luz en mi sendero argia nire bidean llum al meu camí luz ... · si agafe el camí del mig, puc...

61
www.luzdelapaz.org Luz de la Paz de Belén | Diciembre 2015 · Beleneko Bakearen Argia | Abendua 2015 Llum de la Pau de Betlem | Desembre 2015 · Luz da Paz de Belén | Nadal 2015 Lluz de la Paz de Belén | Avientu 2015 Construir un Mundo Mejor Luz en mi sendero Argia nire bidean Llum al meu camí Luz no meu vieiro Lluz na mio sienda

Upload: others

Post on 08-Sep-2019

4 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

www.luzdelapaz.org

Luz

de

la P

az d

e B

elén

| D

icie

mb

re 2

015 ·

Bel

enek

o B

akea

ren

Arg

ia |

Ab

end

ua

2015

Ll

um

de

la P

au d

e B

etle

m |

Des

emb

re 2

015 · L

uz

da

Paz

de

Bel

én |

Nad

al 2

015

Llu

z d

e la

Paz

de

Bel

én |

Avi

entu

201

5

Construir un Mundo Mejor

Luz en mi senderoArgia nire bideanLlum al meu camíLuz no meu vieiroLluz na mio sienda

“Lmlecí”Enguany intentarem orientar els nostres materials a descobrir que la Paraula és llum i que eixa llum, que simbolitzem amb la Llum de la Pau de Betlem, és el propi Jesús que es fa home i acampa entre nosaltres per guiar i acompanyar els nostres passos en el camí de la nostra vida.

Com sempre, els materials es plantegen per a 4 franges d’edat i es basen en l’Evangeli de cada setmana d’Advent (potser vos semble bé als de la franja dels més menuts utilitzar el text d’una Bíblia per a infants) i, a través d’oracions, contes, activitats i cançons, intentar fer-los refl exionar perquè responguen cada setmana a una pregunta que fa referència a diverses situacions que es donen al nostre camí de la vida, les quals il·lumina Jesús amb la seua llum: “Llum al meu camí”.

Les preguntes de cada setmana són:

PMAEA: Qui em guia en els encreuaments? És Jesús qui ha d’il·luminar-me en els moments de dubte o tribulació.

SUAEA: Què m’ajuda a superar els obstacles? La Paraula és la llum que m’ajuda a superar les difi cultats.

TCAEA: Què fem? Com em comporte en el meu camí? He de fer bé les coses de cada dia, i trobar-me amb Jesús, al trobar-nos amb els altres.

QR TN: Cap on camine? La trobada amb Jesús ha de ser la direcció i la meta del meu camí.

Nota: En alguns contes i activitats s’ha afegit una refl exió, que és PELS RESPONSABLES, NO PELS INFANTS, i que és simplement orientativa.

QUADRANT GENERAL DELS MATERIALS DE LA LLUM DE LA PAU DE BETLEM 2015

LEMA I REFLEXIÓ

EVANGELI ORACIÓ CONTE ACTIVITAT CANÇÓ

FRANJA DE 6 A 10 ANYS

Qui em guia en els encreuaments?

Lc 21, 25-28. 34-36

AJUDEU-ME A DECIDIR

TARA (Anónimo)

LABERINT El tren de la vida (Xiula) https://www.youtube

Què m’ajuda a superar els obstacles?

Lc 3, 1-6 GRÀCIES PER LA VOSTRA AJUDA

PESCAFREGIT (Pedro Pablo Sacristán)

EL TREN CEC El Follet valent https://youtu.be/YByG64URwXc

Què fem? Lc 3, 10-18 DE VEGADES EL VELL ARBRE (Irene Hernández)

SABATES VIATGERES

COM UN ESTEL (Club Super 3) www.youtube.com/watch?v=_dPCAoP1qcM

Cap on camine?

Lc 1, 39-45 ORACIÓ DE LES ENYES

EL XIQUET I L’ESTEL (Maria Gabriela)

CAP A LA META DÉU SALVA ELS PÀRIES https://youtu.be/tBEAMNXdgdI

FRANJA DE 10 A 13 ANYS

Qui em guia en els encreuaments?

Lc 21, 25-28. 34-36

ELS TEUS CAMINS

AUGUST QUEIXERES (Pedro Pablo Sacristán)

ELS SUBMARINS LAURA (Lluis Llach) https://youtu.be/dmzzFYzX4ko

Què m’ajuda a superar els obstacles?

Lc 3, 1-6 ENSENYEU-ME SENYOR

L’OBSTACLE DE LA PAPALLONA (Anònim)

CADIRES COOPERATIVES

SOMIEN TOTS JUNTS (Video oficial) https://youtu.be/Zkwb1WBxzg8

Què fem? Lc 3, 10-18 QUE A LA MEUA VIDA

EL PORQUET ANTONI (Eva María Rodríguez)

CREEM UN CONTE

TOT DEPÈN (Josep Maria Espinàs) https://youtu.be/CGlH7uVi578

Cap a on camine?

Lc 1, 39-45 CAP A VÓS EL SOMNI DE L’ERUGA

TROBEM LA LLUM NOMÉS TU (Amaia Montero) https://www.youtube.com/watch?v=v3icbZKzEgY

FRANJA DE 14 A 17 ANYS

Qui em guia en els encreuaments?

Lc 21, 25-28. 34-36

PODEM TRIAR

COM ES VA OBRIR EL CAMÍ

EL LLENÇOL TU ETS LA LLUM (Lax’n’Busto) https://youtu.be/OqQgT1kCu0Q

Què m’ajuda a superar els obstacles?

Lc 3, 1-6 LA LLUM DE L’ESPERANÇA

CONTE SOBRE EL CAMÍ PROPI

CERCLE COOPERATIU

CAMINS (Sopa de Cabra) https://youtu.be/87uzDJDR5KY

Què fem? Lc 3, 10-18 QUÈ FEM? L’ARBRE DELS PROBLEMES

EL NOSTRE ARBRE DE LA FELICITAT

SA MEVA LLUM (Marga pocovi) https://youtu.be/B_vzbN6ANyE

Cap a on camine?

Lc 1, 39-45 ESCOLTEU, SENYOR, LA MEUA VEU

EL BAMBÚ XINÈS

ELS PUNTS CARDINALS

CAMINAR (Macedònia) https://youtu.be/DY1edkTO__Q

FRANJA DE 17 ENDAVANT

Qui em guia en els encreuaments?

Lc 21, 25-28. 34-36

INDIQUEU-ME ELS VOSTRES CAMINS

LA DECISIÓ MUNTÓ NINGÚ COM TU (Lidia Guevara) https://youtu.be/NmNxVSqcobI

Què m’ajuda a superar els obstacles?

Lc 3, 1-6 ERES LLUM AL MEU CAMÍ

LES LLAVORS ALLÀ ANEM! NO TINGUIS POR (Malú) https://youtu.be/LaijkAInrbo

Què fem? Lc 3, 10-18 QUE ACONSEGUISCA SER MILLOR

EL IAIO, EL NET I EL RUC

QUÈ FEM? JO HO ESPERO TOT DE TU (Sau) https://youtu.be/VFU_fceFPTk

Cap a on camine?

Lc 1, 39-45 CAMINE CAP A VÓS

EL CAMÍ D’EMAÚS

LA MEUA MOTXILLA

NASCUT PER AIXÒ (Damià Olivella) https://youtu.be/2u5SeEpNuTQ

KRAALS I EQUIPS ASSOCIATIUS

Lc 21, 25-28. 34-36

VÓS SOU SENYOR LA LLUM DEL MEU COR (Popular)

OBSTACLES

I JO, QUÈ FAIG?

EL SO DE LA LLUM (Sopa de Cabra) https://youtu.be/l3HpyGFedpY

EnlPmaea: ,5-2; -3

En aquells temps, deia Jesús als deixebles: – «Hi haurà prodigis al sol, a la lluna i a les estreles. A la terra, les nacions viuran amb l’ai al cor, esglaiades pels bramuls de la mar embravida. La gent perdrà l’alè de por, pensant en els desastres que sobrevin-dran arreu del món, perquè fi ns l’estelada del cel trontollarà. Llavors, veuran vindre el Fill de l’home sobre un núvol, amb poder i amb una gran majestat. Quan tot açò comence a succeir, alceu el cap ben alt, perquè molt prompte sereu alliberats. Estigueu atents sobre vosaltres: Que l’excés de menjar i beure o la preocupació dels negocis no fatigue el vostre cor i vos trobeu al damunt aquell dia, de colp i volta, perquè vindrà, segur, com un llaç, per a tots, esti-guen on estiguen en la terra. Estigueu alerta pregant en tota ocasió i demanant que pugueu eixir-vos-en de tot això que ha de succeir, i vos pugueu mantenir drets davant el Fill de l’home.»

Suaea: -6

L’any quinzè del regnat de l’emperador Ti-beri, mentre Ponç Pilat era procurador romà de la Judea, Herodes era tetrarca de Gali-lea, Felip, el seu germà, ho era d’Iturea i de la regió de Traconítida, i Lisànies, ho era d’Abilena, durant el pontifi cat d’Anàs i Cai-fàs, Joan, fi ll de Zacaries, rebé la paraula de Déu al desert, i anà per tota la comarca del Jordà predicant un baptisme de conver-sió per obtenir el perdó dels pecats.

Complia allò que hi ha escrit al llibre del profeta Isaïes: «Una veu crida en el desert: Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí. S’alçaran les fondalades i s’abaixaran les muntanyes i els tossals, la serralada es tor-narà una plana i el terreny escabrós serà una vall, i tothom veurà la salvació de Déu».

Cr Tn: -4

Per aquells dies, Maria se n’anà decididament a la Muntanya, a la província de Judà, entrà a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, l’infant saltà dins les seues entranyes i Elisabet, plena de l’Esperit Sant, cridà amb totes les seues forces: – «Eres beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teues entranyes. ¿Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor vinga a visitar-me? Mira: tan bon punt he sentit la teua salutació, l’infant ha saltat d’entusiasme dins les meues entranyes. Feliç tu que has cregut! Allò que el Senyor t’ha fet saber, es complirà».

Tcaea: -1

En aquell temps, la gent preguntava a Joan:– «Així,, doncs, què hem de fer?» Ell els responia: – «Qui tinga dos vestits, que en done al qui no en té, i qui tinga menjar, que el compartisca també amb els altres.» Entre els qui anaven a fer-se batejar, hi havia també uns cobradors d’impostos que li deien: – «I nosaltres, mestre, ¿què hem de fer?» Ell els contestà: – «No exigiu més d’allò que està establit.» Igualment, uns guardes li preguntaven: – «Què hem de fer també nosaltres?» Ell els deia: – «No forceu ningú amenaçant de maltractar-lo o de denunciar-lo; acontenteu-vos de la vostra soldada.» La gent, que vivia en l’expectació, sospitava si Joan no fóra potser el Messies. Ell respongué dient a tothom: – «Jo vos batege només amb aigua, però ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no sóc digne ni de deslligar-li el calcer. Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc. Ja té la pala a les mans per ventar la seua era; el blat, l’entrarà al seu graner, però la palla, la cremarà en un foc que no s’apaga.» Amb aquestes i moltes altres exhortacions, Joan anunciava al poble la bona nova.

De 6 a 10 anys

Hola Jesús,Moltes vegades no sé el que he de fer.

No sempre tinc clar quines coses estan be

i quines coses no ho estan.Vos demane que m’ajudeu,

en eixos moments,que m’ajudeu a distingir el be i el mal,

a que no sempre em guie el meu propi interès.Jesús, ensenyeu-me sempre quin camí escollir.

Amén.

Ocó: Ad-maed

De 6 a 10 anys

Ct: Ta

Temps era temps hi vivia Tara, una jove que volia conèixer llocs nous i gent nova per apren-dre d’ells quan més millor. Havia consultat a molta gent però tot i això no tenia clar quin era el millor camí per aconseguir-ho. Un bon dia, pensat i fet, va eixir del seu poble amb un equipatge lleuger però complet i es posà en camí. No tardà en trobar-se amb el primer encreuament de camins. Si agafe el camí del mig, puc arribar on viuen uns donyets màgics. Si tinc la sort de veure’ls els podré fer la pregunta més difícil que existeix i segur que me la contestaran. Però també puc escollir el camí de la dreta que va cap a les muntanyes en les quals viuen uns monjos molt savis dels que podria aprendre moltes coses interessants. Clar que també podria escollir el camí de l’esquerra que va als plans en els quals sovint s’assenta una tribu d’indis nòmades. Segur que podria visitar molts llocs desconeguts i aprendre de la gent que vaig coneixent.

