memòria de responsabilitat social corporativa i sostenibilitat 2015 (catalán)

MEMÒRIA RESPONSABILITAT

SOCIAL CORPORATIVA

I SOSTENIBILITAT

|3

SumariCarta del president 05

1. Qui som 08Una naviliera líder 10Estructura de govern 11Premis i reconeixements 14Aliances amb organitzacions 15Internacionalització 17

2. La nostra forma de ser responsables 18Persones 20L’equip de Baleària 22Formació 24Sistema de Gestió de l’Exercici Laboral (SGEL) 26Pla d’acollida 26Benefi cis socials estàndard 27Conciliació familiar i laboral 28Pla d’igualtat 28Comunicació interna 29

Clients 30Compromís amb la qualitat: seguretat i protecció 32Millores per als clients 33Accions comercials 34Satisfacció del client 36Càrrega 38

Medi ambient 40Índex d’Ecoefi ciència de Baleària (IEB) 42Una navegació més efi cient 43Consum de materials i gestió de residus 44Impacte a les comunitats locals 45Gestió de riscos ambientals 45

Innovació 46La innovació a Baleària 48

Societat 52Fundació Baleària 54Proveïdors 57Comunicació 58Gestió de riscos socials 59

Codi de Conducta i Ètica Empresarial 60

3. Dades econòmiques 64Resultats Grup Baleària 66Principals xifres 67Comparatives de balanços 68Principals inversions 69Gestió de riscos econòmics 69

Sobre aquest informe 70Indicadors de la guia G4 del Global Reporting Initiative (GRI) 71

Memòria de Responsabilitat Social Corporativa i Sostenibilitat 2015 BALEÀRIA

4|

|5

Carta del president

Carta d’Adolfo Utor,president de Baleària

Des de la nostra fundació hem intentat guiar la nos-tra conducta a través de diferents eixos: proposar objectius transcendents

i ambiciosos més enllà dels interessos individuals de tots els que formem Ba-leària; implantar una cultura i uns valors que dirigeixin el nostre treball diari amb l’afany de millorar i fer millorar la nostra societat; unes emocions compartides que ens cohesionin i ens comprometin amb els nostres objectius legítims; tot això sense perdre de vista els nostres ob-jectius de competitivitat, imprescindibles

per garantir la nostra con-tinuïtat i creixement. Ens considerem una empresa responsable i ciutadana que complim amb les nos-tres obligacions i apassio-nats amb la nostra activi-tat: connectar el món per mar per tal d’incrementar el desenvolupament i el benestar de les persones. Una activitat miŀlenària i necessària per al desenvo-

lupament sostenible del nostre planeta.

Per sisè any consecutiu presentem la Memòria de Sostenibilitat de la compa-nyia, on detallem les principals iniciatives dutes a terme en l’àmbit social, ambiental i econòmic durant l’exercici 2015. L’ob-jectiu és donar a conèixer la nostra res-

ponsabilitat com a empresa, i facilitar als nostres grups d’interès l’accés a tota aquesta informació de forma pública i transparent.

Som conscients que per ser competitius i perdurar en el temps hem de ser estrictes en l’aplicació dels nostres valors; una em-presa justa que garanteixi la igualtat d’oportunitats no només serà més com-petitiva sinó que també contribuirà a una societat millor.

La nostra rentabilitat com a empresa és directament proporcional a l’aplicació del nostre codi de conducta.

Els exceŀlents resultats del Pla Família, la continuitat del Pla d’Igualtat, l’esforç per estandaritzar les diferents mesures de conciliació que existeixen a l’empresa o l’interès per corregir alguns dels indica-dors del nostre qüestionari de cultura organitzativa ens han portat a propo-sar-nos fer de l’any 2016 l’Any de les Per-sones.

Hem arribat a una plantilla estable de 1.200 treballadors distribuïts de forma equitativa entre Terra i Flota sense dife-rències retributives entre homes i dones, i ens sentim orgullosos de les gairebé

Som una empresa responsable i

ciutadana, que complim amb les

nostres obligacions, i ens apassiona la

nostra activitat.

Una empresa justa que garanteixi la igualtat d’oportunitats no només serà més competitiva sinó que també contribuirà a una societat millor.


6|

200 persones de 20 nacionalitats dife-rents amb les quals convivim, perquè sabem que el món és divers i com més s’assembli la nostra empresa al món, més competitius serem. Per això optem per un criteri inclusiu, treballem junts i amb tots amb l’objectiu d’elevar la qualitat hu-mana de l’organització.

També forma part de la nostra missió contribuir al desenvolupament profes-sional i personal de tots els treballadors i assumim la corresponsabilitat en l’in-crement de la seva taxa d’ocupació. En aquest sentit, vull destacar que més del 83% de la plantilla ha rebut formació, amb una incidència especial en l’aposta pel desenvolupament de competències associades al lloc de treball. Per aquest

motiu hem incrementat les nostres aliances estra-tègiques amb centres de formació com EDEM, es-coles professionals i uni-versitats, perquè estem convençuts de la impor-tància que la formació té en el nostre desenvolupa-ment futur.

Aquest any, més de 3,2 milions de passatgers ens han donat la seva confi an-ça escollint-nos en els seus desplaçaments, ja si-guin d’oci o per treball, en

les rutes de Balears, l’estret de Gibraltar i el Carib. En el transport de mercaderies, els clients també han vist en Baleària el seu principal col·laborador per la fi abili-tat, regularitat i puntualitat de les nostres connexions, amb un tracte personalitzat i molt exigent amb les necessitats particu-lars dels transportistes, la qual cosa ens ha permès arribar als 4,6 milions de me-tres linials de càrrega, gairebé 600.000 més que l’any passat. Ens hem esforçat

a millorar el confort i les prestacions dels diferents vaixells, així com a incrementar l’entreteniment i l’oferta gastronòmica, tot garantint una major satisfacció dels clients, que han reconegut la nostra tasca amb un notable alt.

La nostra vocació de ser-vei va de la mà del respec-te pel medi ambient. Si la millora de la nostra oferta va signifi car un 12% més de milles navegades i un 4,23% més de la ràtio de CO2 emès en funció de les milles navegades, hem es-tat capaços de mantenir el mateix Índex d’Ecoefi cièn-cia (IEB) gràcies a l’increment de l’ocupa-ció i a una navegació més efi cient.

A més, el 2015 ha estat l’any en què la nostra aposta pel gas natural liquat, un combustible més net, s’ha materialitzat. En primer lloc, amb la motorització a gas del motor auxiliar d’un dels nostres vai-xells, però especialment amb l’encàrrec per a la construcció de dos nous ferries propulsats per motors de gas liquat. Un projecte que marcarà un punt d’infl exió en la nostra jove història, per la seva inno-vació i perquè té la pretensió de simbo-litzar tots els nostres valors. Dos vaixells que, a més d’usar un combustible més net i de proporcionar als passatgers uns serveis 3.0, suposaran un pas endavant molt important en el transport marítim a les Balears, aportant millors serveis i més competitivitat.

En compliment dels compromisos amb els nostres grups d’interès social, la nos-tra Fundació ha realitzat prop de 180 ac-tivitats de caràcter cultural, solidari o am-biental en col·laboració amb més de 100 entitats amb fi nalitats socials, culturals i acadèmiques. Aquest any, a més, hem engegat un nou programa, Llotges de

Forma part de la nostra missió

contribuir al desenvolupament

professional i personal de tots els treballadors

i assumim la corresponsabilitat

en l’increment de la seva taxa d’ocupació.

El 2015 s’ha materialitzat la nostra aposta pel gas natural liquat, un combustible més net.

|7

Carta del president

la Cultura, com a evolució lògica d’anys d’impulsar i ajudar a l’intercanvi cultural entre els territoris en els quals operem. Més de 15.000 persones van visitar les prop de 60 exposicions o concerts que es van realitzar a Es Polvorí (Eivissa) o la Casa de la Paraula (Baleària Port, Dénia). El nostre voluntariat segueix la tendència dels últims anys, incrementant-se tant en nombre (8%) com en la participació en les activitats (un 22%).

La nostra estratègia d’internacionalit-zació com a eix de creixement empre-

sarial i d’ampliació de mercat –tenim l’objectiu d’incrementar del 20% al 50% el volum dels trà-fi cs internacionals– passa per consolidar les rutes existents amb el Marroc i entre Miami i les Baha-mes, i obrir noves rutes a Cuba –on ja disposem de l’autorització dels EUA–, la República Dominica-na, Puerto Rico, o al nord d’Àfrica, com Algèria.

Aquest any hem mantin-gut el nostre compromís

amb els proveïdors locals, amb xifres si-milars a l’any anterior. De 63 proveïdors avaluats el 2015 d’acord al nostre Codi de Conducta i Ètica Empresarial, un 18% no va passar l’avaluació, mentre que un 11% va aconseguir la màxima categoria.

Durant aquest any la xifra de negoci del grup ha crescut un 4% fi ns arribar als 291 milions d’euros i l’EBITDA ha assolit els 67 milions d’euros, un 15% més que l’any 2014. L’augment de plantilla ha fet que, entre sous, salaris i càrregues socials, ar-ribem als 32 milions d’euros, amb un acu-mulat des de 2010 de 177 milions d’euros.

Desitjo que entenguem que tot el que una empresa fa (i com ho fa) contribueix a canviar el seu entorn, i que estem obligats a aprofi tar-ho per generar valor i benestar per a la societat. Aquesta és la responsabilitat que guia el nostre esforç: ser una bona empresa per contri-buir a fer una bona soci-etat. Com diria el Quixot: ”Estimem no el que som, sinó allò en què podem arribar a convertir-nos”.

La nostra estratègia d’internacionalització

passa per consolidar les rutes existents

amb el Marroc i entre Miami i les Bahames, i obrir noves rutes al

Carib i el nord d’Àfrica.

La responsabilitat que guia el nostre esforç és ser una bona empresa per contribuir a fer una bona societat.


8|

1Qui som

Título sección

|9


10|

Una naviliera líder

Baleària és una naviliera espa-nyola líder en el transport de passatge i càrrega rodada en

les connexions amb les Balears, un dels operadors més grans de l’estret de Gibraltar i, a més, ofereix serveis al Carib.

Baleària opera els trajectes entre la Pe-nínsula (ports de Barcelona, València i Dénia) i les Illes Balears, a més de ser l’única que connecta aquestes illes entre elles. D’altra banda, a l’Estret manté en servei les línies Algesires-Tànger i Algesi-res-Ceuta.

A més, la naviliera ofereix serveis entre els Estats Units i les Bahames, amb la marca Baleària Caribbean, on projecta un ambiciós pla d’expansió.

La companyia, que es va crear a Dénia (Alacant) el 1998, és, a dia d’avui, un refe-rent de servei, innovació i responsabilitat social en el sector del transport marítim.

La naviliera, que opera en quatre països i compta amb una fl ota de 25 vaixells, entre ferries i fast ferries, està participada per Adolfo Utor (57,5%), president de la companyia, i el grup Matutes (42,5%).

MissióLa missió del grup Baleària és donar res-posta a les necessitats de transport marí-tim de la societat, oferint als seus clients un servei de qualitat i respectuós amb el medi ambient, als seus accionistes una rendibilitat adequada i als seus treballa-dors la possibilitat de desenvolupar-se en l’àmbit professional i personal.

Principals xifres 2015 3,2

milions de passatgers(3,2 el 2014)

680.000 vehicles

(666.000 el 2014)

4,6 milions de m.l.

de càrrega transportada (4,1 el 2014)

16 delegacions(16 el 2014)

1.196 treballadors

(1.067 el 2014)

25 vaixells

(20 el 2014)

15línies

(15 el 2014)

5.319 proveïdors

(5.341 el 2014)

0,16 kg. CO2 /Txmilla Índex

d’Ecoefi ciència de Baleària(0,158 el 2014)

VisióLa visió del grup Baleària és ser un grup navilier líder i en creixement continuat, amb presència global, que es caracte-ritzi per oferir uns serveis de qualitat excel·lent, mitjançant la millora contínua i l’excel·lència en la gestió, i mediambien-talment sostenibles que suposin l’enforti-ment i la creació de vincles entre les soci-etats a les que uneix amb les seves línies marítimes, contribuint al seu desenvolu-pament i progrés.

|11

Qui som

L’estructura de govern de Bale-ària es fonamenta en la legis-lació pròpia de les societats

anònimes respecte a la seva opera-tivitat i es regeix pels seus propis estatuts.

Principals òrgans de govern

Dins d’aquesta estructura, hi ha dos òr-gans que planifi quen, dissenyen estratè-gies i prenen les decisions fonamentals sobre les polítiques laborals, d’inversió o de negoci.

JUNTA GENERAL D’ACCIONISTES

La Junta General d’Accionistes és el màxim òrgan de govern de l’empresa. El seu funcionament està regit pels es-tatuts de la societat. Està integrada per accionistes de reconeguda experiència en el sector del transport marítim i del turisme.

L’accionista majoritari, Adolfo Utor, és també president i conseller delegat de la companyia, i representa la societat en tots els actes compresos en l’objecte social, sense més limitacions que les es-tablertes a la llei, obligant-la amb tots els seus actes i contractes d’administració, disposició i obligació.

CONSELL D’ADMINISTRACIÓ

És l’òrgan superior de govern en la presa de decisions i en la supervisió dels re-sultats i està integrat per persones amb responsabilitats en el funcionament de l’empresa i per consellers indepen-dents. Els membres del Consell d’Admi-nistració, que es reuneixen dues vega-des a l’any, tenen delegades la majoria de les seves funcions en el president i conseller delegat.

Estructura de govern

Altres òrgans de govern

Baleària disposa d’altres òrgans compro-mesos amb la Direcció i que es reuneixen mensualment.

COMISSIÓ PERMANENT

L’objectiu d’aquesta comissió és planifi car i implantar l’estratègia de la companyia, a més d’analitzar i decidir sobre els aspec-tes concrets de l’activitat. La Comissió Permanent està integrada pel president, el secretari general, el director general de Negoci i el director general de Finances.

COMISSIÓ EXECUTIVA

És la comissió encarregada de coordinar la planifi cació i implantació de l’estratè-gia de la companyia. Realitza un segui-ment continuat de les oportunitats, els riscos i els impactes econòmics, socials i ambientals de l’empresa i està composta pels membres de la Comissió Permanent i els directors i responsables d’àrea de la naviliera. La transmissió de les decisions importants al màxim òrgan de la compa-nyia es realitzen a través d’aquesta co-missió o bé directament.


