26 d’octubre de 2011: Manifest Com sabeu, per l’any 2011 la Generalitat de Catalunya ha decidit retallar el pressupost de les universitats públiques en un 16% i ha reduït el seu finançament en més de 144 milions d’euros. Aquesta reducció és dramàtica per a les universitats i compromet seriosament la seva capacitat per complir la funció bàsica d’oferir el servei públic d’educació superior. La URV, malgrat que partia d’una situació sense dèficit, ha de retallar el seu pressupost en 13 milions d’euros. El Pla d’Actuació Econòmica, que dóna forma a la retallada, presenta un horitzó desolador: per a l’any 2013 està previst reduir 4 milions i mig d’euros en el capítol de personal i això representa acomiadar o no renovar a 450 professors o a més de 150 PAS. Si tot això no fos prou esgarrifós, en els últims dies estem sentint en els mitjans de comunicació que la Generalitat prepara una altra retallada addicional per l’any 2012, que representarà, sens dubte, l’agreujament d’una situació que ja és gravíssima. Les retallades que estem patint són injustes perquè estan desmantellant els serveis públics i, al fer-ho, estan fent pagar la crisi a tots aquells que no l’hem provocat. Hem de tornar a repetir que aquestes retallades no són inevitables, no són una sequera o una riuada, que només podem encaixar amb resignació. Aquestes retallades són una opció política que ha pres conscientment el Govern del nostre país: les dificultats pressupostàries es poden solucionar retallant despesa o ampliant els ingressos, i tots sabem que aquest país té un greu problema de frau fiscal i que hi ha grans fortunes que no contribueixen com ho haurien de fer. També hem de dir que a les universitats la retallada és doblement injusta perquè, en realitat, la nostra retallada va començar fa cinc anys, quan el Govern de la Generalitat va començar a incomplir, any rere any, els plans de finançament de les universitats als que s’havia compromès. És per això que la retallada d’enguany plou sobre mullat i és la gota que fa vessar el vas: fins ara, les universitats havíem compensat les mancances amb els sobreesforços de tots els que fem la universitat cada dia i havíem aconseguit bons resultats. Ara, tota aquesta feina i tots aquests esforços se n’han anat en orris per unes retallades dues vegades injustes.

L'estratègia és clara: es tracta d’escanyar les universitats públiques, fer córrer la brama de que estan mal gestionades, i quan la situació sigui insostenible, intervenir, atacant l'autonomia universitària i les formes de govern democràtiques. I aquest és un punt clau, perquè, fins ara, la governança i l'autonomia universitària han estat un fre a la mercantilització. La universitat pública és, des de fa anys, un objectiu del mercat. I des de les universitats, què s’hi pot fer? Haguéssim volgut que els rectors i els òrgans de govern haguessin liderat un moviment d’oposició contundent per plantar cara a aquestes retallades, amb el suport de tota la comunitat universitària, com han fet a la Universidad de Castilla-La Mancha o a la Universidad Complutense de Madrid, on han arribat a denunciar davant els tribunals les retallades de finançament del seu govern. En canvi, a les universitats públiques catalanes, la resposta dels equips de govern ha estat tèbia i més aviat resignada: s’han limitat a fer de corretja de transmissió i a planificar la tisorada a cada universitat. Cal que defensem la universitat com a servei públic fonamental –com la sanitat, els serveis sociosanitaris i l’educació bàsica-, respectant els seus principis d’autonomia, llibertat, democràcia, justícia, igualtat i no-discriminació, independència i pluralitat. La comunitat universitària, i en especial els òrgans de govern de la Universitat, tenen la responsabilitat de donar plena efectivitat a aquests principis. La universitat pública ha de jugar un paper central en el canvi social i de model productiu i ser motor del creixement econòmic del nostre país, i per això ha de seguir millorant la producció científica i la formació dels ciutadans. No ens podem permetre recular. CCOO, UGT i PASI fem una crida pública a oposar-se i plantar cara aquestes retallades perquè no són un fet inevitable sinó una decisió política que ha de ser combatuda frontalment. Els intents de fer recaure les retallades de la Generalitat sobre els treballadors i treballadores –mitjançant acomiadaments, no renovacions de contractes i retallada de drets laborals- i sobre els estudiants –mitjançant l’increment incontrolat de taxes i preus per serveis- és un factor d’enfrontament intern que arriba en el pitjor moment possible. Per nosaltres, la defensa d’un servei públic de qualitat i de tots els llocs de treball és un compromís irrenunciable. No podem permetre que acabin sent els treballadors i els serveis públics els qui paguem aquesta crisi. És per això que, des d’avui mateix, convocarem a la comunitat universitària a mobilitzar-se i portarem la nostra indignació a tots els fòrums que calgui per evitar el desmantellament d’una universitat pública de qualitat, que hem construït entre tots, amb molt d’esforç, rigor i professionalitat. CCOO, UGT i PASI