Març 2011 - Núm. 39

Drassanes passa el relleual nou Parc de Montjuïc

Tots els bombers rotarandos mesos per formar-se

La col·laboració amb MediAmbient en cas de nevades

Foto

: Ric

ard

Cer

vant

es

Una explosióafecta 11 vivendesa La Verneda

Una explosióafecta 11 vivendesa La Verneda

Ajuntament de Barcelona Prevenció, Seguretat i Mobilitat

www.bcn.cat/bombers

Eines de prevenció• Seguretat sobre rails: el Pla peremergències en el transport ferroviaride viatgers

FAHRENHEIT•451Edita: Bombers de BarcelonaAjuntament de Barcelona

Consell Editorial: Joan Pedreny, Clara de Yzaguirre,Jordi Secall, Carme Pallarès,Sagrario Navas, Joan Palau,Vanessa Martínez i Àlex Palau

Director: Jordi Secall

Serveis editorials: Op-team SIC SL

Navas de Tolosa, 270, 5è 3a08027 - BarcelonaTel. 93 243 08 35 www.op-team.com(fahrenheit451@bcn.cat)Coordinació: Àlex Palau (alexpalau@op-team.com)

Redacció: Àlex Palau i Vanessa MartínezDisseny i maquetació: Joan Serra iLaura Urios

Fotografia: R. Cervantes, À. Palau, V. Martínez,B.C. Banderas, J. Casas, E. Planas, A. Cabeza,A. Quintana, J.M. Garcia, J. Abellán, F. Jovellar,R. Estela, T. Stolfa, A. Mejía, Joan G., J. Asín, A.López i P. Martínez

Col·laboradors en aquest número: Xavier Garcia,Antonio Cabeza, Ricard Cervantes, MontserratRadresa, J.R. Carme, Alícia Montoro, MiquelFernández, Begoña Villoria i Alfons Quintana

Fotomecànica i impressió: Cevagraf SCCL

Dipòsit legal: B-33873-2001

Candent• Benvinguts al nou Parc de Montjuïc

Som Barcelona• Com es prepara BCN per a les nevades? La col·laboració de Bombers amb Medi Ambient

• Una iniciativa de l’ACE recull més d’unatona d’aliments per als més necessitats• Màxima igualtat a les eleccions sindicals

Cos a cos• Qui actua quan es retiren els bombers?La tasca dels inspectors tècnics de districte

La nostra gent• Roser Capdevila, il·lustradora

Formació i procediments• Intervencions sota control

Materials i equipaments• Un túnel del foc de darrera generació

Serveis destacats• Quatre vivendes destruïdes per unaexplosió de gas a la Verneda• Xoc mortal a Sarrià

Calaix de sastre• Llibres bomberils de Sant Jordi• Bombers col·labora al film 11 11 11

Activitats• Torneig de tennis taula• Nou curs de busseig B2E

SUMARI

2

Especial Patró• Multitudinària diada a Montjuïc

24

26

28

30

33

34

7

10

12

14

20

22

32

Notícies• Les intervencions durant el 2010 vanestar millor repartides• Un de cada 78 aspirants serà bomber

• Tots els bombers rotaran durant dosmesos a Zona Franca per formar-se

4

Canvien els serveis,canvia Bombers

Barcelona és avui diferent decom era fa una dècada. Les se -ves necessitats, el que la ciutatreclama dels seus serveis mu -ni cipals, ha canviat. D’aquí, quea Bombers de Barcelona haguemd’adaptar la nostra organització i lanostra manera de treballar a aques-ta nova realitat. Una realitat que esveu reflectida, per exemple, en lamanera com han evolucionat elsserveis. Amb les dades del 2010 ala mà, constatem que ara els bom-bers intervenim en 1.500 incendis,prop de 2.200 salvaments i unes550 assistències tècniques menysque l’any 2000. Tenim una càrregame nor de serveis, és un fet. Peròalhora, se’ns exigeix –i ens exigimtambé nosaltres mateixos– un altís-sim ni vell de qualitat, de ra pidesa,d’eficàcia i de professionalitat ento tes les nostres actuacions.Aquesta voluntat de millora és la queguia el nou Pla de Formació. Al llargdels propers dos anys, tots els bom -bers i comandaments de l’SPEISrotaran durant dos mesos al Parc

de la Zona Franca, on participaranen un programa per millorar i mante -nir els seus coneixements i la sevacapacitació tècnica. En aquest sen-tit, a les recent renovades aules deformació del parc, hi sumem ara unnou túnel del foc, que contribuirà aconvertir aquestes instal·lacions enun complet centre d’aprenentatge.L’aposta formativa no se circumscriunomés a Zona Franca, sinó al con-junt del Servei. D’ara endavant, espotenciaran les pràctiques i la pre-venció operativa a través d’un pro-grama estàndard que es desenvo-luparà durant l’horari de guàrdia.

3

EDITORIAL

I si parlem de novetats, enguany nopodem deixar de celebrar l’estrenadel Parc de Montjuïc. Un equipamentque re presenta un nou pas –elpenúltim– cap a la consolidació del’estructura basada en parcs au to -suficients, i gràcies al qual hem en -fortit encara més la capacitat opera-tiva de Bombers de Barcelona. �

COMUNICAT

CANDENT

4

Drassanes passa el testimoni aMontjuïc. Des del 23 de març,Barcelona compta amb un nouparc de bombers més modern,dotat amb amplis recursos i capaç decobrir de manera autosuficient qual-

sevol intervenció de caràcter ordina-ri. El nou Parc de Montjuïc milloraràel temps d’arribada de l’SPEIS a lazona sud de la ciutat, en especial enaquells serveis que, per limitació devehicles i personal, no podia cobrirel Parc de Drassanes.

21 efectiusLa dotació del nou parc està forma-da per 21 efectius per torn: quatrecomandaments, 16 bombers i con-ductors (quatre d’ells submarinis-tes) i un telefonista, provinents delsparcs de les Drassanes, l’Eixample i

la Zona Franca. La flota del parccompta amb un total de 14 vehicles:quatre autobombes, dues autoesca-les (lleugera i pesada), un vehicle desalvament, un portacontenidors, uncontenidor per a grans incendis i unde comandament avançat, una fur-goneta de càrrega, un vehicle espe-cial per als submarinistes, un altredestinat al transport de personal iun de comandament.La posada en marxa del nou parctambé suposa el trasllat dels equipsde submarinistes, que fins ara te ni -en la seva base operativa al Parc de

Benvinguts al nou Parc de

La dotació de Montjuïcestà formada per 21efectius –una sortidacompleta més un equip dereguarda– i 14 vehicles

Bombers de Barcelona posa en marxa el nou parc que donarà serveial Port i als districtes de Ciutat Vella i Sants-Montjuïc

5

Bombers de la Zona Fran ca. Aquestcanvi facilitarà les intervencions aquà -tiques que s’hagin de dur a terme al’entorn portuari i al litoral, doncs elnou parc dóna servei a una zonamés densament poblada.

Més de 3.000 m2

Les dependències del nou parcsumen una superfície total de 3.012metres quadrats, distribuïts en duesplantes i un altell. A la planta baixa hiha la sala d’útils, amb capacitat perallotjar fins a 14 vehicles. A la partfrontal d’aquest gran hangar, la quedóna al carrer, s’hi han habilitat setgrans portes per a la sortida delsvehicles i dues més per a l’entradade material i altres usos, mentre quea la part del darrere hi ha unes altresset portes que comuniquen amb elpati i que permeten l’entrada de lesdotacions quan tornen de l’emer-gència. La sortida i entrada delsvehicles es fa pel passeig de JosepCarner, on també hi ha l’accés prin-

cipal del parc. Per agilitar al màximl’accés a aquesta via de doble sentit,a principis de març es va completarel cablejat amb fibra òptica de totl’entorn del parc, gràcies al qual espodran activar tota una sèrie decorredors verds, que donaran priori-tat semafòrica a les dotacions d’e-mergència. La planta baixa tambédisposa de tres magatzems (ambuna capacitat total de 171,5 m2), amés de les oficines i els vestuarisper als comandaments del torn.

El nou parc millorarà eltemps d’arribada a la zonasud, en especial en aquellsserveis que fins ara no espodien cobrir des deDrassanes per la limitacióde vehicles i personal

Vista aèria del nou parc de bombers des del miradorde Miramar, el passat 2 de març. A la dreta, la salad’útils que dóna al passeig de Josep Carner

Montjuïc

Drassanes: missió complerta

Durant 23 anys, Drassanes ha donat una excel·lent cobertura a una zona de laciutat de difícil accés però amb una alta demanda de serveis. Quan es va edifi-car, l’any 1988, va suposar un avenç en l’atenció d’emergències. Però les sevesprestacions limitades exigien un reforç continuat per part de dotacions d’altresparcs. El nou Parc de Montjuïc és autosuficient per atendre qualsevol servei or-dinari a la zona portuària i als barris meridionals de la ciutat. L’actual edifici delParc de Drassanes serà enderrocat i es convertirà en el nou Centre d’AtencióPrimària del barri, peça bàsica dins de la reforma urbanística del baix Raval.

