1 Cerdanyola

Pel camí anticde Can Codina:masies, esglésiesi arqueologiaPor el camino antiguo de Can Codina:masías, iglesias y arqueología

Santa Maria de les Feixes

Poblat ibèric del turó de Ca n'Oliver Poblado ibérico de Ca n'Oliver

El terme de Cerdan-yola ha estat habitatdes de la prehistòriafins avui gràcies a laseva situació geo-gràfica. Aquestapresència humana hadeixat com a testi-moni jacimentsarqueològics i edifi-cis per tot el munici-pi que són un reflexde la història de lapoblació i de la rela-ció entre els éssershumans i el seu en-torn natural.

El camí antic de Can Codina, en unmarc natural incomparable, per-met al visitant descobrir el llegatque han deixat els diversos pobla-dors de Cerdanyola, des deltemps dels ibers fins a les masiesdel segle XVI.

El término de Cer-danyola ha sido ha-bitado desde la pre-historia hasta laactualidad gracias asu situación geo-gráfica. Esta presen-cia humana ha deja-do como testimonioyacimientos arqueo-lógicos y edificiospor todo el munici-pio que son un re-flejo de la historia dela población y de larelación entre los se-res humanos y suentorno natural.

El camino antiguo de Can Codina,en un marco natural incompara-ble, permite al visitante descubrirel legado que han dejado los di-versos pobladores de Cerdanyola,desde el tiempo de los íberoshasta las masías del siglo XVI.

Què veurem:• Parc de la Riera: Per endinsar-nosa la serra de Collserola, seguintl'antic camí de Can Codina. Traves-sarem alguns torrents i un variatmosaic de paisatges vegetals.• Masia de Can Coll: Podrem visi-tar aquesta masia situada a l'àreade lleure que rep el mateix nom. Lamasia de Can Coll, una de les mésgrans de Cerdanyola, és una anti-ga masia boscana de pati tancat.Va ser construïda al segle XVI,aprofitant un mas anterior. Al llargdel temps se li van anar afegint totun seguit de cossos i dependèn-cies agrícoles ordenades al voltantd'un gran pati i, al segle XIX, unacapella. Tot i el pes de les activitatsforestals, també s'hi va desenvolu-par el conreu de la vinya i la pro-ducció de vi. Actualment, acull undels centres d'educació ambientaldel Parc de Collserola.• Poblat ibèric del turó de Can'Oliver: Es tracta d'un assentamentibèric museïtzat habitat durant total'època ibèrica, entre el 550 i el 50a. de C. Ca n'Oliver és un poblat degrans dimensions situat, com eracaracterístic a la Laietània ibèrica,en un turó, des del qual es dominala plana del Vallès. El Col·lectiu deRecerques Arqueològiques de Cer-danyola i Patrimoni Cultural del Ser-vei de Cultura hi organitzen el pro-grama anual d'activitats«Coneguem la cultura ibèrica al po-blat de Ca n'Oliver».

Qué veremos:• Parque de la Riera: Para aden-trarnos en la sierra de Collserola,siguiendo el antiguo camino deCan Codina. Cruzaremos algunostorrentes y un variado mosaico depaisajes vegetales.• Masía de Can Coll: Podremos vi-sitar esta masía situada en el áreade recreo que recibe el mismonombre. La masía de Can Coll, unade las más grandes de Cerdanyo-la, es una antigua masía de bos-que y de patio cerrado. Fue cons-truida en el siglo XVI,aprovechando una masía anterior.A lo largo del tiempo se le fueronañadiendo una serie de cuerpos ydependencias agrícolas ordenadasalrededor de un gran patio y, en elsiglo XIX, una capilla. A pesar delpeso de las actividades forestales,también se desarrolló el cultivo dela viña y la producción de vino. Ac-tualmente, alberga uno de los cen-tros de educación ambiental delParque de Collserola.• Poblado ibérico de Ca n'Oliver:Se trata de un asentamiento ibéri-co museizado habitado durantetoda la época ibérica, entre losaños 550 y 50 a. C. Ca n'Oliver esun poblado de grandes dimensio-nes situado, como era característi-co en la Laietania ibérica, en unacolina, desde la cual se domina elllano de El Vallès. El Colectivo de In-vestigaciones Arqueológicas deCerdanyola y Patrimonio Culturaldel Servicio de Cultura organizan elprograma anual de actividades«Conozcamos la cultura ibérica enel poblado de Ca n'Oliver».

CerdanyolaPel camí antic de Can Codina: masies, esglésies i arqueologiaPor el camino antiguo de Can Codina: masías, iglesias y arqueología

El recorregut:Itinerari circular senyalitzat quesurt del Parc de la Riera per en-dinsar-se a la serra de Collsero-la, on recorre l'antic camí de CanCodina. Travessant alguns to-rrents i un variat mosaic de pai-satges vegetals arriba fins al'àrea de lleure de Can Coll, desd'on es pot veure i visitar la ma-sia que dóna nom al paratge.Baixant cap al nucli urbà de Cer-danyola i cap a la riera de SantCugat, cal desviar-se del camí ipujar fins al turó de Ca n'Oliver(al barri de Montflorit) per visitarel poblat ibèric del turó de Can'Oliver. El temps de recorregutés de dues hores i mitja.

El recorrido:Itinerario circular señalizado quesale del Parque de la Riera paraadentrarse en la sierra de Collse-rola, donde discurre por el anti-guo camino de Can Codina. Cru-zando algunos torrentes y unvariado mosaico de paisajes ve-getales, llega hasta el área de re-creo de Can Coll, desde donde sepuede ver y visitar la masía queda nombre al paraje. Bajando ha-cia el casco urbano de Cerdanyo-la y hacia el torrente de Sant Cu-gat, hay que desviarse delcamino y subir hasta la colina Can'Oliver (en el barrio de Montflorit)para visitar el poblado ibérico deCa n'Oliver. El tiempo de recorridoes de dos horas y media.

1 Parc de la Riera2 Masia de Can Coll3 Poblat Ibèric del turó de Ca n’Oliver

1 Parque de la Riera2 Masía de Can Coll3 Poblado Ibérico de Ca n’Oliver

2

3

1

2 Matadepera

Del Camí Rala l’estiueig.El nucli urbà de Matadepera

Del Camino Real al veraneo.El núcleo urbano de Matadepera

Ca l’Aldavert

Matadepera és avuiun municipi recone-gut pel seu entornnatural privilegiat ipel seu elevat atrac-tiu residencial. Peròno sempre ha estataixí. Fins mitjan se-gle XX, l'activitatagrària i les petitesindústries de cairerural eren el fet mésrepresentatiu del seupaisatge.

Aquest itinerari, estructurat entres àmbits, vol facilitarl'apropament al patrimoni cultu-ral i històric d'un temps extraor-dinari i molt significatiu per aMatadepera: el període que vade la formació del nucli urbà alprimer estiueig.

Veurem el naixement i desen-volupament del nucli urbà iniciatarran del Camí Ral a finals del se-gle XVIII i com vivien, com treba-llaven i com s'organitzaven so-cialment els matadeperencsdurant aquesta època.

Finalment, veurem l'impacteen el creixement urbà que repre-senten els primers moments del'estiueig, així com els canvis so-cials que va produir.

