periferies.orgperiferies.org/wp-content/.../comic_periferies_valenciano_para_web_… · mira, eixa...
TRANSCRIPT
SABÍEM QUE PODIA PASSAR QUALSEVOL DIA. HAVIEN ASSASSINAT JA QUATRE COMPANYS. NO DORMÍEM DUES VEGADES EN EL MATEIX LLOC. NO USÀVEM ELS MÒBILS. PERÒ ESTAVA OCORRENT. I MAI S’ESTÀ PREPARAT.
ANAVEN A MATAR-ME.
LA BALA EM VA ENCERTAR EN UNA MÀ I EN L’ORELLA. HI HAVIA SUFICIENT SANG PERQUÈ EM DONAREN PER MORT.
PERÒ SABIAQUE NO HAVIENVINGUT A PER MI...
Qui està ahí?
VAIG VORE MORIR A BERTA, PERÒ TAMBÉ VAIG VORE EL SEU COR SEMBRAT EN CADA LLUITA*
*RELAT DELS FETS DE GUSTAVO CASTRO
LA M
ORT
DE B
ERTA
CÁC
ERES
— 5 —
Es tracta d’un projecte energètic. Portarem l’electricitat, el desenvolupament i elprogrés a aquesta regió.
MUNICIPI DE COBÁN (ALTA VERAPAZ)
MÈXIC
HONDURESGUATEMALA
MALGRAT ELS RECLAMS DE LA FAMÍLIA DE BERTA CÁCERES, LA POLICIA HONDURENYA VA MANTINDRE LA HIPÒTESI DEL CRIM PASSIONAL...
Que no menja?
TOC-TOC
Bona vesprada. Podemmolestar-la un moment? Vosté és jove. Alguna vegada
ha pensat anar-se’n a la ciutat? Clar que sí!
Volem comprar-li la casa i el terreny.
Ho pensaré.
Pense-ho bé, una oportunitat així no es presenta tots els dies.
Podríem anar-nos-en a la capital. Jo podria estudiar periodisme. I vosté... allà hi ha hospitals.
Quan algú truca a eixa porta... No falla: si eixa persona diu “progrés” i “desenvolupament” és que tens alguna cosa que volen robar-te.
LA V
ISITA
— 6 —
CINC
SEG
LES
IGUA
LAIXÒ DE CONTAR HISTÒRIES HO PORTES EN LA SANG. LA MEUA ÀVIA JACINTA, ABANS DE MORIR, EM VA CONTAR LA HISTÒRIA DE LA SEUA VIDA I TAMBÉ LA HISTÒRIA DE LES SEUES ÀVIES.
ARA TE LA CONTE JO A TU. QUAN VAN ARRIBAR ELS ESPANYOLS, NO USAVEN LA PARAULA “DESENVOLUPAMENT” ... DEIEN “CIVILITZAR”.
El rei us reconeix com a súbdits lliures de la Corona espanyola. Què ha dit?
Que ara som els seus esclaus.
ELS ESPANYOLS NO VAN DESCOBRIR RES. NOMÉS EN LA ZONA DEL PETÉN VIVIEN JA 10 MILIONS DE PERSONES. CONEIXÍEM L’ESCRIPTURA, EL MOVIMENT DELS PLANETES I LES ESTRELES, I EL NÚMERO ZERO MOLT ABANS QUE A EUROPA.
Que el primer home va ser modelat amb dacsa? Absurd! Va ser amb fang.
Ahí, en el vostre món, no deu ploure molt, no?
NOU DE CADA 10 PERSONES VAN MORIR PELS VIRUS EUROPEUS.
Mira, eixa del fons és la teua rerererererererebesàvia!
Només jo vaig sobreviure.
Els espanyols es van quedar amb tot.Ens convertírem en estrangers enla nostra pròpia terra.
Vam haver d’abaixarel cap, però maiens rendírem…
SEGLE XVI
— 7 —
EN LES COMUNITATS VAM MANTINDRE LES NOSTRES TRADICIONS, L’IDIOMA I TREBALLÀREM LES NOSTRES TERRES COMUNALS. AL FINAL DEL SEGLE XIX, TORNAREN A TRUCAR A EIXA PORTA. JA NO EREN ELS ESPANYOLS. EREN ELS SEUS DESCENDENTS.
Volem portar eldesenvolupament a la regió.
En una llibreta apuntem els dies treballats. I si no els convenç has de pagar el deute en la presó.
No et queixes, que el führer ha felicitat el general.
Es van repartir terres.
Es va acabar el treball forçat.
Però en 1954, els rics del país i els EUA van donar un colp.