12| Co

nsel

l A

dmin

istr

ació

Com

issi

ó Pe

rman

ent

Com

issi

ó Ex

ecut

iva

Adolfo Utor Martínez | President Víctor Terricabras Balada | Director General de Negoci David Fernández Martínez | Secretari General Ricardo Climent Escriche | Director General Financer Abel Matutes Juan | Conseller independent Juan Lladó Oliver | Conseller independent José Bonet Ribas | Conseller independent Guillermo Alomar Borrás | Director de Flota

Francisco José Carrillo Ros | Director de RH

Malik Alkarea Aboulkassem | Director de Serveis a Bord

Manuel Pérez Villar | Director de Càrrega i delegat de València

Alberto Suárez Magariños | Director tècnic de Flota i Delegat zona Estret

Juan José Serra Mayans | Delegat Zona Eivissa i Formentera

Daniel Tintó Mercadé | Director d’Explotació i delegat de Barcelona i Menorca

José Vicente Herrero Gómez | Director d’Amèrica i Desenvolupament de Negoci

Josep Vicent Mascarell | Director de RSC i Innovació

Pilar Boix Escolies | Responsable de Comunicació

A més, l’empresa compta amb la Comis-sió Directiva, que es reuneix cada tres mesos, i la Comissió de Responsables, dues vegades a l’any, amb la fi nalitat d’in-formar i coordinar l’estratègia i plans de la companyia.

Canvis en l’organització

Direcció d’Explotació de Negoci| Ocupada per Daniel Tintó, es va crear a l’octubre de 2015, amb la fi nalitat d’homogeneïtzar el desenvolupament de les operacions de l’empresa en els diferents ports i establir una estratègia de serveis en mercats nous.

Direcció Amèrica | Al 2015 va haver-hi un canvi al capdavant d’aquesta direcció, que va passar a ocupar José Vicente Herrero.

|13

Qui som

Organigrama

President iConseller Delegat

Direcció General de Negoci Secretaria General Direcció General de

Finances

PassatgeMàrqueting

ComunicacióAtenció al Client

Vendes

CàrregaCargo

CarguaTransbalia

FlotaTècnic FlotaDPA / CSO

Delegació FlotaVaixells

Direcció Amèrica

Direccions de zonaEstret

Balears

Península

Àrees de suportRecursos Humans

Sistemes d’InformacióRSC i Innovació

QualitatServeis a Bord

Jurídic

Finances i Administració

Adolfo Utor, president de Baleària


14|

Premis i reconeixements

IEEEl 2015, la Fundació Baleària va rebre la Menció Producció Cultural Sant Jordi de l’Institut d’Estudis Eivissencs (IEE) pel ci-cle ‘Un Mar de Paraules’ que va realitzar la Fundació durant el 2014. L’IEE va des-tacar que les activitats d’aquest cicle van incrementar l’oferta cultural de l’illa i van suposar un fort vincle en la relació entre Dénia, València i Eivissa, ajudant a la recu-peració dels seus llaços històrics.

KPMGEl director general de Finances de Baleà-ria va ser reconegut com un dels 100 Millors Financers de l’Any per la revista Actualidad Económica, que elabora el rànquing a través de l’auditora KPMG.

El president de Baleària, Adolfo Utor, recull la Menció Sant Jordi de l’IEE.

|15

Qui som

Dins de l’estratègia de RSC, la companyia continua cada any renovant la seva partici-

pació en iniciatives d’entitats de ca-ràcter integrador i representatives dels territoris on opera, a escala na-cional i internacional.

Principals plataformes i entitats a les quals està adherida BaleàriaASOCIACIÓN NAVIERA ESPAÑOLA (ANAVE)

Adolfo Utor va ser president d’ANAVE entre el 2009 i juny de 2015, i poste-riorment presideix la comissió de línies regulars.

ASOCIACIÓN DE INGENIEROS NA-VALES Y OCEÁNICOS (AINE)

El president de Baleària forma part de l’alt consell consultiu d’aquesta associa-ció de professionals sense ànim de lucre.

ASOCIACIÓN VALENCIANA DE EMPRESARIOS (AVE)

AVE és una associació de caràcter volun-tari i sense ànim de lucre que aglutina a 100 dels empresaris més destacats de les tres províncies de la Comunitat Va-lenciana, entre els quals es troba el presi-dent de Baleària, Adolfo Utor.

BUREAU VERITAS

La companyia forma part del consell na-val espanyol de Bureau Veritas, líder mun-dial en assajos, inspecció i certifi cació.

Aliances amb organitzacions

CÍRCULO DE EMPRESARIOS DE LA MARINA ALTA (CEDMA)

El president de Baleària forma part de la direcció d’aquesta entitat, una fede-ració d’àmbit comarcal integrada per 11 associacions empresarials de diversos sectors.

CONFEDERACIÓN ESPAÑOLA DE ORGANIZACIONES EMPRESARIALES (CEOE)

Baleària està integrada a la junta de la Confederación Española de Organiza-ciones Empresariales; el president de Baleària va presidir fi ns a juny de 2015 el Consejo del Mar, que forma part d’aques-ta confederació.

EUROPEAN COMMUNITY SHIPOWNERS’ ASSOCIATIONS (ECSA)

Entitat que agrupa el 42% de la fl ota mundial; el president de Baleària, Adolfo Utor, va ser membre del seu consell.

EXCELTUR

La naviliera forma part d’aquesta associ-ació sense ànim de lucre formada per 25 de les més rellevants empreses de tota la cadena de valor turística d’Espanya.

FUNDACIÓN CONEXUS

Organització empresarial privada, sense ànim de lucre, que neix com a punt de tro-bada de persones i empreses de les comu-nitats valenciana i madrilenya amb la fi na-litat d’estrènyer llaços econòmics, socials i culturals entre ambdues comunitats.


16|

FUNDACIÓN ÉTNOR

Organització sense ànim de lucre que té la fi nalitat de promoure el reconeixe-ment, difusió i respecte dels valors ètics implícits en l’activitat econòmica i en la qualitat de les organitzacions i insti-tucions públiques i privades; Baleària for-ma part del seu patronat.

FUNDACIÓ TURISME PALMA 365

Entitat pública sense ànim de lucre for-mada per l’Ajuntament de Palma, l’Auto-ritat Portuària de Balears i 28 empreses privades, entre les quals es troba Baleà-ria, que en forma part com a patró.

MESA TURISMO NACIONAL

El president de Baleària és membre de la Mesa de Turismo Nacional, un grup de trobada, diàleg i creació d’estats d’opinió format per personalitats del sector privat turístic espanyol.

PACTO MUNDIAL DE LAS NACIONES UNIDAS

Baleària, des de 2011, i la Fundació Ba-leària, des de 2012, estan adherides a la Red Española Pacto Mundial (Global Compact), una iniciativa proposada per les Nacions Unides mitjançant la qual les empreses es comprometen de forma vo-luntària a regir les seves accions en uns principis basats en drets humans, labo-rals, mediambientals i de lluita contra la corrupció. Aquest serà el seu quart Infor-me de Progrés que presenta a través de la Memòria de Sostenibilitat, i a través del qual manifesta la voluntat de seguir ad-herida a aquesta iniciativa.

Participació i compromís

Des dels seus inicis, Baleària col·labora amb entitats i organitzacions represen-tatives de caràcter sectorial o intersecto-rial com universitats u organitzacions no governamentals, entre d’altres. Aquesta participació implica dedicació, compro-mís amb altres actors i cerca de millores i avanços per a les persones i els territoris on la companyia opera.

|17

Qui som

Internacionalització

Un dels eixos estratègics prio-ritaris de la companyia per fer créixer el projecte em-

presarial passa per implantar-se en altres mercats exteriors. Baleària disposa de capacitat econòmica i tècnica per consolidar-se com a un operador global.

Entre els reptes de Baleària fi gura in-crementar fi ns al 50% la facturació procedent dels tràfi cs internacio-nals, que actualment suposa gairebé el 20%. En aquest sentit, l’estratè-gia d’internacionalització del Grup té com a principal pla de futur l’expansió al Carib, en països com les Bahames, Puerto Rico, República Dominica-na o Cuba, així com al nord d’Àfrica.

Projectes per a CubaLLICÈNCIES TRÀFICS MARÍTIMS

El 2015 el govern dels Estats Units va atorgar a Baleària les dues llicències ne-cessàries per part de les autoritats nord-americanes per poder operar tràfi cs ma-rítims entre els Estats Units i Cuba. Tot i això, per poder iniciar les connexions queda pendent l’autorització per part del govern cubà.

PROJECTE TERMINAL DE FERRIES A L’HAVANA

A més, Baleària va presentar al setem-bre a les autoritats cubanes un projecte d’inversió de gairebé 35 milions d’euros per a la construcció d’una terminal per operar ferries que realitzin rutes amb al-tres països, a més d’una xarxa de barques solars que comuniquin diferents punts de la badia de l’Havana. Baleària pretén exportar a Cuba el seu model de negoci consolidat ja a Espanya, i que es basa en el tràfi c combinat de passatge, vehicles i càrrega rodada.

Aquest projecte té com a objectiu contri-buir al desenvolupament econòmic i so-cial de l’Havana i de Cuba, atenent a cri-teris de sostenibilitat i innovació. A més, la proposta pretén integrar el port a la ciutat i facilitar les connexions marítimes regulars de Cuba amb la resta del Carib.


18|

2La nostraser resp

Título sección

|19

a formade ponsables

20| El principal actiu de la companyia són els treballadors

i, per això, s’aposta per unes relacions laborals adequades i estables en un marc d’igualtat d’oportunitats que permetin créixer professionalment. A més, l’estabilitat laboral basada en la competitivitat, depèn de l’actitud i compromís dels treballadors i de la inversió en formació i innovació de l’empresa.

Person

La nostra forma de ser responsables

Els nostres

|Valors

Título sección

|21

nes

Anya Pamart, primera ofi cial del Maverick


22|

Baleària treballa per aconse-guir la satisfacció i el compro-mís de tot el seu equip humà

fomentant la igualtat, la participa-ció, el treball en equip i el desen-volupament professional, a més de l’orgull i el sentiment de pertinença al projecte.

Tots els treballadors que formen part de Baleària estan coberts per un conveni col·lectiu. A més, la companyia dóna su-port al dret a la llibertat d’associació i el reconeixement del dret a la negociació col·lectiva. Les eleccions sindicals de Flo-ta celebrades en 2015 van donar com re-sultat un comitè compost per 5 delegats d’UGT, 4 delegats del SAME i 4 de CCOO. Als centres de Terra que disposen de representació unitària dels treballadors, tots corresponen al sindicat UGT.

El percentatge d’alts directius* proce-dents de la comunitat local en llocs on es desenvolupen operacions signifi cati-ves** és de 69,2 %.

L’any 2015 es va avaluar un centre de treball en matèria de riscos relacionats amb la corrupció i es va detectar diver-sos casos on s’estava infringint el Codi de Conducta en relació amb l’acceptació de regals per part de diversos empleats. Es van posar els mitjans per corregir-ho i evitar que tornés a passar. No va haver-hi cap demanda judicial per corrupció con-tra la companyia.

L’equip de Baleària

*S’entén per alt directiu tot aquell que té responsabilitats de direcció i forma part dels comitès d’alta direcció de l’empresa. /**Les operacions signifi catives són aquelles que es duen a terme en cadascuna de les delegacions de Baleària.

Total treballadors 20151.196

Distribució segons edat i gènere< 20 20-30 30-40 40-50 50-60 > 60

1,8% 22,7% 44,0% 23,5% 6,9% 1,1%

3,7% 21,1% 32,0% 20,4% 19,7% 3,1%Dones

Homes

DonesHomes

TERRA

Distribució equivalent al personal per categoria laboral i gènere

Dones

Homes

Dire

ctiu

s

Cap

s

Res

pons

able

s

Tèc

nics

Adm

inist

ratiu

s O

pera

ris

0% 0,7% 5,1% 17,1% 77,0%

5,5% 4,1% 10,3% 18,6% 61,5%

DonesHomes

Dones

Homes

Dire

ctiu

s

Cap

s

Res

pons

able

s

Tèc

nics

Adm

inist

ratiu

s O

pera

ris

0% 8% 2% 12% 78%

9,6% 9,9% 7,5% 25,9% 47%

DonesHomes

FLOTA

Perfi l

Terra

48,5% | Dones 51,5% | Homes

593Terra

(49,6%)

603Flota

(50,4%)

Flota

13,5% | Dones 86,5% | Homes

|23

La nostra forma de ser responsables. Persones

Pràctiques laborals

RETRIBUCIÓ SALARIAL

Pel que fa a la retribució salarial a Baleà-ria, no hi ha diferències retributives entre homes i dones, i el salari base és el mateix en cada categoria i per a tots dos casos.

Relació entre el salari inicial estàndard i el salari base aplicat a Baleària

Terra | 1,95% Flota | 2,6%

TIPUS DE CONTRACTECONTRACTES FIXES 2014 2015

Terra 127 305

Flota 125 134

*Dades extretes sobre la plantilla total de treballadors. No es pot aportar la dada sobre la plantilla mitjana perquè no seria una dada real. De la mateixa manera, la dada de per-sonal amb contracte temporal no correspon amb la reali-tat a causa de les característiques de l’activitat, ja que un mateix treballador pot tenir diversos contractes temporals en un any.

NOMBRE D’ALTES REGISTRADES

2014 2015

Núm. llocs nova creació consolidada 5 5

Núm. llocs obra i servei 29 77

Núm. llocs per substitució (interinatge) 13 29

Núm. llocs per baixa de maternitat 4 8

Altres eventual 73 94

Ordinari indefi nit 4 9

Amb discapacitat a temps complet - 1

Total noves contractacions reals 128 223

ÍNDEX D’ABSENTISME

Índex d’absentisme de contingències comuns | 2,44% (2,36% en 2014)

Índex d’absentisme de contingències professionals | 0,63% (0,41% en 2014)

NOMBRE DE BAIXES REGISTRADES SEGONS GÈNERE I GRUP D’EDAT

Dones Homes

< 20 7 13

20-30 35 33

30-40 45 40

40-50 24 14

50-60 1 9

> 60 0 0

Total 112 109

CONTRACTACIÓ PER ORIGEN

El 2015, la plantilla d’origen estranger va ser de 156 persones, dels quals 122 eren homes i 34 dones.