Matadepera es hoyun municipio reco-nocido por su entor-no natural privilegia-do y por su elevadoatractivo residencial.Pero no siempre hasido así. Hasta me-diados del siglo XX,la actividad agraria ylas pequeñas indus-trias de tipo ruraleran el hecho másrepresentativo de supaisaje.

Este itinerario, estructurado entres ámbitos, quiere facilitar elacercamiento al patrimonio cultu-ral e histórico de un tiempo ex-traordinario y muy significativo pa-ra Matadepera: el periodo que vade la formación del núcleo urbanoal primer veraneo.

Veremos el nacimiento y desa-rrollo del núcleo urbano iniciadojunto al Camí Ral (camino real) a fi-nales del siglo XVIII y cómo vivían,cómo trabajaban y cómo se organi-zaban socialmente los habitantesde Matadepera durante esta épo-ca.

Finalmente, veremos el impactoen el crecimiento urbano que re-presentan los primeros momentosdel veraneo, así como los cambiossociales que éste conllevó.

Carrer St. Joan

Què veurem:• El Camí Ral: Antic camí que uniaBarcelona amb Manresa. Les pri-meres cases es construeixen arrande camí, en un traçat quasi idèntica l'actual carrer de Sant Joan, quees converteix en l'eix principal.• L'Hostal de la Marieta: Edificatl'any 1769 també a peu del CamíRal, tenia la concessió reial de ta-bacs i d'altres productes. El 1748 esbasteixen les cavallerisses i el pouen els terrenys del davant. Els edifi-cis que formaven l'antic hostal nopresenten avui grans modificacio-ns exteriors, tal com podem veureencara en el tram central del carrerde Sant Joan.• La plaça de Cal Baldiró: Espaipúblic que neix per comunicar elscarrers de Sant Joan, de Sant Isidrei de Sant Llorenç, entorn de la bassaveïnal. A partir de 1915, Cal Baldirófou saló de ball i teatre. Els localsd'aquesta plaça polaritzaven la vidasocial i política de Matadepera: elCasino Matadeperenc, Cal Robert -més amunt- i Cal Trapet, amb el ca-fè al carrer de Sant Joan i la sala deball al darrere, tocant a la plaça.• L'església, el campanar i la rec-toria: Les obres per a una primeracapella s'inicien l'any 1846. La rec-toria s'hi trasllada, des de SantJoan de Can Roure, el 1881.L'actual temple i campanar sóndissenyats per l'arquitecte moder-nista Bonaventura Bassegoda. Elcampanar s'inaugura l'agost de1904 i l'església es beneeixl'octubre de 1917.• Ca l'Aldavert: És un notable ex-ponent del fenomen del primerestiueig a Matadepera, plena-ment integrat al nucli urbà i a lavida ciutadana. Obra realitzadaentre 1890 i 1897 també perl'arquitecte modernista Bonaven-tura Bassegoda, amic personal del'editor Pere Aldavert. Un fet sin-gular és la presència i estada del'amic i col·laborador de Pere Al-davert, Àngel Guimerà.

Qué veremos:• El Camí Ral: Antiguo camino queunía Barcelona con Manresa. Lasprimeras casas se construyen a piede camino, en un trazado casiidéntico a la actual calle Sant Joan,que se convierte en el eje principal.• El Hostal de la Marieta: Edificadoen el año 1769 también a pie delCamino Real, tenía la concesión realde tabacos y de otros productos. En1748 se construyen las caballerizasy el pozo en los terrenos de enfren-te. Los edificios que formaban el an-tiguo hostal no presentan hoy gran-des modificaciones exteriores, talcomo podemos ver todavía en eltramo central de la calle Sant Joan.• La plaza Cal Baldiró: Espaciopúblico que nace para comunicar lascalles Sant Joan, Sant Isidre y SantLlorenç, en torno a la alberca vecinal.A partir de 1915, Cal Baldiró fue salónde baile y teatro. Los locales de estaplaza polarizaban la vida social y po-lítica de Matadepera: el Casino Ma-tadeperenc, Cal Robert –más arri-ba– y Cal Trapet, con el café en lacalle Sant Joan y la sala de baile en laparte de atrás, que da a la plaza.• La iglesia, el campanario y larectoría: Las obras para una prime-ra capilla se inician en el año 1846.La rectoría se traslada en ella, des-de Sant Joan de Can Roure, en1881. El actual templo y campana-rio están diseñados por el arqui-tecto modernista BonaventuraBassegoda. El campanario se inau-gura en agosto de 1904 y la iglesiaes bendecida en octubre de 1917.• Ca l'Aldavert: Es un notable ex-ponente del fenómeno del primerveraneo en Matadepera, plena-mente integrado en el núcleo ur-bano y en la vida ciudadana. Obrarealizada entre 1890 y 1897 tam-bién por el arquitecto modernistaBonaventura Bassegoda, amigopersonal del editor Pere Aldavert.Un hecho singular es la presenciay estancia del amigo y colaboradorde Pere Aldavert, Àngel Guimerà.

MatadeperaDel Camí Ral a l’estiueig. El nucli urbà de MatadeperaDel Camino Real al veraneo. El núcleo urbano de Matadepera

El recorregut:El recorregut, que transcorre ín-tegrament pel nucli urbà de Ma-tadepera, s'inicia al carrer deSant Isidre i la plaça de Cal Bal-diró i recorre el carrer de JosepPorcar i la carretera de Terrassa,per acabar al carrer de SantJoan.

El recorrido:El recorrido, que transcurre ínte-gramente por el núcleo urbanode Matadepera, se inicia en la ca-lle Sant Isidre y la plaza Cal Baldi-ró y recorre la calle Josep Porcar yla carretera de Terrassa, paraacabar en la calle Sant Joan.

1 El Camí Ral2 L’Hostal de la Marieta3 La Plaça de Cal Baldiró4 Les antigues Escoles5 L’Església, el campanar i la rectoria6 Ca l’Aldavert

1 El Camino Real2 El Hostal de la Marieta3 La Plaza de Cal Baldiró4 Las antiguas Escuelas5 La iglesia, el campanario y la rectoría6 Ca l’Aldavert

2

3

4

1

5

6

3 Palau-solità i Plegamans

PatrimoniarquitectònicmodernPatrimonio arquitectónico moderno

Can Cortès

Palau-solità i Plega-mans està formathistòricament perdues parròquies dife-rents: la de Palau-solità i la de Plega-mans. La localitat haestat habitada des detemps immemorials,ja que en tenim tes-timoni per les restesarqueològiques tro-bades del paleolític idel neolític -destrals,burins i puntes defletxa, entre d'altres-, sobretot en dife-rents indrets de lesserres, llocs elevatsdes d'on es tenia unabona visió de la pla-na, la qual cosa do-nava seguretat i per-metia guaitar elsanimals i baixar acaçar-los. Tot i això,el testimoni més im-portant l'ha aportatl'home més modern:ho demostren els di-ferents edificis i per-sonatges que hi handeixat la seva petja-da.

