maria bernardo baldrich
TRANSCRIPT
Maria Bernardo i Baldrich2n BATXILLERATCurs 2010-2011
EL MÓN SONA
Maria Bernardo i BaldrichCurs 2010-1011
EL MÓN SONA
Part teòrica Part pràctica
El so El sorollEl soroll.
Comparació d’una zona rural i una zona urbana.
Efectes del so a la salut.
Conclusions
EL SO:Ones acústiques que es propaguen en un
medi sòlid, líquid o gas i és el fenomen físic que estimula el sentit de l'oïda. Un cos només pot emetre un so quan vibra.
Per a que existeixi el so es necessita:Emissor Receptor
Medi transmissor
CARACTERÍSTIQUES:
FREQÜÈNCIA: nombre de vibracions (en Hz) que passen per unitat de temps en un punt determinat.
LONGITUD D’ONA: distància que existeix entre ona i ona.
AMPLITUD: grau de moviment de les molècules d'aire en una ona.
FORMA D’ONA: característica que ens permet distingir una nota de la mateixa freqüència i intensitat produïda per instruments diferents. Ve determinada pels harmònics.
EL SONÒMETRE
Mesura la quantitat de so d’un lloc en un moment determinat.
Parts d’un sonòmetre:
Micròfon
Circuit encarregat de processar
electrònicament la senyal
Unitat de lectura (led)
PERCEPCIÓ DEL SO:
1. Conducte auditiu extern.
2. Membrana timpànica.
3. Martell.
4. Enclusa.
5. Estrep.
6. Finestra oval.
7. Rampa vestibular.
8. Rampa timpànica.
9. Clòquea.
10. Finestra rodona.
EL SOROLL:Conjunt de fenòmens vibratoris, que són
percebuts pel sistema auditiu i que provoquen en l'home una reacció de rebuig.
Les principals fonts de soroll ambiental són:El trànsit (avions, trens i automòbils).La indústria.La construcció.Altres: col·legis, espais d’oci, etc.
EFECTES DEL SOROLLAUDITIUS:
Desplaçament temporal del llindar d’audició.
Desplaçament permanent del llindar d’audició.
Interferència en la comunicació oral.
NO AUDITIUS:Físics: Des de la
dilatació de les pupil·les a la disminució de la secreció gàstrica i augment de colesterol i de glucosa en la sang.
Psicològics: insomni, fatiga, estrès, depressió i ansietat, irritabilitat i agressivitat, histèria, etc.
GESTIÓ AMBIENTAL
Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica:Estableix que qualsevol actuació i activitat
que pugui fer soroll haurà de tenir en compte els nivells de qualitat acústica, és a dir, uns màxims permesos.
VALORS LÍMIT DE SOROLL VIGENTS FINS ARA
Zona de sensibilitat Valors límit d'immissió LAr en dB(A)
Dia Nit
A, alta 60 50
B, moderada 65 55
C, baixa 70 60
PART PRÀCTICA:1. El soroll. Comparació d’una zona rural i una urbana.
2. Efectes del so a la salut.
EL SOROLL. COMPARACIÓ D’UNA ZONA RURAL I UNA URBANA.
OBJECTIU: Comprovar si realment es compleix la legislació vigent de la contaminació acústica i mirar la diferència de nivell de soroll en una zona rural i en una d’urbana.
PRESA DE MESURES:Amb un sonòmetre de classe 2.Full de recollida de dades on es recullen 5
mesures en 10 minuts i es fa la mitja.
REALITZACIÓ DE L’EXPERIMENT:
Zones que estableix la llei de protecció contra la contaminació acústica en un poble (el Pla de Santa Maria) i en una ciutat (Tarragona):
Zona de sensibilitat acústica alta (espais d’interès natural, centres docents, urbanitzacions).
Zona de sensibilitat acústica moderada (sòl d’ús residencial amb infraestructures de transport existents, àrees amb predomini de sòl d’ús terciari, àrees urbanitzades afectades per sòl d’ús industrial).
Zona de sensibilitat acústica baixa (zones d’oci, àrees amb sòl industrial, àrees afectades per infraestructures).
EL SOROLL. COMPARACIÓ D’UNA ZONA RURAL I UNA URBANA.
EXEMPLE: Àrees amb sòl industrial (zona de sensibilitat acústica baixa)
EL SOROLL. COMPARACIÓ D’UNA ZONA RURAL I UNA URBANA.