Però “I si escull el camí equivocat? Caminar i caminar per descobrir al fi nal que aquell no era el millor camí… Com podria recuperar el temps perdut? És una decisió molt important i no em puc permetre cap equivocació…Què faig?”

Es va asseure damunt d’una roca a pensar i a pensar sobre el seu dilema però com més ho feia, major era la seua confusió.

Mentre estava asseguda amb el cap recolzat entre les seues mans, es va apropar algú i li va dir. Sembles preocupada, què et puc ajudar?

Tara s’espantà, alçà ràpidament el cap i va veure una persona prima d’aspecte ancià. En mirar-la als ulls va tenir una estranya sensació, com si fóra algú que coneixia molt bé, això la va tranquil·litzar i li va explicar el que li passava. L’ancià la va escoltar atentament i quan va acabar el seu relat li va dir: “D’un camí que no coneixes només pots veure el seu inici, però no saps ni el seu recorregut ni on et portarà. Pot ser que el camí de l’esquerra es creue amb el camí del mig un poc més endavant. O pot ser el camí del mig no et porte al pla. O fi ns i tot podria ser que en les muntanyes no trobes ni als monjos ni a cap persona. I és molt probable que al llarg del camí que tries et trobes altres encreuaments. I també podria passar tot el contrari…

Però hi ha una cosa de la qual sí què pots estar segura. El camí que tries segur que serà el correcte perquè el que cerca alguna cosa amb determinació i compromís segur que la troba. I has dit que el que cerques és aprendre. Bona sort i que aprengues moltes coses.” I l’ancià se’n va anar per on havia vingut.

Tara es va quedar pensativa una bona estona. Finalment, i després de discernir-ho uns ins-tants, va escollir un dels tres camins sabent que aquella era la millor decisió que podia pren-dre en eixe moment i es va posar a caminar amb decisió, sense mirar cap arrere, contenta i amb ganes de descobrir dels aprenentatges que el viatge segur li anava a proporcionar.

Anònim

De 6 a 10 anys

Ait: Len

Objectiu: Descobrir que la vida ens ofereix moltes possibilitats i que hem de ser capaços de prendre una decisió.

Cadascú cercarà el seu camí per passar el laberint i al fi nal junts explicaran perquè han triat eixe camí i no altre ja que hi ha diverses solucions. L’activitat acaba amb la refl exió que en les nostres vides és el nostre amic Jesús qui, amb el seu exemple, ens ajuda a decidir el camí.

(Es poden utilitzar un d’aquests o altres models de laberint, més complicats o amb més possi-bilitats d’elecció).

Una altra possibilitat és fer el laberint gran i recórrer-lo junts, cadascú triant el seu camí.

   

Segueix el camíMaria i Josep tingueren que fer un viat-ge, i segueix el camí i descobreix quina ciutat es eixa.

De 6 a 10 anys

Cçó: Etneai (Xl)

És el tren de la vida, no el deixis passar, Aprofi ta’l, gaudeix-lo, no s’atura mai

és el tren que camina, lliure i pas a pas, ve a veure’t, cada dia, per estar al teu costat

I endevina quan arriba, si et despistes espavila, fes-te un lloc, en aquest tren hi cap tothom.

Aprofi ta el trajecte i no dubtis en conèixer, tanta gent com et demani el cor

Si va endavant, endarrere, endarrere, endarrere, endavant.

Ai ai ai, ai ai ai, corre no t’aturis que aquest tren no pararà!

En el tren, de la vida, tu pots somniar si vols, les idees i els desitjos, tenen força per sí sols.

En el tren, de la vida, tu hi tens el teu lloc només tracta, de pujar-hi, deixa enrere les pors.

I endevina quan arriba, si et despistes espavila, fes-te un lloc, en aquest tren hi cap tothom.

Aprofi ta el trajecte i no dubtis en conèixer tanta gent com et demani el cor.

Si va endavant, endarrere, endarrere, endarrere, endavant.

Ai ai ai, ai ai ai, corre no t’aturis que aquest tren no pararà!

http://xiula.bandcamp.com/album/donem-li-una-volta-al-m-n

De 6 a 10 anys

Pare bo, us donem gràcies per la vostra ajuda:

per tota la gent que ens cuida, ens estima i ens dóna suport. Gràcies pels nostres pares,

pels nostres iaios, i per tots els qui a casa es preocupen,

amb tant d’afecte, per nosaltres. Gràcies pels professors

que s’esforcen perquè aprenguem moltes coses i ens ensenyen a respectar-nos i ajudar-nos els uns als altres,

perquè cresquem bons i amables. Gràcies per les catequistes i els monitors

que ens conten les vostres coses, perquè vos coneguem millor

i vos estimem cada vegada més. Amb tot ens ajuden

a superar els problemes,a superar els obstacles

que trobem al nostre camí.Hui vos demanem per tots ells:

doneu-los la vostra gràcia i la vostra força, Beneïu-los, Senyor! Amén.

Ocó: Gàcselvt u

De 6 a 10 anys

Ct: Pcri

En aquella botiga d’animals la mala sort tenia un nom: Pescafregit, un peix menudet que mai estava en l’aquari adequat. Cada vegada que tocava reordenar els tancs, Pescafregit acaba-va per error o descuit en el de peixos més perillós per a ell. Des d’altres tancs més tranquils i més segurs, els seus germans i cosins observaven molt divertits les seues desesperades carre-res per evitar ser-ne el berenar d’algun peixot.

Malgrat la seua increïble mala sort, Pescafregit no es desanimava, i en cada carrera posava tota la seua habilitat a escapar-se de nou, malgrat el dolor produït per alguna que altra mossegada que rebia en les seues aletes o pel cansament de nadar de presa entre plantes i roques i a qualsevol hora del dia o de la nit.

Així anava sobrevivint Pescafregit Malasort, com tots l’anomenaven, fi ns que un dia de re-organització dels aquaris, Pescafregit per fi va acabar compartint tanc amb tots els seus germans i cosins. Però quan es disposaven al voltant d’ell a escoltar les seus desventures, un cuidador despistat, va deixar en eixe mateix tanc al més gran, famolenc i perillós dels peixos de la botiga. Van ser tal sols uns minuts, però l’enorme peixot no en va necessitar més per a acabar amb tots els peixets... excepte Pescafregit, que acostumat com estava a fugir de molts peixos alhora, no va tindre problemes per escapar-se’n de nomes un.

Poc després, va entrar a la botiga un gran expert en aquaris, i en veure a Pescafregit viu en el mateix tanc que el peixot gran no s’ho podia creure. Va passar-se hores i hores en la botiga, observant-lo, veient-lo escapar una vegada i altra nadant a gran velocitat i fent girs i piruetes i amb la seua increïble capacitat per amagar-se. No tenia dubtes: era un peix únic al món, i l’expert va emportar-se’l amb ell per a ser-ne l’estella de totes les seues col·leccions i aquaris.I allí Pescafregit va viure feliç amb tot tipus d’atencions i cures, pensant en el bé que havia estat per a ell la seua famosíssima mala sort.

Pedro Pablo Sacristán

Refl exió: Les difi cultats i els problemes ens han d’ajudar a ser més forts i a estar-ne sempre al costat de Jesús.

De 6 a 10 anys

Ait: Etne

Objectiu: Descobrir que els amics ens poden ajudar a superar les difi cultats.

Marquem un circuit amb obstacles (cadires, poal amb aigua, tanca a saltar…). Fem un tren amb tots els participants (si som un nombre molt gran, podem fer més d’un tren), la meitat dels participants estaran amb els ulls tancats i l’altra meitat no podrà parlar. En el tren es podran situar com ells vulguen per facilitar la comunicació, l’objectiu és poder arribar al destí sense xocar amb cap obstacle i guiant-nos correctament.

Refl exió: Com ens hem sentit davant els obstacles del camí? Ha estat important tindre amics al nostre costat? A la vida, Jesús sempre ens acompanya i ens ajuda.

Som els de la colla del follet valent,som els de la colla que estima la gent.No tenim por de la nit ni de la foscor del bosc

Cçó: Efl lthttps://youtu.be/YByG64URwXc

Ben units i alegressempre ens trobaràs.Les llumetes al capvespres’encendran.Vine amb nosaltres no seixes mai aquestCamí… camí… Camí!

Vine!, vine amb nosaltres.Vine!, vine amb nosaltres perquè…Som els més petitsDe tots els animals,si ens agafes amb els dos ditsens pots fer mal.La nostra força ésla que portem a dins del cor.

De 6 a 10 anys

Jesús, de vegades no m’agraden els companys,i no sempre em comporte bé amb ells.De vegades em fa por dir la veritat,i deixe que altres ho paguen per mi.

De vegades tinc enveja d’ells.De vegades no vull compartir el que m’agrada.

De vegades no ajude a casa el que deuriam’agrada quedar-me jugant.

No tinc mala intenció,Però… De vegades no ho faig bé.

No sóc gran cosa. Bé ho saps, perquè bé em coneixes. Moltes vegades no vos tinc present,

però immediatament escolte la vostra veu, i vós trobe al meu costat.

Gràcies, Jesús, per l’oportunitat que em doneu de conèixer-vos

per deixar-me intentar imitar-vos.

Ocó: ge

De 6 a 10 anys

Ct: EvlreTemps era temps, hi havia un arbre centenari. Era tan vell que tots els animalets del bosc el coneixien i sempre estava ple d’ocellets i animals que es recolzaven a les seues branques.Totes les primaveres l’arbre s’omplia de precioses fulles verdes que produïen riquíssims fruits i això feia que se sentira molt feliç.

- Acudiu a les meues branques a guarir-vos del sol i a grimpar per divertir-vos! A més podreu menjar tot el que vulgueu! – deia l’arbre a tots.

Un dia, uns xiquets van passar per allí i van veure el bell arbre. Tots van pujar-se al seu tronc. L’arbre estava molt content perquè estava fent feliços els xiquets. Clar que en eixe moment no s’imaginava el que acabaria passant.

Els xiquets anaven cada dia a jugar a l’arbre i com no en tenien cap cura i només es preocu-paven per passar-s’ho bé, li arrancaven fulles i li partien algunes branques.

Els animalets se n’anaven espantats quan els veien.

- Ací vénen els xiquets! Aneu amb compte! – cridaven els animalets.

El pobre arbre estava cada vegada menys frondós i tenia moltes branques trencades. Se sentia feble i marcit i trobava a faltar els animalets que ja no s’atrevien a seure a les seues branques.

Uns ocellets se’n van adonar de que l’arbre estava molt trist i es van apropar a preguntar-li:

- Vell arbre, Per què estàs tan trist?- L’arbre vell contestà: M’encanta que tots vinguen a jugar amb les meues branques i a men-jar els meus fruits, però hi ha uns xiquets que cada vegada que vénen em fan molt de mal i espanten els animalets.

Els ocellets es van quedar molt tristos en veure que aquell arbre tan vell estava perdent tota la seua bellesa i força. Havien d’aconseguir urgentment que els xiquets el cuidaren perquè recuperés la seua força i pogués seguir fent feliços a tots.

De presa, van anar a parlar amb els xiquets:

- Amics, acabem de veure al Vell arbre del bosc i ens ha explicat que esteu fent-li mal a les seues branques i al seu tronc. Se sent cada vegada més feble i la resta d’animalets s’espanten molt en veure-vos.

Els xiquets, que no eren conscients que realment estaven maltractant l’arbre, van respondre:

- A eixe vell arbre no li fa res què nosaltres juguem en les seues branques. Si li les partim i li arranquem les fulles ja li n’eixiran altres. Els arbres estan per això!

