Revista de divulgació cultural gratuïta

#31des 2013

MASSADA SABADELL

Tot passejant...

Israel va intentar influenciar en el judici que es va fer a Nelson Mandela

El qatalanit i les llengües del judaisme

Impresions d’un català a Israel

Barcelona assumeix la presidència de la Red de Juderías

MASSADA SABADELL

EDITORIALSUMARI

Nota: La revista Massada Sabadell és interactiva. Aquesta icona et mostra els enllaços. Clica.

MASSADA SABADELL

nº31 des 2013

ACSIAssociació Cultural Sabadell Israel

Si alguna amistat us ha enviat aquesta revista però voleu rebre’l a la vostra bústia electrònica, feunos-ho saber a massadasabadell@gmail.comSi no voleu rebre-la més també us agrairem que ens ho indiqueu. Moltes gràcies

pàg.2

Tot passejant...pàg. 03

Barcelona presidència de la Red de Juderías pàg. 06

Dos israelinas premis Nobel pàg. 07

Israel va intentar influenciar en el judici a Nelson Mandela pàg. 08

La ignorada memòria històrica de la protecció dels jueus sota el franquisme pàg. 09

El qatalanit i les llengües del judaisme pàg. 10

Yad Sarah pàg. 16

Conferència Clarobscurs d’Orient Mitjà pàg. 19

El personatge pàg. 20

El llibre pàg. 22

Acord “històric” pàg. 05

Llocs per visitar pàg. 18

Impresions d’un català a Israel pàg. 13

A punt d’acabar l’any 2013, Massada Sabadell acudeix puntual a la cita amb els seus fidels lectors. Si haguéssim de fer una valoració general d’aquest any que ens deixa, segurament aquesta no estaria prenyada d’optimisme. El nostre país segueix immers en una greu crisi econòmica que ha fet que, qüestions tant importants com l’atur i el benestar de les famílies, no hagin experimentat cap mena de millora. Tampoc ha estat un anys senzill per al judaisme ni per a Israel. L’amenaça nuclear Iraní o els continus atacs amb coets han estat font de preocupació permanent pels ciutadans israelians. I d’altra banda, el creixement de la judeofobia i l’antisemitisme arreu d’europa ho ha estat per a tots els habitants de bé del vell continent.Certament, tot no ha estat dolent i entre les coses bones voldríem destacar el viatge que el Molt Honorable President de la Generalitat Artur Mas va fer a Israel. Viatge que tingué el doble objectiu d’estrènyer els lligams entre ambdós països i alhora oferir una oportunitat de relació especial en el procés que ha iniciat Catalunya.Hem de desitjar i esperar que el 2014 ens ofereixi un futur millor.Des de l’Associació Cultural Sabadell Israel i des de la nostra revista, treballarem per seguir demostrant les bondats de la tradició jueva i de l’Estat d’Israel. És la nostra petita contribució. Us animem a sumar-vos al nostre projecte i a fer junts aquest camí. Les pàgines d’aquesta publicació i les portes de la nostra associació estan obertes de bat a bat a totes les persones que vulguin il·lustrar-nos sobre algú tema o que tinguin alguna idea per organitzar qualsevol tipus d’activitat. Tot el que ajudi a difondre els valors de la cultura jueva, les bondats de l’Estat d’Israel i a combatre els falsos prejudicis i l’antisemitisme serà benvingut.Feliç any nou

nº31 des 2013

MASSADA SABADELL pàg.3

Les persones que estimem el lloc on vivim ens agrada passejar pels carrers de les nostres pobles, viles i ciutats. Segurament en moltes ocasions ens veiem obligats a fer-ho de forma ràpida perquè anem a treballar o a fer un encàrrec i no disposen de massa temps. Hi passem, hi transitem sense parar massa esment en allò que ens envolta. Però quan tenim l’oportunitat de dur a terme la saludable activitat de passejar, ens adonem que és en aquests moments quan podem gaudir de veritat d’aquests carrers, de tots els elements dels quals es composen i apreciar els mil detalls que ens podem anar trobant a cada racó. Però a vegades succeeix que has passat per un carrer mil vegades tot passejant i sense saber molt bé el perquè, de cop i volta et sorprèn una novetat o un detall que amb tota seguretat portava molts i molts anys i que, malgrat haver-hi passat en un munt d’ocasions, no n’havies parar esment. I a vegades aquests detalls ens sorprenen especialment perquè porten contingent un valor afegit que el fan especialment interessant. Sabadell no n’és pas una excepció. Hi transitem, hi passegem i un dia ens adonem d’allò que havíem tingut davant i que no havíem percebut i ves per on ens sorprèn gratament.

Tot passejant....EN PORTADA

MASSADA SABADELL pàg.4

Un d’aquests detalls l’hem trobat al carrer de Sant Quirze, gairebé a la cantonada amb el carrer de Gràcia. Just al damunt de l’entrada d’un conegut sabater. Es tracta de l’espai destinat a posar-hi ha el número de la casa. Si ens hi fixem podrem observar que, a la seva base, just darrera el número cinc, hi trobem una peça de ceràmica amb l’Estrella de David. Desconeixem els motius que varen dur al propietari a posar aquest element a la façana i desconeixem també si el fet de ubicar-hi el número el damunt respon a una voluntat d’emmascarar o de dissimular aquest símbol. (És un edifici renovat als anys seixanta-setanta del segle passat i per tant en ple període franquista) Podríem fer moltes conjectures al respecte, però preferim tant sols constatar l’existència d’aquest detall en una ciutat malauradament orfe de testimonis del llegat de la cultura i la tradició jueva. Segurament molt dels nostres lectors tenen la sort de viure en pobles, viles o ciutats que han tingut una major presència jueva i per tant gaudir de més i millors vestigis. En aquest sentit us animem a que ens feu arribar les vostres fotografies i els vostre comentaris.

nº31 des 2013

EN PORTADA

MASSADA SABADELL pàg.5

nº31 des 2013

El ministre d’Energia israelià , Silvan Shalom , va anunciar l’acord amb Jordània i ‘Autoritat Palestina per salvar el Mar Mort i proporcionar aigua dessalada a les tres parts, un acord que es reflectirà en la signatura un acord “ històric” per cooperar en la unió del Mar Roig amb el Mar Mort. En virtut de l’acord, que se signarà a la seu del Banc Mundial a Washington, es va informar que l’aigua que s’extreu del Golf d’Aqaba a prop de Eilat al sud d’Israel, és una mica dessalada i es distribueix als tres membres de l’acord, per ser transferida a quatre tubs fins al Mar mort . Mentre que les estimacions diuen que el Mar Mort està en camí d’assecar-se l’any 2050, els grups ecologistes van advertir que el delicat ecosistema del Mar Mort podria veure’s alterat per una gran afluència d’aigua del Mar Roig. Un cop signat l’acord , Shalom va assegurar que “es publicarà una licitació internacional per fer front a tot el projecte - la construcció de la planta dessaladora d’Aqaba i la col·locació de la primera de les quatre canonades “.