Palau-solità i Plega-mans está formadohistóricamente pordos parroquias dis-tintas: la de Palau-solità y la de Plega-mans. La localidadha sido habitada des-de tiempos inmemo-riales, ya que tene-mos testigo de ellopor los restos ar-queológicos halladosdel Paleolítico y delNeolítico -hachas,buriles y puntas deflecha, entre otros-,sobre todo en varioslugares de las sierras,en ubicaciones eleva-das desde donde setenía una buena vi-sión de llano, lo cualdaba seguridad ypermitía otear losanimales y bajar acazarlos. Sin embar-go, el testigo másimportante lo haaportado el hombremás moderno: lo de-muestran los distin-tos edificios ypersonajes que handejado su huella enel pueblo.

Què veurem:• Actual església parroquial deSant Genís: Edifici modern d'unanau amb absis, consagrada l'any1946 i obra de l'arquitecte PuigBoada. Destaquen les pinturesnoucentistes de Jaume Busquets,els vitralls obrats a la casa Oriachde Barcelona i el mosaic de GrauGarriga. El campanar, el baptisteri ila porxada són posteriors.• Sindicat: Fundat l'any 1921 aco-llint-se a la Llei de sindicats agríco-les de Catalunya de 1906. De plan-ta rectangular i amb façana ifinestres d'estil noucentista.• Casa Folch: Casa d'estiueig d'estilnoucentista formada per un cosprincipal de dos pisos i una torreadossada de tres plantes. Fou pro-pietat de l'escriptor Josep M. Folch i Torres. En destaquen els jardinsd'estil mediterrani.• Les Escoles Velles: Edifici racionalque creà l'any 1934 Josep M. Serttenint en compte les necessitatsd'espais amples, de ventilació i demàxima il·luminació que comença-ven a implantar-se a Catalunya.Restaurat i ampliat el 2004.

Qué veremos:• Actual iglesia parroquial de SantGenís: Edificio moderno de una na-ve con ábside, consagrada en elaño 1946 y obra del arquitecto PuigBoada. Destacan las pinturas no-vecentistas de Jaume Busquets,las vidrieras obradas en la casaOriach de Barcelona y el mosaicode Grau Garriga. El campanario, elbaptisterio y las arcadas son pos-teriores.• Sindicat: Fundado en 1921 aco-giéndose a la Ley de sindicatosagrícolas de Cataluña de 1906. Deplanta rectangular y con fachada yventanas de estilo novecentista.• Casa Folch: Casa de veraneo deestilo novecentista formada por uncuerpo principal de dos pisos yuna torre adosada de tres plantas.Fue propiedad del escritor JosepM. Folch i Torres. En ella destacanlos jardines de estilo mediterráneo.• Escoles Velles (escuelas viejas):Edificio racional que creó Josep M.Sert en 1934 teniendo en cuentalas necesidades de espacios am-plios, de ventilación y de máximailuminación que empezaban a im-plantarse en Cataluña. Restauradoy ampliado en 2004.

Museu Folch i Torres Museo Folch i Torres

Palau-solità i PlegamansPatrimoni arquitectònic modernPatrimonio arquitectónico moderno

El recorregut:El recorregut és circular i passaíntegrament pel nucli urbà delpoble. S'inicia a la plaça de l'Onzede Setembre, darrere del'Ajuntament. Agafem el carrerCamí Reial fins al carrer de Barce-lona, tombem i agafem el carrerd'Anselm Calvé fins a trobar elSindicat, cantonada amb el ca-rrer de l'Estació. Continuem perAnselm Clavé fins a la Carreradai anem a l'esquerra fins al'avinguda de Catalunya. Agafemel carrer de Sant Lluís i a la dreta,fins al carrer Castell. Desfem elcamí fins a l'avinguda de Cata-lunya i continuem a l'esquerrafins al carrer de Can Cortès. Con-tinuem pel carrer Camí Reial endirecció al centre del poble. A lacantonada amb la Carrerada gi-rem a la dreta fins que trobemles Escoles Velles. Creuem la Ca-rrerada fins a la plaça de la Sar-dana i a la dreta agafem el carrerde Mossèn Cinto Verdaguer finsal carrer de Padró. A l'esquerraveurem la plaça de l'Ajuntament.

El recorrido:El recorrido es circular y pasa ínte-gramente por el núcleo urbano delpueblo. Se inicia en la plaza Onzede Setembre, detrás del Ayunta-miento. Cogemos la calle CamíReial hasta la calle Barcelona, do-blamos y cogemos la calle AnselmClavé hasta encontrar el Sindicat,esquina con la calle Estació. Conti-nuamos por Anselm Clavé hasta LaCarrerada y torcemos a la izquier-da hasta la avenida Catalunya. Co-gemos la calle Sant Lluís y a la de-recha, hasta la calle Castell.Deshacemos el camino hasta laavenida Catalunya y continuamoshacia la izquierda, hasta la calleCan Cortès. Proseguimos por la ca-lle Camí Reial en dirección al centrodel pueblo. En la esquina con LaCarrerada doblamos a la derechahasta que encontramos las EscolesVelles. Cruzamos La Carreradahasta la plaza de La Sardana y a laderecha iremos por la calle Mos-sèn Cinto Verdaguer hasta la callePadró. A la izquierda veremos laplaza del Ayuntamiento.

1 Església parroquial de SantGenís2 Sindicat3 Casa Folch4 Escoles Velles

1 Iglesia parroquial de Sant Genís2 Sindicat3 Casa Folch4 Escoles Velles (Escuelas Viejas)

1

4 Rubí

Itineraripel centrede RubíItinerario por el centro de Rubí

Dejando a un lado laperiferia, con el mo-dernismo el viejocentro urbano deRubí vio nacer unaserie de construccio-nes que reflejaban lasnuevas tendencias ar-quitectónicas: nosólo casas particula-res, sino edificiospúblicos como elAyuntamiento, lasEscoles Evangèliques(escuelas evangéli-cas) o la FarmàciaFeixas. Además, cer-ca del torrente habíalas fábricas, dondetrabajaban gran partede los vecinos de lapoblación.

Deixant de banda laperifèria, amb elmodernisme el vellcentre urbà de Rubíva veure néixer unseguit de construc-cions que reflectienles noves tendènciesarquitectòniques: nosolament cases parti-culars, sinó edificispúblics coml'Ajuntament, les Es-coles Evangèliques ola Farmàcia Feixas. Amés, a prop de lariera, hi havia les fà-briques, on anaven atreballar bona partdels veïns de la po-blació.

Ajuntament Ayuntamiento

Què veurem:• L'Ajuntament o antiga casa Rufé,rehabilitada per Muncunill entre1923 i 1925. L'element més impor-tant que s'hi afegí, a més de laconversió dels horts de la plaçapública, va ser la tribuna d'entrada,sostinguda per columnesdòriques, mostra de l'art noucen-tista. El 1927 s'elimina la torrassade l'antic edifici i s'hi afegeix un co-ronament barroc amb un rellotge il'escut de la vila a sota.• La Pelleria: La nau nord també ésobra de Muncunill. L'any 1921aquesta fàbrica era la més impor-tant de Rubí. A les façanes abundael maó vist, amb amples finestralsen forma d'arc carpanell.• Farmàcia Feixas: Podem obser-var unes columnetes blanques queemmarquen l'entrada. La façanade la casa presenta un acabamenttípic de l'època, amb medalló cen-tral. Cal destacar el cartell fet detrossets a la paret exterior, que esveu des de la plaça del DoctorGuardiet.• Escoles Evangèliques: En aquestedifici trobem l'església -que ésd'estil neogòtic- i les escoles, quedonen al carrer Colom, les qualspresenten una típica tècnica mo-dernista, basada en arcs de maóvist i finestres allargades, amb per-sianes de llibret.• Cal Vilaró: Va ser construïda en-tre 1923 i 1924. Hi havia viscutl'escriptora Olga Xirinachs. Constade tres pisos i la seva estructura ésde planta allargada. Presenta ungran pati a la part nord. Els acabatssón d'estucat i en la recent restau-ració s'han repintat de color gris. Ladecoració és abundosa als balconsi també té una tribuna a la primeraplanta, que és un element molt ca-racterístic del modernisme barce-loní. La part superior de la façanaacaba en línia ondulada.

