estudi geotècnic tarragona · pdf filea s s e s s o r i a t è c n i c a d e l s...

Nº col·legiat 2601

Col·legiat RAMON PEREZ MIR

Data 27/11/2009 El Secretari,Foli: 02296

Núm: 050902296

Amb assegurança resp. civilVISAT

Il·lustre Col·legi Oficial de GeòlegsCatalunya

ET AL

INDEX

1. Introducció-Objectius

1.1. Metodologia i cronograma

2. Treballs Realitzats

2.1. Sondeigs Mecànics

2.2. Assaigs de Penetració dinàmica DPSH

2.3. Assaigs de Penetració Estàndard

2.4. Assaigs de Laboratori

2.5. Elaboració Informe Final

3. Caracterització Geològica i Geotècnica

3.1. Basament Geotècnic de Suport

4. Hidrologia Subterrània – Nivell Freàtic

5. Bases de Càlcul

5.1. Anàlisi Geotècnic

5.2. Anàlisi Penetromètric

5.3. Càrregues Admissibles

5.4. Seients Admissibles

6. Conclusions


1/49




Núm: 050902296



ET AL


6.3. Tipus i Profunditat de la Fonamentació

6.4. Recomanacions Constructives

7. Annex

7.1. Plànol de Situació

7.2. Columnes de Sondeig i Penetració

7.3. Perfil Litoestratigràfic

7.4. Reportatge Fotogràfic

7.5. Reports Analítics de Laboratori

2/49




Núm: 050902296



ET AL

1. Introducció-Objectius

El document que es presenta constitueix l'informe que, per encàrrec de la DIPUTACIÓ

DE TARRAGONA, s’ha realitzat per a les obres de fonamentació d’un bloc d’oficines

situat a l’encreuament de l’avinguda Principat d’Andorra amb C/Doctor Mallafré

Guasch de Tarragona.

El tipus d’actuació prevista es la construcció d’un edifici de planta baixa més quatre

plantes pis i dues plantes soterrades. El solar on es vol aixecar la vivenda ocupa la

parcel·la 39 de la illa 24429 (referència cadastral 2442939CF5524A) amb una

superfície del sòl de1467 m2.

A l’annex 7.1. es presenta un plànol de situació geogràfica de la zona d’estudi.

Dades de la obra:

• Tipus d'edifici: C-2

• Tipus de terreny: T-1

• Plantes a edificar : 7

Els punts d’assaig s’han realitzat dintre del solar estudiat a la zona on es preten

construir el bloc d’oficines, a una mateixa cota aproximada respecte la cota de

referència que correspon a la cota superior de l’Avgda. Principat d’Andorra. La zona

objecte d’estudi ha estat rebaixada per una excavació prèvia als treballs d’investigació.

Cal remarcar que amb els assaig realitzats al camp s’ha assolit la cota requerida pel

CTE i s’han dut a terme els assaig SPT i de laboratori pertinents.

Es desconeix la informació sobre les possibles modificacions sofertes en el perfil del

subsòl o de precedents de terrenys expansius i/o agressius, així com d'irregularitats en

el terreny tipus falles, corriments o estrats erràtics.

L'informe es realitza en conformitat a les especificacions i requeriments de qualitat

sol·licitats pel client. El programa dels treballs executats per TECSÒL ha estat el

conformat per la Direcció Tècnica Facultativa del Projecte.

3/49




Núm: 050902296



ET AL

Els objectius proposats de l'estudi geotècnic són:

* Descripció de les unitats litològiques interessades en el projecte

constructiu. Definició d'unitats geotècniques d’assentament. Obtenció de

perfils.

* Identificació i caracterització geomecànica de les unitats geotècniques

de suport de la fonamentació.

* Condicions d'excavabilitat.

* Detecció, mesura i registre del nivell freàtic si s’abasta.

* Pressions admissibles a les cotes de suport.

1.1. Metodologia i cronograma

Els treballs d'investigació geotècnica de superfície i subsòl presentats en aquest

document s'han realitzat seguint les pautes de bona pràctica en ordre a la sistemàtica i

ús de les indicacions metodològiques documentades a les Normes Tecnològiques

Espanyoles d'Estudis geotècnic per a cimentacions NTE-CEG, atenent les demandes

tècniques proposades per la Direcció Facultativa de Projecte i Obra, i assolint els

nivells de requeriment especificats en el manual de qualitat de TECSÒL per a estudis

geotècnics.

