metodologia de treball per a la preparaciÓ de sÒls · es de baix a dalt i, si s’escau, en...

METODOLOGIA DE TREBALL PER A LA PREPARACIÓ DE SÒLS pàg. 1/9

PROCEDIMENT FORMACIÓ INTERNA PFI/03.00

METODOLOGIA DE TREBALL PER A LA PREPARACIÓ DE SÒLS

Redacció: Anna Bernal Martínez, Nicolas Calvo Andújar, Rosendo Font Cistaré, Josep Ruíz Guzmán, Rafael Sánchez Iglesias

Dibuixos: Carlos Delgado Pineda

Mesures de Prevenció: Emma Agea Merino

Coordinació: Joan Antoni Molero López

Revisió: Ramón Jiménez Montalbo, Berta Marcé Güell

Aprovació: Director de Conservació

Edició: 01

Data: 04/10/06

JARDINERIA


ÍNDEX 1 DESCRIPCIÓ

2 PUNT D’APLICACIÓ

3 EINES

4 DOCUMENTS DE REFERÈNCIA

5 OBJECTIU

6 METODOLOGIA

6.1 Eliminació de vegetació

6.1.1 Escatada

6.2 Preparació del terreny i eliminació de vegetació

6.2.1 Remullat del terreny 6.2.2 Entrecavada i desherbatge 6.2.3 Cavada 6.2.4 Esmenes 6.2.5 Rasclonat

7 EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL (EPI)

8 ANNEXOS


1 DESCRIPCIÓ

Metodologia de treball per a la preparació i manteniment del sòl per al seu ús en jardineria.

2 PUNT D’APLICACIÓ Zones verdes establertes o en procés de construcció.

3 EINES Eines manuals: rascle metàl·lic i de fusta, forca, cabàs, arpiot, magall, xer-rac, pic, xapo, magalló, pala. Eines mecàniques: desbrossadora, motocultor, tractor.

4 DOCUMENTS DE REFERÈNCIA

PMA/10 Gestió de residus PMA/11 Control de tractaments fitosanitaris PMA/22 Control d’adobaments químics Manual de Prevenció de Riscos Laborals en jardineria

5 OBJECTIU

- Preparació del sòl per donar les condicions òptimes pel desenvolupament

de les espècies vegetals que es volen implantar. - Mantenir els sòls sense males herbes i millorar l’absorció d’aigua al sòl.

6 METODOLOGIA

6.1 Eliminació de vegetació L’eliminació de vegetació es pot realitzar de manera manual, mecànica o química. - L’eliminació manual de vegetació es realitza amb l’escatada. - L’eliminació mecànica es fa amb la desbrossadora. Consultar l’ús, els ris-

cos i les mesures de prevenció al “Manual de prevenció de riscos laborals en jardineria” editat pel Departament de Prevenció propi.


- L’eliminació química consisteix en l’aplicació d’herbicides. Aquesta feina

només pot ser realitzada per personal que disposi del carnet d’aplicador i seguint el que disposa el procediment ambiental PMA/11.

6.1.1 Escatada

Consisteix en eliminar la vegetació amb l’ús del xapo. L’eina ha d’anar pràctica-ment arran de terra i paral·lela a aquesta, de forma que, amb el desplaçament de l’eina cap a nosaltres, s’arrossegui i talli el vegetal deixant únicament l’arrel, i pro-curant que hi hagi un mínim desplaça-ment del substrat.

La direcció de l’escatada ha de ser sempre cap endavant, deixant la vegeta-ció eliminada darrera nostre.

En cas de que el terreny on s’escati sigui en pendent, la direcció de treball és de baix a dalt i, si s’escau, en diagonal ascendent. Quan un terreny en pendent estigui considerat com a talús, s’han de seguir les normes de treball i les mesures de seguretat establertes en la documentació específica sobre aquest tema.

Utilitzar guants de cuir per evitar talls, rascades, punxades o contacte amb organis-mes patògens i calçat de seguretat per protegir el peu de possibles cops o talls amb les eines. Quan treballem prop d’arbustos o bé si ho fem en terreny sec i compacte, cal fer servir ulleres protectores per evitar projeccions o ferides als ulls. Farem servir una mascareta antipols els dies ventosos si veiem que poden aixecar-se núvols de pols.

6.2 Preparació del terreny i eliminació de vegetació 6.2.1 Remullat del terreny

Per facilitar el moviment de terres quan es prepara el terreny s’ha de regar la zona un parell de dies per tal de tenir el saó (humitat) adequada.


