EL FRAGOR DE LA BATALLA

EL FRAGOR DE LA BATALLAJoana Gil Marsal · UEA Art Sonor

índexIntroducció

L’objecte

La batalla dels sons

El silenci i el tempo

Les partides

Les partitures

introduccióAquest projecte d’art sonor es basa en l’associació d’un so determi-nat a cada casella d’un tauler d’escacs. A partir d’aquesta base, tenia diverses maneres de desenvolupar-lo, però la que vaig escollir va ser el aconseguir que cada casella fóra un botó i que automàticament al prémer-lo es reproduís el so.El marc conceptual sobre el qual es desenvolupa aquesta peça és el fet de que cada partida d’escacs es desenvolupa d’una manera difer-ent, no n’hi ha dos d’iguals, i per tant cada una tindrà una sonoritat diferent que estarà determinada per uns paràmetres totalment ale-atoris.Com a jugadora d’escacs que sóc des de fa molts d’anys però sobretot com a artista, m’interessa especialment el simbolisme que te el jocs dels escacs per a representar les batalles que es donen en la vida real. En general, cal dir que aquesta obra es composa pel tauler interac-tiu que reprodueix els sons, partides famoses ja editades per a que sonin com una pista de àudio i tot un seguit de partitures gràfiques. Cal afegir, que el títol, fa referència als sons de una batalla, la qual cosa és simbòlica en el projecte.

l’objecteQuan vaig iniciar el projecte el principal problema era com fer que s’anessin reproduint els sons a mesura que la partida avançava; la solució la vaig trobar en una vella computadora amb la que juga-va partides quan era petita i que funcionava basant-se en que cada casella era un botó. Així doncs aquest tauler està basat en una com-putadora que, en un principi, estava composada per un teclat matri-cial i una placa. Com el teclat matricial m’interessava i s’adequava al que necessitava per al meu projecte, el que vaig fer va ser treure-li la placa i posar-li un Arduino programat per a que el teclat fes el que jo volia, és a dir, reproduir un so diferent cada vegada que es polsa una casella, la qual cosa la vaig aconseguir a través d’un programa anom-enat Max que serveix per a programar i que em reprodueix els sons.L’ideal hagués estat fer que el tauler fora un objecte independent però això no va poder ser ja que hagués necessitat un Arduino Mega (ja que es necessiten un mínim de 16 pins), una placa de reproduc-ció de so (MP3 Player Shield) i un altaveu. Més enllà del que costaria instal·lar i programar tot això (a nivell que hagués estat un procés llarg), les peces s’havien de demanar per internet i, caient entremig les vacances de Nadal, no m’hagués arribat tot a temps per a poder realitzar-ho. Per aquesta motius, enlloc de ser un objecte independ-ent, la peça va connectada per USB a l’ordinador, i els sons es repro-dueixen a través del mateix.A la dreta es veu el mecanisme programat tal com es veu a la pantalla

abans

desprès

la batalla dels sonsEn els escacs es desenvolupa una batalla entre les blanques i les ne-gres, un autèntica guerra entre dues forces que el que busquen és derrocar a la contrària; amb aquest tauler, a banda d’aquesta con-frontació, es produeix també una batalla entre els sons, els de les caselles blanques (sons naturals) i els de les negres (sons artificials), que pugnen per imposar-se els uns sobre els altres. No obstant, l’autèntica paradoxa resideix en que associem els natu-rals com a agradables i els artificials com a desagradables però no té perquè ser així. Quins guanyaran? Dependrà de la partida i del movi-ment de les peces, si cauen més en blanques o cauen més en negres, un fet que no es pot controlar i que, a pesar de seguir patrons, és totalment aleatori.A l’apartat següent s’explica la batalla que produeix la peça contra el silenci però, a banda, cal destacar la batalla que també té aquest tauler com a obra d’art, ja que està pensada per a ser jugada, no tan sols exposada; la gràcia de la peça rau en la interacció amb el públic, amb la sorpresa i la emoció i l’encontre amb els sons. Tot això, dintre una sala d’exposicions, generaria contradicció segurament, ja que no és el format habitual i suposaria una “batalla” addicional.