Shalom va elogiar l’anunci com “un gran avanç després de molts anys d’esforços, “És ni més ni menys que un moviment històric” , va dir. També va destacar els aspectes econòmics de l’obtenció d’aigua barata, l’aspecte ambiental de “salvar el Mar Mort “, i els beneficis diplomàtics de la signatura d’un acord per les converses de pau amb l’Autoritat Palestina.

Acord històric per enllaçar els mars ACTUALITAT

El Mar Mort està en camí d’assecar-se l’any 2050

Mort i Roig

nº31 des 2013

pàg.6MASSADA SABADELL

la xarxa dels calls i el seu funcionament”, amb l’objectiu que aquesta “prengui molta més consistència i projecció”.

“Dedicarem molts esforços intel·lectuals, tècnics i polítics perquè el grup de treball funcioni”, ha sostingut el representant de l’Ajuntament de Barcelona, abans d’expressar la seva intenció de “potenciar la visibilitat del grup”, així com la “projecció pública, política, mediàtica, social i cultural” de la Red de Juderías. En aquest sentit, Jordi Martí ha afirmat que es tractarà d’“aprofitar les noves tecnologies”, al mateix temps que Barcelona oferirà tota la seva infraestructura administrativa de “suport i col·laboració”. Especialment l’“aparell administratiu de l’Ajuntament especialitzat en noves tecnologies”.

Finalment, Jordi Martí també s’ha compromès a desenvolupar el conveni rubricat per la Red de Juderías d’Espanya amb la seva xarxa de calls homòloga portuguesa ––que aplega divuit ciutats–– i l’acord de col·laboració signat amb la Federació de Comunitats Jueves d’Espanya.

Text: R.Novoa/Agències Fotografia: Red de Juderías

Barcelona assumeix la presidència de la Red de Juderías

ACTUALITAT

Rubèn NovoaEditor del web Israel a Catalunya

El regidor de Barcelona Jordi Martí assumirà la gestió d’aquest organisme que passarà a presidir el batlle de Barcelona Xavier Trias

L’Ajuntament de Barcelona ha pres el testimoni del Consistori d’Àvila al capdavant de la Red de Juderías d’Espanya, durant l’Assemblea General celebrada a Àvila la setmana passada, amb la intenció de projectar aquest grup integrat per vint municipis i al qual es pretén dotar d’una major visibilitat.

A partir d’ara, el regidor de Presidència i Territori de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí, assumirà la gestió d’aquest organisme que passarà a presidir el batlle de Barcelona Xavier Trias, nou president de la Red de Juderías d’Espanya, en substitució de Miquel Àngel García Nieto, regidor avilès.

L’Assemblea General de la Red de Juderías ha servit per acordar la posada en marxa d’un grup de treball integrat per nou membres ––quatre de la Taula de Presidència (Barcelona, Besalú, Àvila i Càceres)– que vol servir per “redefinir el funcionament de la xarxa dels calls” després de prop de dues dècades de funcionament. Jordi Martí s’ha compromès en roda de premsa a impulsar el grup de treball i reflexió al voltant de “propostes que millorin

nº31 des 2013

pàg.7MASSADA SABADELL

Dos investigadors israelians-americans van rebre el Premi Nobel de Química a Estocolm, Suècia. El professor Ariel Warshel, nascut a Israel i ara resident de Califòrnia, i el professor Michael Levitt, nascut a Sud-àfrica , que va viure a Israel i ara també viu als Estats Units, van compartir el premi de 1.250.000 de dòlars amb el professor australià Martin Karplus, qui va anar als Estats Units abans de l’Holocaust. Karplus no és israelià, però té una filla que viu a Jerusalem i és metgessa. Els tres científics van rebre elogis del comitè de selecció del Premi Nobel pel seu “desenvolupament de models de multiescala per a sistemes químics complexos” . Altres nou científics també van obtenir el premi en la cerimònia d’Oslo . El ministre de Ciència, Tecnologia i Espai, Yaakov Peri , va felicitar els dos guanyadors israelians i va dir que era una situació sense precedents que un país tan petit com Israel tingués vuit premis Nobel en ciència. Però al mateix temps, va destacar la necessitat de portar a casa a científics israelians líders que havien deixat el país perquè no podien trobar un bon lloc ni pressupostos per continuar amb el seu treball allà.

La nova generació de científics d’Israel seguirà “lluitant per aconseguir el major nivell que està representat en aquests dos guanyadors”, va dir. “La ciència és un dels nostres motors vitals per al creixement econòmic. Seguirem empenyent per a la inversió de més pressupostos per a infraestructures, investigacions i desenvolupament”, va afegir . Warshel va néixer al Kibbutz Sde Nahum . Després del seu servei militar va estudiar a l’Institut Technion d’Israel a Haifa i a l’Institut de Ciència Weitzman a Rehovot . Levitt, qui va néixer a Sud-àfrica, va rebre el seu doctorat en 1971 a la Universitat de Cambridge i va ser membre de la facultat Weitzman a finals dels ‘70 i principis dels ‘80. Avui dia és professor en la investigació de càncer.

ACTUALITAT

Font: Itongadol

La ciència és un dels nostres motors vitals per al

creixement econòmic.

Dos científics israelians van rebre el seu Premi Nobel a Suècia

pàg.8MASSADA SABADELL

REVISTES ANTERIORS

http://www.acsimassada.blogspot.com.es/

nº31 des 2013ACTUALITAT

Segons publica la revista electrònica argentina Itongadol, el Ministeri de Relacions Exteriors d’Israel va intentar convèncer el règim de l’apartheid de Sud-àfrica que no demanés la pena de mort en el judici a Nelson Mandela de l’any 1964, segons van revelar documents publicats recentment. Segons aquests, els quals van ser divulgats pels Arxius Estatals d’Israel coincidint amb la mort del líder sud-africà, la postura de l’Estat Jueu la van manifestar en una carta adreçada al govern racista sud-africà on se li demanava que negociés amb Mandela i altres acusats en el judici que s’estava duent a term. La carta també criticava les polítiques segregacionistes del règim de l’apartheid. El 1964 , després que Mandela i altres membres del Congrés Nacional Africà fossin acusats de sabotatge i conspiració, l’aleshores primera ministre israeliana, Golda Meir, li va demanar a un diplomàtic israelià a Cape Town que expressés el descontentament d’Israel amb el judici. Meir també va elogiar l’ara famós discurs de Mandela, en el qual denunciava el judici , i va dir que havia estat una “gran actuació que va mostrar un gran coratge