De 6 a 10 anys

Els ocellets van advertir els xiquets de que era necessari cuidar dels arbres i plantes perquè si no els cuidem diàriament, arribarà el dia en el qual perdran tota la força i mai més els brotaran fulles ni donaran fruits per menjar, però als xiquets els donava igual i van continuar actuant com si res.

El Vell arbre estava cada vegada més feble. Tots els animalets estaven molt preocupats sobre-tot quan en arribar la primavera van veure que l’arbre no treia ni una sola fulleta verda, ni donà cap fruit per menjar.

De nou, van anar a parlar amb els xiquets perquè se n’adonaren del que estaven aconseguint amb la seua actitud. Però per molt que els animalets els explicaven el que passava, als xiquets els donava igual.

- No passa res! Ja traurà fulles i donarà fruits! Nosaltres no tenim la culpa! Als arbres se’ls poden arrancar les fulles i trencar les branques! – deien.Van passar dos anys i el Vell arbre ja no tenia cap força i els animalets no sabien què fer. - Xiquets, veieu com teníem raó? Aquest arbre deixarà de viure si no deixeu de maltractar-lo – van dir els animalets.

Els xiquets, en veure que l’arbre realment estava molt feble, se’n van adonar que havien comès un greu error i es van sentir molt malament.

- Això és per la nostra culpa, ho sentim moltíssim. No l’hem tractat bé i ara l’arbre és a punt de morir... Hem de fer alguna cosa.

Els xiquets van aprendre la lliçó i mai més van maltractar els arbres i les plantes i amb l’ajuda dels animalets van acaronar tant i tant a l’arbre que van aconseguir que tornés a estar fron-dós i ple de fulles i donar fruits.

Irene Hernández

Refl exió: El nostre comportament del dia a dia és important: No hem d’oblidar fer la Bona Acció de cada dia. Jesús és el nostre model de vida.

De 6 a 10 anys

Ait: Sasige

Objectiu: Descobrir que les bones accions ajuden els altres a ser feliços i a seguir el seu camí.

Cada participant tirarà una de les seues sabates en un sac. A continuació, els participants es posaran asseguts al terra formant un cercle d’esquena al centre i no poden parlar ni ges-ticular.

Un dels animadors traurà una de les sabates i haurà de buscar al seu amo per a donar-li-la. El que haja recuperat la sabata serà l’encarregat de traure la pròxima sabata i repetir l’acció anterior. Així successivament.

Com un estelque omple el cel

et porta un senyalper aquest Nadal.

És a casa teva...és el teu costat,et dóna la llum, l´amor, l´amistat.

i tot el que et toca...pren vida a l´instant,i fa que la màgia sigui realitat...

Com un estelque omple el cel

et porta un senyalper aquest Nadal.

Com un estelque omple el cel

et porta un senyalper aquest Nadal.

Cçó: C t (Cbúp )https://youtu.be/_dPCAoP1qcM

De 6 a 10 anys

Vós, Senyor, que vàreu ser xiqueti que sempre m’acompanyeu,a vós, que mai m’enganyeu

i em tracteu amb afecte,vos oferisc els meus pocs anys

vos oferisc els meus molts somnis,deslliureu-me de tot dany,i ensenyeu-me bé el camí

cap a vós que sempre somnie.

Ocó: Dl ‘n’

Ct: Exu l’eeAixò diu que era un xiquet al que li agradaven molt els estels; era tanta la seua passió que es passava totes les nits mirant el cel des de la seua fi nestra, fi ns que un dia el menut va trobar un estel molt especial, el més bonic de tot el cel, convertint-se aquest en el seu favorit.

Nit rere nit el trobava sempre al cel, fi ns que una nit, de sobte no era capaç de veure’l. El me-nut es va vestir de presa i va eixir de la seua cambra grimpant per un arbre que tenia davant la fi nestra. Va estar caminant i caminant buscant-lo sense parar, va recórrer un llarg camí fi ns que el va trobar, però de sobte se’n va adonar que s’havia perdut. Els seus pares angoixats i preocupats, van començar a buscar-lo, no sabien on podria estar el seu fi ll. El menut també intentava buscar-los a ells entre la foscor de la nit, però no era capaç de trobar-ne el camí cap a casa. En eixe precís moment el seu estel favorit va començar a brillar fortament, movent-se en el cel com si volgués indicar-li el camí cap a ells.

De 6 a 10 anys

Va seguir a l’estel durant tot el camí aconseguint trobar fi nalment sa casa on estaven els seus pares molt preocupats. El xiquet va córrer ràpidament cap a ells, els va abraçar, i estava molt content de poder estar de nou amb la seua família.El xiquet en entrar a la seua cambra va mirar per la fi nestra i, donant gràcies a l’estel per haver-lo ajudat a trobar als seus pares, es va dormir feliç en saber que tenia un nou amic que l’ajudaria sempre quan no pogués trobar el camí bo entre la foscor.

Maria Gabriela

Refl exió: El xiquet del conte va poder arribar a sa casa gràcies a que l’estel el va guiar. A nosaltres ens guia sempre Jesús que camina al nostre costat.

Ait: C lma

Objectiu: Descobrir que és molt important saber sempre cap a on volem anar, o com volem comportar-nos.

Es fan equips de 10 o 12 xiquets. Se li tapen els ulls a un d’ells i se’l fa girar sobre si mateix 4 o 5 voltes. La resta de xiquets es van movent per l’espai de joc i repetint noms en veu alta. Un d’ells dirà la paraula META i haurà de ser trobat pel “cec”. El joc es pot repetir les vegades que es considere necessari.

Refl exió: El “cec” tenia clara la seua destinació: “la paraula Meta” però li costava arribar perquè moltes coses el distreien. El mateix ens passa al seguir a Jesús ja que en el camí hi ha moltes coses que ens distrauen.

De 6 a 10 anys

Reverend:Has provocat un bon rebombori a la festa,seria poc prudent fer enrabiar En Frono encara més!!!

Esmeralda: Vos mateix heu vist que ha fet:deixar que mortifi quessin aquell pobre noi.He pensat que si algú li plantava cara...eh,Que tenen conra els qui no son com ells?Què els han fet?

Reverend:Tu tota sola,no pots pas resoldre les moltes injustícies d’aquet Món.

Esmeralda: Doncs si m’han d’ajudar els d’allà fora vaig bé.

Reverend:Si.. però potser hi ha algú aquí dins què si que podria

Esmeralda: Jo no se si pots sentir-meni que he vingut a fer,no se pas m’entendriesNo he resat mai béSi ja ho se, sóc sols un pàriaNo puc parlar amb ningú,Però ara et mire i em pregunteSi en el fons jo sóc com tu.Déu salva els pàriesvalen molt poc dóna’ls l’amor que no troben en lloc.Déu protegeix-los, depenen de Tu,Déu salva el pàries que no vol ningú.

Cçó: Déuaalpàrs(Geteoea)https://youtu.be/tBEAMNXdgdI

Marginats: Jo vull ser algú, jo vull diners, jo vull la glòria de reis i barretsJo vull amor, tenir-ho totJo vull que Déu i els seus àngels m’astorin

Esmeralda: Res no demane, tinc el que em cal,però pense amb tants altresperduts i malats.Déu no els oblides,que el món ja ho ha fet.Jo que em pensava que tots erem teus.Déu salva els pàries, són fi lls de Déu.

Refl exió: Cap on camina Esmeralda? Persegueix l’amor dels marginats? Tu camines cap a l’amor de Jesús?

De 10 a 13 anys

Ocó: E uciSenyor Jesús, sou llum per als meus passos,

sou el Salvador que jo espere.Per què eixes pors ocultes?. A qui tem, Senyor?.

En la vida hi ha encreuaments,i de vegades indecís no sé per on tirar.

Crec en vós, Senyor Jesús.Vós sou el guia de la meua vida.

Ho sé de sobres: seguir-vos és dur,hi ha tantes coses fàcils de conquistar al meu costat!.Jo se, Senyor, que no he de deixar-me dur per elles,

Jo sé que si vos seguisc i em fi e de vós,els dubtes del camí cauran com fulles de tardor.

Ct: Au eesAugust Queixeres mai estava content amb res. Tenia molts amics i uns pares que el volien moltíssim, però ell només es fi xava en el que no tenia o el que estava mal. Si li regalaven un cotxe, era massa gran o massa lent; si visitava el zoo, tornava trist perquè no li havien deixat donar de menjar als lleons, i si jugava al futbol amb els seus amics, protestava perquè eren molts per un sol baló...

Però no comptava Gustau amb Jocós, el núvol bromista. Un dia que passejava prop d’allí, el núvol va escoltar les protestes de August, i va córrer a veure`l. Només arribà, es va posar so-bre el seu cap i començà a descarregar una espessa pluja negra. Era la seua broma favorita als xiquets rondinaires.

De 10 a 13 anys

A August allò no li va agradar gens, i protestà moltíssim. I s’enfadà molt en veure que era igual cap on anés, perquè el núvol i la seua pluja negra el perseguien. I així va estar quasi una setmana, sense poder escapar del núvol, i ell, cada vegada més enfadat. August tenia una amigueta, una xiqueta alegre i bondadosa anomenada Alegreta, que era l’única que va voler acompanyar-lo aquells dies, perquè els altres s’apartaven per por de banyar-se i acabar totalment negres. I un dia que August estava ja fart del núvol, li va dir:

- Per què no t’animes? Hauries d’adonar-te’n que eres l’únic xiquet que té un núvol per a ell, i damunt plou aigua negra! Podríem jugar a fer coses divertides amb el núvol, no et sembla?

Com Alegreta era la seua única companyia, i no volia que s’anés, August va acceptar, però de molt mala gana. Alegreta el va portar fi ns a la piscina, i allí el deixà fi ns que tota l’aigua es va tornar negra. Llavors van anar a buscar altres xiquets, i aprofi tant que amb l’aigua negra no es veia res van estar jugant a l’amagatall! Encara a contracor, August va haver de reconèixer que s’havia divertit molt, però el més divertit va ser jugar a banyar gats: August corria al costat d’ells, i quan sentien l’aigua, pegaven uns bots increïbles i fugien d’allí a tot córrer fent gestos divertidíssims. En molt poc de temps, tots els xiquets del poble estaven amb August proposant i inventant nous jocs del núvol. I per primera vegada August va començar a veure el costat bo de les coses, fi ns i tot de les què al principi li semblaven del tot dolentes.Llavors el núvol Jocós va pensar a acomiadar-se’n i anar a altres xiquets, però abans d’abandonar a August, li va regalar dos dies sencers de pluges de colors, amb els què in-ventaren els jocs més brillants i divertits. I quan va desaparèixer, August ja no va protestar; aquesta vegada sabia fi xar-se en la part bona de les coses, i es va alegrar molt perquè per fi estava sec i podia tornar a jugar a moltes coses.

Pedro Pablo Sacristán.

Refl exió: En la vida sempre podem triar entre ser feliços o no ser-ho.

Ait: E brsObjectiu: Descobrir la importància de tenir un bon guia i acompanyant a l’hora de prendre decisions i fer estratègies.

Formen uns 6 equips, els membre dels qual han de tapar-se els ulls i agafar-se a la cintura del de davant, excepte l’últim. El joc es tracta que els equips s’han de moure pel terreny del joc només guiats per les instruccions de l’últim de la fi la (de pressa, a la dreta, parar, etc..). L’objectiu de cada submarí és “envestir” o xocar en la meitat dels altres submarins i tractant de no ser envestits pels altres submarins. Requereix de gran coordinació de l’equip, valentia del primer de la fi la i sobretot astúcia de l’últim en determinar l’estratègia a seguir per a arri-bar als altres submarins, ja que és l’encarregat de guiar el submarí.

Cada submarí pot aguantar 3 “envestides” abans d’enfonsar-se (tots tombats al terra).

Refl exió: Ha estat important la feina del Guia? Qui ha decidit a cada moment què fer? Jesús és el que ens guia en la nostra vida i hem d’imitar-lo i consultar-lo sempre.

De 10 a 13 anys

I avui que et puc fer una cançó, recordo quan vas arribar, amb el misteri dels senzills, els ulls inquiets el cos altiu. i amb la rialla dels teus dits vares omplir els meus acords amb cada nota del teu nom, Laura...