Per països

El Marroc | 25% Hondures | 14,1%Romania | 10,3% Altres 25 nacionalitats | 50,6%


24|

La companyia fomenta el des-envolupament professional dels treballadors mitjançant

programes de formació contínua adequats als seus llocs de treball. Per Baleària és molt important la permanent actualització de conei-xements i el grau de capacitació pro-fessional de la plantilla.

L’Escola d’Empresa de Baleària (EdEB) dóna resposta a les necessitats de forma-ció de tota la plantilla que forma part de la companyia, i posa a la disposició d’altres empreses i treballadors la seva experièn-cia amb la fi nalitat d’utilitzar el talent exis-tent per generar més talent i incrementar la competitivitat de les empreses.

L’EdEB disposa d’un sistema propi per al disseny de les accions formatives ba-sat en la identifi cació del problema a re-soldre, els objectius de l’impacte que es desitgen aconseguir i les competències professionals associades als llocs de tre-ball objecte de formació.

Dades de formació 2015

HORES DE FORMACIÓ PER CATEGORIA LABORAL

2014 2015

Directius 41,95 43,78

Caps 29,69 23,72

Responsables* - 39,60

Tècnics 28,03 24,98

Administratius/Operaris 15,61 11,45

*L’any 2014 els caps i responsables s’incloïen en la mateixa categoria (comandaments)

Escola d’Empresa de Baleària (EdEB)

Resultats globals 1.026

(83,41%)treballadors formats (816 - 76,6% al 2014)

338.895€inversió total en formació

(302.824€ al 2014)

232,44€inversió per participant

(371,1€ al 2014)

18.287hores totals de formació

(16.580 al 2014)

674homes

352dones

(487 i 329 al 2014)

MITJANA D’HORES DE FORMACIÓ PER GÈNERE

2014 2015

Dones 25,2 17,9

Homes 15,5 17,2

Total 15,6 17,5

|25


201416.580

201518.287

6.979 (42%) 7.882 (48%) 1.719 (10%)

7.378 (40,3%)7.359 (40,2%) 3.437 (18,8%)

113 (0,6%)

TEMÀTIQUES FORMATIVES

Augmenta la participació en prevenció de riscos laborals, formació marítima, administració, màrqueting i comunicació, compliment legal i gestió empresarial.

El 2015, el 100% dels membres de l’òrgan de govern i el 19% del total de la plantilla van ser informats sobre polítiques i pro-cediments de l’organització per a la lluita contra la corrupció.

Durant el 2015, un total de 23 persones van rebre capacitació sobre els proce-diments de l’organització en matèria de drets humans.

2014 2015

Idiomes 19,56% 18,95%

Prevenció de riscos laborals 12,35% 16,26%

Formació marítima 14,43% 16,20%

Formació específi ca d'empresa 14,63% 13,04%

Gestió empresarial 5,27% 10,63%

Compliment legal 6,47% 9,51%

Hosteleria i turisme 8,46% 6,58%

Administració 2,00% 4,96%

Habilitats directives i personals 5,88% 1,69%

Informàtica 10,74% 1,55%

Màrqueting i comunicació - 0,66%

2014 2015

Directius 0 41 41 0 33 33

Caps 24 92 116 9 30 39

Responsables* - - - 18 66 84

Tècnics 40 51 91 55 112 167

Administratius/Operaris

265 303 568 270 433 703

Total 329 487 816 352 674 1.026

Cursos Participants Hores

2014 2015 2014 2015 2014 2015

EdEB 21 10 43 43 1.778 937

Altra 24 26 69 68 2.980 3.290

Total 45 36 112 111 4.758 4.227

HORES DE FORMACIÓ PER METODOLOGIA presencial online mixta a distància

E-learning (EdEB)

Pel que fa la plataforma pròpia de l’EdEB, es pot observar un descens en la quanti-tat de cursos realitzats respecte al 2014.

NOU WEB DE L’EDEB

Durant el 2015 es va estrenar el nou portal web amb una imatge més mo-derna i una navegació més intuïtiva per a l’usuari. Aquest espai mostra informa-ció sobre els cursos de formació en les seves diverses modalitats i, estructurats en diferents categories, els projectes que l’escola té en marxa per millorar la formació contínua i les notícies més des-tacades. A més, els alumnes de l’escola formen part d’un campus virtual, on s’ofereix la informació més personalit-zada sobre el curs en el qual s’ha inscrit, temàtiques i documentació necessària d’aquest.

PLANTILLA FORMADA PER CATEGORIA LABORAL I GÈNERE

*L’any 2014 els caps i responsables s’incloïen en la mateixa categoria (comandaments).


26|

Sistema de Gestió de l’Exercici LaboralEl Sistema de Gestió de l’Exercici Laboral (SGEL) és una eina que avalua l’acompli-ment professional de la plantilla i la seva missió és realitzar un seguiment de cada treballador en la resolució de les seves tasques diàries, la seva actitud i el seu alineament amb els valors de la compa-nyia, posant l’accent en les competènci-es per al desenvolupament de les seves funcions.

Tots els treballadors de l’empresa, excep-te els tripulants que provenen d’agències de contractació, estan inclosos dins del SGEL i són avaluats periòdicament pels seus responsables.

Plantilla avaluada mitjançant el SGEL el 2015

Terra | 54,1% Flota | 61,2%

Els resultats dels plans d’acció del SGEL s’utilitzen per confi gurar el pla de formació de 2016.

Pla d’acollidaAl desembre del 2015 es va engegar un nou pla d’acollida, en el qual es van modi-fi car continguts i procediment. A més, es va establir com a obligatori per a tota la plantilla i va passar a formar part del pro-cés de selecció de l’empresa.

Amb el pla d’acollida es vol donar a co-nèixer el propòsit de l’empresa (missió, visió i valors), les regles de conducta i la fi losofi a de l’empresa. El pla implica un procés de seguiment i de gestió dirigits a millorar la cohesió i el compromís de tots els que formen part de Baleària.

|27


Bitllets bonifi cats per a treballadors

2014 2015

Treballadors i acompanyants que han viatjat

213 228

Bitllets emesos 873 991

Abonaments 2.426 2.983

Club del treballador

El 2015 es van incloure 20 nous establi-ments (allotjaments, centres esportius, de medicina, estètica o oci…) en els quals els treballadors de Baleària podien gaudir de diferents avantatges o descomptes.

Pla Família de Baleària

Al 2015 es va engegar el Pla Família de Ba-leària, un programa dirigit a treballadors de la naviliera amb familiars amb disca-pacitat al seu càrrec. Aquest projecte es va dur a terme a través de la Fundación Adecco. Els seus consultors especialistes en discapacitat i integració social van as-sessorar i orientar aquests treballadors i el seu entorn familiar i social.

En aquest primer any pilot, es van bene-fi ciar tres fi lls amb algun tipus de discapa-citat de tres treballadores d’Algesires, als que es va facilitar un pla d’acompanya-ment personalitzat segons edat i carac-terístiques personals, proposant accions en cinc àrees d’intervenció: mèdica, fami-liar, social, formativa i laboral.

Fons social de Flota

Els treballadors de Flota disposen d’un fons social, inclòs en el seu conveni col-lectiu, segons el qual es destina una part de la massa salarial a millores socials que ofereix l’empresa i gestionen els repre-sentants dels treballadors.

Fons social Flota 2015

Benefi ciaris | 162 persones Quantitat | 108.852,58€Destinació | Cobrir part de l’assegurança de salut de tots aquells que ho van sol·licitar i dels seus familiars.

Benefi cis socials estàndard


28|

Conciliació familiar i laboral

2014 2015

S’han acollit a permisos parentals 19 15 21 20

Han tornat a ocupar el mateixlloc de feina després del permís

19 15 21 20

Continuen a l’empresa 12 mesosdesprés del permís

19 15 18 18

Pla d’igualtatSi bé l’any 2014 es van engegar els me-canismes necessaris per dur a terme les iniciatives del pla d’igualtat, durant 2015 es va seguir treballant en aquesta línia, realitzant un seguiment de cada acció per controlar així el seu correcte funcio-nament.

Baleària compta amb el compromís, des de la Direcció de la companyia, amb la igualtat i la no discriminació com a motor fonamental per assolir la implicació de la plantilla en aquesta àrea i aconseguir d’aquesta manera una millora del clima laboral, una optimització de les capa-citats i potencialitats de tota la plantilla i, per tant, de la millora de la qualitat de vida i de l’augment de la productivitat.

|29


El personal de Baleària disposa de diferents eines de comuni-cació interna per informar-se

de l’actualitat de la naviliera, que a més tenen com a objectiu implicar i cohesionar els treballadors i poten-ciar el bon clima laboral.

Revista interna en paper (‘InBaleària’)

Durant el 2015 se’n van editar tres nú-meros. Com a novetat, es va modifi car la seva forma de distribució i, en lloc d’en-viar-les per correu postal al domicili dels treballadors, es van fer arribar al lloc de treball per estalviar costos i optimitzar el temps d’enviament.

Intranet

Durant el 2015 es van publicar 296 notí-cies amb novetats de la companyia. Les més vistes es van referir a temes relaci-onats amb les persones (com a esdeve-niments i entrevistes a treballadors), així com amb la fl ota.

Mitjana mensual d’usuaris| 600 persones

Hemeroteca ‘online’

De dilluns a divendres, s’envia als direc-tors i responsables un resum de les prin-cipals notícies sobre Baleària aparegudes als mitjans de comunicació online i a la premsa escrita de Balears. A més, s’in-clouen notícies sobre la competència, el sector o l’actualitat econòmica.

El 2015 es va implantar l’ús de la platafor-ma Augure, que a més de facilitar l’envia-ment del resum diari, permet arxivar i classifi car les notícies per analitzar la pre-sència de Baleària als mitjans.

Correu electrònic i bases de dadesEl personal també té accés a diferents bases de dades, que contenen la infor-mació i documentació necessària per al funcionament o operativitat dels dife-rents equips. El correu electrònic també s’utilitza per enviar circulars internes.

Comunicació interna

30|

Baleària és una empresa orientada als clients amb

l’objectiu d’oferir-los uns serveis de qualitat que garanteixin la seva seguretat i satisfacció, a més d’establir amb ells unes relacions honestes, respectuoses, duradores, amb un tracte personalitzat i proper.


Els nostres

|Valors

Clients

Título sección

|31

s


32|

Polítiques, col·laboració, formació i responsabilitats

Baleària desenvolupa la seva activitat prioritzant la seguretat marítima, la pre-venció de la contaminació, la protecció i la satisfacció dels clients. Tot això es duu a terme a través de:

La implantació de polítiques dirigides a la detecció i eliminació dels riscos propis associats a les persones, els vaixells i la contaminació ambiental.

La cooperació amb tots els actors rela-cionats amb la seva activitat amb la fi na-litat de mantenir els més alts estàndards en seguretat i protecció.

La consecució de programes de forma-ció dirigits a la millora contínua i el perfec-cionament de l’acompliment de la seva activitat.

L’assegurament d’aquests principis mitjançant l’establiment de responsabili-tats, tant a bord com a terra.

Informació de serveis

Tots els vaixells de Baleària disposen d’instruccions de seguretat a bord. A més, també es donen indicacions de se-guretat d’alguns productes de venda a bord, si aquests ho requereixen, i s’indica l’eliminació d’aquells que poden tenir un impacte ambiental o social.

En compliment de la normativa nacional existent, Baleària no ven tabac ni alcohol a partir d’una certa graduació a bord dels vaixells que naveguen en aigües naci-onals. En les línies internacionals, com Algesires-Tànger, sí que està permesa la venda d’aquests productes.

Compromís amb la qualitat:seguretat i protecció

Gestió de riscos de la seguretat

A causa del tipus d’activitat que desenvo-lupa la companyia, la qualitat i la segure-tat són aspectes especialment rellevants. Els riscos més importants són els relaci-onats amb la seguretat a bord; per evi-tar-los, la naviliera compta amb personal altament qualifi cat i degudament format en aquesta matèria. A més, la tripulació realitza la formació pertinent, i existeix un pla de prevenció de riscos laborals, així com diversos sistemes legislatius que cal complir de manera obligatòria. Els controls de qualitat, tant a bord com en terra, són realitzats amb exhaustivitat per evitar riscos.

Exercicis de protecció el 2015

| Baleària va col·laborar en els exercicis MNEX 15 SP (amb l’OTAN) i FLOTEX 15 (Armada Española, agències de seguretat i FCSE) juntament amb altres 450 vaixells amb resultats altament satisfactoris. L’objectiu d’aquests exercicis periòdics és la coordinació entre agències davant diferents incidències dels vaixells al mar.

Exercicis de seguretat el 2015

| Es van realitzar diversos exercicis de seguretat i salvament en els ferries Abel Matutes i Bahama Mama en col·laboració amb Salvament Marítim. Els exercicis consistien en simulacres d’incidents o accidents en el mar de diferent naturalesa i, si escau, la posterior evacuació d’afectats via helicòpter. A més, el ferry Martín i Soler va realitzar un simulacre de desplegament del MES (element de salvament marítim) d’estribord amb la participació de la tripulació.

|33

La nostra forma de ser responsables. Clients

En els serveis a bordEl 2015 es va fer especial èmfasi a optimit-zar la comunicació de l’oferta de serveis a bord perquè els passatgers tinguessin un millor coneixement d’aquests. En els vaixells, la comunicació de les opcions d’oci i restauració es va fer a través de fl yers i millores en la cartelleria, men-tre que es va redissenyar de forma més atractiva l’apartat de serveis a bord del web i es van ampliar les opcions de re-serva d’acomodacions en la venda online.

Millores als espais dels vaixells

Al Poeta López Anglada es va fer una revisió completa del motor principal de babord.

Es va adaptar la coberta exterior del fast ferry Ramon Llull per al seu ús com a punt de restauració, zona de fumadors i zona lúdica i, convenientment separada, l’acomodació per a les mascotes.

A les zones de mascotes d’alguns vaixells, es van substituir les gàbies de plàstic per gàbies fi xes d’alumini i es va posar el servei de música clàssica per a mascotes.

Es va tancar la terrassa del ferry Sicília amb l’objectiu de protegir-la de les inclemències temporals, i es va posar en marxa el servei wifi .

Es van habilitar noves butaques al Passió per Formentera.

Al Nápoles es va es va obrir un nou saló de butaques superiors, el servei de barbacoa a les cobertes exteriors i el restaurant Trattoria.

En diversos ferries van començar a funcionar nous restaurants a la carta.

Millores per als clients

Millores a terra

Les novetats pel que fa a les instal·lacions de terra durant 2015 van ser principal-ment les pèrgoles bioclimàtiques i la nova tenda Ship&Shop a Baleària Port (Dénia), el fi nger instal·lat a la delegació d’Alcúdia i els nous quioscs de venda automàtica per la línia Eivissa-Formentera.