1 2 3 4 50
20
40
60
80
100
Polígon Industrial Francolí
Nivell de soroll ambiental
Decib
elis
1 2 3 4 50
20
40
60
80
100
Polígon Industrial (Pla de Santa Maria)
Nivell de soroll ambiental
Decib
elis
Nivell de soroll ambiental (dB)
0
20
40
60
80
100
Àrees amb predomini de sól d'ús industrial
Polígon Indus-trial FrancolíPolígon Indus-trial del Pla de Santa Maria
RESULTATS OBTINGUTS:
EL SOROLL. COMPARACIÓ D’UNA ZONA RURAL I UNA URBANA.
Espa
i d'in
teré
s na
tura
l
Centre
s do
cent
s
Urban
itzac
ions
Centre
tran
sita
t
Sòl d
'ús t
erciar
i
Àrees
urb
. sól
indu
stria
l
Zones
d'o
ci
Políg
ons
Àrees
am
b in
fraes
truct
.0
20
40
60
80
100
120
TarragonaEl Pla de Santa Maria
OBJECTIU: intentar comprovar empíricament si hi ha una relació directa entre diferents tipus de so i l’afectació que tenen aquests en la salut.
REALITZACIÓ DE L’EXPERIMENT:Anàlisis de la pressió arterial (màxima i
mínima) i de la freqüència cardíaca amb un esfignomanòmetre en dos grups d’edat de 30 persones (15 homes i 15 dones):Adolescents entre 16 i 18 anys.Adults entre 40 i 55 anys.
2 tipus de música:Música estridentMúsica suau
EFECTES DEL SO A LA SALUT.
OBJECTIU: intentar comprovar empíricament si hi ha una relació directa entre diferents tipus de so i l’afectació que tenen aquests en la salut.
REALITZACIÓ DE L’EXPERIMENT:Anàlisis de la pressió arterial (màxima i
mínima) i de la freqüència cardíaca amb un esfignomanòmetre en dos grups d’edat de 30 persones (15 homes i 15 dones):Adolescents entre 16 i 18 anys.Adults entre 40 i 55 anys.
2 tipus de música:Música estridentMúsica suau
EFECTES DEL SO A LA SALUT.
EXEMPLE: Música estrident en adolescents.
EFECTES DEL SO A LA SALUT.
0
60
120
Música estrident en nois adolescents
Abans d'escoltar-laDesprés d'escoltar-la
0.0
60.0
120.0
Música estrident en noies adolescents
Abans d'escoltar-laDesprés d'escoltar-la
0.0
60.0
120.0
Música estrident en adolescents
Abans d'escoltar-laDesprés d'escoltar-la
EFECTES DEL SO A LA SALUT.
RESULTATS OBTINGUTS:
MÚSICA ESTRIDENT
T.A màx. T.A mín. F.C.
Adolescents -2,2 +0,3 +4
Adults +3,5 +1,9 +3
MÚSICA SUAU
T.A màx. T.A mín. F.C.
Adolescents -2,5 -3,5 +2
Adults -1,3 -1,6 -2
CONCLUSIONS
EXPERIÈNCIA 1:En la majoria de llocs on s’han pres les
mesures amb el sonòmetre no es compleix l’actual normativa vigent sobre contaminació acústica.
La diferència del nivell de soroll ambiental que hi ha entre les zones observades en el medi rural i les zones observades en el medi urbà és molt gran.
CONCLUSIONS.
EXPERIÈNCIA 2:La música altera a la tensió arterial i a la freqüència
cardíaca. Aquests efectes varien en funció del tipus de música, de l’edat i, en menor mesura, del sexe.
En la música estrident, la tensió arterial afecta molt més en els adults, però la freqüència cardíaca es modifica més en el cas dels adolescents que en el dels adults.
En la música suau, la tensió arterial en els adolescents baixa més que en els adults. La freqüència cardíaca, en canvi, augmenta en els adolescents i disminueix en els adults.
CONCLUSIONS.
Si fem una equivalència entre la música estrident i el soroll ambiental podem arribar a la conclusió que en els llocs on hi hagi més soroll serà on s’alteraran més les variables estudiades (pressió arterial i freqüència cardíaca).
Per tant, podem concloure que en les zones on hi hagi un nivell de soroll ambiental menor s’alteraran menys les variables i serà el lloc més saludable per a viure.
CONCLUSIONS FINALS.