Els submarinistes, quefins ara tenien la seva baseoperativa a la Zona Franca,també s’han traslladat a lesnoves instal·lacions

CANDENT

6

L’Autoritat Portuària il’Ajuntament han cofinançatels 6,42 milions d’eurosque ha costat laconstrucció del nou parc

La vida del tornLa primera planta s’estén en formade voladís a banda i banda de la plan-ta baixa, i és la destinada a acollir lavida diària del torn. Disposa d’un gim-nàs de 106 m2 amb una paret degrans finestrals que dóna al carrer,zones de descans, un gran menjador,una excel·lent cuina i di ver ses salespolivalents. Al capdamunt del parc,una planta en forma d’altell acull lesoficines per als cap d’unitat, de parc id’àrea. El parc es completa amb ungran pati de maniobres a la part deldarrere i una torre de pràctiques.La construcció del Parc de Montjuïcha costat 6,42 milions d’euros i haestat cofinançada per l’Autoritat Por -tuària i l’Ajuntament, en virtut del con-veni de col·laboració que ambduesentitats van subscriure l’any 1995, ique va ser ampliat el 2006.

Operatiu i sostenibleEl projecte del Parc de Montjuïc haestat elaborat per l’estudi d’arquitec-tes Ruisánchez, el mateix que va dis-senyar el Parc de Llevant. Com el delcarrer Castella, el nou parc és unainstal·lació sostenible, amb fi nes tralsper aprofitar al màxim la llum natural iuna organització dels espais que prio-ritza l’eficàcia i la velocitat operativa.Enmig de la modernitat, però, tambés’ha volgut deixar un espai a la tradi-ció: com a colofó de les obres del nouparc, s’ha incorporat a la seva façanauna reproducció en pedra de l’escuthistòric de Bombers de Barcelona. Elmateix que hi havia al desaparegutParc Central de l’Eixample. �

En terra negraL’esplanada sobre la que avui s’eleva el Parc de Bombers de Montjuïc s’haviautilitzat els darrers anys com a aparcament d’autobusos municipal. Però abans,i des de l’any 1911, aquest terreny va servir com a dipòsit de carbó de LaCanadenca, l’antiga central elèctrica de la que avui encara es conserven les se-ves icòniques tres xemeneies a l’avinguda del Paral·lel. Això explica que en lesobres de construcció del nou parc la terra extreta sortís tenyida de negre, deguta la pols de carbó acumulada durant dècades al subsòl. De fet, molts veïns en-cara anomenen l’actual passatge de les Bateries, que recorre la banda de mun-tanya del parc de bombers, com “la terra negra”, en record de la pàtina negraque sempre tenyia aquest camí. Però la història d’aquest passeig i del que allís’hi feia, ja és tota una altra història –també negra– de Barcelona.

7

ESPECIAL PATRÓ

Com cada 8 de març, els bom-bers van celebrar la festivi tat deSant Joan de Déu re tent home-natge als companys. Com panysque es jubilen després d’una vidaplena a vessar de records i expe-riències sota el casc d’intervenció;companys que ja fa dècades que vanrebre la genoveva i que ara són con -decorats per la veterania de les se -ves 85 primaveres; companys quehan superat els 25 i els 35 anys dededicació al Cos i que segueixen alpeu del canó; companys que tot justenceten una carrera professional ala casa... I també companys que des -graciadament ja no hi són. En aques -ta ocasió, una petita talla de Sant

Joan de Déu va presidir l’acte, ja quel’emblemàtica estàtua als bombersmorts en acte de servei va mantenir-se a la seva seu actual, el Parc deLlevant.

Pluja de guardonsAquest ha estat un dels anys mésmultitudinaris quant a guardons: unavuitantena de genoveves, medalles igalons van distribuir-se de mans deldirector del Servei, Joan Pedreny, laregidora de Prevenció, Seguretat iMobilitat, Assumpta Escarp, i diversosregidors i representants municipals.45 companys jubilats i octogenarisvan rebre una rèplica del mític camió,24 bombers van ser condecorats pels

seus 35 anys en actiu al Cos i doscomandaments pel seu quart de se -gle a la Casa. Els vuit nous tèc nics del’SPEIS van recollir els seus galons iel Cau del Jubilat va voler homenatjartres companys amb unes plaquescommemoratives. I un cop conclòsl’acte institucional, l’autèntic esperitdel Patró: el dels retrobaments, lesabraçades, les fotos en família i lesrotllanes d’anècdotes mentre es com -parteix l’esmorzar amb els companysde tota la vida. �

El nou Parc de Montjuïc va acollir el seu primer acteoficial: la festa del Patró. La sala d’útils va agruparbombers, familiars i amics que van ovacionar a mésd’una trentena de companys que posaven el punt ifinal a tota una vida de servei al Cos.

El nou Parc de Montjuïc va acollir el seu primer acteoficial: la festa del Patró. La sala d’útils va agruparbombers, familiars i amics que van ovacionar a mésd’una trentena de companys que posaven el punt ifinal a tota una vida de servei al Cos.

Multitudinàriadiada a MontjuïcMultitudinàriadiada a Montjuïc

La sala d’útils del nou Parc de Bombers de Montjuïctot just finalitzat l’acte d’entrega de guardons, vistades de les oficines dels pisos superiors

8

ESPECIAL PATRÓ

9

NOTÍCIES

10

Les sortides de les dotacions delParc de l’Eixample es van reduirun 7% durant el 2010 (448 sorti-des menys que l’any anterior),segons les dades que reflecteixel balanç anual de Bombers deBarcelona. En paral·lel, els parcs dela Vall d’Hebrón, de Sant Andreu i deLlevant han vist com s’incrementavanotablement la seva activitat. El casmés significatiu és el del parc del car -rer Castella, al Poblenou, on el nombrede sortides va augmentar gairebé un15% durant l’any passat (482 sorti-des més que el 2009).Actualment, les dotacions dels parcsde l’Eixample, Llevant i Sant Andreuparticipen gairebé en tres de cada

quatre serveis que es produeixen aBarcelona. Una distribució que, ambl’entrada en funcionament del nouParc de Montjuïc, quedarà encaramillor repartida. De fet, durant el2010 Drassanes va efectuar una mit-jana de cinc sortides diàries (unvolum òptim d’acord amb la mida idotació del parc), mentre que el Parcde la Zona Franca no va arribar a lestres sortides per torn.

Descens generalitzatCom en anys anteriors, la climatolo-gia ha estat de nou una font de sorti-des. Gairebé la meitat de les 3.943assistències tècniques que es vanrealitzar durant el 2010 van estar

Les intervencions del 2010van estar millor repartidesLes intervencions del 2010van estar millor repartides

El trasllat provisional de les dotacions de l’Eixample ha comportat un trans-vasament de les sortides cap als parcs de la zona nord i est de Barcelona

motivades pels efectes de temporalsde vent i pluja (insuficiència drenant,retirada d’arbres i altres objectes de lavia pública, etc.). El nombre d’inter-vencions per incendis i per salva-ments es va mantenir estable, amb unpetit descens de l’activitat a l’entornde l’1% respecte d’anys anteriors. Eltemps d’arribada en serveis urgentsva ser un punt fort, superant de llargel compromís d’arribar en menys de10 minuts en el 90% d’aquestes in -ter vencions i millorant els bons regis-tres d’anys anteriors. En un 96,16%dels salvaments i en un 97,67% delsavisos per incendi, les dotacions del’SPEIS van ser al lloc del sinistre enmenys de 10 minuts.

Un grup d’aspirants a bomber durant laprova física de resistència

11

Només un de cada 78aspirants serà bomberMés de 2.300 persones es disputen les 30 placesdel concurs d’oferta pública per entrar al Cos deBombers de Barcelona

Serà la vocació, la il·lusió pergaudir d’una feina extraordinà-ria, la crisi o tot plegat. El cas ésque cada any són més les personesque es presenten a les oposicions aBombers de Barcelona. La convoca-tòria 2010 va tancar el període depresentació de sol·licituds amb2.585 inscrits. Una xifra que el tribu-nal de Bombers per a l’oferta pública,reunit el passat mes de gener, vadeixar finalment en 2.347 admesos,després de revisar els requisits pre-sentats pels aspirants.En la línia de les dues darreres pro-mocions, l’oferta pública 2010 pre-veu una discriminació positiva per ales dones a les proves físiques. Unfet del que intentaran treure’n partitles 112 aspirants que hi prendranpart. Però la gran diferència enguanyrespecte d’anteriors oposicions ésl’eliminació del límit màxim d’edat per

accedir al Cos. Fins a 298 dels aspi-rants són majors de 35 anys –edatque no podien superar en anteriorsconvocatòries– i el de més edat té49 anys. Les proves per elegir els 30nous bombers de Barcelona prome-ten ser més renyides que mai. El pri-mer examen, la prova de coneixe-ments, es va celebrar el passat diu-menge 27 de febrer. Per endavant,als aspirants encara els queda unllarg periple fins a poder cordar-se eljaquetó. Les places van cares:només un de cada 78 aconseguirà elseu somni. �

Fins a 298 dels aspirantssón majors de 35 anys, edatque no es podia superar enanteriors convocatòries

Per territoris, l’Eixample, seguit deSants-Montjuïc i de Sant Martí, van serels districtes que van demandar unmajor nombre d’intervencions, mentreque Les Corts va ser el que menys. Elsequips de l’SPEIS també es van des-plaçar fora del terme municipal un totalde 24 vegades, per col·laborar amb elsserveis dels municipis veïns en rescatsi extincions a les zones limítrofes.�

Bombers va participar en15.415 intervencions al llargde l’any passat, un 1,9%menys que durant el 2009

NOTÍCIES

12

El Parc de la Zona Franca es convertirà en l’eix de la for-mació interna i continuada dels bombers de Barcelona

Aprofitar les hores de guàrdiaper millorar els coneixements ila capacitació tècnica dels bom-bers, i establir un sistema de rotacióque permeti fer formació continuadadins de l’horari laboral. A l’entorn d’a-

quests dos objectius es configurenles principals novetats del Pla deFormació 2011-2012. Un pla que téel seu canvi més substancial en elnou model de formació interna quese centralitzarà a la Zona Franca.