De la mateixa manera s’ha incorporat una avaluació del subsòl per la determinació de

contaminació aplicant el Marc Legal Aplicable amb la conformitat, especificacions i

requeriments de qualitat sol·licitats pel client.

Inicialment, i en la fase de planejament de l'estudi, s'ha recopilat la informació

d'antecedents referida a:

• Informació Prèvia

• Caracterització edafològica inicial

• Del terreny a reconèixer

• De l’edificació projectada

• General de la zona

• Bibliogràfica de la zona

4/49




Núm: 050902296



ET AL

A partir d’aquesta informació d'antecedents s'ha procedit a executar la campanya de

reconeixement geològic següent:

Estudi Geotècnic G2719.2009

Nombre de punts a reconèixer 4

Tècnica de investigació

2 Sondeig a rotació amb extracció de testimoni

continu

16.50 metres de profunditat

màxima investigada.

2 Assaig de penetració dinàmica DPSH 1.80 metres de profunditat

màxima investigada

Assaigs “in situ”

SPT 4

Testimoni de roca 1

Assaigs de laboratori • Límits d’Atterberg – UNE 103101:1995 Sí • Ruptura a la Compressió Simple de Sòls – UNE 103400:1993 Sí • Anàlisi granulomètrica per tamisat – UNE 103101:1995 Sí

• Contingut quantitatiu en sulfats – EHE-98, Annex 5 Sí

S’han executat les següents fases del programa de treballs per a la realització de

l'estudi:

* Planejament de la campanya geotècnica: Estudi de propostes, definició i validació

d’objectius. Programa de treballs: 17/09/2009.

* Adjudicació dels treballs: 18/09/2009.

* Reconeixement geològic de camp: Treballs de prospecció, presa de dades i

realització d'assaigs "in situ": 14-23/10/2009.

* Recopilació de resultats: Recepció resultats de camp i laboratori, estudi, anàlisi,

interpretació i redacció de l'informe geotècnic: 05/11/2009.

* Entrega d’informe: L’informe dels treballs s’ha presentat el 11/11/2009.

5/49




Núm: 050902296



ET AL

2. Treballs Realitzats

2.1. Sondeigs Mecànics

Els treballs d'investigació mecànica del subsòl, realitzats per a l’exploració amb dos

sondeigs a rotació amb extracció de testimoni continu (S-1 i S-2), ha permès de

determinar la naturalesa, disposició, potència, duresa i textura dels diferents nivells

litoestratigràfics del subsòl.

La perforació s'ha realitzat amb un equip de sondeig TP-50 muntat sobre vehicle amb

orugues que ha permès de perforar fins a una profunditat màxima investigada de 16.50

metres.

El mètode de perforació utilitzat ha estat la rotació amb extracció de testimoni continu,

amb diàmetre de sondeig de 101 i 86 mm.

Els materials perforats corresponen a un primer nivell de reblert remogut, que es troba

per sobre d’una unitat natural de roca calcarenitica i travertí, suprajacent d’una unitat

de grava calcaria englobada dins de matriu argilosa.

La distribució i situació del punt d'exploració estudiats poden observar-se en el plànol

de situació a l'annex 7.1. A l’annex 7.2. s’adjunta les corresponents columnes

litològiques dels sondeigs, on es detallen les profunditats, descripció litoestratigràfica,

assaigs realitzats i resultats de resistència a la penetració dinàmica estàndard.

Addicionalment l’annex 7.3. presenta uns talls litoestratigràfics de la zona d’estudi amb

l’ajut dels sondeigs. A l’annex 7.4. s’adjunta un reportatge fotogràfic on es mostra la

situació dels sondeigs efectuats a l’emplaçament.

2.2. Assaigs de Penetració Estàndard

Per avaluar el comportament geomecànic dels materials a la resistència dinàmica a la

penetració estàndard es realitzen en camp assaigs normatius tipus SPT (“Standard

Penetration Test”).

