mate mati ques 5e reforç

8/18/2019 Mate Mati Ques 5e reforç

1/80

MatemàtiquesREFORÇ I AMPLIACIÓ

Fitxes de reforçFitxa 1 Els nombres de set xifres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3Fitxa 2 Els nombres de més de set xifres . . . . . . . . . . . . . . 4Fitxa 3 Els nombres romans . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5Fitxa 4 Multiplicació per nombres de dues o més xifres . 6Fitxa 5 Propietat distributiva de la multiplicació . . . . . . . . . 7Fitxa 6 Operacions combinades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8Fitxa 7 Estimacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9Fitxa 8 Divisor de dues xifres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10Fitxa 9 Divisor de tres xifres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11Fitxa 10 Canvis en els termes d’una divisió . . . . . . . . . . . . . 12Fitxa 11 Problemes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13Fitxa 12 Fraccions: termes, lectura i escriptura . . . . . . . . . . 14Fitxa 13 Fracció d’un nombre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15Fitxa 14 La fracció com a repartiment. . . . . . . . . . . . . . . . . . 16Fitxa 15 Comparació de fraccions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17Fitxa 16 Comparació de fraccions amb la unitat . . . . . . . . . 18Fitxa 17 Suma de fraccions amb denominador igual. . . . . 19

Fitxa 18 Resta de fraccions amb denominador igual . . . . . 20Fitxa 19 Fraccions equivalents a un nombre natural . . . . . 21Fitxa 20 Fraccions equivalents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22Fitxa 21 Unitats decimals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23Fitxa 22 Nombres decimals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24Fitxa 23 Comparació de nombres decimals . . . . . . . . . . . . 25Fitxa 24 Fraccions decimals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26Fitxa 25 Percentatges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27Fitxa 26 Problemes de percentatges . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28Fitxa 27 Suma de nombres decimals . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29Fitxa 28 Resta de nombres decimals . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30Fitxa 29 Multiplicació d’un decimal per un natural . . . . . . . 31Fitxa 30 Divisió per la unitat seguida de zeros . . . . . . . . . . 32Fitxa 31 Problemes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33Fitxa 32 Mesura d’angles. Angles plans i complets . . . . . . . 34Fitxa 33 Traçat d’angles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35Fitxa 34 Angles consecutius i adjacents . . . . . . . . . . . . . . . . 36Fitxa 35 Angles i girs de 90º . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37Fitxa 36 Mediatriu d’un segment. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38Fitxa 37 Bisectriu d’un angle . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39Fitxa 38 Classificació de polígons . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40Fitxa 39 Polígons regulars i irregulars . . . . . . . . . . . . . . . . . 41Fitxa 40 Circumferència i cercle: elements . . . . . . . . . . . . . . 42

Fitxa 41 Classificació de triangles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43Fitxa 42 Classificació de quadrilàters i paral·lelograms . . . 44Fitxa 43 Simetria i translació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45Fitxa 44 Semblança . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46Fitxa 45 Múltiples del metre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47Fitxa 46 Submúltiples del metre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48Fitxa 47 Relacions entre les unitats de longitud . . . . . . . . . . 49Fitxa 48 Múltiples del litre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50Fitxa 49 Submúltiples del litre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51Fitxa 50 Relacions entre les unitats de capacitat . . . . . . . . . 52Fitxa 51 Múltiples del gram . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53Fitxa 52 Submúltiples del gram . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54Fitxa 53 Relacions entre les unitats de massa . . . . . . . . . . . 55Fitxa 54 Problemes amb unitats de mesura . . . . . . . . . . . . 56Fitxa 55 Àrea d’una figura amb un quadrat unitat . . . . . . . 57Fitxa 56 Unitats de superfície . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58Fitxa 57 L’àrea del quadrat i del rectangle . . . . . . . . . . . . . . 59Fitxa 58 L’àrea de figures compostes . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60

Fitxa 59 El rellotge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61Fitxa 60 Hores, minuts i segons . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62Fitxa 61 Problemes amb doblers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63Fitxa 62 Més probable i menys probable . . . . . . . . . . . . . . 64Fitxa 63 Probabilitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65Fitxa 64 Mitjana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66

Fitxes d’ampliació

Fitxa 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67Fitxa 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68Fitxa 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69Fitxa 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70Fitxa 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71

Fitxa 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72Fitxa 7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73Fitxa 8 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74Fitxa 9 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75Fitxa 10 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76Fitxa 11 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77Fitxa 12 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78Fitxa 13 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79Fitxa 14 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80Fitxa 15 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81

Solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82

5PRIMÀRIA


2/80

Reforç i ampliació Matemàtiques 5 és una obra col·lectiva

concebuda, creada i realitzada en el Departament de Primària

Illes Balears/Santillana Educación, S.L., sota la direcció

d’Enric Juan Redal, José Tomás Henao

i Miquel Vives Madrigal.

Hi han intervengut:

Il·lustració: Jorge Salas

Correcció: Gabriel Colom

Edició: Miquel Vives Madrigal

Es prohibeix, llevat d’excepció prevista per la llei, qualsevol forma de re-

producció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra

sense l’autorització dels titulars de la propietat intel·lectual. Contactau amb

CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org), si ne-

cessitau fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra.

© 2009 by Illes BalearsSantillana Educación, S. L.

Gremi de Teixidors, 26, local 13, 1r. 07009 Palma

PRINTED IN SPAIN

Imprès a Espanya per

CP: 128755

Depòsit legal:


3/80

Nom Data

3© 2009 Illes Balears/Santillana Educación, S. L.

Els nombres de set xifres

2. Escriu com es llegeixen els nombres següents.

3. Escriu amb xifres.

4. Escriu la descomposició i com es llegeix.

1. Encercla en cada cas el nombre que s’indica.

Reforç

1

Els nombres de set xifres estan composts per unitats de milió, centenes de

miler, desenes de miler, unitats de miler, centenes, desenes i unitats.

Recorda

Un milió

Cinc milions cent cinquanta mil

Tres milions dos-cents mil

Nou milions noranta-nou mil

1.000.000 10.000 100.000

3.020.000 32.000 3.200.000

5.150.000 515.000 5.000.150

9.990.000 990.000 9.099.000

● 3.000.000 c

● 7.500.032 c

● 4.070.125 c

● 6.008.295 c

● Dos milions quatre-cents cinc mil cent u c

● Cinc milions set mil tres-cents noranta-nou c

● Vuit milions noranta mil nou-cents noranta-nou c

● Nou milions cent c

8.905.890

● 8 U. de milió 1 CM 1 DM 1 UM 1 C 1 D 1 U

● 8.000.000 1 1 1 1

● Es llegeix:

●


4/80

Nom Data

4 © 2009 Illes Balears/Santillana Educación, S. L.

Els nombres de més de set xifres

1. Llegeix i encercla els nombres.

Reforç

2

● Un nombre de vuit xifres està compost per desenes de milió, unitats

de milió, centenes de miler, desenes de miler, unitats de miler, centenes,

desenes i unitats.

● Un nombre de nou xifres està compost per centenes de milió, desenes de

milió, unitats de milió, centenes de miler, desenes de miler, unitats de miler,

centenes, desenes i unitats.

Recorda

Groc Nou-cents cinquanta milions noranta-cinc mil.

Verd Setanta-nou milions noranta-nou.

Blau Dotze milions dos-cents dos.

12.000.202

79.000.099

950.095.000

12.202.002

950.950.000

2. Escriu amb xifres.

● Quaranta milions quatre-cents quatre mil quatre-cents c

● Sis-cents nou milions cinc-cents mil quaranta c

● Noranta milions set-cents trenta mil vuit-cents vuitanta c

3. Completa la descomposició de cada nombre i escriu com es llegeix.

58.150.201

● 5 D. de milió 1 8 U. de milió 1

●

50.000.0001

● Es llegeix:

●

707.909.087

● C. de milió 1

●

● Es llegeix:

●


5/80

Nom Data


Els nombres romans

1. Aplica la regla que s’indica i escriu el valor de cada nombre.

Reforç

3

● XXVI c

● LV c

● CLXII c

● DCCXV c

Regla de la sumaUna lletra col·locada a la dreta

d’una altra d’igual o major valor

li suma a aquesta el seu valor.

● MLIV c

● CDXIII c

● XCI c

● MCCXIX c

Regla de la resta

Les lletres I, X o C escrites a

l’esquerra de cada una de les dues

lletres de major valor que li segueixen

li resten a aquesta el seu valor.

● IV c

● IXD c

●

CDL c ● XVICI c

Regla de la multiplicació

Una ratlla escrita damunt d’una

o diverses lletres multiplica per

.000 el seu valor.

2. Escriu en nombres romans.

● 68 c

● 524 c

● 603 c

● 960 c

● 409 c

● 75 c

● 26 c

● 47 c

● 98 c

● 59 c

● 5.527 c

● 4.900 c

● 7.70 c

● 5.028 c

● .953 c

Per escriure amb nombres romans s’utilitzen aquestes set lletres majúscules.

Cada lletra té un valor numèric.

I V X L C D M

. . . . . . .

5 0 50 00 500 .000

Recorda


6/80

Nom Data


Multiplicació per nombres de dues o més xifres

1. Calcula les multiplicacions

Reforç

4

Per calcular la multiplicació .4273

94, segueix aquests passos:r Multiplica .427 3 4.