Qué veremos:• El Ayuntamiento o antigua casaRufé, rehabilitada por Muncunillentre 1923 y 1925. El elemento másimportante que se añadió, ade-más de la conversión de los huer-tos de la plaza pública, fue la tribu-na de entrada, sostenida porcolumnas dóricas, muestra del artenovecentista. En 1927 se elimina eltorreón del edificio antiguo y seañade un coronamiento barrococon un reloj y el escudo de la ciu-dad debajo.• La Pelleria: La nave norte tambiénes obra de Muncunill. En 1921 estafábrica era la más importante deRubí. En las fachadas abunda el la-drillo visto, con anchos ventanalesen forma de arco carpanel.• Farmàcia Feixas: Podemos ob-servar unas columnitas blancasque enmarcan la entrada. La fa-chada de la casa presenta un aca-bado típico de la época, con me-dallón central. Cabe destacar elcartel hecho de trocitos en la paredexterior, que se ve desde la plazaDoctor Guardiet.• Escoles Evangèliques (escuelasevangélicas): En este edificio en-contramos la iglesia -que es de es-tilo neogótico- y las escuelas, quedan a la calle Colom, las cualespresentan una típica técnica mo-dernista, basada en arcos de ladri-llo visto y ventanas alargadas, conpersianas de librillo.• Cal Vilaró: Fue construida entre1923 y 1924. En ella vivió la escrito-ra Olga Xirinachs. Consta de trespisos y su estructura es de plantaalargada. Presenta un gran patioen la parte norte. Los acabadosson de estucado y en la recienterestauración se han repintado decolor gris. La decoración es abun-dante en los balcones y tambiéntiene una tribuna en la primeraplanta, que es un elemento muycaracterístico del modernismo bar-celonés. La parte superior de la fa-chada acaba en línea ondulada..

RubíItinerari pel centre de Rubí.Itinerario por el centro de Rubí

El recorrido:La salida tiene lugar en el Casti-llo-Ecomuseo Urbano, se siguepor la calle Parellasa y se cruza elpuente de La Riera. Visualizare-mos la zona de Can Fatjó y laiglesia de Sant Pere y explicare-mos la evolución del poblamientoy del asentamiento sobre el terri-torio. Hablaremos del antiguosector industrial: La Pelleria, RubíIndustrial, El Vapor Nou, Cal Mos-ques, Elèctrica Rubí, AEG, etc.Continuaremos con el itinerariopasando por delante del actualComplejo Cultural L'Escardívol yde El Bullidor (actualmente, uninstituto de secundaria). Veremosalgunas de las calles más anti-guas de Rubí, como las calles Te-rrassa, Riera o Xercavins. Final-mente, al llegar a la plaza DoctorGuardiet, se explicarán los oríge-nes y la transformación de estecentro histórico (excavaciones ar-queológicas, la arquitectura, laiglesia, etc.) y de La Sagrera deRubí, además de sus edificiosmás destacables.

El recorregut:La sortida té lloc al Castell-Ecomuseu Urbà, se segueix pelcarrer Parellasa i es travessa elpont de la Riera. Visualitzarem lazona de Can Fatjó i l'església deSant Pere i explicarem l'evoluciódel poblament i del'assentament sobre el territori.Parlarem de l'antic sector indus-trial: la Pelleria, Rubí Industrial, elVapor Nou, Cal Mosques, Elèctri-ca Rubí, AEG, etc. Continuaremamb l'itinerari passant per da-vant de l'actual Complex Culturall'Escardívol i del Bullidor (actual-ment, un institut de secundària).Veurem alguns dels carrers mésantics de Rubí, com els carrersTerrassa, Riera o Xercavins. Fi-nalment, en arribar a la plaçadel Doctor Guardiet, s'explicaranels orígens i la transformaciód'aquest centre històric (excava-cions arqueològiques,l'arquitectura, l'església, etc.) i dela Sagrera de Rubí, a més delsseus edificis més destacables.

• Castell-Ecomuseu Urbà• Ajuntament (Antiga casa Rufé)• La Pelleria• Farmàcia Feixas• Escoles Evangèliques• Cal Vilaró

• Castillo-Ecomuseo Urbano• Ayuntamiento (Antigua casa Rufé)• La Pelleria• Farmàcia Feixas• Escoles Evangèliques• Cal Vilaró

5 Sabadell

Sabadellal segle XIX.Sabadell en el siglo XIX

Casa Durà

Aquest itinerari mos-tra, a través de la tra-ma urbana i delsedificis de l'èpocaque han romàs, elcanvi que el procésd'industrialització vasignificar per a laciutat de Sabadell.

Este itinerario mues-tra, a través de la tra-ma urbana y de losedificios de la épocaque han permaneci-do, el cambio que elproceso de industria-lización significó parala ciudad de Sabadell.

Santa Maria de les FeixesEstació de la RENFE Estación de la RENFE

Què veurem:• Antiga estació de RENFE: Explica-rem la importància de l'arribadadel ferrocarril a Sabadell l'any 1855i l'obertura del carrer de laIndústria, on hi havia alguns va-pors.• La Rambla i l'Eixample: A travésde l'itinerari veurem la importànciaque van assolir la Rambla il'Eixample durant el procésd'industrialització de la ciutat al se-gle XIX.• Vapor Buxeda Vell: El VaporBuxeda Vell es va construir entreels anys 1852 i 1854, per iniciativadels germans Miquel i DomènecBuxeda. El vapor aglutinava tot elprocés productiu llaner: des del'entrada de llana a la fàbrica finsque en sortien els teixits acabats.Va ser el primer establiment indus-trial de la ciutat que va tenir enllu-menat elèctric autoproduït per laseva màquina de vapor, el 1879.Del Vapor Buxeda Vell se'n conser-va la sala de màquines -on hi ha lamàquina de vapor semifixa Wolf(1908)- i la sala de calderes. Actual-ment, és la seu del Museu de laIndústria Tèxtil Llanera.

