N.° 355 - Any XXX Setembre, 1982

L'URBANISME COM A PROBLEMANecessitat d'ordenar tot el terme de Montuïri

Degut a Io complicat dels problemes urbans d'avui, iper a poder donar a l'home un entorn habitable i digne, nodegradat, es precís que l'Admiriistració prengui un cert pro-tagonisme en materia urbanística.

Les Normes Subsidiàries són un intent per evitar el mald'un urbanisme sense pla, i sobretot d'atacar un urbanismesonse llPÍ que ha causat vertaders desastres urbans.

L'acció urbanística ha de tenir en compte i ha de pre-veure el creixement de Ia població, fent possible un desen-rotllament equilibrat, on s'armonitzin les economies agrí-cola, industrial i urbana, donant-los unitat i estabilitat.

El nostre terme municipal tle MoiHuiri posseeix una«Delimitació del SoI Urba-> que només afecta al casc de Iapoblació. Es, per tant, Ia necessitat d'ordenar tot el termemunicipal, i especialment de protegir el medi rural, Io quefa més necessàries les Normes Subsidiaries de Planejament.

Aquestes Normes proporcionenuna possibilitat d'orien-tar i ordenar el creixement urba, i així disposar dels corres-ponents Plans Parcials i Especials.

Sense aquesta normativa, hi ha el perill que es cons-truesqui arbitràriament, creant-se superfícies d'urbanitza-ció desproporcionada.

En certa manera, l'especulació sobre els solars edifica-bles espenya tota ordenació urbana, perquè pren abansd'hora terres a l'agricultura, i fa que s'exigesquin preus devenda de solars que resulten exorbitants i no contribueixen

(Passa a Ia 5 ' pàg.)

La inauguració del «Torneig

de Sa Llum» fou enguany més

brillant que altres anys, amb més

Jj participació montuïrera i amb

molta millor lluminària. Aquí

veim l'aspecte que oferien les

majorettes i els més petits.

Cultura

PIa per a ordenar globalment ei municipi

El president de Ia Comissió de Cultura i Urbanismeexplica el contingut de les normes subsidiàries

El pla preveu un polígon industrial, zones de serveis,una zona verda, un paisatge preservat i

edificis protegits

Després de l'aportació de l'arquitectemunicipal, queda més clara Ia significacióde les paraules «Urbanisme» i «NormesSubsidiàries». Però ara, vegem en concret,a Montuiri quines repercusions tindrà Iaseva aplicació. Per això, acudim a JosepM.a Munar, tinent batle i president de Ia Co-missió de Cultura i Urbanisme.

—Josep M.a, ens podries explicar les di-ferències principals entre una Delimitacióde Casc i unes Normes Subsidiàries?

—El que fa una Delimitació de Casc no-més és oferir un terreny urbà al públic. LesNormes Subsidiàries són de categoria su-perior; les seves competències són mésamples. Diu on es poden fixar zones ver-des, polígons industrials, paisatges preser-vats, zones residencials, en una paraula:ordena el municipi globalment.

—Quines repercussions han tingutacords municipals anteriors sobre Ia polí-tica urbanística de l'actual Ajuntament?

—Quan nosaltres començàrem, ens tro-bàrem que l'Ajuntament anterior havia pro-jectat unes normes urbanístiques, que erenuna mescla entre Delimitació de Casc iNormes Subsidiàries. Després d'uns dosanys de discussions, vàrem arribar a unacord, que llavors resultà inútil, degut aquè es trobaren uns projectes d'urbanitza-ció de l'any 1949 i del 1952, que impossibi-litaven posar en pràctica l'acord que deiaabans. La millor solució és fer unes novesNormes Subsidiàries que resolguin les ur-gents necessitats urbanístiques de Mon-tuïri, i que no estiguin obstaculitzades peraquests acords de fa trenta anys.

—Jo sé cert que han de ser unes normesmolt interessants. Per què no ens expli-ques un poc el seu contingut?

—Jo voldria dir que aquestes normess'han fetes amb l'ajuda de tècnics, és a dir,arquitectes, economistes, missèrs, engi-nyers, etc. Per Io tant, són fruit d'un treballde raonament i d'un estudi dels factors in-fluients i les possibles conseqüències.Consisteixen en fixar unes determinades fi-nalitats a certes zones del nostre terme:

a) POLÍGON INDUSTRIAL. S'ha triat l'à-rea del triangle que uniria Ia Farinera d'EnDomingo, can Mestret i sa Creu Roja. Amés de Ia zona que queda dins, també in-clou Ia de fora. fins a 30-40 metres. En Iaseva elecció han influït les bones comuni-cacions, una certa distància del poble, a fique no molestin tant el renou, contamina-

b) ZONESDESERVICIS.— Al camp de futbol i a unes terres con-

frontants, es té Ia idea de fer-hi un poli-esportiu d'uns 2.000 metres quadrats (compiscina, camp de «balonmano», tenis, etc.).

