marc teoric iv

Programa CA/AC Curs 2011-2012 1

El PROGRAMA CA/AC El PROGRAMA CA/AC (“Cooperar per Aprendre/Aprendre (“Cooperar per Aprendre/Aprendre a Cooperar”)a Cooperar”) PER ENSENYAR A APRENDRE EN EQUIP PER ENSENYAR A APRENDRE EN EQUIP

Projecte PAC: Programa didàctic inclusiu per a atendre a l’aula l’alumnat amb necessitats educatives diverses. Una investigació avaluativa. Ministeri de Ciència i Innovació (Referència: SEJ2006-01495/EDUC)

Marc teòric IV: Cap a la generalització del treball en Marc teòric IV: Cap a la generalització del treball en equips cooperatius a l’aulaequips cooperatius a l’aulaEquip de treball: Equip de treball: Pere Pujolàs i José Ramón Lago (Coords.), Mila Naranjo, Olga Pedragosa, Gemma Pere Pujolàs i José Ramón Lago (Coords.), Mila Naranjo, Olga Pedragosa, Gemma Riera, Teresa Segués, Jesús Soldevila, Mercè Juan, Anna Oliveras, Glòria Olmos, Alba Riera, Teresa Segués, Jesús Soldevila, Mercè Juan, Anna Oliveras, Glòria Olmos, Alba Torné i Carles Rodrigo.Torné i Carles Rodrigo.

Programa CA/AC Curs 2011-2012 2www.uvic.cat

Les tres etapes del procés de formació/assessorament

Introducció

Un primer grup de professors/es del centre “tasta” el

Programa CA/AC tot aplicant alguna

dinàmica de grup i algunes estructures

cooperatives en alguna UD.

A n

ivel

l més

co

l·lec

tiuA

niv

ell m

és

indi

vidu

al El professor o la professora “tasta” el

Programa CA/AC tot aplicant alguna

dinàmica de grup i algunes estructures

cooperatives en alguna UD.

El professor o la professora aplica d’una forma més

sistemàtica el Programa CA/AC en

alguna àrea i/o en algun grup.

El professor o la professora utilitza una ESTRUCTURA CO-

OPERATIVA en totes les seves classes: “Ja no sabria fer classe d’una altra manera”

Mentre el primer grup aplica l’AC d’una

forma més sistemàtica en alguna àrea o grup,

un segon grup de professors/es s’inicia

en el Programa CA/AC

L’aprenentatge cooperatiu s’incorpora al projecte del centre com a tret singular, i es crea la Comissió de Coordinació de l’AC per a vetllar pel

seu compliment

1. Etapa d’INTRODUCCIÓ

2. Etapa de GENERALITZACIÓ

3. Etapa de CONSOLIDACIÓ


Finalitats de l’Etapa de Generalització

Introducció

L’Etapa de Generalització

A nivell individual A nivell de centre

Aplicació de forma sistemàtica i de manera cada vegada més generalitzada de l’aprenentatge cooperatiu a la meva aula

Acompanyament dels companys i companyes que s’inicien en l’aprenentatge cooperatiu

Coordinació del professorat d’un mateix nivell, cicle o departament que vol generalitzar l’aprenentatge cooperatiu a la seva aula.

Introducció de l’Aprenentatge Cooperatiu a nou professorat del centre

PLA de GENERALITZACIÓ del PROGRAMA CA/AC

PLA de PRESENTACIÓ i SUPORT al professorat que s’introdueix en el

PROGRAMA CA/AC


Variables del treball en equip

Introducció

Per aconseguir els beneficis de l’aprenentatge cooperatiu, els alumnes i les alumnes han de treballar en equip com més temps millor per aprofitar al màxim la interacció entre iguals com a “motor” de l’aprenentatge (a més, és clar, de l’altre “motor” que és la interacció entre el professorat i l’alumnat)

Variable quantitativa1

Que treballin en equip com més temps millor és una condició necessària, però no suficient, per garantir els beneficis de l’aprenentatge cooperatiu. Fa falta, a més, que el treball en equip que duen a terme tingui com més qualitat millor.