6/49




Núm: 050902296



ET AL

L'assaig SPT pertany al grup d’assaigs de penetració que es coneixen amb el nom

d’assaigs d’informació discontínua. L'assaig consisteix en fer penetrar un con

estàndard, normalitzat, mitjançant el colpeix proporcionat per una massa de 63.5 Kg

de pes que cau lliurement des de una alçada de 76.2 cm. Prèviament es marquen en

el varillatge quatre senyals, de forma que s’individualitzen 3 espais de 15 cm

cadascun.

El resultat s’obté de contar el nombre de cops necessaris per enfonsar 15 cm de

varillatge en el sòl. La primera sèrie de cops es menysprea per considerar-se que el

fons de la perforació resta alterat a conseqüència de la rotació de la base de l’estri de

perforació. Llavors, es conten, tot seguit, les dues seqüències o sèries de cops

consecutives; la suma de les quals ens permet d’obtenir el valor "N".

Igual que a l’assaig de penetració comentat anteriorment, també es poden aplicar les

correccions per excés de fins i per la presència del nivell freàtic.

A partir del valor N , N' ó en qualsevol cas N1, i a partir dels estudis de Terzaghi, les

taules de Peck i la fórmula de Meyerhoff, es poden conèixer les resistències dels

estrats investigats del subsòl amb força aproximació.

En sòls que es necessita més de 50 cops per una penetració de 15 cm es registra la

longitud d'empotrament del mostrejador i s’indica RETOP o REBUIG a la penetració

(R en les columnes).

En el present estudi s'han realitzat vuit assaigs SPT (SPT-1 a SPT-8). A continuació es

dona una relació detallada amb els resultats:

Nº SPT Sondeig Profunditat N

1 S-1 5.40 – 5.50 m R

2 S-1 13.50 – 13.92 m R

3 S-2 2.40 – 2.63 m R

4 S-2 14.25 – 14.45 m R

A l’annex 7.2. es mostren les cotes d’execució els resultats de colpeix de cada SPT

realitzat en els sondeigs.

7/49




Núm: 050902296



ET AL

2.3. Assaigs de Penetració Dinàmica DPSH

Els treballs d’investigació de la resistència mecànica del subsòl s’han complimentat

amb l’execució de dos sondeigs a penetració dinàmica amb el mètode DPSH (P-1 i P-

2), segons normativa UNE 103.801.94.

El penetròmetre s'ha realitzat amb un equip TECOINSA muntat sobre vehicle amb

orugues que ha assolit una profunditat màxima d’investigació de 1.80 metres.

Els materials del subsòl s’interpreten com una unitat de reblert suprajacent a la unitat

rocosa que provoca rebuig en els assaigs.

L'assaig de penetració dinàmica consisteix en fer penetrar una puntassa estàndard,

normalitzada, mitjançant el colpeig proporcionat per una maça de 63.5 Kg de pes que

cau lliurement des de una alçada de 75 cm. El resultat s’obté de contar el nombre de

cops necessaris per enfonsar 20 cm de varillatge en el terreny, amb la corresponent

puntassa al capdavant, fins assolir la profunditat d’investigació desitjada o bé fins

obtenir el retop.

Cada seqüència de cops necessaris per aprofundir 20 cm en el subsòl s’identifica per

la lletra Nb. Dahlberg (1974), proposa dues formules de correlació amb el valor N de

l’assaig de penetració estàndard (SPT), no estrictament equivalents que són:

Log (Nb) = 0.035 N + 0.668 +/- 0.044

N = 25.0 log (Nb) - 15.16 +/- 1.16

En general, però, s’accepta segons Jiménez Salas (1981) que N = Nb.

Segons el mateix autor, l’equivalència entre ambdós números proposada per Dahlberg

és bona en la zona de N entre 8 i 12. Per a valors majors, Nb resulta ser una mica

major que N. Segons Escario (1974), el valor N pot arribar a ser tant sòls el 70% del

valor Nb.

Quan el sòl presenta excés de fins, és vàlid el valor de N’, que s’obté a partir de la

fórmula de Terzaghi N’ = 15 + (N-15)/2. Altres autors són partidaris d’utilitzar el valor

8/49




Núm: 050902296



ET AL

N1 que s’obté a partir de la fórmula de Gibbs i Holtz (1.975). Tanmateix, també s’aplica

la correcció per sota del nivell freàtic.

