massada 20

19
Revista de divulgació cultural gratuïta nº20 desembre 2012 JANUKÀ El sivivon (en hebreu) o dreidel Un costum jueu molt popular és jugar durant Januka amb el dreidel, també anomenat virolla, ballaruga, etc. Junts adults i nens es reuneixen al voltant de les llums de la menorà, girant la perinola per descobrir quina lletra surt. JANUKÀ JANUKÀ JANUKÀ JANUKÀ

Upload: enric-h-march

Post on 04-Jul-2015

644 views

Category:

Education


10 download

TRANSCRIPT

Page 1: Massada 20

Revista de divulgació cultural gratuïta

nº20 desembre 2012MASSADA SABADELL

JANUKÀ

El sivivon (en hebreu) o dreidel

Un costum jueu molt popular és jugar durant Januka amb el dreidel, també anomenat virolla, ballaruga, etc.Junts adults i nens es reuneixen al voltant de les llums de la menorà, girant la perinola per descobrir quina lletra surt.

JANUKÀ

JANUKÀ

JANUKÀJANUKÀ

Page 2: Massada 20

EDITORIALAmb aquest vintè número de Massada Sabadell tanquem l’any 2012. Un any que pel que fa a l’activitat desenvolupada per la nostra entitat ha estat molt prolífica. Quant a la revista digital que us enviem, ha experimentat una evolució que nosaltres considerem prou positiva, tant a nivel qualitatiu, pel que fa a la imatge i continguts, com quantitatiu augmentant el número de subscriptors, molts dels quals a la vegada, s’han convertit amb fantàstics difusors permetent d’aquesta manera que el nostre missatge pugui arribar a moltes persones.De l’altra, el 2012 ens portà la Primera Setmana Cultural Sabadell Israel que tanta acceptació va tenir i de la qual n’estem francament orgullosos i agraïts per les col.laboracions i suports que vam tenir.Però si el passat ha estat positu, el futur se’ns presenta encara més engrescador. Comencem amb els articles que trobareu en el present número i que ens portaràn fins a Tel Aviv per viure el Janukà o fins el Centre d’Art Santà Monica de Barcelona per observar l’exposició que el prestigións periodista sabadellenc, Plàcid Garcia-Planas, ens ofereix, o fins a Balaguer per passejar pel seu call, o al Centre Cívic de Can Balsach de Sabadell on durant la segona setmana de gener inaugurarem una exposicó fotogràfica que ens ofereix la Fundació Barruch Spinoza sobre la Shoah. I estem treballant perquè el 2013 poguem oferir-vos la Segona Setmana Cultural Sabadell Israel que hem anat dissenyant en els darrers mesos i des d’on esperem continuar divulgant allò que ens uneix, la causa per a la qual aquesta revista té la raó de ser. Però d’aquesta segona setmana ja us anirem informant en els propers números.En nom de tot l’equip de redacció de Massada-Sabadell FELIÇ 2013!

SUMARIMASSADA SABADELL

MASSADA SABADELL pàg. 2

Disseny GRÀFIC - Disseny WEB - COMERÇ Electrònic

TALLER DE MARKETING

www.tallerdemk.com [email protected]

JanukàLa història es important pàg.7

pàg.11

pàg.12

pàg.15

Exposició sobre “La Shoah”

Exp. “L’arxiu del corresponsal de guerra”

Balaguer

Tempest . Bob Dylan pàg.17

EN PORTADA

EL PERSONATGE

EL CALL

MÚSICA

ACTUALITAT

pàg.19AGRAÏMENTS i COL·LABORACIONS

Anàlisi de sang sense agulles pàg.9CIENCIA

Harald Poelchau pàg.14

“La tierra más disputada”“Voces desde el centro del mundo”

pàg.18EL LLIBRE

pàg.3

CULTURA

Page 3: Massada 20

El sivivon (en hebreu) o dreidel, és una petita baldufa de quatre cares marcades per lletres hebrees que balla quan es fa girar ràpidament.Sevivon ve del vocable hebreu sov que significa “girar”.Les quatre lletres son:

Unides, volen dir Nes Gadol Hi hagi Sham, o “Ungran miracle va succeir aquí”.Aquesta frase fa al·lusió al miracle de l’oli que va perdurar per vuit dies per mantenir la Menorah encesa quan els jueus van ser expulsats del seu temple pels grecs.A més per al poble jueu, el dreidel posseeix un profund significat històric. Per a ells, el dreidel els recorda quan al segle II a. de C., els grecs havien prohibit al poble jueu l’estudi del seu llibre sagrat, el Torà.Els jueus, no obstant això, van continuar l’aprenentatge del Torà en secret, utilitzant el dreidel

