadament.

1.8.3. Dades generals• Horari: De dilluns a divendres a partir de les 12 hores. Accés Lliure.• Personal municipal: 1 bidell també realitza les funcions de guia.

29

M PLA MUSEOLÒGIC


• Visitants anuals: 1.747 (recompte de l’any 2017), 2.540 ( l’any 2016).• Visites concertades de 9 a 12 h (telf. 964 22 75 56). Els grups que han visitat el Fadrí han sigut principalment col·legis i instituts de Cas-telló, alguns grups d’instituts d’intercanvi de França i Anglaterra, i en menor quanti-tat, associacions. Els grups eren de 20-25 persones.

1.8.4. RecomanacionsÉs important i necessari establir un sistema per a recollir dades anuals per al control de visitants que aporte informació sobre edats, procedència, idiomes, etc.


Torre CampanarSecció 1a. Béns d’interés culturalSecció 1a. Béns d’interés cultural

Codi: 12.05.040-018Denominació: Torre Campanario «El Fadrí»Municipi: Castelló de la PlanaComarca: la Plana AltaProvíncia: Castelló Localització: Plaza MayorÈpoca: S.XV (1440) inicio obras; S.XVI; S.XVIII (1735) templete superior.Ús primitiu: religiosoEstil: Gótico - Renacimiento Tipologia: Edificis - Edificis religiosos - Campanars

Dades jurídiquesSecció: primeraClasificació: bienes inmuebles 1ªCategoria: monumentoEstat: declaración singularAnotació Ministeri: R-I-51-0012154Data disposició: 28/09/07Data publicació DOGV: 05/10/07Data publicació BOE: 24/01/08Tipus de delimitació: Delimitado - Delimitación Definitiva - Declaración con Entorno Publicacions DOGV / Resolució incoació/ Publicació declaració/ Resolució entorn de protecció/Delimitació entorn de proteccióData resolució: 28/09/07Data publicació: 05/10/07

DescripcióSituado en la plaza Mayor, en el centro de la ciudad, junto a la iglesia de Sta. María la Mayor.

El Consell decidió la construcción de un campanario en 1437, pero las obras no comen-zaron hasta 1440. En 1457 intervino el maestro Çaera construyendo aproximadamente


30

M PLA MUSEOLÒGIC


(ve de pàgina anterior)

el primer cuerpo. Tras una larga paralización y varias propuestas en 1593 intervinieron y finalizaron la torre Francisco Galiança de la Lancha, Guillem del Rei, Pedro Crosali, Marc Volsanys, Antonio y Joan Saura; según las trazas que había presentado el portugués Da-mián Méndez en 1591.

Se trata de una torre campanario exenta, de planta octogonal con una altura aproxima-da de 60 metros. Esta dividida en cuatros cuerpos, que al interior se corresponden con la cámara del reloj, la prisión del eclesiástico, la vivienda del campanero y la cámara de las campanas. Estos cuatro cuerpos interiores no se corresponden con las líneas de cornisas exteriores. En la parte superior se encuentra un antepecho, decorado con ocho gárgolas. La torre remata con una chapitel de 1735, replica del original destruido en 1656, es de planta triangular con pilastras de orden toscano cubierto con teja azul, y rematado con una veleta colocada en 1860.

La ermita esta excavada en la roca. En el siglo XV (1455) se construyó el pórtico, en 1456 la capilla, y a finales del mismo siglo se llevó a cabo el establo. Ya en el siglo XVII se realizaron la cocina y en aljibe. En 1758 el maestro Vicente Pellicer le dio la configuración actual de ermita hospedería y torre adosada.

Se trata de un edificio formado por dos naves paralelas divididas, por una arquería que apea en la parte central sobre dos columnas y en los extremos en dos pilastras. En un muro interior existen unas pinturas murales, que algunos autores fechan en el siglo XIV. La ermita esta cubierta por una bóveda de medio cañón.Al exterior presenta un pórtico de entrada con un arco rebajado. En el que se encuentra la portada de acceso, se trata de un arco de medio punto con dovelas regulares. Desde el pórtico se accede a la hospedería en la que hay un patio a modo de zaguán, por el que se pasa a una sala que precede a la cocina; por el otro lado hay una sala que tiene tres bal-cones exteriores y uno interior abierto al templo.

Al interior una escalera de caracol con intradós discontinuo permite acceder a los dis-tintos pisos de la torre, cuyas estancias poseen cubierta abovedada en piedra.

El acceso a la torre se realiza a través de un portada adintelada con una hornacina en la parte superior flanqueada por volutas, y un frontón triangular en la parte superior. Bajo los escudos del Reino de Valencia y las Torres de Castellón, hay una inscripción en el dintel que hace referencia a la construcción de la torre entre 1591 y 1604.

Cabe señalar la semejanza de este campanario con el de la Iglesia Arciprestal de Sant Mateu y la Iglesia Parroquial del Salvador de Burriana.

31

M PLA MUSEOLÒGIC


1.9. TORRE DELS ALÇAMENTS O TORRE DE SANT PERE

El basament de la Torre dels Alçaments es conserva sota el sòl de la plaça de les Aules i pertany a la muralla medieval. Constitueix l’únic vestigi significatiu de la forti-ficació medieval de la Ciutat. La secció de torre conservada correspon a la base d’un dels portals del recinte murallat. A més dels vestigis de la torre, actualment hi ha una aula-museu subterrani (aula didàctica) amb accés per la plaça de les Aules.

1.9.1. Estat actualIndica l'accés un panell autoportant instal·lat en l’exterior, a la plaça les Aules, en mal estat i molt deteriorat on la informació és a penes visible. L’accés es realitza per la porta d’entrada al pàrquing subterrani. Aquesta porta només pot obrir-se amb clau. Es pot accedir per escales o ascensor, pel que és accessible per a persones amb mobilitat reduïda.La porta d’accés interior a l’espai de la torre és una porta tallafocs (blindada?). El recinte on es troba la torre està format per parets de vidre, pel que és visible des de l’interior del pàrquing. El sostre està realitzat amb rajoles quadrades de pabés (vidre translúcid) així que l’espai disposa de llum natural. El recinte està equipat amb un sistema d’il·luminació per focus i instal·lacions de seguretat (alarma, detectors de fum) que caldrà revisar que funcionen correctament. Per a les conduccions del cablejat es van utilitzar canalitzacions metàl·liques ara de-teriorades en moltes zones a causa de les nombroses filtracions d’aigua que hi ha al sostre del recinte interior de la torre, tant per les arquetes de reg instal·lades a la plaça com per les juntes del pabés, que en molts casos tenen esquerdes per les quals entra l’aigua de pluja (de reg/ neteja plaça). Aquestes filtracions han produït també el deteriorament de la pintura del sostre (bigues del sostre) i taques en parets i el terra. També s’han detectat goteres sobre les restes de la torre i sobre un panell que s’ha despenjat per evitar el seu deteriorament.Hi ha trossos de pabés (de vidre gruixut) del sostre trencats que s’han després i han caigut a terra. Els focus instal·lats no funcionen, i un d’ells està tan deteriorat a causa de les filtracions que s’ha quedat penjat dels cables elèctricsi i existeix el perill que caiga.

1.9.2. Dades generals• Visites concertades: telf 964 35 51 00 • Personal municipal: 1 bidell també realitza les funcions de guia.• Visitants anuals: 2 grups de 20-25 persones i 2 visites indivisuals (l’any 2016).

32

M PLA MUSEOLÒGIC


1.9.3. RecomanacionsEn aquest moment, en les condicions en què es troba l’espai de la torre, no es pot obrir al públic pel perill que comporten les peces de pabés del sostre (vidre) que es trenquen i cauen a terra, així com per la possibilitat que algun dels focus es despenge...Serà necessari que els tècnics municipals revisen les instal·lacions així com el sostre de vidre per trobar una solució tècnica als desperfectes.Cal instal·lar una porta de vidre en una de les vitrines que es va trencar i no s’ha re-posat. També és necessari realitzar una neteja de parets, sostre i terra per eliminar les taques produïdes per les filtracions i goteres, i pintar. Periòdicament caldrà realitzar una neteja de les vitrines, vidres i terra de l’espai expositiu.

1.9.4. Proposta bàsica d’intervenció urgentExterior: instal·lació d’un panell autoportant del Museu de la Ciutat amb informació introductòria de la torre i plànol, indicacions per a accedir a l'audioguia i/o informació ampliada del monument i amb idiomes. El panell també haurà de contenir informació sobre horaris i condicions de visita. Interior: reparació interior dels deterioraments i revisió dels sistemes d’il·luminació i seguretat..S’estudiarà la proposta museogràfica.

33

M PLA MUSEOLÒGIC


34

M PLA MUSEOLÒGIC


35

M PLA MUSEOLÒGIC


36

M PLA MUSEOLÒGIC


37

M PLA MUSEOLÒGIC


1.10. LA MURALLLA LIBERAL

Darrere de la Subdelegació del Govern es troba la plaça de la Muralla Liberal presi-dida per un llenç de les antigues muralles carlistes. És l’únic que es conserva de l’es-tructura defensiva de la ciutat. En concret, formava part de la Bateria del Gas, bastió d’artilleria.Els trams de la muralla que es conserven actualment van ser aixecats a l’any 1837, amb la primera guerra Carlina (1833), sobre les muralles medievals que ja existien. Les restes més importants es troben a la plaça de la Muralla Liberal, havent-se trobat vestigis a la plaça «Dolçainers» i al solar de l’Espai d’Art Contemporani.La Muralla Carlina està catalogada com Bé d’Interès Cultural i figura inscrita en el patrimoni Nacional i en el patrimoni Cultural de la Generalitat Valenciana.

1.10.1. Estat actualLa muralla lliberal es troba en un entorn de la plaça, agradable i ben ordenat. Està cercada per una barana metàl·lica i disposa d’un suport de panell autoportant sense informació, per tant, el visitant no disposa «in situ» de cap informació sobre el recurs.• L’accés és lliure

1.10.2. PropostaEs proposa la realització d’una col·lecció moderna de panells autoportants amb in-formació sobre el recurs, amb un disseny senzill i acurat (verticals, horitzontals) que s’integre en l’entorn i tinga en compte els problemes de vandalisme i la necessitat de manteniment. Una solució que aplicada a tots els recursos patrimonials que s’hagen de senyalitzar en exterior (ermites, torre dels alçaments, rutes, etc.) establirà un codi unitari reconeixible per als visitants i aportarà coherència.

38

M PLA MUSEOLÒGIC



Muralla CarlistaSecció 1a. Béns d’interés cultural

Codi: 12.05.040-017Denominació: Murallas CarlistasAltra denominació: Murallas Guerras CarlistasMunicipi: Castelló de la PlanaComarca: la Plana AltaProvíncia: Castelló Localització: plaza de la Muralla liberal.Ús primitiu: defensivo.Tipologia: edificis - edificis militars - muralles.

Dades jurídiquesSecció: primeraClasificació: bienes inmuebles 1ªCategoria: monumentoEstat: declaración genéricaAnotació Ministeri: R-I-51-0008996Fecha anotación: 15/12/99Tipus de delimitació: delimitado - delimitación Jurídica Provisional - Incoación de Entor-no (ver delimitación en el mapa). Publicacions DOGV: Resolució entorn de protecció

Dades entornData resolució: 29/10/96Data publicació: 13/12/96

39

M PLA MUSEOLÒGIC


1.11. EL MOLÍ MITJÀ O SEGON MOLÍ DE CASTELLÓ

El Molí Mitjà o o Segon Molí de Castelló està lligat a la memòria històrica de la po-blació, es tracta d’un moli que ha estat en funcionament ininterromput, almenys, des del segle XIV. L’edifici de 455m2 està situat just sobre el traçat de la séquia Major i al peu del vell Camí dels Molins.

1.11.1. HistòriaEl següent text està extret de «l’Informe tècnic de documentació i avaluació patrimo-nial del Molí Mitja o Segon Molí de Castelló de la Plana (estudi històric, arqueològic i arquitectònic)» realitzat per Ofitesc:

El Molí Mitjà fou conegut també com Molí del Mig i Segon Molí. Amb aquestes tres denominacions, que venen a significar el mateix, s’ha conegut un dels tres casals moliners situat a sobre de la Séquia Major de Castelló, en el tram que va del partidor de la séquia de Coscollosa –situat a l’actual plaça de Maria Agustina– fins al riu Sec, almenys des del segle XIV fins a l’actualitat. En aquesta part del recorregut de la séquia i del camí dels molins que transcorria al seu costat, des de l’època baixme-dieval existiren tres edificis que, atenent la seua continuïtat, reberen el nom popular i ben aclaridor de Primer Molí, Segon Molí o Mitjà, i Molí Jussà, Darrer Molí o sim-plement Tercer Molí. Podem intuir els orígens del Molí Mitjà, però no sabem amb exactitud quan va ser construït. És probable que puga correspondre a alguns dels establiments de casals que hem documentat abans de finals del segle XIII o princi-pis del XIV, però, ara per ara, no és possible relacionar-lo amb algun dels noms de persones concretes amb què la documentació de l’època identifica aquests casals. Això trasllada a la segona meitat del segle XIV la primera referència segura, amb el seu nom, que demostra que ja estava en funcionament aquest molí. Concretament es tracta de la comptabilitat de la Batllia reial de Castelló de l’any 1385, la més antiga conservada als arxius reials, i que el cita com a objecte d’una venda parcial. Concretament es diu que el Batlle reial havia venut la quarta part del casal arran d’haver-la embargat a Pere Colomer, notari de Vila-real, per haver fet una operació no legal amb na Marieta, vídua de Bernat d’Alçamora. L’oficial reial procedia a co-brar 80 sous per dita operació, els quals ingressava en favor de la hisenda pública, cosa que vol dir que el preu de dita quarta part de la instal·lació havia estat de 800 sous ja que l’impost o dret de lluïsme és el 10% de les operacions.

A partir d’aquesta data el Segon Molí, sempre sota el nom de Molí Mitjà, apareixerà de forma continuada als esmentats llibres de comptabilitat del Batlle de Caste-lló fins a inicis del segle XVIII, quan el Decret de Nova Planta aboleix el sistema foral d’administració pública. Però aquesta llarga durada de la documentació, de finals del segle XIV al 1700, ens permet comprovar de forma fefaent la continuïtat centenària en funcionament d’aquest vell casal, així com reunir alguna informació detallada sobre els seus propietaris i forma d’explotació.

40

M PLA MUSEOLÒGIC


La següent referència nominal sobre el casal és encara del segle XIV, quan l’any 1396 és venuda la meitat del casal per part de Llorenç Tahuenga a Jaume Escu-der, per un preu de 1.100 sous i drets de lluïsme i fadiga. Aquest mateix document ens permet saber la renda anual que es pagava a la corona per part dels seus posseïdors: un cens de 5 cafissos de forment i altres 5 d’ordi, els quals solien ser taxats al preu normal d’ambdós blats en aquell moment, per la qual cosa hi ha anys que s’anota l’ingrés en moneda que ha representat per a la hisenda reial aquest impost. Al mateix temps aquests primers documents ens permeten conèixer de forma exacta quina era la situació legal del casal, la qual venia a coincidir amb la de la gran majoria dels molins de Castelló ja que aquests artefactes estaven esta-blerts en emfiteusi al seus beneficiaris, això és, no eren propietat alodial o absoluta dels seus titulars. De fet l’únic molí de Castelló de total propietat particular entre els segles XIII i XIX fou el molí Casalduch. El seguiment de la comptabilitat fiscal dels anys següents al voltant del 1400 ens forneix també una altra informació ben interessant, com és el fet de compartir la propietat del molí en aquella època. No és aquesta la situació més habitual ni comuna en el context valencià general ni tampoc en segles més avançats, però en canvi la tenim ben documentada per al Castelló del segle XV en diversos molins. (...) Les coses, però, canviaren a partir de l’any 1407 perquè en Domingo Dolç anà donant les passes necessàries per a aconseguir la total propietat del casal. En aquesta data comprà la seua part als Santa Creu i el 1412 una altra part als germans Berenguer i Lluís Alçamora, de tal manera que durant el primer quart del segle XV l’explotà d’una forma dominant mentre la vídua d’en Lluís Alçamora només mantenia una quarta part del casal. La diferència rau en què Domingo Dolç fou el cap d’un llinatge que gestionà altres molins al Castelló de principis del Quatre-cents, un veritable professional dels ne-gocis locals que controlà diverses instal·lacions de la capital de la Plana en aquell temps. Segons el llibre de la peita de l’any 1398, el registre fiscal del municipi castellonenc equivalent al posterior cadastre, el nostre personatge era qualificat d’hostaler i era propietari d’un dels tres hostals de la vila (avaluat en 2.200 sous), d’una taula a la carnisseria, del Molí Roder, el més proper a les muralles i avaluat en 4.000 sous, i de la meitat del Molí Mitjà (2.200 sous), de tal manera que esdevenia un pròsper negociant de l’època amb un patrimoni que el situava entre els dotze més rics de Castelló sobre un total de 900 famílies o cases. Domingo Dolç era de la Pobla Tornesa, o així consta l’any 1393 quan comprà el molí Roder a Bernat Galí, lloctinent d’escrivà de ració de la casa del senyor rei, i en els anys següents passà a controlar altres molins a més del Mitjà, concretament el molí Soterrani, el segon en volum de treball i producció de Castelló. El 1420, ell i el seu fill homònim també posseïen el molí Jussà i el molí d’en Olzina, per la qual cosa podríem parlar d’un control gens menyspreable sobre la producció farinera local. (...) La família Dolç mantingué aquest tipus de negocis encara una generació més perquè a partir del 1431 consta com a propietari del Molí Mitjà en Pere Dolç, fill d’en Domingo, mentre Domingo Dolç, menor, tenia el molí Jussà i el d’en Olzina, i com a hereus mantenien

41

M PLA MUSEOLÒGIC


el Soterrani i el Roder, si bé aquest darrer prompte consta a nom de Marc Dolç. (...) Per la seua banda el Molí Mitjà fou subhastat per la Cort del Justícia de Castelló el 31 de juliol i Antoni Renau, un veí de Cabanes, en comprà la meitat per 860 sous, mentre que de l’altra meitat ens consta que un tal Pere Fuster, sense saber com hi tenia drets, vengué el mateix any una quarta part del casal al mateix Renau (preu 400 sous), mentre que l’altra part era d’en Bertomeu Joan. Pocs anys després, el 1470, Bertomeu Joan comprà la totalitat del casal a en Renau (una operació que havia d’amagar algun deute o liquidació de comptes perquè el preu fou només de 300 sous), i el dit Joan amb el seu gendre Miquel Eximeno passaren a ser els moliners del Molí Mitjà durant la següent generació de finals del segle XV i prin-cipis del XVI. La presència d’aquest Miquel Eximeno com a titular del Molí Mitjà s’allarga en els comptes fiscals fins l’any 1542, pot ser una durada massa extensa per a pensar que no hi hagué pel mig un fill homònim no identificat als papers o, més raonablement, una continuïtat en la burocràcia administrativa (tampoc no és una sorpresa que això ja passe al segle XVI) que no alterà el nom del posseïdor dels registres fiscals malgrat la successió en l’herència. Afirmem això perquè el llibre de la peita de Castelló del 1527 atribueix el Molí Mitjà a na Beatriu Eximeno, sens dubte filla del nostre Miquel. Aquesta Beatriu és la que l’any 1542 venia el Molí Mitjà per 4.400 sous a un nou i poderós llinatge del Castelló Cinc-centista: els Feliu. Primer hi apareix un any només en Pere Feliu com a titular del casal, però a l’any següent ja hi consta a nom de n’Esperança Yolant Feliu i de Gascó, muller d’en Miquel Gascó, si bé el 1566 hi apareix a nom de Gregori Cucala. Al segle XVII, el Molí Mitjà ens consta durant la major part de dita centúria en mans de la família Miquel, un altre dels llinatges significatius i representatius del Castelló de l’època Moderna, els quals a més també posseïren el Molí Soterrani simultàniament. Cal assenyalar que a partir d’aquesta època la propietat dels molins de Castelló pas-sà de forma més general a mans de les famílies més riques, com a heretats que generaven una renda anual per al seu patrimoni, mentre que foren més estranys els estrictes moliners que encara podíem documentar a la Baixa Edat Mitjana. És un procés d’oligarquització dels principals recursos productius i que es mantindrà

42

M PLA MUSEOLÒGIC


fins a meitat del segle XIX, quan, en el marc del procés de la Revolució Burgesa en el context espanyol, fou general la venda d’aquest tipus d’instal·lacions de nou a una fornada de famílies estrictament professionals de la molineria i, sovint, perta-nyents directament a les classes populars. Simplement els molins deixaren de ser un monopoli a meitat del vuit-cents i es perdé l’interès pel seu control. Així, el Molí Mitjà, segons el llibre de la Peita de Castelló del 1721 era propietat d’en Jeroni Igual i Miquel, i el 1785, per via de matrimoni, constava com a propietat de la Marquesa de Castellfort, juntament amb el Molí Soterrani. En Jeroni Igual era un dels grans propietaris de Castelló del segle XVIII, amb més d’una dotzena de cases per la ciutat, una botiga, un forn al carrer Major i dos molins, l’esmentat Molí del Mig i el molí Soterrani.

El casal va continuar funcionant al llarg del segle XIX, essent esmentat en el cens del governador Campoamor de l’any 1848, com un molí amb una producció mit-jana. A finals de la centúria, el seu titular era Eliseo Soler, qui també ho era de part del molí Soterrani. Tot i això, el moliner que el tenia llogat era Domingo Font, pare d’una nissaga de moliners escampats per Castelló i Almassora, que anys més tard aniria a treballar al molí Catxo fins a la seua mort a mitjans del segle XX. En 1922, el seu fill José Font tornà a treballar en aquest molí que compraria en 1940 a l’esmentat propietari. D’aquesta forma es convertí en el darrer propietari i moliner del Molí Mitjà o Segon Molí, atés que en jubilar-se l’any 1964 tancà el molí com a indústria, encara que continuà utilitzant la part residencial de l’edifici. La seua filla, Amparo Font, fou la darrera propietària del molí –abans de passar a l’Excel·lentís-sim Ajuntament de Castelló–, i tot i que no molia, aconseguí que aquest molí fora l’únic del terme que continuà pagant els seus drets d’aigües al Sindicat de Regs.

(…)Es tracta d’un edifici en forma de «T» invertida, compost de planta baixa i plan-ta alta, amb coberta inclinada de teula àrab i murs de tancament i resistents de

43

M PLA MUSEOLÒGIC


fàbrica de maçoneria ordinària, amb addiccions d’altres materials i tècniques constructives.

L’edifici del molí queda segmentat en tres mòduls o blocs com ara:

a) la nau central d’origen medieval, i situada per-pendicular al camí Molins, que acull els carcaus o carcavons situats al llit de la séquia, la sala de moles en planta baixa i la cernedora en planta alta, es a dir, en aquest bloc queda tota la maquinària pròpia del molí.

b) la nau meridional, paral·lela al camí Molins, on se situava l’habitatge dels moliners distribuïda en dues plantes.

c) la nau septentrional, també paral·lela al camí Molins i dues plantes, emprada com a magatzem i corrals, a més de contenir el comú o latrina de l’edifici. A l’exte-rior existeix també un pati tancat de xicotetes dimensions, situat damunt la séquia, per a accés a les rampes que condueixen l’aigua a les rodes del molí situades en la llit de la séquia, per sota de la planta baixa de l’edifici.

El conjunt de cobertes de l’edifici vessa les seues aigües a la séquia Major.

(…)El valor històric, constructiu i arquitectònic de l’edifici és considerable (Inventari immobles d’etnologia, fitxa 5856. -www.cult.gva.es/dgpa/Etnologia/DetallesEt-no-). No obstant, la seua ubicació en una zona en expansió i la condició d’edifici lligat a la memòria històrica de la població (es tracta d’un edifici que ha estat en funcionament ininterromput, almenys, des del segle XIV), aconsellen l’acció reha-bilitadora sobre el mateix.

1.11.2. Projecte de rehabilitaióL’objecte del projecte va ser la rehabilitació de l’edifici i la seua posada en valor i fun-cionament, i la urbanització i condicionament del seu entorn, que s’estén al conjunt de terrenys resultants d’agregar a l’edifici actual un xicotet tram del Camí dels Molins i els terrenys obtinguts com a conseqüència del desenvolupament urbanístic del PAI LLEDÓ 3, el qual preveu el manteniment de l’edifici en la seua ubicació, amb destí dotacional d’ús públic.El projecte de rehabilitaió de l’edifici va realitzar: «la consolidació estructural de l’edifici, en el sentit més ampli, per aconseguir la introducció d’un programa de caràcter museístic i sociocultural, a més d’urbanitzar o afectar l’entorn per situar possibles espais de caràcter agrícola previs al moment de la molta dels productes del camp».