M’és tan difícil recordar quants escenaris han sentit, la nostra angoixa per l’avui la nostra joia pel demà. a casa en mig de tants companys quan trist exili mar enllà mai a mancat el teu alè, Laura...

I si l’ atzar et porta lluny, que els deus et guardin el camí, que t’ acompanyin els ocells, que t’acaronin els estels, i en un racó d’aquesta veu mentre la pugui fer sentir hi haurà amagat sempre el teu so, Laura...

Cçó: Lr(Líslh)https://youtu.be/dmzzFYzX4ko

De 10 a 13 anys

Ocó: Eénu-m nr

A això de caure i tornar a alçar-me,de fracassar i tornar a començar,

de seguir un camí i haver de torçar-lo,de trobar el dolor i haver d’afrontar-lo.A això, Senyor, l’anomene adversitat,

ensenyeu-me a anomenar-lo aprenentatge.

A això de fi xar-me una meta i haver de seguir-ne una altra.de fugir d’una prova i haver de superar-la.

A això d’avançar i no arribar.A això que anomene càstig,

ensenyeu-me a anomenar-ho aprenentatge.Ensenyeu-m’heu Senyor, Amén.

De 10 a 13 anys

Ct: L’otu plaAixò diu que era un home que es va trobar el capoll d’una papallona. Un dia, va aparèixer en ell una obertura menuda, llavors es va asseure i va observar durant unes hores com la papallona lluitava, esforçant-se per poder passar a través d’eixe forat menut.

Passat un temps, semblava que la papallona ja no seguia; era com si haguera arribat al límit de les seues forces i no pogués aconseguir eixir. És per això que l’home va decidir ajudar-la: va prendre una tisora i va tallar el trosset restant del capoll. La papallona va eixir fàcilment, però tenia el cos unfl at i les ales xicotetes i arrugades. L’home va seguir observant-la, esperant que en qualsevol moment les ales pogueren engrandir-se i expandir-se per a poder suportar el cos que, al seu degut moment, es contrauria. Res d’açò esdevingué. De fet, la papallona va passar la resta de la seua curta vida arrossegant-se per la taula amb el cos unfl at i les ales encongides. Mai va poder arribar a volar.

El que l’home no va entendre, en la seua bondat i difi cultat, és que l’obstacle del capoll i la lluita era necessària perquè la papallona pogués passar per la diminuta obertura i era la manera en què Déu obligava a que el fl uid del cos de la papallona arribés a les seues ales perquè estigués en condicions de volar una vegada que s’alliberés del capoll.

Anònim

Refl exió: Algunes vegades, les lluites i difi cultats són exactament el que necessitem en les nostres vides. Déu és qui ens dóna la força per a superar-les.

Ait: CisoeteObjectiu: Aprendre la importància del joc en equip i de la necessitat dels altres per a superar els obstacles que se’ns presenten.

Aquest joc es tracta d’una versió cooperativa del tradicional “joc de les cadires”, però en aquest cas l’objectiu del joc no és quedar l’últim, i anar eliminant a la resta de companys, sinó arribar a pujar al major nombre de participants en el menor nombre de cadires.

D’aquest manera el joc començaria igual. En sonar una música tots donarem voltes al voltant de les cadires, mentre un dels responsables lleva una de les cadires. En parar-se la música tots hem de poder estar damunt de les cadires, no necessàriament asseguts però si sense xafar amb els peus el terra.

Refl exió: Junts tot és millor, podem superar qualsevol obstacle i ens fem més forts. Igual que Jesús es va envoltar d’amics per a continuar.

De 10 a 13 anys

Somiem tots junts que un món vindrà on res serà orfe de llum. Un món feliç en què els infants es faran grans amb un somrís.

És Nadal... Somriem... Somiem un nou demà, un nou món, fet d’amor: sense por,sense dolor, ple de pau, ple de futur... Hi seràs tu, sota el cel blau...

Somiem tots junts que acabarà la soledat dels nostres ulls, que no es fondrà al nostre cor el fràgil foc de la bondat.

Tornada

Cçó: Si tjt(Víd ia)https://youtu.be/Zkwb1WBxzg8

Somiem tots junts que construirem horitzons nets i mars més purs,i que els estels ens miraran, i escalfaran els nostres freds.Somiem junts, podrà ser: ho sabrem fer, de nord a sud... Cal començar, cal decidir, cal anar units per avançar.

Tornada

De 10 a 13 anys

Ocó: Q lmai

Que a la meua vida, Senyor, s’òbriguen camins de pau,

camins de justícia i llibertat.

Que a la meua vida s’òbriguen camins d’esperança, d’igualtat i de servei.

Guieu-me fi delment, Senyor.Ensenyeu-me.

No vos recordeu dels meus pecats.Vós que sou bo i ensenyeu el camí als desorientats.

Perquè sou bo, perdoneu la meua culpa.Senyor, vós m’ensenyeu el camí correcte.

Eixampleu el meu cor dubtós i feu que sàpia comportar-me sempre com ho faríeu vós.Senyor, que isca de la meua closca i vaja cap a tu.

De 10 a 13 anys

Ct: EpqtnnTemps era temps vivia, un porc anomenat Antoni que volia ser cantant. Des de menut, sempre li havia agradat escoltar música. Es passava el dia cantant les cançons de moda que sonaven a la ràdio de la granja.

Tothom li deia que els porcs no podien ser cantants.

Però Antoni estava decidit a ser cantant, així que decidit, agafà les seues coses i se’n va anar a la ciutat a cercar un professor de cant. Va visitar totes les escoles de música que hi havia, però en cap van voler donar-li classes perquè el seu grunyit era molt desagradable. Trist i desil·lusionat, Antoni va decidir de tornar-se’n a la granja. Però en arribar a l’estació se n’adonà que ja no li quedaven diners per a agafar l’autobús.

El pobre animal necessitava aconseguir diners per anar-se’n, però no sabia fer res més que cantar, encara que a la seua manera. I no se li va ocórrer una altra cosa que asseure’s en la entrada de l’estació d’autobusos a cantar un blues acompanyat de la seua guitarra. Mentre cantava va passar per allí un productor de cinema que es va quedar impressionat en veure el sentiment que Antoni li posava a la seua cançó.

- Hola, què és el que et passa? -li va preguntar-. Per què cantes una cançó tan trista?- Vull ser cantant i ningú em dóna una oportunitat -va respondre el porc-. Tothom em diu que els porcs no podem ser cantants perquè som lletjos i bruts. I els professors diuen que el meu grunyir és horrible.- Ah si? Doncs et diré una cosa. No crec que això siga motiu sufi cient perquè te’n tires arrere.Atén, hi ha coses que es poden canviar. Per exemple, si et dutxes bé estaràs més net i faràs molt millor olor.- Però els porcs no es dutxen -va respondre el porc-.- Clar, i tampoc són cantants! Si vols ser diferent hauràs de fer coses diferents.- És veritat...- I la meua veu? -va preguntar el porc.- Al meu entendre té personalitat pròpia i a més cantes amb molt de sentiment. Vine amb mi i faré de tu una estella.

I així va ser com Antoni, el porc que volia ser cantant, es va convertir en actor de cinema i va triomfar cantant a la seua manera

Eva María Rodríguez

Refl exió: Si fem les coses be i som constants en el dia a dia, podem aconseguir allò que real-ment desitgem.

De 10 a 13 anys

Ait: CeuctObjectiu: Descobrir que el que cadascú de nosaltres fa és important per als altres.

Ens dividim en equips parells (màxim 8-10 persones) que formen cercles asseguts al terra. Numeren els equips 1 i 2. Els diem que cada equip ha de crear un conte. Els equips 1, se’ls reparteix paper i boli i se’ls diu que cadascú ha d’escriure una frase per un conte que es crearà al fi nal ajuntant totes les frases dels membres de l’equip. S’indica qui comença i qui acaba el conte en cada equip. Als equips 2, se’ls dóna un foli i un boli al que ha de començar el conte en cada equip per-què escriga la frase inicial. A continuació es va passant el foli cap a un dels costats i cada membre de l’equip ha de llegir el que ha escrit l’anterior i afegir una frase de la seua pròpia collita.

Al fi nal es lligen els contes.

Refl exió: Si no tenim en compte els altres, les coses no tenen massa sentit. En canvi, quan compartim i coneixem els altres, tot es pot cohesionar. Jesús és el que ens fa de nexe d’unió i ens serveix de model, ja que ho compartia tot amb els seus amics.

A vegades la gent ordenadaem pregunta l’ocell, el color

o la fl or que entre totes m’agradamai no tinc la mateixa opinió.

Tot depèn de si fa un dia gristot depèn dels Martinis beguts

tot depèn de la noia que he vistfa només cinc minuts.

Ja fa temps que no em faig cap pregun-ta

com solia quan era un xicotla resposta que tot ho remunta

la sabré quan em duguin al clot.

Mentrestant tot depèn dels cafèsde la mandra que tinc a la sangMentrestant tot depèn de no res

per dir negre o dir blanc.

Cçó: T pèn(JeMiEiàs)https://youtu.be/CGlH7uVi578

Deu ser bo trobar sempre respostala paraula que cal ben apunt

i tenir quan el sol va a la postaels problemes resolts d’un en un.

Jo confesso no crec gest en mii que algú cregui en ell em sorprèn,

si em pregunten només goso dirtot depèn, tot depèn, tot depèn.

De 10 a 13 anys

Ocó: C vós

No hi ha camins a la meua vida, Senyor;hi ha sendes que hui òbric i demà no se seguir.

Estic en l’edat dels camins:camins creuats, camins paral·lels,

i la meua brúixola, Senyor,no marca el nord.

Vaig al galop caminant,i a les palpentes cerque un rastre,i seguisc unes petjades. I em dic:

On em porta el camí?Si Vós l’heu traçat

vull saber-ne la meta.i vull que eixa meta hi sigueu Vós.

De 10 a 13 anys

Ct: Esndl’egAixò diu que era una eruga que caminava molt de pressa, quan se li aparegué al davant un cuquet que li preguntà: on vas?….

L’eruga li comentà que la nit abans havia tingut un somni meravellós en el qual arribava dalt d’eixa gran muntanya i des d’allí podia contemplar tota la vall. Les muntanyes, boscos, rius, les aus, la posta del sol, eren tan bonics que ella mai havia imaginat que pogueren existir eixos llocs. Així que he decidit anar cap allà.

El cuquet li respon: és molt preciós el que has somiat però és impossible d’aconseguir, com penses aconseguir-ho? Tan sols eres una eruga, mai podràs arribar a eixa muntanya!

L’eruga un poc trista per la resposta del seu amic li diu: jo seguiré intentant-ho i se’m fa tard he de seguir; adéu…

L’eruga contínuà el seu camí i un poc mes endavant es trobà amb una llagosta plena de cu-riositat què en veure a l’eruga caminar tant de pressa i molt esgotada li preguntà, a on vas amigueta?

Eruga li contesta: porte pressa, anit vaig somiar que jo estava a la part alta d’eixa muntanya i m’apure per arribar.

La llagosta se’n riu Ja Ja ja ja ja ja, com penses arribar a dalt de la muntanya? És la més alta de la regió! cap eruga ha arribat abans!. Ni jo mateix puc arribar ja ja ja ja ja ja ja ja ja...

L’eruga se la deixà, ja no volia escoltar mes el somriure burleta.

No obstant això la veu es va escampar ràpidament per tota la vall, molt ràpidament tots els insectes estaven assabentats de l’intent massa atrevit i fantasiós de l’eruga.

L’eruga continuava el seu camí malgrat les burles, les crítiques dels seus amics i fi ns i tot les d’altres erugues com ella.

Malgrat tindre l’ideal dels seus somnis, eixa força que et fa fer esforços sobrehumans i et dóna fe per aconseguir les teues metes i els teus somnis. Qualitats imprescindibles que et fan passar de ser un ésser ordinari a ser un ésser extraordinari, com la mateixa paraula ho diu extra-ordinari, d’una persona que va fer un esforç extra.

La nostra eruga extraordinària malgrat totes aquestes qualitats latents en ella per l’ideal que alimentava els seus somnis… arribà al cansament.