I vam tornar a estar com abans. Fins i tot pitjor.
En 1873, el Governva començar a expropiar la “terra dels indis”...
EN ELS ANYS 30, EL DICTADOR UBICO VA OBLIGAR ELS INDÍGENES A TREBALLAR EN ELS CAMINS PER A “DESENVOLUPAR EL PAÍS”. ELS AMOS DE LES HISENDES TENIEN PERMÍS PER A MATAR. EIXA ÉS LA MEUA ÀVIA JACINTA!
LA UNITED FRUIT COMPANY ERA LA PROPIETÀRIA DEL PAÍS. EN 1944, UNA REVOLUCIÓ VA ENDERROCAR
EL GENERAL UBICO I VAN CANVIAR LES COSES.
..que la Colòniahavia respectat.
I en 1877 els va obligar a treballar...
... en les grans hisendes de café.
Es deia que la vida d’un indien les hisendes valia menys quela seua tomba.
Quèha dit?
Què necessiten mà d’obra barata i grans extensions de terra per a cultivar café per als desdejunis dels països rics. Així que ens llevaran les terres i ens obligaran a treballar-les en un règim de semiesclavitud.
SEGLE XIX
SEGLE XX
— 8 —
En virtut del Pla de Desenvolupament es declara d’interés públic tota la Franja Transversal del Nord.
Que han trobat petroli,minerals i fustes preciosesi que es queden amb tot.
Si dispares, al teu fusell se li acaben les bales, però al meu matxet no se li acaba el tall...
Què ha dit?
EN ELS PITJORS ANYS DE LA GUERRA, VAN TORNAR A TRUCAR A LA PORTA.
38 PERSONES VAN MORIR PER LES FLAMES PROVOCADES
PER L’EXÈRCIT.
RECOLLÍREM TOTES LES NOSTRES COSES I EIXÍREM DE LA CASA. PERÒ NO VAM ANAR AL POL DE DESENVOLUPAMENT...
ELS MILITARS ES VAN FER AMB EL PODER I AMB MOLTS DELS NOUS NEGOCIS. EN 1970 VAN TORNAR A TRUCAR A LA PORTA. AH, MIRA, EIXA SOC JO!
QUAN VAIG COMPLIR 16, VAIG COMENÇAR A TREBALLAR EN UNA FINCA. HAVIA DE PAGAR EL DEUTE DELS MEUS PARES. L’AMO USAVA CEPS PER A CASTIGAR ALS QUE ES QUEIXAVEN. O DIRECTAMENT ELS MATAVEN. COMENÇÀREM A ORGANITZAR-NOS… EN ELS SINDICATS I EN LA GUERRILLA.
Això estava passant en tot el país. En 1980, un grup d’indígenes del Quiché es va tancar en l’ambaixada d’Espanya per a denunciar les desaparicions i els assassinats en la Franja Transversal del Nord. Aquell dia tot va canviar.
Jo soc ta mare.
Però eixa ja és una altra història...
Han de dirigir-se al Pol de Desenvolupament més pròxim per a garantir la seua seguretat.
A PARTIR D’AQUELL DIA, VA QUEDAR CLAR QUIN ERA EL PLA DELS MILITARS I L’ELIT GUATEMALENCA PER AL DESENVOLUPAMENT DEL PAÍS: EXTERMINAR-NOS. I QUEDAR-SE AMB EL POC QUE ENS HAVIEN DEIXAT.
Entre 1960 i 1996 van ser assassinades 200.000 persones.
El 88% era indígena.
El 90% de les morts va ser en massacres indiscriminades.
L’Exèrcit i els paramilitars van ser responsables del 93% dels assassinats.
La majoria de les víctimes vivia en la Franja Transversal del Nord.
Què ha dit?
Que si no ens en anem a un llogaret vigilat per ells i participem en grups paramilitars ens mataran com a part de la guerrilla.
1970
1982
— 9 —
POC DESPRÉS DE LA VISITA DE L’EMPRESA ELÈCTRICA, EM VAIG LLANÇAR A LA CARRETERA. ESTAVA EN JOC LA MEUA COMUNITAT. LA PRIMERA PARADA DEL MEU PRIMER TREBALL DE RECERCA: BARILLAS.
EL PROJECTE DE BARILLAS SEMBLAVA UN BON NEGOCI PER AL CLAN VALDIVIA, PERÒ NO PER A LA POBLACIÓ LOCAL, QUE ES VA MOBILITZAR PER A FRENAR LA HIDROELÈCTRICA.
LA HISTÒRIA DE BARILLAS COMENÇA FA MÉS DE DEU ANYS.