2n Multiplica .427 3 9 i col·loca aquest producte

deixant un lloc a la dreta.

3r Multiplica .427 3 i col·loca aquest producte

deixant un lloc a la dreta.

4t Suma els productes obtinguts.

Recorda

4 2 7

3 9 4

5 7 0 8

2 8 4 3 8

1 4 2 7 0 8

2 7 6 8 3 8

2 7 7

3 4 3 7

1

3 5 2 7

3 6 4

1

4 6 8 3

3 5 2 8

1

2.Col·loca els nombres i calcula

Has de tenir en compte que un dels factors és un nombre acabat en zero.

3.542 3 890 7.69 3 230

3. Col·loca els nombres i calcula

Has de tenir en compte que un dels factors és un nombre amb un zero intermedi.

2.564 3 406 26.47 3 604


7/80

Nom Data


Propietat distributiva de la multiplicació

Reforç

5

● Propietat distributiva de la multiplicació respecte de la suma.

Per multiplicar una suma per un nombre, es pot multiplicar

cada sumand pel nombre i sumar els productes obtinguts.

2 3 (5 1 8) 5 2 3 5 1 2 3 8 5 10 1 16 5 26

● Propietat distributiva de la multiplicació respecte de la resta.

Per multiplicar una resta per un nombre, es pot multiplicar

cada terme pel nombre i restar els productes obtinguts.

33

(72

4)5

33

72

33

45

212

125

9

Recorda

▶ ▶

▶ ▶

1. Aplica la propietat distributiva de la multiplicació respecte de la suma i completa.

● 4 3 (3 1 7) 5 3 1 3 5 1 5

● 3 3 (5 1 8) 5

● 6 3 (4 1 9) 5

●

7 3 (2 1 6) 5

● 9 3 (8 1 3) 5

2. Aplica la propietat distributiva de la multiplicació respecte de la resta i completa.

● 3 3 (5 2 4) 5 3 ] 3 5 ] 5

● 5 3 (8 2 3) 5

● 7 3 (7 2 6) 5

● 9 3 (9 2 2) 5

● 8 3 (6 2 5) 5

3. Completa amb els nombres i signes que hi falten i calcula el resultat.

● 4 3 ( 1 3) 5 3 2 1 4 3 5

● 3 (5 1 6) 5 3 5 3 3 6 5

● 7 3 (8 3) 5 3 2 3 3 5

● 5 3 ( 2 4) 5 3 9 5 4 5


8/80

Nom Data


Operacions combinades

Reforç

6

● En les operacions combinades sense parèntesis, primer es resolen

les multiplicacions i després les sumes i les restes, en l’ordre

en què es presenten.

● En les operacions combinades amb parèntesis, en primer lloc es resolen

les operacions que estan dins el parèntesi; després, les multiplicacions,

i, finalment, les sumes i les restes.

Recorda

●

72

51

6

▶ ▶

1

▶

▶

●

53

72

2

▶ ▶

2

▶

▶

●

91

73

4

▶ ▶

1

▶

▶

1. Calcula les operacions combinades sense parèntesis.

● 6 1 ( 1 4)

▶ ▶

1

▶

▶

● (7 2 5) 3 3

▶ ▶

3

▶

▶

● 5 3 (8 2 5)

▶ ▶

3

▶

▶

2. Calcula les operacions combinades amb parèntesis.

3. Calcula.

● 3 1 9 2 4 5 ● 2 7 1 8 5

● 7 1 (3 1 3) 5 ● 35 2 (0 2 7) 5

● 5 1 8 3 2 5 ● 6 3 6 1 0 5

● 2 2 6 1 7 5 ● 5 1 (3 2 8) 5

4. Fixa’t en aquests càlculs i escriu de manera correcta els que estan mal resolts.

● 7 2 2 1 3 5 7 2 5 5 2 ● 9 2 (7 1 2) 5 9 2 5 5 4

● 6 1 4 3 5 5 0 3 5 5 50 ● 3 3 (8 2 3) 5 24 2 3 5 2


9/80

Nom Data


Estimacions

1. Estima aproximant com s’indica.

2. Llegeix i calcula.

Reforç

7

● Per estimar sumes s’aproximen els sumands i, després, se sumen.

● Per estimar restes s’aproximen el minuend i el subtrahend

i, després, es resten.

● Per estimar productes s’aproxima un dels factors i, després,

es multiplica per l’altre factor.

Recorda

A les centenes A les unitats de miler

3 5 0 c

1 5 0 2 c

6 7 4 3 c

2 2 6 7 8 c

5 0 6 6 c

3 9 c

4 5 0 9 0 c

1 9 8 5 8 6 c

6 7 2 2 3 c

2

4 4 9 2 c

3 6 7 4 c

3 5 c

1

2

3

1

2

3

En una granja produeixen 2.450 litres

de llet diàriament. Se’n venen .789 li-

tres i la resta s’utilitza per fer formatge.

Quants de litres se n’utilitzen aproxima-

dament per fer formatge?

Per preparar una truita de patates,

al restaurant L’Olleta utilitzen 5 ous.

Quants d’ous necessiten aproximada-

ment per preparar 356 truites?


10/80

Nom Data


Divisor de dues xifres

1. Col·loca els nombres i calcula.

Reforç

8

● Quan les dues primeres xifres del dividend formen un nombre major

o igual que el divisor, s’agafen les dues primeres xifres del dividend

per començar a dividir.

● Quan les dues primeres xifres del dividend formen un nombre menor

que el divisor, s’agafen les tres primeres xifres del dividend per

començar a dividir.

Recorda

7.104 : 2 4.25 : 27

9.16 : 42 5.640 : 15

.216 : 48 6.054 : 6

4.287 : 76 .772 : 92


11/80

Nom Data

1. Col·loca els nombres i calcula.

Quan el divisor té tres xifres,

s’agafen les tres primeres xifres

del dividend per començar

a dividir.

Recorda


Divisor de tres xifres

Reforç

9

23.874 : 213 89.665 : 512

71.534 : 624 58.462 : 158

91.468 : 457 32.247 : 246

66.465 : 315 95.392 : 739

5 8 9 6 9 3 2 4

2 6 5 6 1 8 2

0 6 4 9

0 0 1


12/80

Nom Data


Canvis en els termes d’una divisió

1. Calcula i contesta.

Reforç

10

Si el dividend i el divisor d’una divisió es multipliquen o es divideixen

pel mateix nombre, el quocient no varia, però el residu queda

multiplicat o dividit per aquest nombre.

Recorda

5 4

● Ha variat el quocient?

● Ha variat el residu? Com ha variat?

3 7 1 8

4 8 4

6 5 4 5

Multiplica per

el dividend i el divisor.

Divideix entre 3


Multiplica per 4


Divideix entre 5









13/80

Nom Data


Problemes

1. Resol els problemes següents.

Reforç

11

Les passes per resoldre un problema són les següents:

● Comprendre l’enunciat i la pregunta que s’hi planteja.

● Pensar quines operacions s’han de fer.

● Realitzar les operacions.

● Comprovar que la resposta és correcta.

Recorda

● D’un depòsit que té 300 litres d’oli, se n’ha tret l’oli necessari per omplir

18 garrafes de 5 litres cada una. Quant d’oli queda en el depòsit?

● En una fàbrica de llepolies hi ha 16.86 xiclets que han d’empaquetar

en bosses de 12 xiclets cada una. Quantes bosses necessiten?

● Per comprar un cotxe, en Lluís paga 5.833 d’entrada i 36 quotes de 171

cada una. Quant val el cotxe?

Solució:

Solució:

Solució:


14/80


Nom Data

Fraccions: termes, lectura i escriptura

1. Observa i contesta

2. Escriu la fracció que representa la part pintada de cada figura

3. Pinta en cada figura la fracció que s’indica Després, escriu com

es llegeix cada fracció

Reforç

12

● Quina fracció representen els quadrats grisos?

● Quin és el numerador d’aquesta fracció?

● Què indica el numerador?

● Quin és el denominador d’aquesta fracció?

● Què indica el denominador?

6

16 c

10

24 c

7

18 c

15

27 c

sis setzens

● Els termes d’una fracció són el numerador i el denominador:

– El denominador indica el nombre de parts iguals en què es divideix

la unitat.

– El numerador indica el nombre de parts iguals que s’agafen

de la unitat.

● Per llegir una fracció de denominador major que 10, primer s’ha de dir

el nom del numerador i, després, el nom del denominador i s’afegeix

a aquest darrer la terminació «-è/-ens».

Recorda


15/80


Nom Data

Fracció d’un nombre

1. Calcula.

2. Llegeix i resol.

Per calcular la fracció d’un nombre, se segueixen aquests passos:

1r Multiplicar el nombre pel numerador.

2n Dividir el resultat obtingut entre el denominador.

Per exemple:4

6 de 36

36 3 4 5 144

144 : 6 5 24

Reforç

13

●

2

3 de 12 c

● 3

4 de 24 c

● 4

6 de 18 c

● 2

9 de 36 c

● 5

7 de 42 c

En Pau té una col·lecció de 80 cromos.

Dos cinquens dels cromos

són de plantes. Quants de cromos

de plantes té en Pau?

En la classe de n’Elena hi ha

30 alumnes. Tres cinquens dels alumnes

fan natació. Quants d’alumnes en fan?

