memÒria d’estudi geotÈcnic - sac.es · estudi geotècnic: 1272-17 5 2.b. assaigs de laboratori:...

MEMÒRIA D’ESTUDI GEOTÈCNIC

Referència: 1272-17

Municipi CASTELLDEFELS

Situació C. de la Sentiu s/n

Client SERVEIS AMBIENTALS DE CASTELLDEFELS, SA

Data 19 de febrer de 2018

Estudi Geotècnic: 1272-17 1

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ

2. CAMPANYA DE RECONEIXEMENT

a. Treball de camp

b. Assaigs de laboratori

3. GEOLOGIA i GEOTÈCNIA

a. Geologia general

b. Descripció de la zona d’estudi

c. Estructura geològica–geotècnica del terreny

1. Estructura de les capes

2. Característiques geotècniques

4. NIVELL FREÀTIC I AGRESSIVITAT DE L’AMBIENT AL FORMIGÓ

5. FONAMENTACIONS

a. Edificació prevista

b. Càrregues admissibles

i. Fonamentació directa i micropilots

c. Assentaments previsibles

6. RIPABILITAT, ESTABILITAT I CLASSIFICACIÓ SÍSMICA

7. RESUM I CONCLUSIONS

ANNEXES

1. Plànol d’emplaçament, sondeigs i talls geotècnics

2. Informe de laboratori

Estudis Geotècnics per Edificació i Obra Civil

Sondeig de Reconeixement

Laboratori de Mecànica de Sòls. Acreditat per la Generalitat

Estabilitat de Talussos

Estudis d’Inundabilitat i de Risc Geològic


1.- INTRODUCCIÓ

SERVEIS AMBIENTALS DE CASTELLDEFELS S.A. ha sol·licitat a GEOMAR Enginyeria del Terreny, SLP l’elaboració

d’un estudi geotècnic a les instal·lacions de la planta de compostatge municipal situada al carrer de la Sentiu

s/n de Castelldefels, amb la finalitat d’investigar les característiques geotècniques del subsòl.

Segons ha informat la direcció tècnica de l’obra, es preveu la reforma i rehabilitació de les instal·lacions

actuals, amb la construcció d’un conjunt d’estructures i nous mòduls a l’interior de les dues naus industrials

existents. El conjunt de l’àmbit estudiat ocupa una superfície en planta aproximada de 7.000 m².

Els objectius del present estudi geotècnic són descriure els treballs realitzats així com els resultats que s’han

obtingut i, a partir d’aquests, caracteritzar l’estructura geològica-geotècnica del terreny i la seva capacitat

per suportar les fonamentacions de les noves estructures. En base als paràmetres obtinguts del terreny, de

l’estructura del subsòl i del projecte a realitzar, es proposen una sèrie de recomanacions de fonamentació

del sector abastat dintre dels sondeigs.

Aquestes recomanacions són unes orientacions per ajudar a escollir quina és la millor opció, i no tenen en

compte els condicionants econòmics i de viabilitat propis de l’obra, que es desconeixen en el moment de

realitzar aquest estudi.







2.- CAMPANYA DE RECONEIXEMENT

2.a. Treball de Camp:

Per tal d’abastar els objectius plantejats en el present estudi, s’han realitzat una sèrie de treballs i assaigs

d’acord amb les especificacions del Document Bàsic SE-C del Codi Tècnic de la Edificació CTE (BOE 29-03-06)

durant la primera quinzena del mes de gener de dos mil divuit.

Segons aquestes especificacions, la campanya de treball s’ha dimensionat considerant el següent tipus de

construcció i grup de terreny:

Tipus de construcció Grup de terreny

Tipus Descripció Grup Descripció

C-0 < 4 plantes i sup. cons. < 300 m² T-1 Terrenys favorables

X C-1 Altres cons. de < 4 plantes T-2 Terrenys intermitjos

C-2 Cons. de 4 a 10 plantes X T-3 Terrenys desfavorables

C-3 Cons. de 11 a 20 plantes

C-4 > 20 plantes o cons. singulars

Així doncs, s’han realitzat nou sondeigs a rotació helicoïdal (sondeigs S-1 a S-6, S-10, S-11 i S-13) d’entre 3,0 a

19,5 metres de profunditat, fent un total de 84,6 metres lineals de perforació. Durant la realització dels

sondeigs, s’han realitzat assaigs standard de penetració (SPT) i s’han obtingut mostres representatives de les

capes geotècniques interceptades. Únicament en els sondeigs S-1 i S-2 s’ha detectat el substrat competent de

roca calcària, a escassa profunditat respecte la superfície del terreny. El sostre del substrat s’enfonsa

ràpidament, constituint un antic paleorelleu, de manera que en la resta de sondeigs no s’arriba a assolir la roca.







Per altra banda, seguint els procediments de la Norma UNE 103 801 : 94, també s’han efectuat quatre assaigs

de penetració dinàmica de tipus DPSH (assaigs P-7 a P-9 i P-12), d’entre 10,0 a 11,0 metres de profunditat, fent

un total de 41,6 metres lineals de perforació.

Cal tenir en compte que els sondeigs són mesures puntuals de l’estructura del terreny, i poden no ser

representatius de tots els materials i estructures que es troben en el subsòl del solar. Per tant, un cop estigui

oberta l’excavació, caldrà que la present memòria sigui validada mitjançant una comprovació o visita de camp

per un geòleg de l’empresa GEOMAR Enginyeria del Terreny, SLP, tenint en compte que, segons s’indica en el

DB SE-C, correspon al Director d’Obra apreciar la validesa i suficiència de les dades aportades per l’estudi

geotècnic, adoptant en cas de discrepància les mesures oportunes per a l’adequació de la fonamentació i de la

resta de l’estructura a les característiques del terreny.







2.b. Assaigs de laboratori:

Un cop reconegudes les mostres, i en base a l’estructura del terreny s’han programat una sèrie d’assaigs en

funció dels diferents nivells travessats, objectius de l’estudi i exigències del material.

Els assaigs de laboratori es realitzen al Laboratori de Geotècnia i Mecànica de Sòls i Roques de GEOMAR

Enginyeria del Terreny, SLP. Aquest laboratori disposa de la Declaració Responsable número L0600055

presentada el 21 de juliol de 2010 a la Secretaria d’Habitatge del Departament de Medi Ambient i Habitatge

de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb el Decret 257/2003 del 21 d’octubre i el Reial decret 410/2010

del 31 de març.

Els assaigs realitzats han estat els següents:

Humitat natural UNE 103 300 : 1993 6

Densitat natural UNE 103 301 : 1994 6

Granulometria per tamisat UNE 103 101 : 1995 10

Límits d’Atterberg UNE 103 103 i 104 : 1994 8

Compressió simple UNE 103 400 : 1993 3

Lambe UNE 103 600 : 1996 3

Sulfats solubles UNE 103 202 : 1995 i 83963 : 2008 7

Matèria orgànica UNE 103 204 : 1993 4

Contingut en guixos NLT 115/99 1

Contingut en sals solubles NLT 114/99 1

En els annexos s’inclou una descripció detallada dels assaigs realitzats en el present estudi, així com dels

resultats obtinguts.







3.- GEOLOGIA I GEOTÈCNIA

3.a. Geologia General:

El solar estudiat es troba emplaçat a la comarca del Baix Llobregat. Geomorfològicament es tracta d’un sector

de trànsit entre els materials al·luvials del delta del riu Llobregat amb els materials calcàris i d’edat mesozoica

que constitueixen la Serralada Litoral Catalana en la zona de domini litoral mediterrani (massís del Garraf).

Context geològic general de la zona d’estudi.

El massís del Garraf està format per un conjunt d’estrats predominantment calcaris que formen els relleus

més importants de la zona. L’aixecament del massís del Garraf es va produir durant l’episodi orogènic alpí, i

com a resultat de la deformació van aparèixer gran quantitat de falles que afecten els materials calcaris

mesozoics. Aquestes falles segueixen, de forma majoritària una direcció NE-SO.







El conjunt del massís està orientat en aquesta direcció, amb una disposició de blocs estructurals que es van

enfonsant esgraonadament des de llevant fins a ponent (depressió de Sant Pere de Ribes). El flanc sud forma

una amplia badia que s’ha anat omplint de materials del Terciari i Quaternari, predominantment per materials

detrítics.

Per altra banda, durant el Quaternari s’ha modificat el relleu degut a la presencia de rieres, que generalment

han donat lloc a zones d’encaixament dins dels terrenys quaternaris antics.







3.b. Descripció de la zona d’estudi:

El terreny estudiat correspon a les instal·lacions de la planta de compostatge municipal de Castelldefels, situada

al carrer de la Sentiu s/n.

Vista aèria general en 3D de les instal·lacions estudiades.

Es tracta d’un conjunt de dues naus industrials que ocupen una superfície global d’uns 7.000 m². Les reformes

previstes contemplen diferents zones d’actuació, generalment ubicades a la nau principal, la qual constitueix

un ampli rectangle de 34 metres d’ample per 124 metres de longitud.

Aquesta nau principal es troba pavimentada, presentant una superfície plana però lleugerament inclinada en

direcció oest, de manera que existeix un desnivell entre els dos extrems de la nau de l’ordre de 4 metres, entre

la cota topogràfica +39,7 i +43,8 metres. La nau secundaria situada més al nord, amb una geometria en planta

de 36 x 68 m, s’emplaça a una cota més uniforme, al voltant de +41,5 m.







Més al nord, el terreny exterior, terraplenat, queda elevat respecte l’interior de les naus, al voltant de les cotes

topogràfiques +43,0 a +43,8 metres.

Les diferents prospeccions realitzades es reparteixen intentant abastar els diferents emplaçaments de les

futures actuacions previstes. Així doncs, els sondeigs S-1 i S-2 se situen a la cantonada sud-est de la nau

principal, corresponent a la situació del mòdul 1. Els sondeigs S-3 i S-4 es distribueixen de manera lineal en la

zona corresponent als nous mòduls 2 i 4, mentre que els sondeigs S-5 i S-6 queden a l’extrem oest, en el sector

dels mòduls 3 i 5.

A dalt, situació dels sondeigs S-1 i S-2, en l’emplaçament del nou mòdul 1. A baix, situació dels sondeigs S-3 i S-4, per als mòduls 2 i 4.







A dalt, situació dels sondeigs S-5 i S-6, per als mòduls 3 i 5. A baix, situació dels assaigs P-7 i P-8, per a l’estudi d’un nou forjat.

Els assaigs P-7 i P-8 s’efectuen a la nau nord, per a l’estudi d’un sector amb un nou forjat. L’assaig P-9 s’apropa

el màxim possible a una zona de pati exterior, inaccessible amb la maquinaria de sondeigs, on es preveu

instal·lar una pèrgola. Els sondeigs S-10, S-11 i P-12 resten a l’extrem nord, on un dels murs actuals de la nau

queda desplomat i estintolat. l finalment, el sondeig S-13 es realitza fora de les instal·lacions de la planta de

compostatge, al carrer, en previsió de la construcció d’una rotonda d’accés.