En 2007 vam fer una consulta per a prohibir la mineria i les hidroelèctriques. 46.000 persones van votar a favor i 9 en contra.
Dos anys després va arribar la hidroelèctrica.
Van començar a mesurar l’aigua, els terrenys... Poc després, van amenaçar als qui no volien vendre. Començàrem a organitzar-nos.
Entre 1999 i 2005, vaig aconseguir permisos per a nou minicentrals hidroelèctriques i set parcs eòlics a Galícia.
No era el teu cunyat l’encarregat de donar les concessions?
Escolta, que estar a bones amb el cunyat no és fàcil.
UNA EMPRESA DE CAPITALS ESPANYOLS PRETENIA FER UNA SÈRIE DE RESCLOSES EN EL RIU C’AM B’ALAM, QUE LES COMUNITATS INDÍGENES CONSIDEREN SAGRAT.
DARRERE DEL PROJECTE HIDRO SANTA CRUZ, ESTAVA LUIS CASTRO VALDIVIA, UN EMPRESARI GALLEC FET A SI MATEIX… BO, AMB UNA MICA D’AJUDA. LI DIUEN EL “REI DEL QUILOVAT”.
2017
BARI
LLAS
— 10 —
68 KM AL NORD, A LA FRONTERA AMB MÈXIC, LA REGIÓ D’IXQUISIS ESTÀ PRESA PER LA POLICIA.
Necessitem l’aigua per a viure.
Volen entubar el riu per a generar energia.
Compte amb els camperols, que són perillosos.
I l’energia no es queda ací, se l’emporten a un altre lloc.
Al gener de 2017, van matar a Sebastián Alonzo Juan, de 72 anys.
La Policia i la seguretat privada de l’empresadispararen contra una manifestació.
COM NO POGUERENCOMPRAR-LOS, VAN PROVARALTRES MÈTODES.
REALMENT, NO SEMBLAVEN MOLT PERILLOSOS. FAN MOLT MÉS POR ELS POLICIES.
ALGUNS VAN ESTARMÉS DE DOS ANYSPRESOS.
A ANDRÉSFRANCISCO MIGUELEL MATAREN ELSGUÀRDIES DE L’EMPRESAEN 2012.
A DANIEL PEDROMATEO ELSEGRESTAREN, EL TORTURAREN I EL MATAREN EN 2013. ERA MESTRE.
L’ONU va protestar i el Banc Mundial, que finançava el projecte, es va retirar per la falta de suport i els abusos comesos per l’empresa.
Portem més de 20 dies bloquejant la carretera perquè no facen la hidroelèctrica.
Ens titllen de malfeiners, terroristes i de no voler el progrés...
Van aconseguirque se n’anarend’ací... Però araestan fentel mateix en Ixquisis.
DESENES DE LÍDERSCOMUNITARIS VAN SEREMPRESONATS PER PARLAREN CONTRA DE LA RESCLOSA.
IXQU
ISIS
— 11 —
L’ENDEMÀ ANÀREM A RIU DOLORES, NO LLUNY D’IXQUISIS. ALLÍ HAVIEN ACONSEGUIT QUE EL BANC MUNDIAL I UN BANC SUEC RETIRAREN EL FINANÇAMENT PER A LA HIDROELÈCTRICA DE SANTA RITA.
LES AUTORITATS ANCESTRALS ENS VAN REBRE. APARENTMENT LA LLUITA S’HAVIA GUANYAT, PERÒ EL PREU HAVIASIGUT MASSA ALT.
ELS XIQUETS, TRASLLADATSA LA CAPITAL, VAN MORIRL’ENDEMÀ.
EL GUÀRDIA VA SER TROBATMORT POC DESPRÉS.
UN GUARDA DE SEGURETAT,BORRATXO, VA ANAR A BUSCAR A UN LÍDER COMUNITARI.
AL NO TROBAR-LO, VA DISPARAR A L’AIRE I LI VA DONAR A DOS XIQUETS, UN DE 8 I UN ALTRE D’11 ANYS...
Les comunitats van quedardestrossades. Més enllà de les seuesvictòries o derrotes ja no podenrecuperar-se. El dolor està en els seus cors quan elles només voliencontinuar vivint, en la seua pobresa, però en pau. Mai serà ja com abans.
RÍO
DOLO
RES
— 12 —
EL RIU TRANSCORRE ENTREDOS ALTS MURS DE CIMENT.
COM MÉS SABIA, MÉS PREGUNTES TENIA. PER A RESOLDRE EL SEGÜENT ENIGMA ERA NECESSARI VIATJAR 300 KM A L’EST, MÉS DE DEU HORES DE REVOLTES I CLOTS.
