morfologia del substantiu
DESCRIPTION
Morfologia del substantiu: gènere i nombreTRANSCRIPT
Morfologia del substantiu: el gènere
1. Formació bàsica del gènere masculí: -0 / femení -a
company -a; xicot -a, nen –a
Canvis en l’accentuació Mot agut - mot plaMot pla - mot esdrúixol
pagès, pagesa; soci - sòcia; Lluís – Lluïsa
Canvis en la consonat p – b; t – d; c - g; f - v; s – ss; l - l·l
llop – lloba; cunyat – cunyada; amic – amiga; serf – serva; gos – gossa; Marcel – Marcel·la
Canvis en la vocal e – a; o – a; u – a; u – v;-òleg /-òloga; vocal tònica/-na
mestre – mestra; monjo – monja; reu – rea; esclau – esclava; filòleg – filòloga; germà – germana
2. Sufixos específics -essa; -ina; -iu
comte – comtessa; gall – gallina; emperador – emperadriu
3. Formació del masculí a partir del femení -a/-ot
abella – abellot, bruixa – bruixot
4. Arrels diferents
pare – mare; gendre – nora; cavall – euga; marrà – ovella
5. Invariables -aire; -ista; -cida
un/una drapaire; un/una excursionista; un/una homicida
6. Invariables referits a animals nom + mascle / femella
rossinyol mascle/femella; formiga mascle/femella
En alguns noms, el canvi de gènere ocasiona un canvi de significat:
el fi: la finalitat la fi: el final, l’acabamentel llum: l’aparell que emet llum la llum: la clarorel son: el fet de dormir, la dormida la son: les ganes de dormirel salut: la salutació la salut: l’estat de l’organismeel terra: el paviment, el sòl la terra: el planetael pols: el batec del cor la pols: les partículesel clau: peça per clavar la clau: per obrir la portael pudor: la vergonya la pudor: la mala olorun editorial: l’article d’un diari una editorial: l’empresa...
Morfologia del substantiu: el nombre
1. Formació bàsica del nombre singular: -0 / plural -s
cop – cops; pare – pares; segle – segles; noi – nois; melic - melics
2. Acabats en vocal neutra = -es
comte – comtessa; gall – gallina; emperador – emperadriu
Cal fer atenció als canvis següents: -ga = -gues; amiga – amigues / -ca = -ques; vaca - vaques / -ja = -ges; esponja - esponges / -gua = -gües; paraigua - paraigües / -qua = -qües;
pasqua - pasqües3. Acabats en vocal tònica = -ns
fre – frens; pi – pins; capità - capitansExcepcions:Els noms de lletra: les as, les ces... Les notes musicals: els res, els mis.... Altres: les mamàs; els papàs, els sofàs, els tarannàs, els bebès; els cafès, els comitès, les mercès, els tes, vostès, els esquís, els purés, els perquès, els peròs...
4. Acabats en –s, -ç, -x, -ix, -tx = -os
cas – casos, avanç – avanços, reflex – reflexos, calaix – calaixos, esquitx - esquitxos
Els acabats en –s, en fer el plural, poden duplicar la essa o no duplicar-la: - dupliquen la essa (ss) - sorda: arròs, cabàs, capatàs, compàs, embaràs, interès, accés, congrés, succés, anís, passadís... - NO dupliquen las essa (s) - sonora: as, cas, tres, marqués, mes, pis, avís, permís, matís, paradís, país, abús, nus...
Excepcions:Fan el plural amb –s: esfinx – esfinxs; linx – linxs; tòrax – tòraxs; dúplex – dúplexs, índex – índexs...
5. Acabats en –sc, -st, -xt, -ig plurals dobles = -s / -os
disc – discos/ discs; gest – gestos/ gests; text –textos / texts;assaig – assajos / assaigs
6. Invariables Alguns dies de la setmana: dilluns, dimarts, dimecres, dijous i divendres. Acabats en –us: tipus, virus, cactus, globus, tètanus, lapsus, eucaliptus... Altres: temps, fons, llapis, tos, socors, atles, càries, pàncrees, ... Compostos amb un plural: comptagotes, milhomes, obrellaunes, paracaigudes, penja-robes, portamonedes, salvavides, trencaclosques...