i va fer-se ressò el dolor de milions d’africans”. Com a resultat dels esforços de Meir, el Ministeri de Relacions Exteriors d’Israel va convidar al filòsof Martin Buber i a l’autor israelià Haim Hazaz a enviar una carta al govern sud-africà per protestar contra el cop del règim a l’ANC . “Parlin amb ells . Escoltin-los. Tenen alguna cosa a dir. No silenciaran les seves veus penjant-los. Des de la terra d’Israel els demanem que confiïn en la noblesa de l’home, sense importar el color de la seva pell. I si ho fan a altres segons la seva fe, el futur serà de vostès, d’ells i del món “, van escriure Buber i Hazaz . El cap de la missió israeliana a Cape Town també va enviar un cable a Israel, on detallava la desesperada situació financera de l’esposa de Mandela, Winnie . Mandela , el premi Nobel de la Pau va morir als 95 anys a casa de Johannesburg , va ser el primer president democràtic de Sud-àfrica i va marcar la fi de la segregació racial al seu país.

Segons documents classificats, Israel va intentar influenciar en el judici que es va fer a Nelson Mandela

MASSADA SABADELL pàg.9

nº31 des 2013

L’actualitat ens enfonsa en un mar de preocupacions i, per a molta gent, el problema rau en estirar els diners fins a final de mes. Aquesta situació, que comporta un fort estrés, ens fa viure per lògica un present amb molta incertesa i temor al futur. Aquesta angoixa ens distreu de temes de fons que cal conèixer. El passat només serveix per a lamentar-nos de les retallades conseqüència directa de l’anomenada “crisi econòmica”, que no és altra cosa que un descarat espoli. Manen les entitats financeres i la política, l’expressió de la voluntat del poble, ha estat marginada del centre de poder.Hi ha temes exemplars i plens de valors positius, fraternitat i solidaritat que cal conèixer malgrat aquest dia a dia tan obscur.La no implicació directa del franquisme a la Segona Guerra Mundial, ens allunya

de qüestions gravíssimes com va ser la persecució que aquí es va fer dels jueus. Certament, coneixem aquesta persecució per la commemoració anual del dia internacional de l’Holocaust del poble jueu, però en aquest estat no hi ha la sensació d’haver-la viscut directament.L’extermini va afectar també a d’altres col·lectius, a més a més dels jueus. L’estat alemany no va compensar de cap manera l’ètnia gitana i tampoc als homosexuals. Una gran vergonya històrica, un atemptat racista i homòfob.Les persones homosexuals, dins dels caps administrats pels nazis, no tenien dret a serveis sanitaris i eren marginats per la resta dels presoners. Pel que fa al col·lectiu de les lesbianes, la seva “invisibilitat” les va ajudar en un principi però com que totes les dones havien de “passar per la maternitat obligatòria per donar fills a la gran Alemanya”, poc a poc es van anar fent visibles i van passar a engrandir les quotes dels camps d’extermini. Elles van ser marcades amb un triangle negre, ells amb un de rosa...Cal felicitar-nos per l’estrena el dia 29 de novembre al Cinema Alexandra de Barcelona, del documental “Juego de espías”, codirigit per Germán Roda i Ramón J. Campo, que

La ignorada memòria històrica de la protecció dels jueus sota el franquisme

Jordi PetitPresident honorífic de la Coordinadora Gai-Lesbiana de

Catalunya Medalla d’honor de la Ciutat de Barcelona, 2003 i

Creu de Sant Jordi, 2008

explica el compromís d’ajut als jueus a Canfranc (Osca), una història majoritàriament desconeguda i que no ens podem perdre ara que tenim l’oportunitat de copsar el que va significar aquell petit enclavament entre muntanyes per l’esdevenidor de la guerra i les xarxes, compromisos i complicitats que es van establir en aquell poble per salvar la humanitat perquè qui salva una persona, salva la humanitat. Han hagut de passar molts anys però és un fet positiu el reconèixer a les persones que van arriscar la seva vida pel compromís ètic contra l’antisemitisme nazi.

OPINIÓ

MASSADA SABADELL pàg.10

nº31 des 2013

Quan parlem de les llengües del judaisme un dels errors més estesos a Catalunya és creure que va existir un dialecte del català –qatalanit o judeocatalà– parlat per les comunitats jueves medievals dels calls catalans. L’error ve de pensar que si existeix una llengua sefardita o judeocastellana també n’hi va haver una de judeocatalana. Però treure una conclusió d’aquesta mena ve de barrejar dues realitat històriques diferents. A l’Edat Mitjana tampoc hi havia un dialecte

castellà parlat per les comunitats jueves de Sefarad, sinó que allò que anomenem sefardita és la llengua castellana del segle XV, la parlada en el moment que es produeix l’expulsió, l’any 1492, que ha persistit com a llengua jueva fins els nostres dies. El sefardita és la llengua parlada avui pels jueus de la diàspora procedents de Sefarad.

En aquest sentit, podem parlar de llengües jueves quan ens referim a l’hebreu que es parlava en l’Israel històric (fins la destrucció del segon Temple de Jerusalem, l’any 70), i a

la diàspora mentre ha estat llengua de culte; i l’hebreu modern que es parla a l’actual estat d’Israel. També ho és el jiddisch de les comunitats de l’est d’Europa, una llengua germànica amb influències de l’hebreu i de llengües eslaves. Neix entre els jueus alemanys (els textos més antics són del segle XIV), però s’acabarà desplaçant cap a les terres eslaves a mida que els jueus van emigrar cap allà. Ara es parla arreu on hi hagi comunitats jueves procedents de l’est europeu. I és llengua jueva el judeocastellà de què hem parlat abans, que es parla, sobretot, a l’Amèrica llatina, Grècia, Turquia i Israel. Dins dels judeocastellà s’ha d’incloure la haquitia que parlen els sefardites del nord ddel Marroc.