IRONIES DE LA HISTÒRIA.DARRERE D’AQUEST MISTERI,HI HAVIA UN ALTRE EMPRESARIESPANYOL. EN AQUEST CAS, NI MÉS NI MENYS QUE FLORENTINO PÉREZ, PRESIDENT DEL REIAL MADRID I AMO DE LA CONSTRUCTORA ACS.
En aquest cas, l’enigmano podia ser més gran:30 km del riu Cahabónhavien desaparegut.
En eixe tram, elriu està entubat.
Al projecte l’han anomenatRenace, però ací mor tot.
Ja que fem unahidroelèctrica ambel seu riu, podríem almenys posar-li llum a les comunitats.
Redéu! Aquestbufó sí queté gràcia.
Ací només el 5% de lagent té aigua corrent.
I necessitem l’aiguaper a poder viure.
PROJ
ECTE
REN
ACE
— 13 —
Però el Governno va reconéixer elresultat i va començara perseguir-nos.
Quan algú fa molt soroll inicien un procés penal,trauen una ordre de captura i el fiquen a la presó.
Només presentar-lo li va caure una denúncia per robatori, que s’ha demostrat inventada.
EN 2015 COMENÇAREN LES MOBILITZACIONS DE LES COMUNITATS AFECTADES. A L’AGOST DE 2017, UNA CONSULTA POPULAR VA REBUTJAR LA HIDROELÈCTRICA AMB 26.537 VOTS CONTRA 11.
L’ENDEMÀ AL MATÍ,EL MEU VIATGE VA FER UN GIR.
LA PROFESSORA ANARUTILIA ICAL VA INTERPOSAR UN RECURS D’EMPARA PER A DETINDRE EL PROJECTE.
UNA ADREÇAI UNA HORA.
I AHÍ ESTAVA, SENSE SABER MOLT BÉ QUÈ M’ESPERAVA O SI LA MEUA VIDA ESTAVA EN PERILL.
— 14 —
Perdona per les precaucions. Em dic Bernardo Caal Xol, soc mestre i porte tres mesos amb una ordre de crida i cerca. M’acusen d’un delicte ridícul. Tot per presentar una demanda en la Cort Suprema contra les hidroelèctriques.
La guerra va començar pel control delsrecursos de la Franja Transversal del Nord…Ara tenen nous plans: el Projecte d’Integraciói Desenvolupament de Mesoamèrica oProjecte Mesoamèrica.
Si abans el paper de Guatemala eraexportar café o plàtans, ara volenque exporte energia barata. I aquestazona és la que pot produir-la.
L’energia aniria per a lesmaquiles i les indústriesmineres, també per a altrespaïsos d’Amèrica Central iMèxic. I, a la llarga, als EUA.
Tots els beneficis sónper als més rics de Guatemala,el G8 li diuen, socis de les transnacionals.
I per a les comunitatsno queda res.
Ahí estàel meu poble.
Et persegueixen per denunciar. Tambéper preguntar. Si vols seguir ambaçò, hi ha coses que hauries de saber.
LES PECES COMENÇAVENA ENCAIXAR…
PERÒ PROMPTE EM VAIG ADONAR QUE QUINO ENCAIXAVA ERA JO.
La policia va activar unaordre de crida i cercaper a Alejandra Tul,acusada d’apropiacióindeguda. Es prega infor…
SENSE SABER COM,HAVIA PASSAT A LA
CLANDESTINITAT.
— 15 —
VAIG PRENDRE LA PRIMERA CAMIONETA QUE EIXIA EN DIRECCIÓ HUEHUETENANGO. NO PODIA SEGUIR ALLÍ.
NO PODIA TORNAR A CASA.I TAMPOC PODIA ENTREGAR-ME.ESTAVA ATRAPADA.
UNA TIA QUE VIVIAA HUEHUE EM VAPRESTAR DINERSPER A AGUANTARALGUNS DIES…
EIXIA NOMÉS DE NIT A BUSCAR UN POC DE MENJAR…NO PARLAVA.
NO PODIACONFIAREN NINGÚ.
I LLAVORS EM VAN TROBAR.
— 16 —
LA TIA HAVIADONAT L’AVÍS.JA NO ESTAVA SOLA.
MÉS DE 100 COMUNITATS,UNES 20.000 PERSONES DE LA ZONA, VAN BUSCARLA PROTECCIÓ DE LESMUNTANYES.
ENMIG DE LA FAM, ELFRED I LA PLUJA CONSTANT,VAN ALÇAR COMUNITATSBASADES EN LA SOLIDARITATI EL SUPORT MUTU.