Nou saló de butaques del Passió per Formentera

Restaurant a la carta de l’Abel Matutes


34|

El departament comercial va dur a terme acords destinats a la realització d’accions pro-

mocionals durant 2015 sota la mo-dalitat de co-branding, la qual cosa va permetre sumar esforços per a la promoció turística i millorar el posi-cionament de marca.

Baleària també va estar present en diver-ses fi res i jornades directes en els punts de promoció turística i va participar en accions promocionals relacionades amb l’organització de press trips i fam trips.

Acords destacatsAGÈNCIA DE TURISME DE LES ILLES BALEARS (ATB)

És una organització depenent del Go-vern Balear que busca recolzar el turis-me de Balears, principalment a l’exterior, i amb la qual Baleària va col·laborar en 2015 tenint presència en el stand de les Illes Balears de Fitur, a més de participar en workshops, viatges de premsa i en una campanya publicitària de co-màrqueting que potenciava viatjar a les Balears amb vaixell, tot ressaltant la seva oferta cultu-ral, esportiva i gastronòmica amb l’objec-tiu de comunicar productes turístics que ajudin a desestacionalitzar el turisme.

LEVANTE U.D.

Al 2015, Baleària es va convertir en patro-cinador ofi cial del Levante U.D., amb qui ja col·laborava en anys anteriors, la qual cosa va permetre que el logo de Baleà-ria es mostrés en la samarreta d’aquest equip de futbol de Primera Divisió. D’altra banda, els socis del club es van poder be-nefi ciar d’una oferta exclusiva en Baleà-ria.

Accions comercials

CHEFS(IN)

La naviliera i Chefs(in), l’agrupació de xefs d’alta cuina de Balears, van signar un acord per promocionar la gastrono-mia de les illes conjuntament, i facilitar la mobilitat dels xefs entre les illes i amb la Península per a l’assistència a cursos, en-tre d’altres.

ESDEVENIMENTS ESPORTIUS

Durant 2015, Baleària va oferir descomp-tes especials als participants en certes competicions esportives, i va col·laborar amb diversos organitzadors d’aquest ti-pus d’esdeveniments, com EliteChip.

Club de fi delitzacióde BaleàriaSocis 2015

180.046 | Augment del 10%

Es van posar en marxa nous avantatges:Es va premiar als socis més fi dels amb

un viatge en una línia en la qual no acos-tumen a viatjar.

Es va implantar la via preferent a la de-legació de Palma.

Es van incloure nous establiments col-laboradors i es van renovar els avantat-ges oferts en altres.

|35


Baleària Fun&Music

L’any 2015 va ser el quart any consecu-tiu en el qual es va dur a terme el Bale-ària Fun&Music, que combina els ser-veis d’oci i entreteniment a bord per als passatgers amb fi nalitat comercial amb accions d’imatge al costat dels diferents partners que col·laboren amb esdeveni-ments especials en els vaixells durant la temporada alta.

Com a novetat principal, en 2015 es van oferir noves opcions de diversió a bord, com a sessions de màgia en les travessi-es nocturnes o activitats saludables en les cobertes exteriors. Seguint la línia de l’any anterior, en la part d’oci es va realit-zar animació turística familiar i entreteni-ment infantil.

També es va engegar el programa Sessions Cafè Cultural, amb actuacions a bord d’artistes col·laboradors, o el Sum-mer Bier Fest. A més, es va llançar la pro-gramació de cinema a la carta a través d’una aplicació mòbil de descàrrega a bord anomenada Smart Fun que va estar disponible en el vaixell Nissos Chios.

Esdeveniments musicals

Accions amb les marques Coca-Cola y Estrella Galicia.

Concert Musicaula + Europa FM, amb actuacions tots els divendres.

DJ en la ruta Dénia-Eivissa.Cicle d’acústics de bandes de Balears.Festes per a grups d’estudiants. Col·laboracions amb Space, Elrow,

Eivissa Roots i Mallorca Roots oferint esdeveniments musicals que cobrien estils tan variats com la música electrònica, pop, rock, indie o música del món, amb el que es va buscar satisfer tots els públics. Alguns dels noms d’artistes destacats van ser Dorian, Els Amics de les Arts, The Prussians, The Parrots o Xoel López.

Dades 2015

Esdeveniments | En 70 trajectes Passatgers | 30.000Noves línies amb esdeveniments | En alguns vaixells de la ruta Algesires-Ceuta

Concert a bord d’un vaixell, dins del programa Baleària Fun&Music


36|

Satisfacció del client

Enquestes de satisfacció

Per conèixer la satisfacció dels clients, Baleària realitza enquestes telefòniques i personals mitjançant mostreig aleato-ri després de cada etapa de temporada alta (Nadal, Setmana Santa i estiu) en els ferries amb més afl uència.

PERFIL DEL CLIENT

Edat mitjana

41,8 | La línia amb una edat mitjana més baixa és Eivissa-Formentera (37,9), mentre que la més alta és Barcelona-Alcúdia-Ciutadella (44,5).

Sexe

50,7% | Homes 49,3% | Dones

Residència

11,9% | Ceuta 19,1% | Balears 68,9% | Resta

VALORACIÓ PER VAIXELLS

Puntuació global de la fl ota al 2015

8,3 | Superior a l’any anterior (7,9) i la xifra més alta fi ns al moment.

En general, tots els vaixells de la fl ota van estar valorats positivament amb valors que superen els 7,5 punts. Entre els vai-xells més ben valorats hi havia el Bahama Mama (8,9), els Maverick (8,9) i el Poeta López Anglada (8,7).

BALEÀRIA CARIBBEAN

Per primera vegada es van incloure a l’estudi enquestes als clients de Baleària Caribbean. En aquest cas, l’índex de satis-facció va ser lleugerament més baix (7,8) i el de fi delitat també (un 8,6 tornaria a viatjar amb Baleària Caribbean). En con-

Resultats globals 8

Satisfacció general (7,55 al 2014)

6,4Relació qualitat-preu

(6,8 al 2014)

96%Probabilitats de tornar a viatjar amb Baleària

(94,1% al 2014)

8,9Satisfacció amb el sistema de reserves

(8,5 al 2014)

7,6Satisfacció estacions marítimes

(7,7 al 2014)

8,8Satisfacció amb el personal a bord

(8,7 al 2014)

traposició, la satisfacció amb la relació qualitat-preu va ser de 7,9, molt més alta que en els clients que utilitzen les línies d’Espanya.

COMPETÈNCIA

A més, en les últimes enquestes també es van incloure preguntes sobre la com-petència, de les que es desprèn que el 75% dels viatges que van realitzar els clients, els van fer amb Baleària.

SERVEIS A BORD

Cal destacar també el salt quantitatiu dels serveis d’entreteniment a bord, que van passar del 6,3 al 2014 al 7 al 2015. També es va incrementar el percentatge de passatgers que van utilitzar els serveis de restauració a bord, amb un 45,3% en-front del 39,9% de l’exercici anterior.

|37


Enquestes ‘online’

Al 2015 es va acabar d’implantar un sis-tema d’enquestes automàtiques online, que s’envien al correu del client entre 24 i 48 hores després del viatge, la qual cosa permet obtenir una resposta immediata sobre les percepcions del viatge en ge-neral i dur a terme millores de forma més ràpida, si es requereix.

Mystery passengerDurant les etapes de temporada alta es duen a terme consultories mitjançant el mètode de mystery passenger. De forma anònima equips de professionals viatgen a bord dels vaixells valorant el ci-cle de servei ofert als clients. Les xifres indiquen el grau en què els processos de servei de Baleària compleixen amb els estàndards de servei establerts per la consultora SGS.

Es van avaluar les diferents fases del ser-vei ofert:

Reserva: compra online i telefònica.Estació marítima: taquilles i informació

i sales d’espera.Sortida i arribada: embarcament i des-

embarcament (a peu o amb vehicle).Serveis a bord: acomodació, cabines,

zones comunes, restaurants, bars, boti-gues, animació, cinemes i serveis al pas-satger.

Resultats 2015

Van millorar les valoracions sobre la com-prar online i telefònica, les taquilles i in-formació ofertada, l’embarcament a peu i amb vehicle, l’acomodació, els restau-rants, les botigues i el cinema.

2014 2015

Reserva 91,4% 92,7%

Estació marítima del port d’sortida 89,4% 90,7%

Sortida 78,0% 84,0%

Serveis a bord 79,6% 82,9%

Arribada 76,4% 80,9%

Estació marítima del port d’arribada 86,3% 85,7%

Total 81,5% 84,4%

Nombre total de queixes rebudes2012

2.832

20132.216

20142.244

20151.834

Atenció al Client

El departament d’Atenció al Client és l’encarregat de gestionar i solucionar les reclamacions o disconformitats que els clients fan arribar mitjançant diferents canals (web, correu electrònic, enquestes, xarxes socials, reclamacions ofi cials…).

A més, el departament treballa per ga-rantir que els problemes ocasionats no es tornin a repetir.

Queixes per cada mil passatgers

2012 | 1,11 2013 | 0,832014 | 0,75 2015 | 0,61

El descens de les queixes ha estat cons-tant en els últims anys, tant en xifres totals com percentuals. En 2015 va des-tacar el descens de reclamacions per canvis de vaixell, hora de sortida o port, així com de les relacionades amb el trans-port de mascotes, gràcies a la millora de les instal·lacions dels animals que viatgen a bord.


38|

Càrrega

Baleària disposa d’una llarga experiència en el transport de grans volums de merca-

deries, tant en vaixells ro-pax com en vaixells exclusius de càrrega. La naviliera ha contribuït al concepte de just in time amb serveis fi ables, diaris i de màxima puntualitat, que han permès millorar les provisions i optimitzar la cadena logística de les empreses.

Les característiques tècniques dels fer-ries i de les seves bodegues faciliten el transport de vehicles de càrrega auto-propulsada.

| El 70% dels embarcaments es van efectuar amb conductor a bord.

Metres linials transportats al 2015

Balears | 3.640.245 - 79,1%Estret | 961.632 - 20,9%

Tant a la zona de Balears com en la de l’estret de Gibraltar es va registrar una evolució positiva respecte a 2014, incre-mentant-se en un 12% i un 10% la càrre-ga rodada respectivament.

Ràtio de metres linials per milla navegada durant 2015 | 6,29Pel càlcul d’aquesta ràtio s’ha tingut en compte únicament els ferries ro-pax i ro-ro.

Més serveis des de Barcelona

Durant 2015 es va mantenir el servei diari des de Barcelona amb Eivissa i amb Ciu-tadella. En el primer cas es va respondre a la demanda dels clients i en el segon es va millorar el servei amb Menorca refor-çant el servei interinsular entre Alcúdia i Ciutadella i avançant-ne l’arribada.

A més, amb el servei combinat Barcelo-na-Alcúdia-Ciutadella del Martín i Soler, es va donar resposta a la demanda dels clients de productes peribles i de pa-queteria exprés que sol·licitaven arribar a temps per complir amb les seves obli-gacions.

Increment servei València

Es va ampliar el servei des de València a Mallorca amb la incorporació d’un se-gon vaixell diari per donar resposta a la demanda dels clients. Aquest mateix vaixell va connectar diàriament amb Eivissa, la qual cosa va incrementar la competitivitat del port de València. A més, es va mantenir el servei Dénia-Ei-vissa-Palma diari.

|39


Optimizació càrrega i descàrregaL’any 2015 es va posar en marxa un nou sistema de reserves anomenat ETMS que va permetre una automatització de les dades de les reserves amb la possibi-litat de realitzar-les de forma periòdica, permetent controlar les despeses de les taxes d’embarcament, entre altres funcionalitats.

Com a desenvolupament de l’ETMS, es va començar a treballar en un sistema au-tomatitzat d’ajuda a la gestió i operacions de càrrega i descàrrega de vehicles de les bodegues dels vaixells ro-ro de la com-panyia. L’impacte esperat amb la posada en marxa d’aquest projecte és un estalvi substancial dels temps d’estada a port, així com també un impacte ambiental, que redueix les emissions contaminants a l’atmòsfera.

Nova rampa al vaixell ‘Poeta López Anglada’

Es va instalar una rampa a la proa d’aquest ferry per millorar l’operativa de la bodega i reduir els temps de càrrega i descàrrega.

Baleària CargoBaleària Cargo és la unitat logística del Grup especialitzada en oferir un ampli catàleg de productes i serveis de trans-ports i mercaderies per transport terres-tre i marítim personalitzat en funció de les necessitats del client, ja sigui integral de porta a porta, porta a moll o de moll a porta.

Al 2015, Baleària Cargo va comptar amb més de 365 equips i va treballar amb partners de transports per les empreses més importants de distribució que ope-ren a Balears.

Camions desembarcant del ‘Abel Matutes’

40|

Una de les principals fi tes de la companyia és

preservar el medi ambient amb actuacions i polítiques efi caces i realistes que vagin per davant del simple compliment de les normatives.

medi a


Els nostres

|Valors

Título sección

|41

ambient


42|

Pel càlcul de la intensitat de les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH), s’ha utilit-

zat com a denominador la unitat d’activitat de transport (t · milla). A aquesta intensitat de les emis-sions de GEI l’anomenem Índex d’Ecoefi ciència de Baleària (IEB), que es pot defi nir com la massa de CO2 emesa per unitat d’activitat de transport. Als vaixells de Baleària viatgen passatgers, vehicles privats i càrrega rodada. La unitat d’activitat de transport és el resultat d’una es-timació de les tones que realment s’estan transportant, que s’ajusta a la càrrega real a cada viatge.

Com en anys anteriors, en 2015 es va fer el seguiment de l’IEB de tota la fl ota, la qual cosa permet realitzar comparatives rigoroses, encara que poden estar con-dicionades pels canvis de vaixells i rutes.

En termes generals, l’IEB del 2015 va aug-mentar lleugerament (0,95%) respecte al de l’any passat. En el cas dels ferries d’última generació, l’IEB es va mantenir en el mateix valor que el 2014, mentre que en els fast ferries va pujar lleugera-ment (1,5%) i va augmentar de forma considerable en els ferries més antics (6,6%).