En el plànol adjunt en els annexes es mostra la distribució de tots els sondeigs i assaigs realitzats, indicant la

seva cota topogràfica aproximada.







A dalt, situació de l’assaig P-9, el més a prop possible del pati exterior on s’instal·larà una pèrgola. Al mig i a baix, situació dels sondeigs S-10, S-11 i P-12, per a l’estudi d’un mur desplomat i estintolat.

A baix, situació del sondeig S-13, per a l’estudi dels materials d’esplanada per a una possible rotonda.







3.c. Estructura Geològica i Geotècnica de Detall:

En els sondeigs i assaigs realitzats es distingeixen tres nivells geotècnics principals (capes R, A i B), que es

descriuen en funció dels diferents àmbits d’afectació o d’estudi:

MÒDUL 1

Aquesta zona engloba els punts de sondeig S-1 i S-2, situats a l’extrem sud-est de la nau. En aquest sector,

en els talussos situats a l’exterior, s’observen afloraments importants de roca calcària.

CAPA R: Rebliments

Geometria:

Sota el paviment de formigó existent, d’uns 10 cm de gruix, abans d’assolir el substrat s’observa un petit gruix

de rebliments, d’entre 0,4 a 0,9 metres d’espessor.

Característiques geològiques i geotècniques:

Els rebliments en aquest sector corresponen a una barreja de sorres i graves de calcària amb matriu argilosa.

Són materials poc compactes, a sobre dels quals no convé recolzar-hi cap element estructural de manera

directa.

CAPA B: Calcàries

Geometria:

Aquest és l’únic sector en tot l’àmbit d’estudi on s’assoleix el substrat rocós del Mesozoic, de manera que

s’interpreta que el sostre de la capa B es deprimeix de manera pronunciada en direcció nord, descrivint una

geometria o paleorelleu característic d’un antic fons de vall, que hauria estat reomplert tant per sediments

col·luvials quaternaris (capa A) com per materials de rebliment d’origen antròpic (capa R).








La capa B correspon al sòcol rocós de les calcàries del Mesozoic (fàcies Muschelkalk). Es tracta de materials

de color gris blanquinós, amb consistència de roca dura, i per tant presenten una gran rigidesa i una elevada

resistència a la perforació.

Aspecte de les calcàries rocoses que apareixen als talussos exteriors en la zona propera al futur mòdul 1.

MÒDULS 2-4

Aquesta zona engloba una franja allargada entre els punts de sondeig S-3 i S-4, situats a la zona intermèdia

de la nau principal.

CAPA R: Rebliments

Geometria:

El gruix de materials de rebliment en aquest sector es força variable. Per una banda, en el sondeig S-3

s’assoleix el màxim gruix de rebliments observat en tot l’àmbit d’estudi, de 9,8 metres d’espessor, però més

a l’oest, en el sondeig S-4, el gruix de rebliments és redueix fins a 2,1 metres.








Sota el gruix de formigó existent, d’entre 0,1 a 0,5 metres, s’observen materials de rebliment heterogenis,

amb argiles sorrenques de color gris marronós, amb un contingut variable en graves i alguns fragments de

runa, plàstics o formigó. També presenten trams foscos, amb cert contingut en matèria orgànica (0,4-0,7%).

En conjunt es tracta de materials amb un grau de compactació irregular, amb unes propietats geotècniques

molt heterogènies, i sovint deficients, a sobre dels quals no convé recolzar-hi cap element estructural de

manera directa.

Aspecte dels materials de rebliment en diferents assaigs SPT del sondeig S-3.

CAPA A: Argiles amb nòduls i graves

Geometria:

La capa A correspon a materials d’edat quaternari de caràcter cohesiu, que es troben a continuació dels

materials de rebliment de la capa R. En aquest sector, les prospeccions realitzades finalitzen a 9,6 i 12,3

metres de profunditat sense haver assolit la base de la capa.








En aquest tram concret de la zona d’estudi, els materials de la capa A es descriuen com a materials

corresponents a la unitat A1, formada per argiles o argiles lleugerament llimoses, de color marró a marró clar,

amb indicis de carbonatació en forma de ramificacions blanques, així com freqüents nòduls o graves de

calcària, que sovint es troben concentrats en petits nivells de gruix centimètric.

Segons les granulometries efectuades, la matriu argilosa i cohesiva que passa pel tamís UNE 0,08 és sempre

predominant, però varia en funció de la major o menor presència de nòduls, entre un 59 i un 86%. Així doncs,

en els trams més carbonatats, els petits nòduls sorrencs arriben a constituir fins a un 22% de la mostra, i les

graves calcàries fins a un 19%. Són materials de plasticitat mitjana a baixa, amb un límit líquid de 30-31 i un

índex de plasticitat de 12-15, classificant-se com un sòl CL, i en cap cas es detecten al laboratori fenòmens

d’inflament rellevants. El grau d’humitat de la capa A és mig (15-16%), i s’estima un coeficient de

permeabilitat (k) de 8·10-7 cm/seg.

Pel que fa a la seva resistència, els valors de N30 obtinguts en aquests materials oscil·la entre 11 i 18,

classificant-se com un sòl cohesiu de consistència rígida a molt rígida.

Diferents aspectes dels materials argilosos de la capa A en els sondeig S-3 i S-4.







MÒDULS 3-5

Aquesta zona engloba els punts de sondeig S-5 i S-6, situats a l’extrem més occidental de la nau principal.

CAPA R: Rebliments

Geometria:

El gruix de materials de rebliment en aquest sector és més uniforme, i oscil·la entre 1,5 i 2,8 metres.


Sota el paviment de formigó existent, d’uns 10 cm de gruix, s’observen materials de rebliment heterogenis,

amb argiles lleugerament sorrenques de color marronós, amb un contingut variable en graves i alguns

fragments de runa. En conjunt es tracta de materials amb un grau de compactació irregular, amb unes

propietats geotècniques molt heterogènies, i sovint deficients, a sobre dels quals no convé recolzar-hi cap

element estructural de manera directa.

Aspecte quartejat i sense estructura interna dels materials de rebliment en una mostra inalterada del sondeig S-5.


Geometria:


materials de rebliment de la capa R. En aquest sector, les prospeccions realitzades finalitzen a 9,6 metres de

profunditat sense haver assolit la base de la capa.









corresponents a la unitat A1, formada per argiles o argiles lleugerament llimoses, de color marró, amb indicis

de carbonatació en forma de ramificacions blanques, així com freqüents nòduls o graves de calcària, que

sovint es troben concentrats en petits nivells de gruix centimètric.


predominant, però varia en funció de la major o menor presència de nòduls, entre un 60 i un 72%. Així doncs,

en els trams més carbonatats, els petits nòduls sorrencs arriben a constituir fins a un 26% de la mostra, i les

graves calcàries fins a un 19%. Són materials de plasticitat mitjana a baixa, amb un límit líquid de 31-32 i un

índex de plasticitat de 15, classificant-se com un sòl CL, i en cap cas es detecten al laboratori fenòmens

d’inflament rellevants. El grau d’humitat de la capa A és mig (13-14%), i s’estima un coeficient de

permeabilitat (k) de 8·10-7 cm/seg.

Pel que fa a la seva resistència, els valors de N30 obtinguts en aquests materials oscil·la habitualment entre

14 i 19, i al laboratori s’obté una resistència a la compressió simple de 0,7 kg/cm². Es classifica com un sòl

cohesiu de consistència rígida, o puntualment molt rígida.

Diferents aspectes dels materials argilosos de la capa A en els sondeig S-5 i S-6.







FORJAT

Aquesta zona engloba els punts de sondeig P-7 i P-8, situats a la nau nord.

CAPA R: Rebliments

Geometria:

El gruix de materials de rebliment en aquest sector és relativament uniforme, i oscil·la entre 1,8 i 2,2 metres.


Sota el paviment de formigó existent, d’uns 10 cm de gruix, s’observen materials de rebliment heterogenis,

que s’interpreten com argiles sorrenques de color gris marronós o marró, amb un contingut variable en

graves i alguns fragments de runa. En conjunt es tracta de materials amb un grau de compactació irregular,

amb unes propietats geotècniques molt heterogènies, i sovint deficients (caracteritzats per valors de colpeig

dels penetròmetres d’entre 3 a 9), a sobre dels quals no convé recolzar-hi cap element estructural de manera

directa.


Geometria:


materials de rebliment de la capa R. En aquest sector, les prospeccions realitzades finalitzen a 10 i 11 metres

de profunditat sense haver assolit la base de la capa.


En aquest tram concret de la zona d’estudi, la capa A es descriu principalment com a materials corresponents

a la unitat A1 que, com en altres punts de la zona estudiada, corresponen a argiles o argiles lleugerament

llimoses, de color marró, amb indicis de carbonatació en forma de ramificacions blanques, així com freqüents







nòduls o graves de calcària, que sovint es troben concentrats en petits nivells de gruix centimètric. Tanmateix,

gràcies als penetròmetres també es detecta un nivell de gruix mètric (unitat A2), entre els 6,5-7,0 i els 8,0-

9,0 metres de profunditat, corresponent a argiles carbonatades i semicimentades, amb abundant presència

de nòduls.

En aquest sector d’estudi només s’han realitzat assaigs de penetració, de manera que no s’han pogut extreure

mostres per assajar al laboratori, tot i que s’estima que les seves propietats seran assimilables a les descrites

anteriorment per al conjunt de la capa A.

Pel que fa a la seva resistència, els materials més habituals, corresponents a la unitat A1, presenten valors de

N20 en els assaigs de penetració d’entre 6 a 13, indicant un sòl cohesiu de consistència rígida. Puntualment

es detecta una intercalació amb valors de colpeig que augmenten fins a 15-25, que es descriu com la unitat

A2, de consistència dura.

PÈRGOLA

Aquesta zona engloba el punt de sondeig P-9, com a punt més proper a l’emplaçament de la futura pèrgola

situada a l’exterior de la nau, actualment inaccessible amb la maquinaria de sondeigs.

CAPA R: Rebliments

Geometria:

El gruix de materials de rebliment en aquest sector s’estima de l’ordre de 1 metre.


Sota el paviment de formigó existent s’interpreta la presència de materials de rebliment formats per argiles

sorrenques de color gris marronós o marró, amb un contingut variable en graves i alguns fragments de runa.

En conjunt es tracta de materials amb un grau de compactació irregular, amb unes propietats geotècniques







molt heterogènies, i sovint deficients (caracteritzats per valors de colpeig dels penetròmetres d’entre 5 a 8),

a sobre dels quals no convé recolzar-hi cap element estructural de manera directa.