Per parlar amb propietat de qatalanit, la parla catalana del segle XV hauria d’haver sobreviscut entre les comunitat jueves de la diàspora. En els casos on els jueus catalans es van trobar amb una llengua fàcilment assimilable, com és el cas d’Itàlia, van perdre la llengua catalana en benefici de l’italià. Els que van anar a parar a Grècia i Turquia, on la llengua era molt diferent a la que parlaven, la llengua materna va sobreviure més temps. És el cas del castellà. Pel que fa al català, es creu que a principis del segle XX encara era parlat a Tessalònica (Grècia). A aquesta parla

El qatalanit i les llengües del judaismeDOCUMENT

Fragment del quadern de comptes de Jucef ben Zabara

DOCUMENT

MASSADA SABADELL pàg.11

nº31 des 2013

dialectal sí que li podríem dir judeocatalà si encara es parlés. Però no és el cas.L’error, però, és tan gran que judeocatalà té entrada a l’Enciclopèdia Catalana. També la Viquipèdia insisteix en la seva existència i, fins i tot, l’anomena també catalànic o qatalanit. La investigació que han dut a terme els doctors Francesc Feliu i Joan Ferrer, professors de la Universitat de Girona, sobre uns textos del segle XV del gironí Jucef ben Zabara, representa una aportació científica positiva que demostra que els jueus catalans no tenien un dialecte propi. Els experts expliquen que l’error potser ve de quan Solomon Asher Birnbaum va escriure a l’edició de 1972 de l’Enciclopèdia Judaica: «A la península Ibèrica la història dels jueus arrenca el primer segle després de Crist. Aquí el catalànic es va desenvolupar a l’est, el portuguèsic a l’oest i, entre ells, el jidyó o judezmo (també anomenat ladí).»

Jucef ben Zabara va ser un gironí que va viure al segle XV. Era col·lector del clavari de la comunitat jueva de la ciutat, una mena de tresorer que encara tenia unes altres funcions, com la de ser el dipositari de la clau del Call i la persona que tenia cura de l’aplicació de les normes. Per tant, Zabara era un home cultivat, acostumat a fer anar els llibres de comptes i relacionar-se amb diferents comunitats. Mai no sabrem què va fer que un dels seus quaderns de comptes, el corresponent a l’any 1443, Facsímil del llibre de comptes de Jucef ben Zabara

nº31 des 2013

MASSADA SABADELL pàg.12

anés a parar a l’interior d’un llibre de protocols notarials i no fos destruït, o fet miques com tots els altres, per utilitzar-ne el paper per fer gruix a les guardes dels llibres dels cristians. El fet és que el quadern de comptes de Zabara ha arribat als nostres dies gràcies al zel dels notaris catalans per conservar els seus documents i, també, pel bon criteri de l’Arxiu Històric de Girona.

L’estudi de la recerca de Ferrer i Feliu han estat publicades, el març de 2013, pel Journal of Medieval Iberian Studies dels Estats Units. Resumint el que el treball ens explica, excloent-ne els noms de persona o de família, rere l’escriptura hebrea del document de Zabara, la transcripció del qual va ser iniciada per Eduard Feliu i, després de la seva mort el 2009, continuada pels dos investigadors de la UdG, hi apareixen cent seixanta paraules catalanes. La llengua, és clar, la de la Girona de mitjan segle XV, que presentava peculiaritats com la presència d’una –n final etimològica, un tret que Joan Coromines creia desaparegut de la parla des de final del segle XII. El document conté, segons el criteri dels especialistes, paràgrafs d’una rellevància especial. Sense voler ser extensos en una explicació que supera aquest article, és el cas del número 70, en què de les nou paraules escrites quatre són catalanes: «lsˇwcrym mhmwsˇbcym crwbt nd’l lprwc lhm nyblysˇ

wqlyryyh wt¸wrwqsˇ» (‘per als membres dels jurats, per al seu Nadal, els donem neules, clareya i toroqs’). Ha sorprès de manera especial l’aparició d’aquest darrer terme –toroq– que fa referència, de manera inconfusible, al torró de Nadal, tot i que és el primer i únic cop que s’ha trobat escrit d’aquesta manera. El quadern també serveix per fer recular l’origen d’alguna paraula, com passa amb el terme assessor (’sˇysˇwr), conegut per primer cop en català al Tirant lo Blanc, el 1490, i que l’anotació de Zabara fa recular cinquanta anys. Encara un altre exemple els serveix per testimoniar els intercanvis culturals. És la paraula Corpocrist (qwrpwqrysˇt¸) –celebració del Corpus Christi–, que s’havia trobat escrita en aquesta forma, per primer cop, en un document mallorquí del 1442 i tan sols un any més tard apareix en aquest gironí. Francesc Feliu i Joan Ferrer conclouen que el quadern de comptes de Jucef ben Zabara “és el document més importat descobert fins ara per a l’estudi de la llengua parlada pels jueus de Catalunya”. Una de les característiques que fa més interessant el català del quadern, i indiscutibles les

conclusions dels investigadors, és el fet que Zabara escrivia les paraules catalanes tal com les pronunciava, precisament perquè no escrivia en la llengua que parlava.Les conclusions d’aquest estudi van ser exposades dins del cicle de conferències que el Patronat Call de Girona i el Museu d’Història dels Jueus van organitzar al voltant de l’exposició “Les llengües del judaisme”, celebrada del 22 de març al 30 de setembre de 2013.

Enric H. MarchLlicenciat en filologia Semítica i Hispànica

Bereshit

DOCUMENT

Bíblia hebrea. Frankfurt, 1695

nº31 des 2013

MASSADA SABADELL pàg.13

Aquesta és la tercera vegada que visito Israel. El primer cop vaig ser-hi simplement com a turista, poc després de la Guerra dels 7 dies, a finals dels anys 60. Una de les coses que més em varen impressionar aleshores fou la sensació de seguretat. Amb el controls importants als aeroports, ja des de Barcelona, em vaig notar segur. Els anys següents hem vist com aquell tipus de control als passatgers s’apliquen pràcticament a tot el món. I des del 11S la seguretat aeroportuària ha deixat de ser una obsessió israeliana per passar a ser una pràctica mundial. Aquell fou un viatge de descoberta del que és l’Israel modern. La profunda impressió que et causa haver estudiat un Israel bíblic i passar a conèixer que l’actual estat hebreu és un país modern, tot i que marcat per tot arreu pels seus orígens. Però les anècdotes d’aquella estada han passat, per a mi, a l’arxiu de l’oblit. El segon viatge va ser, uns anys més tard, en motiu d`una conferència de treball i ja em va permetre observar més al detall moltes descobertes arqueològiques, així com alguns dels avenços i millores. Ja aleshores vaig copsar un país que experimentava grans canvis que anaven des del terreny de l’agricultura - irrigació novedosa i grans extensions agràries en terra desèrtica- al desenvolupament tecnològic. Em vaig trobar un país que tenia una diversitat ètnica i que creixia desenvolupant programes d’habitatge que combinaven una gran massificació amb una forta explotació turística. Però també em va cridar l’atenció les limitacions d’accés a la gran mesquita de Jerusalem i el sorgiment de zones protegides per uns murs que m’evocaven el mur de Berlín. Aquest any he pogut fer un tercer viatge en el qual jo formava part d’un col•lectiu de 700 persones en motiu d’una trobada inter-religiosa a Jerusalem i a d’altres ciutats d’Israel. Hem estat hostatjats en bons hotels i d’altres de més modestos, transportats en autobusos de qualitat i menjat a restaurants ben diferents. He copsat que a la cuina de l’altra riba del Mediterrani gaudeixen d’una varietat exuberant de vegetals, fruites i altres menges menys habituals a la nostra riba occidental.