I molt lentament es quedà dormida, sols aconseguí apujar-se’n a un roser que va trobar en el seu camí.

De 10 a 13 anys

En eixe lloc molt lentament va començar a formar un capoll fi ns a cobrir tot el seu cos.

Els insectes de la vall mes encuriosits s’acostaven a veure’l, i no faltaren els qui per interessos propis van incitar a la por.

Perquè ningú més s’atrevís a eixa gosadia. Heu vist el que els passa aquells que no obeeixen?Perquè tant esforç?, aquesta eruga s’ha mort pel seu atreviment i li passarà el mateix a tots aquells que seguisquen el seu exemple.

Així és com acabareu tots vosaltres, fi ns i tot ens farem càrrec que així succeïsca, vosaltres són insectes. No busqueu més enllà dels vostres límits.

Un silenci regnà per un moment, ningú es va atrevir a respondre, cadascú amb el dubte i la por se’n van anar cap a les seues llars.

Durant un parell de mesos els qui passaven per la tomba de l’eruga recordaven amb temor les paraules dels seus dirigents per tenir-los reprimits en la foscor, en la dominació, en la es-clavitud, en la rutina que els impedia imaginar mons millors, paradisos mai vists.

Cert dia, al trencar l’alba, una mica fred i ennuvolat, els qui per atzar del destí passaven pel roser on l’eruga estava coberta per una closca, se n’adonaren de com molt lentament el capol va començar a moure’s. Els curiosos insectes es van sorprendre en presenciar aquest estrany esdeveniment.

A poc a poc la closca del capoll es trencà i eixí de dins l’eruga convertida en la més bufona papallona.

La papallona volà i es va detindre un moment per a dirigir unes paraules als seus amicsL’eruga digué: Hui és un nou dia per mi, el qual viuré en plenitud, estic feliç perque ara per fi es farà realitat el meu somni.

I tot l’imaginable per tu és assolible, si no fos així, no seria just haver sembrat eixos somnis i frustrar-te per no poder aconseguir-los mai.

Després d’aquest breu missatge de l’eruga, va desplegar les seues ales i va emprendre el vol directament cap al pujol més alt de la vall i així fer realitat el seu somni tant desitjat.

Eva María Rodríguez

Refl exió: Hem de tenir clar el nostre camí cap a la trobada amb Jesús i no hem de permetre que les circumstàncies externes ens facen desistir d’això.

De 10 a 13 anys

Ait: Tb uObjectiu: Descobrir la importància de tindre una meta clara cap a la qual dirigir els nostres passos.

Materials: Papers on hem escrit els nombres 1, 2, 3 o 4 (tants com participants) i 4 llanternes.

L’activitat es pot desenvolupar en una sala gran a fosques, si pogués ser a l’aire lliure i de nit seria molt millor. Repartim primer les 4 llanternes (1,2,3 i 4) indicant-los què han d’anar movent-se per la sala i que cada 10 segons han d’encendre i apagar ràpidament la llinterna com el número que els ha tocat (1,2,3,4).Seguidament repartim als participants restants un dels papers. Cadascú mira secretament el nombre que li ha tocat i el memoritza.

L’objectiu és localitzar i acabar posant-se al costat de la persona que porta la llanterna que s’encén cada 10 segons, el mateix nombre de vegades que el que ella té en el paper.Refl exió: Tots necessitem una llum que ens guie per a poder continuar el nostre camí.

Sé que només tu pots fer-me riure tant. Se que només tu em coneixes de veritat. Sé que només tu ets capaç de compartir les penes la tristesa quan no me’n puc sortir.

Tens capacitat de donar tranqul·litat de saber-me escoltar quan ja ningú em fa cas tu tens la virtut de fer-me oblidar la por de la foscor i em dónes claredat. Sé que només tu em pots fer entendre bé i sé que només tu ets la meva raó de ser.

En silenci i sense dir ni una paraula.

Cçó: Nésu(AiMto)https://youtu.be/P4RUElQLCW0

Tan sols amb una mirada és sufi cient, no ens cal parlar. Són vint anys de grans vivències que queden atrapades en records que ja mai més oblidarem.

Sé que només tu saps demanar perdó. Sé que només tu entens aquesta cançó. Sé que només tu em dónes protecció m’ajudes a fugir m’apartes del dolor.

Tens capacitat de donar tranqul·litat de saber-me escoltar quan ja ningú em fa cas tu tens la virtut de fer-me oblidar la por de la foscor i em dónes claredat. Sé que només tu em pots fer entendre bé i sé que només tu ets la meva raó de ser.

De 14 a 17 anys

Ocó: Peta

Senyor, comença el temps d’Advent,podem triar entre

preparar el nostre cor per acollir-vos,o seguir com fi ns ara

que és el més fàcil i còmode.

Podem triar entre seguir-vos i deixar que ens guies,

o fer el nostre camí amb l’única guia del nostre interès.

Vos demanem que ens il·lumineuper a ser capaços de seguir el camí correcte.

Amén.

De 14 a 17 anys

Ct: msabrlaíTemps era temps, un vedell va haver de travessar un bosc verge al tornar a la seua pastura. Com era un animal irracional, va obrir una senda tortuosa, plena de corbes, pujant i baixant pujols.

Al dia següent, un gos que passava per allí va fer servir eixa mateixa senda per a travessar el bosc. Després va ser el torn d’un moltó, cap d’un ramat, que veient l’espai ja obert, feu passar als seus companys per allí.

Més tard, les persones van començar a fer servir eixa senda: entraven i eixien, giraven a la dreta i a l’esquerra, baixaven, es desviaven d’obstacles, queixant-se i maleint, amb tota raó. Però no feien res per crear una nova alternativa.

Després de tant de passar, la senda es va acabar convertit en un ampli camí on els pobres animals es cansaven sota pesades càrregues, obligats a recórrer en tres hores una distància que podria haver-se fet en trenta minuts si no hagueren seguit la senda oberta pel vedell.

Van passar molts anys i el camí es va convertir en el carrer principal d’un poble i, fi nalment, en l’avinguda principal d’una ciutat. Tots es queixaven del trànsit, perquè el traçat era el pitjor possible.

Mentrestant, el vell i savi bosc somreia, en veure que els homes tenen la tendència a seguir com a cecs el camí que ja està obert, sense preguntar-se mai si eixa és la millor elecció.

Paulo Coelho

Refl exió: No hem de seguir el camí sense pensar en el que estem fent. Les coses cal pensar-les abans de fer-les. Cal prendre decisions en els moments de dubte i és Jesús el que ens ajuda, amb el seu exemple, a prendre les decisions.

Ait: eçoCol·loquem un llençol al terra i pugen damunt d’ell diverses persones de manera que sols ocu-pen la meitat de l’espai. A continuació se’ls demana que li donen la volta al llençol. Hauran de girar-lo del dalt baix sense eixir-se’n d’ell.

Refl exió: Al nostre caminar de cada dia, ens trobem amb problemes i diferents situacions davant les quals estem obligats a prendre una decisió i no hem de quedar-nos bloquejats davant el dubte. És important comptar amb la generositat i l’empatia de les persones que ens envolten cada dia.

De 14 a 17 anys

Feia temps que de tu em parlaven però el meu cap a altres llocs estava pensaments de tu en tenia però estimar-te, jo no en sabia.

A poc a poc en tu jo vaig creure tot vaig deixar-ho per venir a veure´t i ara sé que si et vull trobar sempre t´hauré de buscar.

I per què així, tan difícil és la vida el que em queda la regalo, no m´importa si tu volguessis creuaria pel temps per estar amb tu abans de l´hora per sempre.

Tu ets la llum, tu ets el camí tu ets la fi del meu destí i quan a tu arribi ja no hi haurà per on tornar. Sento el cor el sento a dintre sento algú a dins meu que crida diu que segueixi encara que em senti feble.

Passaré per mar, terra i aire lluitaré sempre amb el diable tu només fes que tingui forces i ni cent homes podran parar-me

Si em dius que em posi al foc, jo em cremo si em dius que em tiri al pou, m´ofego si em dius corre, jo més de pressa si em dius calla, escoltaré.

Tan sols parla, tan sols guia´m tan sols porta´m, tan sols digue´m com buscar-te, com trobar-te si tu volguessis creuaria pel temps per estar amb tu abans de l´hora i per sempre.

Cçó: Te u(L’nuo)https://youtu.be/OqQgT1kCu0Q

Tu ets la llum, tu ets el camí tu ets la fi del meu destí quan a tu arribi ja no hi haurà per on tornar sento el cor, el sento a dintre sento algú dins meu que cridadiu que segueixi encara que em senti feble.

Tant se val si d´un gra se´m fa una muntanya, tan se val el que hagi d´aguantar per tu no m´importa que hagi de deixar la porta ben oberta, si es el que tu vols.

Tu ets la llum, tu ets el camí tu ets la fi del meu destí i quan a tu arribi ja no hi haurà per on tornar. Sento el cor, el sento a dintre sento algú dins meu que crida diu que segueixi encara que em senti feble.

De 14 a 17 anys

Ocó: Llme’eençaAquesta vesprada volem demanar-vos, Senyor,

que cadascú de nosaltres t’obriga la seua vida,

perquè en els obstacles que trobem en el camí,

els vostres brots nasquen i fl orisquenperquè en cadascun

dels nostres corss’encenga la llum de l’esperança.

Amén.

Ct: n b mí oFa temps un savi mestre anomenat Lin estava al llit agonitzant, envoltat pels seus deixebles. El mestre plorava desconsoladament i no aconseguien confortar-lo.

Un dels seus deixebles li preguntà: “Mestre, per què plora? Si vostè és quasi tan intel·ligent com el patriarca Abraham i tan bondadós com el mateix Buda!”.

En escoltar això, l’ancià Lin va respondre: “Quan partisca d’aquest món a comparèixer da-vant el Tribunal Celestial ningú em qüestionarà per què no vaig ser intel·ligent com Abraham o bondadós com Buda. Per contra, la pregunta que em faran serà: “Lin, per què no vas ser com Lin? Per què no vas exercir el teu potencial? Per què no seguires la trajectòria que era la teua pròpia i personal?”

Leonardo Wolf.

Refl exió: Cada decisió en la nostra vida és important perquè d’ella depèn que seguim el camí correcte o no. Cadascú tenim un potencial i cal treballar per desenvolupar-lo i posar-lo al servei dels altres.

De 14 a 17 anys

Ait: reoetMaterial: Cercle de plàstic gran

Tots els participants es donen la mà, posem un cercle entre els participants (dins del braç d’un participant). El cercle ha de fer una volta completa passant per tots els participants i sense que ningú es solte de la mà. Tots poden i deuen contribuir al fet que es realitze de la millor manera possible.

Refl exió: Tots hem de superar obstacles i difi cultats tant pròpies com dels altres, però junts sempre es superen i amb ajuda tot és millor. Cap obstacle ha de fer-nos desistir del nostre objectiu.

Camins, que ara s’esvaeixen Camins que hem de fer sols Camins vora les estrelles Camins que ara no hi son Van deixar-ho tot el cor encès pel món Per les parets de la mort sobre la pell Eren dos ocells de foc sembrant tempestes Ara som dos fi lls del Sol en aquest desert Mai no es massa tard per tornar a començar, per sortir a buscar el teu tresor Camins, somnis i promeses Camins que ja son nous No es senzill saber cap on has de marxar, pren la direcció del teu cor Mai no es massa tard per tornar a començar, per sortir a buscar el teu tresor Camins que ara s’esvaeixen Camins que has de fer sol Camins vora les estrelles Camins que ja son nous

Cçó: ms(Saeaa)https://youtu.be/87uzDJDR5KY

De 14 a 17 anys

Ocó: Qè mQuè fem?

Volem ser torxa,volem il·luminar,

volem brillar,a totes les persones que ens trobem

al nostre caminar.

Amb què ho fem?Amb la vostra llum,amb el vostre amor,

amb la vostra seguretat.Veniu Senyor, calfeu el nostre cor

i il·lumineu la nostra foscor.