Tots els bombers rotaran

dos mesos a Zona Franca

per formar-se

Tots els bombers rotaran

dos mesos a Zona Franca

per formar-se

Bombers posa en marxa el Pla de Formació 2011-2012, pel qual tots els efectius cursaran un cicle deformació interna al Parc de la Zona Franca. El nouprograma també po tencia i estandarditza les pràcti-ques als parcs i la pre venció operativa.

Un parc de formacióEl tret de sortida del nou model haestat la posada en marxa del Parc deMontjuïc, que ha comportat una obli-gada reassignació d’efectius. D’ara enendavant, el Parc de la Zona Francareduirà la seva dotació de sortida a unsol vehicle, amb un comandament,quatre bombers i un telefonista, icomptarà per a grans intervencionsamb el reforç de la resta de parcs.

13

La resta del personal assignat a ZonaFranca la constituiran nou bombers iun comandament, que procediran delsaltres parcs i rotaran ca da dos mesos(unes 12 guàrdies). Durant aquesttemps, es dedicaran fonamen talment–tot i que no en ex clusiva– a cursarun cicle de formació interna a les ins-tal·lacions del parc. La rotació funcio-narà tot l’any, ex cep te els mesos dejuliol i agost. En cada rotació cursa-ran la formació 50 efectius (10 pertorn). L’objectiu és que tota la plan -tilla operativa hagi participat en elprograma a finals del 2012.

Programa biennalEl programa de formació interna2011-2012 està constituït per cincmòduls: extinció d’incendis, matèriesperilloses, rescat en alçada, excarce-ració i utilització de vehicles. Cadamòdul està previst que ocupi tres ses-sions (dos matins i una tarda, o un matíi dues tardes) amb una durada aproxi-mada entre 12 i 14 hores. La formacióes durà a terme durant les guàrdiesentre setmana, excloent aquelles quees realitzin en dissabte i diumenge. Elprograma de formació interna tindràperiodicitat biennal: cada dos anys esdefinirà un nou pla d’acord amb lesnecessitats del Servei.Per assegurar la continuïtat i l’aprofita-ment dels cicles formatius, durant elsdos mesos que el personal estigui as -signat a la Zona Franca es limitaran lespermutes d’horari. També es durà ater me un estricte control de l’assistèn-cia a través del programa Cooper degestió de personal, i s’està estudiantun sistema per poder recuperar lessessions en cas que algú no hi puguiassistir per causa major.

Pràctiques i PO als parcsEls torns de 24 hores i la progressivareducció del nombre i la durada delsserveis, deixen cada cop més tempsde lliure disposició durant les guàrdies,en especial entre les 10h i les 14h delmatí i les 16h i les 19h de la tarda. Untemps que ara s’aprofitarà per poten-ciar la formació als parcs. Amb la im -plantació del nou model formatiu, lespràctiques i la prevenció operativa jano dependran de la decisió de cada

El nou Pla de Formació2011-2012 preveu que totala plantilla operativa cursicinc mòduls formatius alllarg dels propers dos anys

torn, sinó que funcionaran sota unprograma estàndard que garantirà laparticipació i una formació homogè-nia de tots els efectius d’un mateix ter -ritori. Els caps d’àrea, en coordinacióamb els caps de parc i els caps de lesdues unitats territorials, elaboraranun programa trimestral on s’establiràquines pràctiques i quines visites deprevenció operativa s’han de dur aterme durant les guàrdies. Els capo-rals i els sergents a càrrec de cadatorn desenvoluparan un rol essenciala l’hora de materialitzar aquesta tascaformativa, per a la qual comptaran ambla supervisió i recolzament dels seusrespectius caps i amb un ampli ven-tall de nous recursos pedagògics.El Pla de Formació 2011-2012 tam-bé abraça altres àmbits, com la for-mació per als bombers de nou ingrési per als nous caporals i sergents quesorgeixin de la promoció interna. Enparal·lel, també s’ha dissenyat un pro-grama d’activitats externes de forma-ció especialitzada, a realitzar fora deltorn de treball, que abordarà àmbitsespecífics segons la zona: forestal,urbana (rescat) i portuària. �

Les pràctiques i laprevenció operativa espotenciaran i s’ajustaran aun programa comú per atot el territori

El dijous 3 de març, passades lessis de la matinada, una forta ex -plosió despertava als veïns de laVerne da. La deflagració, generadapel gas butà acumulat en un pis delnúmero 65 del car rer Camp d’Ar rias - sa, va provocar un vi rulent in cen di queva afectar greument tres vivendes d’a -questa finca i una de l’edifici contigu,i de manera lleu a set habitatges més.Pocs minuts després de donar l’avís,Bombers arribava al lloc del sinistreamb 11 dotacions, tres ambulàncies iun vehicle de transport de personal.Un desplegament total de 56 efectius.Els equips d’intervenció van atacar elfoc des de la façana de la ramblaPrim, mitjançant una autoescala, i amb

una línia de 25 mm des del propi inte-rior de l’habitatge on s’havia originatl’explosió. Paral·lelament, un altre grupextingia les flames del pis contigu,també afectat per la deflagració, i dosequips confinaven als seus domicilisals veïns que no havien sortit al carrer.Unes altres 65 persones que havienfugit escales avall en sentir l’explosióvan ser traslladades per la policia alcasal d’avis del barri, on els treballa-dors socials els van repartir mantes,roba d’abric i entrepans.

DesnonatsUn cop extingides les flames, es vadur a terme una primera revisió pervalorar els danys de les vivendes. El

pis on s’havia originat l’explosió ha -via sofert afectacions estructurals itres vivendes properes havien patitgreus destrosses. Les 12 personesque residien en aquests habitatgesno podran tornar de moment a casaseva i ja han estat reallotjats pels Ser -veis Socials o bé acollits per fa mi liars.La resta d’eva cuats –incloent els d’unsaltres set pisos amb danys lleus–, vanpoder retornar a les seves vivendesel mateix dia. Els sanitaris van traslla -dar tres veïns a l’hospital, dos d’ellsamb una intoxicació lleu per fum. �

15 vehicles dels parcs de Sant Andreu i Llevant vandesplaçar-se a la Verneda per atendre l’avís d’explosió

SERVEIS DESTACATS

14

Una explosió destrueixquatre pisos a la VernedaLa deflagració va prece-dir a un incendi en quèvan resultar afectades 11vi vendes. El sinistre vaprovocar tres ferits i vadeixar sense casa a unadotzena de persones.

La deflagració va prece-dir a un incendi en quèvan resultar afectades 11vi vendes. El sinistre vaprovocar tres ferits i vadeixar sense casa a unadotzena de persones.

15

Moren tres joves en xocarcontra un Nit-bus a Sarrià

Tres nois d’entre 18 i 20anys van perdre la vida iuna noia va resultar feri-da greu, en col·lisionarfron tal ment el cotxe enquè circulaven contra unauto bús nocturn al pas-seig Reina Elisenda.

La mitjanit del 5 de fe brer, unaccident de trànsit acabava ambla vida de tres persones al barride Sarrià. Segons fonts policials, totsembla indicar que els joves circula-ven pel passeig de Reina Elisenda aun velocitat molt superior a la perme-sa, quan van topar lateralment contraun taxi. L’impacte va fer que el con-ductor perdés el control del vehicle,que va acabar estavellant-se de caracontra un auto bús nocturn que veniaen direcció contrària. Les dotacionsde Bombers van trobar el cotxe sinis-trat, un BMW 320, totalment defor-mat i amb tres dels seus quatre ocu-pants atrapats a l’interior.

Sense passatgersUn cop valorada la situació i confirmatque tots tres havien perdut la vida, elsefectius van excarcerar el vehicle per

alliberar-ne els cossos. La quarta jove,que estava fora del cotxe quan vanarribar els equips de rescat, va sertraslladada a l’Hospital Clínic, on vaser intervinguda d’urgència. El frontal

de l’autobús, que en el moment del’accident circulava sen se passatge,va quedar molt danyat per la col·lisió,tot i que el seu conductor només vapatir ferides lleus en una cama. �

Crema un institut a Nou BarrisL’incendi va afectar més de 600 m2 d’instal·lacions i el centre romandràtancat com a mínim fins al curs vinent Un greu incendi va deixar in -servibles la totalitat de les ins-tal·lacions de l’IES Josep Pla, atocar del Turó de la Peira. Un veíva alertar de la presència de gransflames a l’institut a les 5:40 horesde la matinada de diumenge 20 demarç, i va donar avís als bombers,els quals van desplaçar-hi nou dota-cions. Els efectius van atacar les fla-mes dividits en un equip d’extinciódes de l’exterior, un altre des de l’in-

terior i una roda de vehicles per anara buscar aigua, ja que la localitzaciódels hi drants i l’estretor dels carrersdel voltant no permetien una alimen -tació directa.

