LA CANÇÓ QUE MAI S’ACABAEm va dir: “sigues valent”Em va deixar al descobertNo té lletra ni té nom

La freqüència d’un sol besM’ha emboirat l’entenimentLa sensació que ja no morNo té lletra ni té nom

Para el mónLa cançó que mai s’acaba

Ara que puc respirarHe de viure amb el teu cantSense lletra i sense nomUna sensació que ja no mor

MAIMAIOFICIAL.BANDCAMP.COMWWW.ARAMAIMAI.COM

QUATREHe mirat enrereHe pensat en ellesPenes que asfalten el camí

La vida senceraConeguent la feraQue s’amaga dins de mi

Sense coordenadesVolen sense alesQuatre ànimes errants

Naixen de la llumViuen entre fumEls punts cardinals trobats

La fortalesa del caminarDels passos que han deixat d’esperarContinuem avantA pesar del desencantLes mans es fonenLes idees es creenDonen forma als nostres somnis

FILIBUSTERSLlàgrimes i plors d’argent

Que se’n van i tornen tard a casaLes ciutats plenes de gent

Poc a poc es va movent la massa

Silencis que són nostratsI pistoles plenes d’aigua

Cementeris plens de fangQue recorden crits secs d’a trenc d’alba

Hui senzillament explota totI no s’ha fet de dia encaraNomés queda cridar fort

Naix la llum mentre el món s’apaga

Boira, sang, filibustersOlor a camp cremat i a farsaLes presons plenes de gent

I les aules buides per la vaga

Que se’n baja eixe malsonCridem-li a la cara

Que hui hem convertit la porEn la nostra fada

I quan pense en ellaMire aquella estrelaSé que està amb mi

D’alguna manera

MAIMAIOFICIAL.BANDCAMP.COMWWW.ARAMAIMAI.COM

TORNARCom l’homeQue prega pel seu demàAls altars d’una escèptica ciutatS’encomana al no resNomés sent la seua veu

Des dels metrosDes dels cors de la gentLes tempestes són el nostre farUn calfred que va ensorrant cimentsLa força necessària per tornar,Tornar a començar

Com ella,Que dispara primerI pregunta després.Se la veu tremolar.Sola, a l’espill,Recorre el laberintI no sap com tornar.

SENYORAUna remor constant

Em manté despertNo he de justificarRes del que he fet.

En la història més absurdaHem acabat tan mal.

Va ser per protegir-teDels nostres gegants.

On acaba este camí, senyoraCrec que ens hem perdut

I recordes, fins i tot enyoresI no saps, però perdona

Tot va ser per tu.

Tot el que vaig fer,L’incendi i aquell tret

Les ganes de volarI els somnis aparcatsBitllets a Notre Dame

I haver-te de deixar.

No he deixat ni un momentDe pensar en tornar.

MAIMAIOFICIAL.BANDCAMP.COMWWW.ARAMAIMAI.COM

INVENCIBLESNotes i acords formen les estrelesOmplen el cel que portem a dinsEl secret s’amaga a les butxaquesD’una musa que fa temps va fugir.

No hi ha present que no encenga miradesNo queden buits al nostre demàLa lluna als ulls viu entre riallesSap que esta nit la traurem a ballar

Hem parat tots els rellotgesMentre esgotem els carrersHem aprés a seduir el temps

Somnis cremen a deshoraEntre centelleigs d’argentQue ens enlairen cap al cel obert

Hem despertat el desig de l’auroraL’hem deixada entre llençols de lloguerUn bes sobtat que congela l’escenaI et fa recordar aquell últim vers.

MAIMAIOFICIAL.BANDCAMP.COMWWW.ARAMAIMAI.COM