memòries d'una puça

Memòries d’una puça de Sol Picó

Foto: Rojobarcelona

Teatre de Salt

divendres 09/11/12 – 21h -----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Memòries d’una puça Sol Picó

Pg. 2

Sol Picó: Memòries d’un puça Si algú ha sabut revolucionar el món de la dansa a Catalunya ha estat aquesta coreògrafa vital i arrauxada que ensambla en un nou llenguatge les sabatilles de punta, les accions teatrals i el ball flamenc amb una naturalitat i força que deixa el públic estabornit. D’una contemporaneïtat radical, Sol Picó arriba al Temporada Alta (9 de novembre, Teatre de Salt) per presentar el seu últim espectacle, Memòries d’un puça, una reflexió sobre la crisi econòmica i les seves conseqüències, la desesperació, l’emigració, els folls intents de supervivència, la necessitat de canviar el món i d’escapar d’una situació asfixiant... i com un immigrant marroquí es llança al mar dins d’una pastera en forma d’ampolla per allò de no perdre l’esperit poètic. Fidel al seu esperit lúdic i explosiu i expansiu, Sol Picó juga amb l’escenografia convertida en un món que es desploma, literalment, sacsejada per un huracà devastador mentre els seus ballarins –Carles Fernández i Valentí Rocamora—i ella mateixa dansen entre muntanyes de residus i mars de deixalles.

Albert Forns Text del Monogràfic Temporada Alta a La Vanguardia – 1 d’octubre de 2012

Presentació “Celebrem la pèrdua com una oportunitat”. És el pensament que sintetitza l’ànima de la nova creació de Sol Picó, Memòries d’una puça, que s’estrena a Temporada Alta.

Una reflexió en clau positiva sobre la crisi que sacseja el món actual, com un huracà devastador que no ens permet avançar.

La necessitat de canviar aquest món, d’escapar d’una situació asfixiant, empenta la protagonista de l’espectacle a ficar-se en una ampolla i tirar-se al mar, amb l’esperança que algú escoltarà el seu crit de socors.

Projeccions, fantasia i absurd són els eixos d’aquest viatge coreogràfic, pura transgressió a càrrec d’una artista que des que va debutar amb Bésame el cactus –vist a Temporada Alta 2001– ha fet del dinamisme i l’humor els seus trets d’identitat.

Carme Tierz


Pg. 3

Fitxa artística

Direcció i Coreògrafa: Sol Picó Propostes de dramatúrgia i direcció teatral: Txiki Berraondo Disseny d’il·luminació: Sylvia Kuchinow Disseny, construcció escenografia, tècnic i actor: Joan Manrique Disseny i construcció de l’ampolla: Al Victor Ballarins: Sol Picó, Valentí Rocamora i Torà i Carles Fernandez Fuentes Vestuaris: Valeria Civil Assistent de coreografia: Xaro Campo Col·laboració artística: Juan Kruz Text: Rafael Metlikovez Producció, manager, distribució: Pia Mazuela Ajudant de producció: Daphné Malherbe Comunicació: Núria Aguiló Coproductors: Cia Sol Picó, Temporada Alta de Girona 2012 i Teatre Nacional de Catalunya Companyia subvencionada per: INAEM, Gobierno de España Ministerio de Educación, Cultura y Deporte Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura ICUB, Ajuntament de Barcelona i Institut Ramon Llull Col·laboradors: Atrium de Viladecans, Auditorio y Centro de Artes Escénicas de Beniaján de Murcia ----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Estrena Espectacle sense text

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Dades

Dia i hora: Divendres 9 de novembre, 21h

Lloc: Teatre de Salt

Durada: 1h (aprox.)