Extensa propagacióLes tasques d’extinció i refredamentvan allargar-se durant tres hores itant el mobiliari com les instal ·la cionsvan quedar totalment impracticables.Tot i que es desconeixen les causes

del foc, sembla que aquest es podriahaver iniciat al costat d’una escalaex terior de l’edifici, des d’on despréss’hauria propagat a través del reves-timent extern de la façana. L’incendiva danyar més de 600 me tres qua-drats, fet que ha obligat a clausurarles instal·lacions. Els 400 alumnesdel centre continuaran les classesen un altre institut de la zona, i no espreveu que es puguin reincorporar alseu centre fins al curs vinent. �

SERVEIS DESTACATS

16

Una dona ferida greu enincendiar-se el seu pisUna dona ferida greu enincendiar-se el seu pis

Un virulent foc, presumptamentiniciat per una estufa de butà, vadevorar un pis del barri del Gui nardóel passat 30 de desembre. Bombers

va rebre diverses trucades alertantd’una intensa fumera amb grans fla-mes que sortien pel balcó de la sego-na planta, així com d’una dona ferida.

Una espessa boira va cobrirsobtadament el Moll dePo nent, el passat 16 defebrer. La resposta a tanestrany espectacle era elnitrogen vaporitzat quesortia de la vàlvula deseguretat d’una cisternaque esperava ser embar-cada. El contenidor, queem magatzemava 20.000li tres de nitrogen, havia so -fert una sobrepressió degut aun cop durant les tasques dema nipulació. Això havia disparat duesde les vàlvules de seguretat, deixant anarel nitrogen vaporitzat. Els efectius de l’SPEIS vanrevisar la cisterna per localitzar d’on venia la fuita i van sol·licitar la presènciad’un tècnic de l’empresa propietària, qui va accionar el regulador per alliberar lapressió que havia causat l’alarma i va procedir a tallar l’escapament. �

En arribar les dotacions, la veïna delpis afectat, de 95 anys, ja havia estatevacuada per un guàrdia civil de lacaserna situada al davant de l’edifici.La dona presentava cremades de pri-mer grau a les mans i de segon o ter-cer grau al rostre. Mentre era atesa itraslladada a l’Hospital de la Valld’Hebron, els efectius van fer un atacdirecte al pis sinistrat, equipats ambERA i amb una línia de 25mm. Uncop minvades les flames, un altreequip va accedir als pisos superiorsper verificar l’estat de la resta deveïns. Les flames i l’alta temperaturavan malmetre l’escomesa del gas i lains tal· lació elèctrica de tot l’edifici, perla qual cosa es va tallar el subministra -ment a l’espera dels tècnics. �

El pis incendiat va quedar totalment afectat a causade les flames, les altes temperatures i el fum

Res millor que aprofitar un servei sense risc humà perpracticar. I això és el que van fer alguns companys elpassat 15 de febrer: despenjar-se des del mirador delmonument de Colom amb el sac de salvament i retirarun tram de 10 metres de cadena que havia quedatoblidat després de retirar una pancarta

Espectacular fuita denitrogen al Moll de Ponent

17

L’accident d’un autocar a laB-20 provoca 7 km de cuesUn equip de rescat va reparar d’emergència el vehicle,que s’havia estavellat contra els arbres de la mitjana

L’accident d’un autocar que circu -lava sense pas satgers per la

ron da Dalt en direcció Be sòsva provocar cues de més deset quilòmetres a la ciutat.El conductor, qui va impactarcontra uns arbres, va poder

sortir pel seu propi peu, tot ique les primeres informacions

indicaven que estava atrapat. Unequip de Bombers va taponar una es -cletxa del dipòsit que vessava gasoil i

va contenir el líquid amb sepiolita. Toti que la fuita estava controlada, es varequerir el contenidor K-1 per extreu-re el combustible del dipòsit, com aprecaució per si el tap fallava. Un copbuit, es va fer servir un coixí neumàtici el cabestrant de la grua per estirar elfrontal del vehicle, que s’havia defor-mat i pressionava el dipòsit i la roda, ies va fer una reparació d’emergènciaque va aconseguir posar en marxal’autocar i retirar-lo de la circulació. �

Els efectius vanhaver de transvasar elgasoil de l’autocar, que patia una fuita

Cau un contenidor ambmaterial tòxic al Moll SudCau un contenidor ambmaterial tòxic al Moll Sud

Bombers va ser requerit el pas-sat 17 de gener a la terminal decontenidors del Moll Sud permanipular de forma segura unacisterna que havia caigut de lapila on estava emmagatzema-da. El recipient contenia 24 tonesde para-cresol, un material sòlid eti-quetat com a tòxic per ingestió, con-tacte o inhalació, i presentava unadeformació evident de l’estructurametàl·lica que el recobria. L’SPEIS vatraslladar-hi tres dotacions que, jun-

tament amb el personal de seguretatde la terminal, van elevar el conteni-dor amb una grua i el van traslladar ala zona preparada per a vessaments,on va romandre vuit dies. El 26 degener, la Terminal va tornar a requerira l’SPEIS per finalitzar les maniobres.Dos tècnics de l’empresa Progeco iun bomber equipat amb ERA vanvalorar l’abast dels danys i van verifi-car l’absència de fuites a la part afec-tada. Mitjançant una grua especialper a contenidors plens, el personal

La cisterna es vadeformar en impactarcontra la resta decontenidors però nova produir cap fuita

del Moll va voltejar la cisterna i elscompanys van assegurar la part ex -te rior amb unes cintes per evitar quees desprengués el material esquerdatper l’impacte. Un cop ja no existia caprisc, el contenidor va quedar a dispo-sició de la Terminal, que s’encarrega-ria de treure’l de les instal·lacions. �

Els equips de Bombers van fiançar el contenidor perfer-ne un trasllat segur i el van inspeccionar pergarantir que no patís cap fuita de para-cresol

Excarceració d’unconductor de BCNeta

18

SERVEIS DESTACATS

Passada la una mitja de lamatinada, l’SPEIS rebia l’avísd’un accident de trànsit a tocarde la plaça de Drassanes. Estractava d’un camió d’escombreriesmunicipal que havia bolcat lateral-ment. Dos dels ocupants havien po -gut sortir pel seu propi peu però elseu conductor es trobava ferit i

atra pat a la cabina del vehicle. Enprimer terme, els efectius desplaçatsvan estabilitzar el camió alhora queretiraven el vidre frontal per tenir ac -cés a l’interior de la cabina. D’a -questa manera, la cap de Sector Sa -nitari va poder tenir contacte amb lavíctima per realitzar-li un primer re -coneixement mèdic. Un cop analitzat

Fins a cinc dotacions van intervenir en el rescat delconductor atrapat, el passat 30 de març

el seu estat de salut, es va decidirefectuar el rescat a través del sostredel vehicle, així que les dotacionsvan procedir a tallar-lo amb la serrade sabre i la cisalla. Un cop obert elsostre, es va tallar el volant per ferpossible l’extracció de la víctima,que va efectuar-se mitjançant eltauló espinal. �

Les dotacions de Bombers van treballar durant més d’una hora per alliberarel conductor d’un camió d’escombreries que havia bolcat lateralment

Dues vivendes afectades perun foc originat a una cuinaL’incendi es va produir al cinquè pis i es va esten-dre a la vivenda contigua a través de la balconada Un veí va alertar a Bombers deles grans flamarades que sor-tien d’una finca del carrerCampins, al barri de Baró deViver, el passat 26 de desembre.El foc procedia de la cuina del pis 5è1r i s’havia estès al safareig exterior ial balcó. La forta càrrega de foc i detemperatura va trencar el vidre sepa-rador de la balconada de la cinquena

planta i va fondre el muntant d’alumi-ni, propagant-se a l’exterior del piscontigu. D’altra banda, els objectesque van calcinar-se a tots dos bal-cons es van precipitar per la façana,prenent els tendals de fins a quatrepisos inferiors. Sis dotacions van des-plaçar-s’hi i es va establir dos equipsd’intervenció: el primer treballava desde l’exterior, refredant els tendals que

c r e m a v e namb una línia d’ai-gua del B-120, mentre que el segonho feia des de l’interior del pis ambuna mànega de 25mm. No hi haviacap veí a les vivendes afectades peròels efectius van rescatar nou animals:tres gossos, dos gats, un conill i treshàmsters, dos dels quals van morircom a conseqüència del sinistre. �

19

S’esfondra part d’unimmoble a Ciutat VellaL’edifici s’estava rehabilitant i en el moment delsfets diversos operaris hi treballaven. Sortosament,aquests van evacuar la finca en sentir un sorollestrany segons abans de l’ensorrament, i no es vahaver de lamentar danys humans.