Variable qualitativa2



Introducció

Aquestes dues condicions o variables (la quantitat de temps que treballen en equip, i la qualitat del treball en equip), exigeixen, alhora, dues noves condicions:

Que el professorat adopti –com a una estructura habitual d’ensenyament/aprenentatge a la seva aula- una estructura de l’activitat cooperativa, en lloc d’una estructura de l’activitat individual i/o competitiva.

Canvis en l’estructura d’aprenentatge3

Que el treball en equip sigui considerat un contingut més a aprendre (una competència més, i molt important en el món actual) i, per tant, que el professorat ensenyi d’una forma sistemàtica i persistent a treballar en equip al seu alumnat.

El treball en equip com a contingut4



Introducció

Això ens porta a reflexionar, en aquest Marc teòric IV, en començar l’Etapa de Generalització del procés de formació/assessorament sobre el Programa CA/AC, sobre els següents aspectes:

1. El treball en equip, com un element fonamental d’una nova estructura d’aprenentatge (cooperativa, en lloc d’individual i/o competitiva)

2. La importància de la cohesió del grup3. La participació equitativa i la interacció simultània4. L’ús continuat, cada vegada més habitual i generalitzat, del

treball en equip en les activitats d’aprenentatge5. L’ensenyament i l’avaluació del treball en equip. Les eines

bàsiques per ensenyar a treballar en equip (i, per tant, per generalitzar el treball en equip) i per avaluar el treball en equip

6. La planificació de l’aprenentatge cooperatiu i la coordinació del professorat


Elements fonamentals de l’estructura de l’activitat a l’aula

1. El treball en equip, un element fonamental de l’estructura d’aprenentatge

Una cosa és utilitzar habitualment una estructura individual i, de tant en tant, programar una sessió de classe en la qual els alumnes i les alumnes treballin en equips cooperatius…

… I una altra cosa molt diferent és utilitzar habitualment una estructura cooperativa (sense que això anul·li, ni molt menys, el treball individual de l’alumnat).

Molta gent considera que el treball en equip anul·la, o fàcilment pot anul·lar, el treball individual, però això no és així: en una classe hi pot haver treball individual sense treball en equip, però no hi pot haver mai treball en equip sense treball individual.

QUINA ÉS LA NOSTRA ESTRUCTURA DOCENT MÉS HABITUAL? Preguntem-nos-ho…



Si el que ens preocupa, fonamentalment, a l’hora de preparar una classe és...

Què els diré, cóm els ho explicaré, als alumnes?

Què els hi faré fer, quines activitats els proposaré que facin, perquè ho aprenguin?

Com els faré fer aquestes activitats perquè TOTS participin de forma equitativa i interactuïn al màxim entre ells, tot treballant en equip?

INTERACCIÓ PROFESSORAT-ALUMNAT

Si a més ens preocupa...

INTERACCIÓ ALUMNE-ALUMNE

TREBALL EN EQUIP

+

ES

TR

UC

TU

RA

IN

DIV

IDU

AL

ES

TR

UC

TU

RA

CO

OP

ER

AT

IVA


TREBALL INDIVIDUAL


Interacció alumne-alumne

Treball en equip



Interacció professor-alumne

Treball individual

Resultat:

Aprenentatge poc sòlid, poc consistent, poc persistent…

Resultat:

Aprenentatge més sòlid, més consistent, més persistent…




Els dos “motors” de l’aprenentatge…:

• “Motor d’explosió”: Interacció professorat-alumnat

• “Motor elèctric”: Interacció entre iguals (alumne/a-alumne/a)

Amb l’Etapa de Generalització, a nivell individual de cada professor/a que participa en el procés de formació/assesso-rament, pretenem:

• Introduir –com a elements habituals de l’estructura d’aprenentatge– el treball en equip i la interacció entre iguals, a més, és clar, del treball individual i la interacció professorat-alumnat.