Geometria:


materials de rebliment de la capa R. En aquest sector, l’assaig de penetració finalitza a 10,0 metres de

profunditat sense haver assolit la base de la capa.



corresponents a la unitat A1, que com en altres punts de la zona estudiada corresponen a argiles o argiles

lleugerament llimoses, de color marró, amb indicis de carbonatació en forma de ramificacions blanques, així

com freqüents nòduls o graves de calcària, que sovint es troben concentrats en petits nivells de gruix

centimètric. S’estima que les seves propietats són assimilables a les descrites anteriorment per al conjunt de

la capa A.

Pel que fa a la seva resistència, els materials corresponents a la unitat A1 presenten valors de N20 en els

assaigs de penetració d’entre 4 a 9, indicant un sòl cohesiu de consistència rígida.







MUR

Aquesta zona engloba els punts de sondeig S-10, S-11 i P-12, situats a l’extrem nord, on hi ha el mur estintolat

amb patologies.

CAPA R: Rebliments

Geometria:

El gruix de rebliments observat en aquesta zona és diferent segons la banda del mur estudiada. Així doncs,

en l’extradós del mur, el gruix detectat de rebliments es troba entre 4,5 i 5,0 metres (sondeigs S-11 i P-12).

En l’interior de la nau (sondeig S-10) el gruix de rebliments és de 1,7 metres.


La capa R consisteix en materials de rebliment heterogenis, amb argiles sorrenques de color gris marronós o

marró, amb un contingut variable en graves i fragments de runa. En conjunt es tracta de materials amb un

grau de compactació irregular i de poca cohesió, amb unes propietats geotècniques molt heterogènies, i

sovint deficients, a sobre dels quals no convé recolzar-hi cap element estructural de manera directa.

Aspecte desestructurat i amb restes de runa dels rebliments en una mostra inalterada del sondeig S-11.








Geometria:


materials de rebliment de la capa R. En aquest sector, les prospeccions realitzades finalitzen a 19,6 metres

de profunditat sense haver assolit la base de la capa i sense indicis de la presència del substrat de calcàries

de la capa B.


En aquesta zona d’estudi, els materials de la capa A es descriuen principalment com a materials

corresponents a la unitat A1, formats per argiles o argiles lleugerament llimoses, de color marró, amb indicis

de carbonatació en forma de ramificacions blanques, així com freqüents nòduls o graves de calcària, que

sovint es troben concentrats en petits nivells de gruix centimètric. Però a diverses profunditats també s’han

observat algunes intercalacions de gruix mètric i continuïtat lateral irregular i molt variable, corresponent a

argiles carbonatades i semicimentades, amb abundant presència de nòduls (unitat A2).


predominant, trobant-se en una proporció del 92 i un 96%, tot i que pot variar en funció de la major o menor

presència de nòduls. Són materials de plasticitat mitjana a baixa, amb un límit líquid de 29-31 i un índex de

plasticitat de 12-16, classificant-se com un sòl CL, i en cap cas es detecten al laboratori fenòmens d’inflament

rellevants. El grau d’humitat de la capa A és mig a alt (17%), i s’estima un coeficient de permeabilitat (k) de

1·10-7 cm/seg.







Pel que fa a la seva resistència, els valors habituals de N30 obtinguts per als trams definís com unitat A1 es

situen al voltant de 15, amb valors del penetròmetre de 3 a 8, i obtenint al laboratori una resistència a la

compressió simple de 0,7-0,9 kg/cm², classificant-se com un sòl cohesiu de consistència rígida. Puntualment,

les intercalacions dels trams de la unitat A2 es classifiquen com a sòl cohesiu de consistència dura.

Diferents aspectes dels materials argilosos de la capa A en els sondeigs S-10 i S-11.

ROTONDA

Aquesta zona engloba el punt de sondeig S-13, situat al carrer, a l’exterior de les instal·lacions de la planta

de compostatge.

CAPA R: Rebliments

Geometria:

En aquest punt s’han detectat més de 6 metres de materials de rebliment d’origen antròpic, finalitzant la

perforació sense haver assolit la seva base.








La capa R en aquest punt està constituïda per un rebliment antròpic molt heterogeni, que barreja graves i

blocs de calcària, de fins a 30-40 cm de diàmetre, amb certa matriu argilosa de color marró, amb un baix grau

de compactació i amb la presència puntual de restes de runa o matèria orgànica (amb un contingut mesurat

del 0,7%).

Aspecte dels materials de rebliment presents a la zona del sondeig S-13, amb blocs de calcària de fins a 40 cm de diàmetre.

En la granulometria realitzada s’aprecia un contingut predominant en graves, presents en una proporció del

65%. D’aquesta manera, la fracció sorrenca i la matriu argilosa són escasses, amb un percentatge del 13%

per a la primera, i del 22% per a la segona. La plasticitat de les argiles és mitjana a baixa, amb un límit líquid

de 31 i un índex de plasticitat de 12, classificant-se com un sòl GC.

En general la presència de blocs i graves de més de 10 cm és freqüent, de manera que sense un garbellat

previ no seria possible classificar el terreny com a sòl adequat (1). En qualsevol cas, el terreny sí que compleix

les condicions del PG3 per a un sòl tolerable (0) com a material de fons d’explanació.







En aquest sentit, segons la norma 6.1-IC “Secciones de firme” de la Instrucció de Carreteres, caldrà substituir

o estendre damunt del terreny un gruix de materials de diferents característiques segons l’esplanada a

obtenir:

Esplanada E1: a) 60 cm de sòl adequat (1)

b) 45 cm de sòl seleccionat (2)

c) 25 cm de sòl estabilitzat S-EST1

Esplanada E2: a) 75 cm de sòl seleccionat (2)

b) 50 cm de sòl adequat (1) + 40 cm de sòl seleccionat (2)

c) 25 cm de sòl estabilitzat S-EST1 + 25 cm de sòl estabilitzat S-EST2

d) 25 cm de sòl estabilitzat S-EST1 + 25 cm de sòl seleccionat (3)

Esplanada E3: a) 30 cm de sòl seleccionat (2) + 30 cm de sòl estabilitzat S-EST3

b) 50 cm de sòl adequat (1) + 30 cm de sòl estabilitzat S-EST3







4.- NIVELL FREÀTIC I AGRESSIVITAT DE L’AMBIENT AL FORMIGÓ

A data de realització de l’estudi de camp (9-12 de gener de 2018) no es detecta nivell freàtic dins de la

profunditat estudiada en cap dels sondeigs realitzats.

A banda de l’aigua freàtica, també s’ha comprovat l’agressivitat dels diferents materials del substrat al

formigó, mesurant-ne el contingut en sulfats solubles. No s’ha trobat indicis de presència de sulfats en el

subsòl.

Tipus d’ambient i classe d’exposició

El tipus d’ambient al qual es troba sotmès un element estructural ve definit pel conjunt d’accions físiques i

químiques a les que està exposat, i que pot arribar a provocar la degradació com a conseqüència d’efectes

diferents als de les càrregues i sol·licitacions considerades en l’anàlisi estructural.

El tipus d’ambient ve definit per la combinació de:

- Una de les classes generals d’exposició davant la corrosió de les armadures

- Les classes específiques d’exposició relatives als processos de degradació que precedeixen per cada

cas.

Classe general d’exposició a la corrosió de les armadures:

Segons les classes d’exposició (taula 8.2.2 de l’Article 8º de l’EHE-08), es classifica com un ambient de classe

normal d’humitat alta (IIa), per corrosió d’origen diferent dels clorurs.







Classes específiques d’exposició relatives a altres processos diferents de la corrosió:

Segons les classes d’exposició ambiental (apartat 8.2.3 de l’Article 8º de l’EHE-08), es classifica la seva

agressivitat química com a Tipus d’exposició No agressiu.

A partir de les classes definides, es determina un Tipus d’ambient: IIa + No Agressiu.

Tipus de ciment:

Segons l’Art. 37.3.5 de l’EHE-08 no és necessari que el ciment tingui característiques addicionals de

resistència als sulfats (SR).







5.- FONAMENTACIONS

5.a. Edificació prevista:



existents. El conjunt de l’àmbit estudiat ocupa una superfície en planta aproximada de 7.000 m². Segons el

DB SE-C, aquest tipus de construcció es cataloga dins de la categoria C-1. Es preveuen diferents zones

d’actuació, cada una d’eles amb les seves particularitats.

5.b. Càrregues admissibles:

La pressió admissible en una fonamentació ve limitada per dos factors que al no guardar relació entre ells cal

que siguin considerats per separat.

Seguretat en front a l’enfonsament per ruptura o punxament del terreny, que depèn de la resistència

d’aquest a la ruptura per esforç de cisalla.

Seguretat davant l’assentament del terreny que pot perjudicar a l’estructura de l’edifici i que depèn de

la compressibilitat del terreny, de la profunditat de la zona interessada por la càrrega funció de l’àrea

carregada i de la tolerància de l’estructura als assentaments diferencials.







5.b.i. Fonamentació directa o profunda (micropilots):

Per al càlcul de les fonamentacions directes utilitzarem les expressions de Terzaghi:

Sabata continua: 𝑞ℎ = 𝑐𝑁𝑐 + 𝑞𝑁𝑞 +1

2𝐵𝑁𝛾𝛾

Sabata aïllada: 𝑞ℎ = 1,2𝑐𝑁𝑐 + 𝑞𝑁𝑞 + 0,3𝐵𝑁𝛾𝛾

On tenim els següents paràmetres:

𝑞ℎ = càrrega d’enfonsament

𝑞 = sobrecàrrega sobre el nivell de fonamentació = 𝐻𝛾

𝐵 = amplada de la sabata

𝑐 = cohesió del terreny de fonamentació

𝑁𝑐 , 𝑁𝑞 𝑖 𝑁𝛾 = factors de capacitat de càrrega que únicament depenen de .

Les càrregues admissibles es calculen aplicant a les càrregues de ruptura un coeficient de seguretat Gs = 3.







Càrregues admissibles:

Les càrregues admissibles per a les diferents capes geotècniques es resumeixen a continuació, dividides per

zones d’actuació:

MÒDUL 1

CAPA R: Rebliments

Es tracta de materials de consistència fluixa, a sobre dels quals no convé recolzar-hi cap element estructural.

CAPA B: Calcàries

Per a aquest tram es poden considerar les següents càrregues per fonamentació directa:

Sabata quadrada: 4,0 kg/cm²

Sabata correguda: 3,5 kg/cm²

MÒDUL 2-4

CAPA R: Rebliments



En les proximitats del sondeig S-4, es podrà fonamentar amb les següents càrregues per fonamentació directa

o semiprofunda amb pous, recolzats en la capa A:









Tanmateix, en direcció al sondeig S-3, el gruix de rebliments és tal que caldrà optar necessàriament per una

fonamentació de tipus profund, recomanant-se l’ús de micropilots. El seu comportament es pot assimilar al

d’un ancoratge permanent. Per dimensionar-los es pot considerar com a resistència per fregament la tensió de

transferència d’un ancoratge.