el silenci i el tempoLa principal noció que posa de relleu aquest tauler és la contradicció que genera en si mateix el fet que produeixi sons. En les partides oficials de campionat, ha de regnar un estricte silenci. Els telèfons no estan permesos, no es pot parlar, el públic ha de romandre en silenci; per contra, aquest tauler trenca qualsevol silenci que hi hagi instal·lat, es tracta del mateix joc contra si mateix que entra en con-tradicció. Òbviament, aniria totalment contra les normes jugar amb aquest tauler a un campionat. Generaria caos en un context de màx-im control de tot.D’altra banda, una segona paradoxa que es crea és la del tempo. Quasi bé per definició, tot objecte sonor d’aquest tipus ha de respon-dre a un tempo, sinó, quina distància temporal hi ha entre un so i el següent?La qüestió aquí és que no se sap, no hi ha un tempo preestablert igual que no hi ha cap partida d’escacs preestablerta. Quan estàs mirant una partida ja jugada, es manté un tempo constant ja que vas fent una jugada darrere l’altra, igual que quan jugues una partida a par-tir d’una de les partitures gràfiques, s’aniran reproduint els sons de manera ordenada. Ara bé, quin tempo té cada partida? Això depen-drà tan sols de la partida en si, dels jugadors, per això la sonoritat de cada partida jugada in situ serà única i irrepetible, serà aquell instant i mai més tornarà a ser, ja que els jugadors o bé no faran les mateixes jugades o no estaran el mateix temps pensant cada jugada.

les partidesPer a tindre “mostres” del projecte sonor, he escollit dues partides famoses i he editat els sons per a posar-los en ordre (segons les ju-gades) un darrere l’altre per a poder escoltar la sonoritat d’algunes partides d’una manera “prefabricada”. Aquestes partides són la de Anderssen contra Kieseritzky de 1851 escollida degut a que és recor-dada com una de les partides més boniques de la història dels escacs i la de Kasparov contra Deep Blue de 1996, escollida pel simbolisme que representa el fet de reproduir amb aquest tauler electrònic a primera partida que va dur a terme el campió del món dels escacs contra un ordinador (en la qual va guanyar l’ordinador).D’altra banda també he composat l’anomenat “problema del cavall”; es tracta de fer passar el cavall per totes les caselles dels tauler sense repetir-ne cap, la qual cosa es pot resoldre matemàticament. A nivell d’aquesta peça, no tan sols dóna com a resultat una partitura gràfica molt interessant (observable a la pàgina següent), sinó que a més a més ens permet escoltar tots els sons del tauler.Cal tenir en compte, però, que de partides famoses amb aquest tipus de tauler n’hi ha hagut d’altres, com és el cas de la partida entre John Cage i Marcel Duchamp el 1968 en la seva posada en escena anom-enada “Reunion”. Aquest encontre utilitzava, amb la tecnologia de la época, la mateixa dinàmica que el meu projecte, tot i que a nivell simbòlic no té res a veure ja que es tracta d’un acte muscial-per-formàtic que no posa de relleu el mateix que el meu projecte.

(a l’esquerra)Primera pàgina de la partida Anders-sen contra Kieseritzky (1851), 210 x 297 mm, impressió digital, 2016

(a la pàgina següent)(dalt)El problema del cavall, 160 x 200 mm, llapis de color, 2015

(baix i a l’esquerra)Disposició en format expositiu de la partitura gràfica de la partida Kasparov contra Deep Blue (1996), 210 x 297 mm, impressió digital, 2016

les partituresLes partitures gràfiques dissenyades per a acompanyar a aquesta peça constitueixen una sèrie de símbols de fàcil lectura que mos-tren els moviments de les peces jugada a jugada (començant sempre les blanques i situant-les a la part de baix) sobre un octagrama que mostra com és el tauler a la vegada que recorda al típic pentagrama de les partitures musicals.A la part de dalt s’observa la partitura gràfica de “El problema del cavall”, totalment diferent (tan a nivell gràfic com de contingut) de les altres dues, representades damunt de l’octagrama i distribuides a sis jugades per pàgina.Aquestes partitures no tan sols aporten una dimensió gràfica al pro-jecte, sinó que, a més a més, ens ajuden a observar i comprende mil-lor la aleatorietat dels moviments de les peces, que formen patrons geomètrics que poden (o no) repetir-se.