m lees - xtec.cat · mantenida por la dictadura de trujillo, aca-bó por estancar la economía...
TRANSCRIPT
MALeeSpedagògiques
Informació païsosm o n i t o r / a
La República se encuentra situada en lazona tropical, entre los 18 a los 20º de lati-tud norte. Esta pequeña nación enclavadaentre el mar caribe al sur y el Océano At-lántico al norte.
La superficie total sobre la que se extiendees de 48.730 kilómetros cuadrados de los72.527 km2. Que comparte con Haití. Ladistancias entre unas tierras y otras provocaque se trate de una comunidad muy cerca-na. La República Dominicana concretamen-te se encuentra a una distancia de 75 kiló-metros de Cuba, a unos 150 kilómetros deJamaica y a 90 de la isla de Puerto Rico dela que está separada por el canal de laMona. En lo que respecta a las costas delos países más próximo del continente, hayque mencionar que 800 kilómetros separana la ” Hispaniola “de Venezuela y poco másde 1000 de Panamá.
La República Dominicana es la segunda delas Grandes Antillas después de la isla deCuba y sus dimensiones máximas son de390km, desde Lajas a Punta de Aguas (oes-te-este) y desde 265 km, desde CaboIsabela a Cabo Beata (norte-sur). Casi 1500km, de costas configuran el perímetro de laRepública Dominicana, al que se sumanalgunas islas y cayos.
La frontera que separa la República Domini-cana de Haití es simplemente política alcarecer de accidentes geográficos.
ON ESTÀ SITUAT?
R e p ú b l i c a D o m i n i c a n a : 1
República Dominicana
Numància, 149-15108029 BarcelonaTel. 934 100 100Fax 934 196 268
FUNDACIÓ PERE TARRÉSMoviment de Centres
d’Esplais Cristians
POLITICALa República Dominicana es un estadounitario con régimen presidentalista. Se-gún la promulgada en noviembre de1966, el poder ejecutivo lo ejerce duran-te el periodo de cuatro años un presiden-te actualmente Leoner Fernández, el con-greso es el titular el poder legislativo yestá integrado por el Senado y la cámarade Diputado. El gobierno dominicanoestá dividido en tres poderes: ejecutivo,legislativo y judicial.
FUENTES DE RIQUEZALa agricultura es la principal fuente deriqueza de la República Dominicana. En1974 la superficie cultivada cubría el20,4% del total la destinada a pastos per-manentes, el 29,7% y la forestal el 22,6%.
El principal producto agrícola es la cañade azúcar acompañado de otros produc-tos básicos que junto a la caña de azúcar,se destinan a la exportación como son elCafé, el cacao y el tabaco.
Para el consumo interno se producenfrijoles, arroz, maíz, plátanos, yuca, pata-tas, Etc.
La ganadería es una actividad importante,las cabañas más numerosas son la vacunay la porcina.
La explotación forestal proporciona ma-dera de pino, cedro, roble y capá.
La minería explota productores de bauxita(es uno de los mayores productores deAmérica Latina), níquel, hierro, cobre, oro,sal, yeso, mármol manganeso, molibdeno,y fosfatos. La industria, aún en fase dedesarrollo, se dedica al tratamiento deproductos agrícolas y materias primas.
DESARROLLO DE LA ECONOMÍALa economía dominicana se ha visto profun-damente afectada por el dominio tradicio-nal que han ejercido sobre ella lo capitalesestadounidenses y canadienses. La políticade sumisión a los intereses extranjeros,mantenida por la dictadura de Trujillo, aca-bó por estancar la economía dominicana yla incapacitó para superar el profundo nivelde subdesarrollo que todavía vive.
La agricultura ocupa en la actualidad al34,9% de la población activa. Los camposde caña han sido el principal recurso eco-nómico del país, pero en los últimos años elgobierno ha potenciado un programaagropecuario destinado a promover el cul-tivo de otros productos con el fin de diver-sificar las exportaciones y eliminar el riesgoque supone el monocultivo del azúcar.
El turismo es la base de la nueva estructuraeconómica que el gobierno dominicanoquiere potenciar. En los últimos años, losingresos de este sector han superado a losproducidos por la caña de azúcar, el café,el cacao, el tabaco, los plátanos y loscacahuetes. Sin embargo, la falta de atrac-tivos monumentales ha desarrollado el turis-mo sólo en algunos punto de playa comoSanto Domingo, Punta Cana y la Romana.