Els valors unitaris descrits per Bustamante (2003) són els següents, sense tenir en compte el factor de seguretat:

Capa Valor obtingut o estimat de N30

Adherència límit (injecció única global IGU)

Adherència límit (injecció repetitiva i selectiva IRS)

R - Menyspreable Menyspreable

A1 11-18 1,0 kg/cm² 1,8 kg/cm²

Aquest autor recomana aplicar un coeficient de seguretat de 2 en micropilots amb injecció a pressió, on els

volums de lletada injectada excedeixin el volum teòric de bulb previst. En cas de micropilots per gravetat,

recomana aplicar un coeficient de seguretat de 3.

MÒDULS 3-5

CAPA R: Rebliments



Per a aquest tram es poden considerar les següents càrregues per fonamentació directa o semiprofunda amb

pous, recolzats en la capa A:









Si es prefereix, també es pot optar per una fonamentació de tipus profund amb micropilots. El seu

comportament es pot assimilar al d’un ancoratge permanent. Per dimensionar-los es pot considerar com a

resistència per fregament la tensió de transferència d’un ancoratge.






A1 14-19 1,1 kg/cm² 1,9 kg/cm²




FORJAT

CAPA R: Rebliments





















A1 10-15 0,9 kg/cm² 1,6 kg/cm²

A2 20-30 1,4 kg/cm² 2,3 kg/cm²




PÈRGOLA

CAPA R: Rebliments





















A1 10-15 0,9 kg/cm² 1,6 kg/cm²




MUR

CAPA R: Rebliments





















A1 10-15 0,9 kg/cm² 1,6 kg/cm²

A2 20-30 1,4 kg/cm² 2,3 kg/cm²










5.c. Assentaments previsibles:

Per tal d’estimar l’assentament total final obtingut al carregar una fonamentació, s’utilitzen les expressions

de càlcul basades en les solucions dels semiespais elàstics aplicades a la mecànica de sòls. Existeixen

nombroses expressions per obtenir l’assentament elàstic d’una fonamentació, però totes elles provenen de

la solució elàstica bàsica, que s’obté resolent el model elàstic per a un sòl amb un comportament elàstic

lineal, homogeni i isòtop (semiespai de Boussinesq) (Schleicher 1926):

𝑺𝟎 = 𝑲 ·𝒒 · 𝒃 · (𝟏 − 𝝑𝟐)

𝑬

on:

- 𝝑 = coeficient de Poisson.

- 𝑬 = mòdul elàstic del terreny.

- 𝑲 = factor de forma, en funció de l’encastament, dimensions de la fonamentació i profunditat

afectada.

- 𝒒 = càrrega uniforme aplicada al terreny per unitat d’àrea.

- 𝒃 = ample de la fonamentació.

Les diferents metodologies analítiques basades en aquesta solució difereixen en la manera d’obtenir el factor

de forma (K), destacant les formulacions de Terzaghi (1943) i de Timoshenko i Goodier (1951).







En l’aplicació pràctica d’aquestes solucions, es realitza un procés de discretització per capes uniformes,

caracteritzades pel seu corresponent mòdul de deformació, el coeficient de Poisson i el seu gruix

compressible. Pel que fa a la distribució de tensions en cada una de les capes situades sota la placa de

fonamentació, Steinbrenner (1936) va calcular la distribució de tensions sota un extrem del rectangle

carregat segons la qual la tensió vertical pot expressar-se de la forma 𝝈𝒛 = 𝒒 · 𝑰𝒓, on 𝑰𝒓 pot agafar-se de

l’àbac de Fadum (1948).

Fonamentació directa mitjançant sabates o pous en la capa A (mòduls 2-4 i 3-5):

Es considera una capa A amb un mòdul de deformació de 100 kg/cm2 i un coeficient de Poisson de 0,35. Per

sabata quadrada de 2 metres de costat, si apliquem una càrrega de 1,6 kg/cm2 obtenim uns assentaments

màxims de 2,39 cm.

Fonamentació directa mitjançant sabates o pous en la capa A (forjat, pèrgola i mur):

Es considera una capa A amb un mòdul de deformació de 80 kg/cm2 i un coeficient de Poisson de 0,4. Per sabata

quadrada de 2 metres de costat, si apliquem una càrrega de 1,4 kg/cm2 obtenim uns assentaments màxims de

2,47 cm.

Fonamentació directa mitjançant sabates en la capa B:

Per al substrat rocós de la capa B es considera un mòdul de deformació mínim superior a 1000 kg/cm2 i un

coeficient de Poisson de 0,2. Per sabata quadrada de 2 metres de costat, si apliquem una càrrega de 4,0 kg/cm2

obtenim uns assentaments màxims de 0,67 cm.







6.- RIPABILITAT, ESTABILITAT I CLASSIFICACIÓ SÍSMICA

Excavació dels materials:

Els materials travessats en els sondeigs presenten les següents característiques:

Capa R: Rebliments

Serà ripable amb maquinària convencional de moviment de terres. Es classifica com a grup F53 (materials solts

i incoherents)

Densitat Natural: 1,95 t/m³

Cohesió (c’): 0,6 t/m²

Angle de fregament intern (): 24º

Alçada crítica de talús vertical: 0,8 m

Capa A: Argiles amb nòduls i graves

En general la capa A serà ripable amb maquinària convencional de moviment de terres (unitat A1).

Ocasionalment s’han detectat algunes intercalacions amb graves i nòduls calcaris semicimentats, per als que

serà necessari l’ús de ripadores potents (unitat A2). Es classifica com a grup E36.


Cohesió (c’): 1,6 t/m²


Alçada crítica de talús vertical: 2,1 m







Capa B: Calcàries

Per a excavar aquests materials caldrà preveure l’ús de ripadores potents i de mètodes d’excavació en roca. Es

classifica com a grup C18.


Cohesió (c’): >5,0 t/m2








Classificació sísmica

L’acceleració sísmica de càlcul ( ac ) es defineix com el producte:

𝑎𝑐 = 𝑆 · 𝜌 · 𝑎𝑏

on:

𝑎𝑏 : acceleració sísmica bàsica.

𝜌 : coeficient adimensional de risc, funció de la probabilitat acceptable de que s’excedeixi ac en el període de

vida per al que es projecta la construcció. Per a construccions d’importància normal = 1,0 mentre que

per a construccions d’importància especial = 1,3.

𝑆 : coeficient d’ampliació del terreny. Pren el següent valor:

Per 𝜌 · 𝑎𝑏 ≤ 0,1g 𝑆 =𝐶

1,25

Per 0,1g < 𝜌 · 𝑎𝑏 < 0,4g 𝑆 =𝐶

1,25+ 3,33 (𝜌 ·

𝑎𝑏

𝑔− 0,1) (1 −

𝐶

1,25)

Per 0,4g ≤ 𝜌 · 𝑎𝑏 𝑆 = 1,0

Essent C el coeficient del terreny, el qual depèn de les característiques geotècniques del terreny de

fonamentació, distingint fins a quatre tipus de terreny diferent:

- Terreny tipus I: Roca compacta, sòl cimentat o granular dens. Velocitat de propagació de les ones

elàstiques transversals o de cisalla, vs > 750m/s. (C=1,0)

- Terreny tipus II: Roca molt fracturada, sòl granular dens o cohesiu dur. Velocitat de propagació de

les ones elàstiques transversals o de cisalla, 750m/s ≥ vs > 400m/s. (C=1,3)







- Terreny tipus III: Sòl granular de compacitat mitjana o sòl cohesiu de consistència rígida a molt

rígida. Velocitat de propagació de les ones elàstiques transversals o de cisalla, 400m/s ≥ vs >

200m/s. (C=1,6)

- Terreny tipus IV: Sòl granular solt o sòl cohesiu tou. Velocitat de propagació de les ones elàstiques

transversals o de cisalla, vs ≤ 200m/s. (C=2,0)

El coeficient C de càlcul es determina ponderant els coeficients de terreny de cada estrat amb el seu

espessor fins als 30 primers metres.

Segons la Norma de Construcció Sismoresistent NCSR-02 (BOE octubre de 2002), al municipi de Castelldefels li

correspon un valor d’acceleració bàsica ab= 0,04g. El coeficient de terreny ponderat s’estima en C=1,60 (Terreny

tipus III).

D’aquesta manera, per a un edifici normal es considerarà una acceleració sísmica ac= 0,0512g.







7.- RESUM I CONCLUSIONS

En base als sondeigs realitzats es diferencien tres unitats geotècniques denominades capes R, A i B. Les

característiques de les capes esmentades es defineixen en el capítol 3 d’aquesta memòria.

Un cop superat el paviment de formigó existent, generalment de l’ordre de 10 cm de gruix, la capa R correspon

a materials de rebliment heterogenis d’origen antròpic, amb una barreja d’argiles i sorres amb algunes graves i

restes puntuals de runa. L’espessor habitual de la capa R oscil·la entre 0,8 i 2,8 metres, però en l’extradós del

mur estudiat el gruix és major, d’entre 4,5 a 5,0 m, i en la zona del sondeig S-3 s’arriba a observar un espessor

màxim de 9,8 metres. La capa A correspon a materials d’edat quaternari de caràcter cohesiu. En general es

defineix la unitat A1 com els materials predominants, amb argiles marrons lleugerament llimoses, amb algunes

concentracions de nòduls o graves de calcària, de consistència rígida, ocasionalment molt rígida. De manera

molt puntual s’intercalen nivells amb freqüents graves i nòduls semicimentats, de consistència dura, definits

com la unitat A2. Finalment, la capa B correspon al sòcol rocós del Mesozoic, amb calcàries de les fàcies

Muschelkalk, amb consistència de roca dura. La presència del substrat es troba molt localitzada a l’àmbit

d’emplaçament el futur mòdul 1, de manera que el seu sostre es deprimeix de manera pronunciada en direcció

nord, descrivint una geometria o paleorelleu característic d’un antic fons de vall. Segons el DB SE-C, aquesta

estructura de terreny es classifica dins de la categoria T-3, a causa de la presència irregular dels rebliments,

ocasionalment amb gruixos considerables.









existents. El conjunt de l’àmbit estudiat ocupa una superfície en planta aproximada de 7.000 m². Segons el

DB SE-C, aquest tipus de construcció es cataloga dins de la categoria C-1. Es preveuen diferents zones

d’actuació, cada una d’eles amb les seves particularitats.

En base a les característiques geològiques, geotècniques i geomètriques dels nivells travessats, es podrà fer:

Mòdul 1

Fonamentació directa mitjançant sabates recolzades a la capa B. Les sabates estaran dimensionades per a

transmetre càrregues de treball al terreny de fins 4,0 kg/cm² si són quadrades i de 3,5 kg/cm² si són

corregudes. Es calcula un coeficient de seguretat de 3, i uns assentaments màxims inferiors a 2,5 cm.

Mòdul 2-4 i 3-5

Fonamentació semiprofunda mitjançant sabates recolzades sobre pous de formigó encastats a la capa A.