Preu: 31€ (25.62 + 5.38 IVA) + 18€ (14.88 + 3.12 IVA)

Dia i hora: 4, 5, 10, 11 i 12 de juliol, 20h / 6 i 13 de juliol, 21.30h / 7 i 14 de juliol, 18h

Lloc: Teatre Nacional de Catalunya (Sala Petita)

Preu: De 15.69 a 31,37€


Pg. 4

Sinopsi

En aquest espectacle la Sol ens ofereix la seva particular visió sobre La Decadència, La Desolació, temes candents en aquests moments de confusió. Veiem la pèrdua com a una oportunitat. Aquest és el pensament que sintetitza l’ànima de la nova creació de Sol Picó, Memòries d’una puça. Una reflexió sobre la actualitat, vista com un huracà devastador que no ens permet avançar, un èxode impossible, i sobre la necessitat de canviar aquest món, d’escapar ‘ aquesta situació asfixiant. Tres nòmades, patètics d’aprop i insignificants de llunys, ens proposen un viatge trashumàntic, amb un final que els situa a la deriva, com un missatge en una ampolla, un desig, una petició desesperada d’ajuda… La fantasia i l’absurd són els eixos d’aquesta peça coreogràfica. Un exercici sincer, auster, minimalista i convuls. ************************************************ Memòries d’una puça és una proposta de reflexió des de la Dansa sobre La Decadència , La Desolació plantejada com una “road movie”. En el moviment continu, fugim o avançem?, Què deixem enrere i com ens afecta? En quina mesura som partíceps reals de la construcció del nostre futur? Les relacions que s’estableixen en aquest viatge nòmada, són de complicitat, són de col·laboració? Quins són i com escollim als nostres companys de viatge? ************************************************ ESCENES

Un èxode, una marató d’avui dia... correm, fugim sense saber cap on anem. El món es va ensorrant a cada pas que fem, tot va caient, focus, bambolines. Al fons, una tanca publicitària mig destruïda ens llença un missatge...HELP! Un huracà devastador que no ens deixa avançar, però no podran amb nosaltres. Muntanyes de residus... hem de ballar així? Ballem, doncs, sobre un camp de llaunes de birra i de cola, sobre un mar de deixalles.


Pg. 5

Un camp de gira-sols gegants, entre els quals ens perdem. Ballem-hi, doncs, amb els ulls tancats. Un esdevenir de records, una necessitat de canviar-lo, una sensació d’ofec, d’asfíxia, por, por, por... “Celebrem la pèrdua com a una oportunitat” Vi barat, amb l’últim glop aconsegueixo fer-me més petita, em fico dins l’ampolla i la llenço al mar...HELP!

Sol Picó

“Ho ha perdut tot, li agrada arriscar però aquest cop, potser, va arriscar massa. El seu gran amor,el seu millor amic, casa seva, les claus de la moto, inclús alguna pèrdua d’orina de tant en tant…la soledat l’aguaita, una mica de desesperació, una mica d’ ansietat...On estarà el ventolín…l’ampolla està gairebé buida, només queda el final. Vi barat però no està tan malament. Si amb l‘últim glop aconseguís fer-me molt, molt petiteta como en aquell conte d’ una tal Alicia, no sé…. ficar-me dins de l’ampolla i llençar-me al mar

per a per fi, deixar-me endur, deixar-me gronxar pel seu vaivé, arraulir-me i despertar-me en una illa no

deserta….

I així va ser, amb l’últim glop es va ficar a dins i es va llençar al mar. I hi va arribar, però com ella volia, sort que alguna cosa li surt bé, no estava deserta la illa. Allí va trobar a dos homes-dona gegants, dues espècies en vies d’extinció amb els que va començar una llarga i estranya relació. A través de la màgia, la dansa i l’absurd inicien un viatge fantàstic i delirant on se’ns suggereix que hi pot haver un futur una mica més esperançador….”