44

M PLA MUSEOLÒGIC


«En planta baixa es disposen: la zona de mòlta, enfront de l’accés de l’edifici amb un museu en què s’exhibirà maquinària i útils del molí, amb una zona en planta alta per a la maquinària de garbellament i selecció de farines, a la que s’accedeix a través d’una escala situada a la dreta de l’accés en planta baixa que també comunica la zona d’administració del propi museu situada sobre la vivenda del Moliner i per un elevador per a usuaris de cadires de rodes o persones disca-pacxitades; una sala d’exposicions i conferències de doble altura amb accés des de la zona esquerra de l’accés. Es rehabilita la vivenda del moliner situada en l’ala dreta de l’edifici. Es disposa també d’una zona de serveis per al personal i el públic en l’extrem nord de l’ala de l’esquerra».

L’ocupació màxima de l’edifici, segons el projecte, serà de: 67 persones.

1.11.3. Estat actualL’interior de l’edifici del Segon Molí està molt deteriorat degut al vandalisme sofert. Per tant caldrà realitzar treballs de rehabilitació i adequació tenint en compte el seu ús com a antena o subseu del Museu de la Ciutat. Algun dels treballs a realitzar són:• Neteja interior de la séquia.• Solucionar el tema dels abocaments d’aigües brutes, que causen males olors, mos-quits, ...

• Instal·lacions de llum, aigua, telèfon, internet, climatització i seguretat.• Restaurar el mecanisme del molí per posar-lo en funcionament, segons el projecte.• Instal·lació de reixes i baranes necessàries.• Rehabilitació de finestres deteriorades.• WC’s homes / dones/ adaptat.• Ascensor (previst en el projecte)• Revisar i esmenar les condicions d’accessibilitat.

1.11.4. PropostaSegons la informació obtinguda sobre el Segon Molí, l’objectiu de la primera rehabi-litació, que va quedar inacabada, era restaurar els mecanismes originals del molí per a què els visitants pogueren veure’l en funcionament realitzant demostracions de la mòlta del blat, així com restaurar la cuina i el menjador amb la llar de foc originals i una estança annexa (quadra?). També va ser objectiu, en els treballs de rehabilitació, conservar algunes zones de paviments i sostres originals i respectar i fer evidents les diferents fases constructives per les quals va passar el molí en ser ampliat en dife-rents èpoques (torre, ...). En la plaça, es va crear una zona pensada per al cultiu de blat, que després de la sega i la trilla seria mòlt al molí. Per tant, el projecte abastava tot el procés des de la sembra fins a la mòlta, del blat a la farina.

45

M PLA MUSEOLÒGIC


La proposta museogràfica seguirà la mateixa línia marcada al projecte originalment, ambientant la cuina i menjador amb el mobiliari i utensilis necessaris procedents de la col·lecció d’etnologia municipal. Amb una exposició explicativa del cultiu del blat, la recol·lecció (la sega) i la trilla a l’era, utilitzant recursos expositius com audiovisuals, panells explicatius i altres que se seleccionaran durant la redacció del projecte muse-ogràfic, ajudats per peces i eines de l’època. A més seria interessant per completar tot el procés, introduir la transformació de la farina en pa, realitzat pel forner, ofici del qual també es compta a la col·lecció museogràfica d’etnologia amb una àmplia mostra de ferramentes.Segons aquest plantejament l’objectiu del Segon Molí, seria crear un centre d’inter-pretació que formaria part del Museu de la Ciutat i que mostre el funcionament del molí i la història completa del blat al pa a Castelló.Proposta prèvia de continguts a desenvolupar en el projecte museogràfic:• El cultiu del blat.• La recol·lecció: la sega.• La trilla• La mòlta. El Segon molí. Molins fariners de Castelló.És important realitzar el projecte museogràfic paral·lelament al projecte de rehabili-tació, ja que un condicionarà l’altre.

1.11.5. Altres recursosUn recurs dinàmic i interessant, en connexió amb el discurs del Molí Mitjà pot ser abordar la transformació artesanal de la farina en pa amb la col·laboració de forns ar-tesans tradicionals privats que encara es troben en funcionament en la ciutat, com el forn del carrer Alloza o el del Carrer Mestre Chapí. Amb aquest sistema mostraríem al visitant tot el procés complet a més de potenciar la seua circulació per la ciutat i recolzar activitats artesanes locals.Un antic forn molt interessant per a recuperar i incloure’l dins la xarxa del Museu de la Ciutat és el forn de Miralles, actualment tancat i en venda i situat al centre de la ciutat al carrer Antonio Maura.

46

M PLA MUSEOLÒGIC


1.11.6. Fitxa Inventari

Molí del Mig

Codi: 17Denominació: Molí del Mig, Molí Mitjà o Segon Molí.Municipi: Castelló de la PlanaComarca: la Plana AltaProvíncia: Castelló Ubicació: Barri Ramell. Sobre el caixer de la séquia Major, uns 600 metres aigües avall del Primer Molí.Data construcció: Principis s. XIVAccés tradicional: des de Castelló, pel camí dels Molins.Nou accés: Ha quedat Integrat en la trama urbana d’un nou Pla d’Actuació Urbanística.Estat contexte: boTipologia: edificis - edificis industrials i preindustrials - molins - molins hidraùlics Autor: R. Lloría, S. Selma i E. GuinotData: 24/09/02

DescripcióAquest molí és l’únic, dels tres que van existir en aquest tram de la séquia Major, que s’ha mantingut en peu fins als nostres dies amb una estructura arquitectònica original d’època medieval. L’edifici consisteix en una nau de planta allargada, d’una sola cruixia, que es dis-posa de forma transversal al traçat de la séquia i sobre ella. La construcció té dues altures i coberta a una sola aigua.L’accés al molí es produïx per la façana lateral que dóna al camí. La fàbrica general de les seues parets és la maçoneria, prou compacta i en ocasions lluïda, encara que també presenta altres solucions i materials com els arcs de rajoles verticals en les eixides dels cacaus.La planta superior, inicialment usada com a magatzem, va ser ocupada progressivament per la primera maquinària industrial que s’introduïx entre finals del segle XIX i principis del XX: la limpia per a evitar les impureses en el gra i la cernedora que classificava les farines. En la part posterior del molí hi ha les comportes per a regular l’accés de l’aigua a l’interior dels cacaus, on es trobaven els rodets que impulsaven tot el mecanisme motor, que són dos, a més d’un vessador per a la circulació lliure de l’aigua. Una porta al costat del banc de les moles dóna accés des de l’interior del molí a l’esmentada zona que, en este molí, es troba protegida per una tanca que limita la manipulació de les comportes. El salt d’aigua es realitzava per mitjà de rampes amb canals descoberts que feien incidir el doll d’aigua sobre els rodets. En èpoques més recents, al molí se li van afegir dues naus més perpendi-culars a la inicial. Totes dues són de formes idèntiques i semblants a l’original, amb planta allargada, dues altures i coberta a una aigua. La primera es va fer per la seua cara nord i tocant a la séquia, configurant així una planta en forma de «L» invertida, destinant-se a magatzem, quadra per a les cavalleries i corral. L’altra va ser adossada al costat meridional produint el resultat final d’una «T» també invertida i generant una enorme façana paral·lela al camí. Este últim bloc va ser habilitat com a habitatge permanent per al moliner i la seua família. Es tracta, sens dubte, del molí millor conservat de tot el terme municipal, tant pel seu aspecte arquitectònic, al mantindre en gran mesura la seua estructura original, com per la presència d’una maquinària en condicions de posar-la en funcionament

47

M PLA MUSEOLÒGIC


ProcésEls molins fariners d’aigua s’accionen per mitjà d’una roda horitzontal o rodet. L’energia hidràulica es convertix en força motriu en incidir sobre el rodet i fer-lo girar, prolongant el moviment de rotació a la mola superior. La seua funció bàsica és moldre i triturar el gra per a convertir-lo en farina per mitjà de la fricció que la mola superior i mòbil realitza sobre la mola inferior que es troba encastada en un banc d’obra. L’objectiu de conduir l’aigua des de la pròpia séquia o des d’una bassa al cacau on es troba la roda d’àlems s’aconseguix mit-jançant la construcció d’un cup vertical o d’una rampa inclinada situats a la part posterior del molí Inicialment tot l’engranatge mecànic estava construït amb fusta. Només l’agulla de l’arbre i el dau sobre el qual este llisca en el moviment de rotació són de bronze, a més de la nadilla (peça que unix l’eix a la roda volandera o superior) que és de ferro. El procés d’industrialització va generalitzar l’ús del metall per a construir tot tipus de ferramentes i peces, incloses moltes de l’engranatge que van ser substituïdes. La separació entre les moles era més precisa, es va millorar el dibuix de les pedres i es van popularitzar les moles franceses (anomenades així per importar-se de la regió francesa de «La Ferté»), que mi-lloraven la qualitat de la farina de blat. La mòlta tradicional del gra comportava una sèrie de treballs manuals abans i després de transformar-lo en farina. La neteja del gra es feia submergint-lo en l’aigua de la séquia i assecant-lo posteriorment per a separar la corfa i el pallús del gra, i obtindre també un grau d’humitat idoni per a evitar que la fricció de les moles el cremara. Una vegada obtinguda la farina calia garbellar-la amb sedassos manuals per a separar-la segons les distintes qualitats. A partir de la segona meitat del segle XIX este procés es va automatitzar amb la introducció progressiva de màquines com la limpia i la cernedora. El primer artefacte separava les impureses del gra gràcies a la força centrí-fuga del seu tambor i, en ocasions, disposava d’un caragol sense fi que l’anava humitejant convenientment abans d’introduir-lo en la gronsa. La cernedora seleccionava els tipus de farines per mitjà de sedassos de diferent grossària. Ambdós màquines funcionaven gràci-es a un sistema de corretges accionades pel moviment de rotació de la mola. Amb l’aban-dó de l’energia hidràulica van passar a accionar-se de forma independent.

CalendariUn molí fariner hidràulic està constituït pel casal pròpiament dit i tota una sèrie de cons-truccions hidràuliques annexes que permeten el seu funcionament (séquies, bassa, cup o rampa, etc.). L’edifici del molí varia amb el pas del temps, va adquirint unes dimensions cada cop més grans, i aplica solucions arquitectòniques diferents per a cada època que s’adapten a les demandes i les necessitats del moment. Al casal es diferencien clarament dos espais: la sala de moles on es desenvolupa la funció de moldre el gra. Ací es troben les pedres junt amb la gronsa, que era on es depositava el gra perquè caiguera al centre de les moles, i la farinera, on s’arreplegava la farina que eixia d’entre les moles. També hi havia una grua per a alçar les pedres quan s’havien de repicar La sala inferior, denominada cacau, ocupa un espai generalment allargat, estret i de poca alçària, davall mateix de les moles. Allí es troba el mecanisme motriu del molí i l’engranatge que fa girar la mola su-perior. Al costat de la segitia (conducte per on ix l’aigua a pressió o per gravetat) es troba el rodet amb els àlems sobre un banc que s’acciona per mitjà d’un alçador des de la sala superior. La segitia disposa també d’un ganxo per a obrir o tancar el pas de l’aigua a través d’ella que es manipula des de la sala de moles, i permet moure o aturar el rodet.

48

M PLA MUSEOLÒGIC


1.12. ERMITES DEL CAMINÀS

1.12.1. Proposta d'actuacióEs proposa la creació del «Centre d’Interpretació del Caminàs» i el disseny d'un itine-rari interpretatiu per les ermites.El Centre d’Interpretació tindrà la seu a les instal·lacions de l’ermita de Sant Jaume de Fadrell que hauran de ser renovades i/o adaptades (climatització, il·luminació, etc.). En les sales d’exposició s’instal·larà una exposició on es presentarà el «Caminàs», la seua història, origen, creació i l'entorn (agricultura, arquitectura…) amb l'aigua com a fil conductor del discurs. L'itinerari interpretatiu del «Caminàs» tindrà parada en cadascuna de les ermites i es recolzarà en panells auto-portants8 i en àudio guies en idiomes que els visitants podran descarregar-se en els seus telèfons a partir de l’enllaç a la web del Mucc i que els guiarà per tot el recorregut.Tant en el recorregut de l’itinerari com en les mateixes ermites seran necessàries obres d’acondiciament i manteniment tant interiors com exteriors: resoldre desper-fectes a l'interior d'algunes ermites, vorera en el recorregut, il·luminació, neteja del recorregut, millorament de l'exterior de les ermites…

1.12.2. Ermites de l'itinerari• Ermita de Sant Jaume de Fadrell • Ermita de Sant Josep de Censal • Ermita de Sant Isidre i Sant Pere • Ermita de Sant Francesc de la Font• Ermita de Sant Roc de Canet • Basílica de la Verge del Lledó• Ermita de la Magdalena • Ermita del Carmen• Ermita de Sant NicolàsLes ermites de Sant Roc de la Donació i de la Font fe la Salut (en procés de cessió), pel seu caràcter privat, no es podran senyalitzar en tant la cessió no siga efectiva.

1.12.3. Contingut dels panells senyalitzadors de l'itinerari Esquema informatiu bàsic que oferiran els panells en cada parada de l'itinerari (tot el text del panell no superarà les 200 paraules):1) Plànol sintètic general de l'itinerari del Caminàs amb totes les ermites, indicant

l'ermita en la que es trobe el visitant.2) Informació principal de la pròpia ermita: dades específiques o bàsiques de l’edifici

(plànol edifici, gremi, any de construcció,...)

8 Per a donar-li coherència a tot el conjunt del Museu de la Ciutat, els panells auto-portants que s’instal·laran en cada una de les ermites tindran les mateixes característiques i disseny definit per a tots els recursos patrimoni-als del museu.

49

M PLA MUSEOLÒGIC


1.12.4. VisitesRespecte a les visites caldrà tenir en compte que només l’ermita del Lledó té un ho-rari de visita establert i que en les ermites que disposen d’ermità com Fadrell, Sant Josep i Sant Isidre, si es vol obrir al públic, caldrà pactar un horari fixe i condicions.L’itinerari es podrà realitzar de dues maneres:•Visita lliure: es podrà realitzar la visita lliure, autoguiada mitjançant telèfon i amb el suport dels panells senyalitzadors de les diferents ermites. El Centre d’Interpretació tindrà un horari mínim obert al públic. En aquest model de visita únicament es podrà accedir a l'interior de la resta d'ermites si tenen ermità (i dintre de l’horari establert).

•Visita concertada i guiada: es concertarà telefònicament i serà guiada, tant al cen-tre d’interpretació com a l’itinerari, i es podrà accedir a l’interior de totes les ermites.

1.12.5. Fitxes de l'Inventari General del Patrimoni Valencià

Ermita de Sant Fancesc de la FontSecció 2a. Béns de Rellevància Local

Codi: 12.05.040-011Denominació: Ermita de San Francisco de la FontMunicipi: Castelló de la PlanaComarca: la Plana AltaProvíncia: Castellón Localització: Camino viejo de BenicàssimÈpoca: S.XVIIIÚs primitiu: ReligiosoTipologia: Edificis - Edificis religiosos - Esglèsies - Ermites

Dades jurídiquesSecció: SegundaClasificació: Bienes inmuebles 2ªCategoria: Monumento de interés localEstat: BRL (Genérico)Modalitat: Bien de Relevancia Local según la Disposición Adicional Quinta de la Ley 5/2007, de 9 de febrero, de la Generalitat, de modificación de la Ley 4/1998, de 11 de junio, del Patrimonio Cultural Valenciano (DOCV Núm. 5.449 / 13/02/2007)

50

M PLA MUSEOLÒGIC


Ermita de Sant IsidreSecció 2a. Béns de Rellevància Local

Codi: 12.05.040-004Denominació: Ermita de San IsidroMunicipi: Castelló de la PlanaComarca: la Plana AltaProvíncia: Castellón Localització: Camino viejo del marÈpoca: S.XVII (1630-1644)Ús primitiu: ReligiosoÚs actual: ReligiosoTipologia: Edificis - Edificis religiosos - Esglèsies - Ermites

Dades jurídiquesSecció: SegundaClasificació: Bienes inmuebles 2ªCategoria: Monumento de interés localEstat: BRL (Genérico) Modalitat: Bien de Relevancia Local según la Disposición Adicional Quinta de la Ley 5/2007, de 9 de febrero, de la Generalitat, de modificación de la Ley 4/1998, de 11 de junio, del Patrimonio Cultural Valenciano (DOCV Núm. 5.449 / 13/02/2007)

51

M PLA MUSEOLÒGIC


Ermita de Sant Jaume de FadrellSecció 2a. Béns de Rellevància Local

Codi: 12.05.040-005Denominació: Ermita de San Jaime de FadrellAltra denominació: Museo Municipal de EtnologíaMunicipi: Castelló de la PlanaComarca: la Plana AltaProvíncia: Castellón Localització: Camino CaminásÈpoca: S.XIV; S.XVII; S.XVIIIÚs primitiu: ReligiosoÚs actual: ReligiosoEstil: Arquitectura Medieval Tipologia: Edificis - Edificis religiosos - Esglèsies - Ermites


Descripción(Extraída de la memoria de prospección del nuevo acceso ferroviario al puerto de Caste-llón (exp: 2012/0336)Según Madoz fue iglesia parroquial del antiguo pueblo de Fadrell, con pila bautismal y cementerio exento cerrado con dos piedras labradas con motivos cruciformes a ambos lados d ela puerta. El origen parece ser una alquería islàmica con restos en sus muros, si bien también podría contar con sillares trabajados de factura romana. Situado junto a la intersección con el Caminàs.

52

M PLA MUSEOLÒGIC


Ermita de Sant Josep del CensalSecció 2a. Béns de Rellevància Local

Codi: 12.05.040-010Denominació: Ermita de San José del CensalMunicipi: Castelló de la PlanaComarca: la Plana AltaProvíncia: Castelló Localització: Camino CaminásÈpoca: S.XVIIÚs primitiu: ReligiosoÚs actual: ReligiosoEstil: BarrocoTipologia: Edificis - Edificis religiosos - Esglèsies - Ermites


DescripcióJunto al camino del Caminàs, antigua vía prerromana que cruza la comarca de la Plana, se encuentra esta ermita cuya construcción y bendición se encuentra documentada, la primera en 1685 y la segunda el 25 de junio de 1685.

Se trata de una ermita de planta rectangular con una sola nave dividida en dos tramos separados mediante pilastras adosadas a los muros y cubiertos con bóveda de arista.

Al interior el altar se destaca únicamente por una hornacina, y en el mismo muro se encuentran pinturas murales en dos medallones en los que se representan el Nacimiento de Jesús y la Huida a Egipto. La sacristía se encuentra tras el altar, y presenta una cubierta con dos bóvedas de arista separadas por un arco rebajado de medio punto.


53

M PLA MUSEOLÒGIC



Al exterior destaca la portada de la ermita situada a los pies y cubierta por un porche. Se trata de una portada de arco de medio punto realizada con dovelas. El porche presenta una cubierta a un agua con teja árabe y un arco de medio punto. Sobre en porche se abre una hornacina, y rematando la fachada se eleva una espadaña con un solo vano con arco de medio punto. La cubierta de la ermita es a dos aguas con teja árabe. La fábrica de la ermita es a base de mampostería recubierta de cal, y entramados de madera.

Cabe destacar la existencia de azulejos barrocos en el presbiterio, así como el aguama-nil realizado en piedra y embebido en el muro con una concha avenerada que se encuentra en la sacristía.

Adosada a la ermita se encuentra la casa del ermitaño de dos plantas, así como una cuadra de una sola planta. En la inmediaciones de la ermita se encuentra un pozo.

Ermita de Sant Roque de CanetSecció 2a. Béns de Rellevància Local

Codi: 12.05.040-027Denominació: Ermita de San Roque de CanetMunicipi: Castelló de la PlanaComarca: la Plana AltaProvíncia: Castelló Localització: Camino de los MolinosÈpoca: S.XVII (1652)Ús primitiu: ReligiosoTipologia: Edificis - Edificis religiosos - Esglèsies - Ermites


54

M PLA MUSEOLÒGIC


Iglesia de San Nicolás de BariSecció 2a. Béns de Rellevància Local

Codi: 12.05.040-030Denominació: Iglesia de San Nicolás de BariAltra denominació: Ermita de San NicolásMunicipi: Castelló de la PlanaComarca: la Plana AltaProvíncia: Castelló Localització: C/ Alloza, 143Ús primitiu: ReligiosoTipologia: Edificis - Edificis religiosos - Esglèsies


55

M PLA MUSEOLÒGIC


1.13. ITINERARIS URBANS: MURALLA MEDIEVAL / CASTELLÓ REPUBLICÀ

El Consell de Cultura de l’Ajuntament de Cas-telló està treballant en el disseny i implementa-ció de dues noves rutes culturals per a la Ciu-tat. Es tracta de rutes urbanes o itineraris que ens descriuen, en un cas, la Castelló medieval a través d'un recorregut pel traçat de la muralla, i en l'altre, el Castelló Republicà. Aquests itine-raris ens ajuden a la interpretació de recursos existents o ja desapareguts que formen part de la nostra història.Els recorreguts seran autoguiats i es recol-zaran en panells autoportants a l’inici de cada itinerari, punts de parada instal·lats en llocs concrets del recorregut, a més d’un àudio-guia en tres idiomes (castellà, valencià i anglés) i fu-llet-guia. Els visitants podran descarregar les àudios-guies des de la web del Mucc.Accés Lliure.

56

M PLA MUSEOLÒGIC


1.14. PARC RIBALTA

El Parc Ribalta és un jardí històric inclòs en un conjunt històric artístic. Està declarant al costat de la plaça Tetuan i la plaça de la Independència, Bé d’Interés Cultural.La Direcció Territorial de Patrimoni ens proposa incorporar el Parc Ribalta al Mucc, pel que s’haurà d’estudiar en un projecte de “recuperació” dels jardins, senyalització històrica, àudio guia, fullet-guia.

1.14.1. Valors històrics i patrimonials del parc de Ribalta «En 1804, antic cementeri de Castelló fou traslladat des de la plaça vella a un nou lloc a l’oest de la ciutat, on actualment se troba el parc de Ribalta. En 1868, la ne-cessitat que la població tinguera un lloc digne on reunir-se va fer que s’exhumaren les restes i se les emportar en a un cementeri nou, que estava en obres.

El projecte de passeig de Ribalta fou presentant en l’Ajuntament eixe mateix any per Luis Alfonso y Brull, mestre d’obres i director de Camins veïnals. Luis Alfonso va utilitzar els elements habituals en la jardineria de l’època, visibles en jardins com els de Monforte i la Glorieta de València: un passeig central i unes placetes que articulaven els camins. Al final, junt a la placeta major, en la part més ampla del parc, hi havia una muntanyeta artificial amb una gruta. Un banc de pedra pica-da amb recolzament de ferro contornejava la placeta, que també tenia una pèrgola de fusta, sostinguda per pilars coberts de taulells.

Cal esmentar que el parc fou anomenat de Ribalta en memòria del pintor Fran-cisco Ribalta, que es creia que havia naixcut a Castelló, quan en realitat va nàixer a Solsona, província de Lleida, segons consta en l’acta del bateig. Huit anys després de que es va construir el Passeig de Ribalta, en 1876, s’expropiaren un terrenys adjacents, els quals estaven separats pel camí de Morella, per construir el Passeig Nou, més tard anomenat l’Albereda i posteriorment de l’Obelisc. Luis Alfonso, au-tor també d’aquest projecte, va tindre que modificar parcialment el traçat general per deixar fora un camp de garrofers dels quals era propietari el comte de Pest agua, el qual es resistia a cedir-lo. Els dos passeigs passaren a formar el conjunt que hui coneguem com Parc de Ribalta, amb una extensió de 77.787 metres qua-drats.

Aquest segon jardí conté bàsicament els mateixos principis geomètrics que el primer. De forma rectangular, està travessat per una sèrie de camins que coincidei-xen en el centre, donant a una plaça ovalada, on en 1892 es va alçar l’Obelisc. L’Obe-lisc "construït de pedra llaurada en cantons grans i rodejats d’una elegant tanca de ferro", segons la descripció del cronista Carlos Sarthou, que recorda la defensa dels castelloners contra l’exèrcit carlista durant els dies 7, 8 i 9 de juliol de 1837.

Les cròniques de finals del segle XIX parlen de les vetlades musicals i de la inauguració de l’enllumenat per gas del passeig de Ribalta, i dels castells de focs i la inauguració de l’obelisc en l’explanada central del Passeig de l’Albereda, que a partir d’aleshores passà a anomenar-se Passeig de l’Obelisc.

57

M PLA MUSEOLÒGIC


Es pot dir que la majoria dels esdeveniments de la vida ciutadana, des de les jures de bandera fins les primeres projeccions cinematogràfiques tingueren lloc en el parc, i que la majoria dels castellonencs acudien al parc a passar els dies festius.