EN PORTADAMASSADA SABADELL

MASSADA SABADELL pàg. 3

Januka

com a camuflatge. Quan veien que s’apropaven els seus opressors, amagaven els seus llibres ràpidament, treien els dreidels, i així dissimulaven que només s’estaven divertint amb elles.Aquest relat sol explicar-se als petits durant l’èpocade Hanukkah, quan les famílies jueves es reuneixen per commemorar aquesta festivitat. És costum jugar amb el dreidel (sivivon, dreidel o baldufa )després d’encendre la Hanuquia (canelobre de 9 braços), i d’aquesta forma inculcar als nens la importància demantenir-se fidels a les seves creences i tradicions. El dreidel compleix amb aquesta missió d’una manera tan simple com entretinguda. Per jugar-ho,

simplement es necessita un dreidel, un grup dejugadors, i una quantitat igual de cèntims,

xocolates, panses o dolços per a cada jugador.Cada jugador posa una de les seves monedes o dolços en el centre, per després, per torns, fer girar el dreidel.Depenent d’en quin costat caigui la perinola, s’actua d’acord a la lletra corresponent. D’aquesta manera, si cau en Nun, llavors el jugador no ha de prendre acció alguna. Si cau en Gimel, el jugador ha de prendre tota la suma del centre. Si cau en Hay, prenc només la meitat,

i finalment, si cau en Shin(O Pay a Israel), ha d’aportar amb una de les seves monedes o dolços al centre.Al final, el guanyador del joc és aquellque hagi obtingut el major nombre de monedes. D’aquesta forma, el dreidel aconsegueix ser font de diversió, alhora que reforça la identitat d’un poble de gran fe.

Jugant amb el dreidel

Page 4: Massada 20

MASSADA SABADELL

MASSADA SABADELL pàg. 4

EN PORTADA

Janukà a Tel-AvivRaxel Israel – Tel Aviv .Enguany la festa del Janukà va començar el 8 de desembre a la posta del sol. Va donar la casualitat que, entre les diferents capes d’aire que planaven sobre el mar i pel damunt de la ciutat, s’acumularen grans quantitats d’electricitat i, sense cap tro, el cel es convertí en un autèntic espectacle pirotècnic, ratllat per fulgurants llampecs. Això fou l’obertura de «Jag ha-urim», la Festa de les Llums!.

A l’ampla plaça del nord, on jo visc, la janukia -el canelobre de vuit braços amb una novena vela al mig- és gairebé tant gran com els arbres. Els Jasidim Lubavich acudiren a encendre el primer dels seus fanals, envoltats per desenes de nens i nenes que cantaven els bonics cants tradicionals de les oracions. Cada dia, al pondre’s el sol, arriben aquests Jasidim, amb una escala de ma, per encendre un fanal suplementari.

Més prosaicament, les janukías apareixen per tots els aparadors. N’hi ha de tots els estils, perquè al llarg dels segles aquests objectes rituals han estat veritables creacions artístiques, tant variades com els països en els quals es trobaven les diàspores jueves. Des dels els canelobres europeus, de plata

cisellada amb finor, fins els de coure del món oriental, de totes les grandàries i decorats amb les fantasies dels orfebres. Avui, la imaginació segueix activa i en el meu barri he vist unes janukias de materials moderns, lleugers i sobris, de coloraines o negres, d’altres planes i compactes, altres de porcellana en forma d’elefants i de lleons, fins i tot en vaig veure una de xocolata en el carrer Eben-Gvirol.

Mentrestant, grans janukies elèctriques llambregaven en les façanes dels edificis administratius, en el cim d’una de les torres -que donen a Tel-Aviv un toc neoiorquí- a les entrades dels hotels.... Igual com deuen llambregar en els carrers de Barcelona i de Sabadell i altres poblacions les il·luminacions nadalenques i els avets.

Perquè en moltes cultures, quan s’escurcen els dies i la foscor i el fred s’escampen en el fons hivern, les flames no tant sols escalfen, sinó que simbolitzen l’esperança del retorn del sol al llarg del cicle de les estacions, i del renaixement de la

natura. Les espelmes dels canelobres i els estels dels pessebres també representen l’espiritualitat humana. Tant fràgil com el foc en les tenebres, però tan inesgotable com la llum.

No obstant això, Janukà comporta, a més a més, la dimensió històrica del record de la victòria dels Jueus, l’any 167 adC, al conquerir de nou Jerusalem la família sacerdotal dels Makabim, amb el seu petit exèrcit, i alliberar el Temple que havien profanat els potents invasors arribats de la Síria selèucida.

Aquests havien vetat al poble jueu de poder seguir practicant els seus costums, particularment l’estudi de la Torah. A les seves aules, els alumnes fingien jugar amb unes baldufes mentre amagaven en els

Page 5: Massada 20

MASSADA SABADELL pàg. 5

MASSADA SABADELL

seus genolls els llibres sagrats. D’aquí ve el costum de les petites baldufes de Janukà, les voltes de les

quals crec jo, fan referència als miraculosos canvis de sort que de tant en tant acompanyen les vides humanes.

A la Catalunya de la meva joventut, m’emocionava la cançó que repetia esotèricament “Israel, Israel, el poble que no vol morir ...”. Per suposat, per a poder sentir l’essència de la festa a Israel, cal superposar

el present al passat i contemplar el repte assumit per un poble dispers durant gairebé vint segles, que

mai va oblidar la seva terra perduda i que, al retornar a ella, aconsegueix insuflar una dinàmica nova a la seva llengua, l’hebreu.

Que el judaisme és una cultura resulta evident a Tel-Aviv, la ciutat laica enganxada a la modernitat, al liberalisme i a les arts. Tel-Aviv vol gaudir del present i ho sap fer, barrejant les

petges de la memòria en la normalitat quotidiana. Per tant, Janukà implica aquí i abans de qualsevol ritual, moltes trobades familiar i amistoses, moltes passejades pels carres i, pel damunt de tot, el costum “israelià” de portar als nens als múltiples musicals organitzats amb tota cura per a ells. Potser el més famós d’aquesta temporada és aquell en que la model Bar Rafaeli fa el paper de Ventafocs,

essent la seva madrastra l’actiu Hanna Lazlo, la qual va obtenir el premi per la millor interpretació femenina del Festival de Cinema de Cannes l’any 2005.