Sol Picó


Pg. 6

Els Currículums

Sol Picó Directora, coreògrafa i ballarina

Graduada en Dansa Espanyola i Clàssica pel Conservatori Oscar Esplà, Alacant. Col·laboracions: 2011: Actuació en l’Acte Salvador Dalí canta dins del Festival Acústica de Figueres. Col·laboració en la gala d’inauguració del Teatre L’Archipel de Perpignan, col·laboració amb la companyia La Intrusa Danza en la performance Los Comulgantes pel Mercat de les Flors a Barcelona. 2010: Ballarina en la obra La lucha libre al Circo Price de Madrid, creació d’una peça curta de 30 minuts pel cicle “Vist per…” al Museu Picasso de Barcelona. 2009: Direcció de l’obra de titelles i música amb la prestigiosa cantant Mariona Sagarra i el titellaire Eugenio Navarro per la sala Barcelonesa La Puntual; gravació del curtmetratge Praeludium de Pau Dura; actriu i ballarina en l’obra El Ball dirigida per Sergi Belbel, estrenada al TNC el novembre. 2007: Direcció artística de la Gala d’entrega dels Premis Max 2007 a Bilbao; direcció artística de Viatges a la Felicitat pel projecte T Dansa del Teatre Nacional de Catalunya. 1990-2003: Rayo Malayo, No es todo metal; Los Rinos, Conferencia en rilolaxcia’91; Sigfrid Monleon, curtmetratge Ojos que no ven; Joan Pueyo, Vídeo-Danza No paris; La Fura dels Baus, Dadle Cafe i XXX; La Danaus, Etrangel; Juan López, Filo; Joan Ollé, Cròniques; Carme Portacelli, Lear. Creacions: 2012: Spanish omelette, carrer 30’ 2011: Llàgrimes d’àngel, sala 45’ 2011: Petra, la mujer araña y el putón de la abeja maya, sala 60’ 2010: Matar al bicho, sala 20’ 2010: Cortando jamón, sala 15’ 2009: El llac de les mosques, sala 60’ 2008: Sirena a la plancha, Carrer 50’ 2008: Las doñas, Sala 45’ 2008: La maja y la bestia, Carrer 50’ 2007: Encuentros, Guggenheim 2007: Direcció artística de la Gala d’entrega dels Premis Max 07, Direcció artística de “Viatges a la Felicitat” pel projecte T Dansa del Teatre Nacional de Catalunya. 2006: La prima de chita, Festival Grec Barcelona’2006 2005: Lluna peluda, sala 60’, Working Progress 2004: La diva y el hombre bala, Calle 20’, Creació Fórum 2004: Paella mixta, Sala 1h 15 2003: La dona manca o barbi-superestar, sala 60’ 2002: El 64, Curtmetratge de dansa 2002: Amor diesel, Calle 50’ 2000-01: Bésame el cactus, Sala 55’ 1999: D.V.A. (Dudoso Valor Artístico), Carrer 50’


Pg. 7

1998: E.N.D. (Esto No Danza), sala 60’ 1997: Del planeta basura, Carrer 25’ 1997: Love is fastic, sala 15’ 1996: Razona la vaca, sala 55’ 1996: Bestia, sala 25’ 1995: Spitbrides, Carrer 25’ 1994: Peve, ESPECTACULAR Premis: 2012: Premi del programa Continuarà de RTVE 2011: Premi MAX de les Arts Escèniques Millor Coreografia per El Ball. Premi MAX de les Arts Escèniques Millor Intèrpret Femenina de Dansa per El Ball. 2010: Insígnia Comensal de Honor de l’Associació Gastronòmica Parlant i Menjant, 2010 Premi MAX de les Arts Escèniques Millor Coreografia per El Llac de les Mosques, 2010. 2009: Premi MAX de les Arts Escèniques: Millor Espectacle de dansa: Sirena a la Plancha. Premi a la millor proposta de Dansa de la 23ªFira Internacional de Teatre i Dansa de Osca amb El llac de les Mosques. Premi al millor espectacle de la 15 edició del Festival internacional de teatre de carrer de Pula, Croàcia “15 International theater festival PUF”, amb Sirena a la Plancha. Premi FAD Sebastià Gasch per a l’obra El Llac