Posteriorment anaren afegint-se nous elements. Ja en 1899 s’instal·là el primer quiosc per a la venda de gelats, i pocs anys després se traçaren uns laberints amb jardí, els anomenats "passeigs dels filòsofs". En 1904 es va construir l’anomenada Caseta del Pou, d’estil neomudèjar, per albergar el motor de rec. En 1910, la car-retera que separava el parc de Ribalta i el de l’Obelisc, i que s’anomenava Passeig dels Cotxes, passà a ser propietat municipal i s’integrà en el conjunt, mitjançant la plantació de nombrosos àlbers. Es pot dir que aleshores va nàixer el parc de Ribalta que hui coneguem. En 1915, en les terrenys que havien sigut del comte de Pesta-gua, es va fer, d’acord amb el projecte de l’arquitecte municipal Francisco Tomàs Traver, un safareig llarga, que intentava recrear un paisatge romàntic, amb una caseta d’ànecs i una estàtua de l’escultor Antonio Peiró, inspirada en una Venus de Cànova. En 1923 se va construir el Roselar, hui lamentablement ja no existeix, i s’alçà un colomer, de reminiscències modernistes. El pintor Vicente Castell Domé-nech (1871-1934), autor d’uns quants quadres del Parc de Ribalta, pareix ser l’autor del dibuix de l’enllosat de l’andana central del Passeig de l’Obelisc, amb rombes i gregues. Per aquesta època hi havia almenys tres quioscs, dos en la rotonda de l’Obelisc i una altre davant de la safareig.

Dos dels monuments que s’alçaren en el parc són obra de l’escultor Adsuara, el bust del guitarrista Tàrrega (1916) i l’estàtua del pintor Ribalta (1926). En 1925, s’alçà la Farola, un dels monuments més representatius de Castelló, en el centre de la Plaça de la Independència, que se troba en la convergència del passeig de Ribalta amb el de l’Obelisc. Cal esmenar també que a la plaça donen uns edificis modernistes. Modernistes són també molts bancs revestits de taulells decorats, que estan ubicats en distints llocs del parc.

En 1928 l’arquitecte municipal Francisco Maristany va rebre l’encàrrec de pro-tegir el safareig, per així evitats caigudes accidentals, i va afegir un baranes de balustres, que li conferien cert aire vienès. Maristany és autor també del templet de la música (1932), graciós edifici amb cúpula de ceràmica vitrificada de color blau, amb peces en forma d’escama, on la Banda Municipal donà nombrosos concerts. Al costat del templet de música està plantat un monument del pintor Castell, pale-ta en la mà, i en la placeta de safareig està el bust de Domingo Herrero, alcalde de Castelló, que es va col·locar en 1932.

L’Obelisc fou enderrocat per les autoritats franquistes en 1939, al finalitzar la guerra civil. Després, el tardofranquisme, va construir una Creu al Caiguts, que hui està dedicada a les Víctimes de la Violència. Però els canvis més substancials del parc, una vegada acabat, van tenir lloc en els anys 60 i 700, quan es va inten-tar adaptar el parc a la modernització de costums i usos, sense reparar que, per tractar-se d’un jardí històric, ja centenari, aquests canvis portarien a la destrucció d’una sèrie d’elements fonamentals el la seua estructura. Aquest fou el cas de la

58

M PLA MUSEOLÒGIC


transformació de la pèrgola de la part més antiga del parc en un edifici circular co-bert , destinat a espectacles multitudinaris, la qual cosa va destruir completament el sentit i la proporció d’un lloc excepcional.

El mateix criteri es va seguir per suprimir el Rosalar i convertir-la en una zona de jocs, i per transformar una porció del jardí geomètric en un parc infantil de tràfic, activitats que no tenien que haver-se fet en un parc històric de la importància del de Ribalta.

Quan en els anys 60 i 70 el parc es va destinar a usos concrets, la cura i el man-teniment general s’abandonaren. Les plantes van créixer anàrquicament, i el parc va perdre part del poder de convocatòria que tenia per als ciutadans.

El parc de Ribalta fou inclòs, per Real Decret de 19-06-1981, en la categoria de Conjunt Històric Artístic, amb l’Hospital Provincial, la plaça de bous, la plaça

de la Independència, el carrer de Saragossa i la plaça de Tetuán. L’any següent se reconstruí l’obelisc.

Vegetació La primera vegetació del passeig Vell estava composta fonamentalment per uns xiprers que quedaren de l’antic cementeri, pins trasplantats del Pinar, eucaliptus i àlbers cultivats en vivers prop. Però en 1877, quan es plantà el Passeig Nou, el parc es va completar amb espècies menys corrents, de les que perduren alguns exem-plars de gran valor.

Tomàs Clarà i ferrer, director de Jardins i Passeigs Municipals de la Ciutat i jardiner dels passeigs, no es va conformar amb les espècies que es cultivaven en Castelló, i va anar a comprar-ne a Barcelona i inclòs al Jardí Botànic de Valencià. Per això, com assenyala Maria Teresa Santamaría en el seu llibre sobre el Parc de Ribalta, "los ejemplares de Cocculus laurifolius (cóculo), Cupresus funebris (ciprés de los pantanos), Broussonetia papyrifera (morera de papel), Photinia serrulata (fo-tinia) y otros poco comunes, y que sin embargo solemos encontrar en los pocos jardines del XIX que quedan en la zona mediterránea, pero con la particularidad de que en Ribalta se han aclimatado de manera verdaderamente excepcional". També hi ha aliniacions de plataners de passeig, de gran envergadura. Aquesta valuosa vegetació, unida a a les possibilitats d’esbargiment que el parc ofereix, va fer que el parc de Ribalta el lloc de reunió més preat i més concorregut de Castelló durant la primera meitat d’aquest segle.»9

9 Consell Valencià de Cultura , «Informe sobre el parc de Ribalta i el pas del TVRcas (Transport de Via Reservada de Castelló)». Autor: Comissió de Llegat Històric i Artístic. Coordinador: Vicent Àlvarez i Vicente Muñoz Puelles. Aprovació: Ple de 21 de desembre de 20.

59

M PLA MUSEOLÒGIC


El parc Ribalta (Antonio Gascó Sidro)«El edificio y rotonda de La Pérgola remataba -aún hoy una aprovechada edifi-cación de 1969, de hormigón, arcos de hierro y cubierta de plástico, conserva la misma denominación- el tramo final del originario Paseo de Ribalta. Si bien hoy ese nombre designa el amplio jardín de tres cuerpos que sigue a la plaza de la Independencia y se veía cerrado hasta hace algunos años, por la verja del antiguo trazado ferroviario, en 1868, cuando se llevó a cabo el proyecto hacía referencia al sector más septentrional del jardín, de perímetro isósceles. Los otros dos espacios del parque fueron el andén central y el paseo de la Alameda o del Obelisco.

La configuración del conjunto, empieza a finales del siglo XIX, cuando la ciu-dad comienza a industrializarse. Se construyó, por iniciativa del ayuntamiento, para ofrecer a los viajeros del tren la sensación de poder económico en la ciudad. Como es sabido, se construyó sobre el antiguo Cementerio del Calvario, y desde el pri-mer momento se dedicó al pintor Ribalta (pintor catalán, al que se creía nacido en Castelló, como señalábamos en estas mismas páginas hace 15 días). En 1876, el ayuntamiento, amplió el parque sobre los terrenos cedidos por el Conde Pestagua, al que primeramente se le llamó Parque de la Alameda, y posteriormente, Parque del Obelisco.

El Parque Ribalta (propiamente dicho), tenía originariamente y aún hoy un con-torno triangular alargado, adosado a la antigua Carretera a Morella. La redacción del proyecto, corrió a cargo del arquitecto Luis Alfonso. Al otro lado de la entonces carretera se creó el llamado Parque del Obelisco también trazado por Luis Alfonso, en colaboración con Salvador Fors y el jardinero Francesc Tirado. Como hoy po-demos apreciar, está atravesado por un paseo diagonal empedrado, que se dirige hacia la antigua Estación de Ferrocarril, en el centro del paseo, se encuentra una gran plaza en la que se ubica el obelisco obra de Tomás Traver donde desembocan el resto de paseos del parque. Los espacios dejados por los paseos, están llenos de senderos, que en sus uniones forman los intrincados parterres con bancos co-nocidos con el vernáculo nombre de "maranyetes". Al final de esta zona está el simpático estanque de tan romántico ambiente.

La Pérgola, recinto romántico de reminiscencias zarzueleras y de verbena vera-niega, conformaba la única arquitectura del primitivo paseo de Ribalta. Se compo-nía de dos círculos concéntricos, el exterior de los cuales presentaba un banco de sillería de piedra con respaldo de forja, de evidente estilo isabelino. El proyecto del primer paseo de Ribalta es de finales de 1868, lo que explica el aire isabelino de la verja de hierro del respaldo del banco corrido del recinto de la Pérgola. Frente a él se alzaban pilares, con basamento clásico, revestidos de azulejos, en cuyo extremo se sujetaban livianas vigas de madera, sostén enredado de las ramas de las rosa-ledas, jazmines, hiedras y otras plantas trepadoras, que vendaban la armadura de cubierta a modo de translúcida techumbre. De estas vigas que unían, por su parte superior los dos círculos de la Pérgola, pendían acristalados farolillos troncopira-midales de forja que iluminaban nocturnamente el recinto. En el medio del círculo,

60

M PLA MUSEOLÒGIC


aparecía un reducido estanque y en el extremo opuesto del eje longitudinal, una caseta de dos plantas con arcos en la inferior y una abalustrada balconada con amplia terraza en la primera.

La cubierta del cuerpo superior a cuatro aguas se hizo con tejas de vidriado cerámico de color azul, tono dominante en los azulejos que recubrían los pilares del doble círculo externo. La caseta del fondo que tenía un aire de palacete italiano –por la significación de los porches con arcos de medio punto de la planta baja, las pilastras rematadas en toscano y el balaustre del balcón– engastado en la arquitec-tura de las villas campestres valencianas del modernismo, pertenece a la autoría de Salvador Fons. Opina María Teresa Santamaría en su libro titulado “El Parque de Ribalta”, que la Pérgola se construyó en una fase posterior a la casa, dando la fecha de 1876 como la del inicio de las obras de la doble rotonda.

Aún determina más la investigadora, precisando que la construcción de la fuen-te inicial costó 836 pesetas con 95 céntimos. Posteriormente este surtidor se mo-dificó dejando un parterre sembrado de alegradas flores de cálida policromía en su corona central y una circunferencia exterior, poco más alta que un rodapié de azulejos, gemelos a los del resto del conjunto, que cercaba el pequeño estanque.

La última reforma del entorno perteneció a los años sesenta del siglo XX. Los bancos de cerámica de las avenidas del parque, construidos en la segunda década del siglo XX, gustaban en sus motivos de azulejería de recordar la ambientación de la pérgola, o cuanto menos avenirse con su primor de decoración modernista manteniendo unos dibujos y cromatismos muy habituales en la producción de las fábricas de Onda.

Un rincón, hoy casi desaparecido y especialmente romántico, que daba una umbría de placentera apacibilidad y frescura al entorno de la añorada Pérgola, era la gruta y montañita artificial, emboscadas en el tramo SW de la amplia glorieta. De la parte superior de la montaña, musgosa y abrupta, manaba un manantialillo cuyas aguas, a modo de peinado telón, caían por la frente de la gruta lateral, yendo a morir en un recoleto estanque que cerraba este paraje. Era muy frecuente este tipo de grutas artificiales en los parques románticos que otorgaban al ambiente una cierta escenografía montaraz muy acorde con los criterios de devoción natura-lista de la época. Una vecina fuente que manaba perennemente (conocida popular-mente con el humorístico y procaz nombre de "el Piliuet") era la cita inmediata que en el verano permitía apagar la sed a los viandantes del parque. La humedad de este manantial y la de la cascada de la gruta, otorgaban, junto al ritmo monótono de su sonido, un olor especial a naturaleza viva y fértil que caracterizaba el entorno acentuando su melancólico carácter.

La Pérgola fue, sobre todo en los veranos, paraje de regocijos verbeneros, sin-gularmente en las fiestas de agosto. Asimismo en las tardes dominicales, a partir de 1920, eran populares los bailes en los que las orquestas locales amenizaban los devaneos de los más jóvenes, constituyendo una escena narrativa de comportami-entos que particularizan otras épocas. Sus bancos de piedra, las sillas plegables y

61

M PLA MUSEOLÒGIC


las mesas del círculo eran a diario, sobre todo en las mañanas, escenario de tertu-lias de los jubilados y de las chácharas de las niñeras vigilantes del asueto de sus pupilos».10


Parc Ribalta Secció 1a. Béns d’interés cultural

Codi: 12.05.040-021Denominació: Parque Ribalta, Plaza de la Independencia y Plaza TetuánMunicipi: Castelló de la PlanaComarca: la Plana AltaProvíncia: Castellón Localització: Paseo Ribalta, Plaza de la Independencia y TetuánÈpoca: S.XIX 1868, 1876Ús primitiu: PúblicoÚs actual: PúblicoTipologia: Infraestructuras - Zonas verdes - Parques

Dades jurídiquesSecció: Primera Clasificació: Bienes inmuebles 1ª Categoria: Conjunto histórico Estat: Declaración singular Anotació Ministeri: R-I-53-0000246Data disposició: 19/06/81Data publicació BOE: 10/08/81Tipus de delimitació: Delimitado - Delimitación Definitiva - Delimitación Conjunto His-tórico

Descripción:Se trata de una de las zonas más representativas de la ciudad. La configuración de este conjunto parte de finales del siglo XIX, cuando la ciudad inicia un despliegue hacia la industrialización, que no llegó a tener una gran repercusión en aquel momento mante-niéndose las actividades artesanales.

En 1868, inaugurado el ferrocarril Valencia-Sagunto-Castellón, el Ayuntamiento decide realizar junto a la estación de Renfe el Paseo Ribalta, como muestra del poder económico de la ciudad y de la burguesía agraria. En el solar del antiguo cementerio del Calvario se planteó éste Parque Ribalta (pintor catalán que entonces se suponía hijo de Castellón), con un contorno triangular alargado, adosado al antiguo paseo-carretera de Morella. La redacción del proyecto fue a cargo de D. Lluís Alfonso, así como también el diseño de los jardines al modo romántico. La traza de andenes y macizos, se conserva en la actualidad. Contiene inscritos dos triángulos comunicados por una recta avenida; el circulo de mayor tamaño era una pérgola, con una casa de recreo en el lado noroeste y un estanque en el


10 Antonio Gascó Sidro

62

M PLA MUSEOLÒGIC



centro, hace unos años se construyó un edificio circular. La otra rotonda tiene en el centro la estatua sedente del pintor Ribalta realizada por Juan B. Adsuara, inaugurada el 27 de marzo de 1927. La avenida central, desde la plaza de la Independencia al recinto de la pér-gola, y otros lugares del parque están decorados con bancos de cerámica.

El Ayuntamiento decidió en 1876 la ampliación del parque con los terrenos cedidos por el Conde de Pestagua. Fue trazado por D. Lluís Alfonso en colaboración con D. Salvador Fors y el jardinero Francesc Tirado. El nuevo paseo, se llamó primeramente de la Alameda y luego del Obelisco, tenía una superficie cuadrada de casi 200 metros de lado. Una aveni-da empedrada atraviesa diagonalmente, que va desde la plaza de la Independencia hasta le estación de ferrocarril, tiene en el centro una gran plaza de la que irradian otras avenidas que enlazan con los amplios andenes exteriores. En las parcelas interiores aparecen sen-deros con vericuetos; los románticos “paseos de filósofos” o “maranyetes”.

En 1897 se erigió un obelisco proyectado por Francesc Tomás Traver, que dió nombre al paseo. Fue destruido en 1938 y rehecho en 1980. Instalado en la plaza central, recuerda las jornadas del 7, 8, y 9 de julio de 1837 cuando la ciudad resistió los ataques carlistas. Una balaustrada recorre la plaza decorada en la parte baja con cerámica.

En 1920 se trazaba un estanque, y en 1934 se levantaba el templete de música, obra de Francesc Maristany. El templete con 16 columnas geminadas con capitel corintio que sustentan una cúpula de media naranja que no se refleja al interior.

Diversos monumentos se encuentran en este parque como el busto de Tárrega en bronce, de Adsuara, y busto de Vicente Castell también en bronce realizado por Octavio Vicent. La antigua rosaleda es en la actualidad un parque infantil, en él se encuentra el monumento al Año Internacional del Niño de 1979. Junto al estanque se encuentra el mo-numento a Domingo Herrero de Tomás Colón Bauzano.

La Plaza de la Independencia se configuró a finales del siglo XIX y principios del XX, integrándose perfectamente con el parque. En ella se encuentra “La Farola”, monumento erigido en 1925 para conmemorar la coronación canónica de la Virgen del Lledó, que junto con los edificios de rasgos modernistas e historicistas configuran uno de los entornos mas peculiares de la ciudad. El conjunto de edificaciones que la rodean son de los años 20, de poca altura, entre medianeras, que destacan por sus motivos ornamentales en fachadas e interiores, combinando perfectamente con la apertura vegetal del parque.

La Plaza de Tetuán se encuentra al final de la calle Zaragoza. Se configuró a finales del siglo XVIII (al ser derribado el recinto amurallado que rodeaba a la ciudad) donde se levantaba la antigua ermita del Calvario. En la actualidad ofrece una configuración propia de los años 20-30. Tiene vegetación mediterránea y un conjunto de edificaciones entre medianeras, de una a cuatro plantas, con desván y donde predomina el eclecticismo de la época, a pesar de destacarse influencias casticistas y racionalistas. Junto a ella se levanta el edificio de Correos proyectado por Demetrio Ribes en 1917 en colaboración con Joaquín Dicenta Vilaplana, tras sufrir diferentes transformaciones se concluiría en 1932.

63

M PLA MUSEOLÒGIC


1.15. ITINERARI URBÀ: ARQUITECTURA MODERNISTA

El patrimoni arquitectònic de Castelló és ampli, amb importants mostres d’arqui-tectura modernista (en la majoria dels casos Béns Catalogats) que ens parlen d’un moment històric de Castelló i d’un context social concret. Arquitectes com Francesc Tomàs Traver, Demetrio Ribes, Godofredo Ros d’Ursinos, ..., són representants de l'estil modernista a Castelló.El coneixement del patrimoni és la millor forma de protecció, pel que és important va-loritzar-lo i la creació d’un itinerari autoguiat recolzat en plaques identificatives11 (poc intrusives) instal·lades en els mateixos edificis pot ser un recurs molt efectiu. L'itinera-ri cultural estarà recolzat per un fullet-guia en tres idiomes (castellà, valencià i anglés).Per a la definició de l’itinerari i la redacció dels continguts caldrà comptar amb l’as-sessorament d’especialistes en la temàtica. Per a la instal·lació de les plaques l’Ajuntament deurà sol·licitar autorització als propi-etaris dels edificis de l’itinerari.

11 Les plaques identificatives estaran incloses dins del projecte de senyalització històrica del Museu de la Ciutat, i consensuades amb la Direcció Territorial de Patrimoni de Castelló.

64

M PLA MUSEOLÒGIC


2. Seu central del Museu de la Ciutat: avaluació d'edificis

2.1. Avaluació d'edificis municipalsDes de l’inici del projecte s’han estudiat diferents edificis municipals per establir la seu principal del Museu de la Ciutat de Castelló, possibles subseus i el magatzem, segons la proposta de museu realitzada. Els edificis estudiats són:

• Tetuan XIV. Actualment aquest edifici està ocupat pel Museu Militar, la policia Mu-nicipal, els bombers i altres entitats. Després de l’avaluació d’aquest edifici com a possible ubicació per al Magatzem-taller de Restauració s'ha descartat donat que no hi ha espai lliure que complisca les condicions necessàries. • Antic Asil (carrer Governador Bermúdez de Castro, 12). Es tracta d’un edifici de grans dimensions amb capacitat suficient per a la instal·lació de tots els equipaments necessaris per al Museu de la Ciutat (magatzem, sales d’exposició, magatzem-taller restauració, arxiu-biblioteca-fototeca-videoteca...). Les condicions de l’edifici requeri-rien una reforma d’adequació important.

• Maset Blau. Antic maset de 1907 situat en l’avinguda Alcora. L’Ajuntament ha posat en marxa un projecte de rehabilitació de l’edifici que s’executarà pròximament. Es tracta d’una construcció amb interés arquitectònic, molt interessant per a la instal·la-ció d’una subseu del Museu de la Ciutat, encara que resulta una mica menut. L’Ajuntament descarta la seua utilització com a antena del Museu de la Ciutat atés que s'ha previst donar-li un altre ús.

• Casa de Cultura (carrer Antonio Maura, 4). L’edifici on se situa la Casa de Cultura està ocupat en l’actualitat per l’Ateneu, sala d’exposicions temporals de caràcter artís-tic, magatzems, sala polivalent, espais per associacions municipals, escola de teatre, etc. Aquest edifici té avui en dia un ús cultural intens. Es tracta d’un edifici que té grans mancances principalment en seguretat i accessibilitat. Serà rehabilitat en un futur pròxim; es dotarà de WC’s adaptats, s’eliminaran les barreres arquitectòniques i es condicionarà en general l’interior de l’edifici.Tant per la seua ubicació com per a les característiques de l’edifici (sostres alts, sales amples i diàfanes, pati interior...) seria un espai adequat per a instal·lar la seu principal del Museu de la Ciutat.L’Ajuntament descarta la seua utilització com a seu del Museu de la Ciutat atés que s'ha previst donar-li un altre ús.

65

M PLA MUSEOLÒGIC


2.2. Avaluació de la Casa Matutano• Casa Matutano. La casa Matutano és actualment la seu del Museu Etnològic de Castelló. El Museu Etnològic de Castelló es va inaugurar en 1985 en l’ermita de Sant Jaume de Fadrell amb el suport de l’Ajuntament i l’impuls de Rafael Ribés Pla. La col-lecció, que superava les dues mil peces, va deixar menut el museu de l’ermita pràcti-cament des de la seua creació, fet que va fer necessària la localització d'una nova seu més àmplia per exposar la col·lecció completa. El Museu es va traslladar en 2009 a la seua seu actual, la Casa Mantuano, cedida per la Diputació de Castelló. L’edifici havia sigut abans seu del Museu de Belles Arts, el qual es va traslladar per falta d’espai i deficiències en l'edifici (humitats). La Casa Matutano és un edifici d’aproximadament 981 m² útils, construït l’any 1750 i reformat l'any 2009 pel seu propietari, la Diputació de Castelló. Com a ubicació de la seu central del futur Museu de la Ciutat de Castelló, és recomanable que l’edifici siga reformat i actualitzat per a millorar les condicions de conservació i exposició de les peces així com la seua funcionalitat i el confort del visitant. Es tracta de fer un museu del segle XXI aprofitant els valors de l'edifici del segle XVIII i el punt de partida de la reforma hauria de ser el programa funcional que propose el museòleg que realitze el projecte museogràfic.La col·lecció museogràfica municipal permanent del carrer Cavallers, està formada per més de 2.300 peces, repartides en sales d’exposició i magatzems en la planta baixa i planta quarta (escales-terrat). Les condicions d’emmagatzematge i accés a les peces emmagatzemades no són adequades sent especialment preocupant l'em-magatzematge en la planta quarta per la sobrecàrrega que suposa sobre els forjats, pel que és prioritari traslladar aquestes peces a un magatzem-taller de restauració condicionat.L’edifici també està afectat per termites i corcs i caldrà realitzar un diagnòstic, per empresa especialitzada, per avaluar l’afectació i definir el tractament necessari.Si finalment s'optara per triar la Casa Matutano com a seu del Museu de la Ciutat de Castelló, els passos a seguir serien els següents: 1) Elaboració del projecte museogràfic, principalment del programa funcional d'acord

amb el seu ús.2) Elaboració del projecte arquitectònic d’adequació de l’edifici.3) Gestió amb la Diputació de Castelló, propietària de l’edifici, sobre les reformes de

la Casa Matutano. 4) Tancament del Museu d’Etnologia: trasllat de les peces al magatzem-taller de res-

tauració on seran emmagatzemades i tractades (neteja, tractaments concrets).5) Execució del projecte de reforma arquitectònica.6) Execució del projecte museogràfic.

66

M PLA MUSEOLÒGIC


II. PROGRAMA

67

M PLA MUSEOLÒGIC


3. Programa institucional

3.1. Concepte Museu de la Ciutat

El Consell Internacional dels Museus (ICOM) defineix un museu com una institució sense ànim de lucre al servei de la societat i del seu desenvolupament, oberta al pú-blic, que adquireix, conserva, investiga, comunica i exposa, per raons d’estudi, educa-ció i entreteniment, evidències materials dels pobles i del seu context.Aquest tipus d’equipaments són espais culturals especialitzats que reuneixen una col-lecció de béns mobles que s’exposen a partir d’un projecte museològic i museogràfic.El concepte general del Museu de la Ciutat de Castelló que es planteja –una vegada realitzats els treballs previs d’anàlisis del patrimoni municipal, tant a nivell moble com immoble– és un concepte obert i ampliable, un museu constituït per una seu central que funcionarà com a centre de recepció de visitants (com s’explicarà més endavant) i unes subseus o antenes que s’organitzen sota el seu paraigües.Es tractarà d’un Museu que integrarà, posarà en valor i organitzarà els recursos patri-monials –relacionats amb la història de la Ciutat– dispersos pel terme municipal, do-tant al conjunt de coherència tant a nivell de continguts com a nivell d’imatge i gestió. Una proposta de gestió integral del patrimoni històric-cultural que, a més, fixarà una línia coherent per a l’evolució i creixement de l’Entitat a curt i llarg termini. Serà, per tant, un concepte de museu inspirat en la idea del conjunt interpretatiu i del territori museu. El conjunt interpretatiu permet percebre el territori com un producte cultural, un museu obert i habitat, en contínua transformació. El visitant pot endin-sar-se en el territori, seleccionant allò que li interessa…Sota el paraigües del Museu de la Ciutat es podran crear nous recursos culturals com rutes o itineraris temàtics i subseus o antenes que tracten fets concrets de la història de la Ciutat (per exemple: refugi antiaeri, la festa, Segon molí, etc)...