Una altra obligació inexcusable és la degustació dels bunyols curulls de dolç, fregits amb molt oli, per la qual cosa se’ls anomena « sufganioth », paraula que en la seva arrel significa “amarar” , “xopar”. Això és tota una càrrega calòrica pel cos, que canvia a vegades la “setmana festiva” per la “setmana dels quilos de més”! Però, com podríem passar sense aquestes boletes daurades, plenes de “crème patissière” francesa, o de mousse de xocolata o, a la última moda, de puré de mango,... o de tot els que us passi pel cap sempre que es tracti de quelcom oliós i ensucrat.

Menjars, espectacles, oci,...però també en aquesta convulsa regió de l’Orient mitjà, atenció

Page 6: Massada 20

MASSADA SABADELL

MASSADA SABADELL pàg. 6

Raxel Israel – Tel Aviv – desembre 2012

i preocupació a l’hora d’escoltar a diari les notícies davant de la televisió: ambient tens a Hebrón; a Shjem, una manifestació de la banda terrorista Hamàs, autoritzada pel president palestí Abbas, dona pas a una allau d’amenaces a Israel, vociferades per una multitud d’encaputxats que exhibeixen una munió de míssils destinats a Tel-Aviv; a Síria es tem que l’exèrcit faci ús de les armes químiques que té amagatzemades...i podria continuar...

No obstant l’anterior, acabaré explicant un conte de Janukà, un conte real. Al gran Hospital Surasky, ubicat al nord de Tel-Aviv, a la planta d’oncologia, dos adolescents de 17 anys han triat seguir jugant junts als seus video-jocs, en comptes de baixar a compartir càntics i bunyols amb els altres. Un s’anomena Tal, viu al sud del país, a Ashdod. L’altre es diu Husay, viu a Khan-Yunes, a la franja de Gaza. Fa un mes, mentre Hamàs llençava els seus míssils contra Israel i Israel responia bombardejant objectius de Gaza, aquesta mateixa Gaza continuava enviant malalts de càncer a Israel, a vegades, i sembla ironia, als mateixos hospitals als quals apuntaven els seus míssils (cal tenir en compte que només durant l’any 2011 uns 100.000 palestins han rebut tractament als hospitals israelians).

Tal i Husay s’han trobat perquè pateixen la mateixa malaltia i es comuniquen amb signes perquè

parlen idiomes diferents, però ells es relacionen amb normalitat, es porten bé entre ells i fins i tot Husay anima la família de Tal. A ells dos els cuida el doctor Levin, que ha tornat a la feina després del seu període de reserva militar i diu que només veu a dos pacients i que els dos necessiten per igual la seva ajuda. Aquesta és la xispa de Janukà.

Page 7: Massada 20

MASSADA SABADELL pàg. 7

MASSADA SABADELL

La història és important

La historia es importante

Para entender el conflicto entre Gaza e Israel hay que conocer algunos hechos incontestables

Un periodista de televisión me llamó el otro día para preguntar por qué ha respondido Israel a Hamás con el uso de la fuerza en vez de recurrir a otras opciones.

Tardé un instante en digerir la pregunta. Al fin y al cabo, parecía evidente que, ante los incesantes ataques con cohetes procedentes de Gaza, donde gobierna Hamás, Israel no tenía otra opción que movilizar a su ejército.

Entonces repasé la historia con él. No hay duda de que, en estos tiempos, hay pocos que tengan la paciencia de detenerse a revisar la historia, sobre todo en Oriente Próximo, donde parece siempre infinitamente compleja y controvertida. Ahora bien, para comprender la situación actual, es necesario conocer ciertos antecedentes, y algunos hechos son incontestables.

Gaza no fue nunca una entidad soberana. En la época más reciente, entre 1948 y 1967, estaba bajo la ocupación militar egipcia, sin que El Cairo ofreciera en ningún momento la independencia. Después de la Guerra de los Seis Días de 1967, desencadenada por las amenazas de El Cairo y Damasco de aniquilar a Israel, el Estado judío resultó victorioso y se quedó, a su pesar, con el control de Gaza.

“Gaza estuvo bajo ocupación militar egipcia entre 1948 y 1967”

En 2005, sin ningún interlocutor palestino al alcance con el que negociar el traspaso de Gaza a un gobierno palestino, y dado que Egipto se había negado a volver a hacerse cargo de la Franja, el primer minsitro israelí, Ariel Sharon, ordenó de forma unilateral la retirada de las tropas y los colonos israelíes. Con esa acción, dio a los habitantes locales la primera oportunidad en su historia de gobernarse a sí mismos.

En el plazo de dos años, Hamás se hizo con el control absoluto de la situación.

Hamás está vinculado a los Hermanos Musulmanes. Sus estatutos proclaman a las claras sus objetivos, que incluyen la eliminación de Israel y la imposición de la ley de la sharia en todos los sitios en los que gobierne.

Es decir, Israel, que con su retirada de 2005 confiaba en lograr tener tranquilidad en su frontera con Gaza, se encontró por el contrario con un régimen vecino que introduce armas de contrabando y organiza atentados terroristas contra el odiado Estado judío.

Algunos han acusado a Israel de intentar asfixiar Gaza. No es verdad. A Israel le interesaba tener un Estado próspero y pacífico en su frontera sur. Pero no ha sido así. Las cifras son asombrosas. Desde Gaza se han lanzado literalmente miles de cohetes, misiles y morteros mortales, entre ellos alrededor de 600 solo desde el 14 de noviembre.