6.2.2 Entrecavada i desherbatge És el treball del sòl a una profunditat d’entre 8-15 cm de fondària final que permet extreure els vegetals amb les seves arrels. Paral·lelament també proporciona un millor airejat en aquesta capa del sòl i facilita l’absorció d’aigua. S’utilitza el xapo o magalló. L’eina s’agafa amb les dues mans, una més avançada que l’altra aproximant-se a la part metàl·lica. Aquesta mà és la que dona la força a l’eina, i és la dreta pels dretans o l’esquerra pels esquerrans. La mà més avançada ha de lliscar pel mànec en el moviment descendent de l’eina, i amb cura de no acompanyar-la amb un moviment d’esquena. L’altra mà es si-tua darrera i té la funció de dirigir la trajectòria per tal que vagi a parar allà on desitgem. Utilitzar guants de cuir per evitar talls, rascades, punxades o contacte amb organis-mes patògens i calçat de seguretat per protegir el peu de possibles cops o talls amb les eines. Quan treballem prop d’arbustos o bé si ho fem en terreny sec i compacte, cal fer servir ulleres protectores per evitar projeccions o ferides als ulls. Farem servir una mascareta antipols els dies ventosos si veiem que poden aixecar-se núvols de pols.

6.2.3 Cavada

La cavada del terreny es pot fer amb mitjans manuals o mecànics. La cava-da té com a objectiu remoure el sòl a una profunditat entre 15-35 cm de fon-dària final. Es realitza per preparar el sòl per a una posterior implantació de vegetació, facilitant el desenvolupament de les noves arrels, millorant l’airejat del terra i l’absorció de l’aigua.

Cavada manual El criteri d’elecció de l’eina ve determinat per la duresa del sòl. En els casos de major compactació són el pic, la piotxa o l’arpiot. S’enfonsa l’eina a la su-perfície amb una mínima inclinació, fent palanca per tal de trencar el terreny, treballant sempre cap endavant, aixecant l’eina pels costats del cos i mai per sobre el cap. Amb una mà s’agafa l’eina i amb l’altra s’acompanya en el seu desplaçament cap el terra. Si cal es desterrona (trencar la compactació per deixar una textura còmoda per al maneig posterior) la porció cavada. A mida que s’avança es van descompactant les trepitjades que queden darrera nos-tre mantenint la posició dels peus i girant lleugerament el cos.


Si el terreny que es cava presenta una textura tova es procedeix de la matei-xa forma però en aquest cas s’han de fer servir eines planes com el xapo o similars. El maneig d’aquestes eines s’ha de fer tal i com s’ha explicat al punt “6.2.1 Entrecavada” per evitar sobreesforços dorsolumbars. En cas de que el terreny on es cava sigui en pendent, la direcció de treball es de baix a dalt i, si s’escau, en diagonal ascendent. Quan un terreny en pendent estigui considerat com a talús, s’han de seguir les normes de treball i les mesures de seguretat establertes en la documentació específica sobre aquest tema. Durant el procés de cavada és possible trobar arrels d’arbres. En principi, i sempre que no sigui necessari, s’ha d’evitar afectar les arrels principals. En el cas que això no fos possible, s’ha de descobrir l’arrel i tallar-la amb el ma-gall o un xerrac. Si les arrels afectades són de poc gruix i toves es poden ta-llar amb la mateixa eina amb la que s’està treballant. Utilitzar guants de cuir per evitar talls, rascades, punxades o contacte amb organis-mes patògens i calçat de seguretat per protegir el peu de possibles cops o talls amb les eines. Quan treballem prop d’arbustos o bé si ho fem en terreny sec i compacte, cal fer servir ulleres protectores per evitar projeccions o ferides als ulls. Farem servir una mascareta antipols els dies ventosos si veiem que poden aixecar-se núvols de pols.

Cavada mecànica El llaurat mecànic es realitza amb un motocultor o tractor. Com a mínim s’han de fer dues passades creuades. Consultar l’ús, els riscos i les mesures de prevenció al “Manual de prevenció de riscos laborals en jardineria” editat pel Departament de Prevenció propi. Utilitzar guants de cuir per evitar talls, rascades, punxades o contacte amb organis-mes patògens i calçat de seguretat per protegir el peu de possibles cops o talls amb les eines. També cal fer servir ulleres protectores, protectors auditius contra el soroll, polaines (si la duresa del terreny ho requereix) per evitar projeccions de fragments o partícules i cops i mascareta antipols si poden aixecar-se núvols de pols o en dies ventosos.


6.2.4 Esmenes

Es fan esmenes minerals o orgàniques (les orgàniques han d’estar ben compostades, lliures de males herbes i malalties). Són necessàries per a-conseguir un sòl amb les condicions òptimes per al desenvolupament de la vegetació que es vol implantar. Les esmenes es distribueixen de forma ho-mogènia i superficial, utilitzant segons convingui la pala, el xapo o el rascle. En cas d’aplicar adob mineral s’ha de tenir en compte la dosi d’adobat esta-blerta, determinar la quantitat que s’ha de distribuir en el parterre i aplicar-lo fent dues passades creuades. Un cop distribuït l’esmena es torna a cavar el terreny fins a obtenir una mes-cla homogènia, amb una profunditat final mínima de 25 a 30 cm. Si en l’esmena del terreny s’aporten adobs químics s’han de tenir en compte les recomanacions definides al procediment ambiental PMA/22. Utilitzar ulleres protectores per evitar lesions per projecció de fragments o partícules, guants de goma per no estar en contacte amb els productes químics (de cuir si l’esmena és orgànica), calçat de seguretat de l’any per tenir la sola en bones condici-ons i evitar relliscades i mascareta antipols.