— Un quartó en el Molí d'En Gospet,destinat a un futur escorxador i a pesmunicipal.

— Cementeri actual i unes terres de veï-nat, per a ampliació, que Ja estan compra-des.

— La Cooperativa Agricola.— Les Escoles «Joan Mas i Verd», i un

solar de devers mitja quarterada, veïnat deles escoles i de Ia carretera de Sant Joan.

— També seran zones de servici ies queJa hi ha actualment.

m fr

ció, etc., també el poder aprofitar uns vialsJa existents, que. si bé. s'haurien d'eixam-plar. Endemés, Ia situació devora una ca-rretera comarcal dóna Ia possibilitat de quèindustrials de fora invertesquin dins aquestpolígon.

Una vegada que estiguin aprovades defi-nitivament les Normes Subsidiàries, si hi hademanda de sòl industrial, es farà Ia zonifi-ració o reparcelació —tot d'un cop, o percarrers, segons Ia demanda—. Això vol direquipar de llums, voravies, asfals, clave-gueram aquest carrer, que passarà de serrústic a cotitzar com a sòl industrial. Men-tres no es faci aquesta reparcelació, i finsque no hi hagi els carrers traçats i equi-pats, tots els terrenys seguiran pagant coma rústics.

c) ZONA VERDA. Estarà situada en elPuig de Sant Miquel. Serà un paratge pro-tegit, i només s'hi podrà edificar en certescondicions i per causes justificades.

d) PAISATGE PRESERVAT. Consisteixen un terreny forestal que es protegeix deIa deterioració, tan freqüent actualment. In-clou quasi tota Ia garriga del poble (que éspoca). No s'hi podran fer xalets ni casetesper eines. Tanmateix és garriga, i no es potsembrar.

e) EDIFICIS1 DINS EL RECINTE URBÀ,PROTEGITS PEL SEU VALOR HISTÒRIC,ARQUITECTÒNIC O TRADICIONAL. Comels següents: l'església, Creus de Pedra,Torres-Molí, cases blasonades amb escutd'armes, Son Rafel Mas.

(Segueix a Ia pàgíJ )

Reportatge

EL CENTRE SANITARI DE MONTUÏRI

Per fi, després de molts d'anys d'es-pera al carrer i d'haver de patir sol ifred, endemés d'estar malalts, pareixque l'Ajuntament vol fer un local per ales visites del servei sanitari al nostrepoble, com a Ia majoria dels pobles deMallorca. Perquè ens expliqui un poc elprocés per a aconseguir-ho, hem acudital batle, que gustosament ens contesta aaquestes preguntes:

—Està aprovada oficialment Ia sub-venció del Centre Sanitari de Mon-tuiri? Quin és el pressupost?

—L'Ajuntament té Ia confirmació ofi-cial del Consell de MaJJorca de Ia sub-venció del projecte presentat al PIa d'O-bres i Serveis de 1982 per a Ia construc-ció d'un Centre Sanitari Local per uncost total de l'obra de 4.950.000 ptes.que anirà a càrrec del Consell i de l'Es-tat en un cent per cent; estarà formatper una sala de cures, una sala d'espera,dues sales de consulta, dos serveis sani-taris així com una sala de calefacció.

—On estarà ubicat?—Després de veure que entre ete

membres del Consistori hi havia diversi-tat d'opinions per decidir Ia ubicació delCentra Sanitari Local, vàrem decidirconvocar una representació de personesdel poble, Uigades amb l'esport, l'ense-nyament, Ia sanitat i altres. Teníem tresopcions: una era el solar de l'actual pesmunicipal; una altre el solar de Na Bur-riana, els dos propietat de l'Ajunta-ment, i una tercera opció era cercar unaltre solar, ja fos comprat o cedit perqualque persona del poble: A l'esmen-tada reunió es va veure per una part queinteressaria fer-lo en Es Dauja fos per IafacUitat d'aparcament o per Io cèntricque és Es Dau, però el metge titular il'arquitecte municipal es varen pronun-ciar a favor de Na Burriana, i tots eLa re-units estaren d'acord que si se trobavaun solar mUlor, es fés aUà.