ACTUALITAT

Donat l’interès que hem considerat que té l’article publicat al diari « el País » el dia 21 de novembre d’enguany, data que està enclavada entre el conflicte del passat mes de novembre amb la franja de Gaza i la votació de la resolució que va propiciar que Palestina fos reconeguda com a estat no membre a l’ONU, us transcrivim l’escrit de David Harris que és el director executiu del Comité Jueu Americà (AJC)

Page 8: Massada 20

MASSADA SABADELL pàg. 8

MASSADA SABADELL

ACTUALITAT

“Hamás ha podido adquirir armas letales cada vez más sofisticadas”

Por supuesto, el mero hecho de que Hamás haya podido adquirir armas letales, cada vez más sofisticadas y de más alcance, refuta el absurdo argumento de quienes aseguran que Gaza es “una prisión impuesta por Israel”.

¿Qué clase de “prisión” permite que se introduzcan miles de armas mortales, gracias a Irán, Sudán y los beduinos contrabandistas del Sinaí, que trafican con armas procedentes de Libia y otros países, y que se utilicen contra el supuesto carcelero? Estaba muy claro que Israel no tenía más remedio que reaccionar ante la lluvia de proyectiles, cada vez más intensa, lanzada desde Gaza. Al fin y al cabo, la primera responsabilidad de un Gobierno es garantizar la seguridad de sus ciudadanos.

Por cierto, ¿qué haría España si sufriera ataques constantes con misiles procedentes de un país vecino que hubiera prometido destruirla?¿Por qué ha decidido Hamás intensificar en esta ocasión su agresión contra Israel?

Me atrevo a sugerir tres motivos. En primer lugar, Hamás creía que, con el ascenso del islam político, se acabaría su marginación. El nuevo régimen egipcio está formado por miembros de los Hermanos Musulmanes. El emir de Catar visitó

hace poco Gaza y con ello otorgó legitimidad a sus gobernantes. El primer ministro turco expresó su solidaridad con Hamás, igual que Túnez.

“Un Gobierno debe garantizar la seguridad de sus ciudadanos”

En segundo lugar, Hamás malinterpretó a Israel. Eso suele ocurrir con los regímenes despóticos. Confundió el vibrante debate que se desarrolla en una democracia como Israel con debilidad, y creyó que los israelíes iban a dividirse, en lugar de unirse, a propósito de dar o no una respuesta enérgica a Hamás.Y tercero, recordando el Informe Goldstone encargado por la ONU tras el último conflicto en Gaza (que el juez Goldstone, con posterioridad, repudió en gran parte) y contando con la cobertura crítica respecto a Israel previsible en ciertos medios

de comunicación y con los grupos de derechos humanos prestos a saltar a la acción contra las supuestas fechorías del Estado israelí —pero que al mismo tiempo guardan un silencio ensordecedor sobre los derechos humanos de los israelíes—, Hamás pensó que Israel quedaría aislado.Cometió un error de cálculo. Sean cuales sean las divisiones políticas actuales en Israel, el país permanece hoy fuerte, unido y capaz de resistir. Y varios dirigentes muy respetados, de Estados Unidos a Canadá y de Gran Bretaña a Alemania, comprendieron de inmediato y con gran claridad la distinción entre el agresor, Hamás, y la víctima, Israel.

Ahora que la comunidad internacional se dispone a examinar la solicitud de la Autoridad Palestina de que haya un mayor reconocimiento por parte de la ONU, los acontecimientos ocurridos desde el 14 de noviembre deberían ser una razón más para detenerse a pensar antes de hacerlo. No solo es que semejante medida, al pasar por encima de las negociaciones de paz, haría retroceder cualquier perspectiva de acuerdo de dos Estados entre israelíes y palestinos, sino que la Autoridad Palestina no tiene ningún poder en la Franja de Gaza, gobernada por Hamás, por lo que ¿qué “Estado” se supone que representa?La historia es importante. Y los hechos, también. Y, por supuesto, también lo es la claridad moral.

David Harris

Page 9: Massada 20

MASSADA SABADELL

MASSADA SABADELL pàg. 9

www.tallerdemk.com

Científics israelians creen uns análisi de sang senses agulles i amb resultats instantànisEl laboratori d’òptica Biomèdica, de l’Institut de Tecnologia israelià, Technion, encapçalat pel professor Dvir Yelin (PhD), desenvolupa projectes d’òptica avançada per abordar alguns dels reptes clínics actuals. Els seus principals projectes de recerca inclouen el desenvolupament d’eines de diagnòstic mínimament invasives i nous enfocaments terapèutics per al càncer cercant la mínima toxicitat i efectes adversos.

Per aquest motiu hem considerat interessant portar a les pàgines de Massada-Sabadell aquest article que ens parla que científics israelians del Technion, han creat un tipus d’anàlisi de sang sense agulles ni punxades i amb resultats instantànis, el que representa una molt bona notícia per a tots aquells que pateixen de per a les agulles.

En la diagnosi mèdica actual, les anàlisis de sang proporcionen una informació vital, però els resultats arriben després d’un temps que en segons quins àmbits pot ser relativament llarg i no podem oblidar que l’ús d’una agulla d’extreure la sang no és la manera més agradable i amable de tractar un cos malalt, però fins avui en dia és el hem hagut de fer per aconseguir mostres analitzables.