La distribució i situació del punt de penetració dinàmica DPSH es pot observa en el

plànol de situació a l'annex 7.1. A l’annex 7.2. es mostren els resultats de l’assaig de

penetració dinàmica DPSH, amb el colpeix i la resistència en punta, junt amb

l’interpretació dels materials del subsòl. Addicionalment l’annex 7.3. presenta uns talls

litoestratigràfics de la zona d’estudi amb l’ajut de l’assaig de penetració dinàmica

DPSH.

2.4. Assaigs de Laboratori

Les determinacions analítiques per a una mostra de roca agafada directament del

testimoni (TR-1) i per un dels assaigs SPT realitzats a la unitat de grava calcaria amb

argila com a matriu (SPT-4) s'han realitzat en el laboratori de mecànica de sòls

GEOPAYMA.

El procediment d’execució de laboratori ha estat el regulat per les Normes que

s’indiquen en els quaderns adjunts de resultats d'assaigs.

A continuació es presenta un resum dels resultats de laboratori, mentre que a l’annex

7.5. s’adjunta el report dels assaigs de laboratori.

9/49




Núm: 050902296



ET AL

Segons els valors extrets de la granulometria, els materials de la segona unitat natural

del subsòl es classifiquen com a argila amb bastant grava i sorra (classificació USCS:

SC).

A partir dels límits d’Atterberg i els criteris d’expansivitat recopilats per Rodríguez Ortiz

(1975) s’estima una pressió màxima d’inflament de 0.50 kp/cm2 (Expansivitat Mitja)

per a la unitat argilosa.

La resistència a la compressió simple de la primera unitat natural de roca presenta un

valor de 1499.9 kp/cm2.

El resultat dels sulfats mostren com els materials de la unitat rocosa (276.14 mg/kg) i

els de la unitat argilosa (EXEMPT) NO presenten agressivitat al formigó segons el

CTE.

10/49




Núm: 050902296



ET AL

2.5. Elaboració Informe Final

A partir de totes les tasques realitzades i les dades obtingudes, s’ha procedit a

l’elaboració del present informe, on es recull tota la informació dels treballs de camp

portats a terme a la zona d’estudi amb la pertinent interpretació per part dels tècnics.

11/49




Núm: 050902296



ET AL

3. Caracterització Geotècnica

Els treballs de camp han consistit amb la perforació de dos sondeigs a perforació de

testimoni continu i dos assaigs de penetració dinàmica DPSH.

En detall, les característiques litològiques i la disposició estructural dels materials

investigats és la que es descriu a continuació:

• Reblert: Unitat superficial d’origen antròpic formada per un nivell de grava

heteromètrica amb materials fins i sorrencs de color terrós amb restes de runes i

cascots, suprajacent a un nivell de materials fins compactats amb gravetes

subarrodonides i lleu proporció sorrenca de color terrós. La potència d’aquesta

unitat és manté més o menys constant en tots els punts d’investigació, amb un

espessor de 1.40 metres. Aquesta unitat ha estat perforada amb facilitat, i en cap

cas es considera apta com a ferm per la fonamentació.

UNITAT A – CALCARENITA-TRAVERTÍ

Descripció

Unitat detectada a partir dels sondeigs realitzat i interpretada amb

l’ajut de l’assaig penetromètric DPSH i els assaigs SPT realitzats.

Litològicament formada per roca carbonatada de tipus

calcarenita-travertí de color ocre grisós amb abundant fauna

marina fòssil (motllos interns de gasteròpodes i petxines) i

porositat càrtstica a gran part de la unitat.

Geotècnicament es classifica de consistència ferma a molt ferma,

i compacitat densa a molt densa.

Cota Aquesta unitat es troba just per sota del reblert antròpic.

Gruix Aquesta unitat presenta una potencia d’investigació compresa

entre 10.70 i 11.40 metres.

Nivell freàtic (m) No s’ha detectat el nivell freàtic dins d’aquesta unitat.

Classificació

U.S.C.S. ROCA

Densitat aparent

(g/cm3) 2.42

Cohesió (kp/cm2) 50 – 400 *

Resistència 1499.9

12/49




Núm: 050902296



ET AL

Compressió

Simple (kp/cm2)

Angle fregament

intern (º) 35 – 50 *

Coeficient Balast

(MN/m3) 300 – 5000 *

Coef.