La seu central del museuÉs important estructurar un punt de referència que permeta la lectura del conjunt interpretatiu, que actue com a canalitzador principal a manera de node central que distribueix als visitants pels diferents objectes patrimonials repartits pel territori. És una estratègia de presentació del territori que consisteix a col·locar sota un marc conceptual comú i sota una unitat de presentació (el conjunt interpretatiu o territori museu) el patrimoni municipal accessible més significatiu del terme de Castelló.La seu central del Museu és el lloc on conflueixen les línies argumentals d’un dis-curs interpretatiu que s’ha plantejat en un territori determinat. És l’espai on es dóna

68

M PLA MUSEOLÒGIC


una idea de conjunt, propostes culturals, educatives i turístiques. El projecte Territori Museu de Castelló es basa en la necessitat de la integració i en la complementarie-tat dels recursos patrimonials per a millorar la interpretació i la seua presentació al públic, especialment en el marc del programa de desenvolupament turístic. Per a la gestió del territori museu, el Museu de la Ciutat, es considera imprescindible comp-tar amb un professional que coordine i gestione tot el conjunt d’aquest patrimoni, i el dote de dinamisme, a més de promoure la seua conservació i la seua valoració.El Pla Museològic Municipal, seguint aquest concepte, planificarà i crearà una xar-xa formada pels recursos patrimonials municipals, basada en la coordinació i en la interdependència entre recursos turístics-culturals relacionats amb la història de la ciutat de Castelló de diferents tipologies (museu, centres d’interpretació, jaciments arqueològics, ....), i de diferent dimensió i èpoques (prehistòria, edat antiga, moderna i contemporània), oferint serveis culturals de qualitat, generant una oferta global i dinà-mica dirigida al públic en el territori de Castelló, per a millorar la qualitat i optimitzar la gestió i els recursos.La filosofia del Museu de la Ciutat serà mostrar d’una forma moderna i coherent la nostra història, seguint criteris de la nova museologia, en el qual l’objectiu a més de la conservació del patrimoni (fonamental) serà la divulgació, educació, el gaudir i l’en-treteniment, creant nous recursos (per exemple: refugi antiaeri) i actualitzant altres ja existents (per exemple: Museu de la Mar, Fadrí), fent-los accessibles en tots els aspectes, a més de respectuosos amb els continguts i en els quals es facilitarà la in-terpretació i comprensió dels mateixos al visitant. Una filosofia que es regeix tant pel respecte al propi patrimoni com al visitant, per tant, recursos que naixen o “renaixen” amb una vocació de servei.Una de les col·leccions que formarà part del futur Museu de la Ciutat de Castelló serà la instal·lada actualment en la Casa Matutano, en el Museu d’Etnologia de Castelló. Una àmplia i important exposició que mostra una part de la història de la ciutat expli-cada a partir de peces, per la qual cosa podem dir que el Museu d’Etnologia ja és en part el Museu de la Ciutat.El nou enfoc del Museu de la Ciutat planteja un discurs que integre aquesta col·lecció museogràfica o part d’ella, però renovada i amb un discurs coherent, per tant el Mu-seu d’Etnologia com a tal desapareix i es transforma en part del Museu de la Ciutat.Respecte al plantejament museogràfic del Museu de la Ciutat, que es refereix a com s’ensenya i explica la història de Castelló en les diferents seus, el criteri és fer una selecció de peces i dels recursos expositius (panells, audiovisuals, maquetes, esceno-grafies...) condicionats pels continguts, buscant sempre transmetre’ls de forma efi-caç i atractiva. Una experiència didàctica i lúdica gratificant. Els recursos expositius que s’utilitzaran hauran de ser profundament estudiats i per a la seua selecció es valoraran aspectes tècnics, econòmics i de manteniment a més de la seua idoneïtat respecte a l’argument de la mostra.

69

M PLA MUSEOLÒGIC


3.2. Objectius• Ordenar, conservar i posar en valor el patrimoni municipal.• Ser una ferramenta de gestió del patrimoni municipal de Castelló.• Definir una filosofia museològica única que marque el camí a seguir a curt i llarg plaç.

• Dotar a la ciutat de Castelló d’infraestructures correctes i necessàries per a la con-servació i gestió del seu patrimoni.

• Dotar a Castelló d’una política museològica coherent, respectuosa i actual.• Posar en valor i difondre el patrimoni i els recursos culturals i turístics locals exis-tents: ermites, refugi antiaeri, rutes, muralles, etc.

• Creació de nous recursos turístics-culturals.• El Museu de la Ciutat buscarà explicar millor, fer comprendre, ensenyar...., però també seduir, emocionar o divertir. L’aplicació de les noves tecnologies a l’exposició constituiran un instrument eficaç per aconseguir aquests objectius.

• Salvaguardar i protegir el més propi i identificador de la cultura popular de Castelló, inventariant-ho i difonent-ho.

• Exposar aquest patrimoni de forma ordenada, objectiva i suggeridora. • Dotar a Castelló de nous i singulars atractius turístic de qualitat que oferisquen al-ternatives culturals complementàries a les actuals, creant nous focus d’interès que afavorisquen l’afluència de visitants i la seua circulació per la ciutat.

• Crear exposicions modernes en les quals es transmeten els continguts de forma eficaç i atractiva. Ensenyar al mateix temps que s’aconsegueix una experiència gra-tificant per al visitant.

• Garantir la protecció del patrimoni municipal tant moble com immoble, de les peces i objectes originals exposats i emmagatzemats, preservant-los del deteriorament o manipulació inadequada, creant infraestructures adients (magatzem, taller restau-ració) amb personal qualificat i protocols professionals..., incloent els sistemes de protecció antirobatori, la humitat, etc.

• Creació i organització de nous recursos didàctics relacionats amb la història de Cas-telló.

• Ser una plataforma per a la investigació i difusió del passat de la ciutat, per conser-var-lo i transmetre’l. Un altaveu dels nombrosos estudis realitzats sobre la història de Castelló.

• Dotar al Museu de la Ciutat de visibilitat.• Possibilitar l’expressió de la pròpia identitat cultural i el descobriment d’aquesta al visitant.

• A nivell local, fomentar entre persones i col·lectius la valorització dels aspectes cul-turals autòctons, la participació en el projecte i la participació en la dinàmica del centre una vegada obert, potenciant el voluntariat de persones interessades en la història i tradicions de Castelló.

• El Museu de la Ciutat cercarà l’entreteniment i diversió, sense oblidar per açò el rigor i la qualitat dels continguts.

70

M PLA MUSEOLÒGIC


• Constituir-se en oferta cultural educativa, recreativa, capaç d’interessar a visitants de totes les edats i nivells de formació.

• Ser mitjà evocador de la personalitat de Castelló com a ciutat, afegint un nou atrac-tiu als que ja posseeix (casc antic, llotja del cànem, castell, museus, festes ...).

• Potenciar la participació ciutadana en la gestació, desenvolupament i vida del Museu de la Ciutat.

• Desenvolupar una nova política d’adquisicions, obrint noves línies d’investigació, per-metent la permanent accessibilitat a les peces per a fins d’investigació i de divulga-ció.

• Respecte a la política d’adquisicions i donacions de peces i a la gestió de la col·lecció, el Museu de la Ciutat s’haurà de limitar l’ingrés de fons no desitjats. Augmentar la col·lecció del Museu de la Ciutat amb noves peces interessants per al discurs gene-ral del museu.

• Creació d’infraestructures bàsiques pròpies d’un museu com un magatzem correc-tament organitzat per a impedir les possibles deterioracions de les obres, ja que la conservació preventiva actua tant de forma directa (mesures de manipulació, higi-ene…) com a indirecta (climatització, seguretat…). També la creació de la bibliote-ca-fototeca-videoteca del museu serà fonamental perquè recollirà i conservarà lli-bres, fotografies i documents audiovisuals relacionats en la història de la ciutat, sent una font de documentació molt important tant per a estudiosos com per al mateix museu.

• Redescobrir una part del patrimoni municipal i posar-lo en valor per al seu ús edu-catiu i del turístic.

• Els nous productes culturals han d’estar encaminats en primer lloc, a conservar els béns culturals i posar-los en valor per a la societat, però alhora han de contribuir a preservar i millorar l’entorn natural i patrimonial.

• Millorar les infraestructures relacionades amb els recursos del Museu de la Ciutat: enllumenat, senyalització, voreres, etc., per a millorar la accessibilitat i qualitat de vida no solament dels visitants, sinó també de la població resident.

• Dotar a la població local d’uns productes culturals que els permeten aproximar-se al seu territori, a les seues tradicions i coneixements.

• Crear productes atractius i de qualitat que no siguen solament un lloc per a visitar sinó instruments de coneixement i recerca científica continuada, i fomentar activi-tats destinades a la formació i sensibilització.

• Obtenir la màxima divulgació i alhora oferir material educatiu a través del museu i les antenes, organitzant tallers i activitats dirigides a xiquets i a adults, i establint eines de divulgació (pàgines web, xarxes socials, tríptics, guies, àudio-guies, etc.)

• Crear productes diferents que se sumem a l’oferta complementària existent. S’insti-tucionalitzarà un logo que permeta identificar el museu, la qual cosa ens ajudarà en la comercialització del producte.

• Coneixement, protecció, valorització i difusió del patrimoni municipal històric, etno-gràfic, artístic, arqueològic, arquitectònic de Castelló contemplant la dimensió soci-oeconòmica del projecte i la seua contribució al desenvolupament local.

71

M PLA MUSEOLÒGIC


3.3. Denominació i acrònim

La denominació del Museu serà:

MUSEU DE LA CIUTAT DE CASTELLÓ

La creació d’un acrònim és una forma de facilitar la denominació de l’Entitat en els mitjans de comunicació i entre el públic en general. Avui dia, a més, és especialment útil per a construir una adreça web o identificar-se en les xarxes socials.

MUCC MUSEU DE LA CIUTAT DE CASTELLÓ

L’acrònim «MUCC» és una abreviació formada per la unió de les inicials de les parau-les de la denominació del museu compostes de tal manera que es puguen pronunciar com un mot ordinari i que reflecteix tant l’activitat de l’Entitat com el seu origen (Mu-seu de la Ciutat de Castelló).L’acrònim podrà escriure’s en majúscules o minúscules, però sempre sense punts ni barres entre els seus components.

72

M PLA MUSEOLÒGIC


3.4. Esquema general Museu de la Ciutat de Castelló

MUSEU DE LA CIUTAT = Concepte Territori-museu

SegonMolí

Tallerrestauració/Magatzem

Seu?Centre

d’InterpretacióCastell Vell2017-2018

Itinerari urbà: Muralla

medieval 2017-2018

La FestaItinerariErmites

2017-2018

ParcRibalta

Itinerari urbà: Castelló

Republicà2017-2018

Casa Matutano• Centre recepcio visitants• Exposició permanent• Exposicions temporals ----------• Administració• Biblioteca• Foto-videoteca

Centre d’Interpretació

del Caminàs2018-2019

Itinerari urbà: Castelló

modernista2018 -2019

AnticForn de pa

Refugi antiaeri

2017-2018

Vil·la RomanaVinamargo2018-2019

El Fadrí

Museu de la Mar

Murallalliberal

73

M PLA MUSEOLÒGIC


Museu de la Ciutat de CastellóSEU / ANTENA DESCRIPCIÓ

Casa MatutanoSEU CENTRAL

Situació cèntrica/ Edifici d’interès històric/ Ús d’edifici municipal

Reforma necessària de l’edifici: climatització, seguretat...Projecte museogràfic

Magatzem Taller de restauracióSituació?

Ús d’edifici municipal/ Visitable/Execució prioritària /condicions correcta conservació peces/ tot el patrimoni municipal junt/ Gestió de tot el conjunt.

Personal: restaurador professional / manteniment / equipament

Museu de la MarANTENA

Recurs turístic i cultural en funcionament/personal/ visites guiades concertades: voluntari

Millorar exposició: projecte museogràfic i execució/guia didàctica

Parc RibaltaANTENA

BIC Projecte d’interpretació i recuperació.

El FadríANTENA

Recurs turístic i cultural en funcionament/personal/ visites guiades concertades

Projecte museogràfic i execució, a executar en el futur.

Centre d’interpretació Castell VellANTENA

Execució 2017 Readaptació exposició Conselleria. Equipament audiovisual. Organització sistema visites

Vil·la romanade VinamargoANTENA

Execució 2018-2019Execució Centre d’Interpretació

Projecte museogràfic Centre d’interpretació.Organització sistema visites

Refugi Antiaeri TetuanANTENA

Execució 2017-2018 Projecte museogràfic.Organització sistema visites.

Itinerari Ermites Castello Execució 2017-2018 Continguts, sistema visita, material gràfic / senyalització

Itineraris urbans Medieval i Republicà

Execució 2017-2018 Continguts, sistema visita, material gràfic / senyalització

Centre d’interpretació del Caminàs (Ermita Fadrell)ANTENA

Adaptació edifici: 2019Execució projecte museogràfic: 2019

Projecte museogràfic/Organització sistema visites

Segon MolíANTENA

Projecte rehabilitacióExecució museogràfica

Redacció projecte museogràfic. Sistema visites.

La FestaANTENAPalau de la Festa

Ús d’edificis municipals/ dinamització/Execució projecte museogràfic

Projecte museogràfic.

Muralla Liberal Execució 2019? Senyalització històrica Mucc.

74

M PLA MUSEOLÒGIC


3.5. Públic objectiuEl públic objectiu del Museu de la Ciutat de Castelló estarà format per:Comunitat local. El Mucc ha de ser un lloc de trobada de la població local, un espai cultural símbol d’identitat i un instrument educatiu no acadèmic que ajude a aug-mentar el nivell de la cultura a Castelló fomentant el coneixement del territori i la seua valoració i estima.Família. El Museu de la Ciutat proveirà de continguts de qualitat (que combinen cul-tura, oci i educació) per a gaudir del temps lliure en família, afavorint les relacions intergeneracionals.Escolars i docents. El museu serà un complement del programa escolar, possibili-tant activitats que no es poden dur a terme en els centres educatius, afavorint l’ex-perimentació i permeten l'accés a una biblioteca especialitzada.La Tercera edat podrà trobar en el museu una opció d’oci enriquidora, activa i par-ticipativa. Podrà reviure o recordar experiències, tindre accés a informació que no coneixia i fins i tot col·laborar en programes de voluntariat.Les Associacions culturals interessades en el patrimoni i/o la seua conservació trobaran en el museu la projecció de les seues inquietuds i un lloc de trobada amb persones amb interessos semblants així com l'oportunitat de mantindre una relació activa en l'entitat a través de programes de voluntariat.Per als Investigadors el museu serà un punt de suport a la seua recerca i una porta d'acces a documentació especialitzada.Turisme. Els museus són la millor forma de conéixer la història i el patrimoni d'una ciutat i punt de visita obligat per al turisme cultural.

3.6. Imatge gràfica corporativa del Museu de la CiutatEl Museu de la Ciutat haurà de tindre una imatge gràfica corporativa pròpia que co-munique amb eficàcia la naturalesa de l'entitat i el seu projecte.Una imatge gràfica corporativa no és únicament un símbol, logotip o marca, sinó un compendi de ferramentes i recursos (gammes cromàtiques, tipografies, materials, estils, filosofia gràfica, fotografia…) per construir una imatge unitària, coherent i re-coneixible davant el públic.La marca és l'element més identificable de la identitat gràfica i adquireix un caràcter quasi icònic pel que ha de ser suggerent, atractiva i connectar amb el públic objectiu del museu.La marca pot representar la temàtica del museu, el territori, el projecte, la filosofia de l'entitat… pot contindre un missatge únic o més d'un, pot comunicar a través del que representa o de com o representa, ser figurativa o abstracta… no existeix una norma

75

M PLA MUSEOLÒGIC


definida i si moltes solucions (no totes bones). És una decisió complexa que pot afec-tar l'èxit del projecte.El leitmotiv que inspirarà la creació de la marca del Mucc serà: «una nova forma de conéixer i apropar-se al patrimoni cultural i la història de la Ciutat de Castelló» i hau-rà de posar èmfasi en el sentiment de pertinença. La marca haurà de ser moderna, dinàmica, adaptable i connectar amb els codis gràfics actuals, especialment amb la població jove i les xarxes socials.Per últim, tan important com la creació de la imatge gràfica corporativa serà la seua aplicació rigorosa i coherent. La imatge gràfica corporativa haurà de tindre solucions per aplicar-se sobre els principals tipus de suport que utilitzarà el museu: papereria, publicacions, cartells, imatge en línia, marxandatge, senyalització, etc. mantenint l'efi-càcia del missatge.

3.7. Programa funcional de la seu central del Museu de la CiutatL’espai adient per a instal·lar la seu central del Museu de la Ciutat de Castelló de la Plana, haurà de tindre una superfície mínima de 4.500 m2, d'acord amb el següent programa funcional:

Espais públics: Recepció-tendaWC’s homes/dones/adaptat.Sala audiovisualsSala multi-usos (tallers, xarrades...)Àrea de descans: exteriorSales d’exposició permanentSala d’exposicions temporalsCafeteria (opcional)

Espais d’accés restringit:Despatxos i administració.Fototeca, videoteca i biblioteca.Magatzem patrimoni municipal i taller de restauració: visitable/interior o exterior.Magatzem per a tasques de manteniment i muntatge d’exposicions.Magatzem de neteja.

L’opció d’instal·lar la seu central del Mucc a la Casa Matutano, de superfície inferior a 4.500 m2, suposarà la necessitat de buscar un espai extern per a la instal·lació del magatzem-taller de restauració i que el programa funcional s’haurà d’ajustar a l’espai disponible.

3.8. Reconeixement oficial del Museu de la CiutatFuncions i requisits del museuAls efectes de la normativa vigent, són museus les institucions de caràcter perma-nent, obertes al públic, sense finalitat de lucre, orientades a l’interés general de la Co-munitat Valenciana, que reuneixen, adquireixen, ordenen, conserven, estudien, difon-guen i exhibeixen de manera científica, didàctica i estètica, amb fins d’investigació, gaudi i promoció científica i cultural, conjunts i col·leccions de béns de valor cultural.

76

M PLA MUSEOLÒGIC


Són funcions dels museus• La conservació, catalogació, restauració i exhibició ordenada de les col·leccions.• La investigació en l’àmbit de les seues col·leccions o de la seua especialitat.• L’organització periòdica d’exposicions científiques i divulgatives, d’acord amb la na-turalesa del museu.

• L’elaboració i publicació de catàlegs i monografies dels seus fons.• El desenvolupament d’una activitat didàctica respecte als seus continguts.• Qualsevol altra funció que en les seues normes estatutàries o per disposició legal o reglamentària se’ls encomane.

El museu, necessàriament, haurà de reunir els requisits següents• Instal·lacions permanents, suficients i adequades, segons el parer de la Direcció Ge-neral de Patrimoni Cultural Valencià.

• Un tècnic superior al càrrec.• Inventari i llibre de registre, segons models oficialment establits.• Horari d’obertura al públic no inferior a quinze hores setmanals.• Pressupost que garantisca un funcionament mínim.• Enviar a la Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià, amb la periodicitat que reglamentàriament es determine, resums estadístics de visites al museu.

Documentació per sol·licitar el reconeixement del museu• Sol·licitud de reconeixement que, per a les corporacions públiques, serà per acord plenari.

• Projecte museològic i museogràfic. • Patrimoni a disposició del museu. • Informe redactat per un tècnic competent, sobre la naturalesa i entitat de les col·lec-cions.

• Informe redactat per un tècnic competent, especificant el tipus de les instal·lacions museístiques i pedagògiques de què disposa.

• Informe emés per un arquitecte sobre l'adequació del local o edifici que alberga els fons, on haurà de constar la superfície en instal·lacions tècniques de que hi disposa. Anirà acompanyat d’un plànol tancat a escala mínima 1/100, i d’un nombre de foto-grafies (13x18) proporcionat a la superfície del local.

• Certificació sobre el personal que hi ha adscrit al museu tant tècnic com adminis-tratiu i subaltern, especificant la naturalesa de la seua relació laboral amb aquest museu.

• Certificació relativa a l’horari d’obertura al públic. • Certificació de les consignacions pressupostàries per al funcionament del museu, especificant per separat, almenys, les partides de despeses corrents i de personal.

77

M PLA MUSEOLÒGIC


Tràmits per al reconeixement• Presentació de la sol·licitud amb la documentació exigida.• Informe del servici corresponent (Sr. Josep Gil Cabrera / DGP Castelló).• Proposta de la Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià.• Resolució de la Conselleria de Cultura i Esport.

78

M PLA MUSEOLÒGIC


4. Les col·leccions

Una de les principals funcions del museu és l’adquisició i rescat del patrimoni (moltes vegades en perill de desaparició) i el treball no visible de neteja, consolidació, restau-ració, documentació i estudi que permet conéixer cada peça i valorar-la culturalment. Aquestes funcions que formen part del dia a dia del museu culminaran en l’exposició pública de les peces i la difusió del que es coneix d’elles.La creació de la col·lecció del Mucc haurà de respondre a criteris científics, això és, es-tarà formada per peces que tinguen coherència amb el discurs del museu. El museu no es pot convertir en un magatzem de peces que no tinguen sentit amb el discurs de l'Entitat però que requereixen atenció pel que fa a la seua conservació i hipotequen recursos que podrien ser destinats a peces que si són interessants.Les peces que formen part de la col·lecció del Mucc són les que actualment estan dins de la col·lecció museogràfica municipal (Museu d’Etnologia Municipal), i altres disperses per edificis municipals. Caldrà gestionar si s’incorporen i com, a la col·lec-ció museogràfica municipal, les peces de propietat particular exposades en el Museu de la Mar.

4.1. Inventari i catalogacióLa realització de l’inventari implica l’estudi i anàlisi precís de les característiques de les peces: descripció física, època, estil, ús, etc. La documentació obtinguda d’aquest estudi s’arreplegarà de forma simplificada en l’inventari que també incorporarà la procedència i el règim en què es troba la peça (propietat, dipòsit, donació...), la data d’entrada al museu, definició, numeració en el catàleg general i reproduccions foto-gràfiques descriptives.El catàleg arreplegarà una informació més profunda sobre la peça, incloent dades re-latives a l'ambient en el qual es trobava, el seu estat en el moment d’entrada, els pro-cessos practicats per a la seua conservació, documentació fotogràfica de tot el pro-cés de restauració, les dates en què es van realitzar les intervencions i les condicions per a la seua correcta conservació. També constaran les dades del propietari, el segur, moviments dins o fora del museu, condicions de transport i embalatge, nombre d’in-ventari, bibliografia, etc. Aquesta informació haurà d’actualitzar-se periòdicament.El sistema de catalogació i inventari utilitzat pel Mucc serà el GV-MUSEIA, un siste-ma de gestió museogràfica desenvolupat per a la Conselleria d’Educació, Investiga-ció, Cultura i Esport (Direcció General de Cultura i Patrimoni). GV-MUSEIA és una aplicació informàtica en línia, per a la catalogació i gestió dels fons museogràfics dels museus i col·leccions museogràfiques permanents reconeguts, que substitueix

79

M PLA MUSEOLÒGIC


el sistema SVI 2.5 (Sistema Valencià d’Inventaris). El sistema pretén dotar a les ins-titucions museístiques i a la Direcció General de Cultura i Patrimoni, d’una base de dades unificada per a tots els centres de la Comunitat Valenciana, a fi de disposar (en el marc de les seues competències) d'informació actualitzada i en línia dels béns mobles i col·leccions de museus de la Comunitat Valenciana reconeguts. D’aquesta manera, facilita un model normalitzat d’estructures d’informació per a l’inventari i catalogació de fons museogràfics, gestió dels museus i col·leccions museogràfiques permanents.1

Les dades de les peces exposades en el METCAS (Museu d’Etnologia de Castelló), actualment col·lecció museogràfica, ja han sigut introduïdes en el sistema GV-MU-SEIA.