De 14 a 17 anys

Ct: ’ardsrleEl fuster que havia contractat per ajudar-me a reparar la meua vella granja, acabava de fi -nalitzar el seu primer dia de dur treball. La seua caladora elèctrica s’havia avariat, i li havia fet perdre una hora de treball, i just ara el seu camió, un poc antic, es negava a arrancar.Mentre jo l’acompanyava a sa casa, va romandre en silenci.

En arribar a sa casa, em va convidar a conèixer la seua família. Mentre ens dirigíem a la porta, es va parar breument davant d’un arbre menut, tocant les puntes de les branques amb les dues mans.

En creuar la porta de sa casa, va ocórrer una sorprenent transformació. La seua bronzejada cara somreia plenament. Va abraçar als seus dos fi llets i li donà uns bes a la seua esposa. Me’ls presentà i posteriorment em va acompanyar fi ns al cotxe.

Al passar de nou per davant de l’arbre, vaig sentir curiositat, i li vaig preguntar sobre el què havia vist que havia fet en arribar.

- “Eixe és el meu arbre dels problemes”, va contestar.- “Sé que jo no puc evitar tenir problemes en el treball, però hi ha alguna cosa que és segur: els problemes no pertanyen ni a ma casa, ni a la meua esposa, ni als meus fi lls. Així que, simplement, els penge en l’arbre cada nit quan arribe. Després, al matí els arreplegue de nou. I el més sorprenent és que... quan vaig arreplegar-los, ni de bon tros en trobe tants com recordava haver-ne deixat la nit anterior.”

Jorge Bucay

Ait: sereeaecaObjectiu: Descobrir que les nostres actituds a la vida infl ueixen clarament en els sentiments dels altres. Especialment de les persones més properes.

Material: Mural amb la forma d’un arbre, subralladors “fosfi ” i retoladors “normals”.

Es col·loca el mural pegat a la paret i es diu als participants (en grups de 8/10) que, durant 2 minuts escriguen amb un subrallador, sobre el mural, actituds dels altres que el facen patir. Una vegada han escrit tots. Es lligen en veu alta i, si algun vol, pot dir si alguna vegada ha tingut eixa actitud.A continuació se’ls diu que, durant altres 2 minuts, escriguen sobre “les actituds molestes”, amb els retoladors normals (que “tapen” l’escrit amb el subrallador), actituds dels altres que els ajuden a sentir-se bé i a ser feliços. Una vegada han escrit tots. Es lligen en veu alta i ca-dascú aporta el que crega convenient.

Refl exió: Hem de ser conscients de la importància que té el nostre comportament i la nostra actitud en la vida per a la felicitat dels altres.

De 14 a 17 anys

Sempre pens que encara i ets aquí,que mai te’n vas anar,

sense poder avisarencara puc sentir sa teua veudient-me tot lo que m’estimes i que en jo sempre estaràs

i de cop la teva vida se’n va anari jo em vaig quedar amb soledat

amagada amb una història que no oblidaré,tan si es poc lluitat per respirar

ses llàgrimes són melodia d’una trista soledatencara puc sentir sa teua veudient-me tot lo que m’estimes i que en jo sempre estaràs.

Ets tu qui sempre hi ets dins el meu corets tu sa meva llum en això val

El meu estel, a cada nit hi som en soledatEts tu qui sempre hi ets dins el meu cor

Ets tu sa meva llum en això valEl meu estel, a cada nit hi som en soledatEts tu qui sempre hi ets dins el meu cor

Ets tu sa meva llum en això valEl meu estel, a cada nit hi som en soledat

En soledat

Cçó: vlm(MgPo) https://youtu.be/B_vzbN6ANyE

De 14 a 17 anys

Ocó: Eoe nrlmae

En tocar la llum del dia els meus ulls, Senyor, el meu cor s’alça cap a Vós

a la recerca de la vostra mirada. Escolteu les paraules de qui

sent la vida de nou, i estigueu atent, Senyor;

sigueu proper a la meua mà oberta. Doneu resposta a la meua pregunta;

ajudeu-me en la meua inquietud, vós que sou el meu Senyor i el meu Déu,

en qui confi e. A vós òbric el meu ser, les meues ganes de viure,

el meu despertar: de matí, a les vostres mans pose les meues pors i les meues il·lusions;

de matí, als vostres ulls pose la puresa i sinceritat de la meua recerca;

de matí, al vostre camí vull dirigir els meus passos.

Escolteu la meua veu, Senyor, Vós que sou bo i compassiu

i encoratgeu la meua vida que busca en vós llum i calor.Amén.

De 14 a 17 anys

Ct: mú nèsExpliquen que la llavor del bambú es sembra, es rega i es cuida. I durant tot un any no hi apareix res. No hi ha senyals de vida. Es rega i es cuida un altre any i encara no s’aprecia senyals de res. I Així van passant els anys. És durant el cinquè any quan de sobte apareix el Bambú Xinés i creix 30 metres en sis setmanes.El Bambú Xinés es prepara per un creixement impressionant. Ho fa durant els cinc anys que no hi veiem res, un sistema d’arrels s’està formant per a sostenir el creixement extraordinari del bambú.

“Moltes coses en la vida són com la canya de bambú xinesa. Una mica de paciència per recollir més endavant el fruit del nostre esforç, alguna cosa que sempre val la pena, tenint sempre clar l’objectiu fi nal”.

Autor desconegut.

Ait: E n rnsObjectiu: Descobrir que és necessari tenir una meta en la vida i que no podem caminar sense saber cap a on anem.

Els participants es col·loquen asseguts al terra en cercle. S’escriuen els 4 punts cardinals en paperets i es reparteixen als participants (cal intentar que hi haja el mateix nombre de pape-rets per a cada punt cardinal).

El que “paga” es queda en el centre del cercle, dempeus i diu un punt cardinal. Tots els que el tinguen, han d’alçar-se i anar a asseure’s en un lloc lliure cridant repetidament fi ns que seguen la consigna “del seu punt”. El que “ha pagat” ha d’asseure’s en un dels llocs que haja quedat lliure abans que ho ocupen els que s’han alçat.

Tots han d’estar pendents que ningú trenque les regles, si algú no crida la seua consigna o s’equivoca quedarà eliminat.

Consignes:Nord: Fa molt de fred.Sud: Fa molta calor.Est: Ix el sol.Oest: Es posa el sol.

Refl exió: Cal tenir clara la direcció que volem que tinga la nostra vida i proposem als joves que, en el seu caminar, intenten arribar a la trobada amb Jesús.

De 14 a 17 anys

Vaig despertar-me amb el cor a cent,tot recordant aquell somni.Vaig despertar-me amb un sol desig,que fos realitat el que veia.

Màgic, era màgic.Sé que no era d’aquest món,mai ningú ha vist res semblant.

Mentre ho tinc tot preparat per a aquesta nit,puc sentir la teva crida.

Màgic, això és màgic.Veig una llum al fi nal,són els teus ulls que brillen.

Vaig caminant pel dolç camí del teu cor,vaig descobrint més coses noves.No oblidis que això no ho puc fer sol.T’estimo.

Tots els petons que et vaig regalar,totes aquelles abraçades,la timidesa em feien oblidari alhora em protegien

Màgic, era màgic.Aquell dia vaig somniar que eres meva per sempre.

Vaig caminant pel dolç camí del teu cor,vaig descobrint coses noves.No oblidis que això no ho puc fer sol.T’estimo.

Entén-me, comprèn-me.No vull que tinguis dubtes.Entén-me, jo no em rendeixo.

Cçó: ma (Meòn)https://youtu.be/DY1edkTO__Q

T’estimo, et desitjo.Malgrat tots els obstaclesvull fer aquest llarg camí amb tu.

Màgic, això és màgic.Veus una llum al fi nal,són els meus ulls que brillen.

Vaig caminant pel dolç camí del teu cor,vaig descobrint més coses noves.No oblidis que això no ho puc fer sol.T’estimo.

Vaig caminant pel dolç camí del teu cor,vaig descobrint més coses noves.No oblidis que això no ho puc fer sol.T’estimo.

+ 17 anys

Ocó: Iie-me seci

Indiqueu-me els vostres camins, Senyor; ensenyeu-me les vostres sendes.Que en la meua vida s’òbriguen camins de pau i bé, camins de justícia i llibertat.

Que en la meua vida s’òbriguen senders d’esperança, senders d’igualtat i de servei.Encamineu-me fi delment, Senyor.

Ensenyeu-me vós que sou el meu Déu i Salvador.Recordeu, Senyor, que la vostra tendresa i la vostra lleialtat mai s’acaben;

no vos en recordeu dels meus pecats.Recordeu-vos de mi amb la vostra lleialtat, per la vostra bondat, Senyor.

Vós sou bo i recte, i ensenyeu el camí als desorientats.Encamineu els humils per la rectitud, ensenyeu els humils el seu camí.

Les vostres sendes són la lleialtat i la fi delitat, pels qui guarden la vostra aliança i els vostres manaments.

Perquè sou bo, perdoneu la meua culpa.Quan vos sóc fi del, Senyor, vós m’ensenyeu un camí segur.

Pose els meus ulls fi xes en vós, que em lliureu dels meus anclatges i lligams.Torneu-vos cap a mi i tingueu pietat, doncs estic sol i afl igit.

Eixampleu el meu cor encongit i traieu-me de les meues angoixes.Mireu els meus treballs i les meues penes, i perdoneu tots els meus pecats.

Senyor, guardeu la meua vida i allibereu-me de mi mateix.Senyor, que isca de la meua closca i vaja cap a vós,

i que no quede defraudat d’haver confi at en vós.Indiqueu-me els vostres camins, Senyor, vós que sou el Camí.

Feu-me caminar per la senda de la veritat, vós que sou la Veritat de la persona.Desperteu en mi la font de la vida, vós que sou la Vida de tots el què existeix.

+ 17 anys

Ct: cióUn gran mestre i un guardià compartien l’administració d’un monestir Zen. Cert dia el guar-dià va morir, i calia substituir-ho.

El gran mestre va reunir a tots els seus deixebles per escollir a qui tindria eixe honor. “Vaig a presentar-los un problema – va dir -. Aquell qui ho resolga primer, serà el nou guardià del temple”.

Va portar al centre de la sala un banc, va posar sobre aquest un enorme i bell gerro de por-cellana amb una bella rosa roja i va assenyalar: “Este és el problema”.

Els deixebles contemplaven perplexos el que veien: els dissenys sofi sticats i rars de la porce-llana, la frescor i elegància de la fl or… Què representava allò? Què fer? Quin era l’enigma? Tots estaven paralitzats. Després d’alguns minuts, un alumne es va alçar, va saludar el mestre i els altres deixebles, caminà cap al gerro amb determinació i el va tirar al terra.

“Vostè és el nou guardià – li va dir el gran mestre”, -i va explicar – : Jo vaig ser molt clar, els vaig dir que estaven davant d’UN PROBLEMA. No importpa: per bells i fascinants que siguen, els problemes han de ser resolts.

Refl exió: Quan ens enfrontem a un problema, no podem fugir o deixar-lo de costat. Cal anar a solucionar-lo, cal prendre la decisió que siga i no quedar-se bloquejat. Jesús no es va rendir, ni tan sols front la seua pròpia mort.

Ait: nóObjectiu: Descobrir la importància de les nostres decisions.

Es reparteixen 5 cartes a cadascú i cal tirar una carta sobre la taula cada torn, formant un muntó. Les cartes parells guanyen a les imparells, les fi gures guanyen als nombres i les negres guanyen a les roges. El que comença posa sobre la taula la carta que vulga, el següent ha de guanyar eixa carta i si no pot, ha de robar i si amb la carta robada pot guanyar, la posa sobre el muntó. Si no pot guanyar, torna a robar, fi ns a 3 vegades i si no pot posar, passa torn. Així, successivament. Quan algú tira un as, el següent ha de dir: “MUNTÓ” i si no ho diu, s’em portarà totes les cartes del muntó. Perd el que no aconseguisca desfer-se de totes les cartes. L’activitat acaba amb la refl exió següent: La nostra vida està plena de moments “d’encreuament” i ha de ser Jesús el que ens il·lumine en eixos moments especialment.