de les Mosques. 2008: Premi La Peladilla d’Or d’Alcoy 2007: Premi de la Cartellera de Turias 2006: Premi del Festival internacional de teatre de carrer de Pula a Croàcia “11 International theater festival PUF” amb La Divadivina y el hombre Bala. 2005: Premi Nacional de Dansa de Catalunya. Premi MAX de les Arts Escèniques: Millor Coreografia per Paella Mixta. 2004: Premi Nacional de Dansa de la Generalitat de Catalunya. 2 Premis Max de les Arts Escèniques al Millor Espectacle de Dansa i Millor Coreografia per La Dona Manca o Barbi-Superestar.Premi Butaca 2004 al Millor Espectacle de Dansa, per La Dona Manca o Barbi-Superestar. Premi del Públic de Tarragona al millor Espectacle de Dansa per Bésame el Cactus. 2003: Premi Max de les Arts Escèniques al Millor Espectacle de Dansa per Bésame el Cactus. 3 Premis de les Arts Escèniques 2001 de la Generalitat Valenciana a la Millor Intèrpret de Dansa, Millor Direcció Coreogràfica i Millor Espectacle de Dansa per Bésame el Cactus. 2002: 2 Premis MAX de les Arts Escèniques per Millor Coreografia i Millor Intèrpret Femenina de Dansa per Bésame el Cactus. Distingit Bésame el Cactus amb l’Aplaudiment del Premi Sebastià Gasch de les Arts Parateatrals / FAD. Premi de la Crítica Valencia 2002, Bésame el Cactus. Premi Butaca al Millor Espectacle de Dansa 2002 por Bésame el Cactus


Pg. 8

Carlos Fernandez Fuentes Ballarí

Nascut a Barcelona el 1970. Es forma a l’Escola Superior de Dansa i coreografia de Barcelona – Institut del Teatre. S’inicia professionalment a l’Oper House de Colonia-Alemanya. Cia TANZFORUM. Director Johan Ulrich. Entra a formar part de la Cia del Teatre de Heerlem a Holanda Cia Euregio-tanz. Després forma part de la Cia del Teatre d’Aachen a Alemanya i a l’Òpera de Liège a Bèlgica. És membre del Musical Blood red Roses al Teatro Aachen Alemanya. Participa en la creació pel festival d’estiu de Barcelona Grec amb la Cia Transit que dirigeix Mara Robira- Barcelona 1999. També es representa aquesta peça a Caracas- Veneçuela. Posteriorment balla amb la Cia Buissoniere (Suïssa) dirigida per Cisco Aznar representant el seu repertori per diverses ciutats de Brasil i al Festival Grec de Barcelona 2002. Al 2003 entra a formar part de la Cia Cesc Gelabert-Azzopardi pel Teatre Lliure (Barcelona). 2003 col·labora amb la Cia Patas Arriba dirigida per Asun Noales i A .S (València) ballant el seu repertori per diverses ciutats a nivell nacional. 2003/04 realitza un Projecte amb el Centre Coreogràfic de València dirigit per Imma Gil. 2004 Forma part d’un projecte amb la Cia Nafas Dance Proyect dirigit per Patrick de Bana (València) pel Teatre de la Villa de Madrid. El 2004 rep el premi Lladró a un dels millors ballarins del Festival Danza Valen Cia. amb la Cia Cesc Gelabert-Azzopardi. Torna a formar part de la Cia Cesc Gelabert (Barcelona) amb quatre creacions més i ballant el seu Repertori a nivell Nacional i per diversos països com Romania, xina, Alemanya, França, Xile, Itàlia, Edimburg. Viatge a Simorg. Òpera al Teatro Real de Madrid dirigida per Federic Amat i coreografiada per Cesc Gelabert 2007. Projecte amb el coreògraf Sharon Fridman (Israel-Madrid) amb la peça carlos&me. Galardonada amb el segon premi del Certamen Coreogràfic de Madrid 2007. Al març de 2008 estrena La Opera 7 Pecados Capitales juntament amb Catherine Allard Ute Lamper i Jordi Cortes dirigida per Federic Amat. Juny 2008 col·labora amb la Cia Otra Danza (València) dirigida per Asun Noales. Julio 2008 és convidat per impartir el taller de dansa a la Universidad de Elche. 2008 torna a formar part de la nova creació del Coreògraf Sharon Fridman Qproyect. Treballa amb la Cia Cesc Gelabert fins el juny del 2008 (Barcelona). Posteriorment torna a estrenar a Madrid amb el coreògraf Sharon Fredman el Novembre del 2008. Al febrer de 2009 estrena una creació (Bound) amb la Cia Thomas Noone Dance (Barcelona). Al 2009 estrena amb la Cia Projects In movement, director Sharon Friedman .Madrid. Durant aquell any va fer gira amb el repertori de Projects in movement. Al gener de 2010 estrena creació amb la Cia Projects in movement, Madrid, representant aquesta creació a Madrid en Danza, Tel Aviv, entre altres.