El escaso desarrollo de la economía sitúa ala República dominicana entre los paísescon mayor nivel paro (35%), lo que generaun gran flujo migratorio hacia EE.UU. Enbusca del sueño americano. O a otros paí-ses europeos en busca de mejor suerte.
Para una población que mayoritariamentevive en la pobreza, el visado es la puertade entrada a un supuesto paraíso terrenal.Como ocurre en muchos países latinoameri-canos, la República Dominicana presenta
MALeeSpedagògiques
Informació païsosm o n i t o r / a
profundos contraste sociales y la riqueza yla pobreza conviven codo con codo: el13% de la población acapara el 50% de lariqueza del país.
Se calcula que un millón de dominicanosvive y trabaja en el exterior: los hombres seencaminan a EE.UU. y las mujeres a España,donde terminan de domésticas, en el peorde los casos, atrapadas en las redes deprostitución.
Resulta paradójico que mientras los domini-canos buscan su sueño en EE.UU. Loshaitianos buscan el suyo en la RepúblicaDominicana. Los haitianos cruzan de manerailegal la frontera dominicana para emplearseen los campos de caña donde trabajan encondiciones durísimas de sol a sol.
DATOS ESTADISTICOSSuperficie 48.442 km2
Población 7.803.000 hab
Densidad 161,1 hab/ km2
Clima Tropical
Tasa de natalidad 25,7%
Tasa de mortalidad 6,4 %
Grupos étnicos mestizos (70%)
Blancos (15%)
Negros (15%)
Lengua hablada Castellano
Religión católica (92%)
Protestantes (3%)
Otras (5%)
Producto nacional bruto
8.043 millones de dólares
Renta per cápita 1.080 dólares
SISTEMA DE CREENCIAS:Religión, Ritos, Costumbres
En la república Dominicana la religión ofi-cial es la católica, pero la mezcla desde lallegada de los españoles a la isla pasandopor la llegada de esclavos africanos hanconvertido a la isla en una mezcla de dife-rente religiones y creencias. Dentro denuestras costumbres podemos encontrarraíces españolas, africanas e indígenas.La idiosincrasia del pueblo dominicano esfruto de la mezcla de ésta tres culturasque han aportado sus principales rasgos yelementos del folclore. La indígena o taína,la española y la africana, han modelado lamanera de ser y pensar de los dominicanos.
La cultura indígena ha aportado formas deconducta propias del Caribe, como la indo-lencia ante el paso del tiempo, sistema decultivo como el Conuco o la huerta taína,platos, comidas, utensilios de la casa,como bebidas y un vocabulario propio deesta cultura.
R e p ú b l i c a D o m i n i c a n a : 2
Numància, 149-15108029 BarcelonaTel. 934 100 100Fax 934 196 268
FUNDACIÓ PERE TARRÉSMoviment de Centres
d’Esplais Cristians
La cultura española aportó el cultivo de lacaña de azúcar y el café, la división admi-nistrativa del territorio en municipios elmodelo urbano y artístico de las ciuda-des, los cabildos, el sistema jurídico, lareligión católica, el idioma, la poesía po-pular, los refranes, los cuentos y otrasformas de expresiones culturales, la músi-ca, el baile de corte y diversas artesaníasdesconocidas en la isla.
Los negros africanos aportaron elementoscomo la magia, la sensualidad en la vidacotidiana, el lenguaje corporal, mímico yanomatopéyico, el uso de especias en laalimentación el trabajo colectivo en elcampo.
Diversos aspectos de la magia contami-nante relacionada con los ritos de naci-mientos, enfermedad, pubertad, matrimo-nio y muerto, el empleo de colores parapintar las fachadas de las viviendas, elmobiliario, la vestimentas, la música coninstrumentos de percusión y el baile.
Además de ésta tres culturas, que confi-guran la idiosincrasia del pueblo domini-cano, también han hecho aportacioneslos diferentes pueblos que arribaron a lascostas dominicanos desde franceses,holandeses, ingleses, portugueses, negrosmetodista de EE.UU. turcos, chinos, japo-neses, italianos y hungaros.
FESTIVIDADES Y CELEBRACIONESLa mayor parte de las fiestas y festividadesde la República Dominicana están relacio-nadas con los santos patronos de las ciuda-des y pueblos y tienen un marcado carác-ter religioso.