4.2. Adquisició, donació, dipòsit i préstec: increment de la col·leccióEl Mucc haurà de portar un estricte control sobre les peces de la col·lecció municipal (així com sobre les peces en depòsit o préstec) per tal de garantir la seua inalienabili-tat i inexportabilitat, unes condicions de conservació òptimes i la utilització exclusiva dels materials en les activitats d'investigació i difusió de l'Entitat.Dipòsit de peces. Haurà de formalitzar-se mitjançant contracte entre el propietari i el museu que estipule les condicions de dipòsit, el període que la peça romandrà en el museu i la data de devolució al propietari. EL Mucc es responsabilitzarà de la conservació i manteniment de la peça durant el temps que dure el dipòsit i establirà assegurances sobre l'objecte.Adquisició de peces. Per a l’adquisició de peces, el director del Mucc, amb l’asses-sorament d’experts, realitzarà un informe raonat on conste la valoració econòmica, històrica i cultural de la peça. Aquest informe s’elevarà a manera de proposta a l’òr-gan competent, que haurà d'aprovar l'adquisició.Préstec de peces.2 El museu podrà acceptar peticions de préstec de peces a altres institucions, per a exposicions temporals, sempre que estiga justificat i es complis-quen els requisits, en aquesta matèria, definits pel museu, això és, la institució re-ceptora haurà de sol·licitar formalment el préstec de la peça, acceptar les condicions establides pel prestatari (assegurança, embalatge, període, condicions ambientals, ...) i garantir la conservació de les peces.Donació. «Una donació és una liberalitat d’algú que transmet gratuïtament alguna cosa que li pertany a favor d’una altra persona que ho accepta».3 La donació de béns culturals será una de les principals formes d’augmentar les col·leccions del Mucc.

1 http://www.ceice.gva.es/web/patrimonio-cultural-y-museos/museia2 Caldrà l'autorització prèvia de la Conselleria de Cultura.3 Diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola

80

M PLA MUSEOLÒGIC


S’establirà un protocol d’acceptació de donacions:• El Mucc informarà, als interessats a fer una donació, mitjançant un document expli-catiu, dels tràmits necessaris per a fer la donació d’acord amb la legislació vigent.

• Serà recomanable un contacte previ per tal de constatar el interés del Museu en la peça, encara que no s’iniciarà el procediment fins a rebre l’oferta de donació per escrit, que haurà d’incloure una descripció detallada del bé, la identificació del titular i declaració expressa de la propietat del bé.

• Per avaluar l’interés de la peça, el Mucc podrà sol·licitar el seu dipòsit temporal de la peça per realitzar un estudi detallat. Finalment, s’emetrà informe sobre la perti-nència de l’acceptació del bé, d’acord amb els criteris establits en el Pla Museològic.

• El Mucc informarà de l’oferta i remetrà la documentació a l’òrgan competent que l’acceptarà o desestimarà, procedint-se a l’aixecament del dipòsit temporal.

• La resolució adoptada es comunicarà a l’oferent interessat.• El Mucc no es pot comprometre a exposar tots els objectes que reba mitjançant donació per la qual cosa no s’acceptaran donacions condicionades.

4.3. Condicions de conservació4.3.1. Conservació activa i preventivaL’acció de conservació dels fons del Mucc haurà d’actuar a dos nivells:Conservació activa (restauració). Això és, la conservació material de l’objecte mu-seístic mitjançant l’aplicació de tècniques científiques per a detindre o alentir el pro-cés de destrucció produït pel pas del temps i els agents de deteriorament, com:• Agents biòtics de deterioració: algues, floridura, líquens, bacteris, molsa, tèrmits, ro-segadors…

• Agents abiòtics de deterioració: llum, humitat, sequedat, temperatura, vent…• Acció humana: robatori, vandalisme, intervencions incorrectes, trencaments, conta-minació, etc.

Preservació o conservació preventiva: que consisteix en la conservació de l’objecte prevenint la seua destrucció mitjançant el control de les fonts de riscos (condicions ambientals: temperatura, humitat i llum. Mesures de seguretat: accidents, robatoris, incendis, emmagatzematge,...).

4.3.2. Condicions ambientals òptimesÉs de vital importància per a la conservació aconseguir dins dels espais del Mucc unes condicions ambientals generals acceptables, conservant en vitrines els objectes que per la seua naturalesa o estat de deteriorament siguen especialment sensibles.

81

M PLA MUSEOLÒGIC


S’haurà de controlar la humitat relativa, la temperatura i la il·luminació, utilitzant per al seu mesurament termohigròmetres i luxòmetres.Humitat relativa (HR). Tenint en compte els diferents materials que formen els ob-jectes d’aquesta col·lecció, i que els valors d’humitat relativa depenen directament de la temperatura i varien en funció del tipus de material, caldrà tindre en compte els següents nivells:Ceràmica, pedra...: 20-60% HR Fusta: 30-60% HRCuir i pergamí: 35-58% HR Metall: 15-30% HRFotografia: 35-40% HR Paper: 40-50% HRFotografies en color: 25-35% HR Teixits: 30-50% HR

És aconsellable mantindre una atmosfera general homogènia, amb uns nivells ajus-tats a 18° C de temperatura i un rang òptim de HR del 55%, amb oscil·lacions màxi-mes diàries de ±3% sent el límit mínim de HR el 45% i el màxim el 65%.Hauran de controlar-se les oscil·lacions diàries i estacionals, evitant canvis bruscos.Les vitrines per als objectes que precisen condicions especials utilitzaran il·luminació led que no transmet calor i es podrà reforçar el control de les oscil·lacions de HR mit-jançant materials com el gel de sílice.Temperatura. El control de la temperatura és prioritari perquè està directament rela-cionat amb la humitat relativa. Cal tindre en compte, no obstant, que «encara que per a la conservació dels objectes serien adequades temperatures relativament baixes, un condicionament indubtable és el confort del personal del museu i dels visitants, per la qual cosa un rang òptim aconsellat per diferents especialistes és de 18 ±2° C, amb una fluctuació diària màxima d’1,5° C».4

Il·luminació. La llum és un altre dels agents de deteriorament –molt degradant– que precisa un estricte control. Igual que succeeix amb la humitat relativa, es precisen diferents graus de restricció en funció de la major o menor sensibilitat del material de l’objecte exposat.La llum natural té una gran proporció de rajos ultraviolats (UV) i infrarojos, que són nocius, per la qual cosa caldrà evitar que incidisquen directament sobre les peces. L’acció degradant de la llum també es podrà combatre mitjançant la instal·lació, a les finestres, de cristalls amb una pel·lícula que anul·le els rajos nocius, filtres adhesius especials i/o cortines filtrants.Respecte a la il·luminació artificial, s’utilitzarà il·luminació led.

4 Herráez, J.A. i M.A. Rodríguez: «Manual per a l’ús d’aparells i presa de dades de les condicions ambientals en museus». Institut de Conservació i Restauració de Béns Culturals. Ministeri de Cultura.

82

M PLA MUSEOLÒGIC


Depenent dels materials, s'establiran nivells específics d'il·luminació:• Objectes molt poc sensibles a la llum (metalls, ceràmiques, joies, vidres, escultures no policromades en pedra…). Il·luminació recomanada: il·luminació led. Il·luminació màxima: 300 lux. Llum diürna controlada.

• Objectes amb sensibilitat mitjana a la llum (pintura a l’oli, tremp, cuirs naturals, gravats en blanc i negre, fotografia i material d’arxiu, fusta, ...). Il·luminació reco-manada: il·luminació led. Il·luminació màxima: 150-200 lux. Si s’admet llum del dia, caldrà reduir els rajos infrarojos i eliminar totalment els ultraviolats.

• Objectes especialment sensibles a la llum (tèxtils, tapisseries, vestits, dibuixos, manuscrits, tapisseries murals, ...). Il·luminació recomanada: il·luminació led. Il·lumi-nació màxima: no haurà de superar els 50 lux, inferior si és possible, amb reducció severa del temps d’exposició. Evitar totalment la llum diürna.

4.4. RestauracióSerà responsabilitat del Mucc preservar els objectes de la col·lecció del deteriora-ment o la destrucció que poguera causar qualsevol agent natural, atmosfèric, arti-ficial o humà. Les restauracions de peces seran inevitables i deuran emprar-se les tècniques i recursos més favorables per a la regeneració de l'objecte.El Mucc assumirà els treballs de restauració i els seus costos a través d'un depar-tament propi o taller de restauració que haurà de comptar amb un espai destinat a aquest efecte. El seu responsable serà un restaurador(a) professional, el qual avaluarà l’estat de conservació de les peces i realitzarà els treballs de restauració o, en el cas que les necessitats de restauració de la peça excedeixen les capacitats del departa-ment del Mucc, sol·licitarà la derivació de la peça als tècnics pertinents.El restaurador titular vetlarà per la conservació preventiva i la restauració de tots els béns municipals, podent comptar amb alumnes de restauració en pràctiques que ajuden en la important i àmplia labor que s’haurà de realitzar.En aquest moment, a efectes de restauració, una part important de la col·lecció del Mucc precisa intervenció.

4.5. Magatzem-Taller de restauracióTal com s’ha assenyalat anteriorment, el Museu de la Ciutat precisa d’un magatzem on dipositar les peces que formen part de la col·lecció museogràfica permanent d’et-nologia del carrer Cavallers i les que es troben disperses per diferents edificis muni-cipals (no exposades al públic), siguen béns mobles de caràcter etnològic o artístic. El magatzem és un espai fonamental, dins la dinàmica interna del museu, per a la gestió de les col·leccions del museu. Es concep com un espai al servei de la conserva-ció preventiva de les col·leccions, però també de la seua documentació, recerca i trac-tament, la qual cosa li confereix un progressiu paper actiu en la institució museística.

83

M PLA MUSEOLÒGIC


És imprescindible desenvolupar una programació específica per a cada magatzem o sala de reserva, que estarà condicionada per les tipologies de les col·leccions, les seues necessitats de sectorització i de distribució, i per les característiques de l’edifici del museu, que condicionen la configuració espacial del magatzem.5

Les condicions bàsiques que ha de complir un magatzem són: una il·luminació feble, valors de temperatura i humitat relativa estables, ambient exempt de contaminants o agents biològics (insectes, rosegadors i microorganismes), un accés limitat i controlat i protecció contra incendis i robatoris. Encara que és clar que les obres pateixen un envelliment natural, es tracta de retardar aquest procés el màxim possible amb els recursos disponibles.

4.5.1. Magatzem visitable, intern o externPartint de la base que el magatzem ha de garantir un entorn òptim per a la conserva-ció dels béns culturals, funcionant com un centre de gestió de les col·leccions, exis-teixen diferents opcions de magatzem:• Magatzem intern: instal·lat en el mateix edifici del museu, és l’opció ideal sempre que l’edifici dispose d’espai suficient, tenint en compte les necessitats d’aquest.

• Magatzem extern: instal·lat en un espai independent al museu, ofereix l’avantatge que el museu puga disposar de més espai per a exposicions, sales multiusos, etc., per contra la distància i els problemes de trasllat poden ser un fort inconvenient.

• Magatzem visitable: s'anomena «visitable» quan és accessible al públic general. És una opció innovadora però complexa. Per al públic general, els magatzems dels mu-seus tenen un halo de misteri en entendre’ls com a llocs d'accés restringit i exclusiu, carregats de secrets, uns espais de possibles «descobriments».

Un magatzem visitable requereix unes dimensions i serveis adaptats a la visita pú-blica, ja que ha de mantindre un equilibri entre el confort de les persones i les condi-cions de conservació preventiva de les col·leccions. Exigeix un esforç d’instal·lacions de seguretat, control d’accessos, ordre, disseny especial de mobiliari, senyalització de l’orientació... per a aconseguir una correcta llegibilitat de les col·leccions emma-gatzemades. Una variant, menys complexa, serien les reserves visibles, que es quan les col·leccions emmagatzemades es poden contemplar des de l’exterior però no permeten l'accés directe del públic.

4.5.2. Taller de restauracióLa creació d’un taller de restauració on realitzar els treballs de conservació del patri-moni moble és una de les prioritats d’aquest projecte, ja que una quantitat important de peces de la col·lecció presenten signes de deteriorament (en diferents graus) que

5 «Alamacenes de museos. Espacios internos. Propuestas de organización». Revista del Comité Español del ICO-MOS nº 3. 2011.

84

M PLA MUSEOLÒGIC


requereixen una intervenció professional urgent. Aquest taller s’encarregarà de vetlar per la conservació adequada de tot el patrimoni moble municipal, tant l’emmagatze-mat com l’exposat, desenvolupant o supervisant els treballs de restauració necessaris i controlant l'estat i condicions de les peces en tot moment (avaluació, actualització de l’inventari, moviments, conservació preventiva, restauració...).Haurà de comptar amb equips i instal·lacions adequades i personal qualificat, con-cretament un restaurador. Una vegada en funcionament, serà important estudiar, en benefici mutu, una col·laboració amb les universitats per a incorporar restauradors o estudiants de restauració en pràctiques interessats a completar la seua formació amb l’experiència de treballar en aquest departament sota la tutela del restaurador titular, aquesta col·laboració augmentarà la capacitat d'intervenció del taller.

4.5.3. Característiques del magatzem-taller de restauracióUna bona planificació del magatzem és fonamental per a la correcta conservació dels béns emmagatzemats i facilita el treball dels seus responsables. Per açò serà necessari realitzar un projecte específic de magatzem, en el qual es determinen les condicions per al tractament de les col·leccions, l’adequació espacial, les particulari-tats del mobiliari d’emmagatzematge i la seua disposició.Per al disseny del magatzem es tindran en compte les següents premisses:6

• Racionalitzar l’espai: amb la finalitat d’obtindre un aprofitament màxim de l’espai disponible i una organització eficient de les peces, serà necessari a l'hora de disse-nyar la planificació espacial, tindre en compte, tant la capacitat actual de les sales de reserva com la previsió de creixement dels fons del museu durant un període de temps de, almenys, deu anys.

• Sectoritzar: es realitzarà una sectorització dels béns emmagatzemats en diversos espais de reserves. La sectorització crearà com a mínim dues grans zones: materials orgànics (fusta, paper, pell...) i materials inorgànics (ceràmica, pedra, ferro, vidre...), que a la vegada podran estar subdividits segons les tipologies de les col·leccions, materials, condicions de conservació, oficis, ....

• Estabilitat climàtica: les condicions climàtiques han de ser estables per a assegurar una bona conservació dels béns culturals custodiats. S’ha comprovat que per acon-seguir una bona estabilitat, no és tan important un valor «exacte» dels paràmetres, sinó establir sense grans fluctuacions aquells en els quals les peces van aconseguir el seu equilibri.

6 «Alamacenes de museos. Espacios internos. Propuestas de organización». Revista del Comité Español del ICOMOS nº 3. 2011.

85

M PLA MUSEOLÒGIC


• Seguretat: l’espai del magatzem ha d’oferir una òptima protecció davant el robatori, intrusió, vandalisme i emergències com el foc, el perill d'inundació i altres de caràc-ter orgànic (plagues). La llei considera aquests espais com a «locals de risc especial» pel que estan obligats a complir la normativa que la legislació determina.

• Accessibilitat: l’accés a les peces és imprescindible per a la neteja, manteniment, estudi i trasllat. Es tindrà en compte el pas lliure entre els diferents elements del mobiliari, tant per a persones com per a la maquinària necessària per al trasllat i col·locació de les peces en el seu lloc d’emmagatzematge.

El magatzem ha d’estar fàcilment comunicat amb la zona de trànsit i recepció de béns culturals. Tindrà circulacions fàcils amb el taller de restauració, la sala de qua-rantena i l’espai de fotografia. Així mateix, la comunicació amb les sales d’exposició (en el cas d’un magatzem intern) es realitzarà per accessos còmodes i pràctics, es comptarà amb instal·lacions de comunicació vertical i horitzontal i s'evitaran les bar-reres arquitectòniques.

4.5.4. L’elecció de l’espaiFreqüentment, els magatzems dels museus s’han situat en la planta baixa o el soter-rani dels edificis per ser aquests els espais que presenten les condicions climàtiques més estables, són idonis per emmagatzemar peces pesades o de gran grandària i, a més, perquè la manca de llum natural, lluny de suposar un problema, és un avantat-ge. És aconsellable que els límits del magatzem no tinguen murs exteriors que reben directament l'aigua de pluja i que les estances no siguen excessivament assolellades ni estiguen sotmeses a temperatures extremes. Com a desavantatges, els soterranis tenen més perill d’inundació i a les plantes baixes cobertes, al perill d’inundació cal afegir, a vegades, una limitació de pes i una complicada comunicació interna.L’espai haurà de comptar, preferiblement, amb un únic accés, controlat i restringit al personal tècnic. Les dimensions d’obertures (portes) i sostres han de ser suficients per a permetre el pas i instal·lació de peces de grans dimensions. Un magatzem no precisa finestres ni ventilació si compta amb renovació forçada d’aire, fins i tot, la falta d’obertures exteriors propicia una major estabilitat de condicions climàtiques i seguretat. En el cas de l’existència de finestres, aquestes hauran de ser cobertes amb persianes, cortines... i la col·locació de filtres ultraviolats.Els materials de construcció del magatzem estaran normalitzats, amb parets amb càmeres d’aïllament i suficient resistència de forjats. Els sòls han de ser d’un material que facilite la neteja, invulnerable a vapors i d’una superfície apta per al pas de ma-quinària, sense graons ni rampes pronunciades.Perquè el magatzem es mantinga en unes condicions higièniques òptimes pot sege-llar-se amb epoxi o poliuretà aquós, per a evitar la presència de pols. Una altra forma per a mantindre net l’espai serà suavitzant les parets i aplicant una capa de pintura de làtex. Aquest seria el procediment d’aïllament habitual. És essencial que hi haja una

86

M PLA MUSEOLÒGIC


bona ventilació (utilització de ventiladors) i convenient l'ús de malles o filtres en els conductes de ventilació que hauran de ser netejats cada cert temps.

4.5.5. Les instal·lacions Un magatzem per a béns culturals no ha de tindre en el seu interior més instal·laci-ons que les necessàries per al seu propi funcionament. Comptarà únicament amb les conduccions d’aigua imprescindibles per al sistema antiincendis (si és el cas) que hauran d'estar degudament senyalitzades per a previndre inundacions. La instal·lació elèctrica haurà de complir la normativa de seguretat i tindre una unitat independent en el quadre general així com preses de corrent, distribuïdes per tota la zona, per a la neteja general i l'ús de la maquinària i equipaments necessaris. A més, per a les tasques de control i registre dels béns emmagatzemats, serà necessari comptar amb instal·lacions de veu i dades. Per assegurar l’estabilitat climàtica, si la climatització passiva no es considera sufi-cient, el magatzem haurà de tindre un sistema de climatització activa sectoritzada, amb control d’humitat relativa i temperatura controlades per sensors. Tindrà també sistema de renovació d’aire que, si prové de l’exterior, comptarà amb filtres de protec-ció de partícules i químics.El sistema elèctric ha de trobar-se aïllat i amb un bon manteniment per a evitar pos-sibles danys. L’edifici haurà de comptar amb parallamps així com detectors de fums, polsadors d’alarma i portes tallafocs.

4.5.6. Il·luminacióEl magatzem haurà de tindre la possibilitat de tres nivells d’il·luminació:• Un nivell mínim de seguretat i emergència sobre els accessos i vies d’evacuació• Una il·luminació general, per a la qual es recomanen fluorescents leds.• Un tercer nivell d’il·luminació puntual, per a ús temporal en zones de treball.

4.5.7. Seguretat i accésDotar al magatzem d’un bon sistema d’instal·lacions de seguretat serà prioritari. Per al control d’accés es pot optar pel sistema tradicional de claus o bé la lectura de codis de barres o empremtes dactilars, targetes electròniques… A l'interior s’instal·laran detectors d’intrusió volumètrics i càmeres de vigilància connectades a la central de seguretat. El magatzem comptarà amb un telèfon que comunique amb l’exterior per a ús en cas d’emergència. Per a la protecció antiincendis se seleccionarà el sistema d’extinció més adient tenint en compte la naturalesa dels materials constituents de les col·leccions emmagatzemades. Hauran d’instal·lar-se elements de detecció i eva-cuació adequats als béns i utilitzar materials homologats.

87

M PLA MUSEOLÒGIC


4.5.8. MobiliariL'elecció del mobiliari es realitzarà en funció de les necessitats de la col·lecció: nom-bre de peces, materials, dimensions, pes, tipologia… El disseny haurà d'afavorir l'ac-cés fàcil i la manipulació segura dels objectes i haurà d'estar realitzat amb materials homologats. Actualment, la majoria de fabricants de mobiliari d'emmagatzematge de béns culturals per a museus, ofereixen la possibilitat d'adaptar els seus productes, ja de per si altament especialitzats, a les necessitats de les col·leccions del client. Aquest mobiliari permet fins i tot crear compartimentacions pal·liant manques d'es-pai en el magatzem. El material més idoni per al mobiliari de magatzem és l'acer esmaltat, un material químic molt estable.Els elements de mobiliari poden presentar-se com a unitat independent i fixa, o mòbil i agrupada en compactes sobre raïls de sòl, paret o sostre; poden ser oberts o tancats en el cas que es vulguen tindre mesures addicionals de seguretat i de neteja. Els tipus de mobiliari més freqüents és:• Prestatgeries metàl·liques: es fabriquen en diferents nivells de resistència segons el pes de les peces a emmagatzemar.

• Mobles de calaixos o safates de diferents grandàries. Els de xicoteta altura i gran fons poden emmagatzemar tèxtils, plànols i obra en paper o altres materials, per la qual cosa es denominen «planers». Els tèxtils de menor grandària es guarden en calaixos o enrotllats en xicotets cilindres.

• Pintes: consistents en un bastidor amb una malla interior, tots dos metàl·lics, per a obres que per la seua tècnica d’execució permeten mantindre-les penjades vertical-ment. Una solució òptima per a pintura i altres obres rígides i planes com panells de taulells, etc.

• Elements especials: poden donar-se casos en què siga necessari encarregar mo-biliari dissenyat a mida per a peces de característiques especials, siga per les seues mesures, materials, etc.

• Altres elements necessaris al magatzem poden ser: taules de treball, carros amb rodes per al transport de peces, taules amb rodes, escales…

4.5.9. Sistema d’etiquetatge de pecesLa identificació visible de les peces en el magatzem és imprescindible per a la seua ràpida localització. En armaris o prestatgeries saturats d’objectes, a voltes molt simi-lars, una targeta o etiqueta penjada amb el seu nombre ajudarà a una identificació visual ràpida, simplificant el treball dels tècnics. És també molt important que les dades dels béns conservats estiguen informatitzades per a facilitar la localització de peces i l'accés a la informació.

88

M PLA MUSEOLÒGIC


Sistemes d’etiquetatge més habituals:• Codis de barres: l’etiquetatge amb codis de barres permet un control exhaustiu de les peces del magatzem. Per al seu ús es requereixen aparells electrònics de lectura làser i impressors de codis de barres adhesives.

El sistema pot millorar-se amb un dispositiu de registre portàtil (PDA) vinculat al sistema de documentació del Museu que resulta de gran utilitat per al control de moviments i l'accés a la informació de les peces. En un canvi d'ubicació, per exem-ple, a l’introduir el nombre d’inventari de la peça a través de la lectura làser del codi de barres podrem registrar en temps real la nova ubicació.

• Codis QR: és un altre sistema molt útil per a la gestió de les col·leccions i magat-zems; facilita enormement el treball als professionals del patrimoni (restauradors, museòlegs, etc.) pel fet que es pot accedir de manera immediata –«in situ»– a través del telèfon a la seua identificació, informes detallats sobre l’objecte, intervencions que ha patit, moviments...

4.5.10. Espais per al tractament i conservació de les col·leccionsAlgunes de les tasques que es realitzen en el magatzem de forma habitual necessiten un espai de treball específic:• Examen visual: consisteix a analitzar l’estat de conservació de l’objecte per a la seua documentació. Requereix un espai ampli que permeta manipular peces de diferents dimensions amb comoditat i sense riscos, suports per a subjectar les peces, lloc per a l’ordinador i els papers i bona llum.

• Plató de fotografia: és necessari destinar un espai per a plató per a documentar fotogràficament les peces.

• Identificació física: el marcatge o «siglado» d’un objecte amb el seu nombre unívoc d’identificació és una altra tasca que es realitza de forma regular.

• Presa de dades físiques: caldrà un espai on poder manipular la peça per prendre les seues mesures a fi de realitzar l'embalatge per a un trasllat, preparar suports per una exposició o simplement realitzar labors de documentació i/o inspecció.

• Magatzem de material fungible: espai per emmagatzemar el material fungible bà-sic per a les tasques pròpies del lloc (guants, làmines i blocs d’amortiment, etc.).

4.5.11. Compartimentació del magatzemNo totes les peces de les col·leccions tenen les mateixes necessitats ambientals i poden, per tant, ser conservades en un mateix espai. L’organització del magatzem vindrà definida per com s'agrupen els fons. Caldrà realitzar un estudi detallat i jerar-quitzat de la col·lecció per a establir la distribució de l’espai i crear zones amb dife-rents condicions de conservació per als diversos materials que es dipositaran.

89

M PLA MUSEOLÒGIC


El magatzem haurà de comptar amb espai suficient per a emmagatzemar la col·lec-ció actual i fer previsió del creixement del nombre de peces en els pròxims 10 anys. Segons aquest càlcul el magatzem haurà de tindre aproximadament 1000 m2.Condicions de conservació segons materials:• Teixits. Molt sensibles a la llum. Il·luminació artificial led (sense llum natural). Re-duir al màxim el temps d’exposició a la llum. Nivell d’humitat controlat i estabilitat ambiental. Humitat relativa: 30-50%. Temperatura: 18° C amb una fluctuació diària màxima d’1,5° C.