—I a Ia fi, què es va acordar?—Decidits a trobar una solució rà-

pida, ens posàrem a Ia cerca d'un solar,cosa que tractàrem després d'una sèriede negociacions, que consistiren en in-cloure dins el PIa de les Normes Subsi-diàries uns terrenys rústics que suposa-ven uns catorze solars urbanitzablespels propietaris i a canvi ens cedien gra-tuïtament un solar de 240 metres a l'A-

• El pressupost és de quasi cinc milions

• Estarà ubicat a Na Burriana

• El Batle, Francesc Trobat, exposa els seus detalls

vinguda Es Dau. Arribat a l'esmentatacord l'exposàrem a Ia Corporació, per-què una de les condicions que exigeixl'urbanisme és un acord per unanimitatdel Consistori. La cosa no va esser facti-ble perquè una part dels membres del'Ajuntament no hi estaren d'acord.Però arribàrem a concloure que es fés aNa Burriana.

—Quins servies hi haurà?—No s'incrementarà cap tipus de

servei dels qui ha ara existents, simple-ment es domiciliaran a l'esmentat Cen-tre les consultes dels metges i l'A.T.S.

—Suposarà això qualque lloc defeina?-Si les cartilles de Ia Seguretat Social

que hi ha al poble fossin suficients per apagar un auxiliar es podria contractaruna persona. Això vol,dir que Ia Segure-tat Social dóna unes 18 ptes. per cartillaper a manteniment d'aquest tipus decentres; tenint en compte que tenimunes 1.250 cartUles això suposa sok unpoc més de vint-mil pessetes mensuaU,cosa que no és molt per a pagar un sou.

—De qui anirà a càrrec el manteni-ment?

-La feina de neteja del Centre, bé Iapodria fer Ia persona que es contractàscom assistent o si no, hauria d'anar acàrrec de l'Ajuntament, am com Ia cale-facció i el LIum.

—En quin temps es calcula que estaràfet?

—Aleshores sols falta fer el canvi deprojecte, que l'arquitecte ja hi fa feina, icontractar l'obre; això vol dir que enmig any pot estar l'obra acabada.

—L'Ajuntament té fet a més del Cen-tre Sanitari, altres projectes de cara aIa salut?

-Un altre tema que interessa al poble

és l'assistència a Ia vellesa. En aquestsmoments estam el·laborant un cens pera conèixer les necessitats que té el pobleen aquest aspecte. Si una vegada elabo-rat l'esmentat cens, es veu que interessaorganitzar l'assistència als veUs, se po-dria estudiar Ia atenció domiciUària pelsqui Ia vulguin, com a primera passa decap a una atenció més completa, quepodria consistir en l'esmentat servei do-miciUari com a primera fase i una resi-dència, que podria quedar reduïda abcasos d'una atenció més profunda.

—VoI dir qualque cosa més el Batle alpoble de Montuïri?

-VuU dir que en aquests momentss'estan tramitant unes Normes Subsi-diàries de Planejament. Això és un ins-trument urbanístic molt important pelpoble, ja que estam projectant l'ordena-ció de Ia nostra vUa dins un plaç de vintanys. S'han de preveure les necessitatsde terreny per als serveis que tendrem,ja sigui per a espais verds, per a centresesportius, sanitaris o d'altre classe. Crecque totes les persones interessades enels problemes del poble hi han de pren-dre part i dir Ia seva una vegada ques'exposi l'avantprojecte al púbUc.

Joan Miralles Julia

Entrevista

D. Alfredo Garcia, nou metge de Montuïri

Aquest estiu, anant pete carrers deMontuïri, se'ns hafetfamiliar laftgurad'un home defront alt i gruixuts mostat-xos que Ii donen un aire de serietat imaduresa. Es tracta del nou metge, Al-fredo Garcia, un home jove, de 36 anys,amb el que dialogam uns moments perconèixer un poc de Ia seva vida, de Iaseva concepció de Ia medicina i de l'opi-niô que té del nostre poble.

—Alfredo, quin cami has fet abansd'arribar a Montuïri?

—VaIg néixer a un poble de León,agrícola, aI Nord, prop de Galícia, camíde Santiago. Es un lloc molt peculiar,mescla de Galícia, Asturias i León. Somde famuia nombrosa, de pare pagès...

(Mentre ens parla de Ia seva terra, delBierzo i les seves reivindicacions auto-nòmiques, es concentra profundament,cerca sempre Ia parauIa justa, dona Iaimpressió de disfrutar amb Ia conversa iaixò fa el diàleg de cada vegada mésfàcU).