Las principales fiestas del país son el Carna-val que se celebra junto al día de la inde-pendencia nacional, fiesta impuesta porlos españoles, el Fest6ival del Merengue,en muchos pueblos se celebra el Gagá quees parte de los ritos y creencias del pueblohaitiano.
ARTEManifestaciones artísticas más populares.
La música popular dominicana de origentaíno fue sustituida por las aportacioneshispánicas: fandango, fandanguillo, roman-ces y villancicos y por la música popular delos esclavos negros.
Las manifestaciones populares de la músicason: el merengue, la mangulina, el soncubano, la bachata, esto con sus instrumen-tos como la tambora, la güira, el violín, elpandero , el acordeón.
El teatro, la pintura, la poesía como unaforma de expresión y manifestación dealegría, tristeza e incorformidad a muchasde los problemas y males que aquejan alpaís.
MALeeSpedagògiques
Informació païsosm o n i t o r / a
LA FAMILIAComo entender y explicar el comporta-miento de la familia de un pías donde lamayoría de sus habitantes son pobre ytienen que emigrar en busca de mejor vida.Donde cada día es bombardeado con lateoría de que para estar bien a que salir deél. Donde la solución de los problemas es ”buscar visa para un sueño”.
Las carencias en el orden material y espiri-tual repercutan en la familia; generandouna familia de la pobreza y al interior deella, individuos con roles diferenciados,violentos, autoritarios, machista y sexistas,egoísta, atrapados y atrapadas en la bús-queda de soluciones individuales.
Donde podemos encontrar varios tipos defamilias, La familia tradicional, padre, madree hijos. Hasta familia compuesta por la ma-dres como jefe de familia e hijos, madresolteras adolescente, padres e hijos, abue-los y nietos, familia numerosas reconstruida,familia con ausencia de los padres por lar-go períodos, Analfabetismo y/o baja esco-laridad de los padres. Y enorme presenciadel autoritarismo y la violencia.
Si esta situación tiene validez en el ámbitonacional se hace más patético en el ámbitode los pueblos y bateyes.
Las mujeres juegan un papel importantísimoya que son la que llevan la mayor responsa-bilidad de la casa, son las encargadas dehacer todo, de educar a los hijos, velar porello, sin ninguna libertad para recrearse,salir, trabajar, solo cuando el marido o jefede la familia si lo hay se lo ordena.
La mujer es maltratada en todo los sentidosde las palabras ya que es un pueblo ma-
chista, donde el hombre tiene toda liber-tad de expresión, de recrearse y la mujersólo la que este le permite, donde primeroestá el marido, los hijos y luego ella. Esto esigual a la hora de sentarse en la mesa a co-mer, la hora de ir al médico, de vestir etc.
EL TRABAJOEn un país donde el analfabetismo, la bajaescolaridad, se calcula que un millón y me-dio de dominicanos trabaja en exterior. Don-de las ofertas de empleos cada vez es me-nor que las demandas, en la Rep. Dom. Nohay políticas de empleo para jóvenes quetienen que dejar los estudios porque no loqueda otro remedio que trabajar, pero mu-cho menos hay una oferta de empleo paramujeres y estudiantes, podemos encontrarun médico haciendo de chofer de transpor-te público y a un maestro ganando un suel-do que no le alcanza para cubrir ni la mitadde sus necesidades básicas.
Las mujeres se van a trabajar en zonas fran-cas y como domesticas Y los hombres depaleta en las ciudad y por desgracias losniños vendiendo dulces, limpiando zapa-tos y las niñas se quedan en las casas cui-dando de los más pequeños y encargándo-se de los quehaceres doméstico.
R e p ú b l i c a D o m i n i c a n a : 3
Numància, 149-15108029 BarcelonaTel. 934 100 100Fax 934 196 268
FUNDACIÓ PERE TARRÉSMoviment de Centres
d’Esplais Cristians
LA SALUDLa insalubridad del país es otro de susgrandes problemas, los hospitales estánen muy mal estado y el material médicocomo las medicinas sólo pueden ser al-canzada por lo que tienen “más suerte”.
La gente prefiere automedicarse ante deir a un hospital, hay una alta taza de mor-talidad en los niños por diarreas, vómitos yenfermedades que otros países ya handesaparecidos por completo.