• Fer servir –de forma coordinada– els dos “motors” de l’aprenentatge...


2. La importància de la cohesió del grup

Dimensions d’anàlisi de la cohesió d’un grup d’alumnes

www.uvic.cat

Possibles punts febles del grup classe…:

Qu

ines

act

ivit

ats

po

de

m f

er

per

a

nar

su

pe

ran

t el

s “

pu

nts

fe

ble

s”

iden

tifi

cats

…

La participació de tots els alumnes i les alumnes del grup en la presa de decisions consensuada

1

El coneixement mutu i les relacions positives i d’amistat entre l’alumnat del grup

2

El coneixement mutu i les relacions positives i d’amistat entre l’alumnat i l’alumnat amb alguna discapacitat o d’origen cultural diferent

3

La disposició per al treball en equip i la consideració del treball en equip com una cosa important en la societat actual i més eficaça que el treball individual

4

La disposició per a la solidaritat, l’ajuda mútua, el respecte a les diferències i la convivència

5

Plantilla


3. La participació equitativa i la interacció simultània

Com més estructurat és el treball en equip més se n’assegura la qualitat...

www.uvic.cat

Tre

ball

en e

quip

NO

E

ST

RU

CT

UR

AT Un diu el que s’ha de fer i

els altres s’ho copien

Cadascú fa una part del treball i després s’ho passen.

Tre

ball

en e

quip

E

ST

RU

CT

UR

AT Estructures cooperatives:

1-2-4, Foli Giratori, Llapis al mig…

Tècniques cooperatives: Grups d’Investigació, Trencaclosques…

Hi ha participació equitativa?

Hi ha interacció simultània?

NONO =Pseudo treball en equip

NOSÍ =Pseudo treball en equip

SÍSÍ = Treball en equip

SÍSÍ = Treball en equip

“Prova del 9” o “del cotó”:


4. L’ús cada vegada més generalitzat del treball en equip

4.1 Ús de les estructures i tècniques cooperatives

www.uvic.cat

En les activitats que es fan regularment, al marge de la programació de les UD de les diferents àrees. Per exemple: Càlcul, càlcul mental, resolució de problemes…; lectura, anàlisi morfològic, anàlisi sintàctica…; vocabulari, verbs…

Quina estructura farem servir?

En les activitats fixes o regularsa

En les UD en les quals només apliquem estructures cooperatives simples.

Activitats a fer i estructura que farem servir:• Abans de la UD• Al començament de la UD • Durant la UD• Al final de la UD

En les UD estàndardb



4.1 Ús de les estructures i tècniques cooperatives

www.uvic.cat

En les UD en les quals utilitzem una tècnica cooperativa (Trencaclosques, Grups d’Investigació o Projecte...), combinada amb algunes estructures cooperatives simples per reforçar i incrementar la participació equitativa i la interacció simultània.

Per exemple, per l’estudi dels animals en l’àrea de coneixement del medi natural; per estudiar l’edat mitjana en l’àrea de ciències socials...

Quina tècnica farem servir?

Quines estructures simples farem servir?

En les UD singularsc



4.2 Els Equips d’Ajuda Mútua (Adaptació de la tècnica TAI)

www.uvic.cat

• Es divideix el grup classe en un determinat nombre d’Equips de Base.• Es concreta per a cada alumne el seu Pla de Treball Personalitzat, en

el qual consten els objectius que ha d'assolir al llarg de la seqüència didàctica i les activitats que ha de realitzar.

• Tots treballen sobre els mateixos continguts, però no necessàriament amb els mateixos objectius ni les mateixes activitats.

• Cada alumne es responsabilitza de portar a terme el seu Pla de Treball i es compromet a ajudar als seus companys a portar a terme el seu Pla de Treball.

• Simultàniament, cada equip elabora –per a un període determinat- el seu propi Pla de l'Equip, amb els objectius que es proposen i els compromisos que contreuen per a millorar el seu funcionament com equip.