—Vaig estudiar el batxiUer a Zamora,a un col·legi de frares. Després vaig ferIa carrera a VaUadolid i l'especiaUtat depsiquiatria entre SevLQa i Barcelona. Hefet feina a Barcelona, a un poble de IaMancha durant dos anys, a Jerez de IaFrontera, a molts de Uocs.

—I com et trobes a Montuïri? pensesquedar-te?

-La por de viure a Montuïri és com Iade viure a un altre poble. Te certes Umi-tacions però també avantatges. M'agra-daria poder-me quedar el temps sufi-cient per compür un cercle de trebaUd'uns anys. No et dic tota Ia vida, però síuns anys.

• «La medicina ha de sermajoritàriament

preventiva»

• «M'agradariapoder-me quedar

uns anys»

—Parlem un poc de Ia teva feina.Quina concepció tens de Ia medicina?

-La medicina ha de ser majoritària-ment preventiva. La medicina curativasols tracta el que ja s'ha produït i, inclúsen això Ia medicina viu un gran fracàs.A pesar de Ia supertecniflcació, de Ia in-dustriaützació, dels medicaments, Iamajoria de malalties cròniques seguei-xen fora ser curades i a més s'hi afegei-xen els trastorns derivats dels propismedicaments. Excepte uns casos con-crets, Ia medicina s'hauria d'orientarcap a Ia prevenció, educació sanitària,epidemiologia, estudis antropològics iuna sèrie de camps on no es veurienefectes immediats, però que són total-ment necessaris.

—I a un poble petit com el nostre,tens possibilitats de fer aquesta medi-cina distinta, has trobat recolzament?

—Si, a Montuïri he trobat organismeso persones sensibles en aquest tema.Aquest és un avantatge per anar exer-cint progressivament una altra forma demedicina, però les limitacions vénen do-nades per tota l'organització sanitària.S'hauria d'anar cap a una nova organit-zació, descentraUtzant els hospitals,creant centres comarcals, etc.

—Què opines del projecte del CentreSanitari Local a Montuïri?-Jo el veig lligat a què s'establís un

mapa sanitari de tot MaUorca, on Mon-tuïri quedàs inclós dins un sector deter-minat, d'uns quants de pobles veïnats,que permetrien d'incorporar algunsd'especiaUstes: pediatra, ginecòleg, etc.

El Centre Municipal ha de ser més queun despatx on passi consulta el metge;a Ia Uarga, s'ha de convertir en un localque centraützi tot el que estigui relacio-nat amb Ia salut de Ia comunitat, d'onhan de sorgir xerrades, relacions ambeLs malalts, mestres, educació sanità-ria,... i que a Ia vegada ha de resoldre aIa gent molts de problemes pefcs que aras'ha de desplaçar a Patoa. I a partd'això, un local públic on els sanitarislocals facin feina és necessari pel fetque, segons el meu concepte, Ia medi-cina ha de ser pública, mai privada; i siel metge visita a casa seva, pot influirtotalment o parcialment a Ia privatitza-ció de Ia medicina.

—Que em dius de les revisions esco-lars que heu practicat, han estat posi-tives?

—Aquestes primeres revisions han es-tat un poc improvisades, però de cara alfutur pens que és imprescindible una re-visió periòdica, ben feta, amb temps su-ficient. Així i tot, hem revisat cada al·loti s'han descobert problemes musculars,fimosis, càries dentals i d'altres casosque s'han pogut enviar a l'especialista.

—I tu, què esperes dels montuïrers?—Que entre les institucions, pares,

alumnes, malalts, hi hagi un intercanvid'opinions, un debat, perquè el metgeno sigui un individu aülat que sols re-cepta medecines. Que Ia gent prenguiconsciència de què ha de canviar l'òp-tica que té del metge de capçalera.Aquesta és una tasca del propi metge,que ha de canviar Ia seva funció i de Iagent que té Ia mentaUtat deformada através dels anys.

Esperem que els desitjós d'aquesthome enamorat de Ia seva professió escomplesquin. Avui ens ha parlat de Iamedicina, tal vegada un altre dia ensparlarà de les seves aficions, de Ia guita-rra que ens han dit que Ia maneja tanbé. A poc a poc el coneixerem miLlorperò, mentrestant, ja el considerammontuïrer.

PERE SAMPOL I MAS

Noticiari local

,MiaSiMiiIl...una veydüa mes. itíb Udnüereb nu

foren col·locades en el campanar perles festes de Sant Bartomeu. I nose'n podien avenir.