Pero poco a poco las cosas van mejoran-do y se está logrando una organizaciónsanitaria, con centros rurales donde todoslos días va un médico general, con cam-paña de vacunación contra los principa-les virus, como la tuberculosis, tosferina,polio, y enfermedades como el tétanoque era una de las causas principales demuerte en la mujer.
LA EDUCACIONEl estado proporciona educación primariaa todos los niños entre 6 a 12 años conexcepción de aquellos que viven en zonasdonde no hay escuelas, la escolarización esobligatoria y gratuita en las escuelas públi-cas, pese a ello solo un 70% por cierto delos niños están escolarizados.
La educación secundaria se imparte en losliceos, escuelas rurales y escuela de comer-cios, artes y oficios, El liceo costa de 4cursos de los cuales los tres primero son deenseñanzas general y el último, de espe-cialización con miras a continuar los estu-dios en la educación superior.
La enseñanza superior se imparte en laUniversidad de Santo Domingo de AquinoQue es la universidad pública.Actualmente se imparte educación prima-ria y secundaria aun millón y medio dealumnos, no obstante, los altos índices depoblación juvenil hacen que el Estado nopueda atender, debido a las altas inversio-nes que para ello se necesitan, a muchosjóvenes y niños del medio rural. Así, puedehablarse de más de un millón de analfabe-tos estructurales (personas que no sabenleer ni escribir), y de otros números seme-jantes de analfabeto funcionales (personasque saben leer y escribir pero no sabenmanejar conceptos).
Sin embargo, los esfuerzos de los gobier-nos son grandes y la situación a mejoradosustancialmente en los últimos años: unacuarta parte de los jóvenes dominicanosacuden con regularidad a la universidad olos centros de formación técnica. Esta cifraes elevada si se comparan con los índicesdel año 1965, cuando sólo el 2% de losjóvenes accedían a estudios superiores.
MALeeSpedagògiques
Informació païsosm o n i t o r / a
ON ESTÀ SITUAT?
Limita a l’oest i al nord-oest amb el Pakistan,al nord amb la Xina i el Nepal, al nord-estamb Bhutan i a l’est amb Bangladesh iBirmània. La capital és Nova Delhi.
L’agricultura, base de l’economia, ocupaamb la resta del sector primari, els dosterços de la població activa i contribueixen prop d’un 30% al producte interior brut. Els conreus ocupen més de la meitat de lasuperfície total, les pastures no arriben al4% i el bosc, més d’una cinquena part, laresta és improductiva. El percentatge de laterra regada s’acosta al 43% dels conreus;més de 2/3 de la terra de conreu sóndedicats als cereals, dels quals el de l’arròsés el més estès, conreat principalment albaix Ganges, al litoral i a Assam. Tambégaudeix de recursos miners : carbó,produït en una àrea que s’estén des deRañiganj (Bengala occidental) a jharia iSokero (Bihar), i el Madhya pradesh, ambles terceres reserves d’hulla del món.
Les comunicacions són insuficients, malgratl’existència de la quarta xarxa del món devies fèrries, 1.675.000 Km de carreteres i19810 Km de vies navegables, centradesen els rius Ganges i afluents, Brahamaputra,Godavari i Krishna.
El ràpid creixement de la població durantel segle XX planteja greus problemes de tottipus. El fort creixement és causat per l’altataxa de natalitat, que això no obstant,disminueix progressivament, com també hofa la mortalitat. Un altre aspecte importantés la brevetat de la vida. Tanmateix, elprogrés assolit és considerable, gràcies al’adopció de mesures profilàctiques contrales epidèmies i a la intensificació de lesactivitats d’assistència. Els darrers anys,amb el gran augment de la població ésrural. Els darrers anys amb el gran augmentde la població, ha estat incrementada la
Í n d i a : 1
Índia
Numància, 149-15108029 BarcelonaTel. 934 100 100Fax 934 196 268
FUNDACIÓ PERE TARRÉSMoviment de Centres
d’Esplais Cristians
urbanització. Les ciutats més importantssón Nova Delhi, Calcuta, Delhi, Bombai,Madras, Benarés, etc. les concentracionsde gent més fortes són a Bengala, la valldel Ganges i kerala. La distribució ètnicaplanteja problemes difícils de resoldre,car les diverses races que han poblatl’índia durant la història no s’han fosentre elles, sinó que han portat a termeuna sedimentació lenta, que deixarelativament inalterables certescaracterístiques racials i lingüístiques lesquals impedeixen la uniformitat culturali espiritual. L’idioma oficial és el hindi,parlat aproximadament per un 30% dela població, l’anglès hi é molt difós.
