Rosa M. Montserrat

CicleSuperior

111

EducacióPrimària

MúsicaMúsica

1 i 2 1. Escolta el cànon a dues entradesPsit! Prou brogit! i després canta’l:

Psit! Prou brogit, és la ronda de nit!

Psit! Prou brogit, és la ronda de nit!

Tothom comenci a fer silenci.

Prou brogit, és la ronda de nit!

8

Un

ita

t1

¿& 242Q( )1

Psit! Prou bro - git, és la

ron - da de nit!

Psit! Prou bro - git, és la

Uron - da de nit!

& 2 Tot - hom co - men - ci

a fer si - len - ci.

Prou bro - git, és la

U

ron - da de nit!

¿¿

Sense pressa Popularitzat francès

1. Psit! Prou brogit!

9

Corxera i dues semicorxeres

2. Recordes com es diuen aquestes figures rítmiques? Recita-les i pica-les combinant-

les com vulguis.

qqq

3. Observa, recita i pica:

4. Feu dos grups; reciteu, piqueu i després canteu amb el nom de les notes:

2Q qqqq q

Ti - ri - ti - ri tà.

2Q qqqq q

Ti - ti - ri tà.

2Q qq qq

Ti - ti - ri tà.

2Q qq q

Ti - ti tà.

qqqq

q qq

qqq

qqqqq& 2Q2Q qqqqqqqq q q q q q qq q

&2Q q qq q q q q q

q qq

q qqq qqq qq2Q

quatre semicorxeres

corxera i dues semicorxeres

LA LLIGADURASUMA LA DURADADE LES FIGURES.

qq qq

q q q

w

hkqk e e eq

Œh qqqq

‰ e

LA e I LES qqOMPLEN UN TEMPS.

24 qq qq

1w

2

4

(4 = q)

q

h

q q q

h

L’indicador de compàs

5. Canta la melodia del cànon Psit! Prou brogit! mentre portes el compàs.

FEM QUE LA NEGRAOMPLI UN TEMPS.

= q

ALESHORES EL NÚMERO 4DEL DENOMINADOR

SIMBOLITZA LA NEGRA.

q = 4

El compàs s’indica a partir d’una fracció.

El numerador ens indica els temps que té un compàs:

El denominador ens indica la figura que omple un temps:

En portar el compàs, marquem amb el gest de les mans els

temps i la seva accentuació (binària, ternària i quaternària).

Els compassos s’anomenen segons la seva accentuació

i segons el nombre de temps que contenen.

BINARI TERNARI QUATERNARI

2 2>1 4 2 4

>1 3

q q2Q 2

4= q q q q

4Q 44

=

3 2 3>1

q q q3Q 3

4=

1 2

3

1

2 3

4

1

2

4

3 42

q¿ q q qq2Q 2

4= q qq q q qq qq q qq

Psit! Prou bro acimenhom coTotnit!dedarongit,- - - - - fer si

É

s la

10

Un

ita

t1

6. Recita i pica:

7. Pica amb els elements indicats:

8. Audició: Agrupacions vocals i instrumentals (pàg. 62)

11

24 qqq qqqq q q q q ÎÎ

24 q q q q qqqq qqq q q h

Tan ca la- por ta,- tan ca la- por ta,- plam!

Tot - hom co men- aci sifer Prou -bro git Psssssit!- - len - ci.

1

2

24 q qqq q q

44 hq q

qqqqqq qqqqqq

qqq qqq qqqqqq

Tren-ta, qua

Ai, que la -ne gra ja ve, bé! Ai, que la blan - ca tam-bé!

ran - ta, l’a-met-llaa-mar- gan - ta, pi-nyol ma- dur,- vés - te’n tu!

3

4

24 q q qqqqqq q q

qqqq q q q e‰ qq e‰qqqq q q q q24

qqqqAn-sa per

Un bou pe lós,- ti - nyós, en-gan-xi-fós, em-pu-de-gat, ro - nyós i mer-dós.

qqq qqqan - sa, cu-a de sim bom-ba,- cres - ta de pu-ja’m a ca - vall.gall,

5

6

44

qqq q q qqq q q qqq q q qqq q q

q q q

q qqqqe‰e‰ e‰

44

44

qq qq qq Œti - ti - ri ti - ti ta

12

Un

ita

t1

L’escala major: el to i el semitò

El to és la unitat de mesura que serveix per calcular

la distància en altura entre dos sons.