• Un dels objectius fixos del Pla de l’Equip és progressar en l’aprenentatge.

• Si un alumne aconsegueix els objectius d'aprenentatge personals (els que consten en el seu Pla de Treball Personalitzat) contribueix a l’èxit de l’equip, a l’assoliment d’un dels objectius de l’equip.



4.2 Els Equips d’Ajuda Mútua (Adaptació de la tècnica TAI)

www.uvic.cat

El PLA DE TREBALL PERSONALITZAT:

Plantilla

Exemple


Ensenyar a treballar en equip als alumnes i a les alumnes, entre altres coses, consisteix en...

Ajudar-los a tenir consciència d’equip, a tenir molt clars els objectius que persegueixen, i a descobrir que junts els assoliran millor.


AA

Ajudar-los a autoregular el funcionament del seu equip, a descobrir allò que encara no fan prou bé i que perjudica el seu equip, i a trobar la manera de millorar el funcionament del seu equip.


BB

Ajudar-los a planificar el treball en equip i a ser responsables en la realització de les tasques acordades i assignades a cadascú i en el compliment dels compromisos personals contrets per cada u en bé de l’equip.


CC

5. L’ensenyament i l’avaluació del treball en equip

5.1 Ensenyar a treballar en equip

www.uvic.cat


Com fer-ho?

1. Recordant-los-hi sovint els objectius de l’equip com quelcom que els uneix i que junts assoliran millor: Progressar en l’aprenentatge i ajudar-se els uns als altres a fer-ho.

2. Programant i duent a terme projectes comuns, acadèmics i no estrictament acadèmics, per a tot el grup classe, amb l’aportació de cada un dels equips.

3. Celebrant junts –en l’equip i el grup- els èxits assolits (celebracions d’equip i de grup).



AA






BB

Com fer-ho?

Quan treballen en equip criden molt i hi ha molta fressa a l’aula.

Parlarem en beu baixa per no molestar.

Controlar el to de veu

Algú imposa el seu punt de vista, i els altres amb prou feines opinen...

Escoltarem el punt de vsita de tots.

Moderar l’activitat: Controlar que les “estructures” s’apliquin bé

El material comú gairebé sempre està desordenat

Respectarem el material de l’equip.

Tenir cura del material de l’equip

Dins l’equip hi ha algú que té més problemes a l’hora de participar...

Ens ajudarem a l’hora de participar.

Ajudar a algú que ho necessiti.

Davant d’un problema… Es determina una norma... I algú s’encarrega de...






BB

Com fer-ho?

Càrrec Tasques i responsabilitats

Coordinador/a Modera les activitats: controla que se segueixin els passos de l’estructura utilitzada

Secretari/a Controla el to de veu

Ajudant Ajuda a qui ho necessiti

Intendent Té cura del material de l’equip

(Portaveu) (Parla en nom de l’equip)

Distribuint els càrrecs dintre de l’equip i determinant les seves funcions




1. Ensenyant-los-hi a planificar el treball en equip (és a dir, a anticipar el que s’ha de fer per aconseguir una cosa, determinar les tasques concretes a realitzar i distribuir-les de forma adequada).

2. Procurant que la tasca adjudicada a cada membre sigui ajustada a les seves característiques però tan rellevant com sigui possible.

3. Tenint molt en compte que el procés seguit és tant o més important que el resultat final obtingut: aconseguir la participació de tots i la interacció entre tots a l’hora de decidir què s’ha de fer i cóm s’ha de fer és més rellevant, a l’hora d’ensenyar a treballar en equip, que la qualitat final del resultat del treball en equip.



CC

Com fer-ho?






www.uvic.cat

Eines per ensenyar a treballar en equip

Els Plans de l’Equip:

A través d’ells –planificant el que volen aconseguir como equip en un període de temps determinat, i revisant-ho periòdicament- els equips es van autoregulant, funcionen cada vegada millor com a equip i els seus membres, per tant, van aprenent a treballar en equip.