Un microscopi especial desenvolupat a la Technion d’Israel, ofereix en temps real resultats d’anàlisis de sang sense agulles o altres mètodes invasius. Aquesta reducció de temps en el moment de la prova també ajudarà a la detecció precoç de malalties. La microscòpia òptica de les cèl lules de sang en viu ofereix una oportunitat única per al metges, i els investigadors poden visualitzar la morfologia i dinàmica de lal circulació de les cèl·lules. A través de l’anàlisi de grans conjunts de dades obtingudes pel sistema, els valors dels paràmetres de sang poden ser utilitzats per a l’avaluació directa i fiable de la fisiologia del pacient. Aquest microscopi desenvolupat per

CIENCIA

Page 10: Massada 20

MASSADA SABADELL

MASSADA SABADELL pàg. 10

un equip d’investigadors en Biomedicina del Laboratori d Òptica Mèdica, dirigit pel doctor Dvir Yelin, proporciona els resultats d’una prova de sang tradicional però amb una informació en temps real i sense fer cap punxada, emprant tan sols un dispositiu òptic de la mida d’una caixa de sabates.Aquest dispositiu òptic posat a la pell proporciona, al dividir el feix de llum, una imatge de la sang dins del cos i, fins ara, el microscopi s’ha provat amb èxit en voluntaris, però el Dr. Yelin ha declarat que amb tota seguretat es podrà començar a utilitzar amb normalitat per a un ampli ventall de proves dins dels propers tres anys. Aquesta és una molt bona notícia especialment per a aquells que necessiten resultats ràpids, perquè el microscopi ajuda a la detecció precoç de malalties, però també ho és que amb la seva senzilla mobilitat es podrà utilitzar per arribar a regions remotes on hi ha escasedat o cap laboratori.

Fins i tot, pensant en un futur una mica més remot i en aspectes com la telemedicina, dispositius d’aquest tipus seran part de la línia de treball que connectarà diferents centres de salut.

El doctor Dr. Dvir Yelin al laboratori

Vols col · laborar amb Massada Sabadell?Pots fer-ho enviant-nos les teves aportacions, comentaris, escrits, opinions, etc ... i també publicitant el teu negoci.

COL·LABORA

massadasabadell@gmail .com

!

Page 11: Massada 20

MASSADA SABADELL

MASSADA SABADELL pàg. 11

Exposició sobre “La Shoah”CULTURA

Massada-Sabadell, presenta a la sala relacional del Centre Cívic de Can Balsach (Creu Alta) de Sabadell, a partir del dia 7 de gener , una exposició organitzada per la Fundació Baruch Spinoza i comissariada per en Xavier Torrens, professor de Ciència Política de la Universitat de Barcelona, amb fotografies dels arxius de l’Autoritat per al Record dels Màrtirs i Herois de l’Holocaust Yad Vashem.L’Holocaust és el genocidi comés sobre el poble jueu i també se’l coneix pel nom de Shoah, que en hebreu significa “destrucció” o “catàstrofe”. És l’extermini de sis milions de persones jueves, entre les quals un milió i mig eren nens i nenes, extermini realitzat a Europa i impulsat per l’Alemanya nazi.L’Holocaust és l´únic genocidi al llarg de la història de la humanitat en el qual s’ha volgut assassinar a tot un poble. Amb la Shoah ens trobem davant de la única vegada en la memòria de la humanitat que s’ha construït expressament una indústria de l’extermini i es va fer mitjançant càmeres de gas i forns crematoris.Aquesta exposició és el recorregut pels fets i les

causes que van produir aquest extermini, des del punt de vista crític i reflexiu, articulant-se en una

trentena de panells didàctics que engloben els següents temes:- Presentació.- Què és l’Holocaust? Què és la Shoah?- Discriminació del poble jueu a la història.- Ascens de Hitler al poder i persecució dels jueus.- Nazisme i antisemitisme.- Exclusió social de les persones jueves.- Abandonament de les víctimes jueves: la Conferència d’Évian.- La Nit dels Vidres Trencats.- Deportació de la comunitat jueva.- El Gheto de Varsòvia.- Els Einsatzgrupoen (els esquadrons d’extermini itinerants)- La “solució final a la qüestió jueva”. La Conferència de Wannsee.- Treball esclau i experiments mèdics mortals.- Auschwitz, Majdanek, Chelmno, Sobibor i Treblinka.- Auschwitz- Les marxes de la mort.- Destrucció de la cultura jueva europea.- Extermini de sis milions de vides jueves.- Milió i mig de nens i nenes assassinats.- Dones jueves als camps nazis.- L’Holocaust i la Dictadura de Franco.- Resistència jueva contra el Tercer Reich.

- Supervivents: el llarg camí cap a casa.- Els Justos entre les Nacions.- Víctimes: els seus veïns. Botxins: la gent corrent.- Judicis de Nuremberg i Drets Humans.- Negacionisme i banalització de l’Holocaust.- Judeofòbia a la Catalunya del segle XXI.

Page 12: Massada 20

MASSADA SABADELL

MASSADA SABADELL pàg. 12

CULTURA

Exposició de l’arxiu material i documental de Plàcid Garcia-Planas (Sabadell, 1963), corresponsal de guerra de La Vanguardia, construïda amb un centenar d’ítems trobats al camp de batalla. A través d’aquests objectes, Garcia-Planas ha construït durant més de vint anys una visió del món en conflicte. Una visió que va més enllà del fet hemerogràfic, o de l’anècdota sensacionalista, per a esdevenir arqueologia introspectiva de la condició humana i plantejar temes com els límits entre periodisme i literatura, l’oblit i les iteracions històriques, o la mateixa definició de conflicte.