DOCUMENTJosep Monells i MateuImpresions d’un català a Israel

nº31 des 2013

DOCUMENT

MASSADA SABADELL pàg.14

En aquesta ocasió, però, el viatge s’ha centrat en la visió d’Israel des de la perspectiva dels llocs considerats sagrats i religiosos. Jerusalem, Yerui-xalàyim, la ciutat santa de les tres religions. Jo sóc evangèlic, o protestant com millor us agradi. De fet, he dedicat la major part de la meva vida a

fer de pastor. Per això em van demanar d’anar aquest cop a Israel. Però la meva condició protestant queda relativitzada, quan et trobes envoltat d’una diversitat de llocs referents, esglésies i racons arqueològics de tots colors. En alguns d’aquests indrets cada confessió diu i creu que el seu és el lloc real i correcte d’un fet religiós històric. Això porta a

que, en algunes ocasions, en un àrea ben limitada hi ha tres o quatre centres dedicats al mateix fet narrat als Evangelis i sacralitzat fins l’absurd. Fins al punt que moltes persones reverencien, besen, s’agenollen o palpen emotivament pedres, forats i figures. El cert és que, en alguns d`aquets llocs de Terra Santa, hi ha una exuberància de riquesa escultòrica, de pintures, decoració i orfebreria. Aquesta abundància em recorda un passatge bíblic que descriu el llibre de Fets dels Apòstols (Ft 19: 23-41) que es refereix a la ciutat grega d’Efes, on es produí un gran aldarull per la competència en l’abundància que posà en perill el negoci de la joieria. He tingut l’oportunitat de participar en actes presumptament ecumènics. Sota lemes tan grandiloqüents com VERITAT...UNITAT...DIVERSITAT... hem participat ortodoxos, catòlics, protestants, coptes, melquites, armenis, un evangèlic baptista entre d’altres denominacions religioses. Durant alguns dels actes es produïa una veritable exhibició de la diversitat de culte, estètica, artística i antropològica pel fet de que hi assistíem gent de 60 països, des d’Oceania, Àsia, Europa, Amèrica del Sud i del Nord fins al Canadà. Un autèntic “meeting religiós” on els israelians viuen envoltats per les pròpies diverses corrents religioses del judaisme que alhora viuen i conviuen amb musulmans, però també amb cristians, palestins cristians, àrabs pro-Israel i àrabs anti-Israel. Tot plegat, coincidint amb dies de molta tensió internacional. Com passa massa sovint, hi havia una amenaça iraquiana d`atacar Israel, concretament algunes de les ciutats que visitàvem. Però em va sorprendre que, tot i que alguns tenien

nº31 des 2013

DOCUMENT

MASSADA SABADELL pàg.15

por, la majoria pregava per la pau, estaven tranquils, convençuts que, si arribava l’hora, Déu els protegiria. Aquest Israel ha fet realitat l’antic ideal bíblic de la Terra Promesa. Gent procedent de països eslaus, nòrdics, mediterranis, americans, caucàsics, africans, maoris, indis i asiàtics conformant una veritable diversitat ètnica concentrada en un país petit. Però no sols els residents reflecteixen una gran diversitat de procedències. També cal afegir-hi la diversitat dels “guris” de tot arreu del món, com diu la joventut d`avui, degut a la diversitat del turisme abundantíssim a tot Israel. El nivell econòmic que s’observa al llarg del país en aspectes com l’agricultura, la tecnologia, el transport, la vivenda o la neteja, contrasta obertament amb els nivells que hi ha en zones molt més pobres i brutes dels sectors musulmans. Israel, país de contrastos. També dins les pròpies zones no jueves hi ha grans diferències econòmiques. Sectors palestins cristians amb un estat de benestar ben considerable contrasten amb àrees quasi desèrtiques i abandonades on encara no s’hi han aplicat els moderns sistemes de regadiu i tecnologia. Però arreu del país es veu una la gran i excel·lent producció agrícola i de fruits. La “Start-up Nation” és un referent a nivell tecnològic però també comercial. I diuen que no saben el que és la falta de treball, no hi ha atur juvenil, tot i que la vida i la vivenda són realment cares. A nivell polític, per a un visitant que ve de fora, queda ben palès que hi ha un gran sentit patriòtic per garantir la supervivència com a nació. Això

es tradueix en la disciplina que s’observa als nens i nenes que van amb grups a les escoles. Aquest sentiment es veu en l’actitud dels joves, molts d’ells amb característiques quasi militars, però també en la pertinença als quibuts. Però hi ha llibertat i diversitat d`opinions. També he trobat palestins que s´han mostrat orgullosos dels progrés econòmic del sistema israelià i que voldrien una solució ja, perquè volen viure en pau. Israelians i palestins compartint terra malgrat tot. En aquest cas, em fa la impressió que política i religió haurien d’anar per separat. La relació social no és fàcil, de vegades una mica freda, no sempre és fàcil saber qui es qui. Es nota una certa tensió per protegir-se davant de possibles agressions. Moltes diferències religioses, polítiques, racials i socials, però un èmfasi unitari en la eficàcia, l’eficiència i l’agilitat en les decisions. Una gent que, tot i que poden semblar durs i esquerps, volen ser amables i igualitaris. Donen l’aparença de ser una societat molt europea i occidentalitzada, però alhora no poden amagar trets orientals. Diria que encara tenen recorregut fins que les relacions socials siguin ben fluides. Però la voluntat del poble està fent que, el era un país desèrtic, pobre, una terra castigada per la història, s’estigui convertint en un paradís modern. Des dels Alts del Golan fins a la Mar Morta, des de les ciutats fins als quibuts, des la bellesa del Llac de Galilea a les ribes del i del riu Jordà, he trobat un país motivat per al progrés i un futur pacífic. Un Israel que vol viure en harmonia amb Déu i amb els seus homes i dones.

MASSADA SABADELL pàg.16

Aquest mes, continuant amb la sèrie començada fa uns mesos sobre cooperació, volem parlar de Yad Sarah, una altra organització creada per ajudar desinteressadament als més necessitats.