El semitò (mig to) és la meitat d’un to.

=semit�to

La distància en altura entre dues notes segui-

des de l’escala pot ser d’un to o d’un semitò.

9. Observa el patró de l’escala major. Fixa’t

que la distància entre dos graus consecutius

no sempre és la mateixa: entre el III i el IV i

entre el VII i el VIII la distància és més petita;

és d’un semitò.

10. Observa les tecles del piano i la relació

de distàncies en l’escala de do major:

III

IIIIV

VVI

VII semit�tototo

semit�toto

t nica

VIII

& wwwww w w w

do re mi fa sol la si doÕ

to to st. to to to st.

AQUESTA ORGANITZACIÓ DE DISTÀNCIES ÉSLA QUE DÓNA EL CARÀCTER D’ESCALA MAJOR.

ENTRE LES NOTES MI I FA I ENTRELES NOTES SI I DO’ HI HA UN SEMITÒ;

ENTRE LES ALTRES HI HA UN TO.

FIXA’T EN LES TECLESDEL PIANO: ENTRE LES NOTES MI I FA

I ENTRE LES NOTES SI I DO’ NO HI HA CAPTECLA NEGRA.

DEL SEMITÒTAMBÉ SE’N POT

DIR MIG TO.

L’escala de do major

11. Canta:

12. Pica el ritme, recita el nom de les notes i canta entonant:

13. Repeteix després del mestre o la mestra: si recita o canta f, tu respons p, i a lainversa:

14. Audició: Les veus humanes (pàg. 64)

13

&,

w w w w ww w www

w w ww w w w w ww

&

&

qq q qq

qq

24

qq q

qq q

qq q qq

qq q

qq q

qq q

qq

qq q

qq q

1 2 3

4 5 6

q

qqq

q q

Q

q

Q QQ

q

q

&

&

1

qq qq e‰ qqqq ‰

qq e‰ qq qq h

24 q Q E

Q Q q

&

&

2qq

qq

qqh

24 qq q

qq q

qq q

qq q

,h H

hQ QQ

AQUESTA MELODIAVA PER GRAUS CONJUNTS.

TOTES LES NOTES SÓN VEÏNES.

Intervalsde segona

14

Un

ita

t1

15. Canta intervals melòdics de segona dins l’escala de do major:

3 i 4 16. Canta i combina:

Els intervals melòdics de segona no són tots iguals:

to Si la distància és d’un to, st. Si la distància és d’un semitò,

l’interval és una segona major. l’interval és una segona menor.

&1 w w

ww

w w w &2 w w

ww

w w w

&3

ww ww w w &4

ww ww w w

&5 w w

www w w &

6ww ww w w

& & www w w w

2a major ascendent 2a major descendent

w w2a menor descendent 2a menor ascendent

& w w w w ww w www

w w w w

QUAN UNA NOTA SONADARRERE D’UNA ALTRA, FORMA

UN INTERVAL MELÒDIC. ELS INTERVALS MELÒDICSDE SEGONA VAN PER GRAUS

CONJUNTS!

17. Pica i recita el ritme; després canta dient el nom de les notes i finalment solfeja el

cànon Tinc raó.

18. Practica aquest obstinat. A continuació feu dos grups i canteu el cànon Tinc raó

acompanyant-vos de l’obstinat.

Ritme:

24

Melodia:

&

q q q

w www w w w

qq qqqqqq q qq

w w w w w w wTr ada de do Escala de do descendent

Ritme i melodia

La conjunció del ritme i la melodia ens permet de fer les cançons.

La melodia (les notes) ens indica l’altura dels sons.

El ritme (les figures rítmiques) ens indica la durada dels sons.

15

Quadern, pàg. 2-6

24 q q q q q q q q q q q q

& 42 1

Tinc ra - ó,

tinc ra - ó.

2 Do, si, la sol, fa,

Jos Wuytack

mi, re, do.

0103-G

Ritme i melodia. Cànon: Tinc raó