6.2.5 Rasclonat

Té dues funcions: separar els residus per a eliminar-los del sòl (males her-bes, pedres, etc.) i/o anivellar el terreny donant o no pendent. Existeixen dos tipus de rascles: metàl·lic i de fusta. El de fusta es fa servir per nivellar el sòl un cop net de residus. La retirada de residus, tant vegetals com inerts, es fa mitjançant el rascle metàl·lic amb un rasclat superficial, eliminant el residu segons es descriu en el procediment ambiental PMA/10. Es comença a rasclonar, sempre d’esquenes, per la zona on hi ha més terra i es va distribuint allà on es necessita. Quan es rasclona després de cavar o entrecavar, es comença sempre pel mateix costat per on s’ha iniciat la cava o entrecava, perquè és la zona on s’ha acumulat més terra.


En cas de que el terreny on es rasclona sigui en pendent, la direcció de tre-ball és de baix a dalt i, si s’escau, en diagonal ascendent. Quan un terreny en pendent és considerat com a talús, s’han de seguir les normes de treball i les mesures de seguretat establertes en la documentació específica sobre aquest tema.

S’apilen els residus amb el rascle i es recullen amb l’ajut d’una forca o una pala i es dipositen en un cabàs per, posteriorment, abocar-los dins d’un vehi-cle que els traslladi al dipòsit. Quan rasclonem farem servir guants de cuir i calçat de seguretat per protegir mans i peus de possibles lesions. És molt important l’angle entre el mànec i el rascle ja que això determinarà la nostra postura de treball. Igual que en tot tipus d’aquestes eines manuals, la mà que està per davant és la que lliscarà pel mànec. Al rasclar cal evitar forçar la zona dorsolumbar. Els braços són els que treballen, no l’esquena. Quan treballem carregant i descarregant qualsevol material evitarem aixecar pes per sobre de les espatlles i, si el material és pesant, ens farem ajudar per un altre com-pany. Cal respectar les recomanacions específiques sobre manipulació manual de càrregues que s’especifica al Manual de Riscos Laborals en Jardineria. Utilitzar guants de cuir per evitar talls, rascades, punxades o contacte amb organismes patò-gens, calçat de seguretat per protegir el peu de possibles cops o talls i ulleres protec-tores.


7 EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL (EPI)

EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL SEGONS LA TASCA A REALITZAR

PREPARACIÓ DEL TERRENY

Ulle

res

pro-

tect

ores

Gua

nts

Pro

tect

ors

audi

tius

Cal

çat d

e se

gure

tat

Pol

aine

s

Mas

care

ta

Escatada terreny dur X X terreny dur

Retirada de residus X X

Esmenes X X X X

Rasclat X X

Càrrega i descàrrega X X X Preparació manual del terreny: cavada terreny dur X X terreny dur

Preparació mecànica del terreny: motocultor X X X X terreny dur terreny dur

8 ANNEXOS

Annex 1: Eines manuals Annex 2: Eines mecàniques

ANNEX 1

EINES MANUALS

EINES DE TREBALL DEL SÒL

Aza

da d

e pi

co

Pico

Pioc

ha

Magall - Aixada de galló Pic Piotxa

Aza

da -

Aza

dón

Aza

da -

Aza

dón

Aza

da-A

zadó

n

Xapo – Aixada - Càvec Xapo – Aixada - Càvec Xapo – Aixada - Càvec

Mag

alló

n-A

zadi

lla

Aza

dón

de p

uas

Aza

dón

de p

uas

Magalló – Caveguet - Caveguell Arpiot Arpiot

EINES DE RECOLLIDA I NETEJA

Esco

ba d

e ja

rdin

ero

de p

lást

ico

Pala

cua

drad

a

Hor

ca

Escombra de jardiner de plàstic Pala quadrada Forca

Capa

zo

Capa

zo

Hor

ca

Cove - Cabàs Cove - Cabàs Forca

RASCLES

Rast

rillo

met

álic

o

Rast

rillo

met

álic

o

Rascle metàl·lic Rascle metàl·lic

Rast

rillo

de

mad

era

Ra

stri

llo d

e m

ader

a

Rascle de fusta Rascle de fusta

ANNEX 2

EINES MECÀNIQUES

MAQUINÀRIA TREBALL DEL SÒL

Motocultor

Motor de gasolina 4 temps: 1 cilindre – 4 CV Transmissió a les freses per corretja i dues velocitats

Manillar que s’ajusta a l’alçada

Amplada total de les freses: 92 cm

MAQUINÀRIA ELIMINACIÓ VEGETACIÓ

Desbrossadora - Desbrozadora Motor de gasolina 2 temps: 50 cc

Pes: 8 Kg Sistema de tall: Fil, disc i ganiveta

metodologia de treball per a la preparaciÓ de sÒls · es de baix a dalt i, si s’escau, en...

Documents