Aquests objectes acompanyats de fragments d’articles, fotografies i filmacions- evoquen una geopolítica de la quotidianeïtat, paradoxes de l’espai-temps o, entre d’altres temes, els substrats invisibles de la notícia.

Exposició Centre Arts Santa MònicaPlàcid Garcia-Planas

ARTS SANTA MÒNICA

Rambla,7. 08002 Barcelona

9 desembre 2012 / 23 febrer 2013

espai Arxiu

entrada lliure aforament limitat

La mostra exposa l’arxiu material i documental de Plàcid Garcia-

Planas, corresponsal de guerra de La Vanguardia, i està constutuida per un centenar d’ítems trobats en

el camp de batalla.

Bombardeig a Kuwait

HorarisDe dimarts a divendres excepte festius d’11:00 h a 21:00 h

Dissabtes excepte festius, excepte 5 de gener d’11:00 h a 14:00 h i, de 16:00 h a 20:00 h

5 de gener d’11:00 h a 14:00 h i, de 16:00 h a 18:00 h

Organitza:Arts Santa Mònica - Departament de Cultura Generalitat Catalunya

“Això és una alerta, la primera i l’última! Demà bombardejarem el Batalló d’Infanteria 21. Fuig d’aquest lloc ara mateix’’. Aquest era el missatge dels ‘flyers’ llançats per l’aviació nord-americana just abans de bombardejar Kuwait entre el gener i el febrer de 1991.

Page 13: Massada 20

MASSADA SABADELL pàg. 13

MASSADA SABADELL

Fragment d’un monument a Saddam Hussein destruït pels xiïtes a Bàssora durant la invasió de l’Iraq, abril del 2003.

(Líbia)Fragment d’un plat pertanyent a la residència de Gaddafi a Brega, febrer del 2011.

(Iugoslàvia)Esfera de rellotge trobada a Sarajevo durant el primer estiu de setge, l’any 1992.

(Commemoració de la catàstrofe)Ninot antiestrès Saddam de plàstic, comprat als Estats Units a finals del 1990, durant la Primera Guerra del Golf.

Page 14: Massada 20

El personatge MASSADA SABADELL

MASSADA SABADELL pàg.14

El doctor Harald Poelchau

Dr Harald Poelchau es va criar

en un petit poble de Silèsia, fill d’un pastor protestant. Va estudiar teologia a Bethel, Marburg, Breslau i Tübingen i va ser assistent de Paul Tillich (a Frankfurt am Main), que es va convertir en el seu mentor. Després

dels estudis socials amb Carl Mennicke, va sol · licitar un treball a la presó de Tegel, a Berlín. L’abril de 1933 es va convertir en el capellà de la presó. En aquest lloc de treball, ell tenia accés a molts presos polítics que pertanyien a la resistència i va usar la seva posició per passar missatges i els proporcionava assistència i suport durant el seu empresonament i també en el camí a la seva execució, com sovint succeïa.Harald Poelchau pertanyia al “Cercle de Kreisau”, on alguns dels líders de l’oposició clandestina estaven desenvolupant conceptes democràtics i traçaven plans teòrics per a l’estructura d’una nova Alemanya per al període posterior al règim de Hitler.

Poelchau també va donar suport a un grup anomenat “oncle Emil” que va treballar per ajudar a amagar jueus i de suport als que vivien en qualsevol tipus d’amagatall. Ell va ajudar a la família jueva Latte, que s’havia escapat de la deportació a Breslau. Juntament amb la Sra. Schneider, un amic i la vídua d’un company, els va trobar llocs de treball, els va mantenir ocults i va falsificar documents per a la parella Latte i el seu fill Konrad. Mentre que els seus pares van ser capturats pels nazis i van morir a Auschwitz, Konrad, amb l’ajuda de molts amics van aconseguir sobreviure i es va convertir en un famós director d’orquestra a Berlín després de la guerra.Hi havia moltes altres persones perseguides pels nazis que van ser ajudats pels Poelchau. Entre febrer i novembre de 1943, Harald Poelchau i la seva dona van amagar a Jeremie Leontine Cohn i la seva filla Rita al seu apartament i altres llocs amb diversos amics a Berlín i els seus voltants. Rita va assumir la identitat de Tina Weiss, la filla dels amics del Poelchaus. Poelchau també va jugar un paper important en el rescat de Charlotte Holzer, una de les persones acusades de pertànyer al grup Herbert Baum, jueu comunista clandestí. Holzer havia escapat de la presó durant un bombardeig a l’estiu de 1944.Al març de 1945 el Ralph Poelchaus va amagar a Rita Neumann i el seu germà, que havien escapat poc abans de ser deportat a un camp de concentració. Junts van sobreviure a la fi de la

guerra a Berlín.El 1972, els Poelchau van ser honrats com “Justs entre les Nacions”, i després de la seva mort, la seva esposa va plantar un arbre en Yad Vashem.