+ 17 anys

Ja fa mesos que ho intentoPerò només ha crescut el que sentoSé que no tornaràs i encara t’espero

Provo mil maneres d’oblidar,Busco pels carrers de la ciutat,Busco entre les pedres i no trobo més I no trobo més que cares que ensopeguen amb el teu recordJo només demano un home que m’estimiPerò sense protestarI que tingui el teu somriureI també la teva boca i el teu nas I que cada dia estigui al meu costat

No sé què puc fer, no séPer molt que em diguin sé que mai t’oblidaré

No hi ha ningú com tuNo hi ha ningú com tuNingú que decideixi trencar-me la vida I s’emporti el meu somriure

No hi ha ningú com tu

Em quedo sola i tan cansadaDe no deixar d’esperar una trucadaEl sentiment que guardo mai no s’acaba

Oh, potser serà millor buscar companyiaAlgú que vulgui arreglar-me la vidaPerò reemplaçar-te sé que no és la sortida

No sé què puc fer, no séPer molt que em diguin sé que mai t’oblidaré

No hi ha ningú com tuNo hi ha ningú com tuNingú que decideixi trencar-me la vida I s’emporti el meu somriure

Cçó: nú mu(LiGva)https://youtu.be/NmNxVSqcobI

+ 17 anys

Ocó: Esl uaí

Senyor Jesús, sou llum del meu camí,sou el Salvador que jo espere.Per què eixes pors ocultes?. A qui tem, Senyor?.La vida és com una cruïlla,i a voltes indecís no sé per on anar.Crec en vós, Senyor Jesús.Vós sou la defensa de la meua vida.Qui em farà tremolar?.Ho sé de sobres: seguir-vos és dur,hi ha tantes coses fàcils de conquistar al meu voltant!.Jo sé, Senyor, que si em deixe portar per elles,m’amarraran fi ns a llevar-me la llibertat que cerque.Jo sé que, si vos seguisc i em fi e de vós,els obstacles del camí cauran com a fulles de tardor.Tot i que la mentida i la violència acampen contra mi,encara que els diners i el plaer m’envolten com un exèrcit,el meu cor, Senyor Jesús, no té por de res.Tot i que la publicitat fàcil em declare la guerrai els meus ulls troben en cada cantonadauna crida a perdre la meua dignitat humana,el meu cor dirà que no, perquè en vos em sent tranquil.Una cosa vos demane, Senyor, i és el que cerque:viure unit a vós, tenir-vos com a amici alegrar-me de la vostra amistat sincera amb mi.

+ 17 anys

En la temptació m’aixoplugaràs, alguna cosa així com el paraigües de la pluja;en la temptació m’amagareu en un racó de la vostra tenda,i així em sentiré segur com sobre roca ferma.Senyor Jesús, escolteu-me que vos cride.Tingueu pietat. Responeu-me, que cerque el vostre rostre.El meu cor em diu que vós em voleui que esteu present en mi,que vos preocupeu dels meus problemescom un amic vertader.Cerque el vostre rostre: no m’amagueu el vostre rostre.No m’abandoneu, doncs vós sou el meu Salvador.Doneu-me la certesa de saber que,encara que el meu pare i la meua mare m’abandonaren,vós sempre vos mantindreu fi del al meu costat.Senyor, ensenyeu-me el vostre camí, guieu-me per la senda plana.Jo espere gaudir sempre de la vostra companyia.Jo vull gaudir sempre de la vostra Vida en la meua vida.Espere en vós, Senyor Jesús:doneu-me un cor valent i animós per a seguir-vos.Vós que sou llum pel meu camí i el Salvador en qui jo confi e.

Ct: sloTemps era temps, 4 llavors amigues foren portades pel vent a un xicotet clar de la selva. Allí van quedar ocultes al terra, esperant la millor ocasió per desenvolupar-se i convertir-se en un preciós arbre.

Però quan la primera d’aquelles llavors va començar a germinar, van descobrir que no seria tasca fàcil. Precisament en aquell xicotet clar vivia un grup de micos, i els més menuts tenien per diversió llançar plàtans a qualsevol planta que veien créixer. D’eixa forma ells, es diver-tien, aprenien a llançar plàtans i mantenien el clar lliure de vegetació.

Aquella primera llavor es va portar una platanà de tal calibre, que va quedar quasi partida per la meitat. I quan va explicar a les altres amigues la seua desgràcia, totes estaven d’acord en què el millor seria esperar sense créixer a que aquell grup de micos canviés la seua resi-dència. Totes, menys una, que pensava que almenys havia d’intentar-ho. I quan ho va inten-tar, va rebre la seua platanà, que la va deixar doblegada per la meitat. Les altres llavors es van unir per demanar-li que deixés d’intentar-ho, però aquella llavoreta estava completament decidida a convertir-se en un arbre, i una vegada i una altra tornava a intentar créixer. Amb cada nova ocasió, els miquets, van poder ajustar un poc més la seua punteria gràcies a la nostra xicoteta planteta, que tornava a quedar doblegada.

Però la llavoreta no es va rendir. Amb cada nova platanà ho intentava amb més força, a pesar que les seues companyes li suplicaven que deixés de fer-ho i esperés a que no hi ha-guera perill. I així, durant dies, setmanes i mesos, la planteta va patir l’atac dels micos que tractaven de parar el seu creixement, doblegant-la sempre per la meitat. Només alguns dies aconseguia evitar tots els plàtans, però l’endemà, algun altre mico encertava, i tot tornava a començar.

+ 17 anys

Fins que un dia no es va doblegar. Va rebre una platanà i després una altra, i després una altra més, i amb cap d’elles va arribar a doblegar-se la jove planta. I és que havia rebut tants colps, i s’havia doblegat tantes vegades, que estava plena de durs nucs i cicatrius que la feien créixer i desenvolupar-se més fortament que la resta de llavors. Així, el seu fi tronc va anar fent-se més gruixut i resistent, fi ns a superar l’impacte d’un plàtan. Fins què ja era tan fort, que els miquets no van poder tampoc arrancar la planteta amb les mans. I allí va continuar, creixent, creixent i creixent.I, gràcies a l’extraordinària força del seu tronc, va poder seguir superant totes les difi cultats, fi ns a convertir-se en el més majestuós arbre de la selva. Mentre, les seues companyes seguien ocultes a terra. I seguien com sempre, esperant que aquells terrorífi cs micos abandonaren el lloc, sense saber que precisament eixos micos eren els únics capaços d’enfortir els seus troncs a força de platanades, per així preparar-les a tots els problemes que trobarien durant el seu creixement.

Refl exió: La fortalesa interior és la millor manera de preparar la nostra vida, per a superar les difi cultats i hem de conrear-la escoltant i meditant la Paraula de Déu.

Ait: Aà eCadascú dels participants ha de simular una “minusvalidesa”: ulls tapats, mans lligades da-rrere, impossibilitat de parlar o coix d’una cama. Cap ha de tenir totes les capacitats a punt i poden repetir-se discapacitats.

L’equip ha de triar un responsable al que se li donaran les indicacions del joc. Han de col·locar-se per edats, de menor a major, fer una recorregut amb obstacles prèviament marcat (per exemple: un pas de 50cm d’altura, una zona d’equilibri de 2m, omplir un got d’aigua amb una garrafa i beure-se’n un cadascú) sense desfer la formació.

Refl exió: En la vida ens trobem sempre amb obstacles i difi cultats que hem d’afrontar sense por. És interessant tenir “amics” amb el que recórrer el camí i en els qui recolzar-se per su-perar els problemes. No hem d’oblidar que Jesús sempre va estar al costat dels seus amics i està al nostre costat.

+ 17 anys

Exigències. Per què vivim amb por? Pous de ciència. Creiem que ho sabem tot. Altre cop, potser ningú no sap què és el que estem buscant.

Herois que criden, un crim esbojarrat, tot són mentides tenyides de veritat. Altre cop, potser algú et vol salvar i no te n’has adonat.

No tinguis por, no tinguis por. Per dins el cor se’t trenca, per fora ningú sap què estàs somiant quan despertes.

Passi el que passi la sort no decideix. Una altra errada un altra amor encès. Altre cop, potser ningú no sap què és el que està passant. Fins que n’aprenguis no sé que hauràs de ser.

Cçó: nip (Mú)https://youtu.be/LaijkAInrbo

Portes tancades al fons d’aquell carrer. Però encara que ens uneixi l’estiu a la foscor cerques la llibertat.

No tinguis por, no tinguis por. Per dins el cor se’t trenca, per fora ningú sap què estàs somiant quan despertes.

El cor reneix sota les runes enterrades, contes que mai no perdran la força d’una llança. Pots volar. Amic meu...

No tinguis por, no tinguis por. Cercant el teu destí, lluitant fi ns a la fi , no tinguis por.

Empenedit, estàs ferit. Si vols trobar la força en algun lloc.

No tinguis por.

+ 17 anys

Ocó: Q oeiaeml

En aquesta llum del nou diaque em concediu, oh Senyor,

dóneu-me la meua part d’alegriai feu que aconseguisca ser millor.

Sortós jo, si al fi nal del diaun odi menys porte en mi,

si una llum més els meus passos guiai si un error més jo vaig extingir.

Que cada tomb en la sendaem vaja fent conèixer

cada còdol traidorque el meu ull roí no va saber veure.

Que estime els éssers aquest dia,que a tot tràngol estime la llum,

que estime el meu goig i la meua agonia,que estime l’amor i estime la creu.

+ 17 anys

Ct: i ét cAixò diu que era, un iaio i el seu nét que havien fet un viatge amb ruc. El nét havia passat les vacances amb el seu iaio i acabades les vacances, tornà de nou a casa dels seus pares per començar novament a l’escola. Ja a casa el xiquet contà algunes anècdotes del viatge als seus pares. Comentava: a estones, el iaio o ell, pujaven a cavall del ruc i així el viatge s’anava fent més còmode.

El primer dia de viatge vam arribar a un poble. En aquell moment el iaio anava a cavall del ruc i jo anava caminant al costat.

En passar pel carrer principal del poble algunes persones criticaven en veure al iaio a cavall del ruc i a mi caminant. Deien:

- Sembla mentida! Quin iaio més egoista! Va a cavall del ruc i el pobre xiquet a peu.

En eixir del poble, el iaio se’n va baixar del ruc. Quan vam arribar a un altre poble. Com anàvem els dos caminant al costat del ruc, un grup de joves es van burlar de nosaltres, dient-nos.

- Quin parell de ximples! Tenen un ruc i, en lloc de muntar-se, van els dos caminant.Vam eixir del poble, i el iaio em va muntar a mi a cavall del ruc i vam continuar el viatge.

En arribar a un altre poble, la gent va exclamar escandalitzada:

- Quin xiquet més maleducat! Què poc respecte! Va muntat en el ruc i el pobre iaio caminant al seu costat.

Ja a les afores del poble, el iaio i jo vam muntar els dos al ruc. Vam passar al costat d’un grup de camperols i aquests els van cridar:

- Pocavergonyes! És que no teniu cor? Aneu a rebentar al pobre animal!

El Iaio i jo vam decidir aleshores carregar-nos el ruc sobre als muscles. D’aquesta manera van arribar al següent poble. La gent va acudir de tot arreu. Amb grans riotes els del poble es burlaven dient:

- Quin parell de ximples! Mai havíem vist gent tan ximple. Tenen un ruc i, en lloc de muntar-se, el porten a coll.

En eixir del poble, el iaio després de pensar una bona estona em va dir:

- Ja veus que cal tenir opinió pròpia i no fer molt de cas del que diga la gent.

Refl exió: L’únic judici al que hem de sotmetre la nostra vida i les nostres accions, és el de l’Amor. El nostre model de comportament ha de ser Jesús.

+ 17 anys

Ait: è mObjectiu: Refl exionar sobre el signifi cat de l’Advent en les nostres vides i la infl uència del nostre comportament en els altres.

Es posa una cartolina en la paret o al terra que tinga escrit amb pot-its paraules que expres-sen sentiments i actituds positives i negatives (pot haver-ne de repetides). Cada participant ha de triar-ne una negativa, que pensa que té i que vulga aprofi tar el temps d’Advent per canviar per altra positiva, que també haurà triat. (Haurà d’haver-hi pot-its en blanc per si algú vol afegir alguna paraula que no estiga).