El passat 27 de gener, la partposterior d’un edifici situat alcarrer Sant Pere Més Baix, al dis-tricte de Ciutat Vella, va ensorrar-se, afectant fins a tres plantes de lafinca així com un obrador de pastisse-ria situat als baixos. L’immoble estavaen procés de rehabilitació i els opera-ris hi treballaven quan es van produirels fets. Tot i l’espectacularitat del

col·lapse, no es va haver de lamentardanys personals ja que els treballa-dors van sentir un soroll i van sortirràpidament al carrer poc abans deproduir-se l’esfondrament. Bombersva desplaçar-hi dues dotacions perrealitzar un reconeixement exhaustiude tota la finca i especialment del perí-metre afectat. La superfície col·lapsa-da corresponia a uns 210 m2 repartits

entre les plantes baixa, primera i sego-na, més el local comercial que va rebrel’impacte de la runa, quedant afectatsles seves bigues i els revoltons. Elsefectius van delimitar amb cinta leszones amb risc de nou ensorrament ivan informar els veïns de la situació,especificant les àrees de prohibició depas fins que els responsables de lafinca fessin els treballs necessaris. �

Tres plantes van resultar afectades pel l’ensorra-ment de la part posterior de l’immoble

Dos ferits lleus enun incendi a SarriàUn incendi amb origen a una estufa elèctrica vacremar part d’una vivenda i va causar cremadesde primer grau a la seva propietària

Una veïna del carrer Hartzenbusch va resultarferida quan intentava apagar el foc que s’es-tava produint al menjador de la seva viven-da, el passat 29 de gener. Sembla ser que l’in-cendi va originar-se pel contacte accidental d’un

coixí amb una estufa elèctrica. Aquest va prendreamb rapidesa i va estendre el foc a la resta d’ele-ments de la cambra. En arribar les dotacions de

Bombers, s’observava una gran columna de fum negre sortint de l’escalade l’edifici i flames al finestral de la vivenda. 18 efectius van treballar enles tasques d’extinció, instal·lant dues línies de 25mm: una des de l’inte-rior de l’immoble i l’altra des de la façana, per tal d’evitar la propagació aaltres vivendes. El pis va quedar afectat per les altes temperatures i pelfum en diferent mesura, mentre que el menjador va quedar calcinat. El capde Sector Sanitari va atendre a la propietària de l’immoble així com a unaltre veí que presentava una intoxicació lleu per inhalació de fum. �

Rescat en alçadaEl passat mes de desembre es va dur a terme unapràctica de rescat de ferits al Parc de la Zona Franca.Els efectius van escenificar un servei en què una víc-tima per accident de trànsit requeria un rescat enalçada, que va efectuar-se des de l’autoescala.

Serveis sota control

20

J. R. Carme: “Amb elprocediment, el bomber jano depèn només de simateix, sinó que té algú afora que vetlla per ell”

FORMACIÓ I PROCEDIMENTS

En el moment en què un bomber s’equipa amb l’EPR es posa en marxa elProcediment Operatiu de Control d’Intervenció, que garanteix la seva segure-tat durant tot el servei. La taula de control, l’exhaustiva revisió del material i elseguiment sanitari en són els pilars.

El Procediment Operatiu deControl d’Intervenció va sorgiramb el ferm objectiu de garantirla seguretat dels bombers queentren a la Zona Calenta d’unservei. “Abans només existia l’auto-control, i quan estàs enmig d’un focno sempre estàs pendent de com vas

d’aire o del temps que portes a dins.Ara, el bomber no depèn únicamentde sí mateix, també té algú a fora quevetlla per ell i que li fa memòria que had’anar controlant els seus barems”,explica el cap de parc Josep RamonCarme, un dels responsables del pro-cediment. Gràcies a la figura del con-

21

trolador, qui gestiona la taula de con-trol, es poden conèixer les condicionsen què es troben els bombers confi-nats minut a minut: “Amb aquestesdades, a banda de controlar la sevasituació, també podem preveure elsrelleus o actuar sobre una emergèn-cia” comenta Carme. La taula de con-trol també es pot fer servir en unaintervenció sense EPR en què, perraons tàctiques o de seguretat, siguinecessari controlar el personal queintervé a la Zona Calenta, tal i comcontempla el procediment.

La taula de controlEl bomber controlador té cura delscompanys que han accedit a la ZonaCalenta. Un cop designat, recollirà lesetiquetes identificatives (les dels pan-talons) dels operatius, les col·locarà ala pissarra i anotarà l’hora d’entrada,on es dirigeix l’equip i la seva missió.Després verificarà que els bombersestiguin correctament equipats i, uncop a l’interior, sol·licitarà periòdica-ment per ràdio la lectura de la pressiódels equips d’aire per anotar-la a lataula. Passats 20 minuts, intensifica-rà el control i quan la pressió d’algundels efectius arribi als 100 bars indi-carà la sortida de l’equip, tot i que elsenyal acústic de la reserva no s’acti-va fins als 60 bars: “Preferim que novagin tan justos i que arribin a la re -ser va un cop a fora, per això els femsortir abans”, justifica Carme. El con-trolador és l’interlocutor entre l’equipd’intervenció i el comandament –a quico mu nicarà qualsevol incidència– i potsuper visar un màxim de tres equips.

Un cop a l’exteriorEn sortir de la Zona Calenta, cadabomber recollirà la seva identificacióde la taula i es dirigirà al Punt deRecuperació, un espai on els caps deservei sanitari verificaran les sevescondicions físiques i l’autoritzaran, ono, a tornar a intervenir en cas de sernecessari fer relleus. Si ha de tornara entrar a la Zona Calenta, el bomberúnicament canviarà l’ampolla, mante-nint la resta de l’ERA. “La Unitat deControl Integrada (ICU) manté en me -mòria les darreres 50 intervencions.

És molt important que cadascú man-tingui el seu equip per registrar unhistorial individual de la intervenció, itambé per poder disposar de mate-rial suficient en intervencions de llar-ga durada”, conclou Carme.

Revisió del materialLa revisió del procediment, duta aterme fa un any, va establir un controlprevi a la intervenció. Així, cada di -lluns es revisen de forma exhaustivatots els equips respiratoris dels vehi-cles seguint les pautes següents:obrir la vàlvula i verificar que la pres-sió sigui igual o superior a 280 bars(si és inferior, es retira), posteriormenttancar la botella i despressuritzar l’e-quip; activar manualment l’alarma del’ICU, verificar l’estat de la bateriafent-ne una demanda elèctrica (esdescartarà si aquesta és inferior a unterç) i, un cop finalitzat el procés, rei-nicialitzar-la i desconnectar-la; com-provar l’estanquitat de l’equip (esretirarà si la pressió ha disminuït mésde 10 bars); i, per últim, verificar queles espatlleres tenen adossada lacaputxa de salvament. En cas quedurant un servei es de tec ti una ano-malia en algun dels equips, aquest sesepararà de la resta, es passarà notaal cap de la intervenció per fer-neuna revisió exhaustiva i, si cal, seràtraslladat a l’empresa proveïdora. �

“És molt important quecada bomber mantingui elseu equip propi per poderregistrar un historialindividual de la intervenció”

Telemetria: el futur

A dia d’avui, la intervenció en espais con-finats exigeix mantenir una comunicaciócontinuada entre el bomber que gestionala taula de control i els que són a l’interiorde la Zona Calenta. Una situació que elsdarrers avenços en sistemes de segure-tat poden convertir molt aviat en història:“En un futur proper, la telemetria substi-tuirà a la ràdio i ja no haurem de comuni-car-nos amb els bombers per saber comestan. Ens apareixerà tot en pantalla”, pre-diu el cap de parc Josep Ramon Carme.

22

Un túnel del foc de darrera

Bombers estrena un nou túnel del foc adaptat alsdarrers requeriments tecnològics, de seguretat i desostenibilitat. L’equipament s’ha situat a l’àrea deformació del Parc de la Zona Franca, on s’ultimenels treballs per posar-lo en marxa.

MATERIALS I EQUIPAMENTS

Ecològic, segur i realista. Aixíés el nou túnel del foc de Bom -bers de Barcelona. Amb unes di -mensions que dupliquen les de l’an-tic equipament, el túnel està formatper dos mòduls connectats en formad’ela. La nova estructura ha estatdis senyada per poder utilitzar de for-ma independent cadascun dels seusdos contenidors, o bé comunicar-losi fer-ne el recorregut complet. Així,els treballadors d’empreses que vi si -tin el Parc de Zona Franca per rebreformació en prevenció d’incendis úni-cament utilitzaran el primer mòdul,on s’hi ha emplaçat una safata de

foc i una sort de quadre elèctric perfer pràctiques mitjançant extintorsde CO2, els més adients quan hi hacorrent elèctrica. Els bombers, encanvi, utilitzaran tots dos mòduls.

Menú d’incendisEl túnel contempla els diferentstipus de focs a què hem de fer frontde forma habitual: incendi a la cuina,amb el focus als fogons i a la cam-pana extractora, amb la possibilitatd’afegir explosions de gas a discre-ció; foc en quadre elèctric, situat al’interior d’un armari; flames a sotade les escales, emulant el descens a

un pàrquing o soterrani incendiat;foc en armari i llit, i foc al sostre oflash-over. A més, des de la cabinade control és possible controlar laintensitat del foc, l’alçada de les fla-mes i la descàrrega de fum.