...molta gent es pregunta per què noballen amb més interès alguns delsCossiers. També, que no se n'ado-nen del significat que representenper tot un poble que s'identifica ambels balls i Ia seva història.

...s'ha insinuat que seria d'utilitatcrear una escola per ensenyar alsnins i jovents a ballar les dançesdels Cossiers. Així es podria triar elsqui ho fessin millor i sempre es po-dria suplir, en qualsevol moment,una falta.

...igualment es preguntava per !esfestes, per què no balla el nombre deCossiers que és tradició.

...Ia il·luminació de/s carrers no vaaixí com toca. EIs vespres de les fes-tes mancava llum i Ia graduació del'horari és deficient.

...el fabioler Toni Mateu «Rei» hapres molt d'interés amb els Cossiersi que serà un digne continuador deIa tasca que durant llarg temps hafeta l'amo En Joan Niu.

...convendria fer una netetja mésarreu de Ia brutor escampada ambmotiu de ses festes, encara que moltmillor seria no embrutar.

...e/s nins i jovenets que han nodritIa banda de música, serà Ia sabanova que Ia rejovenirà i Ii asseguraràIa seva continuitat.

...no s'esperava que fos tan excel·lent el «debut» de les majorettesmontuíreres, Ia nit del 15 d'Agostamb motiu de Ia inauguració del tor-neig de Sa Llum.

Sa Veu des Carrer

HA PASSAT SANT BARTOMEU

Un altre any hem viscut l'ambient defesta i de família que pel mes d'agostens porta Sant Bartomeu. L'animació inombrosa quantitat d'actes organitzatshan estat les característiques domi-nants. També, el que han participatcom a organitzadors moltes persones ique el poble no ha adoptat una posturapassiva, sinó que s'ha convertit quasisempre en membre actiu dels actes.

~

NOU DIMONI

En Joan Josep Viñas («Juanjo») ha es-tat el nou dimoni dels Cossiers que hasubstituit a Josep Sanchez («PepUlo»).El dissabte de Sant Bartomeu va debu-tar i animar els passacarrers, encalçantde bon de veres els nins i joves que Udeien «Banya verda».

NORMES SUBSIDIÀRIES

El PIe de l'Ajuntament del dijous 26d'agost va aprovar les noves NormesSubsidiàries. A altre LIoc de Ia revista hiapareix l'explicació corresponent.

ELECCIONS

Com sabem a través de Ia premsa re-gional i nacional, el 28 d'octubre se cele-braran eleccions generate. Després ven-dran les municipals. A Montu!ri ete par-tits polítics ja estan preparant Ia sevacampanya i cercant les persones que pu-guui formar part de les llistes munici-pals o que puguin ajudar al seu partit enles eleccions del 28 d'octubre.

JARDÍ DE LA INFANCIA

A l'hora d'escriure aquesta informacióno terüm notícies de Ia solució al pro-blema de Ia manca d'una monja perocupar Ia plaça de Sor Àngela. Ek paresi les mares molt especiataient, estanpreocupats fortament perquè no podrandur els nins a Ia classe anomenada jardíde Ia infància. Un problema greu que notocaria existir.

L'URBANISME COM A PROBLEMA

(Ve de Ia 7a pàg.)

gens a l'obra urbanitzadora. Les Normes, precisament, de-terminen quins són els terrenys amb condicions urbanitza-bles, i així supleix els defectes d'aquestes situacions.

Amb un pla ben organitzat, es pot disposar dels espaisnecessaris per a recreació i embelliment. Es preveuen lescondicions sanitàries. Es protegeixen els elements histórico-artistics. Es creen solars de segona, residències, i es pre-veuen les dotacions necessàries d'equipament. I així tambées permet Ia creació d'un possible sól o polígon industrial.

Resumint, podriem dir que Furbanisme és Ia perspec-tiva que integra I'home amb el medi que l'envolta, i que fade Ia terra, dels solars disponibles, el centre operatiu, eIlloc ideal per a viure i treballar. I aquesta és Ia perspectivacap a on apunten decididament les Normes Subsidiàries.

JOAN S. COMPANY OLIVERArquitecte municipal de Montuïri

Esports

TRIPLE APLUDIMENT

L'esport futbolístic montuïrer ha tengut aquest estiu una triple satisfacció: Lacelebració del desè aniversari del «Torneig de Sa Llum», Ia inauguració de Ia novainstal·lació d'il·luminació elèctrica del camp i l'ascens del C.D. Montuïri a I Regio-nal Preferent; tres efemèrides satisfactòries que complauen a tots perquè l'esportd'una o altra manera arriba i commou a totes les famílies del poble; tres fets quemolt bé s'han guanyat que des d'aquestes pàgines se'ls consideri i aplaudeixi talcom pertoca.