Pg. 9

Valentí Rocamora i Torà Ballarí Formació 1998: Centre coreogràfic a Kaen, França amb Karine Saporta 1995-1999: Institut del Teatre de Barcelona 1994-1995: Escola de Dansa Area: Ballet, Dansa Contemporànea Premis 2000: Beca per American Dance Festival, North Carolina, USA 1999: Certamen Coreogràfic de Madrid Premi com a Ballarí més destacat. 1999: Certamen Coreogràfic de Madrid 2on Premi per 932075729 1998: Concurs Coreogràfic Maspalomas 3er Premi per Las Autoridades 1998; Certamen Coreogràfic de Madrid 2on Premi per ??? Experiència Professional 2008: Teatre de Colònia, directora Karin Beie, coreografia 2007: Neongrau, Vídeo Projecte al Museu del Art a Bonn 1998-1999 Danat Dansa, Barcelona, Directora: Sabine Dahrendorf 2007: Berlin, directora Mila Tomsich, com a convidat 2006: Saalbau Neuköln, Berlin, com a convidat 2005: Teatre de Heidelberg, com a convidat 2003: Teatre de Heidelberg, com a convidat. 2003-2008: Opera de Bonn, director Johann Kresnik 2003: Teatre Nacional del Nord de Grècia, director Kostas Rigos 2002: Teatre de Heidelberg, directora Irina Pauls 2002: Teatre Nacional del Nort de Grècia, coreografia pel 25è aniversari de la IT, col·laboració entre Alemanya, Grècia i USA 2002: Ernst Busch Schule Berlin, coreografia de Eva MOreno 2002: Berliner Kammer Oper; Hebel Teatre, coreografia de Anke Glasow. Directors convidats: Kontstanze Lauterbach, Thomas Bischoff, Albert Hirsche, Schlingensief. 2000-2002: Teatre Volksbühne a Berlin, Director: Johann Kresnik 1999-2000: Damian Muñoz Danza, Barcelona, Director: Damian Muñoz. Treballs pròpis 2008: Sol Picó 2008: Peer Gynt, Teatre de Colonia 2008: Das Goldene Vlies, Teatre de Colonia 2007: Optalido, Oper Bonn. 2006: Sparamt 008, Oper Bonn, col.laboració amb Ziv Frenkel 2006: En Patufet, Oper Bonn 2006: Bonnbay, Biennale Bonn, col.laboració amb Ziv Frenkel 2004: Die Frau von Meer, Oper Bonn. 2004: Fragen Sie Ihren Arzt oder Apoteker, Oper Bonn 2002: FFFW, Volksbühne a Berlin, col.laboració amb Ziv Frenkel 2001: Opatalidon, Volksbühne a Berlin 1998: Las Autoridades Sanitarias Advierten. Protejan a los niños, Barcelona 1998: ???, Barcelona 1999: 932075729


Pg. 10


Pg. 11

memòries d'una puça

Documents