• Pintura. Temperatura 18° C amb una fluctuació diària màxima d’1,5° C. Humitat rela-tiva: 30-50%. Il·luminació: sensibilitat mitjana a la llum.

• Paper. Temperatura 18-22° C (fluctuació diària màxima d’1,5° C). Humitat relativa: 50% amb una fluctuació diària del 2%, i màxima del 5%. Il·luminació: gran sensibili-tat a la llum, nivell baix d’il·luminació artificial (led).

• Fotografia. Temperatura 15-25° C (fluctuació diària màxima d’1,5° C. Humitat relati-va: 35-45% amb una fluctuació diària del 2%, i màxima del 5%. Il·luminació: Sensi-bilitat mitjana a la llum.

• Fusta. Temperatura 18° C amb una fluctuació diària màxima d’1,5° C. Humitat relati-va: 30-60%. Il·luminació: sensibilitat mitjana a la llum.

• Ceràmica/pedra. Temperatura 18° C amb una fluctuació diària màxima d’1,5° C. Humitat relativa: 20-60%. Il·luminació: poc sensible a la llum.

• Metall. Temperatura 18° C amb una fluctuació diària màxima d’1,5° C. Humitat rela-tiva: 15-30%. Il·luminació: poc sensible a la llum.

• Pell/Cuir. Temperatura 18° C amb una fluctuació diària màxima d’1,5° C. Humitat relativa: 35-40%. Il·luminació: sensibilitat mitjana a la llum.

90

M PLA MUSEOLÒGIC


Sistemes per emmagatzemar quadres

Esquerra. La prestatgeria per a quadres és la solució econòmica per a emmagatzemar quadres i marcs de dimensions xicotetes i mitjanes. Varetes horitzontals de posició variable permeten una divisió horitzontal flexible de l’espai de cada compartiment de la prestatgeria. Dreta. Carros per quadres i panells, permeten emmagatzemar i traslladar les peces de manera segura. Fabricant: stabaArte.

Sistema de «peines» i guies corredisses .

Armaris compactes mòbils per optimitzar al màxim l’espai, amb prestatgeries amb pintes a doble cara sobre bases mòbils i volant per a facilitar la labor de l’usuari.El bloc tancat incrementa el nivell de seguretat oferint una excel·lent protec-ció contra la pols, la humitat i retard en cas d’incendi. Poden fer-se a mida per adaptar-se a l'espai i obtindre la màxima capacitat d'emmagatzematge tant en su-perfície com en altura. Fabricant: Equiro Equipament.

91

M PLA MUSEOLÒGIC


5. Fototeca-Fonoteca-Filmoteca

El Mucc disposarà, en la seu central, d’un espai de dipòsit i treball dedicat a recollir i conservar documents sonors, fotografies i pel·lícules d’interés històric que ens ajuden a reconstruir la memòria col·lectiva visual i sonora de Castelló. Conjuntament amb l’Arxiu Històric Municipal serà un important recurs per a historiadors, estudiants, per-sones interessades i per al mateix museu i un fons documental fonamental per al desenvolupament de projectes expositius i publicacions del Mucc.Vivim en una era digital, tenim al nostre abast la millor tecnologia i no obstant això, cada dia, molts valuosos fragments, visuals i sonors de la nostra història desaparei-xen, deteriorats o perduts. Reunir aquesta col·lecció de documents significa preser-var la memòria de la ciutat de Castelló, i per extensió, contribuir a la conservació del Patrimoni Cultural Valencià.Tant la videoteca com la fonoteca i la fototeca treballaran amb còpies digitals dels documents originals pel que no requeriran condicions especials de conservació. No està previst emmagatzemar materials originals.L'equip d'enregistrament de materials estarà compost per escàner d’alta resolució, or-dinador, programa editor d’imatges, càmera fotogràfica-vídeo professional, micròfon i una aplicació informàtica per a l’organització, gestió i consulta de les dades i còpies digitals.

5.1. Objectius• Creació d’un Centre de documentació i informació que reculla el patrimoni docu-mental visual i sonor de Castelló.

• Buscar, reunir, ordenar, conservar, difondre i protegir adequadament documents grà-fics, sonors, audiovisuals..., que siga possible localitzar relacionats amb el passat i present de la Ciutat.

• El Centre prestarà especial atenció al registre i preservació de l’herència oral de la població, un llegat fonamental, en greu perill de desaparició, arreplegat en la mateixa veu dels protagonistes.

• Serà objectiu del Centre, consolidar-se en el temps com referent per a la investigació i l’estudi de la història, etnologia, etc. de Castelló, conjuntament i complementant la important tasca realitzada per l’Arxiu Històric Municipal.

• Constituir un fons documental especialitzat en la temàtica del museu (arqueologia, història, etnologia, ...).

92

M PLA MUSEOLÒGIC


5.2. FototecaEl Mucc recopilarà documents gràfics com fotografies i targetes postals antigues de temes locals, tant originals com reproduccions de qualitat.Es coneixen a Castelló amplis arxius d’aquests tipus de documents en mans de col-leccionistes privats, com el fons Prades, Wamba, Llegat Nicolau, col·lecció Xavier Campos, ..., etc.Cal assenyalar que l’Ajuntament de Castelló a través de l’Arxiu Històric Municipal ha engegat en 2017 el projecte de creació d’un fons fotogràfic municipal. L’arxiu fotogrà-fic digitalitzarà les fotografies del fons documental de l’Arxiu Històric Municipal que es recullen en dependències municipals i les imatges que aporte la ciutadania, reco-llides a través de campanyes monogràfiques anuals. Les imatges recopilades es digi-talitzaran i retornaran als propietaris. S’ha elaborat un document de cessió tenint en compte la normativa legal,7 en el qual l’Ajuntament estableix les condicions de cessió.Per a no duplicar els treballs s’haurà de determinar la conveniència que l’arxiu foto-gràfic se situe en el Mucc o en l’Arxiu Històric municipal. En el cas que s’instal·le en el Mucc la gestió s’hauria de realitzar igualment des de l’Arxiu Històric Municipal, ja que són els especialistes que millor coneixen els processos. També s’haurà de tin-dre en compte el personal necessari per a la realització del treball de digitalització i classificació documental, actualment realitzat per personal de l’arxiu i que gràcies a la col·laboració entre l’Ajuntament i la Universitat Jaume I, comptarà amb la partici-pació d’estudiants en pràctiques per a realitzar labors de digitalització i classificació documental.El Mucc des de la seua creació precisarà abundant material fotogràfic per al desen-volupament de tots els seus projectes de posada en valor del patrimoni i tematització d’itineraris, així com per a realització de guies educatives, exposicions, web i altres materials de difusió.8

5.3. FilmotecaRecopilació en format digital de seqüències de filmacions de caràcter etnogràfic i antropològic sobre temes relacionats amb Castelló (Filmoteca valenciana, filmacions realitzades per particulars que siguen valuoses pel seu caràcter etnogràfic, antropo-lògic…).

7 La legislació aplicable és: Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de Propietat Intel·lectual; Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal i LLei Orgànica 1/1982, sobre protecció civil dels drets a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge.

8 Per a l’execució dels projectes d’exposicions i itineraris del Mucc s’han sol·licitat imatges a diferents arxius foto-gràfics com l’Arxiu Mas, «Legado Nicolau», Xavier Campos, Biblioteca Nacional, Arxiu Diputació de Castelló,… Les imatges recopilades únicament es poden utilitzar per als projectes per als quals s’han sol·licitat, pel que es deurà respectar les condicions marcades per cadascun dels arxius. Tota la documentació està recollida a la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Castelló.

93

M PLA MUSEOLÒGIC


5.4. FonotecaArxius de la memòria oral. Registre de testimonis orals de les generacions de castello-ners que van desenvolupar una part de la seua vida en la societat tradicional o prein-dustrial, vivències personals relacionades amb la guerra civil, les festes, l’alimentació, activitats econòmiques, política, etc.S’aconsella enregistrar gravacions audiovisuals de qualitat (no únicament sonores), ja que suposaran un important fons d’informació documental per al Mucc, susceptible de ser utilitzada en exposicions.

94

M PLA MUSEOLÒGIC


6. Ordenació i valorització del patrimoni històric a través de la senyalització9

6.1. IntroduccióEl concepte de patrimoni remet a la noció de llegat, una herència d’especial valor que és necessari identificar, protegir, conservar, rehabilitar, posar en valor i transmetre a les generacions futures.La importància del patrimoni natural i cultural està present en les Convencions de la Unesco i en L’Estratègia Territorial Europea que considera el patrimoni «el ‘capital cultural de les societats contemporànies» i ho vincula amb els trets d’identitat dels pobles, capaç «d’enriquir el capital social conformant un sentit de pertinença, indivi-dual i col·lectiu, que ajuda a mantindre la cohesió social i territorial»10 i, cada dia més, un recurs i factor de desenvolupament. Així, el patrimoni, per les funcions ambientals, culturals i turístiques que exerceix, ha passat d’entendre’s com una càrrega, a causa dels costos units a la seua conservació, a considerar-se un recurs fonamental en les estratègies més innovadores de desenvolupament. «Una gestió correcta del patrimoni cultural, a més, exigeix un enfocament que pose l’accent en la sostenibilitat, entesa com el just equilibri entre fer accessible el patrimo-ni cultural i preservar la seua ‘riquesa fràgil’ per a generacions futures»11, riquesa que exigeix protecció, cura constant i renovació permanent.

6.2. Proposta de senyalització històricaDes d’aquestes premisses, i a través d'un project de senyalització «in situ», el Pla Museològic Municipal pretén articular una oferta cultural pròpia que pose en valor la identitat històrica de la Ciutat (ordenant-la i fent-la visible) dins d'un conjunt coherent, ja que la creació de productes aïllats, sense un criteri unitari, minimitza i redueix les possibilitats de configurar un producte turístic-cultural atractiu, solvent i de qualitat.La senyalització és un servei, un sistema d’informació que permet identificar i enten-dre, però també és alguna cosa més. La senyalització ajuda a transmetre valors i a crear una imatge unitària. La tipografia, el color, el suport i els materials de construc-ció configuren un codi que ordena i dóna significat a l’element senyalitzat, transme-tent uns determinats valors i connotacions.

9 Es desenvoluparà el projecte de senyalització que haurà de comptar amb el consens de la Direcció Territorial de Patrimoni.

10 y 3 «Indicadores Unesco de cultura para el desarrollo. Manual metodológico.»

95

M PLA MUSEOLÒGIC


Per tant, serà necessari redactar un manual/normativa de senyalització del patrimoni que ajude a ordenar els recursos patrimonials dins del nostre territori aconseguint una senyalització homogènia de disseny cuidat i integrada en el paisatge urbà i rural. Un manual on es definisquen els elements tipogràfics, nivells d’informació, color, in-tensitat, gammes cromàtiques més adequades, formes, grandàries, suports, ancorat-ges, tipus de senyals... condicionat tot a les especials característiques dels elements patrimonials que s’identificaran, per a oferir una resposta de disseny coherent, unità-ria i codificada, amb especial cura en el seu impacte (integració en l’arquitectura i el paisatge) que facilite un diàleg harmoniós entre la senyalització, l’element senyalitzat i l’entorn. Un requisit imprescindible per a l’èxit del projecte serà la coherència. El projecte pre-tén ser assumible i raonable en les despeses que ocasiona per la qual cosa és lògic pensar que, en alguns casos, haurà de conviure durant un temps amb altres siste-mes de senyalització recentment implantats. No obstant això, haurà de cuidar-se que aquesta convivència no es convertisca en permanent o en una porta oberta a la con-tínua implantació de sistemes de senyalització diferents i particulars que posen en perill la creació d’una identitat corporativa comuna.

6.3. Objectius• Constituir una resposta adequada i unitària als problemes de senyalització dels ele-ments patrimonials municipals del nostre territori, identificant, ordenant i organit-zant la informació i els recursos patrimonials.

• Crear un producte cultural basat en el concepte territori-museu.• Crear una imatge corporativa uniforme, que siga percebuda pel visitant. Establir un codi únic, reconeixible pels visitants que a més d’orientar, informe i facilite una ex-periència satisfactòria.

• Transmetre «l’ètica de la conservació» com a actitud distintiva d’un territori de qua-litat.

• L’oferta cultural summa, no competeix, així adquireix major entitat i interés.• Canalitzar el flux de turistes a través de la ciutat, en benefici del comerç i l’hostaleria.• Oferir bona informació: millorar la imatge i la qualitat de la informació mitjançant una imatge ordenada i homogènia que genere confiança i seguretat al receptor.

• Demostrar respecte pel nostre patrimoni a partir de la senyalització, ajudant a la seua valoració i reduir l’impacte visual i la contaminació de l’escena urbana.

• Desenvolupar una senyalització atemporal, senzilla de cost ajustat i estudiat, execu-tada i produïda per professionals i consensuada amb les institucions responsables del Patrimoni.

• Implantar la senyalització de forma gradual i progressiva.

96

M PLA MUSEOLÒGIC


6.4. Panells autoportants La necessitat d'executar durant l'exercici 2017 la implantació del projecte de senyalit-zació en les Ermites del Caminàs i que aquestes formen part del Museu de la Ciutat ha fet necessària l'adopció d'un model tipus de senyalització sense esperar a la rea-lització d’un manual més detallat que estudie detingudament cas per cas. Així, s'ha optat per la realització d'uns panells moderns amb un disseny senzill, acurat i escala-ble (per a adaptar-se a les necessitats de cada cas ), que tinguen un lleu impacte en l’entorn, moderada resistència als efectes del vandalisme i un cost de manteniment raonable. Aquest model serà aplicable a tots els recursos patrimonials que s’hagen de senyalitzar en exterior (ermites, torre dels alçaments, rutes, etc.) i hagen de contindre informació sobre el recurs històric. Aquesta uniformitat dels suports aportarà cohe-rència i establirà un codi unitari reconeixible per als visitants.

Característiques tècniquesTòtems fabricats en estructura metàl·lica i panells impresos HPL antivandàlic. La fi-xació al sòl es realitzarà mitjançant sabata de ferro oculta.

Disseny de la informacióLa gràfica dels panells tindrà una imatge molt cuidada, moderna i actual, que ajude a la lectura i interpretació del recurs patrimonial hi haurà d’integrar el logotip del Museu.El disseny gràfic té un paper fonamental tant com element de comunicació dels con-tinguts com des del punt de vista estètic i compositiu, mitjançant el disseny obtin-drem una imatge global coherent, unitària, atractiva i elegant.Caldrà contractar els serveis d’un estudi de disseny professional que dimensione els panells, definisca els elements tipogràfics, nivells d’informació, color, intensitat, gam-mes cromàtiques, grandàries així com que maquete els textos, realitze les il·lustraci-ons necessàries (plànols, esquemes...) i prepare els originals per a la producció dels panells. Els continguts hauran de tindre qualitat científica i estar realitzats per especialistes en la matèria (la Ciutat és garant de la fiabilitat de la informació), hauran d'estar ben redactats, amb un llenguatge accessible i amé (no tots els especialistes són bons co-municadors) i ser coherent amb el discurs general del Museu de la Ciutat.Els continguts es complementaran amb plànols, esquemes i/o il·lustracions i estaran redactats en tres idiomes: valencià, castellà i anglés.Web Mucc. Per aconseguir que el projecte de senyalització siga un veritable museu al carrer es complementarà la informació dels panells amb la creació d’un discurs més ampli i complet i un àudio-guia a la web del Mucc, a la qual els visitants podran accedir a través d’un enllaç.

97

M PLA MUSEOLÒGIC


Aquesta és una solució cada vegada més empleada en monuments històrics i mu-seus per al coneixement i difusió del patrimoni cultural i amb grans avantatges:• Permet obtindre informació exhaustiva sobre el recurs cultural que s’observa, amb llibertat i sense necessitat de cercar un guia.

• La informació pot estar en molts idiomes a un cost reduït.• La informació està sempre actualitzada i accessible les 24 hores del dia.Per a la seua aplicació serà necessària la redacció de continguts específics que am-plien la informació dels panells, el disseny dels continguts digitals en diferents idio-mes (valencià, castellà, anglés), integrar l'enllaç de la web en el disseny dels panells dels diferents recursos del Museu de la Ciutat i un sistema per facilitar la descàrrega de l’audioguia en idiomes a través dels seus smartphones dels visitants.

98

M PLA MUSEOLÒGIC


7. Programa de gestió

7.1. Naturalesa jurídica del MuccEl Museu de la Ciutat de Castelló és un museu de titularitat municipal que delegarà la seua direcció en un director o gerent.El departament jurídic de l’Ajuntament haurà d’estudiar les diferents possibilitats de gestió directa i indirecta de serveis públics per a establir la més adequada.

Gestió directaExisteixen diversos models de gestió directa de titularitat pública:• L’Ajuntament gestiona el Mucc a través de la seua pròpia estructura administrativa (ajuntament o regidoria) i es fa càrrec de les despeses de funcionament i manteni-ment (nomines personal, seguretat, assegurances, neteja, material fungible, llum, aigua, telèfon, programa d’activitats, etc.).

L'Ajuntament pot (convé), en aquest cas, constituir un Consell format per persones rellevants en l’àmbit de la cultura que, depenent de l’Ajuntament, anualment super-visen l’activitat del Mucc.

• Gestió a través d’organisme autònom creat per l’Ajuntament.• Gestió a través d’una fundació creada pel mateix Ajuntament.

Gestió indirectaTambé existeixen diferents possibilitats de gestió indirecta (article 85 de la Llei de Règim Local), algunes d’elles són:• La concessió.• Societat d’economia mixta (Llei de contractes de les Admin. Públiques, 2005).• Serveis públics impropis.• Contracte de concessió de serveis públics (per exemple, per a gestionar la botiga o cafeteria del museu).

• Arrendament parcial (per exemple, per a gestionar botiga, cafeteria...).• Contractes administratius especials, per exemple, que el Mucc fóra gestionat per una empresa privada a través d’un contracte administratiu especial.

99

M PLA MUSEOLÒGIC


7.2. Organigrama: staffEl Mucc, per la seua particular «configuració espacial» (compost per una seu central i diverses subseus), l’abast del projecte que ambiciona (ordenar, estructurar i posar en valor el patrimoni històric de Castelló) i filosofia de servei (dinamitzar la cultura i crear un producte turístic-cultural atractiu i de qualitat), necessitarà una plantilla amplia i especialitzada.El Mucc haurà d’estar format, almenys per:• 1 director/a.• 1 tècnic en gestió cultural• 1 administratiu/va.• 1 restaurador/a.• Bidells (el nombre de bidells dependrà de les seus obertes al públic i dels seus ho-raris)

• Personal de neteja

PerfilsEl correcte funcionament del Mucc i la capacitat d'assolir els objectius marcats de-pendrà en gran mesura de l'equip humà. Serà fonamental la contractació de personal qualificat, dinàmic i compromés amb el projecte. Director/a. Serà el responsable de la direcció i gestió del Mucc. Haurà de tindre for-mació en museologia, museografia i experiència en gestió cultural, ser una persona amb visió, dinàmica, proactiva i amb capacitat de lideratge. Entre les seues funcions estarà la dinamització i promoció del museu, la redacció d'una memòria bianual amb els objectius i filosofia de l'entitat, la creació de nous recursos culturals i la conceptu-alització d'exposicions complementàries als recursos existents, la preparació d'avant-projectes museogràfics i/o museològics i realització de documents tècnics per a la licitació de projectes, l'elaboració de protocols de funcionament i manteniment, el disseny de la programació anual d'activitats, creació de tallers, gestió financera, co-municació i difusió. Haurà d'establir els objectius del museu i fixar i definir indicadors per mesurar el grau de satisfacció dels visitants i de compliment d'objectius i ser l'interlocutor amb les associacions i organismes culturals.Tècnic/a en gestió cultural. Serà responsable de l'execució de l'agenda d'activitats del Mucc i difusió cultural, recolzant a la direcció en la resta de tasques (tècniques, administratives, creatives, de recursos humans...).Administratiu/va. Realitzarà les tasques administratives necessàries del treball diari del Mucc.Restaurador/a. Serà el responsable de la conservació preventiva i activa de la col·lec-ció del Mucc, així com de l'inventari, catalogació, política de gestió dels fons i inves-tigació.

100

M PLA MUSEOLÒGIC


Bidells. Seran el rostre visible del Mucc davant el visitant, sobre ells recaurà una part important del grau de satisfacció de la visita. Hauran de ser persones dinàmiques, empàtiques i proactives. La seua formació serà a càrrec del Mucc.A part del personal mínim indispensable per posar en marxa el Mucc, l’entitat gene-rarà altres tasques que podran ser cobertes per personal en plantilla, extern o becaris. Aquestes tasques són:Documentalista. Tècnic responsable del Centre de Documentació del Mucc desen-volupant les funcions pròpies del seu treball.Guies. Les visites guiades han de ser realitzades per guies professionals. Monitors. Per a la realització d’activitats programades.Serveis tècnics i informàtics. Depenent de les feines a realitzar, aquests serveis s'hauran de subcontractar o encarregar als departaments qualificats de l'ajuntament.

A més, el Mucc fomentarà la cooperació amb la Universitat per a la realització de pràctiques professionals a les seus instal·lacions (becaris, universitaris en pràcti-ques…) dins diferents àrees (restauració, documentació, etc.), així com també podrà articular fórmules de voluntariat per vehicular la col·laboració de ciutadans interes-sats en el patrimoni de Castelló i/o el museu («amics del museu», simpatitzants…).

7.3. La gestió i la qualitat del servei7.3.1. Norma UNE 302002 «Q» Museus12

«Els museus s'han convertit en icones turístiques que atrauen milions de visitants, ajuden a posicionar destinacions, generen retorn econòmic i juguen un paper sig-nificatiu en el desenvolupament de la indústria del turisme. Per a fer que la visita al museu siga memorable, és necessari cuidar la interacció entre visitant i museu. La Norma UNE 302002 proporciona un referent comú i assolible per a totes les institu-cions com a eina de millora de la qualitat d'aquest diàleg intangible i efímer, sent una ajuda a la confecció d'una òptima experiència de la visita».13

La base per poder implementar qualsevol norma radica en realitzar una bona plani-ficació i desenvolupar els protocols pertinents. La norma facilita la gestió, preveient i planificant el funcionament de la visita, millorant la qualitat del servei i l’experiència del visitant, però també el funcionament intern del museu. És important que el Mucc, un servei públic, tinga en consideració, des del seu inici, les directrius que indica la Norma UNE 302002 que, al cap i a la fi, es poden traduir en: sentit comú, rigor, au-toavaluació i bona gestió.

12 La norma es publicarà oficialment el setembre de 2018. Informació replegada en la Jornada informativa de la Norma de qualitat turística en museus. Participen: ICTE, Agencia Valenciana de Turisme i Direcció General de Patrimoni. El Mucc ha participat en el projecte pilot d'implantació de la Norma amb el Refugi Antiaeri.

13 «UNE, Revista de normalización española», n. 5, juliol-agost 2018.

101

M PLA MUSEOLÒGIC


El museu haurà de desenvolupar protocols sobre organització, comunicació, diagnòs-tic, serveis... que seran les ferramentes per aconseguir un bon funcionament i un alt nivell de qualitat. Desenvolupar els protocols implicarà un volum de treball important a l'inici (planificar, redactar, consensuar, implementar...) però a la llarga revertirà en un sistema en me-canismes quasi automàtics en benefici de la qualitat i per tant no s’han d’escatimar esforços en aquest sentit.EL Mucc com a museu haurà de tindre en compte la legislació existent sobre:• Museus • Protecció de dades• Seguretat • Manteniment• Turisme • Accessibilitat

7.3.2. Política i objectius de qualitatEl Mucc definirà uns objectius específics de qualitat, realistes i mesurables, que es concretaran en accions, terminis i responsabilitats. Aquests objectius es comunica-ran al personal del Mucc.

7.3.3. Nivell de satisfacció dels visitantsUna ferramenta fundamental per al museu serà obtenir informació dels seus visitants per a conéixer el nivell de satisfacció. Aquesta informació ens ha d’ajudar a realitzar una avaluació i autocrítica per a millorar els nostres serveis.S’ha previst un sistema, mitjançant les audioguies, per a conéixer el grau de satis-facció dels visitants i altres qüestions que es vulguen avaluar. El sistema permet que el visitant, mitjançant estrelles o números, puga indicar el seu grau de satisfacció així com enviar comentaris a manera de bustia de queixes i reclamacions. Aquesta informació estarà disponible internament i no recollirà dades personals del visitant, únicament la seua opinió, d’aquesta manera el personal del Mucc podrà recopilar-la i analitzar-la per a millorar els seus serveis.El sistema permet fer els ajustos pertinents perquè les enquestes es puguen perso-nalitzar depenent de la informació que es desitja obtindre en cada moment, pel que serà una ferramenta molt útil a la qual caldrà traure-li el màxim partit per a la millora continua.