Els Plans de l’Equip:

A través d’ells –planificant el que volen aconseguir como equip en un període de temps determinat, i revisant-ho periòdicament- els equips es van autoregulant, funcionen cada vegada millor com a equip i els seus membres, per tant, van aprenent a treballar en equip.

El Quadern de l’Equip:

En ell els equips hi fan constar els seus “trets d’identitat” i el seu “historial” com a equip (nom, components, normes, càrrecs i funcions, Plans de l’Equip, “diari de sessions”, revisions periòdiques…

El Quadern de l’Equip:

En ell els equips hi fan constar els seus “trets d’identitat” i el seu “historial” com a equip (nom, components, normes, càrrecs i funcions, Plans de l’Equip, “diari de sessions”, revisions periòdiques…

Plantilla

Plantilla




www.uvic.cat

Elements del Pla de l’Equip reguladors del funcionament de l’equip

Els objectius de l’equip• Progressar en l’aprenentatge• Ajudar-nos uns als altres• (Altres objectius específics d’un equip).

Les funcions pròpies de cada càrrec

Els compromisos personals

Les revisions periòdiques de l’equip

Interdependència positiva definalitats

Interdependència positiva derols

Responsabilitat individual

Autoavaluació grupal




www.uvic.cat

Elements del Pla de l’Equip reguladors del funcionament de l’equip

Nou objectiu (específic de l’equip):• Anar al gra i no perdre tant el temps parlant d’altres coses

Compromís personal de l’Agnès:• No enfadar-se.

Compromís personal d'en Juli:• No discutir tant amb la Vanesa.Compromís personal de la Vanesa:• No discutir tant amb en Juli.

Nova funció del “Secretari” (Agnès):• Recordar a tots (especialment a l’Andreu) el que ha de dur de casa seva.Compromís personal de l’Andreu:• Portar de casa seva el que se necessita per a la classe

Revisió del Pla de l’Equip En el pròxim Pla de l’Equip

Què és el que no acaba de funcionar en el nostre equip?

L’Andreu és molt despistat. Sempre s’oblida d’allò que ha de dur de casa seva per fer els experiments del laboratori.

En Juli i la Vanesa es discuteixen constantment: tots dos volen tenir raó.

L’Agnès s’enfada molt quan els altres no estan d’acord amb el que ella diu.

En general, durant les sessions de treball en equip, perdem molt el temps parlant d’altres coses.



5.2 Avaluar el treball en equip

www.uvic.cat

Dimensions de l’avaluació del treball en equip

S’avalua:1. L’assoliment dels objectius (comuns –de tots els equips- i

específics d’un equip determinat (interdependència positiva de finalitats)

2. L’exercici de les funcions pròpies del càrrec de cada membre de l’equip (interdependència positiva de rols)

3. La responsabilitat individual inherent al compliment dels compromisos personals

4. Altres aspectes generals: la diligència en la realització de les tasques, l’aprofitament del temps, l’esforç invertit…

Es tracta d’una avaluació qualitativa i de caràcter formatiu: a través de la qual els equips van “modelant” el seu propi funcionament, tot reforçant el que fan bé i proposant-se objectius de millora.

Dimensió grupal: en els equips de base11




www.uvic.cat


Periòdicament (una vegada al trimestre, per exemple), el grup classe, reunit en assemblea, posa en comú la revisió del funcionament dels diferents equips: què és el que fan millor, en quines coses fallen més sovint…A partir d’aquí s’estableix una mena de Pla del Grup (similar al Pla de l’Equip), amb els objectius generals, comuns a tots els equips, i els objectius de millora propis de cada equip.

També es tracta d’una avaluació qualitativa i de caràcter formatiu: per mitjà dels Plans de Grup el grup classe va “modelant” el seu propi funcionament, tot reforçant el que fan bé i proposant-se objectius de millora.