Qué veremos:• Antigua estación de RENFE: Ex-plicaremos la importancia de la lle-gada del ferrocarril en Sabadell enel año 1855 y la abertura de la calleIndústria, donde había algunasmáquinas de vapor.• La Rambla y el Eixample (ensan-che): A través del itinerario vere-mos la importancia que alcanzaronla Rambla y el Eixample durante elproceso de industrialización de laciudad en el siglo XIX.• Vapor Buxeda Vell: El VaporBuxeda Vell se construyó entre losaños 1852 y 1854, por iniciativa delos hermanos Miquel y DomènecBuxeda. La fábrica aglutinaba todoel proceso productivo lanero: des-de la entrada de lana a la fábricahasta que salían los tejidos acaba-dos. Fue el primer establecimientoindustrial de la ciudad que tuvoalumbrado eléctrico autoproducidopor su máquina de vapor, en 1879.Del Vapor Buxeda Vell se conservala sala de máquinas -donde está lamáquina de vapor semifija Wolf(1908)- y la sala de calderas. Ac-tualmente, el Vapor Buxeda Vell esla sede del Museo de la IndustriaTextil Lanera.

Museu de la Indústria Tèxtil Llanera Museo de la Industria Textil Lanera

SabadellSabadell al segle XIXSabadell en el siglo XIX

El recorregut:A partir de la plaça del DoctorRobert s'explica la trama urba-na, l'evolució de la Rambla i laconstrucció de l'Eixample, on hihavia alguns vapors grans. Final-ment, la visita s'acaba a la salade màquines del Vapor BuxedaVell (1906) i a l'exposició «Del va-por a l'electricitat», que explicala importància de l'energia, pri-mer el vapor i més tardl'electricitat. Les visites guiadespel Vapor Buxeda Vell s'inclouenen el programa «Els diumengesfem història», que cada mesproposa el Museu d'Història deSabadell. Aquestes visites guia-des tenen una durada de tresquarts d'hora. Durant el recorre-gut es visita l'antic nucli energè-tic del vapor -del que s'explical'evolució-, la sala de calderes itambé el pati, on es podenveure diferents aspectes moder-nistes de l'edifici.

El recorrido:A partir de la plaza Doctor Robertse explica la trama urbana, laevolución de la Rambla y la cons-trucción del Eixample, donde ha-bía algunas máquinas de vaporde grandes dimensiones. Final-mente, la visita se acaba en lasala de máquinas del VaporBuxeda Vell (1906) y en la exposi-ción «Del vapor a l'electricitat»(Del vapor a la electricidad), queexplica la importancia de la ener-gía, primero el vapor y más tardela electricidad. Las visitas guiadaspor el Vapor Buxeda Vell se inclu-yen en el programa «Els diumen-ges fem història» (Los domingoshacemos historia), que cada mespropone el Museo de Historia deSabadell. Estas visitas guiadastienen una duración de tres cuar-tos de hora. Durante el recorridose visita el antiguo núcleo ener-gético del vapor -del cual se ex-plica la evolución-, la sala de cal-deras y también el patio, dondese pueden ver diferentes aspec-tos modernistas del edificio.

1 Estació2 Hotel Suís3 Despatx Lluch4 La Rambla i l’Eixample5 Vapor Buixeda

1 Estación2 Hotel Suizo3 Despatx Lluch4 La Rambla y el Eixam-ple5 Vapor Buixeda

2

3

4

1

5

Santa Maria de les Feixes

6 Sant Cugat del Vallès

Deixeu parlarels capitells:ells ho saben tot(visita teatralitzada).

Dejad hablar a los capiteles:ellos lo saben todo (visita teatralizada)

Claustre del Monestir de Sant Cugat Claustro del Monasterio de Sant Cugat

El claustre del mo-nestir de Sant Cugatté la particularitat deconservar una ins-cripció en què apa-reix el nom del'escultor del conjuntdels seus capitells.Aprofitant aquest fetexcepcional al'època, la visita tea-tralitzada permetacostar-se, mitjançantla dramatització i eljoc d'empatia, a al-guns dels condicio-nants i caracte-rístiques principalsde la producció artís-tica a l'època delromànic, la mentali-tat i les fontsd'inspiració del'artista, les temàti-ques de l'esculturaarquitectònicamonàstica, les tas-ques relacionadesamb la construcciódel monestir, algunsdels seus principalspersonatges, etc., enun espectacle teatral,alhora artístic i edu-catiu.

El claustro del mo-nasterio de Sant Cu-gat tiene la particula-ridad de conservaruna inscripción en laque aparece el nom-bre del escultor delconjunto de sus ca-piteles. Aprovechan-do este hecho excep-cional en la época, lavisita teatralizadapermite acercarsemediante la dramati-zación y el juego deempatía, a algunosde los condicionan-tes y característicasprincipales de la pro-ducción artística enla época del románi-co, la mentalidad ylas fuentes de inspi-ración del artista, lastemáticas de la escul-tura arquitectónicamonástica, las tareasrelacionadas con laconstrucción del mo-nasterio, algunos desus principales per-sonajes, etc., en unespectáculo teatral, ala vez artístico yeducativo.

Què veurem:• Monestir: El conjunt monàsticconsta, actualment, de l'església id'un magnífic claustre, a l'entorndel qual s'ubiquen la sala capitulari les antigues dependènciesmonàstiques. A ponent es troba elpalau abacial. El conjunt era total-ment fortificat i en resten gran partdels murs i torres, construïts entre1380 i 1383.• Claustre: Durant la visita podremveure el claustre del monestir -d'estil romànic, dels segles XI i XII- iel sobreclaustre -d'estil renaixentis-ta, del segle XVI-. El claustre ésl'element més destacable del con-junt monàstic, per la seva estructu-ra i la dignitat decorativa dels capi-tells. És el resultat de tres etapesconstructives: la primera, del segleXI, que va definir el perímetre ac-tual; la segona, del segle XII, que, acausa de la construcció de la novaesglésia, va modificar l'àmbit de lagaleria adossada al temple; i la ter-cera, de la segona meitat del segleXVI, durant la qual es va edificar unsegon pis amb galeries sobre es-veltes columnes d'ordre toscà.• Capitells: Als capitells, l'escultorCadell -o l'equip que treballava so-ta les seves ordres- va crear unmón fantàstic on es desenvolupentemes purament ornamentals,d'altres que il·lustren textos de lesSagrades Escriptures i d'altres rela-cionats amb la vida quotidiana. Elrepertori iconogràfic d'aquests ca-pitells ha estat objecte d'importantsi variats estudis.

Qué veremos:• Monasterio: Actualmente, el con-junto monástico consta de la igle-sia y de un magnífico claustro encuyo alrededor se ubican la salacapitular y las antiguas dependen-cias monásticas. El palacio abacialestá situado a poniente. El conjun-to estaba totalmente fortificado yhan sobrevivido gran parte de susmuros y torres, construidos entre1380 y 1383.• Claustro: Durante la visita podre-mos ver el claustro del monasterio-de estilo románico, de los siglos XIy XII- y el sobreclaustro -de estilorenacentista, del siglo XVI-. Elclaustro es el elemento más desta-cable del conjunto monástico, porsu estructura y por la calidad deco-rativa de sus capiteles. Es el resul-tado de tres etapas constructivas:la primera, del siglo XI, que definióel perímetro actual; la segunda, delsiglo XII, que, a causa de la cons-trucción de la nueva iglesia, modifi-có el ámbito de la galería adosadaal templo; y la tercera, de la segun-da mitad del siglo XVI, durante lacual se edificó un segundo pisocon galerías sobre esbeltas colum-nas de orden toscano.• Capiteles: En los capiteles, el es-cultor Cadell -o el equipo que tra-bajaba a sus órdenes- creó unmundo fantástico en el que se de-sarrollan temas puramente orna-mentales, otros que ilustran textosde les Sagradas Escrituras y otrosrelacionados con la vida cuotidia-na. El repertorio iconográfico deestos capiteles ha sido objeto deimportantes y variados estudios.