Les sabates estaran dimensionades per a transmetre càrregues de treball al terreny de fins 1,6 kg/cm² si

són quadrades i de 1,3 kg/cm² si són corregudes. Es calcula un coeficient de seguretat de 3, i uns

assentaments màxims inferiors a 2,5 cm.

Fonamentació profunda mitjançant micropilots encastats a la capa A, dimensionats a partir dels paràmetres

unitaris de resistència descrits en l’apartat 5.b.i. Aquests paràmetres s’indiquen sense cap factor de

seguretat.







Forjat, Pèrgola i Mur

Fonamentació semiprofunda mitjançant sabates recolzades sobre pous de formigó encastats a la capa A.

Les sabates estaran dimensionades per a transmetre càrregues de treball al terreny de fins 1,4 kg/cm² si

són quadrades i de 1,1 kg/cm² si són corregudes. Es calcula un coeficient de seguretat de 3, i uns

assentaments màxims inferiors a 2,5 cm.

Fonamentació profunda mitjançant micropilots encastats a la capa A, dimensionats a partir dels paràmetres

unitaris de resistència descrits en l’apartat 5.b.i. Aquests paràmetres s’indiquen sense cap factor de

seguretat.

Rotonda

Segons el plec de prescripcions tècniques generals per obres de carreteres i ponts (PG3), el material de

rebliment present a la zona de la rotonda compleix les condicions per a un sòl tolerable (0) com a material

de fons d’explanació. A causa de la presència habitual de blocs i graves de més de 10 cm de diàmetre, no és

possible classificar-lo com a sòl adequat (1) sense un garbellat previ que elimini aquests elements més

grollers.







En cas que un cop oberta l’excavació i/o les rases de fonamentació, en alguna banda del solar es trobés un

terreny diferent al descrit en la present memòria, preguem ens truquin el més aviat possible per tal de

comprovar l’estructura del terreny i adoptar les mesures que fossin necessàries.

Quedem a la seva disposició per a qualsevol consulta.

Joan Martinez Bofill

Geòleg col. 4215

Ricard Godàs Arrabal

Geòleg col. 5746

Barcelona, 19 de febrer de 2018






ANNEX

TREBALL DE CAMP:

Plànol d’emplaçament i situació sondeigs

Columnes de sondeigs i Assaigs de camp

Talls geotècnics

N

Estudi nº: 1272-17

Plànol d'emplaçament

Situació: Castelldefels

Escala A3 1 : 800

Data: 22-01-2017

(+40,2 m)

(+39,7 m)

(+40,6 m)

(+41,7 m)

(+42,4 m)

(+43,8 m)

(+43,5 m)

(+41,4 m)

(+41,5 m)(+41,7 m)

(+43,8 m)

(+43,0 m)

(+38,0 m)

Mòdul 1

Mòdul 2-4

Mòdul 3-5

Pèrgola

Forjat

Mur

Rotonda

Estudi nº: 1272-17Situació: C. de la SentiuMunicipi: Castelldefels

Sondeig: S-1Data: 09/01/2018Cota: +40,2 m

Esca

la: 1

/100

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

Perf

ilLitològic

Nivell freàtic

Mos

tres

Valo

rN

30 (S

PT)

N15

(MI)

Obs

erva

cion

s

Cape

sGeotècniques

Descripció del terreny

GEOMAR ENGINYERIA DEL TERRENY, SLP C. València 1, Subsòl local 12 08015 BARCELONA Tel: 93 226 33 25 Fax: 93 228 26 27

Paviment de formigó i rebliment de sorres i graves amb matriullimosa marró.

Roca calcària de color blanquinós. Roca dura.

Capa R

Capa B



Esca

la: 1

/100

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

Perf

ilLitològic

Nivell freàtic

Mos

tres

Valo

rN

30 (S

PT)

N15

(MI)

Obs

erva

cion

s

Cape

sGeotècniques



Paviment de formigó i rebliment de sorres i graves amb matriullimosa marró.

Roca calcària de color blanquinós. Roca dura.

Capa R

Capa B



Esca

la: 1

/100

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

Perf

ilLitològic

Nivell freàtic

Mos

tres

Valo

rN

30 (S

PT)

N15

(MI)

Obs

erva

cion

s

Cape

sGeotècniques



Paviment de formigó pobre i rebliment de sorres i graves ambmatriu llimosa marró.

Rebliment de sorres i graves anguloses de calcària, amb matriuargilosa de color gris marronós.

SPT 30

SPT 46

SPT 13

SPT 26

Rebliment d'argiles sorrenques de color gris marronós, ambalguna grava dispersa i algun fragment de formigó aïllat.

Rebliment d'argiles de color marró a gris marronós, ambalgunes graves fines i restes de plàstic puntuals.

Argila de color marró, amb concentracions de nòduls o gravesde calcària. Consistència molt rígida.

Capa R

Capa A1



Esca

la: 1

/100

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

Perf

ilLitològic

Nivell freàtic

Mos

tres

Valo

rN

30 (S

PT)

N15

(MI)

Obs

erva

cion

s

Cape

sGeotècniques



Paviment de formigó i base granular.Rebliment d'argiles de color gris marronós, amb una mica desorra i graves aïllades.

Llim argilós de color marró a marró clar, amb petits nòduls decarbonat de mida sorrenca. Humitat mitjana a alta.

Argila de color marró, amb ramificacions carbonatadesblanques i amb algunes concentracions de nòduls o graves decalcària. Consistència rígida a molt rígida.

SPT 10

SPT 18

SPT 11

Rebliment d'argiles de color marró fosc, amb nivells de graves ialgun fragment de runa.

Capa R

Capa A1



Esca

la: 1

/100

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

Perf

ilLitològic

Nivell freàtic

Mos

tres

Valo

rN

30 (S

PT)

N15

(MI)

Obs

erva

cion

s

Cape

sGeotècniques



Paviment de formigó i base granular argilosa.

Rebliment d'argiles de color marró vermellós, amb nòduls ialgunes restes antròpiques.

Argila de color marró, amb algunes ramificacions carbonatadesde color blanc i algunes concentracions de nòduls o graves decalcària. Consistència molt rígida.

A 5 m es detecta un nivell carbonatat amb abundants nòduls.

Argila llimosa marró a marró clar, amb algunes graves decalcària. Consistència rígida a molt rígida.

Rebliment d'argiles llimoses marró clar.MI 4/7/6

SPT 19

SPT 14

Rebliment d'argiles lleugerament sorrenques de color marró.

Llim argilós marró clar. Consistència rígida.

Capa R

Capa A1



Esca

la: 1

/100

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

Perf

ilLitològic

Nivell freàtic

Mos

tres

Valo

rN

30 (S

PT)

N15

(MI)

Obs

erva

cion

s

Cape

sGeotècniques




Rebliment d'argiles de color marró a marró fosc, amb algunesgraves.

Argila lleugerament llimosa de color marró a marró clar, ambalgunes ramificacions carbonatades de color blanc i petitsnòduls aïllats. Consistència rígida a molt rígida.

Argila llimosa marró a marró clar, amb petits nòduls sorrencs igraves de calcària, sovint concentrades en petits nivells.Consistència molt rígida.

MI 7/8/9

SPT 31

SPT 18

Capa R

Capa A1

PENETRÒMETRE: P-7 Cota topogràfica: +41,4 m

1272-17

MUNICIPI: CASTELLDEFELS

SITUACIÓ: C. de la Sentiu

DATA DE CAMP: 12/01/2018

8

9

9

8

8

8

9

8

10

13

10

8

9

9

10

13

13

23

25

21

16

18

22

23

17

24

14

24

10

7

5

7

OBSERVACIONS:

REFERÈNCIA:

ASSAIG DE PENETRACIÓ DINÀMICA DPSH

889

717

610

9910

98899

8889

810

1310

89910

1313

2325

2116

182223

1724

1424

107

57

6567

5677

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

Pro

fun

dit

at (

met

res)

Nombre de cops (20 cm)

Nivell Freàtic:


1272-17




9

8

7

8

9

10

12

12

10

9

6

7

7

6

6

5

4

6

7

15

15

17

16

12

10

9

9

9

7

7

9

7

OBSERVACIONS:

REFERÈNCIA:


367

54

333

66789

878910

1212

109

677

66

54

67

1515

1716

1210

999

77

9777

6

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

Pro

fun

dit

at (

met

res)


Nivell Freàtic:


1272-17




7

6

8

8

8

9

9

9

7

6

8

7

8

8

6

8

8

8

8

7

6

3

4

4

6

7

6

6

6

4

4

4

OBSERVACIONS:

REFERÈNCIA:


75

86

888

7777

6777

6888999

76

8788

68888

76

344

67

666

4444

67

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

Pro

fun

dit

at (

met

res)


Nivell Freàtic:



Esca

la: 1

/100

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

Perf

ilLitològic

Nivell freàtic

Mos

tres

Valo

rN

30 (S

PT)

N15

(MI)

Obs

erva

cion

s

Cape

sGeotècniques



Paviment de formigó i base granular sorrenca.

Rebliment de graves de calcària i sorra amb certa matriuargilosa de color marró.

Argila lleugerament llimosa de color marró a marró clar, ambabundants ramificacions carbonatades de color blanc i petitsnòduls de carbonat aïllats. Humitat mitjana i de consistènciamolt rígida a rígida.

SPT 19

SPT 15

MI 7/7/9

Nivell de graves de calcària amb matriu argilosa.

Argila lleugerament llimosa marró, amb abundants nòduls decarbonat. Consistència dura.

Argila lleugerament llimosa de color marró, amb petits nòdulssorrencs i alguna grava aïllada. Consistència rígida a molt rígida.

Graves de calcària i nòduls amb matriu argilosa. Compacitatdensa.

Argila llimosa amb abundants nòduls i graves.

Argila lleugerament llimosa de color marró, amb petits nòdulssorrencs i alguna grava aïllada. Consistència rígida a molt rígida.

Capa R

Capa A1

Capa A2

Capa A1



Esca

la: 1

/100

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

Perf

ilLitològic

Nivell freàtic

Mos

tres

Valo

rN

30 (S

PT)

N15

(MI)

Obs

erva

cion

s

Cape

sGeotècniques




Rebliment d'argiles de color marró, amb alguns nòduls, graves irestes de runa.

Argila lleugerament llimosa de color marró clar, amb petitsnòduls de carbonat de mida sorra. Humitat alta a sostre i deconsistència rígida a molt rígida.

MI 4/4/6

MI 7/8/9

Argila de color marró clar, amb abundants nòduls i graves decalcària, sovint concentrats en petits nivells de gruixcentimètric. Consistència dura.

Argila llimosa carbonatada de color beige o blanquinós,parcialment cimentada. Consistència dura.

Argila llimosa marró clar, amb nòduls abundants. Consistènciamolt rígida.