Permeabilitat KZ

(m/s)

10-2 - 10-9 *

Índex R.Q.D. 52% (qualitat mitja)

Sulfats (mg/kg) 276.14

NSPT R, R

Observacions Unitat litològicament i geotècnicament homogènia.

Unitat considerada apta com a ferm de fonamentació.

* Valors obtinguts a partir de correlacions, dades bibliogràfiques i assaigs en materials similars.

UNITAT B – GRAVA EN MATRIU ARGILOSORRENCA

Descripció

Unitat detectada a partir dels sondeigs realitzat i interpretada amb

l’ajut de l’assaig penetromètric DPSH i els assaigs SPT realitzats.

Litològicament formada per grava de roca calcaria englobada dins

de matriu argilo-sorrenca de color marró ataronjat.

Els clasts calcaris presenten morfologia heteromorfes i

dimensions heteromètriques.

Cota Segons els assaigs realitzats es troba per sota de la unitat A, a

una cota de profunditat de 16.60 metres.

Gruix Es desconeix la potència d’aquesta unitat que en el sondeig S-2

abasta un espessor d’investigació de 1.40 metres, tot i que es

pressuposa com a mínim una potència mètrica.

Densitat aparent

(g/cm3) 1.5 - 2.2 *

Cohesió (kp/cm2) 0.15 – 0.20 *

Angle fregament

intern (º) 20 – 22 *

Coeficient Balast

(MN/m3) 60 – 200 *

Coef. < 10-9 *

13/49




Núm: 050902296



ET AL

Permeabilitat KZ

(m/s)

Sulfats (mg/kg) EXEMPT

NSPT R, R

Observacions Unitat geotècnicament homogènia.

Unitat considerada apta com a ferm de fonamentació.

* Valors obtinguts a partir de correlacions, dades bibliogràfiques i assaigs en materials similars.

3.1. Basament Geotècnic de Suport

A partir dels treballs realitzats, resultats obtinguts, avantprojecte constructiu i sempre

deixant que la Direcció Tècnica del Projecte constructiu ho consideri oportú,

considerem com a nivell geotècnicament favorable com a suport de les estructures de

fonamentació:

UNITAT TIPUS DE FONAMENTACIÓ

A – Roca calcarenita-travertí Superficial: Sabates

14/49




Núm: 050902296



ET AL

4. Hidrologia Subterrània – Nivell Freàtic

Durant la realització dels treballs de perforació s'ha posat especial atenció per a

determinar el nivell freàtic de la zona d'estudi, donada la possibilitat d'un potencial

posicionament de l'aigua en la zona d'influència de les pressions efectives transmeses

per la cimentació en el sòl.

No s’ha detectat la presència de nivell freàtic al sondeig en el subsòl a les profunditats

assolides en aquest estudi geotècnic.

Cas de realitzar la fonamentació superficial i trobar aigua al subsòl durant les fases

posteriors de construcció caldrà posicionar el nivell de fonamentació el més lluny

possible del nivell d’aigua.

15/49




Núm: 050902296



ET AL

5. Bases de Càlcul

5.1. Anàlisi Geotècnic

La pressió admissible del terreny en fonamentacions es considera tradicionalment

limitada per dos factors, que han d’ésser considerats separadament, seguint l’anàlisi

habitual:

- Seguretat enfront l'enfonsament de la fundació per ruptura o punxonament del

terreny, que depèn de la resistència d'aquest a la ruptura per esforç tallant.

- Seguretat enfront la deformació o seient excessiu del terreny, que pot perjudicar

l’estructura i que depèn, a més a més de la compressibilitat del terreny, de la

profunditat de la zona interessada per la càrrega, en funció de la pròpia àrea

carregada i de la tolerància de l’estructura als seients diferencials.

La capacitat portant màxima admissible d'un sòl és, doncs, determinada pel menor

dels valors obtinguts segons els criteris anteriors.

A continuació es presenten les bases de càlcul a aplicar al tipus de material implicat en

la parcel·la d’estudi com a base de fonamentació, que en aquest cas es la unitat

geotècnica A.