Sant Cugat del VallèsDeixeu parlar els capitells: ells ho saben totDejad hablar a los capiteles: ellos lo saben todo

El recorregut:Aquesta visita teatralitzada télloc íntegrament al claustre delmonestir de Sant Cugat, a laplaça d'Octavià, 1.

El recorrido:Esta visita teatralizada tiene lugaríntegramente en el claustro delmonasterio de Sant Cugat, en laplaza Octavià, 1.

1 Monestir de Sant Cugat 1 Monasterio de Sant Cugat

1

7 Sant Quirze del Vallès

la miradaVila Puig

Celler de la casa Vila Puig Bodega de la casa Vila Puig

Sant Quirze del Va-llès, com gran partdel territori del país,ha mantingut un no-table procés evolutiude la mà de l'home ila industrialització.Del model de vidarural del segle XIX,basat en l'agricultura-especialitzada en elcultiu de la vinya-, aprincipis del segle XXes va viure un procésde transformació in-dustrial a tot el Vallèsque va aportar pro-grés econòmic i cul-tural arreu.

Aquest itinerari vol donar aconèixer el patrimoni historicoar-tístic i el passat rural de SantQuirze del Vallès a través de partde l'obra del destacat pintor quir-zetenc Joan Vila Puig.

A través de la seva pintura i dela seva mirada filtrada perl'emotivitat dels paisatges que elvan envoltar en la seva infantesa, uspresentem una contraposició delpassat i del present de Sant Quirze.

Aquest itinerari convida a ferun salt en el temps, tot caminantpels carrers del poble, per admi-rar-ne el patrimoni d'abans i d'ara.

Sant Quirze del Vallès,como gran parte delterritorio del país, hamantenido un notableproceso evolutivo dela mano del hombre yla industrialización.Del modelo de vidarural del siglo XIX, ba-sado en la agricultura -especializada en el cul-tivo de la viña-, aprincipios del siglo XXse vivió un proceso detransformación indus-trial en todo El Vallèsque aportó progresoeconómico y culturalen todas partes.

Este itinerario quiere dar a cono-cer el patrimonio historico-artístico y el pasado rural de SantQuirze del Vallès a través de par-te de la obra del destacado pin-tor Joan Vila Puig, natural de SantQuirze.

A través de su pintura y de sumirada filtrada por la emotividadde los paisajes que lo rodearonen su infancia, presentamos unacontraposición del pasado y delpresente de Sant Quirze.

Este itinerario invita a dar unsalto en el tiempo, caminando porlas calles del pueblo, para admirarsu patrimonio de antes y de ahora.

Què veurem:• La visita s'inicia a la casa natal delpintor Joan Vila Puig, convertidaara en centre cultural i que mantéintacte bona part del mobiliari i es-tris que van acompanyar l'artistaen la seva infantesa.• Seguidament, es visita l'antic ca-rrer Major –ara carrer del Pintor Vi-la Puig– fins a la plaça de la Vila, onencara es pot apreciar en algunescases el model arquitectònic deprincipis de segle.• L'església de Sant Quirze i SantaJulita: Un exemple d'església romà-nica l'aspecte extern de la qual haanat canviant amb el temps.• Cooperativa Agrícola: Aquestedifici és la materialització del pro-grés econòmic, associatiu i culturalque es vivia al Vallès a principis delsegle XX, fruit de la gran transfor-mació industrial. La CooperativaAgrícola era el centre social de lagent obrera, on s'organitzaven ba-lls, teatre i, més endavant, cinema.• El primer eixample, la Patronal iles vil·les residencials: Podrem ob-servar algunes de les cases per al'estiueig del primer eixample de lapoblació. Seguidament, passaremper l'edifici de la Patronal, centrede reunió de propietaris i de lagent benestant del poble.• El Parc de les Morisques: Calaprofitar per fer una passejada peraquesta moderna àrea verda, tam-bé anomenada la Taula Rodona.• De retorn, podem acostar-nos ales masies de Can Barra i de CanFeliu. Per arribar-hi podem passe-jar pels seus respectius parcs. Ac-tualment, de les masies se'n con-serva l'estructura i les façanes is'han convertit en moderns equi-paments municipals.

Qué veremos:• La visita se inicia en la casa na-tal del pintor Joan Vila Puig, con-vertida ahora en centro cultural yque mantiene intacta buena par-te del mobiliario y herramientasque acompañaron al artista en suinfancia.• A continuación, se visita la anti-gua calle Major (calle Mayor)–ahora calle Pintor Vila Puig– has-ta la plaza de la Vila, donde todavíase puede apreciar en algunas ca-sas el modelo arquitectónico deprincipios de siglo.• La iglesia de Sant Quirze i SantaJulita: Un ejemplo de iglesia romá-nica cuyo aspecto externo ha idocambiando con el tiempo.• Cooperativa Agrícola: Este edifi-cio es la materialización del pro-greso económico, asociativo y cul-tural que se vivía en El Vallès aprincipios del siglo XX, fruto de lagran transformación industrial. LaCooperativa Agrícola era el centrosocial de la gente obrera, donde seorganizaban bailes, teatro y, másadelante, cine.• El primer ensanche, La Patronaly las villas residenciales: Podremosobservar algunas de las casas deveraneo del primer ensanche de lapoblación. A continuación, pasare-mos por el edificio de La Patronal,centro de reunión de propietarios yde la gente acomodada del pueblo.• El Parque de Les Morisques: Po-demos aprovechar para dar un pa-seo por esta moderna área verde,también llamada Taula Rodona(mesa redonda).• De vuelta, podremos acercarnosa las masías de Can Barra y deCan Feliu. Para llegar hasta allí,podemos pasear por sus respecti-vos parques. En la actualidad, delas masías se conserva la estruc-tura y las fachadas y se hanconvertido en modernos equipa-mientos municipales.

Sant Quirze del VallèsLa mirada Vila Puig

1

2

3 4

56

7

8 9

10

11

El recorregut:L'itinerari transcorre íntegramentpel nucli urbà. S'inicia al carrerdel Pintor Vila Puig i continua finsa la plaça de la Vila i el carrerMossèn Francisco Rosales. Acontinuació, baixa per l'avingudaPau Casals fins a trobar el carrerManso, tomba a l'esquerra perl'avinguda del Camí del Mas finsa trobar el Parc de les Morisques.Envolta el parc i, ja de retorn,passa per la rambla de LluísCompanys, el carrer de Sant Jau-me i el carrer Nou. Al final del ca-rrer Llaurador a la dreta queda elParc de Can Feliu i a l'esquerra elParc de Can Barra.