Aquesta organització va ser fundada per un jove mestre de Jerusalem (Uri Lupoliansky , nascut el 1951 i que va ser alcalde de Jerusalem entre els anys 2003 i 2008) que va adquirir alguns aparells d’inhalació per ajudar a nens amb problemes respiratoris durant l’hivern. Lupoliansky va comprar més accessoris i va fundar, a casa seva, “Guemaj” (fons d’ajuda mútua), habitual a les comunitats jueves ortodoxes, que consisteix en prestar certs articles i accessoris bàsics a aquells que ho necessiten i aquestos, quan convingui, puguin donar a altres allò que puguin necessitar. El nom de l’organització va ser triat en record de la seva àvia Sarah, víctima de l’Holocaust.

Yad Sarah, el mes de desembre de 2003, va ser acceptada com ONG al Departament d’Informació Pública de Nacions Unides. Això va ser després de demostrar la seva contribució en ajudar i rehabilitar a ferits a països del Tercer Món i de l’antiga Unió Soviètica. El mes de gener de 2005, li fou concedit

un status consultiu especial (conseller) al Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides (ECOSOC) permetent-li l’enviament d’experts i consellers a governs i institucions de l’ONU. La decisió va ser per unanimitat pels 19 membres del Comitè (amb el beneplàcit d’Iran, Pakistan, Sudan, Xina, Cuba i Zimbabwe).

Delegats sirians i palestins van intentar bloquejar el seu ingrés però representants d’Alemanya van forçar la seva acceptació en reconeixement a la seva més que lloable tasca humanitària, en especial amb la població àrab israeliana i palestina.

Yad Sarah s’esforça en millorar la qualitat de vida de la gent de passa per dificultats. En el cor de la seva existència es troba el compromís per la responsabilitat social mútua. Voluntaris i contribuents comparteixen aquesta obligació creant gran varietat de serveis (comunitaris i domiciliaris) per a tot aquell que necessita ajuda (temporal o per un temps prolongat). En els darrers anys, comunitats i països del món s’hi apropen per conèixer les seves activitats, intentant desenvolupar un model similar als seus propis països.Yad Sarah va implementar projectes a Corea del Sud (serveis domiciliaris); va establir centres a

Yad Sarah

nº31 des 2013Israel ajuda al món...

MASSADA SABADELL pàg.17

varis països de la ex-Unió Soviètica; al Camerun es va proporcionar material; a Sud-àfrica, dos centres amb equipament mèdic i de rehabilitació; a l’Uzbekistan van dissenyar un pla comunitari per a nens amb necessitats especials; a Turquia es va planificar un centre d’exposicions; a Jordania, un d’exposicions en cooperació amb la Mitja Lluna Roja jordana; a Angola es va organitzar un seminari per a la reparació de cadires de rodes; ...

L’operatiu continua a hores d’ara. Un projecte que tindrà una important dimensió: a El Salvador s’està en plena realització d’un centre d’exhibicions i seminaris, essent el primer, de molts països de l’Amèrica Central i Llatina, que va expressar interès en establir un model de Yad Sarah. Xile, Panamà, Guatemala i Hondures van sol·licitar informació per a realitzar estudis de viabilitat. Altres projectes estan essent considerats i programats a Eslovàquia, Romania i la Índia.

Entre els serveis es mencionen préstecs d’equipament mèdic i rehabilitació; assistència i exhibició d’articles de recuperació; sistemes d’alarma personals; transports per a persones en cadira de rodes en vehicles especials; divisió de comunitat i llar; consultoria legal per a ancians; clínica dental geriàtrica; equipament especial per a nens amb discapacitat severa; biblioteca de jocs i centre d’enriquiment per a nens amb necessitats especials i llurs famílies. També hi ha plans per expandir el coneixement adquirit en varis seminaris per al manteniment de l’equipament mèdic i de rehabilitació utilitzat.

Yad Sarah treballa assistint a comunitats en crisi a països en desenvolupament arreu del món i, a Israel, desenvolupa una nova generació de conscienciació orientada als valors de “Reparar el Món”. Posa en funcionament programes de conducció conjunta per a joves, fa activitats amb refugiats africans que viuen a Israel, duu a terme plans semestrals d’educació, munta delegacions d’ajuda humanitària i seminaris internacionals en cooperació amb organitzacions líders d’Israel i d’altres països.

Israel ajudanº31 des 2013

Uri Lupoliansky a l’espai de la Knesset decorat amb tapissos

pintats per Marc Chagall

Subscripció a la revista.massadasabadell@gmail .com

MASSADA

SABADELL

Si alguna amistat us ha enviat aquesta revista però voleu rebre’l a la vostra bústia

electrònica, feunos-ho saber

MASSADA SABADELL pàg.18

nº31 des 2013Llocs per visitarSituat a l’històric barri del Marais, en un dels palauets privats més elegants de París, el Museu d’Art i d’Història del Judaisme recull l’evolució de les comunitats jueves a través del seu patrimoni cultural i de les seves tradicions. El museu dedica un espai destacat a la història dels jueus a França, tota vegada que evoca les seves comunitats a Europa i l’Àfrica del Nord, que van contribuir a la formació de la fesomia del judaisme francès actual.A més a més d’objectes d’art tèxtil, de culte i manuscrits, el Museu custodia documents únics sobre tendències intel·lectuals, artístiques i històriques, entre els quals destaquen els arxius del cas Dreyfus.Chagall, Modigliani, Soutine, Kikoïne, ..., il·lustren la presència jueva en l’art del segle XX.El Museu organitza exposicions temàtiques, històriques, fotogràfiques o d’arts gràfiques, a més a més d’instal·lacions d’art contemporani durant tot l’any.A la biblioteca, videoteca i arxiu fotogràfic del centre de documentació, que està obert a tots els públics, s’hi pot trobar infinitat d’informació i recursos sobre la cultura jueva.L’auditori, amb capacitat per a 198 persones, ofereix una programació regular i variada de conferències, trobades, lectures, cinema, espectacles infantils i concerts entre d’altres activitats.Així mateix, el Museu organitza nombroses activitats didàctiques: tallers per a nens i adults, visites guiades, passejades comentades...

El Museu d’Art i d’Història del Judaisme a París

www.mahj.org71, rue du TempleParis

MASSADA SABADELL pàg.19

nº31 des 2013

El proper dijous 9 de gener tindrà lloc la conferència Clarobscurs d’Orient Mitjà a càrrec de Tomàs Alcoverro, periodista i corresponsal de La Vanguardia a Orient Mitjà. Acte emmarcat en l’exposició l’arxiu del corresponsal de guerra. Col·lecció Plàcid Garcia-Planas..