Dimensió grupal: en el grup classe22




www.uvic.cat


En aquesta dimensió s’avalua la contribució de cada membre de l’equip al bon funcionament del seu equip.És una avaluació independent de la de l’equip: en un equip amb una valoració baixa o molt baixa en relació al seu funcionament com equip, la contribució d’un dels seus membres en particular pot ser molt alta.

En aquest cas, es tracta d’una avaluació individual formativa i sumativa, que es tradueix en una qualificació, igual que la que se’ls hi posa com a resultat de l’avaluació de les altres competències de les diferents àrees.

Dimensió individual33

Plantilla




www.uvic.cat

“L’estructura de la recompensa” i el treball en equip

“L’estructura de la recompensa”: Determina com s’avalua l’alumnat:

• L’alumne/a millora la seva nota (obté una “bonificació”, un “plus”) si tot l’equip aconsegueix millorar.

• En aquest cas, la qualificació de cada membre de l’equip depèn, per a “bé” i per a “mal”, de la qualificació obtinguda per la resta de l’equip.

En l’escolaritat obligatòria no sembla oportú fomentar la col·laboració i la cooperació entre els membres d’un equip per mitjà de l‘“estructura de la recompensa”.

L’aprenentatge cooperatiu (i els valors que porta associats, com ara la solidaritat i el respecte per les diferències) és, també, un contingut (una competència) més que els escolars han d’aprendre.

Han de treballar en equip, perquè han d’aprendre a treballar en equip de forma cooperativa, como han d’aprendre els altres continguts ( o competències) escolars.




www.uvic.cat

“L’estructura de la recompensa” i el treball en equip

Que la resta dels membres d’un equip aprenguin o no aquest contingut, no ha de ser determinant a l’hora d’avaluar aquest contingut (aquesta competència) a un membre en particular d’aquest equip.

¿Por qué es tan importante aprender a cooperar y a colaborar? La educación tradicional en las sociedades occidentales desarrolladas ha valorado durante mucho tiempo el logro del individuo frente al logro del grupo. Se estimula la competitividad entre los alumnos. Si hay un “primero de la clase” tiene que haber un “último”: es una lógica de ganadores y perdedores, una selva dentro de la escuela. Los resultados de este tipo de educación son limitados, porque los alumnos no adquieren una buena competencia social. Los problemas sociales son complejos y requieren una colaboración de los afectados –que somos todos- para solucionarlos. En los últimos años, las empresas empiezan a demandar trabajadores que sepan cooperar y formar equipos, se esfuerzan por conseguir entornos de trabajo eficaces pero no rígidos, se introducen aspectos informales para mejorar la motivación, la cohesión de los equipos: actividades de ocio, entorno de trabajo amable, modos de relacionarse, etc. Es necesario tener conocimientos, pero además hay que saber comunicarlos y desarrollar grupos inteligentes, que maximicen los recursos y destrezas de cada trabajador, para dar la mejor solución posible a los problemas. (Marina y Bernabeu, 2007, p. 77).


6. La planificació de l’aprenentatge cooperatiu i la coordinació del professorat

El Pla de Generalització

www.uvic.cat

1. Planificació del primer semestre (setembre-gener):Punt de partida: • Grup i àrea on s’aplicarà el Programa CA/ACDecisions sobre l’Àmbit A:• Anàlisi de la cohesió del grup• Dinàmiques de grup a aplicarDecisions sobre l’Àmbit B:• Estructures a aplicar en les activitats fixes o regulars• Estructures a aplicar en les UD estàndard• Tècniques e estructures a aplicar en les UD singularsDecisions sobre l’Àmbit C:• Quadern de l’Equip i Pla de l’Equip2. Valoració del primer semestre

3. Planificació del segon semestre (febrer-juny):

Punt de partida…Decisions sobre l’Àmbit A…Decisions sobre l’Àmbit B…Decisions sobre l’Àmbit C…

Plantilla

marc teoric iv

Education