Capa R

Capa A1

Capa A1

Capa A2


1272-17




9

9

13

28

16

15

12

16

16

10

8

8

4

5

3

4

4

5

4

4

4

3

4

7

6

3

3

3

2

3

4

4

OBSERVACIONS:

REFERÈNCIA:


128

4333

222

177

33

99

1328

1615

121616

1088

45

3445

444

34

76

333

234456

45

1167

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

Pro

fun

dit

at (

met

res)


Nivell Freàtic:



Esca

la: 1

/100

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

Perf

ilLitològic

Nivell freàtic

Mos

tres

Valo

rN

30 (S

PT)

N15

(MI)

Obs

erva

cion

s

Cape

sGeotècniques



Rebliment de graves i blocs angulosos de calcària, amb matriuargilosa marró, sense compactar, de baixa cohesió.

Rebliment d'argiles de color marró, amb graves i alguns blocs decalcària, amb restes puntuals de runa. Sense compactar.

Capa R

Estudi nº: 1272-17

Seccions geològiques


Escala vertical A3 1 : 100

Data: 12-02-2018

Escala horitzontal A3 1 : 100

Llegenda

Capa R

Paviment i rebliment de sorres igraves amb matriu.

Recomanacions de fonamentació- Fonamentació directa amb sabates en la capa B.

Calcària. Roca dura.

Capa B

Cotes topogràfiques (m)Ev: 1/100

40

39

38

37

36

35

34

S-2S-1

CAPA R

CAPA B

42Interior

nau

Àmbit del mòdul 1

Estudi nº: 1272-17




Data: 12-02-2018


Llegenda

Capa R

Paviment i rebliment d'argilessorrenques amb graves i runa.

Recomanacions de fonamentació- Fonamentació semiprofunda amb pous en la capa A.- Fonamentació profunda amb micropilots en la capa A.

Argiles amb nòduls. Consistènciarígida a molt rígida.

Capa A


40

38

36

34

32

30

28

42

Àmbit del mòdul 2-4

S-4S-3

CAPA R

CAPA A


40

38

36

34

32

30

42

S-6 S-5

Àmbit del mòdul 3-5

CAPA R

CAPA A

44

Estudi nº: 1272-17




Data: 12-02-2018


Llegenda

Capa R

Paviment i rebliment d'argilessorrenques amb graves i runa.

Recomanacions de fonamentació- Fonamentació semiprofunda amb pous en la capa A.- Fonamentació profunda amb micropilots en la capa A.

Argiles amb nòduls. Consistènciarígida a molt rígida (unitat A1).

Capa A

Àmbit del forjat


40

38

36

34

32

30

42

44


40

38

36

34

32

30

42

44

P-8 P-7

Argiles amb abundants nòduls,semicimentats. Consistència dura(unitat A2).

CAPA R

CAPA A1

CAPA A2

CAPA A1

S-11

S-10

CAPA R

CAPA A1

CAPA A1

CAPA A2

CAPA A2

Àmbit del mur

28

26

24

22

ANNEX

TREBALL DE LABORATORI:

Actes de resultats de laboratori

INFORME D'ASSAIGS DE LABORATORI:

ACTES DE RESULTATS

REFERÈNCIA: L-18-1037

PETICIONARI: GEOMAR, SLPNIF: B-63300719ADREÇA: C. València, 1 subsòl local 12 08015 BARCELONA

SITUACIÓ: C. de la Sentiu MUNICIPI: CASTELLDEFELS

MOSTRES ASSAJADES:

Assaigs realitzats: segons fulls adjuntsObservacions: -

Aquest informe consta de 33 pàgines, inclosa la present.

Els resultats d’aquest informe es refereixen exclusivament a les mostres assajades al nostre laboratori, d’acord amb lescondicions de les normes que es citen. La reproducció del document s’autoritza només amb la conformitat dellaboratori.

Data recepció : 25/01/2018 Inici Assaigs : 25/01/2018 Final Assaigs : 09/02/2018

ASSAIG Norma UNE Identificació de la mostra

Humitat natural 103 300 : 1993 m-2 a m-6, m-9Densitat natural 103 301 : 1994 m-2 a m-6, m-9Determinació del Pes específic 103 302 : 1994Granulometria per tamissat 103 101 : 1995 m-2, m-3, m-5 a m-7, m-11, m-12Passa 0,08 103 101 : 1995 m-4, m-8, m-9Límit líquid d'un sòl 103 103 : 1994 m-3, m-4, m-6 a m-9, m-11, m-12Límit plàstic d'un sòl 103 104 :1994 m-3, m-4, m-6 a m-9, m-11, m-12Compressió simple en sòls 103 400 : 1993 m-7, m-8, m-11Compressió simple en roca 22950-1 : 1990Càrrega puntual en roca 22950-5 : 1996Tall Directe 103 401 : 1998Consolidació unidimensional (Edòmetre) 103 405 : 1994Expansivitat Assaig Lambe 103 600 : 1996 m-4, m-7, m-8Pressió màxima d'inflament 103 602 : 1996Contingut en carbonats 103 200 : 1993Contingut quantitatiu en sulfats solubles 83963 : 2008 m-12Contingut qualitatiu en sulfats solubles 103 202 : 1995 m-1, m-2, m-3, m-5, m-9, m-10Contingut en matèria orgànica 103 204 : 1993 m-2, m-5, m-10, m-12Contingut en guixos NLT 115/99 m-12Contingut en sals solubles NLT 114/99 m-12Assaig de col·lapse NLT 254/99Analítica d'aigua EHE 2008Acidesa de Baumann-Gully 83962 : 2008

GEOMAR Enginyeria del Terreny, SLP c.València, 1 subsòl local 12 08015 Barcelona Tel: 93 226 33 25 Fax: 93 228 26 27 [email protected] 1

TAULA RESUM DE RESULTATS

Referència: L-18-1037Client: GEOMAR, SLPSituació: C. de la Sentiu Municipi: CASTELLDEFELS

m-1 m-2 m-3 m-4 m-5 m-6 m-7 m-8 m-9S-1 S-3 S-3 S-4 S-5 S-5 S-6 S-10 S-101,50 1,50 12,00 4,00 1,00 4,00 2,30 4,00 7,000,50 0,50 0,50 0,50 0,60 0,50 0,60 0,60 0,50

C (MR) B (SPT) B (SPT) B (SPT) A (MI) B (SPT) A (MI) A (MI) B (SPT)

10,76 16,48 15,13 14,23 13,81 17,811,95 1,99 2,05 1,97 2,09 2,191,75 1,66 1,78 1,71 1,82 1,90

89,3 81,0 91,8 81,2 85,983,6 71,5 86,7 68,3 77,569,0 63,0 81,5 60,0 71,642,0 58,8 86,3 76,4 55,3 67,6 93,9 91,9

31,0 30,2 32,1 31,3 31,6 28,715,6 17,5 16,9 15,7 15,3 16,715,5 12,7 15,2 15,6 16,3 12,0

SC CL CL CL CL CL CL CL0,69 0,890,26 4,27

0,015 0,015 0,0200,02 0,02 0,16N.C. N.C. N.C.

negatiu negatiu negatiu negatiu negatiunegatiu negatiu negatiu negatiu negatiunegatiu negatiu negatiu negatiu negatiu

N.A. N.A. N.A. N.A. N.A.0,59 0,36MATERIA ORGÀNICA (%)

GUIXOS (%)SALS SOLUBLES (%)ACIDESA BAUMMAN-GULLY (ml/kg)GRAU AGRESSIVITAT AIGUA (EHE)

CARBONATS (%CaCO3)

SULFATS

%SO3

%SO4

ppm SO4

Classificació

LAMBEInd. Inf. (MPa)C. Pot. Volum (%)

Classificació

PRESSIÓ MÀXIMAD'INFLAMENT

Pressió d'inflament (kg/cm²)

Inflament en descàrrega (%)

EDÒMETREInd. Porus inicial (eo)

Ind. Porus final (ef)

COL·LAPSEInd de col·lapse (%)

Pot. por. Col·lapse (%)

Índex plasticitat

CLASSIFICACIÓ U.S.C.S.

CÀRREGA PUNTUAL EN ROCA (Mpa)

TALL DIRECTECohesió (Kg/cm²)

Angle de fregament intern (º)

COMPRESSIÓ SIMPLEResistència (kg/cm²)

Deformació (%)

LÍMITS D'ATTERBERGL. Líquid

L. Plàstic

HUMITAT NATURAL (%)

DENSITAT (gr/cm3)Aparent

Seca

DENSITAT PART. SÒLIDES (gr/cm³)

GRANULOMETRIAPER TAMISSAT

%Passa #5 UNE

%Passa #2 UNE

%Passa #0,4 UNE

%Passa #0,08 UNE

RELACIÓ D'ASSAIGS

Número de mostraSondeigProfunditat (m)Longitud (m)Tipus de mostra


TAULA RESUM DE RESULTATS


m-10 m-11 m-12S-11 S-11 S-131,50 5,50 0,000,60 0,60 1,00

A (MI) A (MI) C (MR)

100,0 34,699,6 30,198,9 25,896,2 22,129,0 31,017,3 18,911,7 12,1CL GC

0,673,05

negatiu 0,0025negatiu 0,0030negatiu 29,63

N.A. N.A.0,74 0,73

0,010,98

RELACIÓ D'ASSAIGS

Número de mostraSondeigProfunditat (m)Longitud (m)Tipus de mostra

GRANULOMETRIAPER TAMISSAT

%Passa #5 UNE

%Passa #2 UNE

%Passa #0,4 UNE

%Passa #0,08 UNE

HUMITAT NATURAL (%)

DENSITAT (gr/cm3)Aparent

Seca

DENSITAT PART. SÒLIDES (gr/cm³)

Índex plasticitat

CLASSIFICACIÓ U.S.C.S.