Na Paula ha comprat un ram de 72 flors.

Cinc vuitens de les flors són roses i la

resta, assutzenes. Quantes flors de cadaclasse té el ram de na Paula?

Recorda


16/80


Nom Data

La fracció com a repartiment

1. Fes un dibuix i escriu la fracció que li correspongui a cada persona.

La fracció és una forma d’indicar una divisió, en què el numerador

és el dividend i el denominador és el divisor.

Per exemple:3

4 c 3 : 4

Reforç

14

● Reparteix en parts iguals 3 pastissos

entre 4 persones.

A cada una, li corresponen de

pastís.

● Reparteix en parts iguals 5 pizzesentre 8 persones.


pizza.

● Reparteix en parts iguals 6 rosques

entre 8 persones.

A cada una, li corresponen

de rosca.

● Reparteix en parts iguals 2 panades

entre 6 persones.


panada.

● Reparteix en parts iguals 4 lams entre5 persones.


de lam.

● Reparteix en parts iguals 14 coques

entre 20 persones.


de coca.

Recorda


17/80


18/80


Nom Data

Comparació de fraccions amb la unitat

1. Escriu la fracció que representa la part pintada. Després, compara-la amb la unitat.

2. Representa cada fracció i completa.

● Una fracció és igual a la unitat si el seu numerador i el seu denominador

són iguals. Per exemple:3

35 1

● Una fracció és menor que la unitat si el numerador és menor

que el denominador. Per exemple:3

5< 1

● Una fracció és major que la unitat si el numerador és major

que el denominador. Per exemple:6

3> 1

Reforç

16

4

6 c c c

4 6

1 1 1

c c c

12 12 c 12

12 1 10 8 c

10

8 1 4 7 c

3. Compara i escriu el signe corresponent.

7

91

15

151

10

61

9

91

2

41

3

31

14

21

12

141

Recorda

12

12

10

8

4

7


19/80


Nom Data

Suma de fraccions amb denominador igual

1. Completa i calcula la fracció que representa la part pintada de cada figura.

2. Calcula.

Per sumar dues o més fraccions de denominador igual, se sumen

els numeradors i es deixa el mateix denominador.

Reforç

17

3. Llegeix i resol.

En Toni ha plantat nou quinzenes

parts de l’hort amb tomàtigues i tres

quinzenes parts amb pebres. Quinafracció de l’hort ha plantat en total?

10

4 1

2

4 5

9

11 1

15

11 5

17

8 1

3

8 5

6

9 1

7

9 5

2

8 1

23

8 5

6

17 1

12

17 5

4

81 5

1 1 5 1 1 5

1 5

c

c c

c

c

c c

c c

c

Recorda


20/80


Nom Data

Resta de fraccions amb denominador igual

1. Pinta, retxa i calcula amb una resta.

Per restar dues fraccions amb denominador igual, es resten els numeradors

i es deixa el mateix denominador.

Reforç

18

3. Completa amb el nombre que falta.

4. Llegeix i resol.

Aquest matí en Lluís ha comprat

tres quarts de quilo de formatge i na

Marta n’ha comprat un quart de quilo

menys que en Lluís. Quina quantitat

de formatge ha comprat na Marta?

11

15 2

15 5

4

15

19

23 2

23 5

12

23

27

44 2

44 5

9

44

17 2

10

17 5

5

17

36 2

23

36 5

7

36

51 2

28

51 5

27

51

2. Calcula.

6

7

2 3

7

5 12

15

2 9

15

5 16

28

2 13

28

5

9

10 2

3

10 5

27

31 2

15

31 5

16

20 2

5

20 5

5

8 2

3

8

4

6 2

1

6

7

9 2

2

9

5

8 2

3

8 5 2 5 2 5

Recorda


21/80


Nom Data

Fraccions equivalents a un nomre natural

1. Calcula el nomre natural equivalent a cada fracció.

2. En cada cas, encercla les fraccions que són equivalents a un nomre natural.

3. Calcula el nomre natural equivalent a cada fracció.

4. Oserva. Després, contesta.

Una fracció és equivalent a un nombre natural quan, en dividir

el numerador entre el denominador de la divisió és exacta. Aquest nombre

natural és el quocient de la divisió. Per exemple:18

6 5 18 : 6 5 3

Reforç

19

15

5 5 15 : 5 5

63

7 5 5

81

9 5 5

96

4 5 5

72

3 5 5

115

5 5 5

75

4 68

4

93

284

7

110

591

696

8

14

4 65

3

117

9

● Vint-i-quatre terços c

● Trenta cinquens c

● Setanta-dos sisens c

●

Noranta-sis quarts c

● Quin producte pesa 2 quilos?

● Quin producte pesa 3 quilos?

Meló18

6 de kg Patates

25

5 de kg Taronges

4

2 de kg

Recorda


22/80


Nom Data

1. Escriu la fracció que representa la part pintada de cada figura.

Després, completa.

● Dues fraccions o més són equivalents quan representen la mateixa

part de la unitat.

● Per comprovar si dues fraccions són equivalents, es multipliquen

els seus termes en creu. Si els productes obtinguts són iguals,

les fraccions són equivalents.

4

8 i

16

32 c

4 3 32 5 128

8 3 16 5 128

Fraccions equivalents

Reforç

20

2. Calcula tres fraccions equivalents a cada fracció.

● 3

10 c

● 2

7

c

● 9

12 c

1

4 i

2

8

són equivalents perquè 1 3 8 5 8 i 4 3 2 5 8.

i

equivalents perquè

i

equivalents perquè

i

equivalents perquè

Recorda


23/80


Nom Data

1. Completa.

2. Expressa en la unitat decimal que s’indica en cada cas.

4. Escriu en forma de fracció i en forma decimal.

3. Escriu en forma de fracció i en forma decimal.

La dècima, la centèsima i la mil·lèsima són unitats decimals.

1 unitat 5 10 dècimes 5 100 centèsimes 5 1.000 mil·lèsimes

Unitats decimals

Reforç

21

● 1 unitat 5 dècimes 5 centèsimes 5 mil·lèsimes

● 3 unitats 5 dècimes 5 centèsimes 5 mil·lèsimes

● 6 unitats 5 dècimes 5 centèsimes 5 mil·lèsimes

●

9 unitats5

dècimes5

centèsimes5

mil·lèsimes

En dècimes

● 2 unitats i 6 dècimes 5 20 1 6 5 dècimes

● 5 unitats i 31 dècimes 5

● 7 unitats i 12 dècimes 5

● 9 unitats i 15 centèsimes 5 centèsimes

●

6 unitats i 5 centèsimes5

● 3 unitats i 22 centèsimes 5

● 4 unitats i 36 mil·lèsimes 5 mil·lèsimes

● 2 unitats i 212 mil·lèsimes 5

● 8 unitats i 705 mil·lèsimes 5

En centèsimes

En mil·lèsimes

● 30 dècimes c

● 14 centèsimes c

● 19 mil·lèsimes c

9dècimes

5centèsimes

6mil·lèsimes

3dècimes

4centèsimes

8mil·lèsimes

Forma

de fracció

9

10

Forma

decimal0,9

Recorda


24/80


Nom Data

1. En cada nombre, encercla de vermell la part entera i de blau la part decimal.

2. Completa la descomposició dels nombres següents.

3. Escriu com es llegeix cada nombre.

4. Escriu els nombres decimals següents.

Un nombre decimal té dues parts:

● La part entera, a l’esquerra de la coma c 5,23

● La part decimal, a la dreta de la coma c 5,23

Nombres decimals

Reforç

22

2,34 12,5 4,08 13,0986,09945,123

17,8 406,04 3,724

Part entera Part decimal

C D U d c m

● 24,6 c 24 coma 6 o 24 unitats i 6 dècimes.

● 20,86 c

●

2,437 c● 132,9 c

● 103,09 c

● 5,096 c

● 9 unitats i 5 dècimes c

● 53 unitats i 5 mil·lèsimes c

● 12 unitats i 5 centèsimes c

● 7 coma 63 c

● 18 coma 015 c

● 403 coma 1 c

Recorda


25/80


Nom Data

1. Escriu el signe > o


26/80


Nom Data

1. Encercla les fraccions decimals.

Les fraccions decimals són les fraccions que tenen de denominador la unitat

seguida de zeros: 10, 100, 1.000...

Fraccions decimals

Reforç

24

2. Escriu el nombre decimal que correspon a cada fracció decimal.

Fracciódecimal

Nombredecimal

Fracciódecimal

Nombredecimal

Fracciódecimal

Nombredecimal

3.333

1.000

4.230

100

801

10

333

1.000

423

100

801

10033

1.000

42

100

801

1.000

3

1.000

4

100

8.001

100

CentèsimesFracciódecimal

Nombredecimal

Mil·lèsimesFracciódecimal

Nombredecimal

27 centèsimes 54 mil·lèsimes

275 centèsimes 548 mil·lèsimes2.756 centèsimes 5.485 mil·lèsimes

690 centèsimes 305 mil·lèsimes

6.901 centèsimes 3.505 mil·lèsimes

3. Completa.

4. Completa la sèrie.

Recorda

3

9

6

16

1

7

8

100

3

1.000

5

8

7

10.000

Nombredecimal

1.390 13,9139 1,39

Fracciódecimal

13.900

10



27/80


Nom Data

1. Completa el percentatge que hi ha pintat de cada color.

Un percentatge és una fracció que té com a denominador 100.