CICLISMEEn Salvà va guanyar Ia «VIII carrera ci-

clista Sant Bartomeu". El matí, el seu com-pany de «Roxa». Cerdà fou el primer del Isector. El circuit urbà de l'horabaixa no vatenir interès perquè Ia carrera estava pràc-ticament decidida a favor del «Roxa», Jaque tres corredors seus duien 5 minuts i 35segons al més directe rival, En Crespí delC.C. Palma.

III SETMANA POLIESPORTIVAHer tercer any consec>.tiu s'ha celebrat

els dies posteriors a Sarr Bartomeu Ia Set-mana Poliesportiva. Ha i participat—fítxau-vos bé— 24 equips d>; futbito, 12 de balon-mano, 2 de voleibol . 2 d'escacs. Per altrepart, s'han fet dos tornejos locals, amb in-tervenció de 24 jugadors de ping-pong i 12d'escacs.

X TORNEIG DE SA LLUM

Les classificacions de les tres categoriesdel Torneig de Sa Llum han estat les se-güents:

Alevins: Primer, Cide; segon, Mallorca;tercer, Porreres i quart, Torre d'En Pau

Infantils: Primer, Cide; segon, La SaIIe;tercer, Mallorca i quart, Sallista.

Juvenils: Primer, Cide; segon, Olímpic;tercer, Sant Gaietà; quart, Sallista cinquè,Patronat i sisè, La SaIIe B.

Casualment, han estat els mateixos cam-pions de fa deu anys, quan va començar elTorneig.

CALENDARI DEL MONTUÏRI

Setembre (Gener)5. Llosetenc - Montuïri (2)

12. Montuïri - Petra (9)19. At. Rafal - Montuïri (16)26. Montuïri - Campos (23)

Octubre (Febrer)3. Santanyí - Montuïri (30-l)

10. Montuïri - Cardessar (6)17. Montuïri - Cultural (13)24. Esporles - Montuïri (20)31. Montuïri - Alaró (27)

Novembre (Març)7. Cade Paguera - Montuïri (6)

14. Montuïri - Ca'n Picafort (13)21. Rotlet - Montuïri (20)28. Montuïri - Sóller (27)

Desembre (Abril)5. Escolar - Montuïri (10)

12. Montuïri - At. Baleares (17)19. R. L. Victòria - Montuïri (24)26. Montuïri - Arenal (1-V)

(Les dades entre parèntesi corresponen aIa segona volta).

J

, - ,ji-i.-;.- í,}

Pista Poliesportiva «ES DflU»

CENGRANDINT L'ANECDOTARI

Quant sorti aquest extraordinari dos-cents (doble que el normal però encarasols a Ia meitat d'un d'ara) hi hagué tambécol·laboracions va/uoses. A una d'e/les,d'un felanitxer. es podia llegir-

Avui Ia fulla BONA PAUveu després d'esser creada,arribar, amb Ia seva nau,sempre mirant el cel blau,a Ia dos-centes aubada

I acabava expressant un desig impossi-ble, Ja que, anant d'aquest pas, hauríem deviure 150 anys més per a veure'l complit:

I rebi el seu Director,que de tot això duu el fil,molts d'anys i molta encertorperquè pugui dur el timófins en el nombre dos mil.

ife,., HOM mrooui*i M wxtuiti •„.....

CL NUM(RO 200

Temps enrera

UNA EXCURSIÓ A LLUCJa s'acosten o pasen els seixanta anys

d'edat Ia cinquentena de montuïrersque el pruner diumenge de juliol de 1936—nins aleshores— es traslladaren a Llucper pasar-hi una «fabulosa» setmana.Tots eren alumnes del Vicari Munar. Hoferen amb el camión d'En Monserrat«Palós», però des de Caimari haguerende pujar a Lluc a peu. Així s'haviadecidit.

Allà s'allotjaren i des d'allà feren ex-cursions al Clot d'Aubarca, al Torrentde Pareis, a s'Entreforc, al Puig Major,al Gorg Blau, a s'Ermita de Sant Llo-renç, a Tuent, a Sa Calobra, a sa desem-bocadura del torrent, als misteris delSantuari...