CÀRREGA PUNTUAL EN ROCA (Mpa)

TALL DIRECTECohesió (Kg/cm²)

Angle de fregament intern (º)

COMPRESSIÓ SIMPLEResistència (kg/cm²)

Deformació (%)

LÍMITS D'ATTERBERGL. Líquid

L. Plàstic

EDÒMETREInd. Porus inicial (eo)

Ind. Porus final (ef)

COL·LAPSEInd de col·lapse (%)

Pot. por. Col·lapse (%)

LAMBEInd. Inf. (MPa)C. Pot. Volum (%)

Classificació

PRESSIÓ MÀXIMAD'INFLAMENT

Pressió d'inflament (kg/cm²)

Inflament en descàrrega (%)

CARBONATS (%CaCO3)

SULFATS

%SO3

%SO4

ppm SO4

Classificació

MATERIA ORGÀNICA (%)GUIXOS (%)SALS SOLUBLES (%)ACIDESA BAUMMAN-GULLY (ml/kg)GRAU AGRESSIVITAT AIGUA (EHE)


DETERMINACIÓ DE LA HUMITAT D'UN SÒL

Norma UNE 103 300 : 1993


Identificació de les mostres assajades

Data d'assaig

Procediment

Resultats

Observacions

89,21

HUMITAT (%) 10,76 16,48 15,13 14,23 13,81 17,81

T (g) 149,39 150,88 151,86 90,31 97,79

497,42T+S (g) 290,17 253,48 856,3 427,79 531,58 435,7T+S+A (g) 305,32 270,39 962,9 475,83 591,48

09/02/18

Ref. Càpsula m45 m47 m44 m17 m24 m107

Final 09/02/18 09/02/18 09/02/18 09/02/18 09/02/18

B (SPT)

Inici 25/01/18 25/01/18 25/01/18 25/01/18 25/01/18 25/01/18

Tipus B (SPT) B (SPT) B (SPT) A (MI) B (SPT)

7,00Longitud (m) 0,50 0,50 0,50 0,60 0,50 0,50Profunditat (m) 1,50 12,00 4,00 1,00 4,00

m-9Sondeig S-3 S-3 S-4 S-5 S-5 S-10Mostra m-2 m-3 m-4 m-5 m-6


DETERMINACIÓ DE LA DENSITAT D'UN SÒL:GEOMÈTRICA - PARAFINADA

Norma UNE 103 301 : 1993



Data d'assaig

Procediment

Resultats

Observacions

15,07Humitat (%) 11,37 20,05 15,13 15,33 15,05

2,19Dens. seca (g/cm3) 1,75 1,66 1,78 1,71 1,82 1,90Dens. humida (g/cm3) 1,95 1,99 2,05 1,97 2,09

3,45Volum (cm3) 21,78 19,07 56,50 93,14 42,14 32,63Alçada (cm) 2,2 2,1 6,26 3,85 4,81

-Diàmetre (cm) 3,55 3,4 3,39 5,55 3,34 3,47Volum parafina (cm³) - - - - -

-Densitat parafina (g/cm³) - - - - - -Massa Submergida (g) - - - - -

109,08Massa Parafinada (g) - - - - - -Pes tara 104,21 107,986 101,811 106,093 108,259

171,12Nº tara p45 p68 p15 p71 p77 p29Massa seca (g) 142,38 139,65 202,55 265,05 184,76

09/02/18

Massa humida (g) 146,72 146 217,79 289,42 196,27 180,47

Final 09/02/18 09/02/18 09/02/18 09/02/18 09/02/18

B (SPT)

Inici 25/01/18 25/01/18 25/01/18 25/01/18 25/01/18 25/01/18

Tipus B (SPT) B (SPT) B (SPT) A (MI) B (SPT)




ANÀLISI GRANULOMÈTRICA D'UN SÒLPER TAMISAT

Norma UNE 103 101 : 1995

Referència: L-18-1037 Mostra:

Client: GEOMAR, SLP Sondeig:

Situació: C. de la Sentiu Profunditat (m):

Municipi: CASTELLDEFELS Longitud (m):

Tipus:

- Coeficient d'uniformitat Coeficient de corbatura-

0,25 - -

CLASSIFICACIÓ (USCS):

50 40 25 20 12,5 10 6,3 5 2 1,25 0,4 0,16 0,08

100,0 100,0 100,0 100,0 95,0 94,0 91,1 89,3 83,6 81,5 69,0 50,5 42,8

Observacions: * No es disposa de dades de plasticitat, de manera que la classificació USCS ésnomés una estimació.

10,7 46,5 42,8

Sedàs

% passa

D10

D30

D60

SC % Graves % Sorres % Fins

Recepció: 25/01/2018 Inici assaig: 25/01/2018 Final assaig:

B (SPT)

09/02/2018

0,51,5

m-2S-3

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

0,010,1110100%

par

tícu

les

de

dià

me

tre

me

no

r a

l'in

dic

at

Diàmetre de les partícules (mm)

ANÀLISI GRANULOMÈTRICA D'UN SÒL

10

60

D

DCu

6010

2

30

DD

DC z



Norma UNE 103 101 : 1995





Tipus:


0,15 - -


50 40 25 20 12,5 10 6,3 5 2 1,25 0,4 0,16 0,08

100,0 100,0 100,0 100,0 93,4 91,5 83,5 81,0 71,5 69,8 63,0 60,3 58,8

m-3S-3

0,512


B (SPT)

09/02/2018

Observacions:

19,0 22,2 58,8

Sedàs

% passa

D10

D30

D60

CL % Graves % Sorres % Fins

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

0,010,1110100%

par

tícu

les

de

dià

me

tre

me

no

r a

l'in

dic

at



10

60

D

DCu

6010

2

30

DD

DC z



Norma UNE 103 101 : 1995





Tipus:

- Coeficient d'uniformitat Coeficient de corbatura-- - -


50 40 25 20 12,5 10 6,3 5 2 1,25 0,4 0,16 0,08

100,0 100,0 100,0 100,0 96,9 96,9 93,3 91,8 86,7 85,9 81,5 78,7 76,4

m-5S-5

0,61


A (MI)

09/02/2018

Observacions: * No es disposa de dades de plasticitat, de manera que la classificació USCS ésnomés una estimació.

8,2 15,3 76,4

Sedàs

% passa

D10

D30

D60


0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

0,010,1110100%

par

tícu

les

de

dià

me

tre

me

no

r a

l'in

dic

at



10

60

D

DCu

6010

2

30

DD

DC z



Norma UNE 103 101 : 1995





Tipus:


0,4 - -


50 40 25 20 12,5 10 6,3 5 2 1,25 0,4 0,16 0,08

100,0 100,0 100,0 100,0 90,8 88,5 85,0 81,2 68,3 66,3 60,0 57,2 55,3

m-6S-5

0,54


B (SPT)

09/02/2018

Observacions:

18,8 26,0 55,3

Sedàs

% passa

D10

D30

D60


0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

0,010,1110100%

par

tícu

les

de

dià

me

tre

me

no

r a

l'in

dic

at



10

60

D

DCu

6010

2

30

DD

DC z



Norma UNE 103 101 : 1995





Tipus:



50 40 25 20 12,5 10 6,3 5 2 1,25 0,4 0,16 0,08

100,0 100,0 100,0 100,0 97,0 94,1 88,5 85,9 77,5 76,1 71,6 69,1 67,6

m-7S-6

0,62,3


A (MI)

09/02/2018

Observacions:

14,1 18,2 67,6

Sedàs

% passa

D10

D30

D60


0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

0,010,1110100%

par

tícu

les

de

dià

me

tre

me

no

r a

l'in

dic

at



10

60

D

DCu

6010

2

30

DD

DC z



Norma UNE 103 101 : 1995





Tipus:



50 40 25 20 12,5 10 6,3 5 2 1,25 0,4 0,16 0,08

100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 99,6 99,5 98,9 98,1 96,2

m-11S-11

0,65,5


A (MI)

09/02/2018

Observacions:

0,0 3,8 96,2

Sedàs

% passa

D10

D30

D60


0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

0,010,1110100%

par

tícu

les

de

dià

me

tre

me

no

r a

l'in

dic

at



10

60

D

DCu

6010

2

30

DD

DC z



Norma UNE 103 101 : 1995





Tipus:

- Coeficient d'uniformitat Coeficient de corbatura228 - -


50 40 25 20 12,5 10 6,3 5 2 1,25 0,4 0,16 0,08

100,0 77,1 56,1 50,8 44,6 41,7 36,4 34,6 30,1 29,3 25,8 23,3 22,1

m-12S-13

10


C (MR)

09/02/2018

Observacions:

65,4 12,5 22,1

Sedàs

% passa

D10

D30

D60

GC % Graves % Sorres % Fins

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

0,010,1110100%

par

tícu

les

de

dià

me

tre

me

no

r a

l'in

dic

at



10

60

D

DCu

6010

2

30

DD

DC z



Norma UNE 103 101 : 1995



Data d'assaig

Procediment

Resultats

Observacions

% passa 0,08 86,32 93,94 91,89

T+S > 0,08 (g) 159,85 177,22 164,88T+S (g) 201,69 406,39 322,75T+S+A (g) 209,15 456,2 354,41Pes tara 153,22 162,43 150,95Nº tara m40 m93 m39

Final 09/02/18 09/02/18 09/02/18 Inici 25/01/18 25/01/18 25/01/18

Tipus B (SPT) A (MI) B (SPT)Longitud (m) 0,50 0,60 0,50Profunditat (m) 4,00 4,00 7,00Sondeig S-4 S-10 S-10Mostra m-4 m-8 m-9


DETERMINACIÓ DEL LÍMIT LÍQUID I PLÀSTICD'UN SÒL

Normes UNE 103 103 : 1994 i 103 104 : 1994





Tipus:

LÍMIT LÍQUID LÍMIT PLÀSTIC

29 21p48 p3 b32 a36

117,8 121,6 56,0 53,6115,5 119,8 55,5 53,0107,4 114,2 52,5 48,98,0 5,6 3,0 4,12,4 1,8 0,5 0,629,6 32,5 15,5 15,6

31,0

15,6

15,5

LÍMIT PLÀSTIC

ÍNDEX DE PLASTICITAT

Aigua (g) Aigua (g)% Humitat % Humitat

LÍMIT LÍQUID

T+S (g) T+S (g)Tara (g) Tara (g)Sòl (g) Sòl (g)

09/02/2018

Nº de copsTara número Tara númeroT+S+A (g) T+S+A (g)

m-3S-3120,5

B (SPT)


10

10 100

Nº

de c

op

s

% d'humitat

20

30

40

25

35

15

20 30 40 50 60 70 80 90



Normes UNE 103 103 : 1994 i 103 104 : 1994





Tipus:


17 26p25 p54 a65 b32

128,6 109,2 50,5 56,5125,2 106,5 50,0 55,9114,3 97,5 46,9 52,510,8 9,0 3,1 3,53,4 2,7 0,5 0,631,2 30,0 17,4 17,5

30,2

17,5

12,7


m-4S-44

0,5B (SPT)

09/02/2018

Nº de copsTara número Tara númeroT+S+A (g) T+S+A (g)T+S (g) T+S (g)Tara (g) Tara (g)Sòl (g) Sòl (g)

LÍMIT PLÀSTIC



LÍMIT LÍQUID

10

10 100

Nº

de c

op

s

% d'humitat

20

30

40

25

35

15

20 30 40 50 60 70 80 90



Normes UNE 103 103 : 1994 i 103 104 : 1994





Tipus:


15 35p63 p21 a43 a89

118,9 126,4 50,6 55,3115,6 123,6 50,3 54,8105,4 114,6 48,2 52,110,2 9,0 2,1 2,83,4 2,8 0,4 0,533,1 31,0 16,9 16,9

32,1

16,9

15,2


m-6S-54

0,5B (SPT)

09/02/2018


LÍMIT PLÀSTIC



LÍMIT LÍQUID

10

10 100

Nº

de c

op

s

% d'humitat

20

30

40

25

35

15

20 30 40 50 60 70 80 90



Normes UNE 103 103 : 1994 i 103 104 : 1994





Tipus:


15 29p46 p7 a91 a30

121,6 95,8 58,4 55,8118,6 92,7 57,9 55,4109,1 82,6 54,9 52,99,4 10,1 3,0 2,53,1 3,1 0,5 0,432,6 30,7 15,6 15,8

31,3

15,7

15,6


m-7S-62,30,6

A (MI)

09/02/2018


LÍMIT PLÀSTIC



LÍMIT LÍQUID

10

10 100

Nº

de c

op

s

% d'humitat

20

30

40

25

35

15

20 30 40 50 60 70 80 90



Normes UNE 103 103 : 1994 i 103 104 : 1994





Tipus:


15 27p66 p58 a95 a82

119,1 113,5 55,9 49,9116,4 110,4 55,5 49,5107,9 100,5 52,7 47,08,4 9,9 2,7 2,52,8 3,1 0,4 0,433,1 31,1 15,3 15,3

31,6

15,3

16,3


m-8S-10

40,6

A (MI)

09/02/2018


LÍMIT PLÀSTIC



LÍMIT LÍQUID

10

10 100

Nº

de c

op

s

% d'humitat

20

30

40

25

35

15

20 30 40 50 60 70 80 90



Normes UNE 103 103 : 1994 i 103 104 : 1994





Tipus:


15 31p77 p15 a83 b26

121,0 114,0 54,5 57,3118,0 111,3 54,0 56,8108,3 101,8 50,9 53,89,8 9,5 3,0 3,02,9 2,7 0,5 0,529,9 28,0 16,6 16,8

28,7

16,7

12,0


m-9S-10

70,5

B (SPT)

09/02/2018


LÍMIT PLÀSTIC



LÍMIT LÍQUID

10

10 100

Nº

de c

op

s

% d'humitat

20

30

40

25

35

15

20 30 40 50 60 70 80 90



Normes UNE 103 103 : 1994 i 103 104 : 1994





Tipus:


15 25p20 p49 b36 a41

129,3 117,2 51,8 50,2126,6 114,7 51,2 49,7117,3 106,1 48,2 46,99,2 8,6 3,1 2,82,8 2,5 0,5 0,530,1 29,1 17,3 17,3

29,0

17,3

11,7


m-11S-115,50,6

A (MI)

09/02/2018


LÍMIT PLÀSTIC



LÍMIT LÍQUID

10

10 100

Nº

de c

op

s

% d'humitat

20

30

40

25

35

15

20 30 40 50 60 70 80 90



Normes UNE 103 103 : 1994 i 103 104 : 1994





Tipus:


21 33p52 p71 a18 a36

114,7 118,1 58,7 53,0111,3 115,3 58,0 52,3100,5 106,1 54,5 48,910,8 9,2 3,5 3,53,4 2,8 0,7 0,731,2 30,3 18,9 18,9

31,0

18,9

12,1


m-12S-13

01

C (MR)

09/02/2018


LÍMIT PLÀSTIC



LÍMIT LÍQUID

10

10 100

Nº

de c

op

s

% d'humitat

20

30

40

25

35

15

20 30 40 50 60 70 80 90


ASSAIG DE COMPRESSIÓ SIMPLE

Norma UNE 103 400 : 1993





Tipus:

Velocitat de deformació unitària (entre 1 i 2 % per minut de l'alçada de la proveta) 1,27 mm/min

Cèl·lula de càrrega: Referència: CC3 Utilcell 0,5 t

Resistència

0,69 (kg/cm2)Deformació

0,26 %

Angle trencament

70 º

A (MI)

Recepció: 25/01/2018 Inici assaig: 25/01/2018 Final assaig: 09/02/2018

m-7S-62,30,6

Volum (cm³): 340,83 Ref. tara m48U (%/min): 0,98 Humitat (%) 16,79

Alçada (cm): 12,9 T+S (g) 735,4Secció (cm²): 26,42 T (g) 151,19

Dimensions: Densitat: Ruptura:Diàmetre (cm): 5,80 T+S+A (g) 833,5

Dens. Hum. (g/cm3) 2,00Dens. Seca (g/cm3) 1,71

0

0,1

0,2

0,3

0,4

0,5

0,6

0,7

0,8

0 2 4 6 8 10 12 14

Càr

rega

en

10

0kP

a

Deformació e (%)

RUPTURA



Norma UNE 103 400 : 1993





Tipus:



Resistència


4,27 %

Angle trencament

60 º

A (MI)


m-8S-10

40,6





0

0,1

0,2

0,3

0,4

0,5

0,6

0,7

0,8

0,9

1

0 2 4 6 8 10 12 14

Càr

rega

en

10

0kP

a

Deformació e (%)

RUPTURA



Norma UNE 103 400 : 1993





Tipus:



Resistència


3,05 %

Angle trencament

60 º

A (MI)


m-11S-115,50,6





0

0,1

0,2

0,3

0,4

0,5

0,6

0,7

0,8

0 2 4 6 8 10 12 14

Càr

rega

en

10

0kP

a

Deformació e (%)

RUPTURA


ASSAIG D'EXPANSIVITAT LAMBE

Norma UNE 103 600 : 1996





Tipus:

Condicions d'humitat Sec o humit

0,015 Mpa0,02 %

09/02/2018

Índex d'inflament:

Canvi potencial de volum:

m-4S-44

0,5B (SPT)


0,00

0,02

0,04

0,06

0,08

0,10

0,12

0,14

0,16

0,18

0,20

0,22

0,24

0,26

0,28

0,30

0,32

0,34

0,36

0,38

0,40

0,0 0,5 1,0 1,5 2,0 2,5 3,0 3,5 4,0 4,5 5,0 5,5 6,0 6,5 7,0 7,5 8,0 8,5 9,0

Índ

ex d

'in

flam

en

t en

MP

a

Canvi potencial de volum

No Crític Marginal Crític Molt Crític



Norma UNE 103 600 : 1996





Tipus:


0,015 Mpa0,02 %


m-7S-62,30,6

A (MI)

09/02/2018

Índex d'inflament:


0,00

0,02

0,04

0,06

0,08

0,10

0,12

0,14

0,16

0,18

0,20

0,22

0,24

0,26

0,28

0,30

0,32

0,34

0,36

0,38

0,40

0,0 0,5 1,0 1,5 2,0 2,5 3,0 3,5 4,0 4,5 5,0 5,5 6,0 6,5 7,0 7,5 8,0 8,5 9,0

Índ

ex d

'in

flam

en

t en

MP

a





Norma UNE 103 600 : 1996





Tipus:


0,02 Mpa0,16 %


m-8S-10

40,6

A (MI)

09/02/2018

Índex d'inflament:


0,00

0,02

0,04

0,06

0,08

0,10

0,12

0,14

0,16

0,18

0,20

0,22

0,24

0,26

0,28

0,30

0,32

0,34

0,36

0,38

0,40

0,0 0,5 1,0 1,5 2,0 2,5 3,0 3,5 4,0 4,5 5,0 5,5 6,0 6,5 7,0 7,5 8,0 8,5 9,0

Índ

ex d

'in

flam

en

t en

MP

a




CONTINGUT EN SULFATS SOLUBLES

Normes UNE 83963 : 2008 i 103 202 : 1995



Data d'assaig

Procediment

Resultats

Observacions



A (MI)

Inici 25/01/18 25/01/18 25/01/18 25/01/18 25/01/18 25/01/18

Tipus C (MR) B (SPT) B (SPT) A (MI) B (SPT)

09/02/18

Pes crisol (g) - - - - - -

Final 09/02/18 09/02/18 09/02/18 09/02/18 09/02/18

-

Sulfats (% SO3) negatiu negatiu negatiu negatiu negatiu negatiu

T+M precipitat (g) - - - - -

Sulfats (% SO4) negatiu negatiu negatiu negatiu negatiu negatiunegatiu

pH 7,00 7,00 7,00 7,00 7,00 7,00Sulfats (ppm SO4) negatiu negatiu negatiu negatiu negatiu


CONTINGUT EN SULFATS SOLUBLES

Normes UNE 83963 : 2008 i 103 202 : 1995



Data d'assaig

Procediment

Resultats

Observacions

Sondeig S-13Mostra m-12

Longitud (m) 1,00Profunditat (m) 0,00

Inici 25/01/18

Tipus C (MR)

Pes crisol (g) 31,5281

Final 09/02/18

Sulfats (% SO3) 0,0025

T+M precipitat (g) 31,5293

Sulfats (% SO4) 0,0030

pH 7,00Sulfats (ppm SO4) 29,63


CONTINGUT EN GUIX

Segons NLT-115 / 99



Data d'assaig

Resultats

Observacions

Mostra m-12

Profunditat (m) 0,00Sondeig S-13

Tipus C (MR)Longitud (m) 1,00

Final 09/02/18 Inici 25/01/18

GUIX (%) 0,01


CONTINGUT EN SALS SOLUBLES

Segons NLT-114 / 99



Data d'assaig

Resultats

Observacions

Mostra m-2

Profunditat (m) 1,50Sondeig S-3

Tipus B (SPT)Longitud (m) 0,50

Final 09/02/18 Inici 25/01/18

SALS SOLUBLES (%) 0,98


CONTINGUT EN MATÈRIA ORGÀNICA

Norma UNE 103 204 : 1993



Data d'assaig

Procediment

Resultats

Observacions

Sondeig S-3 S-5 S-11 S-13Mostra m-2 m-5 m-10 m-12

Longitud (m) 0,50 0,60 0,60 1,00Profunditat (m) 1,50 1,00 1,50 0,00

Inici 25/01/18 25/01/18 25/01/18 25/01/18

Tipus B (SPT) A (MI) A (MI) C (MR)

Mostra assajada (g) 0,25 0,25 0,25 0,25

Final 09/02/18 09/02/18 09/02/18 09/02/18

Permanganat gastat (cm³) 1,7 1 2,1 5,9Factor de normalitat 1 1 1 1

% matèria orgànica 0,59 0,36 0,74 0,73


INFORME D'ASSAIGS DE LABORATORI:

ACTES DE RESULTATS

REFERÈNCIA: L-18-1037

Ricard Godàs Arrabal Joan Martinez i Bofill

Responsable de l'àmbit Director de LaboratoriGeòleg, col. 5746 Geòleg, col. 4215

GEOMAR Enginyeria del Terreny, SLP

GEOMAR és un laboratori d'assaigs per al control de la qualitat en l'edificació, amb DeclaracióResponsable número L0600055 presentada el 21 de juliol de 2010 a la Secretaria d'Habitatgedel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, d'acord amb elDecret 257/2003 del 21 d'octubre i el Reial decret 410/2010 del 31 de març.

La informació sobre els assaigs i/o proves de servei inclosos a l'abast de l'actuaciócorresponent a la Declaració Responsable estan disponibles a la web: www.gencat.cat

Barcelona, 9 de febrer de 2018


memÒria d’estudi geotÈcnic - sac.es · estudi geotècnic: 1272-17 5 2.b. assaigs de laboratori:...

Documents