Percentatges

Reforç

25

c60

100 5 60 % c 60 per cent.

c 5 c

c 5 c

c 5 c

2. Escriu cada fracció en forma de percentatge.

34

100 5

28

100 5

47

100 5

75

100 5

3. Escriu els percentatges en forma de fracció.

● 12 % 5

● 23 % 5

● 38 % 5

● 64 % 5

● 81 % 5

● 96 % 5

4. Completa la graella.

Percentatge 10 % 27 %

Lectura 10 per cent 63 per cent

Fracció10

100

14

100

Nombre decimal 0,1

Significat 10 de cada 100

Recorda


28/80


Nom Data

1. Llegeix i resol.

Per calcular el percentatge d’un nombre es multiplica aquest nombre

pel tant per cent i es divideix entre 100.

Per exemple: el 10 % de 120 5 10 3 120

100 5 12

Problemes de percentatges

Reforç

26

En un càmping hi ha 800 persones.El 30 % són infants. Quants d’infants

hi ha al càmping?

A l’escola de na Marta hi ha

400 alumnes. El 18 % dels alumnesestudien informàtica. Quants

d’alumnes estudien informàtica?

En un parc hi ha 200 arbres.

El 35 % dels arbres són pins

i la resta són polls. Quants de pollshi ha al parc?

N’Alícia ha comprat un rentaplats que

li ha costat 564 i un forn que li

ha costat 636 . En pagar li han fet

un descompte del 12 %. Quant ha hagut

de pagar en total?

Recorda


29/80


Nom Data

1. Calcula.

Per sumar nombres decimals, es col·loquen de manera que coincidesquin

en la mateixa columna les xifres del mateix ordre. Després, se sumen

com si fossin nombres naturals i es col·loca una coma en el resultat

davall de la columna de les comes.

Suma de nombres decimals

Reforç

27

3,87 1 12,09 218,7 1 5,136

34,8 1 234,08 378,9 1 258,793

385,108 1 2.304,6 18,23 1 694,547

23,28 1 5,123 1 342,7 32,7 1 0,967 1 574,02

3, 8 71 1 2, 0 9

D U d c

Recorda


30/80


Nom Data

Resta de nombres decimals

Per restar nombres decimals, es col·loquen de manera que coincidesquin

en la mateixa columna les xifres del mateix ordre i s’afegeixen zeros

si és necessari. Després, es resten com si fossin nombres naturals

i es col·loca una coma en el resultat davall de la columna de les comes.

Reforç

28

1. Calcula.

67,3 2 56,52 325,46 2 6,247

45,8 2 4,08 156,6 2 107,75

86,73 2 3,096 60,02 2 27,204

963,28 2 45,6 409,238 2 324,23

6 7, 3 02 5 6, 5 2

D U d c

Recorda


31/80


Nom Data

Per multiplicar un nombre decimal per un de natural,

es multipliquen com si ossin nombres naturals i en el resultat

se separen, amb una coma, a partir de la dreta, tantes xifres

decimals com tengui el nombre decimal.

Multiplicació d’un decimal per un natural

Reforç

29

1. Calcula.

6,7 3 6 1,8 3 32

92,45 3 64 1,06 3 43

83,48 3 307 36,423 3 729

8,57 3 354 0,17 3 604

4,6 4

3

3 62 7 8 4

1 3 9 2 8

1 6 7,0 4

Recorda


32/80


Nom Data

1. Calcula.

Divisió per la unitat seguida de zeros

Per dividir un nombre per la unitat seguida de zeros, se separen

amb una coma a partir de la dreta tantes xifres decimals com

zeros segueixen a la unitat. Si és necessari, s’hi afegeixen zeros.

Reforç

30

● 5 : 10 5

● 8 : 10 5

● 63 : 10 5

● 834 : 10 5

● 3.015 : 10 5

● 6 : 100 5

● 19 : 100 5

● 83 : 100 5

● 607 : 100 5

● 4.823 : 100 5

● 3 : 1.000 5

● 54 : 1.000 5

● 79 : 1.000 5

● 746 : 1.000 5

● 8.905 : 1.000 5

2. Calcula.

● 2,5 : 10 5

● 3,8 : 10 5

● 47,86 : 10 5

● 559,02 : 10 5

● 0,092 : 10 5

● 32,6 : 100 5

● 572,7 : 100 5

● 824,09 : 100 5

● 23,86 : 100 5

● 7,308 : 100 5

● 626,2 : 1.000 5

● 503,4 : 1.000 5

● 682,45 : 1.000 5

● 7.673,03 : 1.000 5

● 208,7 : 1.000 5

3. Completa les sèries.

6.830 : 10

: 10

: 10

: 10

2.652 : 100 : 100 : 100


Un sac conté 25,5 kg d’arròs

i se n’han fet 10 paquets

amb un nombre de quilos igual

en cada un. Quants de quilos

té cada paquet?

Recorda


33/80


Nom Data

1. Observa els preus i resol.

Abans de resoldre un problema:

● Llegeix-lo amb atenció.

● Pensa si has de fer una operació o més.

● Escriu quines operacions has de fer.

Problemes

Reforç

31

2. Resol.

Na Sara tenia un pitxer amb 2,

litres de suc de taronja i un altre

pitxer amb 0,7 litres. Ha repartit tot el

suc en 10 tassons i els ha omplit amb

la mateixa quantitat. Quants de litres

de suc ha posat en cada tassó?

Quant valen 10 litres de gasolina

súper? I 100 litres?

PREUS PER LITRE

✓

Gasolina súper 1,10 €✓ Gasolina sense plom 0,88 €✓ Gasoil A 0,82 €✓ Gasoil B 0,64 €✓ Gasoil C 0,56 €

Quant valen 8 litres

de gasoil A?

Quant valen litres de gasoil B i 4

litres de gasoil C?

Quina és la diferència de preu entrela gasolina més cara i la més barata?

Recorda


34/80


Nom Data

1. Relaciona.

● La mesura d’un angle s’expressa en graus i es mesura

amb el transportador.

● Un angle pla fa 180º i els seus costats estan en la mateixa recta.

● Un angle complet fa 360º i els costats coincideixen.

Mesura d’angles. Angles plans i complets

Reforç

32

Angle recte ●

Angle pla ●

Angle complet ●

● fa 180º ●

● fa 360º ●

● fa 90º ●

● Els costats coincideixen

● Els costats són perpendiculars

● Els costats estan en la mateixa recta

2. Mesura cada angle amb un transportador i escriu davall quin tipus d’angle és.

3. Relaciona cada nin amb el tipus d’angle que ha dibuixat.

Recorda

He dibuixat

un angle que fa més de90º i menys de 200°.

He dibuixatun angle que fa més de60° i menys de 120°.

He dibuixatl’angle amb la mesura

més gran.



35/80


Nom Data

1. Segueix les instruccions i dibuixa un angle de 60º.

Per traçar un angle, segueix les instruccions:

1r Dibuixa amb un regle una semirecta amb origen en el punt A.

2n Col·loca el transportador de manera que el centre coincidesqui

amb el punt A i la semirecta anterior passi per 0º.

3r Cerca en el transportador la mesura de l’angle

que vols dibuixar, per exemple, 60º, i marca una retxa.

4t Dibuixa un altra semirecta amb origen en el punt A que passi

per la retxa marcada.

Traçat d’angles

Reforç

33

● Dibuixa una semirecta.

● Col·loca el transportador.

● Marca la mesura de l’angle.

● Dibuixa l’altre costat de l’angle.

2. Traça els angles següents.

A 5 50º B 5 105º C 5 127º

D 5 62º E 5 30º F 5 80º

Recorda


36/80


Nom Data

1. Completa.

● Els angles consecutius són els que tenen en comú el vèrtex i un costat.

● Els angles adjacents són els angles consecutius que tenen els costats

no comuns en la mateixa recta.

Angles consecutius i adjacents

Reforç

34

● Els angles consecutius que tenen els costats

no comuns en la mateixa recta s’anomenen c

● Els angles que tenen en comú el vèrtex

i un costat s’anomenen c

2. Escriu angle consecutiu o angle adjacent segons correspongui.

3. Repassa segons la clau.

vermell Dos angles consecutius

blau Dos angles adjacents

4. Traça dos angles adjacents i dos angles consecutius.

Recorda


37/80


Nom Data

Gir de 90º Gir de 180º Gir de 270º Gir de 360º

angle recte angle pla angle complet

1. Esbrina quina pilota veu el moix en realitzar cada gir i relaciona.

Angles i girs de 90º

Reforç

35

Gira 90º a la dreta. ●

Gira 90º a l’esquerra. ●





2. Dibuixa en cada cas la posició de la palanca després de girar.

Gira 90º

a la dreta

Gira 180º

a la dreta

Gira 270º

a la dreta

Gira 360ºa l’esquerra

Recorda


38/80


Nom Data

1. Encercla les rectes que són perpendiculars.

La mediatriu d’un segment és la recta perpendicular al segment

que passa pel seu punt mitjà.

Mediatriu d’un segment

Reforç

36

2. Marca el punt mitjà de cada segment.

3. Dibuixa cada segment i traça’n la mediatriu utilitzant un regle i un compàs.

● Un segment AB de 5 cm de longitud.