Índex d’Ecoefi ciència de Baleària (IEB)

2014 2015

Ferry última generació 0,1151 0,1150

Ferry 0,1295 0,1381

Fast Ferry 0,5935 0,6022

IEB anual 0,1585 0,1600

Les quantitats fan referència a kg CO2/t*milla

IEB 2014 2015 Dif 15v14

Milles 823.573,00 923.944,00 12,19%

Gasoil (m3) 35.848,83 37.626,53 4,96%

Fuel 77.784,02 94.757,00 21,82%

tC02 2014 2015 Dif 15v14

Gasoil (t) 98.840,97 103.742,36 4,96%

Fuel (t) 242.250,56 295.111,19 21,82%

tC02 341.091,53 398.853,55 16,93%Ratio tC02/milla 0,414 0,432 4,23%

Les milles van augmentar el 2015 subs-tancialment respecte a l’any passat (12,19%), provocant un augment del con-sum de combustible –tant de fuel com de gasoil–, que va comportar un aug-ment en les emissions de CO2 en el total de la fl ota.

La ràtio de tones emeses en funció de les milles navegades –que és una dada més objectiva a l’hora de valorar l’efi ciència–, va augmentar el 2015 un 4,23%. Aquest increment es va deure al fet que Ba-leària va realitzar més serveis per als seus clients (amb més connexions o més fre-qüències). Tot i l’increment del 12,19% de les milles navegades i un 4,23% més en la ràtio de tCO2/milla, l’IEB es va mantenir pràcticament igual que l’any passat grà-cies a l’increment d’un 10,8% de la càrre-ga fonamentalment.

|43

La nostra forma de ser responsables. Medi ambient

2014 2015

Consum Emissions Consum Emissions

Electricitat 896.557 Kwh

249 tCO2 1.173.000 Kwh

326 tCO2

Flota vehícles propis

9.573 l. gasoil

25 tCO2 44.834 l. gasoil

118 tCO2

L’empresa va continuar rea-litzant esforços i accions a la fl ota durant el 2015 perquè

la navegació fos el més econòmica possible, reduint així el consum i les emissions de gasos d’efecte hiver-nacle (GEH).

Sistemes anti incrustants

Es va continuar amb l’acció iniciada en anys anteriors d’aplicar sistemes anti incrustants d’última generació (fl uoro-polímer) a l’obra viva dels vaixells, que redueixen notablement el consum de combustible respecte als habituals. El 2015 es va aplicar a l’Abel Matutes.

Reducció de la càrrega dels motors

Sense oblidar les necessitats comercials, es van programar els horaris dels ferries de manera que permetessin moderar la velocitat de navegació, la qual cosa com-porta una disminució de la càrrega dels motors. Això es tradueix en una reducció en el consum del vaixell i en les emissions de GEI, fent les rutes més ecoefi cients.

Sistema de control del trimat

En el Martín i Soler es va engegar un siste-ma pilot de control de trimat, que permet calcular el trimat actual i l’òptim per ob-tenir un consum més efi cient segons les condicions meteorològiques i la càrrega del vaixell. Amb aquest sistema s’espera estalviar fi ns a un 2% en energia de pro-pulsió, la qual cosa redueix el consum de fuel i, per tant, les emissions de CO2.

Una navegació més efi cient

Consums de combustible baix en sofre

D’acord a la nova normativa, vuit vaixells de la fl ota van passar a consumir exclu-sivament combustible amb baix con-tingut en sofre (IFO LS), que és menys contaminant.

EmissionsAls vaixells es produeix l’electricitat ne-cessària a bord mitjançant els motors au-xiliars o els generadors de cua (mitjançant el funcionament dels motors principals), de manera que la reducció de les emis-sions indirectes de gasos d’efecte hiver-nacle al generar energia està directament relacionada amb el consum d’aquests motors.

A les emissions produïdes pels ferries, s’afegeixen les produïdes per la fl ota de vehicles i l’electricitat consumida.

Emissions 2015

398.835 tCO2 | Vaixells 118 tCO2 | Vehicles 326 tCO2 | Electricitat399.279 tCO2 | Total


44|

Materials consumits

La següent taula mostra quantitats regis-trades pels vaixells i estacions marítimes al Sistema de Gestió de Qualitat i Medi Ambient (SGCMA). Malgrat que hi ha-via més vaixells al 2015, es van registrar menys quantitat de residus:

S’ha produït un augment lleuger però signifi catiu del consum d’envasos, fi l-tres d’oli i draps contaminats a causa de l’increment de vaixells, rutes i milles na-vegades el 2015.

Consum de materials i gestió de residus

2014 2015

Paper i cartró (Kg) N/D 18.761

Envasos (unitats) 2.982.338 3.890.756

Llaunes de pintura, aerosols (Kg) 34.971 4.434

Filtres d’oli i draps contaminats (Kg) 29.892 31.016.

Piles i bateries (Kg) 357 2.767

Plàstics, productes de neteja o químics (Kg)

7.091 10.905

Tòner, cartutxos d’impressora (Kg) 132 55

Fluorescents i bombetes(Kg) 1.089 655

Olis de cuina i greixos (Kg) 820 220

Residus perillosos

Tots els vaixells de la companyia, seguint la legislació vigent, han de disposar d’un Pla per a la Gestió de Residus a bord del Vaixell, que es redacta conforme a les prescripcions de la regla 10 de l’Annex V revisat del Conveni Internacional per a la Prevenció de la Contaminació pels Vai-xells, MARPOL 73/78.

El pla té per objectiu oferir orientació al capità i a la tripulació del vaixell (tant fi xa com eventual) que participa en el siste-ma de gestió de residus a bord, i conté in-formació i instruccions operatives. Inclou els procediments per a recollida, classi-fi cació, emmagatzematge, tractament i evacuació dels residus sòlids que l’Annex V de l’esmentat conveni inclou sota la de-nominació d’escombraries.

Principis de seguretat, qualitat i protecció del medi ambient marí

Evitar qualsevol agressió o impacte negatiu en el medi ambient marí com a conseqüència de l’explotació del vaixell.

Fomentar entre les tripulacions el co-neixement i l’observació de totes les-normes i pràctiques de preservació de l’entorn marí.

Participar i donar suport a estudis so-bre temes ambientals associats a les ac-tivitats del sector.

Prendre mesures voluntàries, quan aquestes siguin factibles, per millorar els nivells ambientals existents.

On més esforços empra Baleària és en aquest últim punt, tractant de millorar les pràctiques legals exigides en el conveni mitjançant el seu sistema de qualitat me-diambiental.

|45

La nostra forma de ser responsables. Medi ambient

Efl uents i residus

Baleària va implementar en els vaixells Passió per Formentera i Bahama Mama un Pla de Gestió d’Aigua de Llast per als seus viatges als EUA, que dóna orienta-cions d’operativa normalitzades per a la planifi cació i gestió de l’aigua de llast i els sediments dels vaixells, tot descrivint els procediments de seguretat que han de seguir-se.

L’aigua de llast és indispensable per controlar el seient, l’escora, el calat, l’estabilitat i els esforços del vaixell. No obstant això, pot contenir organismes aquàtics i agents patògens la introduc-ció dels quals en el mar pot crear riscos per al medi ambient o la salut pública, convertint-se en una greu amenaça per a la diversitat biològica mundial i la salut humana. El Pla de Gestió de l’Aigua de Llast tenia com a objectiu minimitzar el possible impacte en un ecosistema marí distant i diferent com el dels EUA.

D’altra banda, el ferry Nissos Chios, atracat en el port de Dénia, va vessar uns 140 litres de IFO 380 a causa del trenca-ment de la canonada de proveïment del camió cisterna durant l’operació de presa de combustible. L’abocament es va con-tenir de seguida amb barreres en l’aigua i es va retirar tot el combustible abocat.

Impacte a les comunitats localsEl 2015 es van instal·lar tres silenciosos nous en els escapaments dels motors auxiliars del ferry Passió per Formentera, la qual cosa va permetre la reducció dràs-tica del soroll que emet aquest vaixell du-rant la seva estada al port.

Gestió de riscos ambientalsEls principals riscos ambientals i socials són els propis de l’activitat i el sector en el qual opera l’empresa. Així, els principals impactes ambientals són l’emissió de ga-sos d’efecte hivernacle, el consum de certs materials i la generació de residus. Aquests impactes i els seus riscos estan identifi cats i controlats gràcies a actua-cions com l’optimització de la velocitat i el consum de combustible i la millora en el transport de mercaderies.

46|

innovaBaleària és una

empresa que aposta per la millora

contínua i la innovació tecnològica que aplica en els seus vaixells i serveis, per ser competitiva i aconseguir l’excel·lència en la gestió.


Els nostres

|Valors

Título sección

|47

acióTanc de gas natural liquat del Abel Matutes


48|

La innovació forma part de la manera de ser de la compa-nyia. És un valor central en

l’ADN de la naviliera al servei dels clients, treballadors, medi ambient i societat.

L’estratègia general actual de la compa-nyia és la pròpia d’un mercat madur amb dues possibles línies d’acció en les quals es treballa de forma simultània i coordi-nada en:

Realitzar ajustos sobre el negoci exis-tent ja consolidat al mercat.

Cercar nous negocis o innovacions, so-bretot la internacionalització.

Aposta per l’efi ciència energètica

Es centra en la continuïtat de la línia de treball sobre la utilització del gas natural liquat, els sistemes de trimat o l’aplicació a l’obra viva dels vaixells de sistemes anti incrustants d’última generació (fl uoropo-límer).

La innovació a Baleària

SMARTSHIP, CRUISE FERRY

La naviliera va encarregar a les drassanes LaNaval la construcció d’un innovador cruise ferry propulsat per gas, que estarà entre els més grans del món i serà el de major grandària operant al Mediterrani.

El vaixell serà propulsat per motors duals de gas natural liquat, que permetrà redu-ir un 40% les emissions de CO2, Nox i eli-minarà les emissions de sofre i partícules nocives per a la salut.

Inversió ‘cruise ferry’

| 175 milions d’euros

El ferry aplicarà les últimes tecnologies per a l’optimització de consums a més de plaques fotovoltaiques per al consum elèctric diari.

Els clients podran interactuar amb aquest smartship mitjançant els seus mòbils, convertint el viatge en una experiència única. Entre altres serveis, comptarà amb quatre bars, dos restaurants, zona infan-til, teatres, piscina, jacuzzi, gimnàs, saló de bellesa, perruqueria, etc.

Es va crear un grup de treball integrat pels departaments de Màrqueting, Càr-rega, Serveis a Bord, Sistemes Informà-tics, Financer, Flota (Cotenaval), Qualitat i Innovació amb l’objecte d’aprofundir en el seu disseny. El vaixell pretén conver-tir-se en un laboratori per a l’experimen-tació de noves tecnologies (Living Lab).

Llocs de treball creats

| Una mitjana de 400 llocs de treball mensuales durant la seva construcció.

| 250 llocs quan comeci a operar.

Maqueta del ‘cruise ferry’.

|49

La nostra forma de ser responsables. Innovació

INSTAL·LACIÓ D’UN MOTOR AUXILIAR ALIMENTAT PER GAS NATURAL LIQUAT (GNL) A L’’ABEL MATUTES’ (PROJECTE CLEANPORT)

El 2015, es va aprovar el projecte CLEANPORT (2014-2017) presentat en la convocatòria Multi Annual Work Pro-gramme 2014 de l’Horitzó 2020 con-juntament amb Gas Natural Fenosa, la Direcció General de la Marina Mercant, l’Autoritat Portuària de Barcelona, l’Au-toritat Portuària de Balears i el suport tècnic de Cotenaval.

Pressupost aprovat a Baleària

| 700.000€ amb el 50% de subvenció.

Equip instal·lat el 2015 al ferry Abel Matutes

| Un motor auxiliar de gas natural Rolls Royce de 1.500KW. | Un tanc de Gas Natural Liquat (GNL) de 30 m3 amb autonomia per a una setmana.| Una planta de tractament de gas a la coberta 8.

Es tracta d’una iniciativa pionera a Espa-nya, que suposarà un estalvi aproximat del 15% de combustible, a més del 25% en les emissions de diòxid de carboni (CO2), un 85% en els òxids de nitrogen (NOx) i l’eliminació total dels òxids de sofre i partícules materials. El vaixell consumirà gas natural en les maniobres d’aproximació i sortida del port subs-tituint al combustible habitual. Està pre-vist que el motor entri en funcionament al 2016.

D’altra banda, la nova instal·lació implica l’adaptació per part de la tripulació a les exigències del nou sistema, per la qual cosa es va impartir formació específi ca sobre GNL a uns 80 tripulants i altres membres del departament de Flota de Baleària. El pla de formació consta de quatre cursos: Característiques gene-rals del Gas Natural Liquat, Procediment operatiu per a la descàrrega de GNL me-diant camions cisternes, Gestió del risc d’incendis amb Gas Natural Liquat, Curs avançat d’operació, identifi cació d’avari-es i manteniment del motor a gas Ber-gen C26:33 L6AG.

Motor auxiliar de gas natural liquat instal·lat a l’Abel Matutes


50|

Continuïtat a les millores de gestió

El 2015 es va iniciar el Pla de Transforma-ció del Sistema de Reserves i Negoci que dotarà Baleària d’una eina fonamental per a la modernització i internacionalit-zació de l’empresa, la plena implantació de la qual es farà al 2016. En aquesta mateixa línia, l’operativitat i funcionalitats de la web van millorar substancialment, siguent l’eix central de la relació amb els clients.

La realització de propostes de valor per als clientsRecollides a l’apartat dedicat a aquest grup d’interès. A més, en la cerca de nous models de negoci o nous mercats, es va presentar el projecte BlueECO.

NOU CONCEPTE DE TURISME BLUE AMB VAIXELL PER COSTES EUROPEES (BLUEECO)

El producte a desenvolupar en aquest projecte europeu (Horitzó 2020) con-sisteix en viatges turístics pel Mediterrani espanyol combinant l’estada en un vaixell amb les visites a ciutats de petita o mitja dimensió amb atractius paisatgístics, pa-trimonials, culturals o gastronòmics. La participació de Baleària es materialitza en la realització d’un estudi de mercat i en el disseny d’una oferta que contempli rutes, ciutats i un anàlisi fi nancer sobre la viabilitat del producte.

No és turisme de creuer, ja que l’estada en terra suposa un 50% de la durada del viatge i satisfà demandes de turisme que no estan ateses en l’actualitat. Pot ser una gran oportunitat de desenvolupa-ment futur per a navilieres i ciutats mitja-nes de l’oest mediterrani.

|51

La nostra forma de ser responsables. Innovació

2014 2015

Total idees aportades 156 118

Participants 62 59

Idees premiades 9 4

Idees implantades 6 14

L’impuls Balidea

És el taller per a la presentació d’idees per part dels treballadors. Durant l’any 2015 es va aconseguir la xifra de 500 idees presentades per empleats des de la seva creació, fet que va motivar la celebració de l’acte Balidea 500.