Des de la cabina de controlés pot controlar la intensitatdel foc, la descàrrega de fumi l’alçada de les flames, aixícom afegir explosions de gas

generació

23

Gas naturalEls diversos mòduls del túnel delfoc compten amb elements mòbilsque permeten afegir dificultat a lapràctica, per exemple, impedint lalliure mobilitat dels bombers. Així,conjugant les diferents variables lesrecreacions d’incendis són infinites,afavorint una formació encara méscompleta i realista. Des de la cabina de control hi ha unavisió directa del túnel a través de dosgrans finestrals, i indirecta gràcies alcircuit tancat de televisió que hi hainstal·lat i que permet seguir tots elsmoviments de l’interior dels mòdulsdes d’una pantalla. Quant al funciona-ment, el nou túnel del foc utilitza gasnatural com a combustible, molt méssegur i ecològic que el gasoil. A més,en comptes de fer servir els anticsdi pòsits, s’ha creat una instal· lació queconnecta els mòduls a l’escomesa delparc i que fa arribar l’aigua mitjançantunes bombes, amb el que es garan-teix un abastament continu. �

3

1

4

2

Mòduls i equips de simulació1. Cuina 3. Quadre elèctric2. Armari i llit 4. Escala

A la pàgina esquerra, una vista general dels mòduls queintegren el nou túnel del foc del Parc de la Zona Franca

Des de la cabina de control es poden regular tots elsparàmetres de foc i seguir el que passa a l’interior

La xarxa ferroviària de Barcelo -na s’ha multiplicat durant ladarrera dècada. Avui, el subsòlurbà és una prolongació silenciosadel bulliciós trànsit que es registrasobre l’asfalt, amb centenars de qui-lòmetres de túnels i de vies queregistren cada any més de 532milions de desplaçaments.

D’aquí, que hagi estat necessari actua-litzar el Pla Específic d’Emer gènciaMu ni cipal per emergències en eltrans port ferroviari de viatgers. Undocument que parteix del PEEM per asinistres en el transport subterrani deBarcelona, de l’any 1998, i que ara s’haadequat als criteris del PROCICAT, elpla marc que va aprovar la Ge neralitata principis del 2010 per aquest tipusd’intervencions.

Activació per fasesEl nou PEEM es nodreix de l’experièn -cia acumulada per Bombers de Bar -celona i determina com s’han de coor-dinar els serveis d’emergència de laciutat (SPEIS, SEM, Guàrdia Ur ba na,Mossos, Medi Am bient i Emergències

Socials) i els operadors ferroviaris encas de produir-se una situació de riscen la circulació de trens de viatgersdins del municipi. “El sistema ferroviarique tenim a Barcelona és molt fiable.Hi ha incidències, però no tantes comsembla”, explica el cap de Pro tec cióCivil, Antonio Cabeza, basant-se enl’estudi que la seva unitat ha realitzatsobre l’accidentalitat dels trens deviatgers des dels anys 40. De totamanera, per garantir que el PEEMnomés s’activa en cas d’emergènciesd’abast, s’ha establert una fase dePre-alerta per aquells supòsits queno requereixen la intervenció de totsels grups operatius –incidències ha bi -tuals com atropellaments, amenacesde bomba o averies–.

EINES DE PREVENCIÓ

24

Seguretat sobre rails

La Unitat de Protecció Civil de Barcelona actualitzael PEEM per emergències en el transport ferroviaride viat gers. El nou pla estipula com s’han decoordinar els serveis municipals en sinistres d’altrisc o amb víctimes.

“El sistema ferroviari quetenim a Barcelona és moltfiable. Hi ha incidències,però són moltes menys deles que sembla”

Foto: Tomaz Stolfa

25

El cap de Bombers és el director tèc-nic del Pla i el responsable de posar-lo en marxa. La fase d’Alerta s’acti-varia en el cas que es produís unaccident greu amb ferits però sensevíctimes mortals, i es mobilitzaria atots els serveis d’emergència de

Bar celona. En cas de morts o d’unnombre elevat de ferits greus, s’acti-varia la fase d’Emergència, en quèparticiparien tots els grups operatiusmunicipals i es convocaria un Centrede Coordinació Operativa (CECOPAL)a la Sala Conjunta.

Instal·lacions al detallL’avís dels accidents o incidents quees produeixen dins la xarxa ferroviàriaes notifiquen al CGE de Bombers desdels diferents centres de control quetenen cadascun dels operadors, peròtambé poden arribar a través de parti-culars que truquin al 080 o al 112.A l’hora de gestionar una emergència,el CGE compta amb un apli catiu, ela-borat des de Pro tecció Civil pel capo-ral Mi guel Sánchez, que recopila totala in formació relativa a la xarxa ferro-viària de la ciutat: traçats de lí nies, plà-nols d’ins tal·la cions, fotos aèries i, finsi tot, imatges en de tall que faciliten lalocalització de les boques dels túnelsi les sortides d’emergència a peu decar rer. El programa també es pot con-sultar als parcs, a través dels ordina-dors dels comandaments. En un futur,tots els punts i instal·lacions es tarangeoreferenciades –amb coor de nadesGPS– per fer més ràpida i fàcil laseva localització sobre el terreny. �

El Pla s’activa en fasede pre-alerta, alerta oemergència segons el balançde víctimes i el nivell derisc per a la població

SOM BARCELONA

26

A nivell de clima hi ha duesBarcelones. La marítima: urba-na, densament poblada i de ter-mòmetre benèvol; i la forestal,que s’eleva sobre Collserola ique pren de la muntanya el seucaràcter. “Gairebé cada any esregistra algun episodi de nevades aBarcelona, tot i que és molt excepcio-nal que afecti per sota de la ronda deDalt”, explica Alfred Gimeno, respon-sable d’operatius especials del Serveide Neteja i Gestió de Residus. La ron-da marca el límit entre aquestes duescares de Barcelona, i és el referentper determinar el nivell d’emergènciaquan neva. Si la neu cau del cinturóen amunt, s’activa la fase d’Emergèn -cia 1, i només es passa a Emergència2 si baixa d’aquesta cota i cau a tota

la ciutat. Aquesta fase 2 només s’hadecretat un cop des que existeix elPla d’Actuació Municipal d’Emergèn -cia per Neu i Gel. Va ser amb motiude la nevada del 8 de març del 2010,un fet “absolutament excepcional enuna ciutat amb la climatologia deBar celona”, assegura Gimeno.

D’escombradora a llevaneusLa neu avisa. Per això existeix un ni -vell d’Alerta –previ al d’Emergèn cia–que s’activa quan el Meteocat preveuque hi ha més d’un 30% de probabi-litats que nevi o la temperatura baixisota zero en les properes 12 hores.Una situació que es dóna entre dos icinc cops cada hivern. Quan s’actival’alerta, s’atura el baldeig de carrersi el reg d’arbres i jardins –l’aigua es

Quan la temperaturabaixa de 2 ºC es començaa escampar sal de manerapreventiva a Collserola i alscarrers amb fort pendent

Medi Ambient encapçala el dispositiu per nevadesa Barcelona. Tan aviat el termòmetre frega els 0 ºC,amb uns petits ajustos els camions de la neteja esconverteixen en llevaneus i els operaris canvien elrecollidor per la pala i el sac de sal.

podria congelar– i part dels efectiusde Neteja es repleguen a les sevesbases, on s’equipen per al fred i restenpreparats per actuar tan aviat caigui laprimera volva. “Quan la temperaturabaixa de 2 ºC, comencem a escamparsal de manera preventiva a punts claude Collserola i en carrers amb fortpendent, per evitar que s’hi formin pla-ques de gel”, apunta Gimeno.

27

El plantejament municipal és no dispo-sar d’unitats exclusives per a nevades–que no es farien servir més de tres oquatre dies l’any–, sinó de vehiclespolivalents. CESPA i CLD, les contrac-tes de neteja de la zona nord de la ciu-tat, tenen 14 camions –des de petitesescombradores a vehicles de grantonatge– que es converteixen en lle-vaneus només substituint el frontalper una pala hidràulica i instal·lant unescampador de sal al darrere. “Enqüestió de minuts, tens un vehicle queestava raspallant el carrer convertit enun llevaneus. I, si cal, en dues hores po -dem mobilitzar una vintena de vehiclesllevaneus de lloguer i posar al carrer200 operaris”, afirma el cap d’opera-tius especials. Bombers de Barcelonatambé disposa de dues autobombesforestals equipades amb pala llevaneus.La seva missió és col·laborar a obrir elsaccessos a Collserola, però sobretotobrir pas perquè les dotacions pu guincontinuar actuant malgrat la neu.

Qüestió de prioritatsUna gran nevada pot paralitzar unaciutat. Es va veure a Barcelona fa unany i també el desembre passat, quandiferents episodis de neu van incomu-nicar Nova York, París, Londres oBerlín. Amb els carrers colrats, caldecidir quins serveis són essencials igarantir el seu funcionament. “La prin-

Un camió del Servei de Neteja reconvertit enllevaneus obre pas durant la nevada de l’anypassat a Barcelona. Fotografia de Joan G.G.K.