Exemples de paraules: Rancor, mentida, mandra, egoisme, falta d’higiene, “excessos”, vio-lència,…perdó, generositat, empatia, paciència, amor, compartir,…

Es pot acabar l’activitat, dient cada participant, alguna característica que li agrade i l’ajude del participant que tinga al costat. (Cuidar que es diga alguna cosa bé de tots.

Refl exió: Podem aprofi tar el temps d’Advent per canviar i ser millors persones, semblant-nos cada vegada més a Jesús. Quan fem les coses bé, ajudem als altres.

+ 17 anys

Ja ho has vist, això és tot el que tinc no t´amago res En una estona, però, hem compartit tot el que hem après. Tu ho esperes tot de mi jo ho espero tot de tu Tu volies que jo et fes feliç t´he donat més del que puc. Tornarem a coincidir i en un instant el món podrà convertir-se en un paradís només podem canviar-lo tu i jo.

Recordo el dia en que em vas dir si et podia escoltar jo tenia els ulls cansats m´acabava de llevar. No ho sabies tot de mi jo no sé res de tu amb el temps m´has anat captivant ara sé tot el que vull. Potser un altre dia podrem tornar a estar junts una altra estona al teu costat això és tot el que vull.

Podrem aconseguir el que vulguis tu pots desitjar-ho tot. Podrem arribar allà on vulguis només cal imaginació. Seré tot el que tu vulguis pots imaginar-t´ho tot. El món serà com tu vulguis només podem canviar-lo tu i jo.

Tu ets la cançó que potser escriuré demà serà el nostre petit secret ningú la podrà escoltar, només tu i jo.

Cçó: Jhee teu(S)https://youtu.be/VFU_fceFPTk

+ 17 anys

Ocó: Ci p ós

Gràcies, Senyor, per buscar-me, per no deixar-me sol al camí. Vós em coneixeu i sabeu que sóc presa fàcil del descoratjament i de l’abatiment i em costa molt reconèixer-vos a la meua oració. Il·lumineu la meua ment i el meu cor perquè sàpiga descobrir-vos i experimente eixa proximitat que m’omple de pau i amor.

Ct: Ecí ’EúsAquell mateix diumenge, dos dels deixebles de Jesús se n’anaven a un poble anomenat Emaús, a onze quilòmetres de Jerusalem, i conversaven entre ells comentant aquests incidents. Mentre conversaven i discutien, Jesús mateix els va aconseguir i es posà a caminar amb ells, però Déu impedia que els seus ulls el reconegueren. Ell els preguntà:– «¿De què discutiu entre vosaltres caminant?» Ells s’aturaren amb un posat trist, i un dels dos, que es deia Cleofàs, li respongué: – «De tots els forasters que hi havia aquests dies a Jerusalem, ¿eres l’únic que no saps allò que hi ha passat?» Els preguntà: – «¿Què?» Li contestaren: – «El cas de Jesús de Natzaret. S’havia revelat com un profeta poderós en obres i en paraules davant Déu i el poble. Els grans sacerdots i les autoritats del nostre poble l’entregaren perquè fóra condemnat a mort i crucifi cat. Nosaltres esperàvem que ell seria el qui hauria alliberat Israel. Ara, de tot això, ja fa tres dies. És cert que unes dones del nostre grup ens han esglaiat: han anat de bon matí al sepulcre, no hi han trobat el cos, i han vingut a dir-nos que fi ns i tot se’ls han aparegut uns àngels i els han assegurat que ell és viu. Alguns dels qui eren amb nosaltres han anat al sepulcre i ho han trobat tot exactament com les dones havien dit, però a ell, no l’han vist.

+ 17 anys

Ell els digué: – «Sí que vos costa d’entendre! Quins cors tan indecisos a creure tot allò que havien anunciat els profetes! ¿No havia de patir tot això el Messies abans d’entrar en la seua glòria?» Llavors, començant pels llibres de Moisès i seguint pels de tots els profetes, els expo-sava tots els llocs de les Escriptures que es referien a ell. Mentrestant, s’acostaven al poble on es dirigien i ell va fer com si seguira més enllà. Però ells el forçaren pregant-lo: – «Queda’t amb nosaltres que ja es fa tard i el dia ha començat a declinar. Jesús entrà per quedar-se amb ells. Quan s’hagué posat amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava. En aquell moment se’ls obriren els ulls i el reconegueren, però ell desaparegué. I es deien l’un a l’altre: – «¿No és veritat que els nostres cors s’abrasien dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures?» Llavors mateix, s’alçaren de taula i se’n tornaren a Jerusalem. Allà, trobaren reunits els onze i tots els qui anaven amb ells, que deien: – «Realment el Senyor ha ressuscitat i s’ha aparegut a Simó.» Ells també contaven allò que els havia passat pel camí, i com l’havien reconegut quan partia el pa.

Ait: umxlObjectiu: Ser conscients de la importància de conèixer el destí al que ens dirigim en cada moment.

Es fan equips de 3 o 4 persones i cadascun d’ells ha de preparar la motxilla per a una des-tinació diferent. Se’ls donaran 5 minuts perquè ompliguen la seua motxilla (dibuixada en un foli) amb les coses necessàries segons la destinació que se’ls haja dit. Quan acabe el temps, posaran en comú el que ha posat cada equip i es farà la refl exió fi nal: Necessitem conèixer i tenir molt clar el sentit i la direcció del nostre caminar en la vida: Trobar-nos amb Jesús.

DESTINACIONS:1/ Una setmana caminant per la costa mediterrània, en el mes de maig, dormint en les plat-ges.2/ Una setmana caminant per alta muntanya al Pirineu, en el mes de gener, fent vivak.3/ una setmana de vacances en un hotel de 3 estreles.

Refl exió: Igual que en preparar la motxilla, en la nostra vida, hem de refl exionar i decidir a cada moment, cap a on ens dirigim per a saber exactament, amb què hem d’omplir el nostre cor.

+ 17 anys

Se que tot anirà bé, tot serà com ha de ser,però diuen que has estat pensant que potser no és el moment,que potser no arribaràs allà on volíes serperò deixa’m dir-te amic meu, tu has nascut per això.

Si volem podem, si volem anar més enllàno deixarem que vells paranys, ens puguin agafarque avui tot serà més clar, més senzill, més real..sense res més a les mans, i volar...

que tu has nascut per aixòper viure sense porper creure un altre copque això pot ser millor

Que senzill és caminar, quan no busques un camíquan no hi hà res per trobar, ho tens tot ara i aquí!avui no ens aturarem, allà on ja haguem estatque volem seguir jugant, que hem vingut per això

Que això és només un jocper viure sense porper creure un altre copque això pot ser millor

Ja sé que això és un instant, i que no et puc agafar,sé que tot està cambiant, però jo et dic que això és veritatque no hi hà res esperant, que res et pot fer mal.Que no cal seguir buscant, que ja ho tenim tot!

Sé que hem vingut per aixòper viure sense porper creure un altre copper fer-me ser millor,que tu has vingut com jo,per viure sense porper fer somriure el corQue això és només un joc.

Cçó: Nc riò (Dià il)https://youtu.be/2u5SeEpNuTQ

Equips de Responsables, Equips de treball

Ocó: Vóso nrllmem r

Vós sou, Senyor, la llum del meu cor,Vós sou la meva força.En Vós, Senyor, jo trobo el meu bé,Vós m’ompliu de joia.

1. Jo penso en Vós de dia i nit. Oh Senyor;car Vós guieu mon esperit. Oh Senyor.

2. Havent posat els ulls en Vós. Oh Senyor;caminaré amb el cor joiós. Oh Senyor.

3. Faré cantant el meu camí. Oh Senyor;amb Vós la mort no em pot ferir. Oh Senyor.

4. A dalt del cel m’acollireu. Oh Senyor;i d’alegria m’omplireu. Oh Senyor.

https://youtu.be/6epXtRsph2Y

Ct: Otl

Vaig caminant per una senda. Deixe que els meus peus em porten. Els meus ulls es fi xen en els arbres, en els ocells, en les pedres. En l’horitzó es retalla la silueta d’una ciutat. Aguditze la mirada per distingir-la bé. Sent que la ciutat m’atreu.

Sense saber com, m’adone que en aquesta ciutat puc trobar tot el que desitge. Totes les meues metes, els meus objectius i els meus assoliments. Les meues ambicions i els meus somnis estan en aquesta ciutat. El que vull aconseguir, el què necessite, el què més m’agradaria ser, allò al què aspire, o que intente, pel què treballe, el què sempre vaig ambicionar, allò que seria el major dels meus èxits. M’imagine que tot això està en eixa ciutat. Sense dubtar, comence a caminar cap a ella. Poc després de caminar, la senda es fa costera amunt. Em canse una mica, però no m’importa. Seguisc. Albire una ombra negra, més endavant, en el camí. En apropar-me, veig que una enorme rasa m’impedeix el meu pas. Tem... dubte.

Equips de Responsables, Equips de treball

M’enutja que la meua meta no puga aconseguir-se fàcilment. De tota manera decidisc saltar la rasa. Retrocedisc, prenc impuls i salte... Aconsegueisc passar-la. Em repose i seguisc ca-minant.

Uns metres més endavant, apareix una altra rasa. Torne a prendre carrera i també la salte. Còrrec cap a la ciutat: el camí sembla clar. Em sorprèn un abisme que deté el meu camí. Em detinc. Impossible saltar-lo. Veig que a un costat hi ha fustes, claus i eines. Me n’adone que estan allí per a construir un pont.

Mai he sigut hàbil amb les mans... Pense en renunciar. Mire la meta que desitge... i resistisc.Comence a construir el pont. Passen hores, o dies, o mesos. El pont està fet. Emocionat, el creue. I en arribar a l’altre costat... descobrisc el mur. Un gegantesc mur fred i humit envolta la ciutat dels meus somnis...

Em sent abatut... Busque la manera d’esquivar-lo. No hi ha cas. He d’escalar-lo. La ciutat està tan a prop... No deixaré que el mur impedisca el meu pas. Em propose grimpar. Descanse uns minuts i prenc aire... De sobte veig, a un costat del camí un xiquet que em mira com si em coneguera. Em somriu amb complicitat.

Em recorda a mi mateix... quan era xiquet.

Potser per això, m’anime a expressar en veu alta la meua queixa: -Per què tants obstacles entre el meu objectiu i jo?

El xiquet arronsa de muscles i em contesta: -Per què m’ho preguntes a mi?

Els obstacles no estaven abans que tu arribares... Els obstacles els portares tu.

Jorge Bucal

Ait: oqè i

Objectiu: Refl exionar sobre el signifi cat de l’Advent i ajudar-nos a viure eixe signifi cat fent-lo realitat en les nostres vides.

Cada setmana, els responsables han de respondre a la pregunta i adquirir un compromís relacionat amb ella.

Es tracta d’ajudar als responsables a viure i interioritzar un “canvi” que l’ajude a preparar l’arribada del Nadal.

Equips de Responsables, Equips de treball

Cçó: u (Saeaa)

Si no saps on anarsi et sents cansatsi el món és fosc

i les il·lusionsper a tu ja han acabat.

Atura una estona del món que t’envolta

i mira a dintre teu,recorda la força

que et dona la màgiade viure en llibertat

no ho pensis i escolta.

El so de la llumque no acabarà

quan mori el temps.

L’amor és toti tot és amor

i tots som implicats.

No et pots amagar,no tens on anar

si rebutges la veritat.

No ho pensis i escoltael so de la llumque no acabarà

quan mori el temps.Vós sou, Senyor, la llum del meu cor,

Vós sou la meva força.En Vós, Senyor, jo trobo el meu bé,

Vós m’ompliu de joia.

https://youtu.be/l3HpyGFedpY

Luz de la Paz de Belén | Diciembre 2015 Beleneko Bakearen Argia | Abendua 2015

Llum de la Pau de Betlem | Desembre 2015 Luz da Paz de Belén | Nadal 2015

Lluz de la Paz de Belén | Avientu 2015

Construir un Mundo Mejor

Luz en mi senderoArgia nire bideanLlum al meu camíLuz no meu vieiroLluz na mio sienda