7.3.4. Normes de visitaEn totes les seus del Mucc hauran de reflectir-se de forma sintètica i amb claredat les normes de visita, aforament, prohibicions, etc. Aquestes seran públiques i visibles, tant a les seus, com en el material de difusió del museu i la web.Prohibicions, per exemple, no menjar i beure, no tocar, no es permeten animals, no es permet realitzar fotografies, no fumar, no tirar fem…

102

M PLA MUSEOLÒGIC


Recomanacions com, dugueu calçat esportiu, precaució amb el terreny....Condicions de visita com, entrada lliure, horaris, tarifes...Aforament màxim de la sala de cada seu en funció de l’espai útil, de la museografia, del tipus de visita (lliure o guiada)...

7.3.5. Protecció de dadesEl Mucc haurà de tenir en compte la legislació vigent referent a la protecció de dades, establint una política al respecte per a garantir-la. És habitual que els museus ma-negen dades personals de persones interessades a rebre informació periòdica de la seua agenda d’activitats, per exemple, i aquesta informació deu estar protegida.

7.3.6. Protocol de seguretatEl protocol de seguretat, d'acord amb el Pla d’emergència, establirà com s’actuarà en cas d’emergència per tal de salvaguardar la seguretat de les persones, les peces i les instal·lacions.Un cop desenvolupat caldrà realitzar simulacres perquè el personal del Mucc estiga familiaritzat amb el seu funcionament.

7.3.7. Protocol de queixes i reclamacionsEl Mucc haurà d’establir un protocol d’actuació per recollir queixes i reclamacions dels visitants, així com un sistema per vehicular la seua resposta i engegar un procés d'avaluació i correcció del problema si fóra necessari.

7.3.8. Protocols de manteniment i netejaCada seu del Mucc haurà de tindre el seu propi protocol de neteja i manteniment d'acord amb les característiques del lloc. Els itineraris culturals també tindran un pro-tocol específic per al manteniment dels senyals. Serà fonamental mantenir els espais nets i en bones condicions.El protocol establirà la periodicitat de les neteges, horaris, procediments i detalls tèc-nics sobre mitjans i materials, si fóra necessari.

7.3.9. Protocol de comunicació internaUn organigrama clar i compartimentat amb tasques ben definides i una comunicació fluida seran fonamentals per al bon funcionament del museu. A escala interna s'esta-bliran amb detall les tasques de cada lloc de treball, així com les condicions d'exercici, objectius i obligacions.Serà de gran utilitat desenvolupar un manual de benvinguda per a informar els nous col·laboradors (treballadors, becaris, etc.) sobre com funciona el museu i quina és la seua filosofia i objectius. El manual haurà de detallar les tasques a realitzar segons el

103

M PLA MUSEOLÒGIC


lloc de treball així com pautes d’imatge personal, comunicació amb el visitant, com solucionar imprevistos i/o gestionar queixes i reclamacions i el protocol d’emergèn-cia.

7.3.10. Protocol d’accessibilitatEl museu, per la seua naturalesa i objectius, treballarà per fer accessible a tots els públics el seu patrimoni i edificis, d'acord amb la normativa vigent. No obstant això cal tenir present que les limitacions per intervindre en el patrimoni protegit farà ne-cessari trobar solucions imaginatives.

7.3.11. Protocol d’informació i comunicacióA part de la complida informació disponible a la web del Mucc perquè el visitant puga organitzar la seua visita i itineraris, caldrà que la informació, de cadascun dels recursos, estiga físicament disponible en les diferents seus del museu i oficines de turisme; fullets informatius amb informació d’horaris, situació, condicions d’entrada, plànols, itineraris …Serà important, per a major visibilitat, que el Mucc estiga present en les xarxes soci-als (Pinterest, Instagram…). Caldrà avaluar quina o quines són les més adequades i com es gestionarà aquesta presència.

7.4. Condicions d’accés: calendari, horaris i tarifesS'ha realitzat una proposta d’horaris i tarifes a partir de la informació aportada per l’Ajuntament de Castelló encara que, actualment, les tarifes no són d'aplicació pel fet que no existeix l'ordenança municipal corresponent i els horaris dels espais estan sotmesos als acords signats pels sindicats a la Taula de Negociació.Tarifes. Un cop estiguen en funcionament la major part dels recursos culturals del Mucc definits al Pla Museològic, es recomana estudiar l'aplicació de tarifes reduides (simbòliques) i la seua regulació mitjançant una ordenança. Aquestes tarifes diferen-ciaran entre accés col·lectiu (grups superiors a 20 persones, siguen adults o grups escolars) i visitants individuals, podran tindre un escalat per tipologies (escolar, ju-bilat, aturat...) i es combinaran en dies d'accés gratuït. Els preus proposats són els següents:–Entrada individual/seu: 2 €/persona –Entrada col·lectiva/seu: 1,50 €/persona (grups superiors a 20 persones).–Els xiquets menors de 8 anys: entrada gratuïta.–Entrada general a totes les seus del Mucc: 6-8 €Les activitats (tallers, visites guiades...) tindran un preu a part.

104

M PLA MUSEOLÒGIC


Horaris. Els horaris han d'estar adaptats a les necessitats del servei, tenint en comp-te les característiques i localització de cadascun dels espais. Així, segons el recurs és possible que l’horari d’obertura haja d'ajustar-se a l’horari de llum natural, com en els casos de Castell Vell i Vinamargo on no tindria sentit estar oberts quan la foscor ja fa impossible visitar el recurs. Per la mateixa raó (ajustar-se a l’horari de llum natural) es proposa tindre un horari diferenciat hivern/estiu:–Horari d’hivern (de l'1 d’octubre al 31 de març)–Horari d’estiu (de l'1 d’abril al 30 de setembre)El Mucc obrirà tot l’any, excepte els dilluns i dies festius d’especial importància (Na-dal, Any Nou, ...) segons els usos convencionals dels museus. Durant els períodes vacacionals més importants, com Setmana Santa i mesos d’estiu, en els que el volum de visitants a la Ciutat és major, es podrà estudiar l’obertura extraordinària en un torn posterior al del vespre per a la programació d’activitats nocturnes especials (visites nocturnes al refugi, etc.).

105

M PLA MUSEOLÒGIC


7.4.1. Proposta inicial d'horaris, personal, visites guiades i condicions d'accés

Centre d’Interpretació Castell VellPERSONAL HORARI SERVEI DE GUIES ENTRADA

1 bidell1 servei de neteja

Estiu (de l'1 d’abril al 30 de setembre) •Dimarts a dissabte: 10 a 13 h i 17 a 20 h (6 h/dia) •Diumenge i festius: 10 a 14 h (4 h) •Dilluns tancat.(34 hores/setmana)

Hivern (de l'1 d’octubre al 31 de març)•Dimarts a dissabte: 10 a 14 h i 16 a 18 h (6 h/dia) •Diumenge i festius: 10 a 14 h (4 h) •Dilluns tancat.(34 hores/setmana)

1 al mes: dissabte matí Gratuïta

Refugi Antiaeri TetuanPERSONAL HORARI SERVEI DE GUIES ENTRADA


•Dimarts a dissabte: 16 a 19 h•Diumenge: de 10 a 14 h•Dilluns tancat.(34’5 hores/setmana)

2 al mes: diumenge matí i divendres vesprada

Gratuïta

Torre de Sant PerePERSONAL HORARI SERVEI DE GUIES ENTRADA

— •Dimarts a dissabte: 10:30 a 11:30 h — Gratuïta

El FadríPERSONAL HORARI SERVEI DE GUIES ENTRADA

— •Dimarts a dissabte: 12 a 13 h — Gratuïta

Museu de la MarPERSONAL HORARI SERVEI DE GUIES ENTRADA


•Dimarts a dissabte: 10 a 13:30 h i 15:30 a 18:30 h•Diumenges i festius de 11 a 13 h(34,5 hores/setmana)

— Gratuïta

Museu d’Etnologia de Castelló (seu central del Mucc)PERSONAL HORARI SERVEI DE GUIES ENTRADA


•Dimarts a dissabte: 10 a 13 h i 17 a 20 h (6 h/dia) •Diumenge i festius: 10 a 14 h (4 h) •Dilluns tancat.(34,5 hores/setmana)

— Gratuïta

106

M PLA MUSEOLÒGIC


7.4.2. Proposta d'horaris, personal, visites guiades i condicions d'accés per a nous recursos culturals (a partir de 2019)

Vil·la romana de VinamargoPERSONAL HORARI SERVEI DE GUIES ENTRADA



Hivern (de l'1 d’octubre al 31 de març)•Dimarts a dissabte: 10 a 16h (6 h/dia) •Diumenge i festius: 10 a 14 h (4 h) •Dilluns tancat.(34 hores/setmana)

1 al mes: dissabte matí Gratuïta

Centre d’Interpretació del CaminàsPERSONAL HORARI SERVEI DE GUIES ENTRADA



Hivern (de l'1 d’octubre al 31 de març)•Dimarts a dissabte: 10 a 16 h (6 h/dia) •Diumenge i festius: 10 a 14 h (4 h) •Dilluns tancat.(34 hores/setmana)

1 al mes: diumenge matí Gratuïta

107

M PLA MUSEOLÒGIC


7.4.3. Proposta d'horaris, personal, visites guiades i condicions d'accés per a nous recursos culturals (a partir de 2020)

Segon molíPERSONAL HORARI SERVEI DE GUIES ENTRADA



Hivern (de l'1 d’octubre al 31 de març)•Dimarts a dissabte: 10 a 16h (6 h/dia) •Diumenge i festius: 10 a 14 h (4 h) •Dilluns tancat.(34 hores/setmana)

1 al mes: diumenge matí Gratuïta

Parc RibaltaPERSONAL HORARI SERVEI DE GUIES ENTRADA

— — 1 al mes: dissabte matí Lliure

Museu de la Ciutat (Metcas/Seu central)PERSONAL HORARI SERVEI DE GUIES ENTRADA

2 bidells1 servei de neteja

•Dimarts a dissabte: 10 a 14 h i 16 a 20 h (8 h/dia) •Diumenge i festius: 10 a 14 h (4 h) •Dilluns tancat.(44 hores/setmana)

— Gratuïta

7.4.4. Tarifes recomanades Museu de la Ciutat de Castelló

TARIFA ENTRADA

RECURS CULTURAL DE DILLUNS A DISSABTE DIUMENGES

Centre d’interpretació del Castell Vell 2 € Gratuït

Itinerari Muralla Medieval Lliure Lliure

Itinerari Castelló Republicà Lliure Lliure

Itinerari de les Ermites Lliure Lliure

Itinerari Arquitectura Modernista Lliure Lliure

Refugi antiaeri Tetuan 2 € Gratuït

Torre de Sant Pere 2 € Gratuït

El Fadrí 1 € Gratuït

Museu de la Mar 2 €* Gratuït

Centre d’interpretació Vil·la romana de Vinamargo 2 € Gratuït

Centre d’interpretació del Caminàs 2 € Gratuït

Segon Molí 2 € Gratuït

Museu de la ciutat (seu central- METCAS) 3 €* Gratuït

Entrada conjunta a tot el Mucc 6/8 €* —

(*) Un cop reformat.

108

M PLA MUSEOLÒGIC


7.5. Finançament Una vegada en funcionament, les despeses anuals del Mucc comprendran les se-guents partides (orientatiu):

a) Personalb) Adquisició de fonsc) Assegurancesd) Didàctica, comunicació i nous porjectes

Material didàctic i audiovisual, edició de publicacions, imatge gràfica, comunicació funcional, programa d’activitats.

e) MaterialsAdquisició de material per al Centre de Documentació i Taller de Restauració.

f) MantenimentManteniment i revisió anual d’alarmes, extintors, ascensors…

g) Despeses correntsLlum, aigua, telèfon, internet… Material fungible.

El Mucc serà una entitat sense ànim de lucre depenent de l'Ajuntament i per tant amb finançament, principalment, públic. No obstant això, serà desitjable cercar altres fonts d'ingressos per aconseguir un finançament mixt diversificat (públic-privat) que millore la seua autonomia.Els museus concentren gran part de l’activitat turística de les ciutats i a través d’aques-ta activitat poden convertir-se en eix d’un conjunt de serveis que proporcionen ingres-sos per millorar el seu finançament. Així mateix, poden/deuen aprofitar els recursos al seu abast per emprendre accions orientades a obtindre ingressos (patrocinis, sub-vencions, donacions…) que revertisquen en la sostenibilitat del Programa d’activitats i la millora del servei i/o la mateixa institució. Les fonts de finançament extern, a més, poden evitar la vulnerabilitat econòmica que caracteritza a alguns museus.És important senyalar que el públic objectiu dels museus (entenent com a públic ob-jectiu a visitants, patrocinadors, institucions, etc.) és un usuari exigent que requereix serveis i productes d'alta qualitat. Per aconseguir el seu suport, el museu ha d’oferir un servei a l'alçada amb un programa dinàmic i atractiu i transmetre el valor i impor-tància de la seua funció social i del patrimoni que alberga.

7.5.1 Finançament públic• Aportació anual de l’Ajuntament• Subvenciones públiques i convenis de col·laboracióLa captació de fons procedents de les administracions públiques (locals, autonòmi-ques, estatals…) mitjançant subvencions i/o convenis de col·laboració serà una de les fonts de finançament a les que podrà recórrer el Mucc.

109

M PLA MUSEOLÒGIC


Les subvencions es concedeixen vinculades a una finalitat determinada de despesa o d’inversió (no a despesa corrent) pel que sempre haurà d’existir un projecte previ al que s’aplicaran les ajudes sol·licitades, que posteriorment s’hauran de justificar davant l’organisme oficial finançador.Alguns dels organismes als quals es podria adreçar el museu són: Ministeri de Cultu-ra, Educació i Ciència, Generalitat Valenciana, Agència Valenciana de Turisme, Dipu-tació Provincial de Castelló, Patronat Provincial de Turisme, Cambra de comerç, Fons Europeus...

Ajudes per a museus reconegutsEls museus reconeguts poden optar a les subvencions de la Direcció General de Cul-tura i Patrimoni (Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport de la Generali-tat Valenciana) per a la realització de:1. Adquisició d’equipaments destinats a garantir la correcta conservació dels fons dipositats en els magatzems de les institucions museístiques: elements auxiliars per a facilitar l’accessibilitat i mobilitat, sistemes d’humitat i temperatura, etc.2. Instal·lació i renovació de sistemes de seguretat de sales i magatzems per a prote-gir els fons conservats en les seues instal·lacions: equips de seguretat davant d’intru-sions o emergències, enllumenat i senyalització d’evacuació, sistemes de megafonia, circuit tancat de televisió, etc.3. Renovació de l’espai expositiu i incorporació de noves tecnologies als recursos mu-seogràfics a fi de modernitzar l’exhibició dels fons: adquisició de vitrines, panells, car-tel·les i altres elements expositius i audiovisuals.4. Adquisició o renovació d’equips informàtics, fotogràfics i perifèrics.5. Restauració de béns de patrimoni moble al càrrec d'institucions museístiques re-conegudes, titulars de béns mobles inventariats de la Comunitat Valenciana.

7.5.2. Altres fonts de finançamentÉs important que el finançament del museu no depenga exclusivament de les sub-vencions públiques, sinó que existisca un equilibri entre els tipus d’ingressos. El camí cap a la independència econòmica implicarà aconseguir una gran base social que recolze a l’organització i ajude al seu finançament en un grau elevat.

Ingressos propisVenda d’entrades.14 Per fer una estimació dels ingressos per venda d'entrades s’ha estudiat la recaptació d’altres museus. El capítol d’ingressos per venda d'entrades

14 A títol informatiu, el Museu d'Etnologia de Castelló va rebre l’any 2017 uns 16.000 visitants, que en el cas d'haver adquirit una entrada (d'entre 1,50-2 €) hi hagueren suposat, per a l'Entitat, uns ingressos de 28.000 €. Així ma-teix el Museu de la Mar, l’any 2016, va rebre 1.958 visitants que hagueren suposat 3.000 € per venda d'entrades.

110

M PLA MUSEOLÒGIC


pot millorar-se realitzant una promoció adequada de les activitats culturals, itineraris i exposicions que desenvolupe el museu.Tallers didàctics, visites guiades i altres activitats. Aquestes activitats organitzades pel museu també poden ser una font d'ingressos, encara que precisen una inversió prèvia (que pot ser privada) per a la seua posada en marxa (honoraris de monitors i guies, material de difusió, material per a realització dels tallers, etc.). Elements de marxandatge. La venda de marxandatge és una altra de les fonts d'in-gressos tradicionals dels museus. Els productes culturals relacionats amb la història, l'art, el patrimoni i els museus (si són productes de qualitat) són molt preuats a l'hora d'endur-se un record del lloc o escollir un regal (samarretes, pòsters, postals, maque-tes, gravats, ceràmica, tèxtils, llibres…). Cal tindre en compte, no obstant, que una botiga amb una oferta de qualitat i per-sonalitzada pot requerir una respectable inversió inicial per a l’aprovisionament de productes, encara que també és una magnífica forma de promocionar l'artesania i el disseny local i fer difusió del patrimoni.Els ingressos per aquest concepte (segons una estimació a partir de dades de boti-guess de museus de dimensió mitjana) podrien ser d'uns 25.000 € anuals.

PatrocinisLa captació de fons procedents de empreses privades requereix invertir temps i re-cursos, planificació i constància. Cal identificar les empreses que, per la seua activi-tat, podrien estar més interessades a participar, com a mecenes o patrocinadors, en el finançament del museu, estudiar les sinergies que es podrien generar entre museu i empresa, preparar dossiers atractius que expliquen els projectes i concertar entre-vistes.És molt important que el museu presente un perfil d'alt nivell, d'entitat rigorosa, alta qualitat i treball ben fet, a major nivell del perfil major possibilitat d'obtindre bons re-sultats. L’atractiu del patrocini radica en la comunicació positiva que suposa aconse-guir la identificació d’una empresa o organisme amb la imatge de qualitat i el respec-te públic que gaudeix un museu. Els incentius fiscals vénen regulats en la legislació.Els patrocinis poden ser a llarg termini o puntuals.

Donacions i llegatsSon poc probables.

111

M PLA MUSEOLÒGIC


8. Programa d'activitats culturals del Mucc

El Mucc és una institució educativa al servei de la comunitat.El Mucc desenvoluparà un intens calendari d’activitats culturals (exposicions, publi-cacions, organització de col·loquis i conferències, visites guiades, demostracions, ta-llers, projecció de pel·lícules…) que proporcionaran una oferta educativa diversificada per a públics de diferents edats i nivells de formació (grups d’estudiants, adult indivi-dual, famílies, jubilats, turistes, etc.). Part d’aquestes activitats seran la concreció del treball de recerca del mateix museu i del centre de documentació.Aquest tipus d’activitats o programes paral·lels, més relacionats amb l’oci que amb l'activitat museística pura, són un important focus d’atracció per apropar al museu a un públic que, d’una altra manera, desconeixeria tot allò que el museu pot oferir.Per realitzar aquestes activitats, centrades en la temàtica del museu, serà necessari que l'Entitat compte amb espais versàtils en la seua concepció que puguen transfor-mar-se en sala de conferències, exposicions temporals, tallers didàctics, etc.El Mucc tindrà, a més, una política activa de participació amb la finalitat de donar veu, dins del projecte, a l’opinió de la ciutadania junt amb la dels seus consellers i experts.

8.1. Publicacions i difusió culturalUn dels objectius del Mucc serà dur a terme una important labor de recerca i difusió de la història de Castelló. Aquests estudis s’editaran periòdicament en publicacions monogràfiques sobre etnologia, antropologia, història… Un exemple podria ser la pu-blicació de monografies sobre el Castell Vell i la Vil·la romana de Vinamargo, actual-ment en procés de publicació.També serà d'interés la participació del Mucc en l’edició de publicacions, no pròpies, que recullen contingut sobre temàtiques semblants, com les ponències i comuni-cacions de les «Jornades de Cultura Popular» de Castelló de l’Institut d’Etnografia i Cultura Popular o similars.El Mucc editarà guies completes dels seus recursos culturals (itineraris, jaciments…), fruit dels treballs de recerca i documentació dels experts que han participat en els projectes i que oferiran als visitants, amb un discurs comprensible i entenedor, un coneixement més profund de la història de Castelló.El Mucc, fidel a la seua política activa i missió científica, proposarà beques de recerca i pràctiques per a universitaris, així com premis de recerca sobre temes d’interés per al museu que es convocaran periòdicament.

112

M PLA MUSEOLÒGIC


8.2. Conferències, col·loquis, congressos i seminarisEl Mucc promourà la recerca i dinamitzarà l'activitat cultural a través de conferències, col·loquis, congressos o seminaris sobre:

• Aspectes puntuals o d’interés social relacionats amb la temàtica del museu.• Temes que amplien i enriquisquen el contingut del museu.• Conferències introductòries a exposicions temporals o tallers.• Jornades divulgació científica sobre les intervencions que es realitzen en jaciments.• Jornades municipals de cultura popular de l’Institut d’Etnografia i Cultura Popular.

8.3. Tallers didàcticsUna funció bàsica dels museus és la didàctica, és a dir: instruir, donar coneixements, ensenyar.Els tallers didàctics tenen com a objectiu potenciar la participació activa dels alum-nes en la visita al museu de manera que l’activitat d'observar la col·lecció permanent o una mostra temporal s’enriquisca amb una experiència vital relacionada amb el contingut de la mateixa.La creació de tallers didàctics exigeix un procés d’elaboració que requereix deter-minar, prèviament, els tipus d’experiència que es pretén potenciar i, posteriorment, definir i dissenyar els elements i ferramentes que formaran part del taller i conduiran la experiència.Molt interessant serà la possibilitat de desenvolupar algunes d’aquestes activitats, en col·laboració amb altres institucions educatives amb una àmplia trajectòria en la didàctica, l'art i la cultura, com l’Escola d’Arts i oficis de Castelló o l’UJI, que mit-jançant conveni amb el museu podrien dissenyar tallers didàctics en una simbiosi enriquidora per a les parts: el públic, els estudiants que participen en el projecte de creació i el mateix museu. Seria una col·laboració entre entitats públiques amb ob-jectius comuns, que rendibilitzaria mitjans i crearia experiències de contingut didàc-tic en ambdues institucions. Els convenis hauran d'establir baix quines condicions es desenvoluparà el projecte, finançament, despeses derivades de la realització dels projectes (normalment sense honoraris professionals, ja que els treballs de concep-tualització dels projectes s’assumeixen com a activitat docent dirigida per professors del centre), etc. Els tallers didàctics estan indicats per a grups reduïts (per tal d’aconseguir un nivell d'atenció adequat) i podent servir com a colofó a les visites de grups escolars.Els recursos del Mucc (història, arqueologia, etnologia…) ofereixen un gran nombre de possibilitats per a aquest tipus d’activitats dirigides a diferents públics, com:• Taller de ceràmica romana de Vinamargo.• Taller de jocs tradicionals.

113

M PLA MUSEOLÒGIC


• Taller de teatre «El governador del Castell Vell».• Taller de maquetes de paper: la casa romana.• Taller de cuina tradicional de Castelló.• Taller de còmic de la història del Castell Vell.Fora del programa ordinari de tallers didàctics per a escolars, el Mucc podrà organit-zar activitats de cap de setmana (weekend -activities) i activitats de vacances (holi-day-activities) per a constituir una oferta educativa completa dirigida a xiquets i ado-lescents. Aquestes activitats tindran com a finalitat que el visitant gaudisca del Mucc, entenga les connexions i, a través d’aquesta comprensió, adquirisca coneixements sobre els nostres orígens, tradicions, història… i respecte cap al patrimoni.

8.4. Exposicions temporals i itinerantsLes exposicions temporals són una oportunitat per despertar de nou l'interés pel mu-seu i atraure l’atenció del públic que sense una renovació de l'oferta cultural, no repe-tiria la visita. Les exposicions temporals estaran, sovint, relacionades amb l’exposició permanent, pot ser, ampliant i aprofundint un tema concret (un ofici, un període, una tècnica…) o conjugant diversos temes del museu baix un discurs superior o perspectiva (El paper de la dona al…, Condicions de vida al segle…).Aquestes mostres s’organitzaran periòdicament, depenent dels recursos disponibles (humans i financers), i permetran mostrar peces i/o col·leccions que, habitualment, no tenen presencia en l’exposició permanent i que tenen l’accés reservat a estudiosos i especialistes.Altres exposicions temporals podran ser monografies sobre temàtiques no arreple-gades en el museu però que estiguen relacionades amb els seus objectius fundacio-nals: difondre la història de Castelló i el seu patrimoni cultural.Les mostres es complementaran amb conferències i/o demostracions, tallers didàc-tics, audiovisuals i altres recursos. Podran, tant en la seua presentació com en el seu contingut, tindre un enfocament universal o estar adaptades a un públic específic (xiquets, estudiants, especialistes…). Algunes d’aquestes exposicions temporals (o una versió simplificada) podran tindre caràcter itinerant i emplaçar-se, posteriorment, en centres educatius, altres museus, centres culturals… amb l'objectiu d'aconseguir una major difusió del Mucc i de la te-màtica tractada. Per a realitzar itineràncies les exposicions hauran de comptar amb embalatges adequats per al seu trasllat i conservació.El museu comptarà amb una sala d’exposicions temporals tant per a mostres produ-ïdes pel mateix museu com externes, sempre que la temàtica siga d’interés.La gestió i instal·lació d’exposicions temporals, estiguen o no produïdes pel Mucc, haurà d'estar dirigida pel director del museu o professionals contractats a aquest

114

M PLA MUSEOLÒGIC


efecte, per a garantir una qualitat mínima de les mostres i preservar el correcte ús de les instal·lacions.