● Un segment CD de 7 cm de longitud.

● Un segment EF de 9 cm de longitud.

Recorda

A B C D

■ Ara, traça la mediatriu de cada un d’aquests segments.


39/80


Nom Data

Bisectriu d’un angle

1. Escriu mediatriu o bisectriu segons correspongui.

La bisectriu d’un angle és la semirecta que passa pel seu vèrtex

i divideix l’angle en dos angles iguals.

Reforç

37

A B

c

c

2. Mesura amb un transportador cada angle, marca la mitat d’aquesta mesura

i traça’n la bisectriu.

A B

3. Dibuixa cada angle i traça’n la bisectriu utilitzant un regle i un compàs.

● A 5 70º ● B 5 140º ● C 5 190º

Recorda


40/80


Nom Data

1. Observa el polígon i contesta

Segons el nombre de costats, els polígons poden ser:

triangles, si tenen 3 costats; quadrats, si tenen 4 costats;

pentàgons, si tenen 5 costats; hexàgons, si tenen 6 costats;

heptàgons, si tenen 7 costats; octògons, si tenen 8 costats;

enneàgons, si tenen 9 costats; i decàgons, si tenen 10 costats.

Classificació de polígons

Reforç

38

● Quants de vèrtexs té aquest polígon?

● Quants de costats té?

● Com s’anomena?

■ Ara, repassa amb vermell els costats del polígon, i marca els angles amb blau

2. Completa

● Tots els triangles tenen 3 costats, vèrtexs i angles.

● Tots els pentàgons tenen costats, vèrtexs i angles.

● Tots els decàgons tenen costats, vèrtexs i angles.

3. Encercla el polígon que ha pintat na Beatriu

He dibuixat un polígon amb nouvèrtexs i amb tots els costats iguals.

Recorda

40


41/80


Nom Data

1. Pinta.

● Els polígons regulars tenen tots els costats iguals i tots els angles iguals.

● Els polígons irregulars tenen els costats o els angles desiguals.

Polígons regulars i irregulars

Reforç

39

vermell Polígons regulars blau Polígons irregulars

2. Dibuixa.

Un rectangle el costat menor del qual

fa 1 cm i el costat major fa 2 cm. c

Un heptàgon de 2 cm de costat. c

Un pentàgon el perímetre del qualés 7 cm i quatre dels seus costats

fan 2 cm, 1 cm, 2 cm i 1 cm. c

Un quadrilàter el perímetre del qual

és 8 cm i un dels costats fa 2 cm. c

■ Ara, escriu al costat de cada un dels polígons que has dibuixat regular o irregular

segons correspongui.

Recorda


42/80


Nom Data

● La circumferència és una línia corba tancada

i el cercle és una figura plana limitada

per una circumferència.

● Els elements de la circumferència

i el cercle són: el centre, el radi,

el diàmetre, la corda i l’arc.

1. Completa.

Circumferència i cercle: elements

Reforç

40

● El és el segment que uneix el centre amb qualsevol punt

de la circumferència.

● El és el punt que es troba a la mateixa distància de qualsevol

punt de la circumferència.

● La és el segment que uneix dos punts de la circumferència.

● L’ és la part de la circumferència compresa entre dos punts.

● El és el segment que uneix dos punts de la circumferència

i passa pel centre.

2. Observa i completa.

● El punt M és el de la circumferència.

● El segment AD és un de la circumferència.

● El segment MB és un de la circumferència.

● El segment EC és una de la circumferència.

■ Ara, dibuixa un arc en la circumferència.

r a d i

a r c

d i àme t r e

c e nt r e

c o r d a

Recorda

M

B

A

E

C

D


43/80


Nom Data

1. Completa les fitxes.

Classificació de triangles

● Segons els costats, els triangles es classifiquen en:

– Equilàters si tenen tres costats iguals.

– Isòsceles si tenen dos costats iguals.

– Escalens si tenen tres costats desiguals.

● Segons els angles, els triangles es classifiquen en:

– Rectangles si tenen un angle recte.

– Acutangles si tenen tres angles aguts.

– Obtusangles si tenen un angle obtús.

Reforç

41

Nombre de costats iguals c

Nombre d’angles aguts c

Nombre d’angles rectes c

Nombre d’angles obtusos c

Segons els costats, és un triangle… c

Segons els angles, és un triangle… c





Segons els costats, és un triangle… c

Segons els angles, és un triangle… c





Segons els costats, és un triangle… cSegons els angles, és un triangle… c

Recorda


44/80


Nom Data

Classificació de quadrilàters i paral·lelograms

● Els quadrilàters es classifiquen, segons els costats, en:

– Trapezoides si no tenen costats paral·lels.

– Trapezis si tenen dos costats paral·lels.

– Paral·lelograms si tenen els costats paral·lels dos a dos.

● Els paral·lelograms es classifiquen, segons els costats i els angles, en:

– Quadrats si tenen 4 costats iguals i 4 angles rectes.

– Rectangles si tenen els costats iguals dos a dos i 4 angles rectes.

– Rombes si tenen els 4 costats i els angles iguals dos a dos.

– Romboides si els costats i els angles són iguals dos a dos.

Reforç

42

trapezoide trapezi quadrat romboideromberectangle


Nombre de costats

paral·lels

Nombre d’angles

iguals

Nombre d’angles

rectesNom

Recorda

1. Relaciona cada figura amb el seu nom.


45/80


Nom Data

1. Traça la figura simètrica respecte a l’eix de simetria.

● Dues igures són simètriques respecte a un eix si en doblegar per aquest eix

les dues igures coincideixen.

● En moure una igura en la quadrícula, s’hi fa una translació.

Simetria i translació

Reforç

43

2. Traça la figura que s’obté en traslladar aquesta figura 9 quadradets a la dreta.

3. Encercla els tres errors que s’han produït en traçar les figures simètriques.

Recorda


46/80


Nom Data

Quan es reprodueix una figura amb la mateixa forma, però amb distinta

grandària, s’estableix entre aquestes una relació de semblança.

Semblança

Reforç

44

2. Reprodueix en les quadrícules les figures següents.

c

c

Recorda

1. Observa les figures i escriu davall simetria, translació o semblança segons correspongui.


47/80


Nom Data

1. Quina operació has de fer per passar de quilòmetres a metres?

I d’hectòmetres a decàmetres? Explica-ho.

Els múltiples del metre són el decàmetre, l’hectòmetre i el quilòmetre.

1 dam 5 10 m 1 hm 5 100 m 1 km 5 1.000 m

Múltiples del metre

Reforç

45

2. Completa.

● 4 dam 5 4 3 10 5 m

● 13 dam 5 m

● 4,3 dam 5 m

● 0,6 dam 5 m

● 3 hm 5 m

● 1 hm 5 m

● , hm 5 m

● 0,37 hm 5 m

● 8 km 5 m

● 63 km 5 m

● 2,7 km 5 m

● 0,15 km 5 m

3. Quina operació has de fer per passar de metres a hectòmetres?I de decàmetres a quilòmetres? Explica-ho.

4. Completa.

● 3 m 5 3 : 10 5 dam

● 5 m 5 dam

● 18 m 5 dam

● 23 m 5 dam

● 2 m 5 hm

● 7 m 5 hm

● 84 m 5 hm

● 631 m 5 hm

● 6 m 5 km

● 29 m 5 km

● 356 m 5 km

● 4.762 m 5 km

● 1 km i 3 dam 5 m

● 2 km, 2 hm i 4 dam 5 m

● 1,5 km, 2 hm i 5,7 dam 5 m

● 4,28 km, 0,37 hm i 1,96 dam 5 m

5. Expressa en metres.

Recorda


48/80


Nom Data

1. Completa l’esquema amb el signe corresponent.

Els submúltiples del metre són el decímetre, el centímetre i el mil·límetre.

1 m 5 10 dm 1 m 5 100 cm 1 m 5 1.000 mm

Submúltiples del metre

Reforç

46

2. Completa.

● 4 m 5 4 3 10 5 dm

● 71 m 5 dm

● 8,9 m 5 dm

● 3,46 m 5 dm

● 6 m 5 cm

● 17 m 5 cm

● 4,67 m 5 cm

● 3,549 m 5 cm

● 7 m 5 mm

● 45 m 5 mm

● 2,83 m 5 mm

● 0,26 m 5 mm

3. Completa l’esquema amb el signe corresponent.

4. Completa.

● 30 dm 5 30 : 10 5 m

● 347 dm 5 m

● 5,9 dm 5 m

● 0,6 dm 5 m

● 800 cm 5 m

● 132 cm 5 m

● 3,36 cm 5 m

● 6,1 cm 5 m

● 5.300 mm 5 m

● 6.457 mm 5 m

● 7,86 mm 5 m

● 0,7 mm 5 m

5. Expressa en metres.

● 3 dm, 7 cm i 46 mm 5 m

● 5 m, 9 cm i 240 mm 5 m

● 37 dm, 600 cm i 1.300 mm 5 m

● 38 m, 25 dm, 695 cm i 6.931 mm 5 m

Recorda

m dm cm mm

10 10 10

m dm cm mm

10 10 10


49/80


Nom Data

1. Contesta.

Relacions entre les unitats de longitud

Reforç

47

km hm dam m dm cm mm

3 10

: 10

3 10

: 10

3 10

: 10

3 10

: 10

3 10

: 10

3 10

: 10

● Quina operació s’ha de fer per passar de decàmetres a mil·límetres?