El 26 de gener de 1950 l’Índiaesdevingué una república federal. Lapolítica exterior tendí a aglutinar, enfront del bloc soviètic i del bloc occi-dental, un tercer bloc, format pelspaïsos africans i asiàtics en camí dedesenvolupament. Els conflictesfronteres amb la Xina i amb Pakistan i lesinsuficiències de l’economia van fer ques’abandonés el neutralisme actiu i lespretensions de guiatge del Tercer món.Quan a la política interna, la reordenacióterritorial i el desenvolupament de lesforces productives foren els objectiusprincipals.
L’índia prengué partit, el 1971, pelPakistan oriental, que lluitava per la sevaindependència. El 1975 el país s’annexàl’estat associat de Sikkim i la primeraministre Indira Gandhi fou declaradaculpable de frau en les eleccions del1971, però no dimití sinó que declaràl’estat d’emergència, la qual cosa lipermeté de detenir centenars de
polítics de l’oposició i d’establir una censu-ra estricta arreu del país. El 1977 el janattaParty guanyà unes eleccions i el seu líderesdevingué primer ministre. El mateix anyhom signà un acord amb Bangladesh sobrela divisió de les aigües del Ganges.
Altrament Indira Gandhi es convertí líderd’un nou partit polític , el qual s’imposà enles eleccions del 1980. Novament primeraministre, Indira Gandhi s’encarà amb greusdificultats econòmiques i socials. Gandhiresultà morta en l’atemptat comès al 1984per tres membres sikhs a tenir un estatcomès el 1984, per la demanda dels sikhsde la seva guàrdia personal i fou succeïdacom a primer ministre pel seu fill rajivGandhi. Convocades eleccions legislativesanticipades, obtingué una gran majoria elpartit del Congrés i restà confirmat en elcàrrec de primer ministre R. Gandhi, el quall’any 1986 patí un atemptat frustrat.
MALeeSpedagògiques
Informació païsosm o n i t o r / a
L’ambient:El país està obert a les influènciesoceàniques per una extensa costa de 800km. Al Marroc Oriental, molt muntanyós(serralades de l’Atles i el Rif) viuen elsberebers nòmades. A les planes ques’extenen al peu de les muntanyes, es culti-ven cítrics, llegums i cereals. A la part occi-dental, a la zona escarpada de lesmuntanyes de l’Atles, el Gran Atles i l’Anti-Atles, és una zona ramadera, i rica enfosfats, zenc i plom.
ON ESTÀ SITUAT?
L’erosió del sòl és el resultat de diversosfactors, incloent-hi l’expansió de lesgranges a les àrees marginals, lasobreexplotació dels camps de pastoreigper l’excés d’animals i la destrucció de lavegetació per l’obtenció de llenya. S’hanemprès alguns esforços per tal de revertiraquest procés, fonamentalment a través dela reforestació.
Marroc
M a r r o c : 1
Numància, 149-15108029 BarcelonaTel. 934 100 100Fax 934 196 268
FUNDACIÓ PERE TARRÉSMoviment de Centres
d’Esplais Cristians
La societat:• Poble: La major part de la població és
d’origen àrab (70%) i hi ha un 30% depoblació bereber
• Religió: La gran majoria de marroquinssón musulmans. Hi ha minories cristianesi jueves. Aquestes últimes, havien estatbastant nombroses, però a partir de1975 van disminuir considerablementcom a conseqüència de l’emigració.
• Idiomes: L’àrab és l’idioma oficial i és lallengua de la majoria. També es parlafrancès i el bereber.
• Partits polítics: Partit de laIndependència (Istiqlal), fundat el1943; la Unió Constitucional (UC), crea-da el 1983; Unió Socialista de ForcesPopulars (USFP, progressista); Unió Na-cional de Independents (RNI), modera-da; Movimento Popular, bereber; UnióNacional de Forces Populars (UNFP);Partit del Progrés i el Socialisme, comu-nista.