8.5. CursosEls cursos són una eina educativa important. S’organitzaran i programaran en funció de les demandes del públic i del Mucc.

• Cursos per a docents i monitors: cursos per a formar a monitors i educadors sobre els continguts del museu com a eina didàctica. Aquesta formació és necessària per a evitar que sorgisquen conflictes d’adequació teòric-pràctica, atés que el profes-sor coneix els continguts de les matèries i la forma metodològica d’impartir-les a nivell escolar, però no sol conéixer l’organització que regeix el museu. D’altra banda, l’equip del museu coneix el museu, però en molts casos, no el pla d'estudis o el nivell dels alumnes. Els cursos, a més, poden enfortir el vincle entre les institucions edu-catives i el Muc.

• Cursos sobre temàtiques del museu: cursos oberts a estudiosos i públic general sobre matèries que afecten i enriquisquen el coneixement del museu. Respecte a aquests cursos Aurora León esmenta: «caldria evitar que en ells intervinguen única-ment intel·lectuals de prestigi, personalitats amb cartell o reincidents membres de l’equip del museu, cedint la taula a profans que no són professionals de la matèria, però que la coneixen, a voltes, millor que aquells, i que poden oferir perspectives més dinàmiques, o a joves (…) què rejoveneixen el ritme i el to del discurs».

• Cursos especialitzats: sobre museologia, museografia, restauració, arqueologia… per a especialistes i estudiants, amb un enfocament tècnic.

• Seminaris sobre el patrimoni de Castelló dirigits a tots els públics.

8.6. Visites guiades i itinerarisDins del Museu de la Ciutat de Castelló s’integraran diversos itineraris culturals que per la seua temàtica permeten explicar parts de la història de Castelló. Els itineraris culturals seran una forma sostenible de posar en valor restes de patrimoni històric disperses per la Ciutat. Actualment s'està treballant en la posada en marxa de diver-sos itineraris (vegeu, 10.4. Execució de projectes del Mucc) i uns altres romanen en projecte (arquitectura modernista, Parc Ribalta, Cementeri de Castelló…).Aquests itineraris seran, inicialment, autoguiats i es dissenyaran recolzant-se en un sistema propi de senyalització, a més de fullets guia i audioguies, però el Mucc orga-nitzarà, dins el seu programa d'activitats culturals, un complet programa de visites guiades.El programa de visites guiades del Mucc (que també inclourà les seues seus) tindrà entre els seus objectius oferir un servei cultural de qualitat. A aquest efecte el museu haurà de supervisar tots els aspectes relacionats en la visita: qualificació dels guies,

115

M PLA MUSEOLÒGIC


temps de durada de la visita, horaris, continguts, recorregut, etc. El servei es realitza-rà, preferentment, per guies professionals, encara que no es descarta el voluntariat per a situacions determinades. El museu, a més, prestarà servei a altres visites con-certades alienes al seu programa.Les visites teatralitzades o dramatitzades són un vessant de les visites guiades espe-cialment interessant per al públic infantil i juvenil. Mostra d’açò és l’èxit de les visites realitzades al Castell Vell. Altres opcions de visites teatralitzades podrien ser: visites al refugi guiades per un testimoni de la Guerra Civil a Castelló, visites que il·lustren el que era la vida de la població civil durant la guerra sota la constant amenaça dels bombardejos, experiències reals, visites nocturnes, etc.Molt divulgatives, també, serien les visites a espais del museu on el públic no té ac-cés, per tal d'ensenyar el funcionament del museu i el treball que existeix darrere de l’exposició: el magatzem, el taller de restauració…

El voluntariatEl voluntariat pot tindre un alt valor afegit, trobem exemples en el Museu de la Mar de Castelló on un pescador jubilat, amb tot el seu bagatge, realitza visites guiades a la mostra o en el Museu d'Etnologia on els membres de l’Institut d’Etnografia i Cultura Popular, que fa dècades que custodien i posen en valor el patrimoni de Castelló, rea-litzen visites guiades a determinades exposicions creades per l’Institut.El Mucc no podrà sempre recórrer a guies professionals externs i haurà de formar guies (becaris, estudiants en pràctiques…) dins la seua plantilla per cobrir algunes necessitats del servei.

8.7. Disseny del programa anual d’activitats del MuccTotes les activitats culturals complementaries del Mucc conformaran el que s'anome-narà «Programa anual d'activitats» que el museu haurà de dissenyar cada anualitat d'acord amb uns objectius específics i tenint en compte les necessitats del públic potencial, els recursos disponibles (humans, econòmics, tecnològics...) i la filosofia de l'Entitat.Per a portar a terme les activitats, serà necessària una gestió eficaç del Programa, això és, una correcta planificació i temporització amb un exhaustiu detall de tasques i treballs, estudis de costos, de personal i de fonts de finançament, necessitats ma-terials, etc.

116

M PLA MUSEOLÒGIC


9. Programa de difusió i comunicació

El programa de comunicació serà l’instrument d’expressió del Mucc i comprendrà tots els elements que intervenen en la comunicació entre l’Entitat i el visitant o recep-tor dels serveis del museu. És una àrea sensible que cal cuidar mantenint una línia de comunicació de qualitat, és a dir, que siga sòlida, coherent i atractiva i utilitze un llenguatge concís, respectuós, explicatiu i adequat al nivell mitjà del receptor.Dins el programa de difusió i comunicació cal distingir diferents nivells.

9.1. Comunicació funcional i multilingüismeLa comunicació funcional del Mucc estarà formada pels elements que intervenen en la comprensió dels continguts del museu, això és, panells, cartel·les i qualsevol altre element expositiu, audioguies, guies didàctiques, fullets guia, fulles de sala, etc. • Panells. Els panells plantejaran un discurs explicatiu adaptat a diferents nivells de lectura, seran curts, clars i atractius, i seguiran una seqüència explicativa lògica. Als textos dels panells s’utilitzarà el valencià, castellà i anglès.

• Guies didàctiques. Seran un element bàsic per a la difusió de la història i la cultura de Castelló entre el segment més jove de la població. El Mucc haurà de comptar amb una col·lecció completa de guies didàctiques de tots els seus recursos culturals en funcionament. Les guies hauran d'estar especialment dissenyades, tant pel que fa als continguts com a la presentació, sent coherents, ocurrents i creatives (per a sor-prendre i connectar amb els estudiants), utilitzar un llenguatge i una imatge actual i adaptar-se als diferents nivells de formació: primària, secundària, ESO o Batxillerat.

Serà fonamental, per a la redacció de continguts, comptar amb la col·laboració i as-sessorament de pedagogs especialitzats en didàctica i museus i aplicar bones dosis d’imaginació.

Hauran d’estar editats almenys en valencià i castellà.

Fullets guia• Guia general del museu. No haurà de ser exhaustiva atés que tractarà de fer con-tactar al públic amb els elements essencials del museu. Haurà de tindre una pre-sentació atractiva i original i una explicació amena, no superficial, de la cultura del museu, els seus objectius i funcionament, així com un comentari breu i substancial sobre què es pot veure al museu i informació sobre els serveis disponibles.

• Fullet guia d’itineraris: descripció de l’itinerari i dels elements més representatius. Contindrà plànol i durada, a més de les característiques del mateix i informació de

117

M PLA MUSEOLÒGIC


cada parada de l’itinerari. En total s’aconsella no superar les 3500 paraules aproxi-madament. Utilitzar un llenguatge comprensible, clar amb objectius didàctics.

• Guia breu de la mostra: amb les mateixes característiques que el fullet guia d'itine-raris però referit a una mostra o exposició temporal.

Aquests fullets hauran de ser editats en diversos idiomes, ja que els turistes formaran un important grup dins del públic objectiu del Mucc. El museu haurà de realitzar un estudi del públic que permeta definir la quantitat aproximada de fullets que s’hauran d’editar per idioma.

9.2. Difusió de la recerca i culturaComprendrà l’edició de treballs de recerca inspirats en la temàtica del Mucc, realit-zats sempre per especialistes en la història de Castelló.• Catàlegs o guies d’exposicions: guies exhaustives, amb abundant material gràfic, per a una mostra, itinerari o exposició temporal.

9.3. PromocióSerà de gran importància realitzar campanyes de promoció que donen a conéixer i mostren els serveis i activitats del museu. Aquesta promoció podrà realitzar-se mit-jançant material gràfic, cartells i fullets (en universitats, hotels, oficines de turisme, escoles, instituts...), invitacions institucionals o personals, ressenyes en mitjans de comunicació (ràdio, premsa), xicotetes exposicions itinerants en centres de gran aflu-ència (hotels, ambulatoris, col·legis, estacions de tren…), etc.El manteniment d’una comunicació directa i continuada contribuirà a crear un clima de transparència i confiança ciutadana cap al museu, que podrà utilitzar recursos per a la seua difusió com: • Fullet d’activitats del museu: el museu editarà periòdicament el programa d’activi-tats per a cada període (per exemple, trimestralment), que es distribuirà a través de les seus del Mucc, altres edificis municipals (Casa de Cultura, Ajuntament, Menador, ...) i oficines tourist Info. Aquesta informació també haurà de ser accessible a través de la pàgina web del Mucc.

• Campanyes informatives: per promocionar exposicions temporals i altres activitats, podent utilitzar cartells, banderoles, tríptics, tanques publicitàries, «displays», mun-tatges tridimensionals en l’entorn urbà, etc.

• Mitjans de comunicació local: la relació amb la premsa es realitzarà a través de dossiers o notes de premsa, mitjançant una informació clara, comprensible i cuida-da, així com material gràfic de qualitat.

També es realitzaran, puntualment, rodes de premsa per a fomentar la publicitat «blanca» o «publicity», això és, generar notícies culturals d'interès perquè el Mucc

118

M PLA MUSEOLÒGIC


estiga present als mitjans de comunicació (sense necessitat de contractar publicitat) i posicionar una imatge positiva de l'Entitat.

• Difusió a institucions docents: el museu informarà, amb regularitat, als centres do-cents (mitjançant correu convencional o electrònic) de les activitats del Mucc o en proposarà de noves, "ad hoc", tant per als escolars, de diferents nivells, com per als docents (jornades sobre l’educació en els museus).

• Difusió turística: l'oferta cultural del Mucc ocuparà un lloc dins de les campanyes de promoció turística, d'àmbit nacional i internacional, que realitze la regidoria de tu-risme de l’Ajuntament de Castelló (fires, missions comercials…). El Mucc fomentarà la creació de sinergies amb el departament de Turisme per a llançar nous projectes turístic-culturals de qualitat i realitzar una planificació anual de les seues activitats coherent amb la demanda turística.

• Comunicació de vinculació: el Museu de la Ciutat es dirigirà directament al seu pú-blic (Amics del museu, visitants en general, experts…), enviant-los de forma perso-nalitzada i individual, informació regular sobre exposicions temporals, conferències, cursos, programes específics, etc. A tal fi, es constituirà una base de dades (d'acord amb la legislació vigent en matèria de protecció de dades) que permeta la selecció i cerca d’adreces interessants per a cada acció de promoció, ajudant així a la gestió del Centre. Aquesta comunicació es realitzarà principalment via e-mail, encara que, en casos puntuals es podrà recorre al correu convencional.

• Comunicació interna: és la comunicació limitada als membres de la plantilla i és molt important (junt a la la creació de protocols de funcionament) per a afavorir la coordinació en benefici d'un servei públic de qualitat. Un exemple podria ser la informació als ordenances sobre les exposicions i activitats, canvis en els serveis, incidències en algun Centre, etc. de manera que puguen informar, en tot moment, de forma correcta i fidel.

9.4. MarxandatgeEls elements promocionals comercialitzats a través dels establiments del Museu de la Ciutat hauran de reunir uns determinats requisits de qualitat, imatge, disseny i sos-tenibilitat que ajuden a transmetre i reforçar la identitat de l'organisme, vinculat a la promoció i difusió de la cultura, per això es prioritzarà que siguen elements originals i estiguen realitzats per artesans i dissenyadors (preferentment locals).Els objectes promocionals podran ser de tota índole (dins dels requisits del Mucc), només limitats per la creativitat dels seus creadors:• Cartells i postals, materials de papereria (quaderns, dietaris…), records (punts de llibre, pins i imants), llibres i catàlegs, gravats, elements en plata o altres materials nobles inspirats en peces del museu (petjapapers, obri cartes, arracades, penjolls…), maquetes de paper o fusta, tèxtils, ceràmiques…

119

M PLA MUSEOLÒGIC


Dins la filosofia del Mucc de dinamitzar la cultura, promocionar als creadors locals i mantindre una presència activa en la societat, el museu podrà explorar la possibilitat de convocar un concurs de disseny per a la creació d'elements promocionals originals que implique a joves dissenyadors, centres docents (Universitat, Escola d’Arts i Ofi-cis…) i associacions professionals.

9.5. WebLa finalitat de la pàgina web institucional del Mucc és dotar al museu de presència en Internet, amb el propòsit de donar a conéixer els serveis i activitats que l’entitat ofereix a veïns i visitants.La pàgina web haurà de contindre informació sobre el museu i les subseus o ante-nes relativa a horaris, serveis i documentació general; informació sobre les peces, un espai per a descàrregues que incloga arxius de veu (àudio-guies) i guies PDF, informació turística i de l'entorn i un apartat de contacte, perquè els visitants puguen consultar dubtes o sol·licitar informació addicional.La pàgina web ha de complir amb els estàndards de seguretat i qualitat del sector, amb la finalitat de mostrar al visitant una informació clara, fàcil i accessible. Aquestes tres qualitats faran que el visitant se senta còmode i es cree un vincle de comunicació entre el visitant i l’entitat. El disseny gràfic de la pàgina serà personalitzat i funcional i s'ajustarà als criteris d'imatge de la identitat gràfica del Mucc.Es recomana la implementació de la pàgina web en el sistema de continguts Wordpress que compta amb totes les funcionalitats que el projecte necessita i amb eines de gestió de la informació molt potents i de fàcil gestió per a l’administrador de la pàgina web.Aquesta web ha d’estar dissenyada pensant en què a mesura que s’executen els di-ferents elements (Centre d’interpretació del Caminàs, nous itineraris, Parc Ribalta, Segon Molí....), creixerà.

FuncionalitatsIdiomes. El visitant haurà de poder triar l’idioma que li siga més còmode per a visitar els continguts del lloc web. Inicialment, la pàgina haurà d'estar composta en tres idi-omes: castellà, valencià i anglés, posteriorment, s'ampliarà al francés.Control de visitants. La pàgina web haurà de comptar amb un sistema d’anàlisi de visites (Google Analytics) que permeta quantificar el flux de visitants i conèixer les preferències de navegació dels usuaris per millorar la seua experiència.

120

M PLA MUSEOLÒGIC


10. Creació de nous recursos culturals

10.1. Criteris generalsEl Mucc per la seua estructura i funcionament podrà incorporar nous recursos cultu-rals que siguen coherents amb la filosofia i objectius de l’Entitat i que ajuden a posar en valor la història i el patrimoni de la ciutat de Castelló.

Els criteris que s’han de seguir per a la seua creació són:a) Projecte. El projecte de creació d’un nou recurs cultural implica una planificació, coordinació i direcció general que determine els objectius i criteris concrets que s’han d’assolir. Aquesta tasca recaurà en la direcció del Mucc o en un professional extern qualificat, contractat a l’efecte. Per a desenvolupar els projectes caldrà formar grups pluridisciplinaris amb especialistes que puguen abastar les diferents àrees de treball depenent de la temàtica i del tipus de projecte (itinerari, exposició, ...). En el projecte es definirà quin discurs es conta i com es conta, es detallarà la naturalesa i caracte-rístiques del recurs cultural i s’elaborarà un pressupost final.b) Documentació i continguts. Una documentació rigorosa i àmplia és fonamental a l’hora d’abordar la creació d’un nou recurs cultural, ja que la qualitat del recurs de-pendrà del rigor del treball de documentació realitzat. Consensuat amb el director del projecte, es definirà el discurs i es materialitzarà en el guió de la mostra. Els projectes necessitaran, així mateix, una rica documentació gràfica i fotogràfica.A partir de la documentació, experts en la temàtica objecte del projecte, desenvolupa-ran els continguts històrics contrastats i rigorosos. La participació dels experts serà, així mateix, necessària per a assessorar en el desenvolupament de determinats recur-sos expositius: en la creació dels continguts audiovisuals, la realització d’il·lustracions o plànols..., on hauran d’avaluar el resultat des del punt de vista dels continguts.c) Redacció («copy»). La redacció dels textos finals consisteix en l’adaptació dels continguts a un discurs pensat per als visitants, entenent que la majoria del públic no és expert. Per tant, s’utilitzarà un llenguatge clar, sintètic, amé i amb una terminologia comprensible.Els criteris sobre els textos seran definits per la direcció del projecte; per a la redacció s’escollirà un redactor/escriptor, preferentment, amb experiència en la comunicació museològica que siga capaç de construir un discurs encisador i amb força. d) Disseny gràfic. La imatge gràfica és un mitjà important per aconseguir un recurs cultural de qualitat. És la primera impressió que percebem del projecte i de com esti-ga resolt (si està ben estructurat, facilita la lectura i resulta atraient) dependrà en gran part la valoració que el visitant faça de la visita, per tant el disseny ha de ser cuidat,

121

M PLA MUSEOLÒGIC


actual i realitzat per professionals. La solució gràfica dels elements (panells exposi-tius, guies, fullets...) haurà de tindre coherència amb la imatge del Mucc. e) Altres professionals. Cada projecte requerirà la intervenció de perfils específics de professionals qualificats: il·lustradors, fotògrafs, maquetistes… La fotografia d’edi-ficis, per exemple, requereix un fotògraf professional especialitzat en arquitectura, els il·lustradors de jaciments arqueològics, sovint són arqueòlegs… El director del pro-jecte juntament amb els documentalistes establirà quins són els perfils necessaris. F) Traduccions. Les traduccions s'encomanaran a traductors professionals. És im-portant contractar aquest servei a empreses que compten amb experiència i bagat-ge cultural, ja que no es tracta de fer una traducció literal, sinó que han de saber transmetre el sentit del discurs i conéixer les equivalències més correctes i cultes en l’idioma de destí.Una incorrecta traducció pot fer que el visitant forà tinga una mala experiència, fins i tot còmica, que desacredite l’exposició i transmeta una imatge negativa del Mucc.

10.2. Disseny gràfic expositiuLluny de ser una qüestió merament estètica, el disseny gràfic expositiu desenvolupa-rà solucions funcionals per a la transmissió correcta i efectiva del discurs del recurs cultural; res es pot explicar (i per tant la visita serà un fracàs) si abans no s’ha captat l’atenció del receptor. Es pot assegurar, per tant, que el disseny gràfic expositiu és un element clau a l’hora de realitzar qualsevol projecte museogràfic i part important del seu èxit.El disseny gràfic com a element museístic és un catalitzador del discurs expositiu i tindrà com a objectius:• Establir una coherència gràfica en tota l’exposició.• Definir jerarquies de continguts mitjançant el tractament de la informació.• Aconseguir una comunicació efectiva.• Facilitar la lectura i l’aprenentatge.

El disseny gràfic expositiu engloba:• La realització d’una proposta de línia gràfica general (colors, criteris tipogràfics, ma-terials i tècniques de reproducció) que done resposta a les necessitats de comunica-ció i estil plantejades en el projecte museogràfic.

• La composició gràfica i maquetació de textos, fotografies i il·lustracions… sobre qualsevol element expositiu (panells, cartel·les, peanyes, parets, mobiliari).

• La maquetació de textos en els diferents idiomes que demande el projecte.• La realització d’il·lustracions senzilles, icones i plànols.• La realització de maquetes finals a escala de tot el projecte en paper o arxiu digital.

122

M PLA MUSEOLÒGIC


• L'elaboració d’arts finals de tot el material gràfic de la mostra en el suport adient (in-formàtic, paper…) i les indicacions tècniques corresponents, per a la producció dels elements expositius definitius (vinils, impressions digitals, cartel·les, ...).

• El disseny del material gràfic de difusió i els seus corresponents arts finals (targetes, díptics, tríptics, adaptacions web, etc.).

• El disseny de senyalització, si cal i no va en projecte a part.

10.3. Alguns criteris generals per als textos i el disseny«Uns textos més accessibles, atractius i comunicatius converteixen les institucions culturals en llocs més interessants i participatius que fomenten tant l’aprenentatge com l’entreteniment i permeten la posada en valor del patrimoni cultural».15

Per aconseguir una bona comunicació, a l’hora d’encarregar la redacció de textos i l’elaboració del disseny gràfic, seguirem, en la mida del possible, criteris contrastats establits per especialistes en el camp de la museologia i museografia, això és:Per als textos• Escriurem menys de 100 paraules en els rètols dels panells.• Escriurem un màxim de 300 paraules per als panells principals de l’exposició.• Emprarem un vocabulari accessible, apropiat per a un rang ampli d’edats, prenent el rang 16-18 anys com a públic tipus de referència. El vocabulari serà el més familiar possible. Evitarem un registre massa formal, impersonal o acadèmic i també un re-gistre massa escolar.

Per al disseny gràfic• Tindrem cura de la llegibilitat, els caràcters grans i fàcils de llegir resulten còmodes per a tots els públics.

• Els textos dissenyats en columna estreta són molt més fàcils de llegir que els am-ples, ja que el visitant segueix l’ordre de les línies amb facilitat i rapidesa, sense la incomoditat de moure el cap.

• Ordenar jeràrquicament la informació i mantindre una estructura clara s’ha compro-vat que millora la comprensió i el record. Per tal d’aconseguir-ho utilitzarem:

–Títols i subtítols. –Diferents grandàries o tipus de lletra per a ressaltar conceptes importants. –Si cal, es numeraran els textos.

15 Isabel Acosta. «¿Son importantes los textos expositivos? Análisis de textos en museos y conjuntos arqueoló-gicos andaluces».

123

M PLA MUSEOLÒGIC


10.4. Execució de projectes del Mucc

Pla Museològic Municipal

RECURS CULTURALAVANTPROJECTE

O PROJECTE EXPO

SIC

IÓ

SEN

YALI

TZA

CIÓ

AU

DIO

GU

IA

FULL

ET-G

UIA

EXECUCIÓ

Centre d’Interpretació Castell Vell i Itinerari SI SI SI SI SI 2018

Refugi Antiaeri Tetuan SI SI — SI SI 2018

Itinerari Muralla Medieval SI SI SI SI 2018

Itinerari Castelló Republicà SI SI SI SI 2018

Itinerari Ermites SI SI SI SI 2018-19

Centre d’Interpretació del Caminàs SI X X X 2018-20

Vil·la romana de Vinamargo SI X X X X 2018-19

Torre dels Alçaments (Itinerari Muralla Medieval) Acondicionament espai SI 2018

Reconeixement oficial del Museu de la Ciutat 2018-19

Itinerari Castelló Modernista X X X X 2019

Museu Etnològic de CastellóMostra: Normes de Castelló(Seu central Mucc)

Adaptació espai-projecte X X X 2019-20

Magatzem i Taller de restauració (1.000m2) Adaptació espaiProjecte arquitectònic 2019

Segon Molí X X X X

El Fadrí X X X X

Museu de la Mar X X X X

Parc Ribalta X X X X

Muralla Liberal X X X

La festa (Palau de la Festa) X X X X

(X): Pendent d'execució.

124

M PLA MUSEOLÒGIC


11. Estimació de costos

Pla Museològic Municipal. Museu de la Ciutat de Castelló (Mucc)

RECURS CULTURAL CONCEPTE COST ESTIMAT

Mucc Identitat gràfica 3.500€

Pàgina web 15.000€

Centre d’Interpretació Castell Vell i Iitinerari

Museografia i senyalització 100.000€

Refugi Antiaeri Tetuan Museografia 100.000€

Itinerari Muralla Medieval — 13.900€

Itinerari Castelló Republicà — 9.500€

Itinerari Ermites — 20.600€

Itinerari Castelló Modernista — 12.000€

Centre d’Interpretació del Caminàs Adaptació de l’edifici i museografia 316.000€

Vil·la romana de Vinamargo Museografia 110.000€

Museu d’Etnologia de CastellóMostra: Les Normes de Castelló(Seu central Mucc)

Adaptació de l’edifici i museografia 400.000€

Magatzem i Taller de restauració (1.000m2) Adaptació de l’edifici i equipament 300.000€

Segon Molí Adaptació de l’edifici i museografia 320.000€

El Fadrí Actuació en l’edifici i museografia 215.000€

Museu de la Mar Museografia 150.000€

La festa Museografia 160.000€

Parc Ribalta — 20.000€

Muralla Liberal — 9.500€

TOTAL ESTIMAT 2.275.000€

museus de castellÓ pla museolÒgic …aquestes peces s’han marcat a l’inventari i cal...

Documents