● Per quin nombre s’ha de dividir per passar d’hectòmetres a quilòmetres?

I per passar de centímetres a decàmetres?

● Quina operació s’ha de fer per passar de mil·límetres a decímetres?

● Per quin nombre s’ha de multiplicar per passar d’hectòmetres a decímetres?

2. Completa.

● 5 km 5 m

● 7 dm 5 cm

● 9 dm 5 mm

● 6 hm 5 dm

● 300 mm 5 dam

● 8 dam 5 km

● 17 m 5 hm

● 180 cm 5 m

● 24 dam 5 hm

● 591 cm 5 dm

● 392 mm 5 m

● 2.608 cm 5 dam

● 1 m i 5 dm 5 ● 2 dm i 7 cm 5 ● 6 km i 8 m 5

En centímetres

3. Completa.

En mil·límetres En decàmetres

Recorda


50/80


Nom Data

1. Quina operació has de fer per passar d’hectolitres a litres?

I de quilolitres a decalitres? Explica-ho.

Els múltiples del litre són el decalitre, l’hectolitre i el quilolitre.

1 dal 5 10 ℓ 1 hl 5 100 ℓ 1 kl 5 1.000 ℓ

Múltiples del litre

Reforç

48

2. Completa.

● 4 dal 5 4 3 10 5 ℓ

● 13 dal 5 ℓ

● 4,3 dal 5 ℓ

● 0,6 dal 5 ℓ

● 3 hl 5 ℓ

● 15 hl 5 ℓ

● 5,5 hl 5 ℓ

● 0,37 hl 5 ℓ

● 8 kl 5 ℓ

● 63 kl 5 ℓ

● 2,7 kl 5 ℓ

● 0,15 kl 5 ℓ

3. Quina operació has de fer per passar de litres a quilolitres?I de decalitres a hectolitres? Explica-ho.

4. Completa.

● 75 ℓ 5 75 : 10 5 dal

●

256 ℓ 5 dal

● 54,6 ℓ 5 dal

● 0,8 ℓ 5 dal

● 20 ℓ 5 hl

●

827 ℓ 5 hl

● 140,5 ℓ 5 hl

● 1.000 ℓ 5 hl

● 6.000 ℓ 5 kl

●

95 ℓ 5 kl

● 3.950 ℓ 5 kl

● 102 ℓ 5 kl

● 1 ℓ i 50 hl 5 ℓ

● 25 dal i 134 ℓ 5 ℓ

● 3 kl, 2 hl i 54 ℓ 5 ℓ

● 3,2 kl, 107 hl i 2,1 dal 5 ℓ

5. Expressa en litres.

Recorda


51/80


Nom Data

1. Escriu V, si és vertader, o F, si és fals.

Els submúltiples del litre són el decilitre, el centilitre i el mil·lilitre.

1 ℓ 5 10 dl 1 ℓ 5 100 cl 1 ℓ 5 1.000 ml

Submúltiples del litre

Reforç

49

Per passar de ℓ a dl sha de multiplicar per 10.

Per passar de ℓ a cl sha de multiplicar per 1.000.

Per passar de ml a ℓ sha de dividir entre 10.

Per passar de cl a ℓ sha de multiplicar per 100.

2. Completa.

● 4 ℓ 5 4 3 10 5 dl

● 71 ℓ 5 dl

● 8,9 ℓ 5 dl

● 3,46 ℓ 5 dl

● 6 ℓ 5 cl

● 17 ℓ 5 cl

● 4,67 ℓ 5 cl

● 3,549 ℓ 5 cl

● 7 ℓ 5 ml

● 45 ℓ 5 ml

● 2,83 ℓ 5 ml

● 0,26 ℓ 5 ml

3. Completa.

● 20 dl 5 20 : 10 5 ℓ

● 347 dl 5 ℓ

● 5,9 dl 5 ℓ

● 0,6 dl 5 ℓ

● 800 cl 5 ℓ

● 132 cl 5 ℓ

● 3,36 cl 5 ℓ

● 6,1 cl 5 ℓ

● 5.300 ml 5 ℓ

● 6.457 ml 5 ℓ

● 7,86 ml 5 ℓ

● 0,62 ml 5 ℓ

4. Expressa la capacitat de cada recipient en litres.

58 cl

c c c c

1.000 ml 1,25 dl 560 dl i 75 cl

Recorda


52/80


Nom Data

1. Completa.

Relacions entre les unitats de capacitat

Reforç

50

● 3 kl 5 ℓ

● 3,6 hl 5 dal

● 0,7 dal 5 cl

● 27 hl 5 dl

● 9 ℓ 5 ml

● 11 cl 5 ml

● 21,5 dl 5 cl

● 80 dl 5 ml

● 13.000 ℓ 5 kl

● 650 cl 5 dl

● 753 dl 5 hl

● 43,9 kl 5 dal

2. Expressa cada mesura en la unitat que s’indica.

3 kl en hl c

8,18 dal en cl c

25,01 ℓ en kl c

71,2 dl en dal c

532,2 ℓ en ml c

kl hl dal ℓ dl cl ml

3 0

3. Expressa la capacitat de cada recipient en la unitat indicada.

En cl

c c c

En ml En hl

2 ℓ i 5 dl 7 dl i 3,5 cl 10 ℓ i 0,3 kl

kl hl dal ℓ dl cl ml

3

10

: 10

3

10

: 10

3

10

: 10

3

10

: 10

3

10

: 10

3

10

: 10

Recorda


53/80


Nom Data


Els múltiples del gram són el decagram, l’hectogram i el quilogram.

1 dag 5 10 g 1 hg 5 100 g 1 kg 5 1.000 g

Múltiples del gram

Reforç

51

MÚLTIPLES DEL GRAM

Nom Abreviatura Relació amb el gram

decagram 1 dag5

g

hg

kg

● 15 dag 5 15 3 10 5 g

● 417 dag 5 g

● 3,9 dag 5 g

● 6,47 dag 5 g

● 7 hg 5 g

● 603 hg 5 g

● 2,68 hg 5 g

● 3,2 hg 5 g

● 30 kg 5 g

● 485 kg 5 g

● 7,1 kg 5 g

● 9,26 kg 5 g

● 1,5 hg 5 g

● 1,5 dag 5 g

● 1,5 kg 5 g

● 0,05 dag 5 g

● 5 kg 5 g

● 5,3 hg 5 g

● 1,25 hg 5 g

● 0,012 kg 5 g

● 0,12 dag 5 g

2. Completa.

3. Completa.

■ Ara, encercla el pes més adequat en cada cas.

Recorda

. . .


54/80


Nom Data

1. Completa l’esquema amb l’operació que s’ha de fer en cada cas.

Els submúltiples del gram són el decigram, el centigram i el mil·ligram.

1 dg 5 10 g 1 cg 5 100 g 1 mg 5 1.000 g

Submúltiples del gram

Reforç

52

3. Llegeix la composició d’un iogurt i calcula en el teu quadern.

2. Completa.

● 8 g 5 8 3 10 5 dg

● 17 g 5 dg

● 3,7 g 5 dg

● 46,5 g 5 dg

● 10 g 5 cg

● 79 g 5 cg

● 7,64 g 5 cg

● 5,09 g 5 cg

● 13 g 5 mg

● 54 g 5 mg

● 12,1 g 5 mg

● 0,07 g 5 mg

● Quants de decigrams de sucre té el iogurt?

● Quants de centigrams de proteïnes té?

● Quants de mil·ligrams de greix té?

● Quants de mil·ligrams de calci té?

Sucre: 3,8 g

Proteïnes: 4,375 g

Greix: 2,375 g

Calci: 0,169 g

Recorda

g dg cg mg

10 10 10

10 10 10


55/80


Nom Data

1. Completa.

Relacions entre les unitats de massa

Reforç

53

● 5 g 5 dag

● 27 hg 5 dg

● 259 dag 5 cg

● 743, kg 5 hg

● 4 g 5 hg

● 1.179 mg 5 dg

● 197,7 cg 5 g

● 58,3 dag 5 kg

● 3.82 dg 5 hg

● 415 kg 5 g

● 12,1 g 5 mg

● 0,07 kg 5 dag

2. Expressa cada mesura en la unitat que s’indica.

3,5 hg en kg c

790 cg en g c

52,09 dag en mg c

3,19 dg en hg c

kg hg dag g dg cg mg

0 3 5

3. Observa el pes de cada fruita i contesta.

● Quants de decagrams pesa la pruna menys que el plàtan?

● Quants d’hectograms pesen plàtans?

● Quants de quilograms pesen 2 síndries i 8 maduixes?

Recorda

kg hg dag g dg cg mg

3 10

: 10

3 10

: 10

3 10

: 10

3 10

: 10

3 10

: 10

3 10

: 10

9 g 98 g 15 g 2.379 g


56/80


Nom Data

Per resoldre un problema, segueix aquestes instruccions:

● Llegeix detingudament el problema.

● Pensa quines operacions has de fer.

● Planteja les operacions i resol-les.

● Comprova que la solució és raonable.