Alfred Gimeno: “Gairebécada any es registra algunanevada a Barcelona, però ésmolt excepcional que afectiper sota la ronda de Dalt”

cipal prioritat és l’accessibilitat alshospitals de primer nivell, i tambétenim un llistat de vies que cal garan-tir que estiguin obertes al trànsit”,explica Gimeno. La resta de centresmèdics, escoles –si és dia laborable–i edificis públics (seus de districte,comissaries, parcs de bombers, ba sesdel SEM) són altres punts d’atencióprioritària, igual que els nuclis de po -blació de Collserola. �

Algunes escombradores i camions del Servei de Neteja estan preparades per convertir-se en llevaneus. Noméscal canviar el seu equipament habitual per pales hidràuliques i màquines escampadores de sal

Quan neva als cementirisLa neu i el gel poden bloquejar serveis nourgents però sí essencials, com els enter -raments i els trasllats entre hospitals itanatoris. Cada cementiri de Barcelonadisposa de maquinària pròpia per netejarde neu les seves instal·lacions. A més, elcementiri de Montjuïc i el tanatori deSancho d’Àvila tenen llevaneus per si calobrir camí a les ambulàncies i als cotxesfúnebres a través de la ciutat.

Asfalt salat La sal és el gran aliat per combatrela formació de plaques de gel i perevitar que la neu qualli. Els equips deNeteja disposen de 420 tones de salrepartides en vuit centres d’aprovi-sionament a l’entorn de Collserola iMontjuïc. Durant la temporada d’hi-vern, a més, pels carrers de les zo-nes de muntanya hi ha repartits uncentenar de bidons amb 800 litresde sal cadascun, a disposició delsveïns i dels serveis municipals.

SOM BARCELONA

28

L’Agrupació Cultural i Esportivade Bombers de Barcelona va or -ganitzar a principis del mes demarç una campanya de recollidad’aliments de primera necessitat.Una iniciativa que es va estendre atots els parcs de la ciutat i gràcies ala qual s’han aconseguit reunir 1.272quilos d’aliments de tota mena.

Tot un èxit que l’ACE atribueix a lagran implicació que han demostratels companys de l’SPEIS, els quals hihan participat de forma molt activa.La tona i quart de productes va sertraslladada, el passat 8 de març, perdiversos membres de Bombers deBarcelona a la seu del Banc delsAliments (a la foto), situada al carrerMotors. En aquesta nau de la ZonaFranca, la fundació de lluita contra lafam em ma gatzema, classifica i poste-riorment distribueix els productes demenjar entre diverses entitats benèfi -ques d’ar reu de Cata lu nya que te nenen acollida a gent que no pot cobrirles seves necessitats bàsiques, comara infants, persones grans, malalts oto xicòmans, entre d’altres. �

L’ACE ha donat a laFundació Banc dels Aliments1.272 quilos de menjarrecollits als diversos parcsde Bombers de Barcelona

Una tona d’alimentsper als més necessitats

Els bombers de tots els parcs de Barcelona esbolquen en una massiva campanya de recollida demenjar per al Banc dels Aliments

Els bombers de tots els parcs de Barcelona esbolquen en una massiva campanya de recollida demenjar per al Banc dels Aliments

29

Màxima igualtat enles eleccions sindicals

La UGT es manté com a primera força al’Ajuntament tot i perdre quatre delegats. Elpersonal de Bombers vota majoritàriamenta CCOO (51,3%), que se situa segona

Més repartits que mai. Així han quedat elsòrgans de representació dels treballadorsde l’Ajuntament de Barcelona, després de leseleccions sindicals del 7 d’abril. Amb 16 delegats,la Unió General de Treballadors (UGT) repeteixcom a primera força, tot i perdre quatre delegatsrespecte dels comicis del 2007, mentre que elsegon sindicat amb més representants és Comis -sions Obreres (CCOO), que n’ha obtingut 14. Entercer lloc se situa el Sindicat d’Agents de PoliciaLocal (SAPOL) que ha aconseguit passar de 2 a9 delegats, seguit de la CGT (7) i l’ASI (6).

El vot entre els bombersUn 54% de la plantilla de l’SPEIS vaparticipar en les eleccions sindicals.Els bombers van recolzar de maneramajoritària a CCOO, amb 196 vots(un 51,3% del total). La segona forçamés votada als parcs va ser la UGT,amb 109 sufragis (28,5%), mentreque l’ASI va obtenir 31 vots (8,1%), laCGT en va tenir 28 (7,3%) i 1 la CSIF-SUPL, a més de 17 vots en blanc. Lajornada electoral es va desenvoluparamb total normalitat i sense que s’hiproduïssin incidents remarcables.Donem l’enhorabona als 52 delegatsque han estat escollits per defensar,durant els propers quatre anys, les con - dicions laborals dels 10.500 treballa-dors de l’Ajunta ment de Barcelona. �

La paret dels caiguts llueixa l’aulari central de l’SPEISEls retrats dels bombers de Bar -celona morts en acte de serveija tenen nova ubicació: l’edificide formació del Parc de la ZonaFranca. Un emplaçament que com-pleix una doble virtut. D’una banda,és un punt per on, abans o després,hi passarà tot el personal operatiu.De l’altra, recorda als bombers la im -portància de comptar amb la màximaformació i de treballar amb els màximsestàndards de seguretat.

De Joan Klein (1877) a José Garrido(2010), la paret dels caiguts acull lesfotografies dels 30 bombers que hanperdut la vida en acte de servei alllarg de la nostra història. Durant mésde 70 anys, els retrats van estar ex po -sats a la biblioteca del Central. Ambla demolició del parc, però, es va cer-car un nou lloc per exposar-les, fetque s’ha apro fitat per crear un espaique homenatja a tots aquells que vanmorir mentre servien a Barcelona. �

Bona part del que succeeix enun districte passa –abans, du ranto després– per les mans de lase va Direcció de Serveis Tèc nics.Des d’unes obres a la via pública, a lainspecció de vivendes i locals, la con-cessió d’una llicència a un bar o unabotiga o l’autorització per construir unedifici. “Actuem a requeriment dels ciu -tadans, dels serveis municipals comBombers o Guàrdia Urbana, i del quedetecten els nostres inspectors”, ex pli -ca Esther Garcia, directora dels Serveisde Llicències i Espai Públic de Gràcia.

Quan Bombers intervé per un incen-di o una patologia que provoca danysa un edifici o al carrer, l’informe pos-terior va a parar als Serveis Tècnics.Els seus tècnics i inspectors són elsencarregats de valorar-ne les conse-qüències, de requerir als responsa-bles (privats o públics) que duguin aterme les reparacions necessàries ide supervisar que es compleixin.

El dia després del focEn Rafael Martín és un dels inspec-tors tècnics del Districte de Gràcia.

Avui ha anat a inspeccionar uns bai-xos del carrer de les Tres Senyo res, atocar de la plaça de la Virreina, que es

Un inspector tècnic del Districte de Gràcia avalual’estat d’una vivenda calcinada pel foc al carrer deLes Tres Senyores

Qui actua quan esretiren els bombers?

Els inspectors tècnics dedistricte avaluen qualsevoldany estructural que afectiun edifici o la via pública isupervisen que sigui reparatpels seus propietaris

L’SPEIS és un servei d’emergència: extingeix, res-cata o apuntala, emet el seu informe i es retira finsa nou avís. Després de cada intervenció, però, esposa en marxa un mecanisme perquè allò que unsinistre ha trastocat, torni a la normalitat. Aquestatasca té noms i cognoms: els dels inspectors delsServeis de Llicències i Espai Públic.

COS A COS

30

31

van cremar fa una setmana. “En casd’incendi, generalment l’informe quefan els tècnics de Bombers és moltcomplet i no cal que hi anem. Noméstornem a fer-hi una inspecció si és uncas molt complicat”, explica Martínez.EI d’avui és un d’aquests casos “com-plicats”, perquè no està clar quin vaser l’origen del foc. En Juan, el pro-pietari del pis, que tenia llogat, se’nlamenta mentre obre una porta migcarbonitzada per deixar entrar a l’ins-pector municipal.A dins tot està com ho va deixar elfoc. Com que es tracta d’un possibledelicte, el pis es considera una provapericial, i ha de ser el jutge qui dicta-mini quan es pot netejar. Aquí i allà,sota un mar de cendra, sobresurtenles restes ennegrides d’un aparell demúsica i l’estructura, metàl·lica i re car -golada, del que sembla un carro de lacompra. El fals sostre ha caigut qua-si del tot. L’inspector, amb cendra fins

Per les mans delsServeis Tècnics passen lesautoritzacions a la majoriad’activitats o projectes quees fan al seu districte

als turmells, anota a l’expedient delcas tots els detalls i pren fotografiesde les habitacions i de la façana: “Uncop hem fet la inspecció enviem alpropietari del pis un requeriment per-què dugui a terme les ac tuacions deneteja i de manteniment pertinents–explica–. També li comuniquem eltermini que té per fer-les, doncs caltenir en compte que poden haver-hiproblemes que afectin a la seguretatde l’immoble”.