El 2015 va baixar la participació respecte a l’any anterior, encara que es va mante-nir el nombre de participants i es van du-plicar les idees implantades.

Acte de celebració de les 500 Balideas a Jauja Port

52|

Complint amb la seva responsabilitat com a empresa,

Baleària desenvolupa actuacions per millorar la cohesió social, l’enfortiment cultural i la sostenibilitat ambiental dels territoris i comunitats allà on desenvolupa la seva activitat.

societa


Els nostres

|Valors

Título sección

|53

at

Brindis de Nadal que va congregar les principals entitats amb les quals col·labora la Fundació Baleària a Dénia


54|

Baleària té un compromís ferm amb la societat, tot col·laborant amb les comu-

nitats locals, nacionals o interna-cionals en les quals desenvolupa la seva activitat i a les quals ofereix els seus serveis, dins de la seva políti-ca de responsabilitat social. Aquest compromís es concreta, a través de la seva Fundació, amb la creació de programes i accions de caràcter so-cial, cultural i mediambiental.

La Fundació Baleària

Missió i visió

MISSIÓ

Realitzar activitats de caràcter ambien-tal, social, cultural o esportiu que ajudin a millorar la cohesió social, l’enfortiment cultural i la sostenibilitat ambiental dels territoris i comunitats on la companyia Baleària desenvolupa la seva activitat.

VISIÓ

Ser l’instrument de referència de Ba-leària per crear valor compartit amb tots aquells grups d’interès de Baleària que, tenint relació amb el medi ambient o la societat, permetin complir amb els com-promisos derivats del Codi de Conducta de l’empresa o de la signatura d’acords i tractats nacionals o internacionals i aju-din a millorar la qualitat de vida de les persones que viuen o treballen als terri-toris on opera la naviliera i el seu entorn.

Exposició a l’espai cultural cultural Es Polvorí (Eivissa) de la Fundació Baleària.

|55

La nostra forma de ser responsables. Societat

Programes Fundació Baleària

La Fundació Baleària desenvolupa les se-ves accions en tres línies d’acció: Baleària Cultural, Baleària Solidària i EcoBaleària.

BALEÀRIA CULTURAL

El programa Baleària Cultural es centra tant en el patrocini i col·laboració amb associacions esportives i culturals com en la realització de programes propis re-lacionats amb la cultura (Terra de Retro-bament o Llotges Culturals), i sobretot en la gestió de diversos espais culturals (La Casa de la Paraula i Jauja Port, en Baleària Port-Dénia, i Es Polvorí a Eivissa).

ESPAIS CULTURALS PROPISEs Polvorí / Baleària Port

L’espai Es Polvorí, que gestiona la Funda-ció Baleària des de fi nals de 2011 amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Eivissa, va acollir unes 12.300 persones en els diferents esdeveniments que es van rea-litzar el 2015. Es van fer 13 exposicions i 12 concerts, que es van combinar amb con-ferències i jornades, presentacions de llibres, recitals de poesia i teatre infantil.A Baleària Port la Fundació va organitzar una trentena d’activitats a les quals van assistir més de 2.800 persones.

PROGRAMA DESTACATLlotges Culturals

En 2015 la Fundació Baleària va enge-gar aquest programa que va facilitar l’intercanvi d’expressions culturals dels diversos territoris en els quals realitza les seves operacions la companyia. Les llot-ges actuen com a espais de dinamització de trobades i intercanvis, i punts d’unió en els quals van participar nombrosos artistes, centres de recerca, centres edu-catius, ONG, administracions, organitza-cions empresarials o entitats veïnals.

ACTIVITAT DESTACADAAplec d’Entitats Cultural

Com a acte fi nal de la celebració del seu desè aniversari, al gener de 2015 la Fundació Baleària va organitzar, junta-ment amb nombroses entitats, l’Aplec d’Entitats Culturals de l’Espai Comunica-cional Ramon Llull en el Santuari de Cura (Mallorca). Els actes es van centrar en la fi gura de l’escriptor mallorquí Ramon Llull, considerat un dels creadors del ca-talà literari. Així, durant tres dies es van realitzar rutes guiades, presentacions de llibres, lectures i col·loquis i conferències relacionades amb Llull.

BALEÀRIA SOLIDÀRIA

A través d’aquest programa, la Fundació Baleària realitza iniciatives i col·labora en projectes per al foment de la igualtat, la integració i la millora de qualitat de vida de col·lectius amb el risc d’exclusió o de regions desfavorides. La Fundació col·labora amb diverses entitats i ONG, i compta amb la participació del volunta-riat corporatiu de la naviliera.

ACTIVITAT DESTACADACreu Roja Menorca

La Fundació Baleària va seguir col·laborant el 2015 amb la Creu Roja de Menorca fa-cilitant el trasllat tant de voluntaris com d’ambulàncies en els desplaçaments de l’agrupació entre les Illes i la Península.

ACTIVITAT DESTACADAInserció social

La Fundació va organitzar a Dénia la re-presentació d’una obra de teatre per part de la companyia eivissenca Vaporuste-des, composta per actors amb discapaci-tat i que promou la inserció social a través del teatre.


56|

ECOBALEÀRIA

La Fundació Baleària, a través del seu programa EcoBaleària, manté un com-promís amb el medi ambient i de lluita contra el canvi climàtic.

ACTIVITAT DESTACADACleanup the world 2015

La Fundació Baleària va col·laborar amb Voluntaris Sense Fronteres en el trasllat d’una vintena de voluntaris per realitzar labors de recollida de residus i reciclatge en platges de Sant Josep i Sant Antoni (Eivissa).

ACTIVITAT DESTACADASeguiment d’espècies marines

La Fundació Baleària va col·laborar amb la Conselleria de Medi Ambient de la Ge-neralitat de Catalunya en el seguiment d’espècies marines realitzat per profes-sionals a bord dels vaixells de Baleària. El projecte també incloïa la sensibilització tant al passatge com a la tripulació mit-jançant fulletons i explicacions sobre sos-tenibilitat i medi ambient.

L’espai on Baleària duu a terme les se-ves activitats –el mar– és llar de milers d’espècies, tant vegetals com animals, si a això hi afegim que la naviliera realitza serveis regulars de transport a les Balears, l’estret de Gibraltar i el Carib, el nombre d’espècies que poden veure’s afectades es multiplica exponencialment.

PROGRAMA DESTACATXpedicionària

Programa d’educació ambiental realitzat per la Fundació Baleària per a escolars de les Illes Balears, que es realitza tant a bord dels vaixells de Baleària com en els centres d’educació ambiental situats a Barcelona, València i els Pirineus, i inclou activitats sobre efi ciència energètica i biodiversitat marina. Durant 2015 van participar 405 alumnes de 13 centres educatius.

ACTIVITATS AMB TERCERS EN TOTS ELS PROGRAMES DE LA FUNDACIÓ

VOLUNTARIAT CORPORATIU

Baleària compta amb el suport incondi-cional d’un equip de gairebé un centenar de voluntaris.

| 20 voluntaris han participat en 7 activitats de caràcter social. | 7,6% més de voluntaris que al 2014. | 60 dones - 33 homes

Baleària Cultural | 124

Baleària Solidària | 40

EcoBaleària | 13Per programa

Patrocini | 92

Col.laboracions | 63

Convenis | 22

Per tipus d’activitat

Dénia | 70

Mallorca | 32

Eivissa | 23

Ceuta | 20

Resta | 32

Per zona geogràfi ca

|57


Al 2015 es va mantenir la polí-tica de prioritzar els proveï-dors locals, amb unes xifres

molt similars a l’any anterior.

2014 2015

Empreses proveïdores 5.341 5.319

% proveïdors locals 83,91 83,88

Homologació de proveïdors

A Baleària existeix un procés d’alta i ho-mologació de proveïdors i un sistema de control d’incidències. Els proveïdors són avaluats mitjançant un qüestionari que els puntua segons com s’ajusten al Codi de Conducta i Ètica Empresarial de Baleària i a la normativa existent en la companyia. En 2015 es van avaluar 63 proveïdors.

Resultats avaluacions

| 11,5% van obtenir la categoria A (la màxima establerta)| 22,9% la categoria B| 47,5% la categoria C| 18% no van passar el procés d’homologació

Cadena de subministrament

ADQUISICIÓ DE PRODUCTES

Baleària adquireix principalment dos ti-pus de productes: tècnic (recanvis de motors i material tècnic dels vaixells) i de consum (productes de neteja, material ofi cina, per a reparacions, uniformitat, impremta, etc.). Aquests materials es compren als proveïdors de les marques i es lliuren en algun dels tres magatzems de Baleària (a Dénia, Algesires o Fort Lau-derdale-EUA), des dels quals s’envien als diferents vaixells i delegacions.

Proveïdors

SUBMINISTRAMENT DE PRODUCTES

Adquisició de materials i equips i la contractació d’obres i serveis| Responsable: Departament de Compres

Les comandes amb import de fi ns a 1.000€ han de ser autoritzades pels inspectors o responsables d’àrea, i les comandes superiors a 1.000€, a més, han de ser aprovats per la Comissió de Compres de la companyia. Una vegada autoritzada la compra, es sol·licita pres-supost a diversos proveïdors i, en funció dels criteris exigits, s’opta per un d’ells, a qui després se li envia una ordre de co-manda amb tots els detalls.

Adquisició de combustibles| Responsable: Dir. Gral. del Negoci i Tresoreria

Setmanalment, els caps de màquines envien una estimació aproximada del combustible que necessitaran al director d’Operacions Portuàries, que revisa les dades i autoritza la compra. Cada diven-dres es rep una oferta amb el preu de combustible de les diferents companyies (vàlida per a tota la setmana següent), i en funció d’això es tria una o una altra empresa proveïdora.

Adquisició de productes i materials per als bars i tendes a bord| Responsable: responsable de Compres Serveis a bord

Les comandes es realitzen per part de cada vaixell, amb autorització prèvia del director d’hotel, mitjançant una platafor-ma interna que té un catàleg amb tots els productes existents a bord. Aquestes compres es realitzen setmanalment.

Els tres processos presenten les seves pròpies característiques específi ques, però estan guiats pels mateixos principis que emanen de les polítiques corporati-ves i del Codi de Conducta i Ètica Empre-sarial.


58|

Comunicació

Web

Un dels principals canals de comunicació és la web, on es poden comprar bitllets i informar-se sobre l’empresa, novetats o incidències en els serveis.

Actualitzacions

|Aplicació mòbil, tant per a IOS com Android, amb l’objectiu de fi delitzar els clients i que puguin interactuar amb la marca.

|Versió web específi ca per a disposi-tius mòbils per a facilitar les reserves. El 2015 es va realitzar una primera fase que tindrà continuïtat el 2016.

Xarxes socials

BALEÀRIA

Durant el 2015 es va continuar impulsant l’activitat a les xarxes socials en les quals Baleària té presència amb la fi nalitat de mantenir una via de comunicació directa i fl uïda amb els seguidors i clients, a més d’informar sobre les novetats de la com-panyia, esdeveniments corporatius, notí-cies sectorials, efemèrides i ofertes.

A més, Baleària també manté la presèn-cia en Google+, LinkedIn (on es van aconseguir més de 500 seguidors des de la seva posada en marxa al juny) i en el canal de Youtube (on es van obtenir

2014 2015

Usuaris Facebook 15.000 20.293

Usuaris Twiter 2.932 4.723

Seguidors Instagram - 1.099

Publicacions mur Facebook 400 536

Publicacions Twiter - 1.470

Publicacions Instagram - 300

al llarg de 2015 un total de 98.000 vi-sualitzacions dels vídeos nous que es van pujar durant l’any i que estaven en-focats a fomentar la imatge corporativa de l’empresa, els serveis a bord oferts i el tipus d’acomodacions dels quals disposa cada vaixell).

Creixement en xarxes sociales

Instagram 300%

Youtube 57%

Twitter 54%

Facebook 32%

BALEÀRIA CARIBBEAN

El grup també disposa de xarxes so-cials per Baleària Caribbean, l’empresa que realitza els serveis a les Bahames, on principalment es van atendre dub-tes dels clients i es van publicar ofertes, a més de realitzar un esforç al 2015 per incrementar les publicacions i la varietat de continguts.

BALEÀRIA PORT

Va inaugurar el seu propi portal web al juny del 2015, que a més de donar tota la informació sobre els locals, serveis i ac-tivitats culturals de l’estació marítima de Dénia, va contribuir a potenciar les publi-cacions a les xarxes socials.

2014 2015

Compres de particulars a través de la web sobre el total

35% 38%

Procedència visites des d’Espanya

85% 80%

Principals països estrangers per visites

El Marroc, França

Itàlia

França Itàlia

El Marroc

Dispositius accésOrdinadorsTauletes i mòbils

70%30%

60%40%

|59


Revista ‘Baleària Magazine’

La naviliera elabora la revista Baleària Magazine, una publicació gratuïta qua-drimestral d’unes 92 pàgines amb dife-rents reportatges d’oci i viatges a més d’informacions corporatives.

El 2015 es van incloure nous continguts corporatius en anglès (resum de les prin-cipals notícies, editorial, informació pràc-tica per als passatgers i informació de la fl ota).

Dades

Difusió | 26.682 exemplars (control OJD)Distribució | En tots els vaixells i punts d’embarcament així com en fi res i esdeveniments on participa la companyia.

Mitjans de comunicació

Baleària treballa per mantenir un diàleg fl uid, periòdic i transparent amb els di-ferents mitjans de comunicació. El crei-xement de la companyia en les línies que opera a Espanya juntament amb l’expansió internacional als Estats Units i les Bahames fa necessari un esforç més gran en la creació i consolidació d’aquests vincles.

Notes de premsa emeses el 2015: 103

Baleària | 67Fundació Baleària i Baleària Port | 36

Notícies als mitjans online en general i en paper de Balears

| 7.764 notícies en les quals apareix Baleària, de les quals en més de la meitat la companyia va ser protagonista de la informació.

Les informacions que van tenir major repercussió als mitjans

| L’oferiment del vaixell a la Generalitat per traslladar refugiats sirians, els permisos per operar a Cuba i la construcció del nou vaixell.