• Organitzacions socials: Unió Generaldels Treballadors Marroquins (UGTM),fundada el 1960 i orientada per elIstiqlal. Unió Marroquí del Treball, mo-derada, fundada el 1955. ConfederacióDemocràtica del Treball, fundada el1979 y orientada per la USFP d’ A.Buabid.
El Estado:• Nom oficial: Al Mamlaka al-Maghrebiya.• Divisió administrativa: 30 provincies i dos
municipis, Casablanca i Rabat.• Capital: Rabat, 1.220.000 hab. (1993).• Altres ciutats: Casablanca (Dar-el-Beida),
2.040.000 hab.; Marrakech, 1.517.000hab.; Fez, 565.000 hab. (1990).
• Govern: Hassan II, rei des de 1961.Abdellatif Filali, primer ministre des de1994. La reforma electoral de setembrede 1992 va atorgar més facultats alParlament. A les eleccions de juny de1993, els partits de l’oposició vanobtenir, per primera vegada, la majoria enel Parlamento. Els sectors islàmics radicalsvan ser exclosos de la votació.
• Festa nacional: 3 de març,Independència de França (1956).
• Forces armades: 195.000 efectius (1995).
MALeeSpedagògiques
Informació païsosm o n i t o r / a
ON ESTÀ SITUAT?
LA BAIXA CASAMANCE,EL SUD HUMIT DEL SENEGAL.
Senegal, com tots els països que estroben a la franja sud del desert delSàhara, s’està ressentint de la sequera i vaperdent progressivament la vegetació. Alsud prop de la frontera amb GuineaBissau, hi ha un dels grans rius quecreuen aquest país d’est a oest per des-embocar a l’oceà Atlàntic, el Casamance,que dóna nom a la regió més humida iplujosa de tot el Senegal.
La baixa Casamance és habitada per alsdiolàs, una ètnia que es va establir enaquesta zona fa segles. El seu origensembla que es troba en les tribus decaçadors de la veïna Guinea Bissau; unaaltra llegenda diu que els van fer venirdes del Sudan per via marítima, totcreuant el continent africà.
Les llegendes formen una part moltimportant de la cultura de les diferentsètnies que ocupen aquest país, ja quetradicionalment han desconegutl’escriptura i és oralment com s’ha anattransmetent la memòria històrica.
La llegenda del Senegal fou que quan elsprimers navegants europeus van desembar-car en la desembocadura del riu van pre-guntar per senyes als nadius que van trobarel nom d’aquest riu, i aquests, en seguiramb la mirada la direcció que assenyalavael dit dels estrangers, van veure la sevabarca a la vora del riu i van contestar: “ sunugal”, la nostra piragua.
La importància que té per aquestes gents latradició oral i l’acumulament personald’informació, és la causa que es tingui tande respecte i consideració als ancians, queevidentment són els han pogut acumularmés coneixements, i als griots (una de lesdiferents maneres de bruixots que es po-
SenegalS e n e g a l : 1
Numància, 149-15108029 BarcelonaTel. 934 100 100Fax 934 196 268
FUNDACIÓ PERE TARRÉSMoviment de Centres
d’Esplais Cristians
den trobar), una espècie de bibliotequescerebrals capaços de recordar infinitat dedates i fets concrets de la seva història.
Per poder comprendre una mica als diolàs iels seus costums no podem deixar de bandala seva religió, l’animisme, que ha sabut resis-tir les escomeses dels missioners catòlics iprotestants i les invasions mandigues queintentaven implantar a la força l’islam.
L’origen de l’animisme és probablement tanantic com el de l’espècie humana i sorgeixde la necessitat de donar una explicació afets i fenòmens naturals que en tempsancestrals es mostraven impermeables a lacomprensió dels primers homes. Per quècreix un arbre? On anem a parar desprésde morts i on érem abans de néixer?
La solució es va trobar adjudicant una ànimai una voluntat pròpia a tots els objectes i elséssers vius i un gran poder i un alt nivell deconeixement a les ànimes dels difunts.Inevitablement va sorgir la necessitat depredir i controlar els fenòmens naturals,desfermats per voluntats superiors, cosaque dóna pas al fetitxisme. Com poderconèixer a un grigrisen, un fabricantd’amulets, anomenats gris- gris.
Els principals ingressos dels diolàs provenende la pesca i del conreu d’arròs. La pesca,que es practica tant en el mar com en el riu,es continua realitzant a bord de granspiragües de fusta pintades de colorsllampants i propulsades per petits motors.