Problemes amb unitats de mesura

Reforç

54

1. Llegeix i resol.

Cada dia, na Carme i en Lluís fan

un passeig de 33 hm.

Quants de quilòmetres recorren

cada setmana?

Quants de paquets de 125 ges poden fer amb les ametles

dun sac de 50 hg?

La capacitat dun depòsit doli

és de 22,5 kl i 25 hl. Shan ficat

1.48,2 dal doli. Quants de litresdoli falten per omplir el depòsit?

Una capsa de 50 bombons iguals

pesa 2.500 dg. Quants de grams

pesen 10 bombons?

Recorda


57/80


Nom Data

1. Compta els quadrats unitat i completa l’àrea de cada figura.

Per mesurar l’àrea d’una figura, es tria un quadrat com a unitat

i es compten els quadrats unitat que ocupa la figura.

Aquesta mesura és l’àrea de la figura.

Àrea d’una figura amb un quadrat unitat

Reforç

55

Àrea 5 Àrea 5 Àrea 5

Àrea 5 Àrea 5 Àrea 5

3. Dibuixa les figures següents.

● Una figura que tengui mitjos quadradets i l’àrea sigui de 16 quadradets.

● Una figura que tengui vores corbes i l’àrea sigui de 12 quadradets.

● Una figura que tengui mitjos cercles i l’àrea sigui de 1 quadradets.

2. Troba l’àrea de les figures següents.

Recorda


58/80


Nom Data

1. Contesta.

El metre quadrat, el decímetre quadrat i el centímetre quadrat són unitats de superfície.

1 m2 5 100 dm2 1 dm2 5 100 cm2 1 m2 5 10.000 cm2

Unitats de superfície

Reforç

56

● Quines són les unitats de superfície?

●

Quina operació has de fer per passar de m2

a cm2

?

● Per quin nombre has de dividir per passar de dm2 a m2?

2. Completa.

3. Completa.

● 135 dm2 5 135 : 100 5 m2

●

478 cm2

5

478 : 1005

dm2

● 1.673 dm2 5 m2

● 4.792 cm2 5 dm2

● 3 m2 5 3 3 100 5 dm2

● 7 dm2 5 7 3 100 5 cm2

● 5,62 m2 5 dm2

● 9 dm2 5 cm2

● 12.000 cm2 5 12.000 : 10.000 5 m2

●

750 cm2

5

dm2

● 180.550 cm2 5 m2

● 26.425 cm2 5 dm2

● 6 m2 5 6 3 10.000 5 cm2

● 25,2 dm2 5 cm2

● 8,24 m2 5 cm2

● 17 dm2 5 cm2

Àrea 5 cm2 Àrea 5 cm2 Àrea 5 cm2

4. Troba l’àrea de cada figura en cm2, sabent que el costat de cada quadrat és 1 cm.

Recorda


59/80


Nom Data

1. Fixa’t en la mesura dels costats de cada polígon i completa.

● L’àrea del quadrat és igual al producte del seu costat per ell mateix.

● L’àrea del rectangle és igual al producte del llarg per l’ample.

L’àrea del quadrat i del rectangle

Reforç

57

● Llarg c cm

● Ample c cm

● Àrea c 7 3 5 cm2

● Costat c cm

● Àrea c 8 3 5 cm2

● Costat c cm

● Àrea c 5 cm2

● Llarg c cm

● Ample c cm

● Àrea c 5 cm2

3. Llegeix i resol.

El costat d’un quadrat fa 12 cm.Quina és l’àrea en cm2?

El llarg d’un rectangle fa 15 cm i

l’ample fa 6 cm.Quina és l’àrea en cm2?

2. Mesura amb un regle els costats de cada polígon i calcula’n l’àrea.

10 cm

7 cm 8 cm

Recorda


60/80


Nom Data

Per calcular l’àrea d’una figura composta s’ha de calcular l’àreade cada una de les figures que la componen. Per exemple:

● Àrea del rectangle: 10 cm 3 3 cm 5 30 cm2.

● Àrea del quadrat: 5 cm 3 5 cm 5 25 cm2.

● Àrea de la figura: 30 cm2 1 25 cm2 5 55 cm2.

1. Calcula l’àrea de les figures següents.

L’àrea de figures compostes

Reforç

58

5 cm

5 cm

3 cm

10 cm

● Àrea del rectangle: 6 cm 3 cm 5 cm2.

● Àrea del quadrat: cm 3 3 cm 5 cm2.

● Àrea de la figura: cm 1 cm2 5 cm2.

● Àrea del :

● Àrea del :

● Àrea de la figura:

●

Àrea del :● Àrea del :

● Àrea de la figura: cm2 2 cm2 5 cm2.

● Àrea del :

● Àrea del :

● Àrea de la figura:

Recorda

6 cm

3 cm

2 cm

4 cm

12 cm

24 cm

7 cm

10 cm

3 cm

9 cm

4 cm

4 cm2 cm

5 cm

6 cm


61/80


Nom Data

1. Completa els rellotges.

En els rellotges digitals, les hores després del migdia s’expressen sumant

12 a la xifra que indicava l’hora associada abans del migdia.

Per exemple, les 4 de l’horabaixa s’expressa 16:00.

El rellotge

Reforç

59

50 minuts

després

50 minuts

abans

2 hores i

10 minuts

després

1 hora i

20 minuts

abans

2. Observa els dibuixos i esbrina quant de temps durà cada partit.

El partit durà

3. Escriu les hores en els rellotges.

He sortit a les 9:20i he estat fora 4 hores

i un quart.

He sortit a les 3:50i he estat fora 3 hores

i mitja.

Recorda


62/80


Nom Data

1. Calcula.

● Una hora és igual a 60 minuts.

● Un minut és igual a 60 segons

Hores, minuts i segons

Reforç

60

hora minut segon

3 60

: 60

3 60

: 60

● 2 h c 2 3 60 5 min

● 3 h c min

● 1 h i 25 min c 60 1 25 5 min

● 4 h i 48 min c min

● 5 min c 5 3 60 5 s

● 9 min c s

● 1 min i 3 s c 60 1 3 5 s

● 6 min i 27 s c s

2. Quantes hores són? Calcula.

● 120 min 5 120 : 60 5 h

●

180 min 5 h

● 300 min 5 h

● 780 min 5 h

●

1.080 min 5 h

● 1.320 min 5 h

3. Quants de minuts són? Calcula.

● 180 s 5 180 : 60 5 min

● 240 s 5 min

● 480 s 5 min

● 900 s 5 min

● 1.440 s 5 min

● 3.000 s 5 min

4. Llegeix i resol.

Quantes hores i minuts

són 92 minuts?

Quants de minuts i segons

són 257 segons?

Recorda


63/80


Nom Data

1. Llegeix i resol.

Abans de resoldre un problema:

● Llegeix-lo amb atenció.

● Pensa les operacions que has de fer.

● Resol les operacions.

● Comprova els resultats.

Problemes amb doblers

Reforç

61

En un hotel han comprat un lot de125 rellotges, 4 frigorífics

i 8 cafeteres. Quant han pagat

en total?

N’Aurora comprà un frigorífic.

Primer, pagà 175 i la resta

la pagà en 6 lletres iguals.

Quant pagà en cada lletra?

Na Lurdes comprà un rellotge

i una cafetera. El total el pagà en

12 mensualitats iguals. Quant pagà

en cada mensualitat?

547 169,22 490,78

Recorda


64/80


Nom Data

1. Completa.

Per exemple, si en una urna hi ha 1 bolla groga, 3 bolles vermelles,3 bolles verdes i 5 bolles blaves:

● És més probable treure sense mirar una bolla blava que una bolla groga.● És igual de probable treure sense mirar una bolla vermella que una bolla verda.● És menys probable treure sense mirar una bolla groga que una bolla vermella.

Més probable i menys probable

Reforç

62

● Treure és probable que treure .




En llançar un dau, és més probable treure un cinc.

En llançar un dau, és més probable treure un nombre menor que cinc. En llançar un dau, és més probable treure un nombre major que quatre.

2. Marca l’opció més probable.

3. Observa el que diu cada infant i contesta.

Jo guany sisurten retxes.

● Què és més probable, que guanyi na Sílvia o que guanyi en Jordi? Per què?

● Quins dos nins tenen la mateixa probabilitat de guanyar? Per què?

● Quin nin és menys probable que guanyi? Per què?

Jo guany sisurt gris.

Jo guany sisurt negre.

Jo guany sisurt blanc.

Recorda

Jordi Sílvia Lluís Carme


65/80


66/80


Nom Data

1. Calcula en cada cas la mitjana que s’indica.

Per calcular la mitjana d’un conjunt de dades, primer es multiplica

cada dada pel nombre de vegades que apareix i se sumen aquests productes.

Després, es divideix aquesta suma entre el nombre total de dades.

Mitjana

Reforç

64

● Suma de les longituds c 250 1 125 1 102 5 cm.

● Nombre de rodets c

● Longitud mitjana c 477 : 5 cm.

● Suma dels pesos c

● Nombre de paquets c

● Pes mitjà c

● Suma de les capacitats c

● Nombre de recipients c

● Capacitat mitjana c

Longitud mitjana

Pes mitjà

Capacitat mitjana

2. Resol.

Quina és l’alçada mitjana d’aquests

arbres?

Quina és l’edat mitjana d’aquestes

persones?