Alguns encara se'n recorden i veientaquesta foto relaten aquests fets:

«Ho passàrem molt bé. Jugàvem alfutbol, corríem, ens divertírem molt.Com si fos avui, record l'anada al PuigMajor. Partírem de Lluc el vespre abans,devers les deu per a poder veure Ia sor-tida del sol. En Biel «Xiu» comprà unpaquet de puros «kaliquenyos», a dosun velló que fumàvem d'amagat».

«En GuiUem «Comuna» ens conduïaperque hi sabia, pero es va «despistar» iels darrers metres (300 o 400) els varemhaver de pujar tot dret. I allà dalt, tancansats estàvem que reposàrem i dormí-rem un parell d'hores».

«També record que madò «Xiva» i NaFrancina Aina de sa Rectoria ens«aguiaven» el menjar que havíem trans-portat amb un camión. Tants erem quefins i tot havien de fer el trampó dins unribell gros».

«A l'excursió que férem a «Tuent»,quan els primers hl arribàrem, ete cara-biners es creieren que érem contraban-distes».

Desprès de mirar bé aquesta «foto»dels qul hi anaren, encara poguerenestriar-los i recordar els seus noms, fetdel que se n'alegraren molt.

O. Arbona

ENDEVINALLES• En Jaume posà tres cartes, alineades ¡ gi-rades damunt davall sobre Ia taula. I diu:

—A Ia dreta del cavall hi ha una carta decopes.

—A l'esquerra del basto hi ha un rei.—A Ia dreta de l'espasa tenim un as.—L'espasaéslacartadel'esquerra.Quines són les'cartes?

D'esquerra a dreta i d'abaix a d'alt hi ha:1.a fila: Joan «Pelós», Miquel «Quelet», Jaume «Baco» (tj, Joan «Costa», Jau-

me «Costa», Miquel Estarellas (*), Pau «Pollo», Antoni «Reus-, Joan «Manescal»,Onofre «Masseno» i Gabriel «Moragues» (t;. 2.a flla: Tomeu «Rafela», Rafel Sam-pol, Miquel Cardell, Gabriel Gornate, Sebastià «Baco», Jaume «de sa Costa», Bar-tomeu «Doia», Monserrat «Pelós», Joan Pizà i Jeroni «Cigala». 3.a fila: Pep«Moio- í f ) , Rafel -Vermell», Joan -<Tavet-, Jordi «Bruixo» <Petiti, Miquel «des PuigMbltó», Antoni «Lloret», Miquel «de sa Butigueta» (í), Jaume «Matxó» <T), Barto-meu Arbona i Damià Tous. 4.a fila: Rafel «Costa», Miquel «de Son Maiol», Joan«Gornate», Joan «de Maià» (tj, Joan «de Son Toni Coll», «Paco» Estareltos, Jordi«Bruixó» (Gran) i Joan «de Ca s'Hort». 5.a fila: L'amo En Pep «Badia», Biel «Xiu»,Joan «de Maià», Joan Sampol, Guillem «Comuna», Pere «Rua» i Antoni «Ferre-rico». 6.a fila: don Bartomeu Verger «Segretari» ( f> , don Joan Munar (Vicari) (t;

i don Jordi Pujol (Vicarii i*>.

Solucions a/s passatemps d'Agost.

85 anys enreraSETEMBRE 1957

EIs darrers dies d' aquest mesquatre joves de Montui'ri se n'ana-ren al noviciat perquè creuen tenirvocació religiosa: En Joan Amen-guaI Jaume, a Ia Missió, Na Magda-lena Rossinyol Trobat, Na Margali-da Jaume Amengual i Na IsabelPocoví Gomila a Ia Caritat.

X CA L F A B E G U E B/A^

S.W

0E ! ." .S__S_O _C) I U/'Ny4i

L M I O Q C/E/P A

• Dins una bossa hi ha 100 bolles verme-lles i altres de negres. Quin és el nombremenor de bolles que he de treure per tenir-ne un parell del mateix color?

• Per què les ovelles negres mengen me-nys que les blanques?

(Tretes de/ <<Comecocos>>Rivera).

d'En Juan José

Església en camí

(Ve de Ia pàg 2 '

f) EDIFICIS DE FORA VILA, PROTEGITSPEL SEU VALOR HISTÒRIC, ARQUITECTÒ-NIC O TRADICIONAL. Quasi tots són pos-sessions, com: Can Socies de Tagamanent,Son Company, Son Costa, Son Comelles,Alcoraia, Sa Torre, Son CoIIeIIs, Son Mane-ra.A més, hi ha l'ermifg de Sant Miquel, iespecialment el poblat talaiótic de SonFornés.

g) Hem pensat de fer una ZONA RESI-DENCIAL, on es poguessin concentrar totsels «domingueros» que volen passar el capde setmana a foravila. Estaria situada enels Son Mirons. Es podria aprofitar el camiJa fet, i que per allà hi ha un poc d'aigua.EIs solars mínims serien de 1.000 a 2.000m2. Aixi evitaríem tenir gent escampada pertot el terme.