5.2. Anàlisi Penetromètric

Pel càlcul de l’enfonsament de la fundació per ruptura es pot considerem la resistència

dinàmica a la penetració segons l’assaig penetromètric DPSH, en funció de la

fondària, a partir de la següent formulació:

P2 · H

Rp = ---------------------------

e · (P + M) · A on:

16/49




Núm: 050902296



ET AL

P = pes de la massa = 63.5 Kg

H = alçada de caiguda = 75 cm

e = 20 cm/n. cops

M = Pv + PC + PY

Pv = pes varillatges = 6.31 Kg/m

PC = pes capçal = 0.8 kg

PY = pes junque = 7.2 Kg

A = àrea puntassa = 20 cm2

Les dades sobre resistència dinàmica en punta per a cada profunditat, es poden trobar

en la columna de penetració dinàmica adjuntes al present informe a l’annex 7.2.

Columnes de sondeig i penetració.


En el cas de trobar terrenys de roca poc diaclasada i poc alterada la pressió

admissible de servei (qd) es podrà determinar mitjançant l’expressió:

qd = Ksp · qu (CTE)

on:

qu la resistència a la compressió simple de la roca sana

s espaiament de les discontinuïtats; s>300mm

B ample del fonament en m; 0.05 < s/B < 2

A obertura de les discontinuïtats; a< 5mm en junta neta, a<25mm en junta

reomplerta amb sòl o amb fragments de roca alterada; essent 0 < a/s <

0.02.

Es pot considerar que la fórmula porta incorporat un coeficient de seguretat de F=3.

17/49




Núm: 050902296



ET AL

En el cas present s’utilitzen els paràmetres:

qu = 147.09 MPa

s = 300 mm

B = 5 m

a = 5 mm


En el cas de terrenys de roca, és calcula el mòdul de deformació del massís rocós

amb l’expressió:

RMR: Índex de qualitat de la roca (Classificació geomecànica BIENIAWSKI,1989)

En el cas present s’utilitzen els paràmetres:

RMR = 54

α = 1.0

Un cop obtinguts els resultats es verifica que l’assentament total produït no supera els

límits indicats en la NTB-A-88 pel tipus d’edifici projectat.

L’aplicació simple i directa dels procediments donats per a l’obtenció de la tensió mitja

admissible, s’han de restringir a aquells casos en que es conegui que amb profunditat

es produeix un augment (o almenys un manteniment) de les característiques

mecàniques del sòl. En el cas que hi hagi estrats profunds pròxims amb dèbils

característiques mecàniques, hem de pensar que seran ells que imposin el valor a

adoptar de tensió admissible per al càlcul dels seients.

18/49




Núm: 050902296



ET AL

6. Conclusions

Dels resultats exposats anteriorment podem deduir, en la nostra opinió, les

següents conclusions que sotmetem a l’anàlisi i judici de la Direcció Facultativa

de Projecte i Obra.

La solució de fonamentació que seguidament s’ofereix, prové d'una valoració de les

dades obtingudes en els treballs d'exploració del subsòl, amb criteris tendents per a

que aquesta compleixi amb les condicions de:

- Estabilitat General de l'obra.

- Seients Admissibles.


A partir de les bases de càlcul exposades en el present informe, i atenent-nos als

resultats puntuals obtinguts de les perforacions, mostres i assaigs “in situ”, presentem

el següent quadre resum on podran trobar la càrrega admissible en funció de diferents

consideracions, per a la unitat geotècnica de suport de fonamentació que correspon a

la unitat A.

Donada la heterogeneïtat del subsòl s’ha simplificat el model per englobar

l’emplaçament dins d’una mateixa unitat geotècnica, i per tant es dóna una mateixa

càrrega aconsellada per a les fonamentacions que es preveuen, que en qualsevol cas

caldrà que sigui validada i aprovada per la Direcció Tècnica i l’Equip Projectista de

l’obra.

* Valor conservador per a la càrrega admissible calculada segons CTE.

UNITAT GEOTÈCNICA A

Profunditat de la fonamentació: a 7.00 metres respecte cota de referència

Fonamentació Superficial per SABATES

Ample sabata: < 5 metres

Qa: 5.00 kg/cm2 *

19/49




Núm: 050902296



ET AL


Amb les càrregues i solucions de cementació proposades, tenint en compte la

distribució de càrregues en profunditat, els seients totals teòrics s’haurien de mantenir

dins dels límits generalment acceptats per la construcció (2.54 cm per a sabates i

pous, 5.0 cm per a lloses continues).