ÀVIA!
A on anem?
Els qui es quedaven, morien.
Jo no vaig sobreviure al viatge.
Jo vaig donar a llum enun barranc.
Nosaltres decidí-rem anar-nos-en.
És ja una tradició de lafamília. He, he. Sempre que estem en perill prenem aquest camí.
DESPRÉS DE LA CREMA DE L’AMBAIXADA ESPANYOLA, EN 1980, L’EXÈRCIT VA LLANÇAR L’ESTRATÈGIA DE LLEVAR-LI L’AIGUA AL PEIX. EL “PEIX” ERA LA GUERRILLA. L’ “AIGUA”, ELS CAMPEROLS I ELS INDÍGENES.
COM JA HO VAN FER ELS SEUS PREDECESSORS EN MOMENTS DE PERSECUCIONS, MILERS I MILERS DE PERSONES, CARREGÀREM AMB TOT EL QUE VAN PODER, ENS INTERNÀREM A LES MUNTANYES I VAN BUSCAR REFUGI.
Ara voràs.
Construíremnoves comunitats.
Les anomenàrem Comunitatsde Població en Resistència.
1982
COM
UNITA
TS EN
RES
ISTÈ
NCIA
— 17 —
Durant 15 anys vam sobreviure a la guerra. Després, molts, com ta mare i jo, tornàrem. Però uns altres van decidir quedar-se.
NO S’HAVIEN OBLIDAT DE L’ÀVIA. ESTÀVEM A CASA.
La resistència ens ha ensenyat que sí que es pot. Si vam poder en aquells temps, com no podrem ara que tenim terres, podem sembrar i no ens fa pena?
SI ABANS L’ESTAT BUSCAVA A AQUESTES COMUNITATS PER A DESTRUIR-LES...
AL RETON DE LA DEMOCRÀCIA,QUAN LES “VA TROBAR”,SIMPLEMENT LES VA ABANDONAR.
Tots aquests anys de treball comunitari ivida en comú no es van perdre. En 2002construírem una minicentral hidroelèctricaque dona energia a 300 llars.
Les tarifes de la llum es debaten idecideixen, com la resta de qüestions, en reunions comunals.
La turbina era tan pesada que deuHomes s’havien d’alternar per a portar-la des del camí. Vam portartot a pura esquena.
Quan en 2010van vindre les mineresi les granshidroelèctriques,votàrem totsque se n’anaren.
— 18 —
Tornen a parlar de “desenvolupament”,però l’única cosa que queda per a lagent que viu prop dels rius és un riu sec.
Entre 2005 i 2015 es realitzaren més de 75 consultes comunitàries...
Moltes personeshan mort...
S’ha aconseguit parar molts projectes,en altres continuem lluitant perquè es retiren.
Vaig descobrir que el que estava passant enla meua comunitat estava passant en tota Guatemala.Un nou capítol d’una història de robatori, onla riquesa es converteix en una maledicció.
...en les quals participaren mésde 800.000 persones.
I moltes estana la presó.
D’altres estanen la clandestinitat...
Però sabemque val la pena.Perquè en açò ensjuguem la vida.
El moviment indígena icamperol, que tant havia patit,ha aconseguit tornar a organitzar-se en la defensa de la terra i de l’aigua.
— 19 —
DOS DIES DESPRÉS DE L’ASSASSINAT DE BERTA CÁCERES,EL 5 DE MARÇ DE 2016, MILERS I MILERS DE PERSONES LA RECORDAREN EN LA ESPERANZA.
EN EL JUDICI VAN CONDEMNAR SET PERSONESCOM A AUTORES MATERIALS DEL CRIM.TRES D’ELLES, MILITARS.
“Quan iniciàrem la lluita contra AguaZarca, jo sabia que seria molt dur.Però també sabia que triomfaríem.
M’ho va dir el riu”(Berta Cáceres)
PERÒ ELS EMPRESARIS QUE L’ORDENAREN I ELS FUNCIONARIS QUEL’ENCOBRIREN CONTINUEN LLIURES.
Volien callar la veu de Berta Cáceres, peròla força que provocaren era mil vegades mésforta. Berta no va morir. Es va multiplicar.El projecte de resclosa d’Agua Zarca,pel qual va viure i morir Berta Càceres,va ser paralitzat en 2017, després queels bancs retiraren el finançamentper les protestes.
En l’actualitat, les comunitats es mantenenalerta. Saben que l’empresano ha perdut l’interés i que pottornar amb la paraula “desenvolupament”.
BERT
A CÁ
CERE
S ES
VA
MUL
TIPL
ICAR