Conferència Clarobscurs d’Orient Mitjà.

Dijous 9 de gener, a 2/4 de 8 del vespre, a la seu de la Fundació

INVITACIÓ

Sabadell, desembre de 2013

Clarobscurs d’Orient Mitjà

Conferència a càrrec de Tomàs Alcoverro, periodista i corresponsal de La Vanguardia a Orient Mitjà

Activitat emmarcada en l’exposició L'arxiu del corresponsal de guerra. Col·lecció Plàcid Garcia-Planas.

Tomàs Alcoverro i Muntané Tomàs Alcoverro i Muntané (Barcelona, 4 de novembre de 1940) és un periodista català. Ha estat corresponsal de La Vanguardia a Beirut (Líban). És un dels més reconeguts observadors europeus del món àrab. El 2004 va ser guardonat amb el Premi Manuel Vázquez Montalbán i el 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Podeu imprimir aquesta invitació directament de la revista o linkarla des de la imatge.

ACTUALITAT

MASSADA SABADELL pàg.20

Andrée Geulen – Herscovici - La llista de Geulen

nº31 des 2013El PersonatgeAndrée Geulen , una mestra de 20 anys d’una escola de Brussel·les, va prendre consciència per primera vegada de la persecució dels jueus quan alguns dels seus alumnes van arribar un dia amb l’Estrella de David groga cosida a la roba. Com molts altres belgues, Geulen no havia prestat massa atenció a les mesures antijueves. Però en el moment en què va haver de mirar de cara a les discriminacions que patien els seus alumnes, va decidir actuar. Va ordenar a tots els nens vestir guardapols per anar a l’escola i d’aquesta manera va fer cobrir el senyal d’humiliació imposada als jueus . Geulen començà a ocupar-se del rescat de jueus després de conèixer a Ida Sterno , una jueva que militava en l’organització clandestina Comitè d’ Defence des Juifs - Comitè de Defensa dels Jueus - que necessitava d’una col·laboradora no jueva per acompanyar nens jueus als llocs amagatall. Geulen va rebre un pseudònim - Claude Fournier - i va haver d’abandonar la casa dels seus pares i traslladar-se a l’internat on treballava. L’escola Gaty de Gamont estava profundament involucrada en la tasca d’ocultar nens jueus. Per iniciativa de la directora, Odile Ovart , dotze alumnes jueus estaven amagats allà.

Al maig de 1943 l’escola va patir una batuda dels alemanys enmig de la nit. Se sospita que la batuda va ser conseqüència d’una delació. Els alumnes van ser despertats brutalment i arrossegats fora dels seus llits amb el propòsit de controlar les seves identitats. L’acció policial havia estat escollida amb astúcia, durant la festivitat de Pentecosta, quan la majoria dels alumnes no jueus es trobaven amb les seves famílies, mentre que els alumnes jueus, que no tenien on anar, romanien a l’escola. Tots van ser arrestats i els professors interrogats . Andrée Geulen no va demostrar cap temor quan els alemanys li van preguntar si no s’avergonyia d’ensenyar a nens jueus i els va respondre amb audàcia: “ No us avergonyiu de fer la guerra a nens jueus? “ Geulen se les va enginyar per evadir l’arrest però Odile Ovart i el seu marit van ser detinguts i deportats a un camp de concentració a Alemanya, on tots dos van morir . El matrimoni Ovart va ser reconegut com Just de les Nacions per Yad Vashem . L’incident no va dissuadir Geulen de continuar la seva tasca il·legal però justa. Per contra, aqueslla mateixa nit, després d’abandonar l’escola, va anar a avisar sobre la batuda als alumnes jueus que coneixia i que no vivien a

Andrée Geulen a Brusel.les durant l’ocupació

MASSADA SABADELL pàg.21

El Personatgenº31 des 2013

l’escola i els va prevenir de no tornar-hi. La seva participació en les tasques de rescat es va tornar més activa encara i va començar a viure de forma clandestina. Va llogar un apartament amb Ida Sterno sota el nom fals que usava. El contacte amb les organitzacions clandestines es mantenia a través de caselles de correus secretes, una d’elles situada en una botiga d’antiquari. Durant més de dos anys Andrée va reunir nens i els va portar a famílies cristianes o monestirs. Ella s’assegurava que les famílies podien allotjar als nens i els seguia visitant i vetllant per les seves necessitats. “ Ida i jo anàvem a recollir els nens d’aquells pares que ens sol·licitaven ajuda . Els dèiem que preparessin una maleta i que estaríem de tornada dins d’un o dos dies ... Encara ploro quan penso en els moments en què havíem de portar els nens, especialment els que tenien 2 o 3 anys, sense poder dir als pares on els estàvem portant “ ... En sortir per a una missió ella retenia en la seva memòria els noms i adreces, però també anotava en una llista secreta els noms falsos i veritables de centenars de nens amagats, molts dels quals mai van tornar a veure els seus pares . Al maig de 1944 Ida Sterno va ser arrestada i confinada al camp de Malines. Geulen va haver de passar a la clandestinitat. Tanmateix va visitar Ida a Malines sota un nom fals i va

continuar amb la tasca de les dues fins a l’últim moment. Després de l’alliberament Geulen es va mantenir ocupada treballant en sentit invers, el de recollir als nens de les famílies adoptives per tornar-los als pares. A través dels anys va mantenir el contacte amb “els seus nens” , sempre aconseguint sorprendre’ls amb la memòria dels detalls sobre la seva infantesa i amagatall. El 1989 Andrée Geulen va ser reconeguda com Justa de les Nacions . Vint anys més tard va arribar per una altra visita a Yad Vashem, en l’ocasió d’una conferència sobre els nens ocultats a Bèlgica. En aquesta oportunitat, en una cerimònia especial li va ser conferida la ciutadania honorària l’Estat d’Israel .

Andrée Geulen amb Ida Sterno (esq.), la seva comanya jueva al CDJ. Ida Sterno fou capturada i assassinada el 1944

Andrée Geulen amb un dels seus supervivents durant una visita al Museu Històrica de Yad Vashem, 2007

Dues pàgines de la llibreta d’Andrée Geulen a les que anotava els nens que tenia sota la seva protecció

MASSADA SABADELL pàg.22

“La noche de los Girondinos”, de Jacob Presser. Jueus condemnant a jueus.