El director d’orquestra Konrad Latte, salvat pel doctor Harald Poelchau (Breslau 1922-2005)

Document on es considera el grup de Kreislau com a fora de la llei i que ha de ser perseguit per les autoritats alemanyes

Page 15: Massada 20

MASSADA SABADELL

MASSADA SABADELL pàg. 15

Barri Jueu de Balaguer EL CALL

Els jueus van viure, des de la va arribada a Balaguer, barrejats amb els cristians, dins els antics murs de la ciutat fins al primer de maig de 1333, data en què el comte rei Alfons el Benigne, a instàncies dels paers, va manar que els jueus visquessin junts i apartats en un barri als afores.

La colònia jueva de Balaguer, molt important d’altra banda, es va establir fora de les muralles, on no hi havia sinó camps i horts, i començaren a construir les seves cases i a repoblar l’indret dels actuals carrers Miracle, Teixidors, Sant Josep i Barrinou, tot deixant una distància entre el seu barri i els portals d’entrada a Balaguer (l’espai de la plaça Mercadal).

Amb aquesta nova ubicació va venir l’ampliació de les muralles, que es van unir amb les que aleshores baixaven de Santa Maria vorejant pel damunt de la serra tot aquest sector.

Els jueus tenien la seva pròpia organització, els seus tribunals i els seus jutges, la sinagoga (on establien la seva escola) i el seu consell municipal per cuidar l’ordre interior de la jueria.

La creació d’aquest barri data doncs de l’any 1333, en què els jueus foren obligats a sortir de la ciutat i a viure tots junts als afores, on començaren a construir cases i a repoblar l’indret on actualmente es concentra un conjunt d’edificis interessants com l’església de la Mare de Déu del Miracle (patrona de Balaguer), antiga sinagoga jueva que fou

transformada en església cristiana amb una façana barroca dels segles XVII i XVIII, la casa Tarragona del segle XVIII i l’església de Sant Josep.

Dins d’aquest antic barri o call s’hi troben el : Carrer del Miracle.En aquest carrer de l’antic call jueu, que és una de

les entrades, s’hi trobava la sinagoga i l’hospital. Actualment hi trobem:

La Casa Tarragona, antiga casa del segle XVIII que fou hospital i més tard col·legi. Façana força interessant.

Page 16: Massada 20

L’església del Miracle, antiga sinagoga jueva i que fou transformada en església cristiana al segle XV. S’hi venera la imatge de la Mare de Déu del Miracle (patrona de Balaguer).

L’Església de Sant Josep o dels Pares Escolapis (1775) és de tres naus, d’estil renaixentista en l’interior i barroc per fora.

L’antic col·legi dels Pares Escolapis (actualment reformat) on s’hi han d’ubicar diferents espais de caire social i cultural. Carrer TeixidorsCarrer que s’obre al davant de l’Església del Miracle, molt estret i el més característic del call jueu. Carrer Sant JosepCarrer curt i estret amb una plaça oberta darrerament davant el Museu. Actualment s’hi troba:El Museu Comarcal de la Noguera, ubicat a l’espai on hi havia l’antic convent de les Carmelites Descalces de Santa Teresa (segle XVII). Al costat del Museu s’hi troben les ruïnes de l’antiga església de Sant Josep (segle XVII). Carrer BarrinouAntic carrer del barri jueu on s’hi trobaven antigament el portal de Lleida, la casa de la Paeria, l’església de Sant Joan i l’Hospital (aproximadament en l’actual plaça de Manel Marín).A continuació del carrer Miracle s’hi troba el carrer

Àngel Guimerà, edificat a principis de segle, amb mostres d’estil modernista (Xalet Montiu). En aquest carrer hi ha molts serveis públics com el col·legi Àngel Guimerà (de principis de segle), el CAP II, el Teatre Municipal i el Consell Comarcal, edificat a l’antic convent de Sant Francesc (s’hi conserva part de l’antic claustre).

Porxos de la plaça Mercadal

Porxada a la Plaça del Pou

MASSADA SABADELL

MASSADA SABADELL pàg. 16

Page 17: Massada 20

Ha valgut la pena esperar

Dylan ho ha tornat a fer. Diuen les cròniques que el mestre portava tres anys sense oferir-nos un nou disc en estudi des de Together through life, i 11 anys sense sacsejar-se les teranyines i signar una obra mestra, des d’aquell Love and theft de principis de segle. Sembla que tant de temps li han servit al de Minesota per agafar embranzida, que s’estava reservant per llançar un disc veritablement portentós i així ha estat. Tempest és un disc superlatiu, una fabulosa amalgama de sons compactes i fibrosos, de blues, de folk i de country també de rock, i una veu aguardentosa i abrasada però emocionant i transmisora.

Sota el pseudònim de Jack Frost, el propi Dylan s’ha decidit a produir el disc i així ningú pot tossir-li en la concepció d’aquesta monumental obra, on es llança a explicar-nos aclaparants històries en temes absolutament al servei dels seus versos i de les seves incontenibles ganes de narrar. Així, la història que dóna títol a l’àlbum, Tempest (títol on hi ha qui veu influències shakespearianas), és una narració de 14 minuts de l’epopeia del Titanic sota el seu prisma, amb violins de reminiscències irlandeses i esment a Leonardo di Caprio inclós.

A hores d’ara, Bob Dylan no es preocupa de fer cançons comercials o d’estar a la moda (cert que poques vegades ha estat la seva intenció) ni tampoc de dissimular. Fa exactament el que vol i en ocasions com aquesta tots em sortim beneficiats.