Gestió de riscos socialsBaleària causa diferents impactes en els llocs, i voltants, on desenvolupa la seva activitat, en aspectes com la generació d’activitat econòmica i ocupació i, con-seqüentment, també en la qualitat de vida i les condicions dels treballadors, els proveïdors i la resta de col·laboradors. El principal risc que es deriva d’aquesta ac-tivitat és el de no cobrir les expectatives, tant pròpies com dels diferents grups d’interès. Per aquest motiu, Baleària en-tén que la cooperació i el treball conjunt amb les parts interessades és fonamen-tal per a la seva avaluació i control, tal com s’està realitzant en aquest moment.

60| El Codi de Conducta

i Ètica Empresarial del grup

Baleària assumeix els compromisos ètics i estàndards bàsics per a unes adequades relacions amb els principals grups d’interès (treballadors, clients, accionistes, socis de negoci, proveïdors, administracions i aquelles societats en les quals ofereix els seus serveis), d’acord amb els principis i plantejaments de la responsabilitat social.

codi de con


Els nostres

|Valors

Título sección

|61

nducta


62|

Aquest document, validat pel Comitè Directiu i aprovat per la Comissió Executiva,

té per objectiu assegurar que les operacions de Baleària es desenvo-lupin de forma ètica i responsable, mantenint sempre un tracte digne i just, i implementar el respecte me-diambiental en totes les operacions dutes a terme pel grup Baleària.

El Codi és gestionat pel Comitè del Codi de Conducta, al qual se li fan arribar tots els dubtes que el personal de Baleària pugui tenir referent a la seva aplicació. El coneixement d’aquest Codi és obliga-tori, així com l’aplicació de les seves nor-mes i principis, sempre dins la normativa legal.

El Comitè del Codi de Conducta va ser creat com a òrgan de gestió, consulta i atenció de dubtes sobre el seu contin-gut. Aquest està liderat pel responsable de RSC, i format pels responsables de RSC, de Relacions Laborals, del departa-

Codi de Conducta i Ètica Empresarial

ment Jurídic i un representant del comi-tè d’empresa, que és l’encarregat de tra-mitar els possibles incompliments. Tota decisió ha de ser presa amb el màxim rigor, garantint la confi dencialitat, i la presumpció d’innocència de les perso-nes implicades.

Periòdicament s’envia el Codi de Conducta i Ètica Empresarial als vaixells i delegacions conjuntament amb un recordatori sobre la via de contacte amb la qual es poden co-municar a qualsevol moment amb el Comi-tè de Conducta. Durant 2015 no es va rebre cap denúncia.

|63

La nostra forma de ser responsables. Codi de conducta

Qüestionaris Cultura Organitzativa

Durant el segon semestre de 2015 es van realitzar els qüestionaris de cultura organitzativa en diferents delegacions i vaixells. Aquest document, que in-corpora nous elements que permeten conèixer millor la situació interna de la companyia, substitueix al test de con-fi ança, que s’havia realitzat els darrers 3 anys.

Els qüestionaris agrupen 24 indicadors en 5 grans índexs:

Motivació: esforç, iniciativa, desenvo-lupament professional, orgull de perti-nença i reconeixement.

Professionalitat: qualitat del treball, competència professional, professionali-tat, adaptabilitat, orientació als resultats i resolució.

Índex de Cohesió: treball en equip, co-municació, compromís i confi ança.

Capital Moral: dignitat, missió, integri-tat i normes.

Alineació amb els valors: orientació al client, sostenibilitat, innovació, responsa-bilitat social i transparència.

La vinculació del treball amb els valors de l’empresa és l’aspecte intern de la companyia més valorat pels treballa-dors de Baleària.

Resultats 2015

Els índexs es van avaluar sobre 100

| A Terra, va encapçalar la llista el Capital moral (65) seguit per l’Alineació amb els valors (64).| A Flota, l’Alineació (52) va ocupar el primer lloc i la Professionalitat (49) el segon.

En tots dos casos la Motivació és la que va tenir pitjors resultats (56 a Terra i 44 a Flota).

Respecte als indicadors concrets, en el global de la companyia els que es van per-cebre en menor mesura pels treballadors van ser el reconeixement, la comunica-ció, l’orgull de pertinença i l’adaptabilitat.

Diàleg amb els grups d’interès

Baleària manté una relació estreta amb els grups d’interès als quals pot afectar o pot veure’s afectada pels impactes de la seva activitat. Així doncs, en la següent taula s’explica els canals emprats amb cadascun dels grups d’interès, així com la periodicitat dels diàlegs:

No s’han detectat problemes en el vincle amb els grups d’interès. Per contra, les relacions fl uïdes han propiciat un acosta-ment a les seves expectatives, resultant més senzill respondre-hi de forma satis-factòria.

Enqu

este

sW

eb co

rpor

ativ

aRe

unio

nsXa

rxes

socia

ls / C

lub

Conv

enis

Com

unica

ts in

tern

sN

ewsle

tter

Revi

sta

inte

rna

Bale

ària

Mag

azin

eCo

rreu

elec

tròni

cN

otes

de

prem

saIn

form

e an

ual

Clients

Empleats

Accionistes

Proveïdors

Societat Civil

Admin. pública

Anual Trimestral Mensual Setmanal Continu Puntual


64|

3Dades econòm

Título sección

|65

miques


66|

El 2015, la xifra de negoci del conjunt d’empreses del grup Baleària es va incre-mentar un 4%, mentre que l’EBITDA va pujar més d’un 15%.

2014 2015 VariacióImport net xifra de negoci 279.025.969 291.422.000 12.396.031 4,25%

EBITDA 56.898.000 67.275.604 10.377.604 15,43%

Benefi ci net 26.906.000 28.438.000 1.532.000 5,39%

Resultats econòmics del grup Baleària 2015

291.422.000€ Import net xifra de negoci

67.275.000€EBITDA

28.438.000€Benefi ci net

Resultats grup Baleària

|67

Dades econòmiques

La majoria de les partides gairebé no han sofert variació; podem observar un incre-ment en la partida de ‘Altres ingressos’, produït per la concessió de la subvenció a l’obtenció de la línia d’interès públic Algesires-Ceuta per part de Ministeri de Foment i els ingressos per noliejament d’un vaixell.

Dins de l’estructura de costos cal ressen-yar l’increment produït en les despeses de personal com a conseqüència de l’augment de plantilla i la reducció de les despeses fi nanceres.

Gràfi c evolució salaris i seguretat social directament relacionats amb la creació d’ocupació

2014 2015 2014 2015

VALOR ECONÒMIC GENERAT

267.943.000€ 277.017.000€ 100,00 100,00

Prestació de serveis 259.214.000€ 260.709.000€ 96,74% 94,11%

Altres ingressos 8.729.000€ 16.308.000€ 3,26% 5,89%

VALOR ECONÒMIC DISTRIBUÏT

205.025.330€ 209.207.864€ 76,52% 75,52%

Proveïdors 160.247.000€ 164.768.000€ 59,81% 59,48%

Despeses de personal 30.246.000€ 32.499.000€ 11,29% 11,73%

Despeses fi nanceres 9.875.000€ 7.586.000€ 3,69% 2,74%

Despeses mediambientals 715.167€ 801.152€ 0,27% 0,29%

Inversió en innovació 3.351.110€ 2.975.345€ 1,25% 1,07%

Inversió en acció social 591.053€ 578.367€ 0,22% 0,21%

Inversió en formació 280.766€ 338.895€ 0,10% 0,12%

2010 2011 2012 2013 2014 2015 Total

Sous i salaris 25.422.216 24.436.009 24.279.819 25.616.000 26.222.000 28.135.000 154.111.044

Càrregues socials 3.839.828 3.959.588 3.692.510 3.151.120 4.024.000 4.364.000 23.031.046

* Dades referides a l’empresa matriu Baleària, i no a tot el grup

Principals xifres*


68|

El balanç refl ecteix el sanejament fi nan-cer de Baleària i la solvència per em-prendre nous projectes com es refl ec-teix en l’increment dels fons propis i una reducció de gairebé el 20% en el deute a llarg termini.

2014 2015 Variación

Fons Propis 91.661.000€ 109.539.000€ 17.878.000€ 19,50%

Actiu No Corrent 229.069.000€ 210.908.000€ -18.161.000€ -7,93%

Actiu Corrent 78.227.000€ 84.924.000€ 6.697.000€ 8,56%

Passiu No Corrent 144.544.000€ 117.504.000€ -27.040.000€ -18,71%

Passiu Corrent 71.078.000€ 68.782.000€ -2.296.000€ -3,23%

Jauja Port, sala polivalent a la planta superior de Baleària Port

* Dades referents a l’empresa matriu Baleària, i no a tot el grup

Comparatives de balanços*

|69

Dades econòmiques

Principals inversions

Baleària Port

Durant el 2015 es va executar la segona fase d’inversions a l’estació marítima Ba-leària Port a Dénia (que, a més, acull la seu de la companyia).

Inversió

2 milions d’euros | Instal·lació d’un fi nger i el sistema d’evacuació de la planta d’embarcament.

900.000 euros | Conversió de la planta superior de l’estació marítima en una sala polivalent que pot ser usada com a espai d’oci o cultura (Jauja Port).

Millores al ‘Passió per Formentera’Inversió

50.000 euros | Instal·lació de tres silen-ciadors en els motors auxiliars d’aquest vaixell, que opera entre Ceuta i Algesires, per reduir els sorolls durant les estades al port del vaixell.

100.000 euros | Habilitació d’una nova zona de butaques.

Nous vaixellsAdquisió | Durant el 2015 la naviliera va adquirir el ferry Virot, amb l’objectiu de reforçar els serveis de transport de mer-caderies entre Eivissa i Formentera, grà-cies a la seva bodega amb capacitat per 120 metres linials de càrrega.

Flete | Baleària també va noliejar dos nous ferries, el Sicília i el Nàpols, per am-pliar els serveis de Balears, per un perío-de de més de tres anys.

Gestió de riscos econòmicsCom en altres anys, el principal risc de Baleària al 2015 era la possible caiguda de la demanda. Per això, la companyia va seguir treballant en nous productes tu-rístics que motivessin a viatjar als clients, a més del control dels costos per poder oferir un preu ajustat a la demanda.

D’altra banda, al 2015 es van haver d’abordar altres riscos fruit de l’aplicació del Reial Decret 290/2015, que obliga als vaixells que operen en territori es-panyol a consumir exclusivament com-bustible amb baix contingut en sofre (IFO LS) en lloc de consumir combusti-ble amb alt contingut en sofre (IFO HS) en alta mar, com es feia anteriorment. En tractar-se d’un combustible més car, l’empresa va haver d’afrontar un sobre-cost en combustible el 2015. D’altra ban-da, com a aspecte positiu, aquest com-bustible és menys contaminant, ja que redueix l’emissió de partícules de sofre a l’atmosfera, de manera que durant el 2015 els vaixells de la fl ota van tenir una navegació menys contaminant.


70|

Aquesta memòria s’ha ela-borat seguint els principis establerts en la Guia per a

l’elaboració de Memòries de Soste-nibilitat (G4) del Global Reporting Initiative, en un nivell B autodeclarat.

L’informe anual refl ecteix l’acompliment econòmic (en l’exercici fi scal 2015, que s’estén de l’1 de novembre de 2014 al 31 d’octubre de 2015), social i ambiental (any natural).

Temes rellevants

Baleària manté el seu compromís de transparència a través de l’informe del seu acompliment el 2015, seguint els es-tàndards del Global Reporting Initiative (GRI) en la seva versió G4. Per a això, es va realitzar un exercici de consulta, anàlisi i identifi cació dels temes rellevants Per a la sostenibilitat del negoci; a partir d’aquí la companyia ha identifi cat els aspectes materials a reportar integrant les priori-tats de la companyia i les dels seus grups d’interès.

Sobre aquest informe

PROCÉS D’IDENTIFICACIÓ

El procés d’identifi cació dels assumptes més rellevants es va fer a través de l’anàlisi de materialitat, estudi de rellevància que permet conèixer l’opinió dels seus prin-cipals stakeholders. Baleària pregunta i consulta a empleats, clients, accionistes, i a la societat en general sobre els aspec-tes que més els preocupen, tant econò-mics com a socials i ambientals.

L’estudi, basat en un anàlisi quantitatiu i qualitatiu, permet a Baleària incorporar, si s’escau, aquests assumptes rellevants en l’estratègia de sostenibilitat, considerats tots prioritaris per Baleària.

A més, i igual que en anys anteriors, s’han mantingut trobades amb els empleats en gairebé totes les delegacions, identifi cant així les expectatives dels mateixos en re-lació a la companyia i integrant així les prioritats defi nides en el seu pla estratè-gic a llarg termini i els interessos dels seus grups d’interès.

TEMA ABAST INDICADORIntern Extern

Ètica i transparència G4-56 a G4-58, G4-SO3 a G4-SO5, G4-SO8

Fortalesa i solidesa fi nancera G4-EC1, G4-EC4 a G4-EC7

Entorn regulador i normatiu G4-EN29, G4-EN34, G4-SO8, G4-PR9

Innovació empresarial Aspecte específi c, sense indicador

Efi ciència energètica G4-EN3

Avaluació de proveïdors G4-EN33, G4-SO9

Intermodalitat Aspecte específi c, sense indicador

Qualitat de productes i serveis G4-4, G4-PR1, G4-PR3

Seguretat dels vaixells i estacions Aspecte específi c, sense indicador

Estabilitat i qualitat d’ocupació G4-LA1 a G4-LA8, G4-LA12 a G4-LA16

Gestió de talent G4-LA9 a G4-LA11

Conciliació familiar Aspecte específi c, sense indicador

Accessibilitat i accés de clients amb discapacitat Aspecte específi c, sense indicador

Compromís amb la societat G4-SO1

Diàleg amb grups d'interès G4-24 a G4-27, G4-SO11

Prevenció contaminació marina G4-EN11, G4-EN14, G4-EN15, G4-EN22 a G4-EN-26

Taula de temes més rellevants per a l’anàlisi

|71

Indicadors de la guia G4 del Global Reporting Initiative (GRI)

I. CONTINGUTS BÀSICS GENERALS

Estratègia i anàlisi

G4-1 Declaració del màxim responsable | Pág. 5

G4-2 Principals impactes, riscos i oportunitats | Pág. 69

Perfi l de l’organització

G4-3 Nom de l’organització | Baleària

G4-4 Principals marques, productes i/o serveis | Pág. 10

G4-5 Localització de la seu principal de l’organització | Dénia

G4-6 Països en els quals opera i desenvolupa activitats signifi catives | Pág. 10

G4-7 Naturalesa de la propietat i forma jurídica | Baleària Eurolíneas Marítimas S.A.