—Quin procés han de seguir aquestesNormes Subsidiàries, fins a Ia seva aprova-ció definitiva?

1. Informació urbanística: o sia, reco-llida de material, informació del poble: re-dacció de Ia memòria.

2. Avanç del planejament. Classificaciódel sòl (o solars): urbà, rústic, agrícola, ex-cedent, etc. en el que tothom podrà ferpropostes i suggerències.

3. Ordenació de les normes subsidiàriesurbanístiques.

4. Aprovació definitiva de les normessubsidiàries.

Va ver l'entrevista: Jaume CloquellDepòsit Legal P.M. 133-195J

INFORMACIÓ ECONÒMICA PARROQUIAL

Gener - Juliol 1982

Superàvit 1981GENERFEBRERMARÇABRILMAIGJUNYJULIOL

TOTAL

ENTRADES

125.811195.016150.154302.218149.863189.928134.937

1.321.176

Aquests totals es distribueixen de Ia se-güent manera:

ENTRADES EXTRAORDINÀRIES:

Restaurant PuigLloguersRifa d'un mè . .

TOTAL .

453.600 pts.48.820 pts.

100.000 pts.

602.420 pts.

SORTIDES EXTRAORDINÀRIES:

Factures de picapedrers 263.395 pts.Factures de fusters 73.650 pts.Factureselectricistes 27.479pts.Comp. S. Mariana i Rectoria. 105.430 pts.Interessos i amortització . . . . 99.583 pts.

TOTAL . 569.537 pts.

ENTRADES ORDINÀRIES: 578.756 pts.

Col·lectes a les misses, donatius, servicis,amb motiu dels sagraments, caixonets d'al-moines, funerals, etc. Col·lectes especials(140.000 pts.).

SORTIDES EXTRAORDINÀRIES:514.431 pts.

Llum rectoria, església, capella Puig, telè-fon, neteja església, paga escolà i altresservicis, complement parroquial paga ca-pellà, papers, llibres, catequesi, moviments.Col·lectes especials que s'envien a CaixaDiocesana (140.000 pts.) compres, conser-vació, etc.

SA VOLTA DES BLAT

Sabem que no és estrictament necessarifer col·lectes, tornant demanar a tot el po-ble. Però Ia Comissió Econòmica ha trobatque les famílies que vulguin han de podercol·laborar en les obres i en les despesesde Ia parròquia. Per això, seguint Ia tradi-ció, hem tornat fer Ia «Volta des blat».

8

SORTIDES

87.204203.822178.881305.702148.278161.077139.004

BALANÇ

73.24938.607

— 8.806— 28.727— 3.484

1.53528.851

— 4.067

1.223.968 97.208 supe'ràvit

UNA IMPORTANT SUBVENCIÓDEL CONSELL INSULAR

Per intermedi del Sr. Conseiler de Cul-tura, D. Francesc Conrado. ens ha arribat Iasubvenció de 300.000 pts. per a seguir Iarestauració dels graons í façana de l'esglé-sia. Des daquí. i tambe en nom de tot elpoble, vagi el nostre agraïment. Toíd'unaque sacabi lescalonada del carreró descampanar, ens posarem a restaurar elsgraons i entorn de l'esglesia parroquial.

LA COMISSIÓ ECONÒMICA

MOVIMENT PARROQUIAL

PASSAREN A LA CASA DEL PARE-Dia li de juiiol. Antònia Mas Miralles,casada, de 83 anys, a. de «Can Botet».

-Dia 29 de juliol. Bartomeu GomilaPocoví, de 92 anys, a. de «Son Moyà».

NOVES FAMÍLIES-Dia 31 de juliol. Francesc Ramis Bibi-

loni, d'Algaida amb Na Maria VergerNoguera, de «Ca's Municipal» d'Al-gaida.

-Dia 14 d'agost. Antoni Oliver Fullana,amb Na Maria Antònia Vidal Adrover,de «Can Manxes».

PLUVIOMETRE

El més de juliol no plogué. La plujad'agost és Ia següent:

Dia 7Dia 8

Total

12,5 lts.28,5 lts.

rrfm2

41,00 lts. rrfImprimeix: Apòetol i Civilitzador - Petra