Per Tempest, el seu disc número 35 en estudi, el cantautor s’ha envoltat de la banda que l’acompanya des que es va embarcar en la gira sense fi –literalment- en la qual porta des de fa molt de temps. George O. Receli a la bateria, els guitarristes Charlie Sexton i Stu Kimball, Donnie Herron amb la steel guitar i el baixista Tony Gartier. A més ha comptat amb David Hidalgo, de Los Lobos, per a les

concessions “frontereres” de violí i acordió.El disc s’obre de forma amable i naif amb les primeres notes d’un Duquesne whistle, una història de ferrocarrils que no fa presagiar l’acidesa posterior del disc. Textos llargs com dèiem, on ens explica històries de venjança (Pay In Blood), d’amor des de diferents perspectives (Soon After Midnight, Tin Angel) i fins a un homenatge a Lennon (Roll On John).

No podem oblidar el tros de blues Early Roman Kings, amb clares reminiscències de Muddy Waters, que permet tancar el cercle de les músiques tradicionals de Tempest, músiques tradicionals i clàssiques com sembla reflectir la lletja portada del disc.

Ha donat vida a un disc complex, amb moments magistrals, desbordant en el literari i en el musical i que a priori no dóna senyals, ni molt menys, d’estancament creatiu. Molt al contrari el nou treball és un altre cop a la taula de Bob Dylan, a qui poc sembla importar-li als seus 71 anys que se’l hagi enterrat musicalment en més d’una ocasió. Quan vol ens aclapara amb una altra obra mestra com Tempest.

MASSADA SABADELL pàg. 17

MASSADA SABADELL

MÚSICABob Dylan - TEMPEST - 2012

Page 18: Massada 20

“La tierra más disputada”LLIBRES

El sionisme, Israel i el conflicte de Palestina

Joan B. Culla ens ofereix un recorregut complet per la història del moviment sionista, de l’Estat d’Israel des de la seva fundación l’any 1948 i de l’inacabable enfrontament amb els àrabs palestins, fins als nostres dies. L’autor considera que existeix un desconeixement generalitzat de les arrels i de les complexitats d’aquest conflicte, dels factors demogràfics i econòmics, polítics i militars, culturals i religiosos que el caracteritzen i que també el condicionen.

És necessari saber com i quan van sorgir els dos nacionalismes que es disputen aquella terra, quins factors endògens i exògens els van nodrir i els hi van donar forma, quin ha estat el paper de les successives grans potències davant del conflicte, quina ha estat l’opinió pública i publicada internacional, també la del món àrab, què uneix i què separa a les dues societats enfrontades...

Si el fil conductor del llibre és l’experiència històrica israeliana, el propòsit de l’autor és l’explicar, senses justificar ni jutjar, des de la seva màxima objectivitat possible, la situación actual d’arrels tan profundes en el passat recent.

MASSADA SABADELL

MASSADA SABADELL pàg. 18

“Voces desde el centro del mundo”El conflicte entre àrabs i palestins explicat pels seus protagonistes, amb pròleg de Baltasar Garzón

Llibre d’entrevistes del periodista Henrique Cymerman, corresponsal de La Vanguardia i d’Antena 3 per al Medi Orient, sobre el conflicte entre àrabs i israelians, explicat pels seus protagonistes. Entre els molts testimonis que hi trobem, hi figura el darrer reportatge realitzat al primer ministre israelià Itzhak Rabin, abans de ser assassinat. Es tracta d’una obra que no es limita a les personalitats polítiques d’ambós costats, sinó que a més a més l’autor dedica un espai a la societat civil, víctimes i victimaris, fanàtics d’un costat i de l’altra, que conviuen en una tragèdia que els condueix quasi sense remissió a un infern. Cymerman és un periodista imparcial, respectuós amb les idees de qui entrevista, que té molta cura en ser un canal objectiu entre el missatge de l’entrevistat i el públic.

Joan B. Culla

Henrique Cymerman

Page 19: Massada 20

Subscripció a la revista.

AGRAÏMENTS i COL·LABORACIONS

MASSADA SABADELL pàg.19

Tens una empresa??Vols oferir els teus serveis?Publicita-la a Massada Sabadell.Publicitat efectiva, publicitat que es veu.

PUBLICITAT

massadasabadell@gmail .com

Vols col · laborar amb Massada Sabadell?Pots fer-ho enviant-nos les teves aporta-cions, comentaris, escrits, opinions, etc ... i també publicitant el teu negoci.

COL·LABORA

massadasabadell@gmail .com

-AMBAIXADA D’ISRAEL A ESPANYA http://embajada-israel.es

-ASEI Asociación Solidaridad España-Israel http://www.aseiweb.net

-ACAI Associació Catalana d’Amics d’Israel http://www.acai.cat

ENLLAÇOS

Taller de Mk http://www.tallerdemk.com

CONTACTA’NS massadasabadell@gmail .com

AGRAÏMENTS

MASSADA SABADELL

MASSADA SABADELL

SabadellBotigues.com

Amb el petit i mitjà comerç de la ciutat

-Tarbut Sefarad Amics de la cultura hebrea http://www.tarbutsefarad.com

-ARCCI Ass. de Relacions Culturals Catalunya Israel http://www.arcci.cat

-Radio Sefarat http://www.radiosefarad.com/joomla/ DISSENY I MAQUETACIÓ

Taller de Mk http://www.tallerdemk.com

subscriu-te

per rebre-la

gratisreceptes de cuinamascotesdescomptesconsellspromocions

Clica aquì per subscriure’t

!

!!

massadasabadell@gmail .com