G4-8 Mercats servits | Pág. 10

G4-9 Dimensions de l’organització | Pág. 10, 65

G4-10 Plantilla de treballadors | Pág. 22

G4-11 Treballadors coberts per convenis col·lectius | Pág. 22

G4-12 Descripció de la cadena de subministrament | Pág. 57

G4-13 Canvis signifi catius durant el període cobert per l’informe | No s’ha produït

G4-14 Principi de precaució | Pág. 11, 32, 45, 59, 69

G4-15 Principis o iniciatives externes que l’organització subscriu o adopta | Pág. 15

G4-16 Principals associacions a les quals es pertany | Pág. 15

Aspectes materials i cobertura

G4-17 Entitats incloses en la consolidació fi nancera i el perímetre del present informe | Les entitats que fi guren en els estats fi nancers de l’organització poden consultar-se en la Nota 9 de la memòria dels comptes anuals consolidats de Baleària Eurolíneas Maritimas S.A i societats depenents.

G4-18 Defi nició del contingut i abast de l’informe i de les aplicació dels principis del GRI | Pág. 70

G4-19 Aspectes materials identifi cats | Pág. 70

G4-20 Cobertura dins de l’organització | Pág. 70

G4-21 Cobertura fora de l’organització | Pág. 70

G4-22 Reformulació d’informació facilitada en informes anteriors | No s’ha produït

G4-23 Canvis signifi catius en la cobertura o abast de l’informe | No s’ha produït

Participació dels Grups d’Interès

G4-24 Grups d’interès vinculats amb l’organització | Pág. 63

G4-25 Base per a la selecció dels grups d’interès | Pág. 63

G4-26 Enfocaments adoptats per a la relació amb els grups d’interès | Pág. 63

G4-27 Qüestions i problemes clau que han sorgit arran de la participació dels grups d’interès | Pág. 63

Perfi l de la memòria

G4-28 Període cobert per l’informe | Pág. 70

G4-29 Data de l’informe anterior | 2014

G4-30 Cicle de presentació de l’informe | Anual

G4-31 Punt de contacte per a qüestions relatives a la memòria o el seu contingut | [email protected]

G4-32 Índex GRI en relació a l’opció “de conformitat” triada | Pág. 70 - 74

G4-33 Verifi cació externa de l’informe | No se realiza

Govern

G4-34 Estructura de govern de l’organització, inclosos els comitès de l’òrgan superior de govern. Comitès responsables de la presa de decisions sobre qüestions econòmiques, ambientals i socials | Pág. 11

G4-35 Procés mitjançant el qual l’òrgan superior de govern delega la seva autoritat en l’alta direcció i en determinats empleats per a qüestions d’índole econòmica, ambiental i social | Pág. 11

G4-36 Indicar si existeixen a l’organització càrrecs executius o amb responsabilitat en qüestions econòmiques, ambientals i socials, i si els seus titulars rendeixen comptes directament davant l’òrgan superior de govern | Pág. 11

G4-38 Composició de l’òrgan superior de govern i dels seus comitès | Pág. 11

G4-39 Indicar si la persona que presideix l’òrgan superior de govern ocupa també un lloc executiu. En aquest cas, descrigui les seves funcions executives i les raons d’aquesta disposició | Pág. 11

G4-47 Freqüència amb la qual l’òrgan superior de govern analitza els impactes, els riscos i les oportunitats de caràcter econòmic, ambiental i social | Mensualment

Tablas GRI


72|

G4-48 Indiqui quin és el comitè o el càrrec de major importància que revisa i aprova la memòria de sostenibilitat de l’organització i assegura que tots els aspectes materials quedin refl ectits | Comissió executiva/Àrea RSC

G4-49 Descrigui el procés per transmetre les preocupacions importants a l’òrgan superior de govern | Pág. 11

Ètica i integritat

G4-56 Valors, principis, estàndards i normes de comportament tals com a codis de conducta i codis ètics | Pág. 62

G4-57 Mecanismes interns i externs d’assessorament en pro d’una conducta ètica i lícita | Pág. 62

G4-58 Procediments interns i externs de denúncia de conductes contràries a l’ètica, a la legalitat, o que afectin a la integritat de l’organització | Pág. 62

II. CONTINGUTS BÀSICS ESPECÍFICS

ECONOMIA

Acompliment econòmic

EC1 Valor econòmic directe generat i distribuït | Pág. 67

EC2 Conseqüències fi nanceres i altres riscos i oportunitats per a les activitats de l’organització a causa del canvi climàtic | Pág. 69

EC4 Ajudes econòmiques atorgades per ens del govern | Pág. 67

Presència al mercat

EC5 Relació entre el salari inicial desglossat per sexe i el salari mínim local en llocs on es desenvolupen operacions signifi catives | Pág. 23

EC6 Percentatge d’alts directius procedents de la comunitat local en llocs on es desenvolupen operacions signifi catives | Pág. 22

Impactes econòmics indirectes

EC7 Desenvolupament i impacte de la inversió en infraestructures i els tipus de serveis | Pág. 69

MEDI AMBIENT

Materials

EN1 Materials utilitzats, per pes o volum | Baleària no empra materials per a l’embalatge de productes

EN2 Percentatge dels materials utilitzats que són materials reciclats | Baleària no empra materials per a l’embalatge de productes

Energia

EN3 Consum energètic intern | Pág. 42 - 43

EN6 Reducció del consum energètic | Pág. 43

Biodiversitat

EN14 Nombre d’espècies incloses en la llista vermella de la UICN i en llistats nacionals de conservació els hàbitats de la qual es troben en àrees afecta-des per les operacions, segons el nivell de perill d’extinció de l’espècie | Pág. 56

Emissions

EN15 Emissions directes de gasos d’efecte hivernacle (abast 1) | Pág. 42 - 43

EN16 Emissions indirectes de gasos d’efecte hivernacle en generar energia (abast 2) | Pág. 42 - 43

EN18 Intensitat de les emissions de gasos d’efecte hivernacle | Pág. 42

EN19 Reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle | Pág. 43

Efl uents i residus

EN22 Vessament total d’aigües, segons la seva naturalesa i desti | Pág. 45

EN23 Pes total dels residus segons tipus i mètode de tractament | Pág. 45

EN24 Nombre total i volum dels vessis accidentals més signifi catius | Pág. 45

Productes i serveis

EN27 Mitigació de l’impacte ambiental dels productes i serveis | Pág. 45

Compliment regulador

EN29 Valor monetari de les multes signifi catives i nombre de sancions no monetàries per incompliment de la legislació i la normativa ambiental | No s’han rebut multes signifi catives.

Transport de persones i productes

EN30 Impactes ambientals signifi catius del transport de productes i altres béns i materials utilitzats per a les activitats de l’organització, així com del transport de personal | Pág. 42

Despeses i inversions

EN31 Desglossament de les despeses i inversions per a la protecció del medi ambient | Pág. 67

Avaluació ambiental en proveïdors

EN32 Percentatge de nous proveïdors que es van examinar en funció de criteris ambientals | 100%

EN33 Impactes ambientals negatius significatius, reals i potencials, en la cadena de subministrament i mesures sobre aquest tema | No s’han identificat

Mecanismes de reclamació ambiental

EN34 Nombre de reclamacions ambientals que s’han presentat, abordat i resolt mitjançant mecanismes formals de reclamació | 2 reclamacions

|73

Tablas GRI

ACOMPLIMENT SOCIAL

Ocupació

LA1 Nombre total i taxa de contractacions i rotació mitjana d’empleats, desglossats per grup d’edat?, sexe i regió | Pág. 22 - 23

LA2 Prestacions socials per als empleats amb jornada completa, que no s’ofereixen als empleats temporals o de mitja jornada | Pág. 27

LA3 Nivells de reincorporació al treball i de retenció després de la baixa per maternitat o paternitat | Pág. 28

Relacions entre els treballadors i la Direcció

LA4 Terminis mínims de preavís de canvis operatius i possible inclusió d’aquests en els convenis col·lectius | 1 mes

Seguretat i salut laboral

LA5 Percentatge de treballadors que està representat en comitès formals de seguretat i salut conjunts per a direcció i empleats, establerts per ajudar a controlar i assessorar sobre programes de seguretat i salut laboral | 100%

LA6 Tipus i taxa de lesions, malalties professionals, dies perduts, absentisme i nombre de víctimes mortals relacionades amb el treball per regió i per sexe | No s’han identifi cat malalties professionals ni víctimes mortals relacionades amb el treball. (Pág. 22)

LA7 Treballadors la professió dels quals té una incidència o un risc elevats de malaltia | No s’ha identifi cat cap

LA8 Assumptes de salut i seguretat coberts en acords formals amb sindicats | Tots els assumptes, inclosos els de salut i seguretat, es regeixen pels con-venis d’ofi cines i despatxos, o en defecte d’això per l’Estatut dels Treballadors. A més, a Flota existeix un comitè de seguretat i salut, que es reuneix periòdicament i es regeix per un acord empresa-sindicat. Els vaixells que no pertanyen a l’organització es regeixen pel conveni de marineria mercant.

Formació i educació

LA9 Mitjana d’hores de capacitació anuals per empleat | Pág. 24

LA10 Programes de gestió d’habilitats i formació contínua que fomenten l’ocupabilitatdels treballadors i els ajuden a gestionar el fi nal de les seves carreres professionals | Pág. 25 - 26

LA11 Percentatge d’empleats que reben avaluacions regulars de l’acompliment i de desenvolupament professional | Pág. 26

Diversitat i igualtat d'oportunitats

LA12 Composició dels òrgans de govern | Pág. 22

LA13 Relació entre el salari base dels homes pel que fa al de les dones | Pág. 23

Avaluació de proveïdors en pràctiques laborals

LA14 Percentatge de nous proveïdors que es van examinar en funció de criteris relatius a les pràctiques laborals | 100%

Procediment de reclamació sobre pràctiques laborals

LA16 Nombre de reclamacions sobre pràctiques laborals que s’han presentat, abordat i resolt mitjançant mecanismes formals de reclamació | No s’han identifi cat

DRETS HUMANS

No discriminació

HR3 Nombre de casos de discriminació i mesures correctives adoptades | No s’han identifi cat

Pràctiques de seguretat

HR7 Percentatge del personal de seguretat que ha rebut capacitació sobre les polítiques o els procediments de l’organització en matèria de drets humans rellevants per a les operacions | Pág. 25

Avaluació de drets humans en proveïdors

HR11 Impactes negatius signifi catius en matèria de drets humans, reals i potencials, en la cadena de subministrament i mesures adoptades | No s’han detectat

Procediments de reclamació en matèria de drets humans

HR12 Nombre de reclamacions sobre drets humans que s’han presentat, abordat i resolt mitjançant mecanismes formals de reclamació | No s’han identifi cat

SOCIETAT

Comunitats locals

SO1 Percentatge d’operacions on s’han implantat programes de desenvolupament, avaluacions d’impactes i participació de la comunitat local | Pág. 55

SO2 Centres d’operacions amb efectes negatius signifi catius, possibles o reals, sobre les comunitats locals | No s’han detectat

Lluita contra la corrupció

SO3 Nombre i percentatge de centres en els quals s’han avaluat els riscos relacionats amb la corrupció i riscos signifi catius detectats | Pág. 22

SO4 Polítiques i procediments de comunicació i capacitació sobre la lluita contra la corrupció | Pág. 25, 62

SO5 Casos confi rmats de corrupció i mesures adoptade | Pág. 22

Política pública

SO6 Valor de les contribucions polítiques, per país i destinatari | L’organització no ha realitzat contribucions d’aquest tipus.

Pràctiques de competència deslleial

SO7 Nombre de procediments legals per causes relacionades amb pràctiques monopolístiques i contra la lliure competència, i els seus resultats | Procés iniciat en 2013 que segueix en revisió judicial

Cumpliment regulador


74|

SO8 Valor monetari de les multes signifi catives i nombre de sancions no monetàries per incompliment de la legislació i la normativa | No s’han imposat aquest tipus de multes o sancions a la companyia

Avaluació de la repercussió social de proveïdors

S010 IImpactes socials negatius signifi catius, reals i potencials, en la cadena de subministrament i mesures adoptades | No s’han detectat

Mecanismes de reclamació per impacte social

SO11 Nombre de reclamacions sobre impactes socials que s’han presentat, abordat i resolt mitjançant mecanismes formals de reclamació | No s’han identifi cat

RESPONSABILITAT SOBRE PRODUCTES

Salut i seguretat dels clients

PR1 Percentatge de categories de productes i serveis signifi catius els impactes dels quals en matèria de salut i seguretat s’han avaluat per promoure millores | Compliment de la normativa SOLAS (Safety of Life at Sea).

PR2 Nombre d’incidents derivats de l’ incompliment de la normativa o dels codis voluntaris relatius als impactes dels productes i serveis en la salut i la seguretat durant el seu cicle de vida | No s’han produït

Etiquetatge dels productes i serveis

PR3 Tipus d’informació que requereixen els procediments de l’organització relatius a la informació i l’etiquetatge dels seus productes i serveis, i per-centatge de categories de productes i serveis signifi catius que estan subjectes a tals requisits | Pág. 32

PR4 Nombre d’incompliments de la regulació i dels codis voluntaris relatius a la informació i a l’etiquetatge dels productes i serveis | No s’han incomplit

PR5 Resultats de les enquestes per mesurar la satisfacció dels clients | Pág. 36

Comunicacions de màrqueting

PR6 Venda de productes prohibits o en litigi | Pág. 32

PR7 Nombre de casos d’incompliment de les normatives i els codis voluntaris relatius a les comunicacions de màrqueting, entre unes altres la publici-tat, la promoció i el patrocini | L’organització no ha tingut incidents en aquest sentit

Privadesa dels clients

PR8 Nombre de reclamacions fonamentades sobre la violació de la privadesa i la fugida de dades dels clients | No s’han identifi cat reclamacions en aquest sentit.

Compliment regulador

PR9 Valor monetari de les multes signifi catives fruit de l’ incompliment de la normativa en relació amb el subministrament i l’ús de productes i serveis | En 2015 es van iniciar 4 procediments sancionadors el valor monetari dels quals no arriba als 30.000€

SECTORIALS: TRANSPORT PER AIGUA. PORTS I SERVEIS

Treballadors migrants: reclutament i ocupació | Pág 23

Soroll: impacte en les comunitats locals | Pág 45

memòria de responsabilitat social corporativa i sostenibilitat 2015 (catalán)

Documents