El recorrido:El itinerario transcurre íntegra-mente por el núcleo urbano. Seinicia en la calle Pintor Vila Puig ycontinúa hasta la plaza de la Vilay la calle Mossèn Francisco Rosa-les. A continuación, baja por laavenida Pau Casals hasta encon-trar la calle Manso, tuerce a la iz-quierda por la avenida de El Camídel Mas hasta encontrar el Par-que de Les Morisques. Rodea elparque y, ya de retorno, pasa porla rambla Lluís Companys, la calleSant Jaume y la calle Nou. Al finalde la calle Llaurador, a la derechaqueda el Parque de Can Feliu y ala izquierda el Parque de Can Ba-rra.

1 Casa de Cultura de Vila-Puig2 Fragment de façana de casa al c/ Sentmenat3 Tres cases de poble al c/Pintor Vila Puig4 Ajuntament5 Cooperativa Agrícola

6 Església de Sant Quirze i Santa Júlia7 La Patronal8 Villa Rosita9 Parc de les Morisques10 Parc i masia de Can Barra11 Parc i masia de Can Feliu

8 Castellar del Vallès

Itineraripel nuclianticItinerario por el casco antiguo

Palau Tolrà

Castellar del Vallèsté una gran quanti-tat d'edificis públicsi privats plensd'encant. A travésd'aquest itinerari pelnucli antic, veuremuna bona mostra deconstruccions ambdiverses funcionali-tats i de diversos es-tils d'entre mitjansegle XIX i principisdel XX.

Castellar del Vallèstiene una gran can-tidad de edificiospúblicos y privadosllenos de encanto. Através de este itine-rario por el cascoantiguo, veremosuna buena muestrade construccionescon varias funciona-lidades y de dife-rentes estilos de en-tre mediados delsiglo XIX y princi-pios del XX.

Jardins del Palau Tolrà Jardines del Palau Tolrà

Què veurem:• Arxiu d'Història de Castellar: Si-tuat a l'edifici de la família Ribas,conegut com Ca l'Illa, compta ambun petit museu de la vida castella-renca i d'una sala d'actes i exposi-cions.• Cal Targa: La casa coneguda po-pularment com Cal Targa va ser re-sidència d'estiueig del president dela Generalitat Lluís Companys i Jo-vé, tal com s'indica a la placa com-memorativa de la façana.• Escola Municipal de Música To-rre Balada: D'estil modernista, datadel 1897. L'edifici el féu construir Jo-sep Pallàs, secretari municipal, a fi-nals del segle XIX i l'Ajuntamentl'adquirí el 1984 per tal de conver-tir-lo en un equipament cultural.• Palau Tolrà: Actual seu de la Ca-sa de la Vila, es tracta d'un edificide formes clàssiques. Va ser cons-truït entre 1850 i 1890 amb granprofusió de detalls, com a residèn-cia, per Josep Tolrà Abellà, metge ifundador de l'empresa de produc-ció de peces de cotó Tolrà.• Església de Castellar: Construc-ció arquitectònica d'estil gòtic mo-dern aixecada l'any 1885 i patroci-nada per la vídua del doctor JosepTolrà. Coneguda com «la catedraldel Vallès», té 23 metres d'alçada.

Qué veremos:• Archivo de Historia de Castellar:Situado en el edificio de la familiaRibas, conocido como Ca l'Illa,cuenta con un pequeño museo dela vida del pueblo y de una sala deactos y exposiciones.• Cal Targa: La casa conocida po-pularmente como Cal Targa fue re-sidencia de veraneo del presidentede la Generalitat Lluís Companys iJové, tal como se indica en la placaconmemorativa de la fachada.• Escuela Municipal de Música To-rre Balada: De estilo modernista,data de 1897. El edificio lo hizoconstruir Josep Pallàs, secretariomunicipal, a finales del siglo XIX yel Ayuntamiento lo adquirió en1984 para convertirlo en un equi-pamiento cultural.• Palacio Tolrà: Actual sede de lacasa consistorial, se trata de unedificio de formas clásicas. Fueconstruido entre 1850 y 1890 congran lujo de detalles, como resi-dencia, por Josep Tolrà Abellà,médico y fundador de la empresade producción de piezas de algo-dón Tolrà.• Iglesia de Castellar: Construcciónarquitectónica de estilo gótico mo-derno erigida en 1885 y patrocina-da por la viuda del doctor JosepTolrà. Conocida como «la catedralde El Vallès», tiene 23 metros de al-tura.

Castellar del VallèsItinerari pel nucli anticItinerario por el casco antiguo

El recorregut:Sortim de la font emblemàticaque hi ha a la plaça Major, a lacantonada dels carrers Major idel Centre. Pugem pel carrer delCentre, girem a mà dreta pel ca-rrer de la Mina i després a màesquerra, pel carrer de les Ro-ques.

Continuem pel carrer de lesRoques fins a la plaça de LluísCompanys. Baixant pel carrerdel Racó fins a la cruïlla amb elcarrer de Caldes trobarem da-vant nostre l'Escola Municipal deMúsica Torre Balada.

Continuem pel carrer de Cal-des en direcció al centre de la vilafins a trobar la plaça Vella. Conti-nuem pel carrer de Sant Miquel i,en arribar al primer encreua-ment, pugem per les escales quehi ha a l'esquerra fins al carrer dela Mina. Girem a l'esquerra i con-tinuem recte pel carrer de la Mi-na. A la segona cantonada a màdreta, girem i pugem pel carrerdel Puig de la Creu. A la partbaixa del carrer de Sant Llorençarribem a la plaça del Mestre Ge-loch. Un cop aquí, tirem una micaavall i a mà esquerra entrem alsjardins del Palau Tolrà. Passempel costat de la plaça del MestreGeloch i girem a l'esquerra, pelcarrer de Sant Iscle, des d'on hiha molt bona vista del campanarde l'església

El recorrido:Partimos de la fuente emblemáti-ca que hay en la plaza Major, enla esquina de las calles Major yCentre. Subimos por la calle Cen-tre, torcemos a mano derecha porla calle La Mina y después a manoizquierda, por la calle Les Roques.

Continuamos por la calle LesRoques hasta la plaza Lluís Com-panys. Bajando por la calle El Ra-có hasta el cruce con la calle Cal-des encontraremos enfrente laEscuela Municipal de Música To-rre Balada.

Continuamos por la calle Cal-des en dirección al centro delpueblo hasta encontrar la plazaVella. Continuamos por la calleSant Miquel y, al llegar al primercruce, subimos por las escalerasque hay a la izquierda hasta lacalle de La Mina. Doblamos a laizquierda y seguimos recto por lacalle de La Mina. En la segundaesquina a mano derecha, dobla-mos y subimos por la calle Puigde la Creu. En la parte baja de lacalle Sant Llorenç llegamos a laplaza Mestre Geloch. Una vezaquí, seguimos más allá y a ma-no izquierda entramos en los jar-dines del Palacio Tolrà. Pasamosjunto a la plaza Mestre Geloch ydoblamos a la izquierda, por lacalle Sant Iscle, desde donde haymuy buena vista del campanariode la iglesia.

---~----·-~~---. ······----····~------------·--·--l ./

;f /

'\ .,. .. .,,. ·/ .,,:,,,._.,,,.