Acció o sancióEls Serveis Tècnics no només propo-sen o autorit zen què es pot fer i coms’ha de fer, també supervisen que allòes faci cor rectament i en el terminifixat. I tenen potestat sancionadora.“Per exemple, si un veí de nuncia queel soroll del bar que té a sota de casano el deixa dormir o que les obresque està fent el veí li han produït unaesquerda a la paret, els nostres ins-pectors van a comprovar-ho. Si esconfirma, obren un expedient on re cu -llen les mesures que s’han d’aplicar”,explica la Lídia Casas, responsabled’Activitats, Medi Ambient i EspaiPúblic de Gràcia.En el cas de locals de pública con-currència, sovint es fan inspeccionsconjuntes entre els tècnics del dis-tricte, els de Prevenció de l’SPEIS iels de la Guàrdia Urbana. “General -ment som ben rebuts –asseguraCasas–. Els amos dels locals noposen mai problemes a les inspec-cions, però alguns particulars hi sónreticents i no volen obrir-nos la por-ta”. En aquests casos –els menys–,cal recórrer a una ordre judicial. �

Amb el vist-i-plau de l’SPEIS

La relació entre inspectors tècnics i bombers va més enllà de les intervencions.Per poder donar la llicència a un projecte de construcció d’un nou edifici, a uncanvi d’ús o a certes activitats, sovint es requereix l’informe previ de l’SPEISconforme compleixen tots els requisits tècnics. “Quan fem canvis importants ala via pública també acordem amb Bombers els car rers que es tallaran, l’am-plada mínima perquè passin els vehicles d’emergència, si es posen pilones ofitons –i els donem claus universals–, i el mateix fem amb els plans de mobili-tat”, explica Esther Garcia, directora dels Serveis de Llicències i Espai Públic.

Un inspector parla amb els veïns d’un bloc recentafectat per un incendi

32

LA NOSTRA GENT

“La flor representa la vida,que salven els bombers”De la mà i la imaginació de Roser Capdevila (Barcelona, 1939) ha sortitenguany la litografia de Bombers de Barcelona. La popular il·lustradora,coneguda per ser la mare de les històries de Les Tres Bessones, explica comva gestar el seu “regal” per als bombers.

La sèrie d’animació de Les TresBessones és la producció au -dio visual catalana més lucrativade tots els temps. Les històriesdels personatges creats per RoserCapdevila, convertides en sèrie dedibuixos animats l’any 1994, hanestat traduïdes a 35 llengües i les

veuen en més de 150 països, des deMèxic al Japó, Rússia o Itàlia (on haestat un autèntic èxit televisiu).No obstant, quan a la Roser Cap de -vila li van proposar crear una litogra-fia que servís com a regal de Nadalper a tots els bombers de la seva ciu-tat, no ho va dubtar ni un moment.

“Em van dir que havia de sortir reflec-tida Barcelona i els bombers”, recor-da. Amb aquestes úniques indica-cions com a punt de partida, es vaposar a barrinar. I de la seva ment alpinzell, va començar a sorgir unaTorre Agbar –“símbol de Barcelona ide l’aigua, l’element dels bombers”,explica– i una escala alta, molt alta,per on s’enfilen els bombers amb laseva mànega per regar, a dalt de tot,una flor. “La flor és la vida, que salvenels bombers amb la seva feina”, ensinterpreta Capdevila.

Dibuixant bombersAquesta litografia no ha estat, ni debon tros, la primera vegada queRoser Capdevila ha recorregut alsbombers en una de les seves obres.En la seva dilatada experiència coma il·lustradora de llibres de text esva fer un fart de dibuixar parcs ibombers, i més tard els va convertiren protagonistes de la seva sagamés popular: “Vaig fer sortir alsbombers en un conte de Les TresBessones que vaig fer per a l’ONGIntermón”, explica, tot recordant comva anar a visitar l’antic Parc Centraldel carrer Provença per agafar refe-rències i “inspirar-se”. “Els bomberssempre m’han provocat simpatia, iara més, que els conec personal-ment!”, se sincera la dibuixant. �

Roser Capdevila signa una de les seves litografiesdedicades per als bombers de Barcelona

Participa! Vols recomanar un llibre, una pel·lícula o un websobre el món bomberil? Estàs muntant un equip esportiu oorganitzant un viatge i vols animar als companys a participar-hi? Tens alguna anècdota de servei curiosa?No ho dubtis: el Calaix de sastre és el teu espai.Escriu-nos un correu-e a: fahrenheit451@bcn.cat

CALAIX DE SASTRE

33

Punt de lecturaSant Jordi ens ha deixat un any més diverses

novetats literàries amb regust bomberil. Totseguit te’n suggerim tres de ben interessants:

“Nena, posa’t guapa que arriben els americans!”

Des dels anys 50, la sisena flota de l’Armada Americana atracava a Barcelona i omplia LaRambla de joves mariners. “Prostitutes, comerciants, hotelers, sastres i taxistes; tots s’aprofita-ven d’aquella pluja de dòlars”, explica el periodista Xavier Theros, qui descriu les peripècies i eltrasbals que generaven els soldats en el seu llibre La Sisena Flota a Barcelona. Entreaquestes, el naufragi l’any 1977 d’una de les barcasses en què es traslladaven i on van morir51 mariners. Els granotes de Bombers van ser els primers en tirar-se a l’aigua per rescatar-los.

Fogons bomberils

La gastronomia i els bombers sempre han estat molt units. Mostra d’aquest maridatge és elreceptari que han publicat els companys madrilenys en col·laboració amb alguns dels millorsxefs del país com Carme Ruscalleda o Juan María Arzak. Que no se te apague elfuego combina suculentes receptes amb suggerents fotografies que faran pujar la tempera-tura de moltes cuines. Els beneficis serviran per finançar la seva participació als Jocs deNova York i per ajudar als nens amb paràlisi cerebral de la fundació Bertín Osborne.

L’atemptat que va canviar el món

La Torre Elevada. Al Qaeda y los orígenes del 11-S, ha estat qualificat com elmillor escrit sobre el que va succeir aquell 11 de setembre que va canviar-ho tot. Ara que es

compleixen 10 anys del fatídic atemptat, res millor que refrescar la memòria amb aquestamultipremiada crònica novel·lada de Lawrence Wright. Allunyada d’avorrits informes policials i

retalls de diaris, t’enganxarà de principi a fi.

L’instantActors al foc. Darren LynnBousman, director d’algunes deles pel·lícules més terrorífiquesdel cel·luloide (SAW II, III i IV), vacomptar amb la col·laboraciódels companys de la ZonaFranca per rodar el seu properllargmetratge: 11 11 11. Un pas-sadís devorat per les flames vaser l’escenari pel qual van desfi-lar durant hores els actors, espe-cialistes i tècnics, sota l’atentamirada dels bombers, que aguai-taven extintors en mà per inter-venir quan acabés l’escena. Foto:Enric Planas

Avui fa un any...El passat 26 de febrer, es vacomplir un any de la mort en actede servei del company JoséGarrido, qui va perdre la vidamentre intentava rescatar un nenque havia caigut dins d’una esta-ció transformadora a La Verneda.En record seu, desenes de com-panys, amics i familiars es vanreunir al peu del monument alsbombers caiguts, on van desco-brir la placa en homenatge albomber José Garrido que a partird’ara lluirà al Parc de Llevant.

34

ACTIVITATS

Torneig de Reisde tennis taula

El passat 4 de gener, 17 com-panys van participar en el Torneigde Reis de Tennis Taula, celebrat alParc de Vall d’Hebron. Després d’unafase prèvia que es va decidir per dife-rència de punts, van començar elsencreuaments de vuitens i quarts definal. Punts impossibles i intercanvisespectaculars van precedir la primerasemifinal, que va enfrontar a AlbertMontserrat amb Miquel Camós, el qualva resultar guanyador. La segonasemifinal van disputar-la els companysAlbert Gutiérrez i Alfons Quintana, quiva aconseguir vèncer en un tercer idefinitiu set d’infart. Els finalistes vanlluitar per la victòria en un duríssimpartit de cinc sets, que finalment vaendur-se Quintana. Des de l’organitza-ció volem agrair la bona resposta queha tingut aquesta competició i empla-cem la resta dels aficionats al tennistaula de Bombers a participar en futu-res edicions. �

Si encara no t’has iniciat en elmón del busseig i no coneixes lesmeravelles que ofereix aquest universparal·lel, ara és el moment de fer-ho! L’ACE organitza el curs de bussejadord’una estrella (B1E), que et permetràfer immersions de fins a 25 metres. El curs consta de cinc classes de teo-ria, de l’11 al 15 de juliol, quatre ses-sions pràctiques a la piscina del ClubEsportiu Mediterrani, de l’11 al 14, i uncap de setmana de pràctiques en marobert a la localitat gironina de Blanes,on posareu a prova la vostra perícia enel medi aquàtic. Tens fins al 30 de junyper inscriure’t, no ho deixis per a l’últimmoment! Informació i inscripcions a:sasbombersbcn@hotmail.com. �

Inicia’t en elsubmarinismeInicia’t en elsubmarinisme

WP&FG: Nova York esperareunir 20.000 esportistesSegur que ja fa mesos que et ronda pel cap la ciutat de Nova York:gratacels, grans avingudes, llums de neó i, sobretot, els Jocs Mun -dials de Policies i Bombers. Si ja comptes els dies que falten per unir-te als20.000 companys d’arreu del món que competiran del 26 d’agost al 5 desetembre, no et descuidis del més important: inscriure’t! Els World Police &Fire Games van obrir les llistes el passat 6 de gener i només durant la primerasetmana van apuntar-s’hi més de 3.000 atletes de 24 països diferents. Pensaque algunes de les disciplines tenen un límit de participants, així que no t’arris-quis a quedar-te’n fora i registra’t a: wpfg-ole.cpaf.org. Foto: Kaysha. �

35

Quatre efectius de Bombers, durant els treballs d’excarceració del conductor d’un camió de BCNeta que havia quedat atrapat en bolcar lateral-ment el vehicle, el passat 30 de març. Fotografia: Jordi Asín