MANIFEST DEL PAS DE LA URV 

CONSELL DE GOVERN 26‐04‐2012 

 

El  passat  23  de  febrer  els  treballadors  de  la URV  vam  intervenir  en  el  Consell  de Govern  per 

denunciar  s’ho  volien  carregar  tot:  vam  denunciar  que  estava  en  perill  el model  d’universitat 

social,  a  la  que  hi  pugui  accedir  tothom,  i  s’ha  acomplert.  Vam  denunciar  que  les  universitats 

s’havien  rendit  perquè  renunciaven  a  defensar  l’autonomia  universitària  i  els  seus  treballadors 

davant dels abusos  i excessos de  la Generalitat  i  s’ha acomplert.  I vam denunciar que  tenien  la 

intenció  d’aplicar  tot  el  paquet  de  retallades  i  també  s’ha  acomplert,  malgrat  que  aquestes 

retallades  arrabassen  uns  drets  socials  i  laborals  que  no  ens  havia  regalat  ningú,  sinó  que  els 

havíem aconseguit amb negociacions llargues i difícils, en les que vam haver de renunciar a moltes 

altres qüestions per  aconseguir el que  ara  tenim. Avui  tornem  a  ser  aquí perquè  la  situació és 

pitjor que fa tres mesos: malauradament us hem de dir, amb la tota la indignació continguda, que 

s’ha acomplert tot. Des d’aleshores ençà hi ha una novetat: el govern de  l’Estat ha presentat un 

projecte de llei de pressupostos, que retalla el finançament a la Generalitat, (tal com la Generalitat 

va retallar a    la URV)  i que envaeix  les competències de  la Generalitat (igual com s’envaeixen  les 

competències de  la Universitat).   Davant d’aquesta  situació,  la Generalitat, com a administració 

agraviada, ha corregut a anunciar que farà tot el que calgui per evitar aquesta injustícia i que, si és 

necessari,  arribarà  fins  al  Tribunal  Constitucional  per  evitar‐ho.  I  què  ha  fet  la  URV,  com  a 

administració també agraviada?, Aquí som els representants dels treballadors els qui   hem hagut 

de demanar al rector que denunciï les lleis de pressupostos i d’acompanyament de la Generalitat i 

ni tan sols no hem rebut resposta.  

 Avui estem pitjor que el passat 23 de febrer: en aquell moment parlàvem de previsions  i encara 

havia espai per als discursos amables  i  les bones  intencions que hem anat  sentint. Però aquest 

moment  ja ha passat: ara cal prendre decisions  i, sobretot, cal prendre partit. El mal  ja està  fet 

perquè  totes  les  lleis  estan  aprovades  i  s’ha  fet  més  evident  encara  que  són  injustes, 

desproporcionades  i esbiaixades perquè s’acarnissen especialment amb el PAS de  la universitat, 

que  rebem  una  retallada molt  superior  a  d’altres  treballadors  públics. Ara  cal  escollir:  estar  al 

costat  dels  que  retallen  ‐‐que,  de  vegades  es  passegen  “bajo  pal∙lio”  pels  nostres  campus,  de 

manera vergonyant‐‐, o defensar la universitat pública i els seus treballadors. I que s’hauria de fer 

per defensar  la universitat pública  i els seus treballadors? Es podria plantar cara, amb el cap ben 

alt, com han fet  les universitats públiques de Madrid, que davant d’una situació molt similar han 

decidit portar als tribunals a la Comunidad de Madrid de la Sra. Aguirre i, a més, han acordat amb 

els  sindicats  que  no  aplicaran  les mesures  de  retallada  fins  que  el  jutge  no  decideixi.  Això  a 

Catalunya era possible, i no s’ha fet perquè no ho han volgut fer.  I què més es podria fer? Si no es 

vol plantar  cara, aleshores  cal diseccionar  la  llei  i buscar  totes  les escletxes  legals possibles per 

aconseguir trobar  la  interpretació que sigui menys  lesiva pels treballadors de  la universitat. Això 

mateix s’ha fet amb d’altres normatives que eren perjudicials per a la universitat, com el decretazo 

Rajoy de desembre. Però en aquest cas això tampoc s’ha fet, i ara pretenen que ens creiem que la 

llei de pressupostos  i  la d’acompanyament són  les úniques  lleis que només es poden  interpretar 

d’una sola manera.   

A la URV, des dels inicis de la crisi a les universitats públiques, hem sentit que nosaltres no estem 

tan malament com les altres universitats perquè tenim una situació econòmica diferent, millor que 

les altres universitats, gràcies a la política d’austeritat, en la que tots (PAS i PDI) hi hem contribuït. 

En relació a les retallades del PAS, se’ns va dir que en allà on hi hagués discrecionalitat, a  la URV 

també hi hauria una solució diferenciada. En canvi, ara se’ns diu que no n’hi ha de discrecionalitat, 

que “así son las coses y así se las hemos contado”. Quan mirem a les altres universitats veiem que 

no estem ni un mil∙límetre millor que la resta, sinó ben al contrari, perquè la URV s’ha alineat amb 

les universitats amb criteris més restrictius.  

Els  representants  dels  treballadors  volem  recordar  que  la URV  que  coneixem  avui,  la  que  està 

orgullosa d’aparèixer en una posició destacada en  rànquings  i  indicadors,  l’hem  construït entre 

tots, amb un finançament i uns recursos que ja eren insuficients abans de les retallades. Els bons 

resultats de  la nostra universitat han estat possibles per  la qualitat,  la dedicació  i els esforços de 

tots els qui  formem part d’aquesta  institució, que hem treballat colze a colze en un clima social 

que afavoria la identificació amb la institució i el sentiment de pertinença. Ara tot això penja d’un 

fil perquè  les mesures són  injustes, desproporcionades  i esbiaixades,  i els criteris per aplicar‐les 

són parcials  i  restrictius. Evidentment,  tot això ha provocat un daltabaix en el clima social de  la 

URV i ha fet créixer, fins a nivells mai vistos, la indignació dels treballadors, i molt singularment del 

PAS. 

Hi ha companyes  i companys que pensen que aquest Consell de Govern  s’hauria d’acabar aquí, 

però  som majoria els que pensem que cal donar una opció a  l’esperança  i és per això que avui 

marxarem. Els representants dels treballadors sí hem fet la feina de diseccionar la llei per buscar‐

hi  les escletxes,  i  les hem  trobat.  I quan no hem  vist escletxes, hem proposat  alternatives que 

permeten una aplicació que compleix estrictament la legalitat però resulta molt menys lesiva pels 

treballadors.  

Ja ha passat el moment de les bones paraules i dels discursos amables. Ara cal prendre decisions i 

prendre partit perquè sabem que avui estem pitjor que el 23 de febrer però ningú sap on podem 

anar  a parar. Per  començar  a  revertir  aquesta  situació  és  imprescindible  adoptar  compromisos 

valents  que  demostrin  que  l’equip  de  govern  té  la  voluntat  de minimitzar  els  efectes  de  les 

retallades.  Sense  cap  concreció,  com  fins  ara, és  impossible  convèncer  a ningú de que  aquesta 

voluntat existeix. 

El PAS de la URV ens hem mobilitzat i volem deixar clar que la nostra primera opció és el diàleg i la 

negociació, però  també us hem de dir que  els  treballadors  i  treballadores de  la URV  seguirem 

defensant, amb totes  les eines al nostre abast,  la universitat que volem, una universitat pública, 

universal  i de qualitat  i  exigint  el manteniment de  tots els  llocs de  treball  i dels drets  socials  i 

laborals.