"" ~-:: \ ~-_ .......... I i \

......... ..,..,,~ .................. ""' .... ' ...... ....,, .......... -.-,-- .............. ,~- ......... \ ._,,,.,"'fi..,.., .... ....,_

Cerdanyola:Pel camí antic deCan Codina: masies,esglésies i arqueologia

Dades de contacte i horaris:Tant la masia com el jaciment ibèricestan oberts al públic els diumengesd'11.00 a 14.00. L'entrada és lliure. Pervisitar el poblat ibèric, cal concertacióprèvia. Un cop al mes, excepte al ju-liol i a l'agost, a la masia s'organitzauna activitat (tallers i visites) adreçadaal públic familiar: els diumenges almatí a les hores en punt. S'ofereixenvisites guiades als dos llocs.

Per a més informació:Servei de Patrimoni Cultural del'Ajuntament de CerdanyolaTel.: 93 580 45 00patrimonicultural@cerdanyola.orgCentre d'Educació AmbientalTel.: 93 692 03 96

Matadepera:Del Camí Ral a l'estiueig.El nucli urbà de Matadepera

Dades de contacte i horaris:L'Ajuntament de Matadepera orga-nitza puntualment visites guiades.

Per a més informació:Ajuntament de MatadeperaTel.: 93 787 02 00www.turismematadepera.catinfo@turismematadepera.cat

Informació útil

Cerdanyola:Por el camino antiguode Can Codina: masías,iglesias y arqueología

Datos de contacto y horarios:Tanto la masía como el yacimientoibérico están abiertos al público losdomingos de las 11.00 a las 14.00.La entrada es gratuita. Para visitar elpoblado ibérico, hace falta concer-tación previa. Una vez al mes, ex-cepto en julio y agosto, en la masíase organiza una actividad (talleres yvisitas) dirigida al público familiar:los domingos por la mañana a lashoras en punto. Se ofrecen visitasguiadas a ambos sitios.

Para más información:Servicio de Patrimonio Cultural delAyuntamiento de CerdanyolaTel.: 93 580 45 00patrimonicultural@cerdanyola.orgCentro de Educación AmbientalTel.: 93 692 03 96

Matadepera:Del Camino Realal veraneo. El núcleourbano de Matadepera

Datos de contacto y horarios:El Ayuntamiento de Matadeperaorganiza puntualmente visitasguiadas.

Para más información:Ayuntamiento de MatadeperaTel.: 93 787 02 00www.turismematadepera.catinfo@turismematadepera.cat

Información útil

Palau-solità i Plegamans:Patrimoni arquitectònicmodern

Dades de contacte i horaris:Trobareu informació específica perfer una visita autoguiada d'aquestitinerari als expositors de la xarxad'informació comarcal del Consorcide Turisme i als equipaments mu-nicipals de l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans.

Per a més informació:Ajuntament de Palau-solità i Ple-gamans Tel.: 93 864 80 56

Rubí:Itinerari pel centre de Rubí

Dades de contacte i horaris:El Castell-Ecomuseu Urbà realitzavisites guiades prèvia concertació.

Per a més informació:Castell Ecomuseu UrbàC. del Castell, 35Tel.: 93 588 75 74, de 9.00 a 14.00www.ajrubi.es

Sabadell:Sabadell al segle XIX

Dades de contacte i horaris:Activitats concertades per a grupsd'entre 2 i 30 persones.Durada: 2 horesPreu per grup: 44 ¤Es recomana portar calçat adequatper caminar.

Per a més informació:Per a més informació, adreceu-vosal Museu d'Història de Sabadell.Tel.: 93 727 85 55

Palau-solità i Plegamans:Patrimonio arquitectónicomoderno

Datos de contacto y horarios:Encontrará información específicapara realizar una visita autoguiadade este itinerario en los exposito-res de la red de información co-marcal del Consorcio de Turismo yen los equipamientos municipalesdel Ayuntamiento de Palau-solità iPlegamans.

Para más información:Ayuntamiento de Palau-solitài PlegamansTel.: 93 864 80 56

Rubí:Itinerario por el centrode Rubí

Datos de contacto y horarios:El Castillo-Ecomuseo Urbano realizavisitas guiadas previa concertación.

Para más información:Castillo-Ecomuseo UrbanoC/ Castell, núm. 35Tel.: 93 588 75 74, de 9.00 a 14.00www.ajrubi.es

Sabadell:Sabadell en el siglo XIX

Datos de contacto y horarios:Actividades concertadas para gru-pos de entre 2 y 30 personas.Duración: 2 horasPrecio por grupo: 44 ¤Se recomienda llevar calzado ade-cuado para caminar.

Para más información:Museo de Historia de Sabadell.Tel.: 93 727 85 55

Información útilInformació útil

Sant CugatDeixeu parlar els capitells:ells ho saben tot

Dades de contacte i horaris:Les visites teatralitzades es fanel primer dissabte de cada mesa les 12 h.

Per a més informació:Museu de Sant Cugat,claustre del MonestirTel.: 93 675 99 51www.museu.santcugat.catPreu: 2 ¤ per persona

Sant Quirze del Vallès:la mirada de Vila Puig

Dades de contacte i horaris:L'Ajuntament de Sant Quirze del Vallèsorganitza puntualment visites guiades.

Per a més informació:Ajuntament de Sant Quirzedel Vallès.Tel.: 93 721 15 76Casa de Cultura Vila-PuigCarrer del Pintor Vila Puig, 45Tel.: 93 721 92 19www.sqvalles.cataj238.culturavilapuig@sqvalles.orgHorari:de dilluns a divendresde 9.30 h. a 13.30 h.tardes de dimarts a divendresde 18 h. a 20.30 h.dissabte de 12 a 14 h. i de 18 a 20h.diumenge tancat

Castellar del VallèsItinerari pel nucli antic

Dades de contacte i horaris:L'Ajuntament de Castellar organitzapuntualment visites guiadesd'aquest itinerari.

Per a més informació:Ajuntament de Castellar del VallèsC. St. Llorenç, 7, Edifici BotafocTel.: 93 714 42 06www.castellarvalles.cat

Sant CugatDejad hablar a los capiteles:ellos lo saben todo

Datos de contacto y horarios:Las visitas teatralizadas se hacen el pri-mer sábado de cada mes a las 12 h.

Para más información:Museo de Sant Cugat,claustro del MonasterioTel.: 93 675 99 51www.museu.santcugat.catPrecio: 2 ¤ por persona.

Sant Quirze del Vallès:la mirada de Vila Puig

Datos de contacto y horarios:El Ayuntamiento de Sant Quirze del Va-llès organiza puntualmente visitasguiadas.

Para más información:Ayuntamiento de Sant Quirze del Vallès.Tel.: 93 721 15 76Casa de Cultura Vila-PuigCalle Pintor Vila Puig, 45Tel.: 93 721 92 19www.sqvalles.cataj238.culturavilapuig@sqvalles.orgHorario:de lunes a viernes de 9.30 a 13.30tardes de martes a viernesde 18 a 20.30sábado de 12 a 14 y de 18 a 20 hdomingo cerrado

Castellar del VallèsItinerario por el casco antiguo

Datos de contacto y horarios:El Ayuntamiento de Castellar organi-za puntualmente visitas guiadas deeste itinerario.

Para más información:Ayuntamiento de Castellar del VallèsC/ St. Llorenç, 7, Edificio BotafocTel.: 93 714 42 06www.castellarvalles.cat

Informació útil Información útil