Molts són els llibres que han abordat el dramàtic tema dels camps de concentració. Alguns han estat relatats des d’un punt de vista biogràfic-històric i altres han optat per prendre una forma més literària, arribant a donar forma a autèntiques obres d’art, com són els casos de “Si això és un home” o “L’escriptura o la vida” . “ La noche de los Girondinos “ (Editorial Barril & Barral) es mou a camí d’ambdues possibilitats però sobretot crida l’atenció per la seva gosadia de, essent escrit per un jueu, centrar-se en l’actitud d’alguns dels pertanyents a aquesta religió davant la barbàrie. Un dels debats filosòfics i morals més polèmics arran dels fets comesos per la ideologia nazi, és l’anàlisi del comportament de l’ésser humà quan es veu en una situació tan extrema i entra en contradicció el sentiment universal de justícia amb el de la supervivència, i fins a quin punt aquesta últim serveix com a excusa per no prendre partit. Jacob Presser , va escriure aquest llibre el 1957 amb la intenció de fer una revisió de la memòria col·lectiva dels jueus-holandesos i el comportament de molts d’ells davant l’ocupació alemanya. Aquest historiador, per la seva situació personal viscuda, col·laborà amb la resistència des de la clandestinitat mentre que la seva dona morí assassinada en un camp de concentració, es veu en l’obligació moral de desempolsegar moltes de les coses que va patir en primera persona i altres de les moltes que ha estudiat per escriure “La noche de los girondinos”. Ja en el seu moment va escriure un llibre de poemes dedicat a la memòria de la seva dona, “ Orpheus “. Abans de res estem davant d’una mirada profunda a l’ésser humà, com gairebé sempre en aquests casos també dolorosa, i de com en moments de total sofriment és capaç d’esdevenir un monstre cruel o en el contrari, és a dir, com diu a les seves pàgines, convertir-se, de veritat, en un home . Però també té molt d’intent per passar comptes amb aquells que per preservar la seva integritat, van mirar cap a un altre

nº31 des 2013LLIBRES

nº31 des 2013

MASSADA SABADELL pàg.23

costat, van fer delacions o directament van col·laborar en l’extermini dels seus iguals. Tant té aquest llibre de mirada necessària al passat que el govern holandès va regalar en el seu moment d’edició milers de còpies a la Setmana del llibre holandès i més tard li atorgaria el premi Van der Hoogt . Construït a mig camí entre la ficció (de personatges i situacions concretes que no de l’escenificació) i la biografia, no es tracta com deixa clar l’escriptor des d’un principi d’un afany literari sinó d’una necessitat per explicar el que allí va succeir . Aquest fet es deixa notar en que l’inici resulta una mica desmanegat i inconnex. Segons transcorre el relat, no té més de 100 pàgines, aconsegueix crear la suficient tensió per interessar el lector per la deriva dels personatges i la seva història, gràcies també a ser explicat a manera de flashback . Jacques Henriques, el protagonista de la novel·la, simbolitza en el seu periple vital totes les actituds que l’autor vol mostrar. Des de la “neutralitat” impartint classes en una escola , fins al seu col·laboracionisme directe, formant part dels Serveis d’Ordre (les SS jueves) després de ser reclutat pel fill d’un dels capitostos del camp de concentració de Westerbork, i acabant per la seva redempció arran d’establir amistat amb una mena de rabí .No estem davant d’un llibre que destaqui en gran manera per la seva qualitat literària,

LLIBREScosa que per cert no sembla ser la intenció del seu creador . El que si té “ La noche de los girondinos” és tota la força nascuda de revelar una veritat, tràgica i desconeguda, que investiga en l’ànima humana i en els mecanismes que “van ajudar” a mantenir un dels episodis més menyspreables de la història. Encara centrat en un moment històric determinat no cal deixar passar la reflexió que efectua per aplicar a molts dels esdeveniments que succeeixen avui en dia al nostre voltant .

Si alguna amistat us ha enviat aquesta revista però voleu rebre’l a la vostra bústia electrònica, feunos-ho saber a massadasabadell@gmail.comSi no voleu rebre-la més també us agrairem que ens ho indiqueu. Moltes gràcies

Vols col · laborar amb Massada Sabadell?Pots fer-ho enviant-nos les teves aporta-cions, comentaris, escrits, opinions, etc ... i també publicitant el teu negoci. massadasabadell@gmail .com

REVISTES ANTERIORS

http://www.acsimassada.blogspot.com.es/

Tens una empresa??Vols oferir els teus serveis?Publicita-la a Massada Sabadell.Publicitat efectiva, publicitat que es veu.

PUBLICITAT

massadasabadell@gmail .com

Vols col · laborar amb Massada Sabadell?Pots fer-ho enviant-nos les teves aporta-cions, comentaris, escrits, opinions, etc ... i també publicitant el teu negoci.

COL·LABORA

massadasabadell@gmail .com

-AMBAIXADA D’ISRAEL A ESPANYA http://embajada-israel.es

-ASEI Asociación Solidaridad España-Israel http://www.aseiweb.net

-ACAI Associació Catalana d’Amics d’Israel http://www.acai.cat

ENLLAÇOS

Taller de Mk http://www.tallerdemk.com

CONTACTA’NSmassadasabadell@gmail .com

AGRAÏMENTS -Tarbut Sefarad Amics de la cultura hebrea http://www.tarbutsefarad.com

-ARCCI Ass. de Relacions Culturals Catalunya Israel http://www.arcci.cat

-Radio Sefarat http://www.radiosefarad.com/joomla/

DISSENY I MAQUETACIÓ

http://www.tallerdemk.com

PUBLICITATAgraïments i Col·laboracions

Subscripció a la revista.massadasabadell@gmail .com

MASSADA

SABADELL

Si et falta algun número anterior, pots trobar-ho al nostre blog

REVISTES ANTERIORS

http://www.acsimassada.blogspot.com.es/

!

MASSADA SABADELL pàg.24

nº31 des 2013

nº31 des 2013

La Massada al món

Si reps la revista i no hem situat el teu país, comunica’ns-ho.Si recibes la revista y no hemos ubicado tu país, comunícanoslo.

If you receive the magazine and we have not located your country, please let us know.Si vous recevez le magazine et nous n’avez pas indiqué votre pays, s’il vous plaît nous contacter à ce sujet.

massadasabadell@gmail .com

Revista de divulgació cultural gratuïta

EDITA: ACSI. Associació Cultural Sabadell Israel

EQUIP DE REDACCIÓ: MassadaSabadell

DISSENY I MAQUETACIÓ: Taller de Marketing

PORTADA: 2ad

La revista es reserva el dret de publicar els escrits presentats. Aquests es publicaran signats amb el nom o pseudònim de l’autor/a

nº31 des 2013

http://www.acsimassada.blogspot.com.es/

MASSADA SABADELL

ACSIAssociació Cultural Sabadell Israel