Els animals que hi ha al voltant del riu són:pelicans, marinets foscos, blauets, àguilespescadores i altres aus. Els cocodrilsabundants fa temps en la regió, ara ja handesaparegut. Més fauna és les mones,duiquers (petits antílops), mangostes,lleopards, búfals africans, serps verinoses
(cobres i mambes)...
ECONOMIACultius d’arròs i de cacauets, coml’explotació de fusta.El peix s’ha introduït a la seva alimentació. Lacarn només es consumeix en momentsimportants de la vida del poblat.Hi ha molt poc comerç, perquè per raonsde sang els diolàs no poden tenir comerçosja que ho havien de compartir tot amb elsseus. Es fan trueques amb l’altra gent,perquè l’arròs no dóna masses excedents.
El cicle de la vida segueix el cicle de l’arròs.
LA MONEDAFranc CFA (comunitat francòfona africana)però accepten sense cap problema els
francs francesos.
L’IDIOMACada ètnia té un idioma propi. L’idioma mésentès i que es parla a Dakar és el wolof. Elfrancès té la categoria de llengua oficial i elparlen tots els joves i força gent gran.La tradició oral és molt i molt important: notenen cap tipus d’escriptura. Els seuspuntals culturals són la paraula i la música. Ientre elles, la parula destaca com atransmissora de tots els valors. Nit rera nit, acada cabana, a cada poblat, hi ha tertúlieson la parla és l’eix central, diàlegs on lesdones tenen un paper molt important, soleso amb la comunitat.
La dona està molt valorada per la fertilitat, elrespecte, la maternitat i l’arrelament a laterra. Dins de la família hi ha diferents rols ihi ha diferències entre els gèneres, però ésacceptat per la tradició. En les llars, semprehi ha la porta oberta i es comparteix tot, sihi ha alguna mena de perill tenen elsamulets que els defensaran.
Hi ha el costum de posar un sobrenom, éssempre en positiu i expressa com ets o
alguna cosa que hagi fet la persona.
MALeeSpedagògiques
Informació païsosm o n i t o r / a
L’Ambient
El relleu divideix el país en tres gransregions: la Xina asiàtica central (Mongoliainterior, Sin Kiang y el Tibet) de mesetesaltes, gelades durant l’hivern i cobertesd’estepes i prats a l’estiu. La Xina del nord,on s’extenen les grans esplanades deManchuria i Huang-Ho amb gransplantacions de blat, civada, soja i cotó; aixícom jaciments de carbó i ferro (Manchuriaés la principal regió metal·lúrgica del país).La Xina meridional és una regió de turons,travessada pels rius Yangtse Kiangy i Si-Kiang: amb clima monzónic, càlid i humit.El país té grans recursos minerals: carbó,petroli, ferro i metalls no feroços. L’ús delcarbó com a principal font d’energiaprodueix pluja àcida, contaminació i gransemissions de CO2 . Menys del 13% de lasuperfície total està coberta per boscos.
ON ESTÀ SITUAT?
Xina
X i n a : 1
Numància, 149-15108029 BarcelonaTel. 934 100 100Fax 934 196 268
FUNDACIÓ PERE TARRÉSMoviment de Centres
d’Esplais Cristians
La societat
Conviuen 56 nacionalitats oficialmentreconegudes com a tals. La mes nombrosasón els hans, aquests treballenl’agricultura i tenen un calendari propi.
La religió es conjunta d’elements delbudisme, entrellaçats amb el taoisme, elconfusionisme (que és un codi moral, nouna religió) i altres ritus i creencespopulars constitueixen el que es podriaanomenar la “religió” predominant. Laprincipal religió formal és el budisme. Hiha minories musulmanes i cristianes.
L’idioma és el xinès (oficial) que és unamodernització del mandarí del nord. A laresta del territori existeixen variants, deles quals la més extensa és el cantonès, alsud. Les minories ètniques utilitzen lesseves pròpies llengües.
El partit comunista de Xina és el nuclidirigent de tot el poble, així ho estableixla constitució. Altres organitzacionsmenors participen a la vida política, entreelles el partit democràtic d’obrers icamperols de la Xina, el comitèrevolucionari del Kuomintang i una lligaper l’autogovern de Taiwan democràtica.