No són d’esperar seients superiors als esperats sempre i quan les estructures no

sobrepassin les càrregues admissibles aconsellades.

És de gran importància que la base de suport de les estructures sigui sempre la

mateixa unitat geotècnica amb la finalitat d’evitar que es puguin produir seients de

tipus diferencial, per la qual cosa caldrà assegurar-se durant l’execució de l’obra que

s’ha arribat i no quedat ni superat la unitat indicada.

6.3. Excavabilitat i Estabilitat General de les Obres de Terres.

Donada la naturalesa dels sòls investigats, són de preveure dificultats especials pel

que fa als treballs d'excavació de la unitat A, els quals s’hauran de realitzar mitjançant

maquinària convencional d’elevada potència.

Són de preveure problemes d’estabilitat de trinxeres a l’excavació donada la

naturalesa que pot presentar el reblert. Malgrat que es poden fer talussos verticals

d’alçades moderades temporalment, l’estabilitat serà precària, no descartant l’ús de

sistemes de contenció habituals. En cas de necessitar fer talussos més grans

provisionals sense sol·licitació de sobrecarrega, es recomana un angle de talús màxim

de 60º en talussos de fins a 7 metres basant-se en NTE-CEG.

En tot cas caldrà tenir precaució en el cas d'estar força temps obertes i amb

condicions meteorològiques adverses, complint en qualsevol cas les normes de

seguretat per a aquests tipus d’excavacions.

20/49




Núm: 050902296



ET AL

6.4. Recomanacions Constructives

Es recomana a la Direcció Facultativa del Projecte que en cas de variar les previsions

constructives estimades, es tinguin en compte les condicions d’estabilitat general dels

materials documentades en aquest informe.

Segons el Mapa de Sismicitat (Norma de Construcció Sismorresistent NCSE-02), el

sector estudiat queda inclòs dins la zona d’acceleració sísmica bàsica de 0.04 g i un

coeficient de contribució (k) de 1.0.

El coeficient del terreny prospectat es classifica de Tipus I-III-IV, amb un valor de

coeficient C de 1.3.

21/49




Núm: 050902296



ET AL

Restem a la seva disposició per a l’aclariment o consulta de qualsevol qüestió d’interès

per a vostès relacionada amb la documentació i temàtica presentada en aquest

informe.

Per TECSÒL,

Barcelona, a 11 de novembre de 2009

Aaron Corominas Xiberta Ramon Pérez i Mir

Geòleg – Col·legiat 6480 Geòleg – Col·legiat 2601

22/49




Núm: 050902296



ET AL

7. Annex

23/49




Núm: 050902296



ET AL

7.1. Plànol de Situació i Ubicació dels Punts d’Investigació

24/49




Núm: 050902296



ET AL

25/49




Núm: 050902296



ET AL

7.2. Columnes de Sondeig i Penetració

26/49




Núm: 050902296



ET AL

27/49




Núm: 050902296



ET AL

28/49




Núm: 050902296



ET AL

29/49




Núm: 050902296



ET AL

30/49




Núm: 050902296



ET AL

31/49




Núm: 050902296



ET AL

32/49




Núm: 050902296



ET AL

7.3. Perfils Litoestratigràfics

33/49




Núm: 050902296



ET AL

34/49




Núm: 050902296



ET AL

35/49




Núm: 050902296



ET AL

7.4. Reportatge Fotogràfic

36/49




Núm: 050902296



ET AL

37/49




Núm: 050902296



ET AL

38/49




Núm: 050902296



ET AL

7.5. Reports Analítics de Laboratori

39/49




Núm: 050902296



ET AL

40/49




Núm: 050902296



ET AL

41/49




Núm: 050902296



ET AL

42/49




Núm: 050902296



ET AL

43/49




Núm: 050902296



ET AL

44/49




Núm: 050902296



ET AL

45/49




Núm: 050902296



ET AL

46/49




Núm: 050902296



ET AL

47/49




Núm: 050902296



ET AL

48/49




Núm: 050902296



ET AL

49/49




Núm: 050902296



ET AL

estudi geotècnic tarragona · pdf filea s s e s s o r i a t è c n i c a d e l s...

Documents