Recorda

125 c m

9 kg

75 cl

13 m 18 m25 m 24 m

45 anys 28 anys 80 anys 15 anys

35 m

14 kg

50 cl

17 kg

42 cl

20 kg

33 cl

1 0 2 c

m

2 5 0 c

m


67/80

Nom Data


Ampliació

1

El sistema de numeració dels egipcis estava format de símbols anomenats jeroglífics

per indicar agrupacions de deu en deu. Observa com eren:

2. La piràmide més gran d’Egipte és la de Keops. Observa i esbrina’n algunes

dades.

1. Completa amb nombres egipcis.

Dies d’una setmana Minuts que té una hora

Dies d’un any Any en què es descobrí Amèrica

Cent centenes Nombre posterior a 999.999

1 100 10.00010 1.000 100.000 1.000.000

● Mesura de l’alçada en metres:

● Pes en tones:

● Blocs de pedra que s’utilitzaren

en la construcció:

● Mesura de cada costat

de la base, en metres:

metres.

tones.

blocs.

metres.


68/80

Nom Data


Ampliació

2

1. Completa aquest encreuanombre.

15 1 5 23

2 1 2

4 1 2 5 13

1 2 1 1

1 5 5 17

5 5 5 5

23 2 1 37 5 45

18 10 55 15 53 11

2. Calcula les operacions, col·loca les lletres en el lloc que s’indica i esbrina

la paraula oculta.

3. Calcula les operacions i cerca la sortida d’aquest laberint seguint amb una línia

l’ordre dels resultats.

● 18 1 2 3 3 2 13 5 L ● 16 2 2 3 5 1 9 5 S

● 27 2 3 3 5 1 6 5 M ● 6 3 8 2 2 1 7 5 O

● 35 2 28 1 12 3 4 = S ● 5 3 10 2 2 3 20 5 U

● 12 1 9 3 (8 2 5) 5 ● 2 1 (3 3 8) 2 7 5

● 26 2 2 3 (9 1 3) 5 ● (4 1 3) 3 6 1 9 5

● 6 3 5 – (12 1 8) 5 ● 5 3 (9 2 3) 2 25 5

68 288 33 135

39 2 90 72

14 10 19 3

75 432 51 5

Entrada Sortida


69/80

Nom Data


Ampliació

3

1. Calcula les divisions i escriu el quocient de cada una en el lloc corresponent.

Després, comprova que el quadrat que es forma és un quadrat màgic.

En un quadrat màgic, en sumar els nombres

que hi ha en cada línia horitzontal, vertical

i diagonal s’obté el mateix resultat.

En aquest cas, el nombre és 408.

A

6 4 2 9 4 6 1

B

1 8 8 6 1 4 3

C

8 6 9 9 5 6 3 5

D

3 8 9 2 8 2

E

4 2 2 3 3 1 4

F

2 2 6 5 2

G

6 4 2 3 4 6

H

9 2 1 2 0 6 5 8

I

4 9 8 5 3 5

A

D

G

B

E

H

C

F

I


70/80


Nom Data

1. Llegeix, pensa i explica.

En un aniversari repartiran dues bosses de caramels: una de gran, amb 120 caramels,

i una altra de petita, amb 60 caramels.

Per realitzar el repartiment organitzen un joc: posen targetes negres en una capsa

i targetes grises en una altra, cada targeta amb una fracció anotada. Les negres

es refereixen a la bossa gran, i les grises, a la bossa petita.

Aquestes són les targetes que fan.

En Ferran i na Sara estan parlant sobre quina és la millor opció.

■ Qui té raó? Per què? Explica quines targetes triaries per aconseguir

més caramels.

Ampliació

4

70

1 10

de la bossa 1 10

de la bossa 1 10

de la bossa 1 10 de la bossa

1 10

de la bossa

1

12 de la bossa

1

12 de la bossa

1

12 de la bossa

1

12 de la bossa

1

6 de la bossa

1 10

de la bossa 1 5

de la bossa 1 5

de la bossa 1 4

de la bossa 1 4

de la bossa

Jo agafaré una targeta grisai em tocaran més caramels

que a tu.

Jo triaré una targeta negra,les fraccions són més grans

i així em tocaran més caramels.


71/80


Nom Data

1. Resol.

● Quatre novens més sis novens més un novè c

● Vint-i-cinc tretzens menys tretze tretzens c

● Setanta-set quarts menys trenta quarts c

2. Calcula.

● 37

18 1

11

18 5

● 3 1 1 5

5

● 2

4 1

3

4 1

8

4 5

● 5 2 4 6

5

● 72

11 1

35

11 5

● 25 8

1 12 8

5

3. Pinta els niguls que contenen les solucions de les activitats 1 i 2.

■ Ara, ordena les paraules que contenen els niguls que has pintat i podràs

llegir la primera estrofa de la cançó popular A la vorera de la mar.

Ampliació

5

A la vorera11

9

corona22

8

hi ha48

18

vaixell

74 11

que està

13 4

brodant

26

6

llamps i trons9

15

fil i agulla11

37

la reina.47

4

torrassa

117

4

de la mar12

13

una donzella16

5

per a107

11

cançó13

7

un vestit37

8


72/80


Nom Data

Ampliació

6

● 8,5 c X

● 6,5 c U● 4,5 c A

● 0,5 c F

● 7,5 c T● 1,5 c O

● 5,5 c L

● 2,5 c R● 3,5 c N

1. Llegeix i esbrina quin nombre pot ser.

● És un nombre major que 4 i menor que 5.● Té dues xifres decimals.● El producte de les seves dues xifres decimals és igual a 12.● La suma de les seves dues xifres decimals és igual a 7.● És un nombre capicua.

El nombre és c

2. Ordena aquests quatre productes de menor a major segons el pes.

■ Ara, ordena els preus de major a menor.

3. Completa la sèrie.

0,5 5,5 1,5 6,5

■ Ordena els nombres de menor a major.

■ Ara, aplica el codi i descobriràs el nom d’una localitat mallorquina.

● La localitat és c

Formatge manxec

● Pes: 0,280 kg

● Preu: 3,50

Salsitxa

● Pes: 0,150 kg

● Preu: 0,96

Cuixot

● Pes: 0,250 kg

● Preu: 9,45

Formatge de bolla

● Pes: 0,420 kg

● Preu: 3,57


73/80


Nom Data

1. Relaciona.

● 50 % ●

● 20 % ●

● 10 % ●

● 100 % ●

● 25 % ●

● 75 % ●

● quarta part ●

● mitat ●

● cinquena part ●

● tres quartes parts ●

● desena part ●

● total ●

2. La mitat d’un curs només juga a futbol. Les quatre cinquenes parts de l’altra

mitat del curs juga a bàsquet i la resta juga a voleibol.

Quin percentatge del curs juga a cada esport?

3. S’ha preguntat a 150 al·lots sobre quines activitats fan en el seu temps lliure. Amb

aquesta informació s’ha confeccionat aquesta gràfica, però hi falten els percentatges.

Completa’ls.

Ampliació

7

Fer

esport

Escoltar

música

Sortir amb

els amics

%

%

%


74/80


Nom Data


En Marc només té 20 i vol comprar llet, oli d’oliva, formatge, tomàtigues, iogurts,

sal, cereals i magdalenes. No sap si tendrà prou doblers, per això ha decidit que el

més necessari són els productes làctics i l’oli.

■ Amb els doblers que té, ho pot comprar tot?

● Si respons que sí , indica quants de doblers li sobren.

Li sobren c

● Si respons que no, decideix què pot comprar per endur-se

com més productes millor i quants de doblers li sobrarien.

Compraria

Li sobrarien c

Ampliació

8

1,39

2, 5 6

9,35

2,25

3,18

0,25

1, 7 5

1,99


75/80


Nom Data

1. Dibuixa en la quadrícula el camí que segueix cada helicòpter.

■ Escriu les coordenades dels punts en els quals ha girat cada helicòpter.

c

c

c

■ Observa la graella i indica el camí que ha seguit cada helicòpter mitjançant nombres

i les lletres dels punts cardinals.

c 3 E,

c

c

Ampliació

9

Nord c N

Sud c S

Est c E

Oest c O

Avança 3 caselles.

Gira 90º a la dreta.

Avança 2 caselles.

Gira 90º a l’esquerra.

Avança 4 caselles.


Avança 1 casella.

Avança 2 caselles.


Avança 3 caselles.


Avança 1 casella.

Gira 90º a l’esquerra.Avança 4 caselles.

Avança 3 caselles.


Avança 1 casella.


Avança 5 caselles.


Avança 4 caselles.


Avança 3 caselles.

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9

14

13

12

11

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1


76/80


Nom Data

1. Encercla les deu diferències per les quals aquestes figures no són simètriques.

Ampliació

10

2. Segueix els camins, llegeix les preguntes i completa les caselles buides amb el nom

de les figures geomètriques corresponents.

trapezi rombetrapezoide

romboide rectangle quadrat

Sí

Sí

Arribada

Entrada

No

Sí

No

Sí

No

No

No

Sí

Tésimetria?

Té

4 costatsiguals?

Técostats

paral·lels?

Té4 anglesrectes?

Té elscostats iguals

2 a 2?

És un

quadrilàter?


77/80


Nom Data

1. Llegeix, pensa i contesta.

Des de fa més

mate mati ques 5e reforç

Documents